Continuem el nostre viatge per la Costa Atlàntica i després de 15 dies des de l'inici de les vacances, deixem enrere Landes i entrem al departament de la Gironda.
La nostra previsió inicial era anar pujant per la costa per arribar a La Rochelle i acabar les vacances a la Ile de Ré, però preferim invertir l'ordre, anirem directament a el punt més septentrional de la nostra ruta i després de gaudir de la Ile de Ré destinarem els dies que ens quedin a anar baixant i visitar el que ens sembli més adequat ... avantatges de portar la casa a sobre, i no dependre de reserves ni dates fixes!
Dissabte 17 d'agost: Vieux-Bocau - Roquefort
8:00 h i 19ºCtrajecte: 374 km
La calma impera de bon matí a l'àrea de Vieux-Bocau.
Esmorzem i fem les feines de buidatge i d'ompliment de dipòsits, i ens posem en ruta. Avui tenim una de les visites estrelles del viatge, el Grand site de la Dune du Pilat.
dissabte 17 agost: ruta prevista
Fem a bon ritme els 130 quilòmetres que ens separan del famós monument nacional, però poc abans d'arribar ja trobem un considerable colapse de vehicles, típic de l'accès al pàrquing de qualsevol gran atracció.
És al voltant del migdia i patim per no trobar lloc per l'autocaravana, però com a la majoria de monuments i espais visitables francesos, un cop agafat el tiquet, veiem la indicació de la zona destinada per als nostres vehicles.
Un cop a dins no tenim cap problema per situar-nos, encara queden moltes places lliures sota uns pins enormes.
Panell indicatiu d'accés a la duna
Estem una mica amb les gosses, que ensumen amunt i avall entre els arbres, agafem les motxilla amb aigua fresca, la càmera de fotos i sortim a conquerir la duna!
Com era d'esperar el lloc està massificat, i caminem en fila cap a la sorra.
Està preparat al 100% per el "turisteo", sortint del pàrquing ja trobem un munt de parades de records, venda de gelats, refrescos, bars i restaurants...clar que també s'ha de tenir en compte que l'altra gent no disposa d'una cuina/nevera com nosaltres esperant-nos quan tornen de la visita, i els locals estan plens ara que ja rondem el migdia!
I arribem a la base de la immensa muntanya de sorra.
La mal anomenada Dune du Pyla - doncs la ortografia correcta és Dune du Pilat, que ve del mot gascó "pilat" que significa "munt" - és el lloc turístic més visitat d'Aquitania.
Amb les seves espectaculars dimensions, 2,7 quilòmetres de llargada, 500 metres d'amplada i una alçada que l'any 2017 va superar els 110 metres, és segurament el monument natural més conegut de França.
Aquesta mole de sorra, tot i que no ho sembli, està en moviment constant. L'efecte del vent i les marees la fan moure inexorablement cap a l'interior, absorbint dins dels seus 60 millons de metres cúbics de sorra el bosc de pins marítims situat a l'est de la duna. Segons els científics, cada any es desplaça entre 1 i 5 metres terra endins.
I ara el gran dilema: anem fins a l'escala que instal·len en temporada alta i pugem els 160 graons o ens marquem un "duna a través" per la sorra?
Escollim la segona opció, ens descalcem i som-hi! ...cap amunt...
En Manel encapçala l'expedició i puja "que se les pela"!
La Sandra tampoc es queda enrere...però la Núria, que encara està convalescent de l'operació de genoll, puja a poc a poc, i jo amb ella.
Sembla que no arribem mai a dalt, entre el que em costa a mi i el que s'arrepenja del braç la Núria, suo la cansalada, per sort en Manel recula i estira una estona a la Núria per arribar fins a dalt.
I fet el cim, només tenim una paraula: ES-PEC-TA-CU-LAR!
Mirant a la dreta els boscos de pins llinden amb la línia de costa que enmarca una gran badia, coneguda amb el nom de Bassin d'Arcachon, i a l'esquerra veiem els illots de sorra del Banc d'Arguin. Aquest banc, declarat reserva natural l'any 1972 és el banc de sorra més gran del litoral de la Gironde, i en hores de marea baixa s'estén en una superficie de 4 quilòmetres de llargada per 2 d'amplada.
L'ocasió es mereix un "record familiar", i després ens unim a la resta de parròquia i ens asseiem una estona a la sorra a observar el paisatge i l'anar i venir de gent.
Fa gràcia veure com gaudeixen els nens petits que es tiren pendent avall, corrent i rodant, i després tornen a pujar ràpidament ... quina energia!
Podríem baixar fins a la riba i remullar-nos els peus, però unànimement ho desestimem.
Tot i la meravella de la vista cara a mar, potser ens impressiona més quan girem cua i ens disposem a baixar.
Sembla que estem enmig del desert. I a la part inferior podem apreciar com la Duna "es menja el bosc".
Tornem cap al pàrquing on ens preparem un suculent dinar sota la fresca ombra dels pins.
Desprès d'unes tasses de cafè per afrontar despejats la resta de trajecte passem per caixa i sortim del pàrquing.
L'accès a la duna és gratuït durant tot l'any, però el pàrquing més proper és de pagament i les tarifes es regulen per trams horaris (les autocaravanes: 8€/2h, 10€/4h, 12€/6h i 14€/12h. Important: Si et quedes a dins entre les 2h i les 5h de la matinada hauràs d'abonar una tasa de 50€)
Vídeo resum de les nostres "InstaHistoris" de la Dune:
En un principi havia planejat fer parada a la vila d'Arcachon i vorejar tot el Bassin per fer nit a la Pointe du Cap Ferret, des d'on es té una bona panoràmica de la duna des de l'extrem oposat a la nostra situació actual, però ha quedat desestimat i anem directament a buscar l'autopista en direcció a la ciutat de Roquefort, que ens servirà de parada en el nostre camí fins a La Rochelle.
A pocs quilòmetres d'entrar a l'autopista ja trobem retencions, que es converteixen en un espectacular "bouchon" que ens acompanya fins passat Bordeaux.
Travessem els immensos ponts sobre els rius Garonne i Dordogne, que a pocs quilòmetres de la ciutat uneixen les seves aigües formant l'Estuari de la Gironde. Amb les seves dimensions, 75 quilòmetres de longitud, una amplada màxima de 12 quilòmetres a la seva desembocadura i una superfície total de 635 km², és el més extens de l'Europa Occidental.
