Dimarts 14 d'agost: Praga
7:00 h.
trajecte: - km
Primer matí a Praga i ens hem de moure aviat, la previsió d'avui és arribar a primera hora al centre per reservar el tour amb el bus panoràmic i abans o desprès, segons l'hora que ens donin, visitar l'antic Ajuntament.
Una vegada esmorzats sortim cap a la parada de metro a fer el trajecte fins el centre.
Amb les PragueCard a la butxaca ja no ens hem de preocupar d'agafar, ni ensenyar, ni fitxar bitllets.
Una vegada esmorzats sortim cap a la parada de metro a fer el trajecte fins el centre.
Amb les PragueCard a la butxaca ja no ens hem de preocupar d'agafar, ni ensenyar, ni fitxar bitllets.
- Preu 3 dies: 2x68€ (adults) + 2x50€ (nens/estudiants) = 236 €
- Valor de comprar-la directament a Praga: 2x1810Czk (adults) + 2x1330Czk (nens/estudiants) = 6280Czk (aplicant el canvi mig obtingut durant les vacances 24,75 Cz/€: 253 €
- Castell de Praga
- Antic Ajuntament i Torre del Rellotge
- Sinagogues i cementiri jueu
- Torre de Petrin i Laberint dels miralls
- Zoo
- Tour de 2 h amb el bus turístic
A part hi ha moltes més visites i opcions incloses...
|
Baixem a la mateixa estació d'ahir, Staroměstská, i anem cap a la Plaça de la Ciutat Vella, centre neuràlgic de la ciutat, on ja comencen a voltar els turistes més matiners.
El sol tot just treu el cap rere les torres de l'església de Tyn.
Anem cap al punt marcat com a parada A del City Tour Praga: Ciutat històrica, operat per l'empresa Martin Tours, que es troba a la mateixa plaça, just a la cantonada amb el c/ Parizska.
Presentant les PragueCard ens donen hora per al primer tour, a les 9:00 h. Hem tingut sort i podrem aprofitar bé el matí. Ens posem a la cua, sortirem en pocs minuts...
Ens instal·lem a les darreres files del petit autobús, connectem les àudio-guies i ens acomodem per gaudir del passeig.
És la primera vegada que fem un "tour" d'aquesta mena, però s'ha de reconèixer que és una manera còmode de tenir una primera impressió global de la ciutat a visitar, seguint el recorregut per els principals monuments i punts de la ciutat, amb el complement de les explicacions de la guia.
 |
| Recorregut del "City Tour" |
En aquesta zona, que és on més es pot detectar l'aire ex-soviètic de la ciutat, fem la volta al Gran Estadi de Strahov, que va ser en el seu dia el de més aforament del món (220.000 espectadors), i només superat pel Circuit de Indianàpolis.
Construït durant la I República Txecoslovaca, estava destinat a acollir grans exhibicions de gimnàstica sincronitzada durant l'època comunista, i actualment serveix com a centre d'entrenament dels equips del Sparta de Praga. Amb 63.500 m2 de camp de joc acull 8 camps de futbol (6 de mesures stàndar i 2 de futbol sala).
Desprès d'aquesta curiosa classe d'història el bus ens "descarrega" a la Plaça del Castell i ens donen 25 minuts per tafanejar per la zona. Des d'aquest punt es tenen unes fantàstiques vistes de la ciutat, i aprofitem per fer unes quantes fotos mentre fem temps. Hi ha una gentada que espanta...com a qualsevol punt de la ciutat!
Un dels principals punts d'atracció de tot viatger que visita Praga és el famós rellotge astronòmic, però nosaltres no tindrem la sort de veure'l...està tapat per una lona durant el seu període de restauració.
Aquest rellotge, considerat el rellotge medieval més famós del mon, va ser construït l'any 1410 per un mestre rellotger, a qui segons explica la llegenda els consellers li van treure els ulls per que no repetís la seva meravellosa obra. Posteriorment va ser perfeccionat durant el s. XVI.
L'Ajuntament es pot visitar de manera "lliure" o "visita guiada", però com que la que fan en castellà no ens va bé per horari optem per anar a la nostra, amb el petit tríptic que ens faciliten. El que no podrem veure és el soterrani, que només es pot fer amb guia i inclou un recorregut per un intricat complex de sales, passadissos i túnels medievals.
L'origen de l'Antic Ajuntament es situa a principis del s. XIV quan el govern de la ciutat buscà un lloc per establir-se, i aquest lloc va ser la Casa Volflin, a la que es van anar afegint les cases burgeses adjacents, fins arribar al conjunt actual format per cinc edificis històrics.
El cor de l'Ajuntament és la capella de la Verge Maria, fundada poc desprès de la construcció de la torre i consagrada l'any 1381.
