Primera sortida de l'any cap a la neu 
. Cada vegada ens costa més "quadrar" agendes per tenir un cap de setmana lliure... entre la natació i l'agenda social de les "petites" ho tenim força complicat!
. Cada vegada ens costa més "quadrar" agendes per tenir un cap de setmana lliure... entre la natació i l'agenda social de les "petites" ho tenim força complicat!
Però ja, desprès de festes, vam marcar aquest cap de setmana al calendari, ara el que faltarà és que no ens falli el temps, com la darrera vegada que vàrem intentar arribar a Formigueres i vam haver de girar cua. A veure si tenim sort...
Divendres, 9 de febrer: Figueres – Formiguères (150 km)
Desprès de veure tota la setmana una previsió de cap de setmana molt fred però assolellat, quan comprovo a mitja tarda les previsions aquestes estan canviat per moments: "quelques flocons", "neige",... i el que em fa patir més és que hem de sortir de Figueres tard, no podrem agafar la carretera fins quasi les 22:00 h. Haurem d'estar a veure-les venir, i si la cosa pinta malament ens pararem a dormir a Villefranche-de-Conflet i demà al matí acabarem de pujar.
Sortint de la feina acabem de portar les coses a LaCargoleta, preparem uns entrepans per menjar en ruta, i esperem a que ens truqui l'Hèctor (el nou polissó i "amic" de la Sandra) per passar-lo a recollir.
A les deu en punt ens llancem a la carretera, agafem l'autopista directament a la sortida de Figueres i cap a Perpignan
. Com no podia ser menys...fort vent al sud de França! Espero que al deixar la A-9 i agafar la N-116 en direcció oest deixarem enrere el vent.
Ens mengem els entrepans de truita en un vist-i-no-vist, tots tenim gana, i van passant els quilòmetres. Passem Prades, Villefranche-de-Conflet (de moment tot correcte i en Manel prefereix anar tirant), i al arribar a Fetges comença a nevar lleugerament...
Al girar el revolt de Mont-Louis, i com si haguéssim passat per un "tunel del temps" tot està nevat, l'accès a l'àrea està tapat i en Manel decideix continuar, intentarem arribar a Formigueres. Varis cotxes van pujant també i alguns baixen, així que seguim, i com si es tractés de la peli del "dia de la marmota" ens tornem a trobar pujant cap a Formigueres amb una carretera plena de neu.
En Manel vol intentar arribar a les pistes però al final el fem desistir, busquem un lloc on poder passar la nit al poble de Formigueres i demà ja veurem que passa. Amb la velocitat de pujada degut al mal estat de la carretera passen ja de la una de la matinada, però la tensió ens ha mantingut ben desperts, i una vegada aparcats i calçats encara haurà de passar una bona estona per agafar la son.
I no para de nevar durant la nit, i a sobre de matinada s'ha apagat la calefacció i m'ha costat de tornar-la a encendre una bona estona, com pot ser? si no ens ha fallat mai. A veure si avui que és vital ens deixa tirats i a sobre en ridícul ara que portem un convidat ! (Bé, la vegada que ens va fallar i varem estar 4 dies a Paris sense que funcionés va ser gràcies a l'operari del servei tècnic on la varem portar a fer la posta a punt que va deixar algun cargol fluix i no saltava el xispero...desprès mai més ens ha fallat)
Entre sentir nevar, les ràfegues de vent i la calefacció, he passat la nit del lloro...
Passades les vuit ens comencem a moure, ens estranya no haver sentit passar la màquina llevaneus. Fa estona que el degoteig de cotxes que pugen cap a les pistes és continu, així que fem un pensament i ens aixequem.
Quan traiem les gosses (no sé com els hi pot agradar tant la neu amb lo freda que està) quedem bocabadats amb la quantitat d'aquesta que ens envolta!!
Ens adonem que tenim un pam de neu sobre el sostre i un altre gruix similar, i congelat, sota els baixos.
Quan estic posant les fundes a les rodes baixa una auto i em comenta que si les posem podrem pujar bé, que ells amb rodes d'hivern van pujar ahir a la tarda i només els hi va costar el darrer tall d'accès al pàrquing, on hi ha una mica més de pendent, però que avui a dalt fa mal temps i vent i que no es queden.
