PORTUGAL 2016 (II): "PORTO - COSTA NOVA"

Vacances agost-2016 – PART II: PORTO

Dimarts 16 d'agost: Vila Cha - Porto

8:00 h. i 16ºC

trajecte: 35 km

Ens despertem sense presa, i mentre en Manel passeja una estona vora el mar amb les gosses jo preparo l’esmorzar, i , ensurt... quan agafo un brik de llet de l’armari de sota l’aigüera el noto tou i comença a rajar per una de les cantonades. Té un forat, més que forat, algú ha estat rosegant: obra d’un ratolí!!

Abans de sortir de vacances vam trobar alguns restes a la auto i vàrem poder atrapar un amb la ratera... Mira que ara feia temps que no teníem visitants indesitjats!

Doncs res, mans a la feina! Buido tot l’armari, i ja de pas aprofito per netejar i posar un plàstic protector a la base (que feia temps que havia comprat i per mandra encara estava sense desembalar al fons de l’armari).

A part de la llet trobo un altre brik de caldo, que estava al fons, també foradat. Per sort només havia sortit una mica.

Alhora que jo endreço, en Manel fa tasques de manteniment i revisió a la auto, aprofitant el temps mort, i les nenes fan les darreres fotos del passeig, ara ja força concorregut amb els caminadors matinals.

Desprès de recollir-ho tot i reprendre l’esmorzar arranquem en direcció a Porto. 

Ruta: Vila Cha - Porto

A la ciutat tenim dos opcions de pernocta, una gratuïta a la riba oposada a la del casc històric, passada la zona de les bodegues, i l’àrea ubicada dins les instal·lacions del Parque Biologico de Gaia. La primera ens queda a 3 km caminant del centre i des de la segona hem d’agafar un bus per anar-hi, doncs està a l’extraradi de la ciutat. Però ens prima la seguretat que ofereix el parc, a part de disposar d’ombra en cas (poc probable) de que pugin les temperatures. En aquesta ocasió los gosses no podran venir amb nosaltres i hauran d’estar força estona soles a la autocaravana.

Passades les 11:00 h arribem al Parc de Gaia, desprès d’haver creuat pel bell mig de Porto i haver vist per primer cop l’ impressionant Pont de Luis I.  
Tenim sort, ens adjudiquen la darrera plaça lliure de les 10 de que disposen. Amb el preu de la pernocta s’inclouen les entrades per a la visita al Parc, i també la utilització del punt de servei. A part ens donen una clau que tanca i obre la barrera i la porta peatonal per poder entrar i sortir de la zona de l’àrea fora de les hores d’obertura del Parc.

Aprofitem l’avinentesa i ens disposem a fer una visita a les instal·lacions abans de dinar.

El parc, amb 35 hectàrees de terreny agroforestal, està situat a la vall del riu Febros, afluent del Duero, i el seu principal objectiu és donar a conèixer el paisatge i fauna de la regió i les seves costums.
Repartits en zones, i alguns inclús en estat lliure, cohabiten un munt d’ especies autòctones i altres principalment provinents de la península ibèrica.

Seguim el recorregut de descoberta marcat en el tríptic informatiu. S’agraeix l’ombra dels frondosos arbres, comença a fer calor.

Al parc existeix també una zona destinada a la recuperació d’animals salvatges, i tot just quan acabem la visita podem observar com un nen acompanyat del seu pare arriben amb una gavina ferida a qui un responsable fa una primera inspecció allà mateix.  

Tornem a la nostra parcel·la i aprofitem l’estada aquí per treure taula i cadires: dinarem a la fresca. Mentre jo preparo el dinar els altres es reparteixen les feines, la Núria ajuda a en Manel amb les gosses, per sort ens ha tocat la darrera parcel·la i just al cantó queda un ampli espai amb herba on poden estirar una estona les cames, i la Sandra prepara la taula exterior amb un lleuger vermut.

A recepció ens han donat un paper amb els horaris del bus que ens portarà al centre. Sortim una mica abans de les 17:00 h. per agafar el proper que passa. Una porta, a la zona posterior del Parc, ens deixa just a la carretera principal que porta a Porto, a dues passes de la parada del bus.

Quan pugem, som els únics en aquesta parada, en Manel xampurreja que anem a Porto centre i que a quina parada hem de baixar? El conductor ens cobra i ens indica que hem de fer el trajecte fins a la darrera parada, però que estem tranquils que ja ens avisarà...

Dit i fet! Arribem a la terminal d’autobusos, un caos de vehicles entre la Praça de Batalha i el funicular del mateix nom.

Baixem del bus i mentre ens estem orientant veiem venir al conductor cap a nosaltres, ha baixat expressament per dir-nos que per a la tornada hem d’esperar al mateix bus però a l’altra cantó de la parada. Agraïm la seva amabilitat!