Desprès de travessar el saló més gran de l'Ajuntament, la Sala de Plens, anem a cap a la torre.
Pugem per una escala perimetral i degut a la afluència de gent un comptador limita l'accès al mirador.
Un cop a dalt, i amb alguna intentona del típic llest que s' intenta colar i la gent fa recular fins al final de la cua, podem admirar les fantàstiques vistes...
 |
| Castell de Praga |
 |
| Cua de turistes a la Plaça de la Ciutat Vella |
Fem la volta en rodó, captant les vistes des de cada façana i tornem a baixar.
Deixem enrere la plaça i enfilem cap a una de les antigues portes d'accès a la Ciutat Vella, la Porta de la Pólvora, més coneguda com a Torre de la Pólvora (Prašná brána).
Aquesta "porta", construïda l'any 1475 en estil gòtic tardà, formava part de la fortificació que protegia la vila i era l'entrada monumental a la Ciutat Vella, per on entraven les comitives reials, i segles més tard va ser utilitzada com a magatzem de pólvora, fet que li donà el nom actual. Reconstruïda durant el s. XIX en estil neogòtic sobrepassa els 65 m. d'alçada i només tenim per davant... 186 graons per arribar al mirador, i a sobre per unes estretes i empinades escales!
Des dels 44 metres sobre la vorera, on es situa la galeria-mirador, tornem a observar, a vista d'ocell, els principals monuments de Praga. Ara podem veure l'església de Tyn des de la "reraguardia" i al lluny la silueta del castell.
La baixada sempre és més fàcil!
Tornem a Staroměstská i cap al càmping a dinar i recuperar forces que a la tarda tenim tour pel barri jueu, anomenat Josefov (Židovské Město).
Es nota que és el primer dia i encara estem "frescos"...a les 16:00 ja tornem a estar en marxa. La connexió al centre amb Metro és molt ràpida, el que ens mata i ens acabarà passant factura són els 15 minuts que hem de caminar entre el càmping i la boca de Metro...quatre cops al dia.
Situat al nord de la Ciutat Vella, entre la Plaça i el Moldava, el barri jueu de Josefov es va formar quan les dos comunitats existents en la Praga medieval es van unir progressivament, una es situava envoltant la Sinagoga Vella-Nova (Staronová synagoga) i l'altra als volts de la Sinagoga Espanyola (Španělské synagoga)
Praga va acollir una de les majors comunitats jueves d'Europa, arribant a superar els 180.000 habitants. Establerta a la zona des del s. X i obligada a concentrar-se dins una zona emmurallada va assolir a finals del s. XIII estatus d'autonomia administrativa.
Amb el pas del segles la comunitat va anar prosperant, intel·lectual i econòmicament.
L'any 1781 l'emperador Josep II va publicar l'Edicte de Tolerància, on es permetia l'emancipació dels jueus, amb el permís per establir-se fora del "ghetto" i participar en tot tipus d'activitats comercials i rebre educació superior; per aquest motiu i en honor a l'emperador l'any 1850 el barri es va rebatejar amb el nom de JOSEFOV.
Durant el s. XIX els jueus van anar abandonat progressivament el ghetto, que va ser abolit oficialment l'any 1852 i es va convertir en un districte més de la ciutat.
A principis del s. XX la zona es va veure afectada per les obres de sanejament i replantejament de la ciutat, i la majoria de les velles cases jueves van ser demolides, només conservant-se els edificis i monuments més significatius, que són els que visitarem aquesta tarda.
El primer pas és anar al Centre de Informació (c/ Maiselova, 15) i presentar les PragueCard per obtenir l'entrada del museu, fundat el 1906 i considerat un dels més antics i grans d'Europa. Però al dir "museu" no ens referim a un únic edifici, si no que la seva amplia col·lecció, que inclou unes 40.000 peces i 100.000 llibres, està distribuïda entre els varis edificis que el conformen: Sinagoga de Klaus, Sinagoga de Maisel, Sinagoga de Pinkas, Sala de cerimònies, Sinagoga Española, Antic cementiri jueu i Galeria Roberta Guttmanna.
Amb l'entrada conjunta, que ens donarà accès a tots els recintes i que ve acompanyada d'un petit planell per ubicar els edificis, iniciem la visita.
En el mateix carrer trobem la primera, la Sinagoga de Maisel (Maiselova synagoga), una construcció renaixentista de finals del s. XVI però renovada en estil neogòtic a principis del segle passat, que actualment acull una exposició sobre la història dels jueus a Txèquia.
Seguim les indicacions cap a la Sinagoga de Pinkas (Pinkasova synagoga), per la que desprès tindrem accès al vell cementiri jueu.