Plantejo la situació a tota l'expedició i es decideix veure "in-situ" com està el tema per decidir si s'esquia o no. Doncs...cap a dalt.
Amb les fundes, tot i estar la carretera amb bastant neu pugem bé, desprès de un parell d'anys al garatge al final les hem estrenat...i sort de portar-les, són molt fàcils de posar. També portem les cadenes, que havíem comprat anteriorment i per sort mai hem hagut de fer servir.
A dalt està molt tapat i, de moment, només estan oberts els remontadors de la zona baixa, el telecadira està parat.
En Manel ja havia decidit ahir de no esquiar, continua amb mal de genoll, i jo en vistes del temps i que no es pot pujar a les pistes de dalt també em quedo. Agafem 3 forfaits de l'espai debutant (18€+3€ d'assegurança), que inclou el tapis i dos arrastres (que per ara és tot el que està operatiu). Així avui l'Hèctor agafarà rodatge i si demà es pot ja mirarem d'agafar el forfait complert.
En Manel i jo fem de portejadors i tornem cap a la auto amb les bosses de les botes.
Quan arribem trobem que la calefacció s'ha tornat a apagar! La nevera funciona així que no és falta de gas...recordo haver llegit que la gent diu que amb la alçada també els hi ha fallat a vegades, i sense motiu, doncs desprès comença a funcionar. No sé, el que no entenc es perquè no fa xispa per intentar encendre ¿?
Pensem que potser s'ha tapat el forat inferior que porta per a presa d'aire o la xemeneia del sostre s'ha tapat amb la neu i s'ha bloquejat per seguretat...miro a baix, miro a dalt...i no veig res...
Finalment ens adonem del problema, quan encenc el foc de la cuina per escalfar el dinar la flama és mínima, no li arriba prou cabal de propà!! La nevera no ha fallat perquè el seu consum és molt baix, canvio la bombona i...tot torna a la normalitat
Amb l'alçada, al estar la bombona bastant buida, no hi ha prou pressió per arribar als aparells i l'estufa que necessita un cabal important al no tenir-lo s'apaga i talla automàticament el xispero. Deu ser que detecta com si tinguès una fuga i per seguritat talla el sistema elèctric. Avui hem après una cosa més, i molt important!
Ara ja, més tranquil·la, hem dedico a fer unes quantes fotos del gel que ens rodeja
Passada la una apareixen els esquiadors, de moment tot va molt bé, el cel s'ha destapat i han obert totes les pistes, però ells no hi tenen accès, ara es queixen i voldrien tenir un forfait complert, però el que hi ha és el que hi ha.
Dinem una mica de pica-pica i espaguetis bolonyesa, i desprès de descansar una estona tornen a pistes.
En Manel i jo els acompanyem fins allà, ara llueix el sol però la temperatura continua sent molt baixa. Per sort els "escalfapeus" del Decathlon han funcionat satisfactòriament.
Desprès de constatar la fred que fa en Manel i jo tornem a la auto, on ens espera un cafetò i una tarda de relax (és a dir...una bona migdiada), que ja toca descansar!!
A les cinc tanquen pistes i vaig cap allà. Com al final en Manel no ha esquiat l'Hèctor a aprofitat els seu equip a excepció de les botes, que les hem llogat i ara s'han de tornar.
Baixen molt contents, sembla que tot i la fred el dia ha estat productiu.
La murga d'esquiar es tot el rebombori que comporta: posar botes-treure botes - carregar esquís - netejar esquis per guardar al garatge - guardar casc - guants mullats que s'han d'aixugar-...-...
Quan acabem tot el ritual estem una estona amb les gosses a fora abans de donar-lis el sopar. I ara si que gaudeixen amb la neu, la Beti de seguida vol tornar a l'escalfor de la seva manta al garatge (estàn ben calentones doncs la seva gàbia està just al cantó de l'armari on està la calefacció i l'escalfador d'aigua), però les altres tres fan unes bones juguesques. Les petites s'enfonsen de cos senser a la muntanya de neu flonja que tenim darrera la auto.
Ara tenim dues opcions:
- Baixar cap a Puigcerdà, fer un volt, pernoctar i demà matí marxar cap a casa.
- Dormir aquí i mirar com evoluciona el temps demà per esquiar al matí.