Entrem ja al departament de La Charente-Maritime, el destí final de les nostres vacances...per gaudir de les darreres "perles" del viatge!
Berenem en ruta i darrera hora de la tarda arribem a destí.
El poble de Rochefort disposa de varies opcions per les autocaravanes: una àrea a l'extrem sud de la població, dos pàrquings específics a la zona nord, i un punt de servei gratuït a prop de la Capitania del port.
Descartem l'àrea i anem cap als pàrquings. Avui, desprès de varis dies de pernoctar en àrees abarrotades, tornem a la tranquil·litat d'un pàrquing sense serveis.
Una àmplia zona verda a la part posterior fa la delícia de les peludes, que avui han suportat un munt de quilòmetres en el seu "apartament".
Sortim a fer un volt amb en Manel a veure si trobem alguna fleca oberta, però no tenim sort.
Desprès del dia de sol, el cel es tapa per moments i amenaça pluja.
Acabem de passar el capvespre esperant que els núvols siguin passatgers i no canviï el temps ara que ens acostem a les illes.
Pernocta: APN Roquefort - 7,30 €/24 h (serveis inclosos) - (GPS: N41.68333, W000.89028)
Trajecte acumulat: 2.382 km
Gasoil: 87,31 € (1,33 €/l)
Peatge: 29,80 €
Pk/àrea/càmping: 17,30 €
Trajecte acumulat: 2.382 km
Gasoil: 87,31 € (1,33 €/l)
Peatge: 29,80 €
Pk/àrea/càmping: 17,30 €
Diumenge 18 d'agost: Roquefort - La Rochelle
8:00 h i 17ºCtrajecte: 40 km
No tenim sort, el cel s'aixeca d'un color gris plom.
Podem fer el ronso al llit, avui volem visitar la Corderie Royale i no obren fins a les deu.
Esmorzem i deixem les coses recollides per desprès poder marxar cap a La Rochelle, i passades les 9:00 sortim a fer una volta pel centre de Rochefort abans d'anar cap a la visita.
En un meandre del riu Charente, molt a prop de la seva desembocadura, s'aixecava ja al llunyà s. XI una plaça forta, un castell que, amb vistes al riu, dominava el cor dels aiguamolls.
A finals del segle XVII, el rei Lluís XIV va decidir crear un arsenal de guerra capaç de construir ràpidament una flota que restablís el seu poder marítim i que promogués el comerç amb les colònies del regne. El lloc de Rochefort es va escollir per la seva ubicació estratègica, protegit per les illes i connectat amb l’interior pel riu.
La ciutat s’aixecà segons un disseny de traçat en quadrícula ("damero") envoltada per muralles.
Gràcies a la intensa activitat industrial de l'arsenal, la població de Rochefort va créixer ràpidament, creant-se un nou barri a l'exterior de les muralles, però a causa dels avenços tecnològics, la modernització de les flotes i la reducció de la conca del riu Charente, el ritme de treball va anar a la baixa fins que el 1927 va tancar portes definitivament i el lloc es va anar degradant de mica en mica.
L'any 1938 s'enderroquen les muralles i durant la II Guerra Mundial el que restava de l'Arsenal va quedar devastat.
A partir de l'any 1974 l'estat francés va promoure un pla de recuperació i rehabilitació de la ciutat, reconstruint els malmesos edificis i donant-li una segona vida als molls de l'Arsenal, que avui llueixen reconvertits en port esportiu i equipament d'esbarjo.
Continua la nostra mala sort, i als deu minuts de sortir comença a plovisquejar...
Ens fa mandra tornar a per els paraigües, que un per l'altre ens hem deixat a la autocaravana, i caminem sota una pluja fina.
El poble, a aquesta hora d'un diumenge al matí, està desert.
Ens arribem fins al peculiar edifici de la Corderie Royale.
Construït l'any 1966, aquest edifici d'estil barroc francès és un dels pocs testimonis de l'arquitectura industrial del s. XVII que han arribat fins els nostres dies, i està catalogat com a Monument Històric des de 1967.
El nom de corderia prové de l'ús de les instal·lacions, doncs en aquesta manufactura reial es fabricaven les cordes i cordills per als grans vaixells a vela de guerra. L'arribada del vapor i dels cables metàl·lics va suposar la fi de la corderia, però una vegada rehabilitat l'edifici s'ha reconvertit en un museo on es mostra l'evolució de les cordes durant el pas dels segles.
Com encara no són les 10:00 h. aprofitem per passejar pels voltants i arribar fins a la riba del Charente, on trobem la fragata Hermione, que també visitarem més tard.
Quan obren portes accedim a l'edifici.
Amb l'entrada et faciliten una audio-guia que ens detalla extensament la història de l'Arsenal, de la ciutat, i del sistema i evolució de la manufactura de les moltes varietats de cordes dels vaixells de la Marina Reial.
Ens assabentem que el curiós aspecte de l'edifici, totalment desproporcionat amb els seus 374 metres de longitud i una amplada de només 8 metres, es deu al fet que per fabricar d'una sola peça una corda de 200 metres es necessitava torsionar fibres de cànem d'una longitud total de 300 m., que és la mida que mesura la zona central de l'edifici, on estaven instal·lades les màquines retorcedores dels fils.
La visita és interessant, i al final ens hem entretingut una bona estona en una taller de filat i de fer nusos mariners!
Per rematar el matí anem cap a l'Hermione, la visita està inclosa en l'entrada.
L'Hermione, un vaixell de més de 65 metres d'eslora i una vela de 2200 m2 repartida en tres pals es va armar a l'arsenal de Rochefort l'any 1778. Englobat dins la categoria de les anomenades fragates lleugeres, caracteritzades per la seva rapidesa i maniobrabilitat, estava equipada amb 26 canons.
Era coneguda com a "la frégate de la liberté", doncs va portar al marqués de La Fayette fins a Amèrica del Nord en 1780 per unir-se als rebels de les colònies britàniques i confirmar oficialment el suport del Regne de França a la seva guerra contra Anglaterra i l'imminent enviament de tropes.
Pugem a bord, però no trepitgem el mític veler, si no que estem sobre la rèplica construïda per l'Associació Hermione-La Fayette.
L'any 1997 es van iniciar els treballs de reconstrucció, partint de zero i utilitzant els materials i tècniques originals de la manera més fidel possible.
Desprès de 18 anys, 2.000 roures seleccionats entre els boscos francesos, 1.000 politges, 400.000 peces de fusta i metall, al voltant de 25 km de corda per a l'aparell i 2131 m2 de veles... l'abril del 2015 es va botar l'embarcació en les aigües de la Charente.
Desprès del gran viatge inicial del mateix 2015 on una tripulació de 78 persones va emular el trajecte que La Fayette havia fet 235 anys abans, solcant l'Atlàntic fins a Estats Units, el vaixell combina els mesos de viatges amb estades llargues al seu "port d'attache", Roquefort.
La pluja, que ens ha acompanyat tot el matí, sembla que amaina...
Arranquem motors i fem el curt trajecte que ens separa de La Rochelle, poc més de 30 km i ja hi som.
ruta: diumenge 18 agost
La ciutat de La Rochelle disposa de varies zones de pernocta, però nosaltres anem directes cap a l'àrea d'autocaravanes Jean Moulin, que ja coneixem. La Rochelle va ser la nostra primera etapa durant les vacances del 2015 a Bretanya i pinzellades de Normandia.
No tenim problemes per trobar un bon lloc.
Dinem i feinegem una estona per la autocaravana.
És diumenge, no tenim pressa, i tot el que ens resta a fer és sortir a fer un volt pel Vieux-Port...a no, que tenim una petició de la Núria: ja que estem a la ciutat no podem deixar passar una visita al Aquarium La Rochelle.
Al menys no hem d'anar amb presses, doncs per una vegada el local no segueix els restrictius horaris francesos, que a partir de les 18:00 de la tarda ja ho trobes tot tancat, sembla estrany però està obert fins a les 23:00 h de la nit els mesos d'estiu!!
La tarifa diària de l'àrea inclou un bitllet de bus d'anada i tornada per a tots els ocupants del vehicle, que es pot retirar directament des de la màquina de pagament tornant a introduir el tiquet d'entrada.
La parada està just davant de l'accès al recinte.
Però avui, diumenge tarda, la freqüència de pas és mes reduïda i preferim anar-hi a peu enlloc d'esperar al proper bus, tenim poc més d'un quart d'hora fins a l'Aquarium.
La nostra sorpresa a l'arribar és la quantitat de gent que espera a la cua per comprar les entrades!
Intentem avortar el pla de visita, però és inútil, la Núria no claudica...
Les aglomeracions de gent enfront dels tancs fa que no gaudim plenament de la visita, tot i que cal reconèixer que els habitats recreats en les grans peixeres són dels millors que hem vist al llarg del nostre pelegrinatge pels diferents aquaris europeus.
Potser per això ens quedarà un millor record del Aquarium de Biarritz.
Des de l'Aquarium, situat al Quai d'Honneur, estem a 5 minuts escassos de uns dels elements més representatius de la ciutat, les Torres de la Rochelle, vestigis de les fortificacions marítimes medievals, que custodiaven el pas de les embarcacions al Vieux-Port (Port Vell).
Torre de Sant Nicolau (a la dreta) i Torre de la Cadena (a la esquerra)
Les tres Torres de la Rochelle estaven dissenyades per a servir de residència i dues d'elles (Torre de Sant Nicolau i Torre de la Cadena) a més van complir una funció carcerària entre els segles XVI i XVIII, per recloure als mariners estrangers. Al segle XIX es convertiren en presons militars.
La Torre de la Llanterna (a l'esquerra de la de La Cadena -fora de l'enquadrament a la foto-) servia de far i s'utilitzava per desarmar els vaixells abans de la seva entrada a port.
Des del passeig que envolta el "bassin" del Port Vell si que tenim una bona perspectiva de les tres torres alineades sota el sol que es comença a posar.
Bé, altres passen de les torres i es dediquen als seus "postus"...
vista de les Tours i l'interior del Port-Vieux
El cel es torna a tapar i s'aixeca una lleugera brisa que fa refredar l'ambient. Per sort ja hem sortit equipats amb les jaquetes, i no ens sobren en el camí de tornada cap a l'àrea.
Sopem a l'interior de l'autocaravana i mirem una estona la tele.
Demà deixarem terra ferma i "saltarem" cap a la Île de Ré. Creuem els dits per tenir sort i trobar una plaça a l'àrea d'autocaravanes municipal, que veient com ha estat el tema en les localitats més turístiques ja ens fa por només de pensar-hi!
Pernocta: ASN La Rochelle - 15,00 €/24 h (serveis inclosos) - (GPS: N46.15283, W001.13989)
Trajecte acumulat: 2.422 km
Supermercat: 34,06 €
Hostaleria: 6,50 €
Pk/àrea/càmping: 15,00 €
Trajecte acumulat: 2.422 km
Supermercat: 34,06 €
Hostaleria: 6,50 €
Pk/àrea/càmping: 15,00 €
Dilluns 19 d'agost: La Rochelle - Saint-Martin-de-Ré
8:00 h i 14ºCtrajecte: 24 km
Ens aixequem i anem per feina, volem arribar d'hora a la Île de Ré.
Com hi ha cua al punt de descàrrega, passem del tema i marxem directament cap a la illa, ja farem el canvi d'aigües allà.
ruta: dilluns 19 agost
En poc més de 10 minuts arribem al límit continental i veiem la silueta de l'impressionant pont que uneix la illa amb terra ferma.
El pont de l’Île de Ré, inaugurat el 1988, és el segon pont més llarg de França (2.926,5 metres de longitud), per darrere del pont de Saint-Nazaire, que transita sobre l'estuari del riu Loira, i està format per sis viaductes separats units entre si per les juntes de la carretera, presentant un radi de curvatura de 5 quilòmetres.
Es va construir degut a l'augment exponencial del trànsit de transbordadors entre el continent i la illa, que va passar de 40.000 passatgers l'any 1947 a més de 2 milions a finals dels anys 60 del segle passat, i complint amb els requisits imposats per l'Armada Francesa: una alçada de pas de 30 metres entre la part baixa de l'estructura i el nivell del mar, per permetre el pas de vaixells de guerra, i els pilars calculats per aguantar qualsevol possible impacte d'una d'aquestes naus.
Amb les sis rodes ja a la illa, agafem la D735, que voreja la riba nord de la illa cap al nostre punt marcat com a campament base, el poble de Saint-Martin-de-Ré.
Actualment la illa té uns 30 quilòmetres de llarg i una amplada màxima de 5 quilòmetres, amb una superfície totalment plana, però antigament, durant l'època romana, l'Île de Ré era un arxipèlag conformat per tres petites illes.