Aquest edifici es va convertir, desprès de la II Guerra Mudial, en un monument en memòria de tots els jueus txecs víctimes de l'holocaust, i entre els anys 1992 i 1996 es van escriure, a mà, sobre els murs interiors els noms dels quasi 80.000 jueus que van morir en mans dels nazis.
Els noms de tots els camps de concentració on van viure amuntegats estan gravats en una de les poques parets que queden lliures.Es glaça el cor veient la llista inacabable de noms, acompanyats per les dates de naixement i defunció (tot i que aquesta en la majoria de casos es desconeguda, i està suplantada per la data de deportació als guetos o camps de concentració) en elaborades lletres negres, a excepció de les inicials que són de color vermell.
Un llarg epitafi recorda als "sense nom", les víctimes desconegudes de l'holocaust al ser enterrades anònimament.
La visita acaba amb l'exposició d'una col·lecció de dibuixos infantils, pintats pels nens de Terezin entre els anys 1942 i 1944, el que fa que passem cap el cementiri amb l'ànim compungit.
Encaixonat entre la Sinagoga de Pinkas, la de Klaus i el Centre d'Informació trobem aquest antic cementiri jueu, que durant varis segles va ser l'únic lloc en es permetia l'enterrament dels difunts d'aquesta comunitat a la ciutat de Praga.
No se sap del cert quan es va començar a utilitzar, però és té constància que la làpida més antiga (la del rabí Avigdor Kara) data de l'any 1439 i la més recent de l'any 1787.
Amb la gentada que hi ha hem de fer la visita seguint en fila índia per l'estret camí que passa entre la caòtica explanada on sembla que hagin deixat caure les làpides des del cel, doncs no segueixen cap alineació, en llocs estan força separades, inclinades cap a tots els cantons, i en llocs amuntegades unes sobre les altres.
Llegint la guia descobrim el motiu: segons una antiga norma jueva una tomba no pot ser destruïda ni canviada de lloc, així la superfície d'aproximadament una hectàrea ràpidament es va quedar petita i la única solució era col·locar les noves làpides sobre les antigues i amb successives capes de terra fer els enterraments uns sobre els altres, fins arribar als 12 nivells sobreposats en els punts màxims!
L'estimació és que el cementiri acull prop dels 100.000 cossos i actualment són visibles unes 12.000 làpides.
Aquest cementiri és una de les visites "imperdibles" de la ciutat, però l'aglomeració de gent i el sistema de visita tan "turistificat" li treu gran part de l'encant. Vam gaudir molt més del solitari cementiri de Třebíč, que vam visitar fa un parell de dies.
Continuem amb la següent sinagoga, la de Klaus, on trobem una exposició sobre les tradicions jueves i la vida quotidiana de les famílies.
En aquest punt ja estem una mica saturats del tema i a la darrera, la Sinagoga Espanyola, en Manel i l'Amancio diuen que ja en tenen prou i entrem només les "noies"... resultant ser (constructiva i ornamentalment) la més espectacular de totes.
Per descansar una estona les cames anem a la parada de tramvia més propera i agafem un que ens porta cap el Pont de Carles, saltem a la primera parada un cop el passem i fem unes quantes fotos.
Realment això de la PragueCard és molt còmode, doncs no hem de fitxar els bitllets, i podem pujar i baixar a les moltes línies de tramvia tantes vegades com volem.
Quan ens recolcem a la barana per gaudir una estona de la vista descobrim un munt de "rates" enormes nedant i parant el sol al marge del riu. Realment no són rates, resulta que són Coipús, uns mamífers rosegadors provinents d' Amèrica del Sud i considerats una de les espècies invasores més nocives a Europa!
Però aquí campen al seu aire, nedant entre les bandada d'ànecs.
La Torre de la Ciutat Vella (Staroměstská mostecká věž) és la guardiana de l'extrem est del pont, i a l'altre extrem es troba la Torre de Malá Strana. Ja es pot ben dir que amb tota la raó s'anomena a Praga la "Ciutat de les 100 Torres", però realment la suma de miradors, esglésies, catedrals, llocs militars i inclús antenes de televisió supera àmpliament aquest nombre.
La Torre de la Ciutat Vella (Staroměstská mostecká věž) és la guardiana de l'extrem est del pont, i a l'altre extrem es troba la Torre de Malá Strana. Ja es pot ben dir que amb tota la raó s'anomena a Praga la "Ciutat de les 100 Torres", però realment la suma de miradors, esglésies, catedrals, llocs militars i inclús antenes de televisió supera àmpliament aquest nombre.
Des del centre del pont tenim una bona vista del Moldava (no sabem si hi ha més gent creuant el pont o solcant el riu...una invasió de piragües i patins a pedals naveguen sota el Pont de les Legions, anomenat així en al·lusió als legionaris txecs de la I Guerra Mundial.