Ja situats ens dirigim, seguint un petit planell de la Guia Verde Michelin, cap a la catedral, o Sé de Porto, com se la coneix aquí. Estem a la zona alta de la ciutat. 

Aprofito que just davant de la Sé trobem la Oficina de Turisme per entrar a demanar un plano i una mica d’informació sobre les coses bàsiques a visitar mentre els altres aprofiten per començar el reportatge fotogràfic.

Des de la plaça de la catedral tenim unes bones vistes del Douro si mirem cap al sud. Cap a l'altra cantó es veu una panoràmica dels taulats del centre de la ciutat, amb la silueta prominent, al fons, de la Torre dos Clérigos.

Deixem enrere la catedral i seguim la línia que m’han marcat al plano per fer una ruta bàsica, baixem per la Av. Dom Alfonso Henriques cap a la estació de São Bento, que tot i que el primer tren hi va arribar l’any 1896 no va ser inaugurada fins a 20 anys desprès.

L’edifici senyorial de finals del s. XIX amaga la veritable joia a l’interior: tot el vestíbul es troba revestit amb més de 20.000 rajoles esmaltades en les que es relata la història de Portugal. 

Sortim de l’estació i seguim la transitada avinguda de la Rua dos Clérigos en direcció al proper destí, volem visitar la Llibreria Lello, coneguda per que es diu que l’autora de Harry Potter es va inspirar en ella per a alguns paratges dels seus llibres.

De camí podem admirar la immensa Praça da Liberdade i la silueta al final del carrer de la Torre dos Clérigos.

La torre, classificada com a monument nacional des de l’any 1910, és un dels principals símbols de la ciutat. Amb els seus 75 m. d’alçaria va ser durant molts anys l’edifici més alt de Porto i va servir de referència a les embarcacions que navegaven pel Douro. Es pot visitar i pujar fins a dalt salvant els més de 240 graons!, però en aquesta ocasió només admirem el seu exterior, ara seria una prova molt dura semblant esforç...

L’església i la torre s’aixequen sobre un emplaçament conegut com el "turó dels penjats”, doncs és on s’enterrava als ajusticiats.

Estem molt a prop de la llibreria, son les set de la tarda i suposem que ens donarà temps a fer la visita, però quan veiem la cua que hi ha a l’altra vorera per a comprar les entrades comencem a dubtar. Però, igualment ens hi col·loquem.

Un noi que passa informant ens dona un tríptic i ens diu que en principi hem de poder passar sense problema, però que si no volem esperar també podem comprar les entrades per demà.

La Núria i jo ens quedem a la cua i en Manel i la Sandra aprofiten per a fer una visita ràpida pels voltants.

 

Façana de la Llibreia Lello                       Torre dos Clérigos      

Igreja do Carmo (església del Carme)

Avancem amb prou fluïdesa, i ja amb les entrades accedim directament a la botiga. 

Dins és un anar i venir de gent, al principi és quasi impossible fer una foto sense “espontanis” de les famoses escales que donen pas al pis superior. 

Ens dispersem cada un mirant els llibres que ens semblem més interessants.

Desprès de moltes fotos i la compra d’un parell de llibres (en Manel tria un de cuina típica i la Sandra un llibre en anglès) iniciem camí de tornada cap al Parc de Gaia. Al menys si compres alguna cosa et descompten el preu de l’entrada...així és com si l’entrada fos lliure! 

Abans d’agafar el bus de retorn fem una parada tècnica a una carnisseria per tenir unes bones provisions per a la barbacoa d’aquesta nit. Hem d’aprofitar aquest dos dies que estem “acampats”, que desprès no sabem si en podrem gaudir-ne més.

Capvespre tranquil a Gaia, bona carn a la brasa acompanyada d'una amanida i ... una tranquil·litat total. 

Pernocta: ASN Parque Biològic de Gaia -19€/dia, serveis i entrada al Parc inclosos-, (GPS: 41.14331, -8.63222) 

Trajecte acumulat: 1.623 km  

Supermercat: 3,45 €

Hostaleria: 7,00 €

Varis: 22,20 €
Entrades: 12,00 €
Àrea/Pàrquing: 19,00 € + 14,70 € bus

Dimecres 17 d'agost: Porto

8:00 h. i 23ºC

trajecte: 0 km

Ens aixequem sota un cel molt gris a Gaia. Comença a plovinejar.

La intenció d’avui és passejar tot el dia per la ciutat, al matí l’objectiu és creuar el riu i visitar alguna de les moltes bodegues que es troben repartides al llarg de la riba.

Refem en bus el trajecte cap al centre, i un cop a la Praça de Batalha seguim el recorregut que em van marcar a la Oficina de Turisme. Baixem per una engalanada Rua das Flores sota una lleugera pluja en direcció al barri de la Ribera, una de les zones més típiques de Porto, amb estrets carrerons i antics edificis de colors abocats a la vora del riu.