L'espai entre aquestes s'ha anat omplint progressivament, per una combinació d'activitat humana (camps de sal guanyats al mar) i sedimentació.
El poble que hem escollit per a l'estada, Saint-Martin-de-Ré, és la capital històrica i el port principal de la illa, fortificat per l'enginyer militar Vauban a finals del s. XVII.
Posteriorment les seves platges també van ser fortificades, durant la Segona Guerra Mundial les forces alemanyes van construir búnquers per a bloquejar una possible invasió marítima, formant part de la línia defensiva coneguda com a Mur Atlàntic.
Com era d'esperar l'àrea està "fins a la bandera". En Manel para LaCargoleta davant la barrera d'entrada i jo entro a fer un cop d'ull.
De moment totes les places, 17, estan ocupades, però un home em diu que estan acabant de recollir i que en breu deixaran la plaça...hem estat de sort.
El pla B era entrar al càmping municipal que està al costat de l'àrea, però no ens ha fet falta.
I resulta que, en l'estona d'espera un parell d'autos més també han recollit estris i, en un moment han quedat varies places lliures, el que ens ha permès escollir una de bona, en la zona d'aparcament en línia, amb un petit "jardi" lateral particular, on les gosses han degustat el seu àpat tranquil·lament.
Quan estem ben instal·lats anem cap el centre a descobrir aquest petit poblet.
plano de Saint-Martin-de-Ré i detall de la fortificació perimetral
La fortificació, en forma d'estrella, envolta el casc històric del poble, i estava pensada per que la vila pogués acollir a tota la població de la illa en cas d'un atac enemic.
Inscrita en la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO l'any 2008, junt a la resta de les fortificacions de Vauban, la muralla urbana és única per les seves dimensions: un semicercle de 1,5 km de radi i més de 14 km de longitud, edificada entre 1681 i 1685.
A l'àrea, tal com indica el nom del carrer, Rue du Rempart (carrer de la Muralla) estem just a la cara interior de la muralla, i les gosses ja han gaudit una estona de la zona verda que la envolta.
Tant sols 700 metres separen l'àrea del port, el punt més concorregut de la illa.
De camí ens fixem en la uniformitat de les construccions, tot cases de dues plantes, amb façanes blanques i porticons de fusta pintada en blau o verd, típiques dels pobles mariners.
Qualsevol racó es deixa fotografiar, i ens sembla encantador.
El port es troba totalment protegit dins d'una de les punxes de l'estrella defensiva, amb la peculiaritat que les embarcacions envolten una illa interior, a la que s'accedeix pel pont del Quai de Bernonville.
Abans de creuar cap a aquest petit nucli urbà aïllat per una circumferència de vaixells d'esbarjo ens dirigim, guiats per un rètol indicador, cap al mercat cobert.
Hem de fer les compres de les "delicatessen" del dia.
Amb el cabàs ple creuem el pont i passegem pels tranquils carrers sota un gran núvol fosc que de cop ha tapat el blau intens del cel...esperem que sigui passatger.
Fem camí de tornada cap a caseta a preparar el dinar. Els "boulots", com diuen els francesos (cargols més grans)ja els venen bullits, però els petits cargolins són vius, per sort en pocs minuts estan cuits ...
A part d'aquest suculent aperitiu hem aprofitat per comprar menjar preparat en una de les botigues del mercat, calamars farcits per a nosaltres i unes súper mandonguilles per a la Sandra.
Desprès de dinar, repassant els tríptics informatius que portem de la Île de Ré, les nenes tornen a veure els anuncis de les hípiques que ofereixen "promenades" a cavall per les platges, i desprès de varies vegades de quedar-se amb les ganes de muntar a cavall, aquesta vegada cedirem als seus desitjos, també s'ho mereixen.
Truco a la que ens fa més el pes, i agafem hora per demà a la tarda, però no podrà ser per la platja, doncs hauríem d'esperar a divendres...ens conformarem amb una "promenade à la fôret" (passeig pel bosc).
Així doncs, demà haurem de plantejar el dia per arribar al centre hípic desprès de dinar... a la nit ho programarem.
Les nenes marxen d'hora cap al centre, una altra vegada. Volen aprofitar la tarda per fer-se unes sessions de fotos (no es cansen mai...i mai en tenen prou).
Nosaltres ens ocupem de les gosses, els hi donem de sopar, i ja tranquil·les les baixem de passeig cap el port. Anirem fins a la punta de l'espigó, a fer un passeig per la zona interior de les muralles.
Els carrerons empedrats ens porten fins a l'església parroquial de Saint-Martin-de-Ré.
L'edifici que conserva les seves ruïnes gòtiques, va ser devastat diverses vegades pels conflictes bèl·lics, i finalment va ser reconstruït de manera més modesta en els segles XVII i XVIII, reutilitzant el que quedava de l'edifici gòtic.
Hem tingut sort, i el núvol que aquest migdia amenaçava el cel s'ha esvaït, deixant una tarda preciosa.
La Morga, com sempre, es posa en tensió quan sent la remor de l'aigua. Si no la portéssim ben agafada sortiria disparada i es donaria una bona capbussada! No sé com li pot agradar tant l'aigua ...
De tornada al port ens trobem a les nenes menjant un gelat.
Decidim quedar-nos a sopar pel Port i mentre les nenes s'acaben el gelat nosaltres anem fins a la autocaravana a deixar les gosses, amb elles seria impossible acabar l'àpat tranquils.
Triem una de les creperies que tenen terrassa amb vistes al moll i ens demanem unes "galettes sarrasins" (típiques creps bretones fetes amb blat negre) acompanyades d'unes cerveses ben fresques. Per les nenes una "carafe d'eau" (una gerra amb aigua de l'aixeta), que aquí a França a diferència d'Espanya no te la cobren, i és el que sol demanar la gent normalment, en substitució de l'aigua embotellada.
I desprès d'aquest dia complert a la vila de Saint-Martin-de-Ré tornem passejant cap a la autocaravana.
Fem el darrer passeig a les gosses per l'àmplia zona verda que envolta la muralla. De l'altra banda de fossat veiem, pasturant, un grup d'ases típics de la zona, molt peluts, sembla que portin "rastes" i que aquesta tarda hem vist que feien servir, vestits amb una mena de pijames de saca, per passejar mainada per un parc entre el centre i la ciutadella exterior.