I acabem la tarda amb un passeig per Malá Strana, i assaborint una cervesa fresca en una terrassa petitona als peus de la Catedral de Sant Nicolàs.
Tornem cap a la nostra caseta, on un dia més soparem al jardí!
Fem us de la barbacoa, i acompanyem la carn amb una bona amanida i un pica-pica variat de sobres que anem acumulant.
Una copeta de vi a la fresca, quin relax...
Trajecte acumulat: 2.743 km.
 (supermercat): - (gasoil): - (peatge): - (hostaleria): 11,20 € (entrades): - (records i varis): - (àrea/Pk/càmping): 39,45 € |
Dimecres 15 d'agost: Praga
7:00 h.
trajecte: - km
Segona jornada a la Ciutat de les 100 Torres, i avui el nostre objectiu és una de les visites marcades com a imprescindibles: el Castell de Praga.(Pražský hrad)
Com suposem que hi haurà moltíssima gent volem estar a la porta tant punt obrin. El "castell" no es correspon a la imatge típica d'una d'aquestes construccions, si no que és un conjunt arquitectònic format per varis edificis de diferents estils (palaus, edificis administratius i religiosos) distribuïts dins un nucli tancat i emmurallat.
Desprès de la rutina matinal fem un ràpid esmorzar a la taula exterior i sortim disparats cap a la boca de metro.
Hi ha tres possibles entrades per accedir al recinte del castell, i escollim la que queda més a prop de la parada de metro de Malostranská, on ens hi plantem quatre parades i 7 minuts després de pujar al tren.
Els origens del castell es remunten al s. IX, i amb ell la història de la ciutat de Praga, que va créixer als seus peus. La construcció inicial de fusta va ser substituïda per una altra de pedra a mitjans del s. XII. Convertit en residència dels reis de Bohemia, al seu voltant es va anar aixecant el Hradčany (barri del castell) format en principi per les cases senzilles dels servents i treballadors de la cort, i també dels artesans que treballaven per a la família reial.
La seva ubicació elevada, a la vora del Moldava, li atorgava una posició estratègica tant a nivell defensiu com d'abastament mitjançant el transport fluvial.
Amb el temps les famílies aristòcrates també van començar a construir els seus palauets als voltants del castell.
Hi ha tres possibles entrades per accedir al recinte del castell, i escollim la que queda més a prop de la parada de metro de Malostranská, on ens hi plantem quatre parades i 7 minuts després de pujar al tren.
Els origens del castell es remunten al s. IX, i amb ell la història de la ciutat de Praga, que va créixer als seus peus. La construcció inicial de fusta va ser substituïda per una altra de pedra a mitjans del s. XII. Convertit en residència dels reis de Bohemia, al seu voltant es va anar aixecant el Hradčany (barri del castell) format en principi per les cases senzilles dels servents i treballadors de la cort, i també dels artesans que treballaven per a la família reial.
La seva ubicació elevada, a la vora del Moldava, li atorgava una posició estratègica tant a nivell defensiu com d'abastament mitjançant el transport fluvial.
Amb el temps les famílies aristòcrates també van començar a construir els seus palauets als voltants del castell.
Sortim del Metro i enfilem cap a la porta d'accés per un estret carreró que combina trams en pendent i escales.
L'accés al recinte és gratuït i és accessible des de les 6:00 del matí a les 22:00 del vespre, tot i això hi ha un control a l'entrada amb arc de seguretat i control de bosses. Passem força ràpid, per sort ara no hi ha molta gent.
A part dels carrers i patis interiors, de visita lliure, es poden comprar individualment les entrades per a cada un dels edificis, segons preferències de llocs a veure, o agafar una entrada combinada que els agrupa. Amb la PragueCard ens entra el Circuit B, que inclou les visites a:
- Catedral de Sant Vitus
- Antic Palau Reial
- Basílica de Sant Jordi
- Carreró de l'Or
 |
| 5 Plaça de Sant Jordi |
Actualment s'accedeix a l'interior per la portalada de la façana oest. Amb els tiquets ja a la ma anem cap a dins.
Les obres de construcció van començar el s. XIV, en plena Edat Mitjana - per ordre de Juan I de Luxemburg, pare de Carles IV (el rei omnipresent a Praga) que va decidir aixecar una catedral gòtica sobre una antiga basílica romànica - i no es van donar per finalitzades en la seva totalitat fins el s. XX, motiu per el que durant el pas del temps cada arquitecte va incorporar elements de la seva època convertint la obra en un conjunt d'elements gòtics, renaixentistes i barrocs.
Des del seu orígen, la catedral, tot i ser de culte catòlic, no ha estat mai de titularitat eclesiàstica, si no que sempre ha estat de propietat estatal.