En aquest tram final, fins arribar a la riba del Douro, trobem un munt de referències a l’Infant Enric, en portuguès Infante Dom Henrique: una gran plaça ajardinada, una ampla avinguda i finalment la façana de la casa coneguda com la Casa do Infante.

Arribem a la vora del riu, i tot i que el dia gris desllueix de molt l’entorn, els vius colors dels “rabelos” donen un toc d’alegria a aquest matí. Aquest tipus d’embarcacions, que originàriament eren utilitzades per a transportar les bótes de vi de Porto des de les vinyes de l’alt Duero fins a les bodegues ubicades a Vila Nova de Gaia per a la seva posterior comercialització arreu del mon, actualment solquen el riu reconvertides en creuers fluvials.



Caminem pel moll de la Ribera, Cais da Ribeira, sota una lleugera pluja que ens acompanyarà ja tot el matí, en direcció al famós pont de Lluis I.

El nivell inferior de pas, que connecta la Ribeira amb els molls de Gaia, està obert al trànsit de vehicles i dues estretes voreres laterals permeten els pas vianants. Per sobre els nostres caps, al nivell superior del pont, circula la via ferroviària.

Des del centre del pont tenim una vista privilegiada de les ribes: a la dreta, la Ribeira, i la zona alta del casc antic de Porto, i a l’esquerra els edificis de les bodegues de Gaia, enfocades totes elles a la distribució de l’apreciat vi de Porto. 

Moll de la Ribeira

Moll de Gaia

Passem a la riba de Gaia i ens adrecem cap a, potser, una de les bodegues amb més renom, al menys per a nosaltres: Sandeman. 

I per això suposem que és on hi ha més cua. Ens hi posem, i mentre esperem anem mirant les tarifes i possibles visites. La cua no avança gaire, i quan veiem que entra un grup i col·lapsa la guixeta optem per marxar i visitar una altra bodega, anem cap a les BodeguesCallem .

Aquí no tenim cap problema per accedir i ens afegim a la propera visita guiada, en francès, doncs en castellà està programada per més tard, i així les nenes practicaran una mica...

Fem el recorregut per les bodegues, on ens expliquen tot el procés que comporta l’elaboració del vi de Porto, 

i acabem amb una degustació de les diferents varietats!

Tornem a dinar a la auto i per la tarda fem el nostre darrer desplaçament fins el centre, ara ja només per passejar.

En Manel i jo passem l’estona en una terrassa d’un dels carrers de botigues més concorreguts, a prop del famós Majestic Café (a on ni intentem entrar, doncs s’ha de fer cua com a la Llibreria Lello), mentre les nenes passen la tarda mirant aparadors...

I, darrera nit al Parc de Gaia, demà deixarem Porto i continuarem ruta cap a Costa Nova.

Aprofitem i repetim barbacoa, tot i que com ja hem guardat tot els estris sopem a dins, deixem el toldo ja recollit i tot a punt per demà “llevar àncores” tan punt acabem d’esmorzar.

Una altra nit tranquil·la i silenciosa.

Pernocta: ASN Parque Biològic de Gaia -19€/dia, serveis i entrada al Parc inclosos-, (GPS: 41.14331, -8.63222) 

Trajecte acumulat: 1.623 km  

Supermercat: 10,50 €

Hostaleria: 10,00 €

Varis: 11,00 €
Entrades: 15,00 €
Àrea/Pàrquing: 19,00 € + 29,40 € bus + 10 € funicular

Dijous 18 d'agost: Porto - Costa Nova

8:00 h. i 14,50ºC

trajecte: 83 km

El dia avui s’aixeca més clar, però amb una temperatura molt més fresca. Des de la nostra situació, i ara amb el silenci del matí, podem observar el recinte dels “bambis” sense que ells es sentin observats...pasturen tranquil·lament...

Esmorzem i abans de passar per recepció a tornar les claus i pagar les dues nits de pernocta fem avituallament  al punt de servei.

Deixem Porto en direcció a la costa, proper destí...Costa Nova. 

Ruta: Porto - Costa Nova

En aquest trajecte hem d’estar “al lloro”, el GPS intenta portar-nos per la via més ràpida, però resulta ser una de les famoses autopistes electròniques, on abans de circular has d’haver associat la matricula a una tarja de crèdit, si no...multa. Trigarem més però li marco l’opció evitar peatges i evitar autovies, i tot i així hi ha un moment que parem en un polígon abans d’arribar a Aveiro i al continuar passem per sota un arc de control!! Estem dins la autopista, però es que no hi havia cap altra opció, que complicats són aquests portuguesos...

A la primera sortida tornem a la nacional, i , fins ara no hem rebut cap multa, serà que només ens van fitxar una vegada!!

Potser Aveiro, coneguda com a la “Venècia portuguesa” es mereix una visita, però en aquesta ocasió la creuem sense parar, el nostre objectiu primordial avui és un dia de platja.

La primera impressió que tenim a l’arribar a Costa Nova és de decepció, el pàrquing que portava preparat del relat d’un company de fa un parell d’anys, a peu de platja, té una senyal de prohibit autocaravanes, i la zona habilitada per nosaltres està a peu de carretera, amb les escasses places ja ocupades...

Aparquem en fila en un petit forat que trobem per veure que fem, potser tindrem sort i algú dels que estan aparcats marxa, però no...avui la sort ens gira l’esquena. Així que decidim continuar, farem una passada fins el final del carrer a veure com està el tema pàrquing...però la sensació es que haurem de seguir ruta.

De cop, entre un grup de cases, veiem una gran explanada a peu de platja, amb un munt d’autos, totes “entafonyades”! Bé, intentarem trobar un forat, i a l’anar fins el final del carrer per girar...trobem un accés directe a la platja, amb unes quantes autos aparcades en fila al lateral...una vegada més ha tornat la sort!
Aparquem, anivellem la auto i sortim cap a la platja, avui s’ha d’aprofitar el sol.

Com tot dia de relax com cal ... dinar tranquil·let i una bona migdiada mentre les nenes tornen a la platja una estona més a la tarda, abans del passeig per Costa Nova. 

Costa Nova

El centre urbà de Costa Nova està situada en una estreta franja d’uns 500 metres d’amplària,  entre l’Atlàntic i la Ria d’Aveiro, i cap allà ens dirigim passejant al capvespre, a admirar les famoses casetes ratllades.

En aquesta ocasió el passeig és amb la família “al completo”, les peludes també gaudeixen de Costa Nova.

El litoral de la Ria d’Aveiro és un inacabable passeig que convida a passejar, i com no,no podia faltar la paradeta dels gelats...i creps! 

La Núria amb la seva Beti

De tornada cap a la auto passem per varis restaurants que fan bona pinta, però aquí l’horari dels sopars és a “estil francès”, i nosaltres entre passejar gosses i deixar-les sopades ja fem tard, així que per unanimitat es decideix que demà també ens quedarem tot el dia aquí fent un altra dia de platja i tastarem algun plat típic per dinar.

Ens queda temps per admirar la posta de sol, i des d'una mateixa posició temin dues vistes totalment diferents:

Enfocant cap a l'oest

Enfocant cap a l'est

Sopem a la auto, mentre la majoria dels nostres veïns aprofiten per fer les seves barbacoes i planten la taula a fora.

I com a guinda per aquesta jornada dormim il·luminats per una gran lluna plena.

Pernocta: Av. Do Mar, COSTA NOVA (GPS: 40.608298, -8.754068)

Trajecte acumulat: 1.706 km  

Gasoil: 47,73 € (1,05 €/l)
Supermercat: 33,48 €

Hostaleria: 3,10 €

Divendres 19 d'agost: Costa Nova - Peso da Régua

8:30 h. i 15ºC

trajecte: 181 km

El temps ens juga una mala passada, i el que havia de ser el segon dia de platja i relax comença molt gris i sota una lleugera pluja. Com no tenim pressa deixem dormir a les nenes i desprès del corresponent passeig matinal amb les gosses en Manel i jo sortim a inspeccionar la zona, a veure a on podem esmorzar i comprar quatre coses que ens falten pel rebost.

Al passeig està desert, i entrem al mercat cobert, que és el lloc on es veu més moviment. Comprem uns quants calamars, que fan molt bona pinta, i avui o demà farem un arròs caldós!

Agafem taula en la única terrassa (coberta) que està oberta, i no ens estem de res, sucs de taronja, cafès, entrepà i pastes al gust...

Quan demanem el compte, decidim que a partir d’ara esmorzarem “de bar”, per lo que ens ha costat qualsevol es posa a trastejar a la auto!

Cap al migdia deixem la costa i comencem camí de tornada cap a Espanya, però encara ens queda una zona per descobrir de Portugal abans de creuar la frontera, una part de la Vall del Douro.

Ruta: Costa Nova - Peso da Régua

La jornada d’avui serà de transició, creuem cap a l’interior en diagonal, i com fins ara evitant les autopistes seguim la serpentejant N-16.

La estreta carretera ens mostra un paisatge totalment rural, circulant molta estona encaixonats entre muntanyes i travessant de tant en tant algun petit nucli urbà.

En un d’aquest decidim parar a dinar, doncs s’ha fet tard i no tenim ganes de cuinar.

He baixat jo a preguntar si a aquesta hora, passen de les dues, encara serveixen dinars, he entès que si, però suposem que m’han dit alguna més que no he entès...doncs una vegada a la taula no ens han agafat comanda, directament ens han portat unes olivetes, el pa, el beure...i al cap d’una estona llarga una plata de llom a la planxa i patates fregides! Això és el que em deuen haver dit, que ja només ens podien fer això!

Però la veritat és que estava molt bo, patates “rosses” naturals i llom amb un toc de llimona, cafès i gelats per les nenes, per 31 €!!

Sortim refets i continuem ruta fins al destí de pernocta: Peso da Régua, a la riva del Douro.

Quilòmetres abans d’arribar a la població gaudim ja del paisatge de la vall, les vessants a cantó i cantó de riu solcades per unes línies inacabables de vinyes.

En una distancia de poc més de 500 metres tres ponts creuen el riu, nosaltres passem per ell que creua la N2, a la dreta ens queda un més imponent sobre el qual circula l'autopista IP3 i a l’esquerra una ampla passera peatonal.  

Una vegada més, arribem a l’àrea i trobem un lloc tranquil i immillorable, per només 3€ tenim plaça individual amb llum, aigua i desguàs! I incomprensiblement hi ha els típics que per no pagar 3€ estan envaint una zona de pàrquing a la zona baixa...després es queixaran que no ens volen!

Per obrir la barrera de la plaça he d’anar al bar de la piscina, que està al cantó de l’àrea i l’encarregat em cobra, ens ve a obrir...i ens instal·lem, aprofitant per fer una mica d’endreça i una petita bugada ara que tenim aigua i desguàs a la mateixa parcel·la. 

 

Mentrestant, les nenes també es dediquen a netejar i ordenar el seu munt de petxines varies que han recollit aquests dies de platja...per a posteriors manualitats, diuen, tot i que sé del cert on acabaran... 

I ara, el que ens queda de tarda, passegem una estona per la riba del Douro, estem en terra de bodegues i tornem a trobar la típica silueta de Sandeman vigilant sobre un dels turons.

       

Per rematar el passeig res millor que alguna cosa fresqueta a la terrassa d’un bar mirador. Nosaltres no som de vi d’Oporto...millor un refrescant “vinho verde”!

Sopar i dormir, que demà serà el nostre darrer dia a Portugal.

Pernocta: ASN Peso da Regua - 3€/dia, serveis inclosos-,(GPS: 41.15611, -7.77970)

Trajecte acumulat: 1.887 km  

Supermercat: 30,05 €

Hostaleria: 50,55 €

Varis: 9,50 €

Àrea/Pàrquing: 3,00 €

Dissabte 20 d'agost: Peso da Régua - Bragança

9:00 h. i 22ºC

trajecte: 78 km

Ens aixequem amb el regust de que entrem a la fase final de les vacances, no s'acaben encara però ja comencem el camí de retorn, de tota manera no deixarem d‘assaborir els petits plaers del dia: comencem amb un bon esmorzar a la terrassa d’una granja-fleca que està molt a prop de l’àrea. Com sempre nosaltres som més matiners i les “dormilegues” continuen una estona més sota els llençols.

Una vegada endreçada l’autocaravana i amb els dipòsits plens sortim en direcció a Vila Nova de Foz Coa, on dinarem i tenim previst visitar el Museu del Parc Arqueològic de la Vall del Coa.

Ruta: Peso da Régua - Bragança

Deixem enrere Peso da Régua per la N-222, que transita durant una bona estona paral·lela a la vora del Douro, i circulem sense pressa gaudint del paisatge, les vessants farcides de vinyes ens mostren la successió de “Quintas” que son la base de subministrament de la matèria primera de tot el vi elaborat a Porto.

Arriba un punt en que la carretera fa un brusc gir cap a la dreta i deixem la riba del riu, comencem a agafar una certa alçada, cosa que ens permet treure unes bones fotos de les sinuoses línies que dibuixen les vinyes a les vessants dels turons.

Fem la parada per dinar a l’àrea de Vila Nova de Foz Coa, que contràriament al que esperàvem està solitària, aprofitem una de les taules de pícnic a l’ombra d’un arbre i en Manel es posa el gorro d’Arguiñano per preparar-nos un bon arròs caldós amb els calamars que portem de Costa Nova...tot un luxe!  

Desprès d’aquest kit-kat inesperat anem direcció al Museu del Parc Arqueològic. Fa molta calor i desestimem qualsevol tipus de ruta per la Vall del Coa per descobrir els seus jaciments arqueològics, però accedim a les instal·lacions del Museu a fer la visita. En Manel es queda a la auto...l’arròs li ha fet venir una “pajara” i es queda descansant a la auto.

Trobem que el Museu deixa força que desitjar, o potser ens esperàvem alguna cosa més i les exposicions són molt bàsiques...el que si que val la pena és seure una estona en una de les taules de la terrassa-mirador amb vistes al riu i fer un cafè tranquil·lament, tot i les elevades temperatures estem emparats per un impressionant voladiu de formigó, totalment a l’ombra, i amb una refrescant corrent d’aire.

No hem agafat la càmera i per mala sort totes les fotos fetes amb el mòbil durant les vacances es van perdre posteriorment quan l’aparell em va caure a l’aigua i va morir ofegat...  

Continuem ruta cap al destí de pernocta, Bragança, però de camí encara porto una altra parada al tinter...ens donarem un bany a la platja fluvial de l’Albufeira do Azibo. 

Increïblement quan arribem i ens acostem a la riba del llac amb el muntatge que trobem ningú ens diria que estem a més de 150 km de la costa: explanades d’herba, sorra fina fins l'aigua i xiringuitos ens recorden les platges del Mediterrani!!

I, ara ja, desprès d’aquesta estona de relaxament fem els darrers quilòmetres que ens separen del punt de destí, l’àrea de pernocta de la vila de Bragança.

Quan arribem ja està força ocupada, però el pàrquing es distribueix en bancals a diferents alçades i trobem una bona plaça en uns dels de la zona més baixa. A la part principal del pàrquing un grup d’italians, fent de les seves, ocupen el doble d’espai del necessari...

Tornem a tenir sort amb la zona de pernocta, a peus del castell i rodejats per un gran parc. La tranquil·litat és total.

Les nenes juguen una estona a les pales mentre nosaltres ens dediquem a trastejar una estona per la auto, sessió de dutxes i a preparar el sopar...tornem a treure la barbacoa, ara farem salsitxes ...

Mentre es fa la carn degustem una copa de fresquet “vinho verde”, hem comprat unes ampolles de marques variades per fer unes degustacions.

A l’estona fem petar la xerrada amb els “veïns” del bancal superior, una jove parella de Navarra que també estan amb el fogonet escalfant unes llaunes, ells viatgen en una California i a la força han de cuinar a fora. Ens comenten que han fet una ruta molt similar a la nostra...

Sopem a dins, ens fa mandra treure taula i cadires, i comença a refrescar.

La nostra darrera nit a Portugal... 


Pernocta: ASN Bragança  - gratuita, serveis inclosos-,(GPS: 41.80414, -6.74593)


Trajecte acumulat: 1.965 km
Hostaleria: 7,30 €
Entrades: 15,00 €

Diumenge 21 d'agost: Bragança - Peñafiel

9:300 h. i 17ºC

trajecte: 121 km

Hem decidit agafar-nos la ruta de retorn a casa “de tranqui”, la nostra obligació era estar el dijous a Figueres doncs divendres la Sandra marxa cap a Nancy per a iniciar el seu 2 de BAT amb un intercanvi de 3 setmanetes a França, i com que anem sobrats dividirem la tornada en tres jornades per acabar aquestes vacances amb una mica de ruta per Castella.

No matinem gaire, doncs tenim previst visitar el castell aquest matí abans de deixar definitivament les terres lusitanes.

Aprofitem aquesta primera hora del matí per fer una mica d’endreça i treure unes quantes fotos de la nostra posició.

Pugem cap al castell, envoltats de silenci...entre que és aviat i diumenge pel matí...no es veu a  ningú pel carrer.

Dins del recinte emmurallat es troba el casc antic de la vila, envoltat per 660 metres de muralla emmerletada reforçada amb 15 torretes i construïda durant el s. XV per Alfons V. I ahir devien estar de festa, doncs des del pàrquing vam escoltar musiquilla, i a la plaça trobem restes sospitosos... aquestes tavernes fan patxoca!

 

El senyor de la taquilla acaba d’obrir quan arribem, nosaltres i una altra família que venia de l’extrem oposat de la plaça, i ens cobra els 2€ per cap que val la entrada (la Núria no paga...ara ja quasi bé hem de pagar 4 entrades a tot arreu, s’ha acabat lo de “les nenes no paguen”)  

L’element més destacat del castell és la Torre de l’Homenatge, que a dia d’avui acull el Museu Militar de Bragança, distribuït en plantes en els 34 m. d’alçada de la torre. L’interior no es por fotografiar, així que deixem el reportatge per a l’exterior, i desprès d’haver llegit la llegenda de la Torre de la Princesa, les nenes encara estan més motivades per al “postureo”

 

I desprès d’aquesta visita ens disposem a deixar enrere Portugal, i ara en el darrer moment és quan trobem el punt "negre" de les vacances...deixem el pàrquing i anem cap al borne de servei, que queda apartat, i desprès de totes les opinions positives de les àrees i punts de servei, el que trobem quan anem a buidar dipòsits és...indescriptible. Mai, en els vuit anys que portem amb la autocaravana havíem trobat alguna cosa com aquesta...la plataforma de grises embussada i amb un pam d’aigua (si a això se li pot dir aigua...) i al obrir la tapa per buidar el químic...quasi caic rodona...sense paraules, ple fins a dalt de merda pura!
Per descomptat sortim disparats sense fer el canvi d’aigües, ja trobarem un altre lloc...però mira que la gent por arribar a ser marrana! Veuen que està embussat i igualment a descarregar... 