I com era d'esperar es volen quedar. Bé, ara que ja no ens fallarà la calefacció ens podem arriscar a quedar-nos, tot i que els graus van caient per moments i ja hem arribat als -10ºC.
Berenem
, mirem una peli...dos mirem una peli i els altres 3 poc a poc van tancant els ulls i fan una migdiada de capvespre! Estan cansats...aquest jovent 
.
Notem que la temperatura comença a baixar, estem a 20º a l'interior de la autocaravana mentre a l'exterior es mantenen els -10º, el problema és que bufa un vent glaçat i es cola per les escletxes de la porta tot i tenir posada la manta protectora que posem a l'hivern. Suplement amb una altra de les mantes que porten les nenes per tapar-se les cames en ruta i entre això i que poso a escalfar el caldo per la sopa en un no res pugen uns quants graus i tornem a una temperatura de confort. Tenint en compte les capes de gel que tenim a dalt i a baix LaCargoleta està aguantant com una campiona!
Un bon plat de sopa
, una butifarra i una peli de por i acabem de passar l'estona fins l'hora d'anar a dormir. Abans de les 23:00 estem tots al sobre i amb la por de passar fred deixem la calefacció al 4...
I a mitjanit em desperto suant i salto del llit a baixar-la una posició...fa una calor que espanta sota els sacs, i m'adono que estan tots destapats dormint a sobre els llits!!
Passades les vuit es comencen a sentir els primers cotxes que arriben, al final hem passat la nit aquí com valents, nosaltres, les dues autos que ja hi eren ahir matí quan vàrem arribar i una camper que va aparcar a darrera hora de la tarda.
Està nevant, poc però continuadament
.
Esmorzem i la Núria diu que no vol esquiar, està molt refredada i no es troba gaire bé, així que només pugen la Sandra i l'Hèctor, amb els carnets d'estudiant agafen un forfait de 4 hores a tarifa reduïda (23€+3€ d'assegurança). Jo, amb l'edat, m'he reconvertit en esquiadora de primavera, això de passar fred ja em supera
.
Aprofitem el matí per recollir-ho tot, fer uns petits "bricos" i fer un vermut mirant la tele esperant a que baixin els esquiadors. Durant una estona al matí s'ha aclarat i ha sortit el sol, però de seguida s'ha tornat a tapar i ha començat a caure aiguaneu, deuen estar ben xops!
Passada la una truquen que ja donen per acabada la jornada, estan xops i glaçats. Però tornen refets amb els progressos, han baixat fins i tot una pista vermella.
Sortim del pàrquing encara amb les fundes a les rodes que varem deixar ahir col·locades al arribar. Aquest matí no ha passat la llevaneus pel pàrquing però al arribar a la carretera aquesta està impecablement neta, així que baixo a treure les fundes i iniciem camí de retorn.
Passat el tram dolent de la carretera parem a dinar, a Prades, on escalfo unes llaunes del rebost i ja de tiron fins a Figueres, amb parada de rigor a l'àrea de servei de La Tortuga a la Jonquera, on fem canvi d'aigües i aprofitem per posar gasoil. Com sempre el punt de servei està impecable.
I la propera esquiada
...potser per Setmana Santa!
A les deu en punt ens llancem a la carretera, agafem l'autopista directament a la sortida de Figueres i cap a Perpignan
. Com no podia ser menys...fort vent al sud de França! Espero que al deixar la A-9 i agafar la N-116 en direcció oest deixarem enrere el vent.Ens mengem els entrepans de truita en un vist-i-no-vist, tots tenim gana, i van passant els quilòmetres. Passem Prades, Villefranche-de-Conflet (de moment tot correcte i en Manel prefereix anar tirant), i al arribar a Fetges comença a nevar lleugerament...
Al girar el revolt de Mont-Louis, i com si haguéssim passat per un "tunel del temps" tot està nevat, l'accès a l'àrea està tapat i en Manel decideix continuar, intentarem arribar a Formigueres. Varis cotxes van pujant també i alguns baixen, així que seguim, i com si es tractés de la peli del "dia de la marmota" ens tornem a trobar pujant cap a Formigueres amb una carretera plena de neu.