Mirar cap a qualsevol direcció a nivell horitzontal no val la pena...només es veuen clatells i pantalles de mòbil, la millor opció és alçar la vista i gaudir dels colorits vitralls que ocupen gran part dels murs.
D'aquesta manera descobrim en un dels lateral un impressionant orgue, i a la dreta de l'altar major la tomba barroca, de plata, de Sant Joan de Nepomuceno, encarregada també per Carles IV i finançada amb aportacions populars.
La riuada de gent ens empeny a la sortida.
Comprovem que hi som tots i anem al següent punt: l'Antic Palau Reial.
Com la resta d'edificacions que formen el recinte, el Palau Reial, presenta nivells sobreposats que es corresponen a diferents èpoques i reconstruccions.
Passem, en fila, per diferents sales, però la més impressionant és la Sala Ladislau, una gran estança gòtica de finals del s. XV amb un sostre de voltes amb nervadures.
Des d'una de les terrasses exteriors es te una amplia perspectiva dels teulats de la ciutat, i podem distingir les torres bessones de l'Esglèsia de Tyn, la silueta de la Torre del rellotge de l' Ajuntament, i més a la dreta la Torre de la Ciutat Vella amb el Pont de Carles, ja ple de gent.
De tornada cap a la sortida fem les dues visites que ens resten.
Primer parem a la Basílica de Sant Jordi, la segona església més antiga de Praga, fundada pel Duc de Bohèmia l'any 920.
Reconstruïda rere un incendi, la seva façana barroca data de varis segles més tard, i durant les restauracions del s. XIX van quedar a la vista els murs originals, que són els que podem apreciar durant la visita.
Diu la llegenda que hi vivien a prop uns alquimistes que buscaven la utopia de convertir en or els metalls, i això li va donar nom, tot i que és un rumor no confirmat.
Aquestes petites cases, construïdes a finals del s. XVI per a reallotjar als guardes reials i les seves families, desprès que un incendi cremés els seus barracons de fusta, amb el pas del temps van ser la llar d'artesans i orfebres, que les van ocupar durant varis segles, fins que a finals del s. XIX van ser abandonades, objecte del pillatge i ocupades per lladres i pidolaires.
A principis del segle passat el govern els va expulsar i va portar a terme una important restauració de la zona, i va posar els habitatges en lloguer. Per això és famós el n. 22, i el que atrau a més turistes, doncs hi va viure l'escriptor Franz Kafka entre el 1916 i el 1917.
Actualment alguna d'aquestes casetes serveix com a seu de botigues d'artesania local i records típics de Praga i la resta recreen com eren en els seus orígens les vivendes dels artesans, amb els utillatges i mobiliaris típics de l'època.
Baixem a buscar el Metro a Malostranská, i en un parell de parades ens plantem al centre de Nové Město, la "vella" ciutat nova, baixant a la parada de Mustek.
Tot i que s'anomena literalment "ciutat nova" el barri es va originar en plena Edat Mitjana (s. XIV) quan Carles IV (una altra vegada ell) va engegar un pla urbanístic per ampliar la ciutat.
Sortim del metro en lo que ens sembla una ampla avinguda, però realment estem a la Plaça Wenceslao (Václavské náměstí), de 750 metres de llargària i 60 d'amplada, on antigament s'ubicava un gran mercat de cavalls.
Actualment és una gran arteria comercial, i aquí es situen multitud de botigues, hotels i restaurants.
Històricament la plaça serà recordada com a escenari de la manifestació que va originar la Revolució de Vellut, l'any 1989, un moviment pacífic que va fer caure definitivament el règim comunista establert fins aleshores.
Desprès tornarem, però primer anem en busca d'una original escultura, i la trobem en una petita plaça a tocar de l'estació de Metro de Národní třída.
El bust de Franz Kafka, obra de l'artista txec David Černý, és una escultura de 11 metres d'alçada, 39 tones de pes i formada per 42 panells d'acer inoxidable que estan en moviment continu.
Ens quedem una estona atrapats en l'hipnòtic moviment, i quan aconseguim una posició des d'on fer alguna foto sense els molts pals selfies dels grups orientals que segueixen una visita guiada ens donem per satisfets i girem cua cap a la Plaça Wenceslao, on en Manel i l'Amancio es queden refrescant la gola en una de les moltes terrasses, i les noies sortim en busca de la botiga de Pandora, que segons marca el Maps no queda lluny. La Sandra vol comprar un charm del Pont.
Tenim sort, comprem la "joia" i anem també a beure quelcom fresquet abans de tornar cap al càmping.
Aprofitem una de les moltes botigues de records per comprar els típics imans per la la nevera, adhesius amb l'escut del país per a la col·lecció d'en Manel (que està empaperant l'interior de la porta del garatge), i la corresponent dessuadora de "Universitat de Praga" per a la Núria.