Ruta: Bragança - Peñafiel

Bragança dista poc de la frontera amb Espanya i les nenes van impacientes per poder connectar l'internet dels mòbils! Desprès de tots aquests dies sense trobar ni un sol wifi...sembla que no podran aguantar els pocs minuts que les separen del seu objectiu.
Al creuar la frontera connectem, i perdem una hora, tornem a posar els rellotges a l'hora espanyola.
Avancem quilòmetres sense previsió d’on parar a dinar, anem fent, i quan parem a posar gasoil al poble de Tordesilles aprofitem per demanar que ens recomanin on podem dinar. Ens diu el noi que si anem cap al riu, a la riba, hi ha un "merendero" que està bé, just al cantó de càmping...anem cap allà.

El que no hem previst, és que clar, és hora punta. El lloc està bé, estem frescos a la riba del riu, però passa i passa el temps fins que ens venen a demanar que volem...farem racions variades.
En una altra ocasió potser ens haguéssim aixecat i marxat per la lentitud del servei, però avui no tenim cap pressa i estem tan fresquets a l’ombra d’uns grans plataners...que ens ho agafem amb filosofia i gaudim de l’estona, a part quan al final arriben les racions hem de reconèixer que no estan gens malament, i el preu és molt assequible.

Passades les cinc de la tarda reprenem ruta, i el primer que fem és buscar un bon descampat on poder deixar córrer a les gosses una estona, que ja s’ho mereixen. 

I ara ja només falta buscar un destí de pernocta, mirant l’aplicació del mòbil veig que a Peñafiel hi ha marcat un pàrquing, amb vistes al castell, i anem cap allà.

El lloc està bé, una mica inclinat però ens posem entre uns arbres que és la zona més planera...ens sorprèn que no hi hagi cap vehicle, ni cotxes, ni furgos, ni cap auto, però ens hi quedem, i desprès de descansar una estona anem a fer un volt pel centre.   

 

En aquesta ocasió ens saltem la visita a la fortalesa, no tenim ganes de pujar a peu... 

Trobem els carrers del poble tan solitaris com el pàrquing, sembla un poble fantasma, només hem vist uns nens jugant al parc de davant del pàrquing, fem broma comentant si això serà com Abierto hasta el amanecer...aquella peli de vampirs d'en Clooney i en Tarantino!

A part del castell, un altre punt significatiu del poble és la "Plaza del Coso", amb origen a la Edat Mitjana i que servia per albergar les celebracions taurines, i que declarada Bé d’Interès Cultural l’any 1999 a dia d’avui encara manté aquesta funció en determinades ocasions.

El recinte està format per 48 edificis de dos i tres plantes construïts en tova, pedra i fusta, uns materials que componen un espai rectangular amb dos accessos, un al nord i un altre a l'oest. En els edificis de la Plaza del Coso destaca l'abundància de balcons de fusta molt decorats amb motius com ara fulles, flors o fruits. Aquests balcons es converteixen durant la celebració de les Festes de la Mare de Déu i Sant Roc en llotges des dels quals els propietaris del dret de vistes poden veure les celebracions taurines.(www.turismopenafiel.com)

La majoria de les finestres estan tancades a pany i clau...serà que encara hi ha massa llum??

De tornada cap a la auto comencem a veure sortir gent al carrer, ufff no estem sols! És clar, ara ens adonem, acostumats a l’horari europeu, quan allà la gent ja està sopant aquí tot just surt de casa per fer el passeig de la tarda...

Parem a fer una cervesa en una bodega i tornem a l’autocaravana, el pàrquing continua desert...

Pensàvem que a darrera hora arribaria algun company de ruta, però no ha estat així i ens disposem a passar la nit sols, per si de cas avui deixarem posats els fermins i les reixes de les gosses sense tapar, així si s’acosta algú ens ho faran saber. De de tota manera la posició és privilegiada...tenim habitació amb vistes al castell.

Pernocta: Pàrquing a Peñafiel (GPS: 41.59468, -4.11579)

Trajecte acumulat: 2.086 km
Gasoil: 85,89 €(1.08 €/l)
Supermercat: 10,70 €
Hostaleria: 35,10 €
Entrades: 6,00 €

Dilluns 22 d'agost: Peñafiel - Mecinaceli

8:30 h. i 21ºC

trajecte: 255km

Nit totalment tranquil·la en aquest pàrquing solitari, les gosses no han bordat ni una sola vegada, això vol dir que no se’ns ha acostat ni un trist gat...

Desprès d’esmorzar iniciem ruta, i com si no volguessim posar fi a les vacances enfoquem la jornada com un dia de turisme per les terres de Soria, i marquem la primera parada a El Burgo de Osma.

Ruta: Peñafiel - Medinaceli

La vila disposa d’un pàrquing específic per autocaravanes amb vistes a les muralles (en aquesta ocasió el trobem ocupat pels camions dels firaires que tenen  muntades les seves atraccions en una explanada annexa), des d’on només cal creuar el Pont de la Matilla o Pont Vell per arribar al casc antic. 

Tot i que no és la nostra primera visita a Burgo de Osma ens sorpren de nou el barri vell amb les cuidades casones de rajol, entramats de fusta i la línia de porxos. Per carrers semideserts arribem a la plaça de la catedral. Tota la zona està impecablement restaurada.

La Calle Mayor es comença a veure més animada, però encara és aviat, i aprofitem per fer un cafè en una de les terrasses de la Plaza Mayor mentre en Manel entra a una barberia a fer-se una repassada, ja fa dies que es queixa que té el cabell massa llarg!

Llàstima que reflexa el vidre i no podem veure al barber en acció!!

Dinem a la autocaravana i sortim direcció a Almazan, on he vist que el pàrquing recomanat està davant de la piscina pública, però al arribar ens és impossible aparcar, i els possibles pàrquings estan a ple sol i fa moltíssima calor per deixar a les gosses. Marxem amb recança, doncs el que hem vist de passada ens fa intuir que el poble mereix una visita...i les nenes es queden amb un pam de nas i sense piscina... 

Ens replantegem que fer aquesta nit, i mirant les opcions decidim tirar cap a Medinaceli, que segons la guia disposa de pàrquing i punt de descàrrega, un cop allà veurem que ha estat una bona elecció. 
Aparquem en una amplia explanada des d’on tenim una impressionant vista del “barri de l’estació”, actualment el nucli econòmic i administratiu de la vila que manté aquí, a dalt del turó, el nucli històric. Nosaltres i una camper som de moment únics els ocupants de la amplia zona de pàrquing.

Quan baixa una mica el sol sortim a fer un passeig pel, una vegada més, poc concorregut centre històric. Les nenes es queden mirant una pel·lícula a la auto, els hi fa mandra caminar. 

Ens entretenim una estona fotografiant l'únic arc de triomf romà existent a la península, l’Arc de Medinaceli.

I desprès de passejar entre les cases de pedra, totalment restaurades, sortim per una de les portes de la antiga muralla i ens acostem a les ruïnes del castell.

Es diu que en aquest castell, construït sobre una antiga alcassaba àrab, va morir Almanzor l’any 1002 desprès de perdre la batalla de Catalañazor.

 

Retornem a l’exterior del recinte històric admirant una engalanada Plaza Mayor.

Com comença a ser habitual quan es posa el sol comença a moure’s la gent i les taules d’una mena de “merendero” que hi ha davant del pàrquing comencen a ser ocupades (quina diferència dels viatges a la resta de Europa que a aquesta hora ja tothom escampa la boira cap a casa...). No ho dubtem i ens refresquem amb unes canyetes!

Abans hem passat per la Oficina de Turisme a recopilar una mica d’informació de la zona, ens sorprèn la de coses a fer i visitar per les Terres de Soria, i això que ja vàrem estar un any de vacances a una casa rural de la zona nord de la província: el “cañon del rio Lobos”. Parlant amb la senyora que ens atén ens comenta que avui és estrany que només estem nosaltres amb autocaravana que normalment sempre acaben varies passant la nit.

Com a “fi de festa” acabem sopant en un restaurant que ens fa patxoca...i al tornar comprovem  que la senyora tenia raó, quatre o cinc autos més ens acompanyen en aquesta clara nit.

Pernocta: ASN Medinaceli - Pk i serveis gratuïts - (GPS: 41.17161, -2.43127)

Trajecte acumulat: 2.341 km
Hostaleria: 116,38 €
Varis: 7,90 €

Dimarts 23 d'agost: Mecinaceli - Figueres

8:30 h. i 15ºC

trajecte: 785 km

Darrera jornada d’aquestes vacances, i... després de 20 dies i 3.125 km LaCargoleta ens retorna a casa!

Trajecte acumulat: 3.126 km
Gasoil: 109,29 € (0,97 €/l)
Peatges: 16,20 €
Hostaleria: 26,65 €

Detall consums:

Durada viatge: 20 dies
Trajecte acumulat: 3.126 km
Despesa acumulada: 2.054€
Gasoil: 471 € (465 l)
Peatges: 68 €
Pàrquing i àrees: 111 €
Supermercat: 613 €
Bars i restaurants: 422 €
Entrades: 48 €
Varis i regals: 321 €