En Manel vol intentar arribar a les pistes però al final el fem desistir, busquem un lloc on poder passar la nit al poble de Formigueres i demà ja veurem que passa. Amb la velocitat de pujada degut al mal estat de la carretera passen ja de la una de la matinada, però la tensió ens ha mantingut ben desperts, i una vegada aparcats i calçats encara haurà de passar una bona estona per agafar la son.
Dissabte, 10 de febrer: Formiguères
Entre sentir nevar, les ràfegues de vent i la calefacció, he passat la nit del lloro...
Passades les vuit ens comencem a moure, ens estranya no haver sentit passar la màquina llevaneus. Fa estona que el degoteig de cotxes que pugen cap a les pistes és continu, així que fem un pensament i ens aixequem.
Quan traiem les gosses (no sé com els hi pot agradar tant la neu amb lo freda que està) quedem bocabadats amb la quantitat d'aquesta que ens envolta!!
Ens adonem que tenim un pam de neu sobre el sostre i un altre gruix similar, i congelat, sota els baixos.
Plantejo la situació a tota l'expedició i es decideix veure "in-situ" com està el tema per decidir si s'esquia o no. Doncs...cap a dalt.
Amb les fundes, tot i estar la carretera amb bastant neu pugem bé, desprès de un parell d'anys al garatge al final les hem estrenat...i sort de portar-les, són molt fàcils de posar. També portem les cadenes, que havíem comprat anteriorment i per sort mai hem hagut de fer servir.
A dalt està molt tapat i, de moment, només estan oberts els remontadors de la zona baixa, el telecadira està parat.
En Manel ja havia decidit ahir de no esquiar, continua amb mal de genoll, i jo en vistes del temps i que no es pot pujar a les pistes de dalt també em quedo. Agafem 3 forfaits de l'espai debutant (18€+3€ d'assegurança), que inclou el tapis i dos arrastres (que per ara és tot el que està operatiu). Així avui l'Hèctor agafarà rodatge i si demà es pot ja mirarem d'agafar el forfait complert.
En Manel i jo fem de portejadors i tornem cap a la auto amb les bosses de les botes.
Quan arribem trobem que la calefacció s'ha tornat a apagar! La nevera funciona així que no és falta de gas...recordo haver llegit que la gent diu que amb la alçada també els hi ha fallat a vegades, i sense motiu, doncs desprès comença a funcionar. No sé, el que no entenc es perquè no fa xispa per intentar encendre ¿?
Pensem que potser s'ha tapat el forat inferior que porta per a presa d'aire o la xemeneia del sostre s'ha tapat amb la neu i s'ha bloquejat per seguretat...miro a baix, miro a dalt...i no veig res...Finalment ens adonem del problema, quan encenc el foc de la cuina per escalfar el dinar la flama és mínima, no li arriba prou cabal de propà!! La nevera no ha fallat perquè el seu consum és molt baix, canvio la bombona i...tot torna a la normalitat
Amb l'alçada, al estar la bombona bastant buida, no hi ha prou pressió per arribar als aparells i l'estufa que necessita un cabal important al no tenir-lo s'apaga i talla automàticament el xispero. Deu ser que detecta com si tinguès una fuga i per seguritat talla el sistema elèctric. Avui hem après una cosa més, i molt important!
Ara ja, més tranquil·la, hem dedico a fer unes quantes fotos del gel que ens rodeja
Passada la una apareixen els esquiadors, de moment tot va molt bé, el cel s'ha destapat i han obert totes les pistes, però ells no hi tenen accès, ara es queixen i voldrien tenir un forfait complert, però el que hi ha és el que hi ha.
Dinem una mica de pica-pica i espaguetis bolonyesa, i desprès de descansar una estona tornen a pistes.
En Manel i jo els acompanyem fins allà, ara llueix el sol però la temperatura continua sent molt baixa. Per sort els "escalfapeus" del Decathlon han funcionat satisfactòriament.
Desprès de constatar la fred que fa en Manel i jo tornem a la auto, on ens espera un cafetò i una tarda de relax (és a dir...una bona migdiada), que ja toca descansar!!
A les cinc tanquen pistes i vaig cap allà. Com al final en Manel no ha esquiat l'Hèctor a aprofitat els seu equip a excepció de les botes, que les hem llogat i ara s'han de tornar.
Baixen molt contents, sembla que tot i la fred el dia ha estat productiu.
La murga d'esquiar es tot el rebombori que comporta: posar botes-treure botes - carregar esquís - netejar esquis per guardar al garatge - guardar casc - guants mullats que s'han d'aixugar-...-...
Quan acabem tot el ritual estem una estona amb les gosses a fora abans de donar-lis el sopar. I ara si que gaudeixen amb la neu, la Beti de seguida vol tornar a l'escalfor de la seva manta al garatge (estàn ben calentones doncs la seva gàbia està just al cantó de l'armari on està la calefacció i l'escalfador d'aigua), però les altres tres fan unes bones juguesques. Les petites s'enfonsen de cos senser a la muntanya de neu flonja que tenim darrera la auto.
Ara tenim dues opcions:
- Baixar cap a Puigcerdà, fer un volt, pernoctar i demà matí marxar cap a casa.
- Dormir aquí i mirar com evoluciona el temps demà per esquiar al matí.
I com era d'esperar es volen quedar. Bé, ara que ja no ens fallarà la calefacció ens podem arriscar a quedar-nos, tot i que els graus van caient per moments i ja hem arribat als -10ºC.
Berenem
, mirem una peli...dos mirem una peli i els altres 3 poc a poc van tancant els ulls i fan una migdiada de capvespre! Estan cansats...aquest jovent .Notem que la temperatura comença a baixar, estem a 20º a l'interior de la autocaravana mentre a l'exterior es mantenen els -10º, el problema és que bufa un vent glaçat i es cola per les escletxes de la porta tot i tenir posada la manta protectora que posem a l'hivern. Suplement amb una altra de les mantes que porten les nenes per tapar-se les cames en ruta i entre això i que poso a escalfar el caldo per la sopa en un no res pugen uns quants graus i tornem a una temperatura de confort. Tenint en compte les capes de gel que tenim a dalt i a baix LaCargoleta està aguantant com una campiona!
Un bon plat de sopa
, una butifarra i una peli de por i acabem de passar l'estona fins l'hora d'anar a dormir. Abans de les 23:00 estem tots al sobre i amb la por de passar fred deixem la calefacció al 4...I a mitjanit em desperto suant i salto del llit a baixar-la una posició...fa una calor que espanta sota els sacs, i m'adono que estan tots destapats dormint a sobre els llits!!
Diumenge, 11 de febrer: Formiguère – Figueres (150 km)
Passades les vuit es comencen a sentir els primers cotxes que arriben, al final hem passat la nit aquí com valents, nosaltres, les dues autos que ja hi eren ahir matí quan vàrem arribar i una camper que va aparcar a darrera hora de la tarda.
Està nevant, poc però continuadament
.Esmorzem i la Núria diu que no vol esquiar, està molt refredada i no es troba gaire bé, així que només pugen la Sandra i l'Hèctor, amb els carnets d'estudiant agafen un forfait de 4 hores a tarifa reduïda (23€+3€ d'assegurança). Jo, amb l'edat, m'he reconvertit en esquiadora de primavera, això de passar fred ja em supera
.Aprofitem el matí per recollir-ho tot, fer uns petits "bricos" i fer un vermut mirant la tele esperant a que baixin els esquiadors. Durant una estona al matí s'ha aclarat i ha sortit el sol, però de seguida s'ha tornat a tapar i ha començat a caure aiguaneu, deuen estar ben xops!
Passada la una truquen que ja donen per acabada la jornada, estan xops i glaçats. Però tornen refets amb els progressos, han baixat fins i tot una pista vermella.
Sortim del pàrquing encara amb les fundes a les rodes que varem deixar ahir col·locades al arribar. Aquest matí no ha passat la llevaneus pel pàrquing però al arribar a la carretera aquesta està impecablement neta, així que baixo a treure les fundes i iniciem camí de retorn.
Passat el tram dolent de la carretera parem a dinar, a Prades, on escalfo unes llaunes del rebost i ja de tiron fins a Figueres, amb parada de rigor a l'àrea de servei de La Tortuga a la Jonquera, on fem canvi d'aigües i aprofitem per posar gasoil. Com sempre el punt de servei està impecable.
I la propera esquiada
...potser per Setmana Santa!