Una vegada a "casa" decidim agafar-ho amb calma, avui tenim paella per dinar.
En Manel cuina i l'Amancio fa de "pinche", i les altres fem el vermut. (Ara revisant les fotos del viatge m'adono que no tenim ni una del càmping de Praga!!)
Una vegada més, no volem parlar, però torna a sortir el tema de l'avaria de la auto...intento no pensar durant aquest dies de treva, però acabem fent suposicions de les possibles raons... el dissabte serà la prova de foc, de moment intentem gaudir de la ciutat...
Uns bons plats d'arròs i una bona estona de relax... hem decidit descansar i sortir una mica més tard, aprofitarem el capvespre i ens quedarem a sopar pel centre.
Les nenes marxen una mica abans, volen anar a fer "postu" a no se on... desprès ens trobarem pel centre.
Els grans ens empolainem i agafem el metro, aquesta tarda volem anar a veure les "cases danzants" (Tančící dům), a la vora del riu a la zona oest de Nové Město. Com que ja portem molt de "tute" a sobre evitem els trams a peu i sortint del metro pugem al tramvia 17 que ens deixa just a davant.
Realment la ciutat està super ben comunicada, les diverses línies de tramvies la creuen en tots els sentits i pots moure't d'una punta a l'altra quasi sense caminar.
Les nenes marxen una mica abans, volen anar a fer "postu" a no se on... desprès ens trobarem pel centre.
Els grans ens empolainem i agafem el metro, aquesta tarda volem anar a veure les "cases danzants" (Tančící dům), a la vora del riu a la zona oest de Nové Město. Com que ja portem molt de "tute" a sobre evitem els trams a peu i sortint del metro pugem al tramvia 17 que ens deixa just a davant.
Realment la ciutat està super ben comunicada, les diverses línies de tramvies la creuen en tots els sentits i pots moure't d'una punta a l'altra quasi sense caminar.
Com les nenes s'han emportat la càmera ens quedem sense fotos dels edificis dansarins, a sobre porto el mòbil a punt de morir i he d'economitzar bateria per contactar amb elles. Així que recorrerem a la opció Google que sempre et treu de qualsevol dificultat!
 |
| imatge de www.praga.info |
Format per dues estructures que sembla que s'entrellacen, en estil deconstructivista, actualment acull oficines de varies empreses, botigues i un restaurant amb terrassa panoràmica.
Uns 500 metres ens separen del nostre proper destí, la cerveseria U Fleků, que segons una guia que portem és una de les "imperdibles" de la ciutat. Amb 500 anys d'història és la més antiga de Praga, serveix la cervesa que ells mateixos elaboren seguint les velles receptes però fent servir les noves tecnologies.
Entrem i seiem a uns llocs lliures de una de les varies grans sales de que disposa. Les taules són corregudes, al nostre cantó hi ha una parella de xinos rendint compte d'un contundent plat amb salsitxes i el que sembla una cuixa d'anec amb unes boles de puré de patata.
Sense haver demanat ve un cambrer i ens serveix unes jerres (de 1/2 litre) de cervesa negra. És la tradició, doncs suposen que la gent hi va a beure aquesta cervesa. Però l'Ana i jo declinem la beguda i demanem vi blanc. Ens porten les copes buides i unes gerres amb el vi, que ens dona per servir-nos dues vegades.
La cervesa és molt fosca però diuen els nois que és suau.
Hi restem una estona, conversant i observant el moviment continu de turistes i personal anant i venint.
Els cambrers són correctes, però la nostra impressió del caràcter txec ja està formada, i tampoc trobem gaire res que la faci canviar. Trobem una mica pesat que vulguin deixar més gerres de cervesa quan veuen que quasi les hem acabat, i sembla que es molesten quan les rebutgem, i tot i que estàvem avisats pels comentaris que havíem llegit a Internet en el moment que intenten colar-nos uns "xupitos" insisteixen tant que els nois acaben acceptant...i és clar al final els cobren!
Sortim amb la impressió que el local està enfocat a "pescar" guiris, resulta que la gerra de cervesa la paguem a 69 corones i el xupito el cobren a 79 Czk (tot i que hem dit varies vegades que no el volíem i ens hem vist quasi forçats a agafar-lo!!!
I suposem que no troben correcta la propina, que a sobre diuen que el seu servei no està inclòs i ens fan mala cara.
Mai millor dit als companys de taula els han enganyat "com a xinos" doncs els hi han deixat un assortit de xupitos per tastar...i suposem que ells pensaven que eren de franc...
Conclusió: el local és peculiar, la cervesa és bona i la considerem a bon preu, però el tracte en general et fa sortir amb mal sabor de boca.