Resulta que són una raça autòctona de la zona, anomenats Ases de Poitou, i que antigament per evitar les picades i molèsties que els ocasionava la multitud de mosquits que hi havia mentre anaven a treballar a les salines de tota la regió de la Charente-Maritime cada matí els hi cobrien les potes amb teles velles i fundes de matalassos, d'aquí el nom de "Anes en Culotte".
Deixem tot recollit i endreçat, demà marxarem d'hora cap a l'extrem més occidental de l'illa.
Pernocta: ASN Saint-Martin-de-Ré - 10,00 €/24 h (2€ borne serveis) - (GPS: N46.19925, W001.36514)
Trajecte acumulat: 2.446 km
Peatge: 16,00 €
Supermercat: 52,53 €
Hostaleria: 44,00 €
Pk/àrea/càmping: 12,00 €
Trajecte acumulat: 2.446 km
Peatge: 16,00 €
Supermercat: 52,53 €
Hostaleria: 44,00 €
Pk/àrea/càmping: 12,00 €
Dimarts 20 d'agost: Saint-Martin-de-Ré - Brouage
8:00 h i 14ºCtrajecte: 118 km
Un dia més i comencem a ser a prop del compte enrere que finalitzarà les nostres vacances, però encara ens queden coses per descobrir, i avui destinarem la jornada a gaudir d'altres zones d'aquesta fantàstica illa.
Tot i la gran quantitat de turisme és respira calma, i el principal mitjà de transport són les bicicletes.
ruta: dimarts 20 agostFem canvi d'aigües i marquem al GPS les coordenades del pàrquing del Phare des Baleines, situat a l'extrem oest de la illa.
A aquesta hora, tot just són les 9:00 quan hi arribem, el pàrquing, que és enorme, està desert a excepció d'una furgoneta que fa la pinta que hi ha fet nit.
Ens posem a la zona que marca reservada per les autocaravanes. Una senyal marca un estacionament màxim de 3 h, per a nosaltres més que suficient.
Esmorzem amb vistes al far i anem cap a la punta.
Aquesta zona nord de la illa és coneguda històricament com a Pointe des Baleines (Punta de les Balenes), degut a les nombroses vegades que aquests cetacis varen quedar varats en aquestes costes, i amb motiu de que dos vaixells van encallar també a mitjans del s. XVII es va construir un far per marcar el perill que representava per a les embarcacions acostar-se massa al litoral.
I, mantenint la tradició, el van anomenar Far de les Balenes.
Avui en dia, com a la majoria de monuments francesos se li treu un gran rèdit turístic, i és un dels punts més visitats de la illa. Suposem que per això han preparat aquest gran pàrquing, i des d'aquí fins a la punta només es pot accedir a peu.
Per arribar al far primer s'ha de passar per una avinguda on un munt de botiguetes de records, begudes i gelats comencen a aixecar persiana...
L'accès als parc i jardins és gratuït i es pot caminar fins a la platja, a la resta d'edificis s'ha d'abonar entrada.
Nosaltres no agafem el tiquet combinat (far, torre i museu), tant sols pujarem al Grand Phare, i no tots, la Núria convalescent de l'operació de genoll no pot pujar escales, i es queda abaix amb en Manel.
Antiga Torre de les Balenes i nou Far de les Balenes
La Sandra, càmera en ma, i jo iniciem l'ascens.
Una escala helicoïdal de 257 graons ens portarà a la plataforma que envolta la gran llanterna, a 57 metres d'alçada.
No dubto que el nom li vingui de la tradició històrica, però bé podria ser perquè després dels 257 graons, quan arribes a dalt, esbufegues com una balena !!
Però quines vistes...l'esforç s'ho val.
Des d'aquí es tenen les millors panoràmiques de la Île de Ré, i als nostres peus, al nord del far veiem la antiga Torre de les Balenes, el primer far de la illa, construïda l'any 1669 segons un programa establert per Vauban per a, juntament amb el far de Chassiron, situat a l'extrem occidental de la veïna Île d'Oleron, servir de protecció i guiar els vaixells fins al nou arsenal de Rochefort.
A mitjans del s. XIX, amb els avenços de les lents la torre no es va poder beneficiar dels nous equips, doncs la seva baixa alçaria (29 m) no donava prou abast als raigs de la llanterna, i es va construir el nou far.
L'any 1854 el nou far, amb una altura que doblava la de la torre, es va posar en funcionament, amb un abast de llum d'uns 50 quilòmetres. Automatitzat des de l'any 2001 s'ha mantingut en actiu fins a la data.
Des d'aquest punt podem divisar uns 3 quilòmetres mar endins una altra torre, és el Phare des Baleineaux, construït sobre un banc rocós a la par que el gran far, i il·luminat el mateix dia.
Tot i estar en marea alta es veu una mena de barreres que surten de la platja i s'endinsen en el mar. Ens preguntem que deuen ser...
Al baixar i anar fins a la platja ho descobrim, és un antic sistema de pesca, són rescloses per a peixos.
Segons llegim als panells informatius, aquests murs de pedra seca porten aquí des de l'edat mitjana, i representen un patrimoni històric únic, una tècnica de pesca ancestral.
Aquests "prats de mar", envoltats per una paret corba, s'inunden durant la marea alta i és un parany per als peixos que són atrapats allà quan la marea baixa i els pescadors no han de fer res més que capturar-los.
De les 140 rescloses existents a finals de segle XIX a les ribes de la Île de Ré, només 14 romanen en l'actualitat, i estem davant de la darrera que queda a les costes de la comuna de Saint-Climent-des-Baleines, l'ecluse de "La Moufette", que es troba entre la costa i el far de Baleineaux.
Les 14 rescloses estan gestionades per la Association de Défense des Écluses à Poissons de l’Ile de Ré (ADEPIR), que s'ocupa de protegir, restaurar i conservar les antigues pesqueries de pedra, mantenint les tradicionals tècniques de pesca i marisqueig. Els membres de la cooperativa poden pescar i mariscar les espècies, i mides, estipulades per la seva normativa.
Desprès de passar per la botiga de records tornem a la autocaravana i ens posem en camí en direcció a l'extrem est de la illa, concretament a la comuna de La Flotte, on es localitza la hípica que tenim reservada per aquesta tarda, però encara tenim temps de fer una parada en uns dels considerats Les Plus Beaux Villages de França, Ars-en-Ré.
Quan arribem a les afores del poble ja ens adonem que estem davant d'una de les zones més turístiques de la illa, doncs la cua de vehicles intentant aparcar, tasca més complicada avui doncs des de lluny es veuen les parades del mercat setmanal, és considerable. I nosaltres ho tindrem encara més difícil amb les dimensions de LaCargoleta.
Desistim, d'entrada, d'anar cap els pàrquings senyalitzats, o tindran barreres d'alçada o no hi podrem maniobrar, així que en el primer marge que veiem adecuat, i on no molestem a ningú, aquí ens hi parem. Total, farem una visita ràpida, no ens quedarem gaire estona.
No ens fa falta connectar el Maps per saber la direcció a seguir per anar al centre, des de la nostra posició veiem sobresortir per sobre dels teulats l'agulla de l'església de Saint-Etienne, amb el seu característic campanar pintat en blanc i negre, i encara que no faci llum ha estat des de fa molts segles el far del poble, servint com a punt de referència als navegants que arribaven al poble.
Els vorals estan envaïts per multituds de bicicletes, mai havíem vist tantes de juntes!
Ens endinsem per carrerons secundaris que ens porten al centre, i trobem detalls encantadors.
Els carrers empedrats, solitaris, de façanes blanques i porticons verds ens acompanyen fins a la plaça de l'església, on de cop ens trobem envoltats per una multitud de gent.
Al centre de la Place Carnot s'aixeca una de les esglésies més antigues de Ré. La primera construcció, de la que no en queda cap vestigi s'aixecà allà pel llunyà s. VI. Durant el s. XII s'amplia seguint l'estil romànic i s'erigeix una primera torre, però de només 13 metres d' alçaria.
Substituint l'antiga edificació al s. XV s'aixeca un nou edifici gòtic i és en aquest moment quan es construeix el campanar, conegut com a Clocher d'Ars-en-Re, una fita identificable, fixa, gràcies als seus dos colors que li van permetre destacar-se en l'horitzó més de 20 km .
El conjunt està classificat Monument Històric, des de l'any 1903.
Envoltant la plaça admirem alguns edificis remarcables, com la Casa del Senescal, del s. XVI i amb varis elements medievals com les torretes.
Fem una volta pel mercat, comprem pa i algunes verdures i ens arribem fins el port.
Ars-en-Ré també es troba a la llista dels anomenats "Village de Pierre et d'Eau", nominació creada el 2010, i que reuneix 14 municipis de la Charente-Marítime de menys de 3.000 habitants que es beneficien d’un notable patrimoni construït associat a l’aigua en totes les seves formes, en un radi de menys de 300 metres.
El port, regulat per una resclosa és el punt final dels coneguts com a Fier d'Ars, una badia de 800 hectàrees on encara avui en dia 60 vilatans exploten les salines com ho feien els seus avantpassats des de fa més de mil anys.
Aquest punt, molt important durant l'època de la ruta de la sal, es converteix durant la marea baixa en una àmplia esplanada de llot i bancs de sorra, i avui en dia és un lloc de trobada per als amants de la pesca a peu.
Donem per finalitzada la visita a aquest bonic poblet i ens posem en ruta.
Teníem intenció d'anar fins a la hípica i dinar al pàrquing, on ahir em van confirmar que no tindríem cap problema per accedir amb la autocaravana, però de camí, a les afores de Saint-Martin-de-Ré veiem un Leclerc amb una gran explanada posterior i ens hi parem, aprofitarem per a fer unes compres, serà la nostra darrera càrrega del rebost.
Una estona de repòs i fem el trajecte que ens separa de la comuna de La Flotte i arribem al pàrquing de la hípica Les écuries de Moulin Moreau, on tenim hora a les 16:30.
Les écuries (estables) de Moulin Moreau
Ens esperem a la zona d'accés fins que ens venen a buscar per donar-nos les corresponents explicacions, previ pas per caixa.
Havíem reservat per muntar els quatre, però a darrera hora en Manel es desdiu i ens deixa soles...ell s'ho perd.
Durant el trajecte no es poden fer fotos ni fer servir el mòbil, així que ens quedem sense reportatge fotogràfic (a excepte d'una sola foto que faig d'amagatotis i les que ens fa en Manel mentre anem marxant).
Durant aproximadament una hora cavalquem sota boscos de pins, per estrets camins entre els arbres i envoltats de falgueres. El terra, com a tot el litoral, és sorrenc.
Els cavalls es porten bé, tot i que algun fa alguna parada extra per menjar d'unes branques i la guia ha d'anar al rescat per fer-lo avançar.
En el tram final ens fan fer la típica galopada durant un centenar de metres i acabem travessant un petit estany, on els cavalls enfonsen les potes un parell de pams.
De tornada als estables ens fan descavalcar i portar els cavalls a dins, cada un cap a la seva quadra.
Apa, les nenes ja marxen contentes, per fi han fet la seva passejada a cavall...desprès de tant de temps de demanar-ho.
I com a destí final del dia, i lloc de pernocta, posem rumb cap a Brouage, un petit poble situat al cor de la gran superfície d'aiguamolls formada entre les desembocadures dels rius Charente i Seudre, i les viles de Rochefort i la Île d'Oleron.
Tornem a creuar el pont que separa la Illa de Ré amb terra ferma.
Menys de 70 quilòmetres ens separen del destí escollit, i tot va bé fins que tornem a circumval·lar Rochefort, quan en algun moment el GPS ens fica per una "drecera" i ens trobem de cop al bell mig d'uns aiguamolls transitant per una estreta carretera amb estanys a cada costat...creuarem els dits per no trobar ningú de cares...
Sense incidents, però amb neguit arribem a Brouage, on a aquesta hora ja quasi no queden cotxes al pàrquing de visitants, i una única autocaravana està a la zona de pàrquing reservat per als nostres vehicles.
Fem un passeig amb les gosses pels voltants de l'àrea, sense poder deixar-les deslligades doncs la seva intenció sabem que seria llençar-se en planxa cap a l'aigua dels bassals de la "zona ostrícola".
Per acabar la tarda en Manel i jo anem a fer una volta pel poble, que també pertany a la llista dels "Plus Beaux Villages de France", i com hem pogut apreciar durant el trajecte el poble es situa en el cor d'una maresma de més de 3.000 hectàrees, superfície dedicada antigament al cultiu de la sal.
En el llunyà s. XVI el senyor de la propera vila de Hiers, aleshores una de les moltes illes del Golf de Saintonge, va decidir construir un nou port per al comerç de la sal, i així va néixer Brouage. Convertida en ciutat reial pel rei Enric III i fortificada pels seus enginyers va exercir com un dels punts forts del regne francés en exportació de sal cap a tot el nord d'Europa.
L'època daurada de Brouage va acabar amb la construcció del nou Arsenal de Rochefort, cap a on es va derivar tot el trànsit naval.
Amb el temps els aiguamolls es van anar omplint de sediments, el mar es va retirar i el cultiu de la sal va desaparèixer definitivament a mitjans del segle passat.
Accedim a l'interior del recinte emmurallat per la porta que ens queda més a prop de l'àrea, i aquesta hora del capvespre, tot i que no és massa tard, trobem el poble pràcticament desert. Avui en dia les botigues d'artesania i els petits tallers ocupen la majoria dels baixos de la localitat. Les botigues han tancat i els bars i restaurants no fan pinta de tenir gaires reserves per al sopar.
Dins la muralla, una estrella de vuit puntes, les edificacions formen una quadricula perfecta, presidida per l'església
Ens arribem fins a l'altre extrem del poble i pugem al cim de la muralla, on seguim el camí de ronda fins a la porta per on hem entrat al poble.
Des d'aquesta alçada podem aprecia l'orografia del terreny que ens envolta, un immens prat verd solcat de canals i petits estanys allargats.
I el sol, posant-se, ens deixa unes vistes de postal.
Tornem cap a la autocaravana a preparar el sopar.
Amb la posta de sol s'ha aixecat un vent fresquet que ha fet caure la temperatura.
Les nenes en cap moment han volgut sortir de la clova de LaCargoleta, i s'han preparat un refrigeri mentre esperaven el sopar.
Quan ja és negra nit sentim arribar una altra autocaravana. Ens ha sorprès la poca afluència de vehicles en aquest bonic i tranquil poble.
Podem dir que estem a la recta final de les vacances, però encara ens queda un destí important, la Île d'Oléron, on demà passarem el dia.
Pernocta: APN Brouage - gratuït (sense serveis) - (GPS: N45.86818, W001.06723)
Trajecte acumulat: 2.564 km
Supermercat: 72,19 €
Entrades: 97,00 €
Varis: 15,00 €
Pk/àrea/càmping: -
Trajecte acumulat: 2.564 km
Supermercat: 72,19 €
Entrades: 97,00 €
Varis: 15,00 €
Pk/àrea/càmping: -
Dimecres 21 d'agost: Brouage - Saint Denis d'Oléron
8:00 h i 13ºCtrajecte: 41 km
Despunta el dia als peus de la muralla de Brouage i comencem a moure'ns.
En Manel i jo esmorzem i les nenes continuen dormint.
Desprès d'una passejada amb les gosses ens posem en ruta, objectiu Île d'Oléron.
De les múltiples àrees i pàrquings que hi ha a la illa ens ha fet el pes la que és situa a la comuna de Saint-Denis-d'Oléron, i que serà el punt base on ens acomiadarem d'aquestes vacances per la Costa Atlàntica.
ruta: dimecres 21 agostSortim de l'àrea i la carretera D3 que hem de seguir passa pel bell mig del poble de Brouage. Aquest carrer, en el tram urbà, rep el nom de Route de Québec, suposem que en record de Samuel de Champlain, mariner i explorador local conegut com el Pare de Nova França, i que l'any 1608 va fundar la Ville de Quebec, actualment capital de la província canadenca del Quebec.
Com era d'esperar, el poble continua tranquil i totalment desert.
En poca estona arribem al límit del continent i enfilem el Pont de l'Île d'Oléron, que enllaça terra ferma amb la illa.
En aquesta ocasió, a diferència del cas de la Île de Ré, l'accès és gratuït.
El pont de l'Île d’Olèron, o viaducte d’Olèron , es va inaugurar el 21 de juny de 1966, i amb els seus 2.862 metres, va ser el pont més llarg de França fins a la construcció de l'anteriorment esmentat Pont de Saint-Nazaire l'any 1974. Actualment ocupa la tercera posició darrera del seu veí, el Pont de l'Île de Ré.
Creuem tota la illa i anem cap a Saint-Denis, la comuna més septentrional d'Oléron.
L'àrea és enorme, i tot i estar molt concorreguda no tenim problema per aposentar-nos en un bon lloc.
Plantem per darrera vegada taula i toldo i passat una estona anem a fer un volt pel poble. Teòricament hi ha una navette que uneix l'àrea amb el centre, però per la distància que hi ha preferim anar caminant. En menys de 10 minuts ens hi plantem.
Pel camí podem admirar els conjunts florals que guarneixen l'avinguda.
Les Halles (el mercat cobert) ens atrau com un imant. Fem la darrera compra de les vacances, i descobrim les ostres "apero", unes ostres molt petites (nº 5) que estan pensades especialment per l'aperitiu.
A la mateixa plaça on s'ubica el mercat s'aixeca també l'església de Saint-Denis, on aprofitem per fer unes fotos.
I, finalment, ens arribem fins el port abans de fer camí de tornada per dinar.
En el passeig que voreja el port recreatiu (Port de Plaisance) s'alineen un munt de xiringuitos i botigues de records.
Separada del port per un petit espigó trobem la immensa Plage de la Boirie, decorada amb les seves típiques i acolorides casetes de bany. A la tarda hi tornarem.
Ens entaulem i rendim bon compte de l'aperitiu, gambes, "camarons" i ostres "apéro", i seguim amb un primer a base de musclos al vi blanc ...
Acostumats a l'horari francès a les 15:00 de la tarda ja hem dinat i fet la sobretaula. Marxem cap a la platja.
De camí trobem una original mostra de fotografies exposades al carrer, d'antigues imatges de la platja de les Boiries.
I passem la tarda fent el llangardaix a la sorra, doncs encara dura la marea baixa, la riba està fangosa i a part de que s'ha de caminar un munt per arribar a l'aigua el terra està fangós i ens fa angunia enfonsar-hi els peus.
Unes partides de cartes i uns gelats més tard tornem cap a l'àrea, amb el dubte de que farem demà, ens quedem un dia més o comencem a baixar cap a casa?
Finalment decidim que començarem a tirar, doncs a les nenes no els hi ha fet el pes la platja en marea baixa, i serà com la trobaríem demà al matí, així que desprès de la gran decisió ens disposem a passar la nostra darrera tarda de relax, a la fresca, que aviat tornarem a patir la calor sufocant del Mediterrani.
Ens ha quedat al tinter la visita al Far de Chassiron, a la punta nord de la illa, però hem prioritzat el descans a les visites en aquest darrer tram de les vacances.
Recollim tots els estris i anem cap al llit amb aquell sentiment de tristor que t'envaeix quan saps que lo bo s'acaba...
Pernocta: ASN Saint Denis d'Oleron - 12€/24h (serveis inclosos) - (GPS: N46.02773, W001.38342)
Trajecte acumulat: 2.605 km
Supermercat: 19,04 €
Hostaleria: 8,50 €
Pk/àrea/càmping: 12,00 €
Trajecte acumulat: 2.605 km
Supermercat: 19,04 €
Hostaleria: 8,50 €
Pk/àrea/càmping: 12,00 €
Dijous 22 d'agost: Saint Denis d'Oléron - Moissac
8:00 h i 18ºCtrajecte: 421 km
Sortim aviat de l'àrea, una vegada fet el canvi d'aigües.
Amb el tiquet de pagament del dia d'entrada ve un codi per obrir la barrera al sortir. En cas de superar el límit horari s'ha de pagar per 24 hores més.
Com farem el camí de tornada tranquil·lament en dues jornades mirem alguna opció de possible visita durant el trajecte, i ens decidim pel poble de Saint-Emilion, inclòs desde l'any 1999 en la llista de Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, i també a la dels pobles "plus beaux" de França.
Arribem cap al migdia, però ja veient els accessos col·lapsats per vehicles intuïm que serà molt difícil trobar lloc per aparcar. Ens dirigim cap al pàrquing establert per a autocaravanes, però està envaït per cotxes, així que després de fer un parell de voltes i no veure opció continuem ruta.
ruta: dijous 22 agostA la sortida de Saint-Emilion, el GPS ens fa agafar una de les seves "dreceres" i circulem una estona per una carretera departamental d'aquella que sembla que els quilòmetres són el doble de llargs del normal i no acabes d'arribar mai, i enlloc de agafar la D670 que baixa en diagonal fins a Toulouse ens trobem a la D936 en direcció a Bergerac, més al nord del previst.
Com portem l'opció d'evitar peatges segur que per aquí és un pel més curt (encara que triguis més) i ara ja la única cosa que podem fer es gaudir del paisatge, circulem envoltats per immensos camps de vinyes.
Parem a dinar a una de les àrees de repòs de la carretera, i estudiant el mapa juntament amb l'aplicació d'àrees de pernocta optem per deixar enrere Bergerac, que havia estat la primera opció, i anar fins a Moissac, una horeta al nord de Toulouse i a prop de la incorporació a l'autopista.
A Moissac, ciutat pertanyent ja al departament d'Occitania (unió dels antics Languedoc-Roussillon et Midi-Pyrénées) localitzem un parell de pàrquings gratuïts i una àrea de nova creació. Anem cap a l'àrea, que realment està molt bé, amb les places marcades i separades per cairats de fusta a terra i un bon i net punt de canvi d'aigües.
L'àrea es troba a la riba del riu Tarn, en una zona entre el riu i el Canal Latéral à la Garonne. Pocs quilòmetres a l'oest de la ciutat el riu acaba el seu recorregut confluint amb el Garonne.
Desprès d'una bona passejada amb les gosses, evitant en tot moment els impulsos de la Morga que vol saltar a l'aigua, deixem a les nenes a la auto i anem a fer un passeig fins en centre de la vila.
Creuem la resclosa que uneix i salva el nivell entre el riu i el canal, i caminem paral·lels a aquest darrer fins a trobar el pont que ens porta cap el casc antic.
En una cantonada trobem una placa amb la inscripció de que aquí es va allotjar, en el llunyà 1808, l'emperador Napoleó I.
I podem afirmar que la façana deu estar igual que aleshores, doncs es cau a pedaços.
Hem caminat per uns carrers solitaris, es veu que tota la gent es concentrava a la plaça de l'Abadia de Saint-Pierre de Moissac.
I per no ser menys, nosaltres també ens asseiem en una de les terrasses, que no faltin la canya i l'Aperol!!
Des d'aquesta posició podem observar la portalada sud de l'abadia, que juntament amb els capitells del claustre estan reconeguts per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat englobats sota el conjunt del Camí de Sant Jaume, doncs per Moissac hi passa la via Podiensis, una de les branques del Camí, que el fa punt de pas de pelegrins.
I com la imatge final dels antics "westerns" amb el cowboy cavalcant cap a la posta de sol mentre la pantalla es fon a negre, nosaltres caminem cap a l'ocàs d'aquestes vacances...
Pernocta: ASN Moissac - 8€/24h (serveis inclosos) - (GPS: N44.09792, E001.09280)
Trajecte acumulat: 3.026 km
Gasoil: 103,03 € (1,38 €/l)
Peatges: 32,60 €
Hostaleria: 8,80 €
Pk/àrea/càmping: 8,00 €
Trajecte acumulat: 3.026 km
Gasoil: 103,03 € (1,38 €/l)
Peatges: 32,60 €
Hostaleria: 8,80 €
Pk/àrea/càmping: 8,00 €
Divendres 23 d'agost: Moissac - Figueres
7:30 h i 14ºCtrajecte: 328 km
En Manel i jo ens aixequem aviat i fem un torn de conducció abans que les nenes es despertin, així avancem camí, que ara queda la part dolenta de totes les vacances...arribar a casa, endreçar-ho tot, i fer extenses jornades de rentadora...
Però ens queda la conclusió final, tot i el patiment dels dies de les avaries de LaCargoleta, han estat unes grans i bones vacances, tot i estar considerades "de proximitat".
No havíem estat mai al país basc-francès i ens ha sorprès molt gratament, sobre tot Biarritz, i les platges de Les Landes...espectaculars.
Hi tornarem!!
Pernocta: A caseta!!
Trajecte acumulat: 3.354 km
Gasoil: 79,72 € (1,19 €/l)
Peatges: 44,85 €
Pk/àrea/càmping: -
Trajecte acumulat: 3.354 km
Gasoil: 79,72 € (1,19 €/l)
Peatges: 44,85 €
Pk/àrea/càmping: -
Detall consums:
Durada viatge: 20 dies
Trajecte acumulat: 3.354 km
Despesa acumulada: 2.513€
Gasoil: 536 € (436 l)
Peatge: 188 €
Pk/àrea/càmping: 119 €
Supermercat: 757 €
Hostaleria: 356 €
Entrades i regals: 348 €
Varis: 209 €