Bé, la tarda no s'ha acabat i tornem cap al pont on ens retrobarem amb les nenes, que resulta que desprès de molt voltar han trobat tancada la cafeteria on volien fer-se les fotos, i tornen amb un nou model del dolç: el gelat-gofra!
Preparats per la darrera part de la jornada creuem cap a Malá Strana, amb la intenció de buscar un lloc per sopar.
El cel es comença a enfosquir i la nit cau sobre Praga mentre anem creuant el pont, amb la espectacular silueta del castell dominant la riba oposada.
Desprès de molt de voltar - els locals estan a rebentar - entrem en un on hi trobem lloc, bé, gràcies a un matrimoni que s'ofereix a compartir taula doncs estan a punt de marxar.
El local és diu U Glaubiců i sembla que hem tingut sort, resulta que és una cerveseria històrica, doncs els seus origens es remunten a l'any 1520 com a fàbrica cervesera i a partir del 1665 com a fonda-restaurant.
El que sembla un petit local resulta ser enorme, doncs hi ha un munt de sales i salons, inclús en el soterrani.
El problema és que és hora punta, hi ha un munt de gent i tot i que de seguida ens agafen comanda els plats triguen una eternitat en arribar a la taula. Tant que hem de buscar quelcom en que entretenir-nos, i que millor que fer uns vídeos tontos...
Finalment, arriba el sopar!
No ens podem queixar, els plats són abundants i la qualitat és bona: costellam per a en Manel, sandvitx múltiple per a la Núria, truita francesa per a la Sandra i amanida Cesar per mi... tot acompanyat de les corresponents cerveses, negra i pilsner segons preferència. Bon profit!
Al canvi en euros, amb propina inclosa, sortim a 71€ els sis. No ha estat malament per menys de 12 €/persona...
Trajecte acumulat: 2.743 km.
(supermercat): 4,95 €(gasoil): -(peatge): -(hostaleria): 98,32 € (entrades): -(records i varis): 59,80 €(àrea/Pk/càmping): 39,45 € |
Dijous 16 d'agost: Praga
7:00 h.
trajecte: - km
Durant les jornades que hem estat aquí he intentat fer la bugada a una de les dues rentadores de què disposa el càmping, però sempre les he trobat ocupades, així que avui m'he decidit a matinar i intentar agafar-la de bon matí. A les 6:30 ja estic en dansa (l' avantatge de estar en latitud més a l'est que a casa és que tot i que és molt aviat la sensació per la llum solar és que es bastant més tard...com si ja fossin les 8:00 del matí)
Aconsegueixo el meu objectiu i ocupo les dues màquines.
Passades les 8:00 ja estem a punt per sortir cap a l'esperat (per la Núria) destí d'aquest matí: el Zoo de Praga.
Des de petites sempre hem procurat alternar visites culturals amb alguna lúdica al seu gust, i mira que passen els anys i no podem deixar de visitar els zoos i aquaris que trobem a prop...porta des del primer dia esperant aquesta visita, i això que ja és grandeta!
El Zoo es troba a la zona de Trojská, ocupant un extens turó sobre el Moldava.
Llegim que és el segon destí més visitat del país, rere el Castell de Praga, i l'any 2015 va ser escollit com a quart millor zoo del mon.
Per arribar hem de fer un bon trajecte: metro A fins a Muzeum on fem transbordo a la C fins a Nádraží Holešovice. Aquí sortim a la superfície i agafem el bus 112 que ens deixa just a la porta del Zoo.
Encara no són les 9:00 h, hora d'obertura de les instal·lacions, i el bus ja puja ple de turistes i famílies de la zona que deuen anar a passar el dia.
Presentem les Praguecard i ens donen els tiquets d'accés, però cap planell...l'hem de treure d'una màquina dispensadora que facilita els tríptics a canvi de (crec recordar) 20 Czk.
Podríem dir que aquest zoo és relativament "nou" - es va inaugurar l'any 1931 - en relació al més antic del mon, el de Viena, que data del 1752. Des dels seus orígens, a part de ser una atracció turística, porta a terme una important tasca de preservació de les especies en perill d'extinció, i ha contribuït a salvar el cavall de Przewalski, espècie que cria en captivitat i desprès retorna al seu habitat natural a Mongòlia.
Precisament una parella d'aquests cavalls van ser els primers exemplars del recinte, junt a una lloba anomenada Lotta.
Actualment ocupa una superfície de 50 ha i compta amb quasi 5000 exemplars de més de 600 espècies diferents, de les que al menys 130 estan a la llista de "perill d'extinció".
Anem fent, realment el zoo és enorme i està molt ben pensat i preparat. Els animals disposen d'uns grans recintes i hi ha estones que sembla que estem caminant sota els grans arbres d'un bosc. Agraïm aquestes estones de frescor a l'ombra doncs fa una calor espaterrant.
Trobem varis edificis temàtics, passem de la calor humida de la Jungla d'Indonèsia a la foscor de la galeria dels ratpenats, que no tenen tancat el seu recinte, només una barana separa als visitants dels petits mamífers voladors, però no s'escapen, sobrevolen el nostre cap però tornen a l'interior del recinte.
Ens sorprenen alguns animalots que no havíem vist mai, entre ells un grup de dimonis de Tasmània , que no és que s'assemblin gaire al conegut dibuix dels Looney Tunes.
En aquesta amplia zona, de més de 8.000 m2, podem veure els 8 integrants de la manada d'elefants indis, i hi ha un que és molt petitó, segons el panell informatiu és un petit mascle nascut el 5 d'abril de 2016. El primer concebut i nascut a Praga.
Antílops, gaseles i girafes ocupen aquesta basta superfície.
En un extrem es situa la "casa africana", un gran pavelló on es poden refugiar aquests grans herbívors durant les jornades del fred hivern txec.
Quan ens adonem de la magnitud del parc veiem que hem de descartar algunes zones doncs és impossible fer tot el recorregut en mig dia, així que deixem la zona de les planes i boscos nordeuropeus, anem cap a la zona "polar", i de camí trobem la "casa dels hipopòtams" on alguns exemplars descansen al sol i altres estan submergits en uns grans i clars bassals (una de les parets de vidre panoràmic permet tenir una visió subaquàtica i els veiem caminar per fons de la piscina).
Nosaltres ens encantem una estona mirant les "dolenteries" d'un petit que molesta a la que suposem és la seva mare.
Desprès d'un intens matí de calor notem una considerable rebaixa de graus quan ens acostem al recinte dels ossos polars, al tocar el panell protector transparent que ens separa del fossat amb aigua es nota ben fred, i no es d'estranyar doncs la cascada que cau d'unes roques a la part alta no és d'aigua, si no de petits trossos de gel.
Ens encantem també mirant els pingüins i acabem observant el sinuós nedar de les foques, sobre tot la Núria que ha de prendre nota dels viratges per millorar la seva tècnica a la piscina!
Donem per finalitzat aquest matí de "safari" i fem recorregut de tornada cap al càmping, on ens retrobem amb la resta d'expedició, l'Ana i l'Amancio han preferit, com és normal, aprofitar el matí passejant i fent compra de records a la ciutat.
Destinarem la darrera tarda a Praga per a conèixer la zona de la Illa de Kampa. Volíem pujar fins al Turó de Petrin, on amb la PragueCard podíem pujar a la Torre i visitar el Laberint dels Miralls, però se'ns fa tard i ho descartem.
Així que fem el nostre darrer trajecte fins a Staroměstská, creuem el Pont de Carles i per unes escales laterals baixem fins el barri de Kampa, un recés de pau comparat amb el bullici del pont.
Aquesta illa artificial formada entre el Moldava i el Čertovka ser en els seus orígens una zona d'horts i molins. Habitada inicialment pels artesans que treballaven en la construcció del pont de Carles es va reconvertir en jardins per on passejaven els nobles que vivien a peus del castell.
El Čertovka, canal artificial creat el s. XII pels Cavallers de l'Ordre de Malta, i que es sol anomenar "Venècia de Praga", era conegut antigament com a "riu de Diable", anomenat així en honor a una malhumorada bugadera que rentava la roba en aquest canal i molestava als veïns amb les seves xafarderies.
 |
| Molí del Gran Prior |
Acabem el recorregut davant del Mur de John Lennon, gran mural que els joves de la ciutat van començar a pintar el dia en que va ser assassinat i que ha acabat convertint-se en un símbol de la llibertat, i escenari de moltes protestes pacífiques contra el règim comunista.
Acabem la jornada i la nostra estada a Praga sopant a una pizzeria de Malá Strana, on arran del futbol establim una animada conversa amb els encarregats del local, dos italians que ens confessen que de la seva terra troben a faltar el mar i el somriure de la gent, diuen que en els dotze anys que porten aquí encara els hi sorprèn el caràcter sec i seriós dels txecs...suposen que pel clima i la manca de sol!
No hi podem estar més d'acord, sobre tot desprès del tracte i la nul·la empatia rebuda pel tema de la reparació de la autocaravana.
Fem el nostre darrer trajecte en metro i caiem rendits sobre el llit desprès d'aquest tres dies intensos...demà serà la prova de foc...arribarem a Viena?
Trajecte acumulat: 2.743 km.
(supermercat): -(gasoil): -(peatge): -(hostaleria): 10,80 € (entrades): -(records i varis): 24,94 €(àrea/Pk/càmping): 39,45 € |
Continuar llegint... REPÚBLICA TXECA 2018 (IV): TORNADA PER VIENA i SALZBURG
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada