Divendres 17 d'agost: Praga - Viena
7:00 h.
trajecte: 337 km
Acabem de recollir les coses i esmorzem mentre la Sandra s'acosta en bus fins a l'aeroport, va a buscar a l'Hèctor que arriba avui per afegir-se al tram final de les vacances. Així si hem d'apretar LaCargoleta tindrem un ajudant més!!
Hi ha connexió directa des de la parada central que hi ha al costat del Metro, i ahir ja varem deixar comprats els bitllets.
Deixem el càmping i ens esperem al gran pàrquing que hi ha davant l'accés, per fer temps.
La llum groga d'avaria continua encesa, però el vehicle engega i funciona bé, a excepció del núvol de fum negre que treu de tant en tant, quan s'accelera a fons.
Amb tota la tripulació a bord ens llancem a per els poc més de 300 quilòmetres que ens separen (creiem) de la nostra salvació.
Tinc anotat el nom i les coordenades dels tallers amb servei Ford que he trobat als voltants de Viena, comptem ser-hi allà abans de dinar...però la teranyina txeca ens juga la darrera mala passada...l'autopista torna a estar col·lapsada, dos xocs lleus en cadena a poca distància entre ells fa que passem més d'una hora de retenció i la resta a una velocitat que ni en un camí de carros.
La autocaravana respon bé excepte en les pujades, que no té força i ens fa baixar la velocitat a menys de 80 km/h, però la llum continua groga.
Cap al migdia ens hem de replantejar que fer, la majoria dels tallers els divendres tarda tenen tancat i no volem haver de deixar LaCargoleta tot el cap de setmana a un taller, que faríem nosaltres? Decisió salomònica, poso al GPS les coordenades del càmping de Viena i anem cap allà, on ens instal·larem fins dilluns al matí.
Respirem alleujats quan creuem la frontera austro-txeca, comprem la vinyeta (10 dies) i ara si circulem sense entrebancs cap a la capital.
Arribem sense novetat al Càmping Neue Donau (Nou Danubi), que com el seu nom indica, es situa a la riba del mític riu.
Fem el check-in, no duem reserva prèvia doncs quan ho vaig intentar les úniques parcel·les amb possibilitat de fer-ho (les de "luxe") ja estaven totes agafades, però ens diuen que hi ha lloc, que entrem, triem parcel·la i desprès tornem a formalitzar la pernocta.
Lloc, el que es diu lloc, no queda gaire. El càmping és molt gran però diriem que està ocupat per sobre del 95%, i amb l'inconvenient de que busquem dues parcel·les juntes ens toca col·locar-nos a la part del fons, just davant d'una zona verda amb jocs per nens i a prop del mòdul de serveis (ara m'adono que no varem fer tampoc cap foto del càmping!)
Bé, ja estem a Viena, ara toca gaudir del cap de setmana i dilluns serà un altre dia...
Muntem les taules a l'exterior i ens disposem a gaudir d'un bon àpat, creiem que hem deixat enrere les vibracions negatives que ens acompanyaven.
Desprès de dinar, mentre la "troupe" s'empolaina per anar cap al centre, en Manel i jo sortim amb les gosses i anem a investigar la "platja perruna" que tenim al sortir del càmping, just creuant la carretera.
Quina sort que han tingut les peludes, no s'ho esperaven i han pogut nedar a les tranquil·les, però no blaves, aigües del Danubi.
Hem trobat varies persones passant l'estona vora l'aigua amb les seves mascotes, i algunes que també s'hi banyaven en una zona amb escalons per accedir a l'aigüa i una petita plataforma flotant...demà crec que els imitarem, la calor continua sent sufocant.
Rere una refrescant dutxa ens desplacem cap al centre de la vila, per a això anem caminant fins a l'estació de metro més propera, ens queda a uns 500 metres.
A la porta del càmping hi ha una parada de bus que té parada a l'estació de Metro, però com no sabem línia ni horaris preferim fer aquest primer trajecte a peu (seguint les indicacions de l'EvaV en el seu relat Àustria en autocaravana)
Comprem uns bitllets vàlids per a tot el transport urbà de 72 h de durada, que ens cobriran els desplaçaments de tota l'estada a la ciutat (a 17,10 €/persona) i no tenim pèrdua ni molta complicació doncs només passa una línia per l'estació, la U2 , que va directa al centre i bordeja tot el casc antic.
Anem fins el final de línia, Karlsplatz, i al principi ens consta una mica orientar-nos, sortim a la superfície en una cantonada d'un parc i ens sembla que la cúpula que veiem al fons és la coberta de la Òpera.
Però, llei de Murphy, avancem en sentit contrari.
L'error ens porta en front la impressionant façana de l'esglèsia Karlskirche, construïda per ordre de Carles IV en honor a Sant Carles Borromeo desprès de que la ciutat superés una epidèmia de pesta a principis del s. XVIII.
Una vegada situats damunt el mapa creuem la ampla avinguda circular que rodeja el centre de Viena, coneguda com a Ringstrasse (traducció literal: carretera de circumval·lació), i on es situen gran part de les obres arquitectòniques més representatives de la ciutat, encapçalant la llista l'edifici de l'Òpera a la que arribem en pocs minuts.
El seu orígen és l'espai que va deixar lliure l'enderroc de la muralla que envoltava la vila des del s. XIII. Amb el creixement demogràfic de mitjans del s. XIX es van crear diferents barris extramurs el que finalment va provocar que la antiga muralla anés desapareixent de mica en mica donant pas a aquest espai que oxigenava el casc antic.
La nomenclatura de l'anell no correspon només a un carrer, si no que el formen varis trams que inclouen la paraula ring (anell): Stubenring, Parkring, Schubertring, Kärntner Ring, Opernring, etc.
Aquest boulevard, creat durant el regnat de Francesc Josep I (si, l'home de la famosa emperadriu Sissi), va portar una nova època de grandesa a la capital, atraient a gent de prestigi i als comerciants més importants de la zona oriental d'Europa.
Deixem enrere el majestuós edifici de l'Òpera i anem cap el centre neuràlgic de la ciutat, la Stephansplatz, la plaça a peus de la Catedral de Sant Esteve.
Tota aquesta zona està formada per amplis carrers peatonals.
Busquem una terrassa on aplacar la nostra set, i acostumats a les abundants cerveses txeques ara al veure la copa de 20 cl on ens serveixen la cervesa més gran del local hem d'aguantar el riure...això és un "xupito"!!
Els joves prefereixen agafar-se uns gelats a una parada propera, i de pas aprofitar per fer una estona el tonto...la Núria té nova víctima a la vista!
A la mateixa plaça hi ha parada de metro que ens porta cap a l'enllaç a la línia U2 , i desprès si que aprofitem el bus 92B que ens deixa just davant del càmping.
Per sort de nit desapareix la xafogor i sopem agradablement a l'exterior, un brindis per la nostra arribada a Viena ... ara cada etapa passada serà com avançar pantalla en un videojocs!
De bon matí ens acostem amb les gosses al Danubi mentre els altres fan les dutxes matinals i es preparen per anar cap el centre, i es fan unes bones nedades! Segur que desprès de l'esport es queden dormitant tot el matí i roncant al seu "cau".
En aquesta, la nostra primera visita a Viena (Wien), ja portàvem decidit que no dedicaríem el temps a grans visites culturals, si no que veníem a passejar i conèixer l'ambient que es respira als seus carrers.
La ciutat, amb orígens celtes, va formar part de la línia defensiva que separava l'imperi romà dels pobles germànics (o bàrbars) i amb la protecció natural del Danubi, la coneguda com a Vindobona es va convertir en una gran fortificació així com un important nucli comercial.
Ens venen al cap les imatges inicials de la pel·lícula Gladiator, amb l'emperador Marc Aureli morint en aquestes contrades i l'heroi Màximo pronunciant la frase..."Fuerza i honor"...
Però a dia d'avui la ciutat presenta el seu aspecte imperial resultat de les darreres reformes urbanístiques, i predominen les amples avingudes i els grans edificis neorenaixentistes; podem dir que és la ciutat més "senyorial" per la que hem passejat.
El primer destí del dia és el mercat de Naschmarkt, situat molt a prop de la Plaça de Sant Carles (Karlsplatz), així que fem el mateix recorregut en metro que ahir.
El Naschmarkt, el mercat més conegut de la ciutat, està obert de dilluns a divendres de sis del matí a sis de la tarda i a les seves més de 120 parades fixes s'afegeixen els dissabtes les del mercat ambulant setmanal.
Ens endinsem en els seus estrets passadissos.
La primera part està ocupada per un munt de locals de "menjar ràpid", cafès on la gent està rendint compte d'uns complerts esmorzars típics vienesos servits amb unes safates de tres pisos i on veiem torrades, mantega, fruita, pernil dolç, ous bullits, bolleria, suc de taronja, cafè,... se'ns fa la boca aigua...
Recorrem els més de 500 metres de longitud observant tots els productes i menjars que ofereixen i tornem a l'inici assortits amb unes verdures fresques (enciam i tomates), carn per la barbacoa d'avui i unes fruites exòtiques que els hi fan gracia a les nenes, conegudes com a fruita del drac.
Des d'aquest punt el més ràpid (i menys cansat) per a moure'ns per la ciutat és agafar el tramvia.
Anem a la parada més propera amb connexió al proper destí; agafem la línia 1 fins a la parada Parlament, a la que com el seu nom indica ens deixa davant de l'edifici de tall clàssic que acull a la institució austríaca, el Österreichisches Parlament, ubicat a la part exterior de la Ringstrasse. A l'altra vorera un mur amb una alta i robusta reixa de ferro forjat envolta els Jardins Volksgarten, de forma triangular i delimitats per tres grans edificis: el Parlament, el Teatre Nacional i l'explanada que dona pas al Neue Burg, l'ala més nova de l'imponent Palau Imperial de Hofburg.
Construït en estil barroc per ordres de l'emperador Francesc Josep I l'any 1823 va ser el primer jardí finançat per la casa imperial per a us i gaudi del públic, per això és conegut com el "jardí del poble".
Un element remarcable és la col·lecció de rosers, amb més de 3000 exemplars i 200 varietats de roses.
I és clar, això dona per a fer moltes (i moltes) fotos!
Creuem els jardins en direcció al Hofburg.
La Heldenplatz (Plaça dels Herois) separa els jardins "del poble" del Palau Imperial, i en aquest punt trenquem a l'esquerre pel carrer que ens porta fins a Michaelerplatz (Plaça de Sant Miquel).
En aquesta "petita" plaça s'alça la façana semicircular del Hofburg, amb la seva porta d'accés principal, i en el centre es poden veure les restes arqueològiques d'una casa romana, conservada pel Museu de Viena.
En aquest moment ens intercanviem els papers i som en Manel i jo els que ens marquem uns "postus"!!
El palau Hofburg va ser durant més de 600 anys la residencia oficial dels Habsburg, mentre que el Palau Schönbrunn, ubicat a les afores de la ciutat, era la considerada "residència d'estiu" de la família imperial.
Els dos són visites "imprescindibles" però aquesta vegada els deixarem passar, necessitaríem destinar un dia complert per a cada un d'ells... ara ja tindrem una raó per tornar a Viena!
El Hofburg és un enorme conjunt arquitectònic, on es poden visitar els antics apartaments imperials, destacant la zona destinada al Museu de Sissi, la Biblioteca Nacional Austríaca, l'Escola Espanyola d'Equitació i la Cripta Imperial, a part de diferents museus.
Seguim caminant en direcció a la Stephansplatz, ens movem ara ja per la zona central de carrers tancats al trànsit rodat i en el trajecte ens trobem amb l'Església de Sant Pere (Katholische Kirche St. Peter) i la Pestsäule (Columna de la Pesta).
A aquesta hora ja comencem a notar el cansament, la calor, i comença a apretar la gana, així que arribats a la plaça de la catedral agafem el metro i tornem al càmping on ens espera la barbacoa amb les viandes que hem comprat aquest matí i una amanida fresca.
Amb les panxes plenes alguns opten per gaudir d'una migdiada reparadora i altres prefereixen anar a refrescar-se al riu. Jo faig un "fifty-fifty", migdiada curta i cap al Danubi a remullar els peus.
Localitzo les tovalloles que han deixat la Núria i l'Hèctor a la riba, i busco una zona per on poder accedir a l'aigua. La gent assídua ja té agafat els millors llocs, i entro per una una part on les pedres assimilen unes escaletes. Per sort (i amb bona previsió) m'he posat les sabatilles de goma que la Núria tenia per anar a les roques (que no ha volgut agafar i segur que ja s'ha penedit), doncs les pedres estan llefiscoses i relliscoses.
L'aigua està fresca i és una delícia flotar, però la imatge turquesa dels idíl·lics rius i llacs que vam gaudir l'any passat a Eslovènia treu el cap a la meva ment mentre intento no pensar en lo fosc que està el riu i a saber que tinc a sota els peus!...realment aquest Danubi no és blau...
Alhora, sense veure'ls escolto al lluny la veu de la Núria: Héctor espera!! i als pocs minuts apareixen creuant el riu. Bé sembla que ell neda i la Núria quasi que va pujada a l'esquena de tant a prop que fa les braçades...i això que deien que anaven a entrenar per a la seva propera travessia al Llac de Banyoles el mes proper...
La veritat és que una vegada superada la reticència inicial s'està d'allò més bé en remull i ens estem una bona estona, però n'hi ha d'altres que també es volen refrescar, i és hora de portar a les peludes a que facin les seves nadades, desprès sortirem a descobrir una altra zona de la ciutat, el Prater, una de les grans zones verdes i d'esbarjo de la ciutat.
Per arribar-hi hem de fer el mateix recorregut fins el metro i agafar la mateixa línia U2 , fins a la parada Praterstern.
Quan "la tropa" està llesta i empolainada ens posem en marxa!
L'estació de metro, situada al centre d'una gran rotonda que enllaça àmplies avingudes, està situada just davant de l'accés principal al parc d'atraccions del Prater, no hi ha pèrdua, ens guiem per la silueta de la seva atracció més famosa... la Noria.
Però abans una mica d'història...
Desprès d'una bona estona, quan el cel ja es comença a enfosquir fem camí de tornada al càmping. En aquest moment, és quan més llueixen les atraccions, i la darrera imatge del Prater és la silueta de la Noria brillant en la foscor.
Un dia més acabem la jornada entaulats a la fresca.
Demà més Viena!
I ocupant els baixos de l'edifici de davant, dos dels locals més mítics de la ciutat, el Cafè Mozart i el Cafè Sacher.
Una part de l'expedició es queda en aquest punt, la Sandra i l'Hèctor diuen que esmorzaran al Cafè Sacher, volen tastar l'autèntica tarta en el seu lloc d'orígen.
Just davant de la terrassa del Cafè Mozart es troba el Museu Albertina, albergat en un antic palau acull una extensa obra pictòrica i entre els molts artistes representats es poden veure algunes obres mestres de Monet, Renoir, Cezanne, Matisse, Miró i Picasso.
A l'exterior del museu, el Monument contra la Guerra i el Fascisme ocupa part de la Albertinaplatz. La obra es localitza sobre una fosa comú real, on la nit del 12 de març de 1945, 200 persones van morir en un refugi antiaeri existent sota la plaça. L'Ajuntament va decidir no desenterrar a les víctimes i el lloc es va cobrir formant la plaça actual.
Caminem fins a la plaça de la catedral.
Hi ha connexió directa des de la parada central que hi ha al costat del Metro, i ahir ja varem deixar comprats els bitllets.
Deixem el càmping i ens esperem al gran pàrquing que hi ha davant l'accés, per fer temps.
La llum groga d'avaria continua encesa, però el vehicle engega i funciona bé, a excepció del núvol de fum negre que treu de tant en tant, quan s'accelera a fons.
 |
| Etapes previstes a la ruta de tornada |
Amb tota la tripulació a bord ens llancem a per els poc més de 300 quilòmetres que ens separen (creiem) de la nostra salvació.
Tinc anotat el nom i les coordenades dels tallers amb servei Ford que he trobat als voltants de Viena, comptem ser-hi allà abans de dinar...però la teranyina txeca ens juga la darrera mala passada...l'autopista torna a estar col·lapsada, dos xocs lleus en cadena a poca distància entre ells fa que passem més d'una hora de retenció i la resta a una velocitat que ni en un camí de carros.
La autocaravana respon bé excepte en les pujades, que no té força i ens fa baixar la velocitat a menys de 80 km/h, però la llum continua groga.
Cap al migdia ens hem de replantejar que fer, la majoria dels tallers els divendres tarda tenen tancat i no volem haver de deixar LaCargoleta tot el cap de setmana a un taller, que faríem nosaltres? Decisió salomònica, poso al GPS les coordenades del càmping de Viena i anem cap allà, on ens instal·larem fins dilluns al matí.
Respirem alleujats quan creuem la frontera austro-txeca, comprem la vinyeta (10 dies) i ara si circulem sense entrebancs cap a la capital.
Arribem sense novetat al Càmping Neue Donau (Nou Danubi), que com el seu nom indica, es situa a la riba del mític riu.
Fem el check-in, no duem reserva prèvia doncs quan ho vaig intentar les úniques parcel·les amb possibilitat de fer-ho (les de "luxe") ja estaven totes agafades, però ens diuen que hi ha lloc, que entrem, triem parcel·la i desprès tornem a formalitzar la pernocta.
Lloc, el que es diu lloc, no queda gaire. El càmping és molt gran però diriem que està ocupat per sobre del 95%, i amb l'inconvenient de que busquem dues parcel·les juntes ens toca col·locar-nos a la part del fons, just davant d'una zona verda amb jocs per nens i a prop del mòdul de serveis (ara m'adono que no varem fer tampoc cap foto del càmping!)
Bé, ja estem a Viena, ara toca gaudir del cap de setmana i dilluns serà un altre dia...
Muntem les taules a l'exterior i ens disposem a gaudir d'un bon àpat, creiem que hem deixat enrere les vibracions negatives que ens acompanyaven.
Desprès de dinar, mentre la "troupe" s'empolaina per anar cap al centre, en Manel i jo sortim amb les gosses i anem a investigar la "platja perruna" que tenim al sortir del càmping, just creuant la carretera.
 |
| Situació Càmping Neue Donau |
Hem trobat varies persones passant l'estona vora l'aigua amb les seves mascotes, i algunes que també s'hi banyaven en una zona amb escalons per accedir a l'aigüa i una petita plataforma flotant...demà crec que els imitarem, la calor continua sent sufocant.
Rere una refrescant dutxa ens desplacem cap al centre de la vila, per a això anem caminant fins a l'estació de metro més propera, ens queda a uns 500 metres.
A la porta del càmping hi ha una parada de bus que té parada a l'estació de Metro, però com no sabem línia ni horaris preferim fer aquest primer trajecte a peu (seguint les indicacions de l'EvaV en el seu relat Àustria en autocaravana)
Comprem uns bitllets vàlids per a tot el transport urbà de 72 h de durada, que ens cobriran els desplaçaments de tota l'estada a la ciutat (a 17,10 €/persona) i no tenim pèrdua ni molta complicació doncs només passa una línia per l'estació, la U2 , que va directa al centre i bordeja tot el casc antic.
Anem fins el final de línia, Karlsplatz, i al principi ens consta una mica orientar-nos, sortim a la superfície en una cantonada d'un parc i ens sembla que la cúpula que veiem al fons és la coberta de la Òpera.
Però, llei de Murphy, avancem en sentit contrari.
L'error ens porta en front la impressionant façana de l'esglèsia Karlskirche, construïda per ordre de Carles IV en honor a Sant Carles Borromeo desprès de que la ciutat superés una epidèmia de pesta a principis del s. XVIII.
Una vegada situats damunt el mapa creuem la ampla avinguda circular que rodeja el centre de Viena, coneguda com a Ringstrasse (traducció literal: carretera de circumval·lació), i on es situen gran part de les obres arquitectòniques més representatives de la ciutat, encapçalant la llista l'edifici de l'Òpera a la que arribem en pocs minuts.
El seu orígen és l'espai que va deixar lliure l'enderroc de la muralla que envoltava la vila des del s. XIII. Amb el creixement demogràfic de mitjans del s. XIX es van crear diferents barris extramurs el que finalment va provocar que la antiga muralla anés desapareixent de mica en mica donant pas a aquest espai que oxigenava el casc antic.
La nomenclatura de l'anell no correspon només a un carrer, si no que el formen varis trams que inclouen la paraula ring (anell): Stubenring, Parkring, Schubertring, Kärntner Ring, Opernring, etc.
Aquest boulevard, creat durant el regnat de Francesc Josep I (si, l'home de la famosa emperadriu Sissi), va portar una nova època de grandesa a la capital, atraient a gent de prestigi i als comerciants més importants de la zona oriental d'Europa.
Deixem enrere el majestuós edifici de l'Òpera i anem cap el centre neuràlgic de la ciutat, la Stephansplatz, la plaça a peus de la Catedral de Sant Esteve.
Tota aquesta zona està formada per amplis carrers peatonals.
Busquem una terrassa on aplacar la nostra set, i acostumats a les abundants cerveses txeques ara al veure la copa de 20 cl on ens serveixen la cervesa més gran del local hem d'aguantar el riure...això és un "xupito"!!
Els joves prefereixen agafar-se uns gelats a una parada propera, i de pas aprofitar per fer una estona el tonto...la Núria té nova víctima a la vista!
Per sort de nit desapareix la xafogor i sopem agradablement a l'exterior, un brindis per la nostra arribada a Viena ... ara cada etapa passada serà com avançar pantalla en un videojocs!
Trajecte acumulat: 3.080 km.
 (supermercat): - (gasoil): - (peatge): 9,00 € (vinyeta Àustria) (hostaleria): 10,80 € (entrades): - (records i varis): 78,35 € (bitllets transport 72 h: 68,40€)  (àrea/Pk/càmping): 51,87 € |
Dissabte 18 d'agost: Viena
7:00 h.
trajecte: -
En aquesta, la nostra primera visita a Viena (Wien), ja portàvem decidit que no dedicaríem el temps a grans visites culturals, si no que veníem a passejar i conèixer l'ambient que es respira als seus carrers.
La ciutat, amb orígens celtes, va formar part de la línia defensiva que separava l'imperi romà dels pobles germànics (o bàrbars) i amb la protecció natural del Danubi, la coneguda com a Vindobona es va convertir en una gran fortificació així com un important nucli comercial.
Ens venen al cap les imatges inicials de la pel·lícula Gladiator, amb l'emperador Marc Aureli morint en aquestes contrades i l'heroi Màximo pronunciant la frase..."Fuerza i honor"...
 |
| Mapa de l'antiga Vindobona sobreposat sobre els principals edificis actuals i el Ringstrasse (font: Wikipedia) |
El primer destí del dia és el mercat de Naschmarkt, situat molt a prop de la Plaça de Sant Carles (Karlsplatz), així que fem el mateix recorregut en metro que ahir.
Ens endinsem en els seus estrets passadissos.
La primera part està ocupada per un munt de locals de "menjar ràpid", cafès on la gent està rendint compte d'uns complerts esmorzars típics vienesos servits amb unes safates de tres pisos i on veiem torrades, mantega, fruita, pernil dolç, ous bullits, bolleria, suc de taronja, cafè,... se'ns fa la boca aigua...
Recorrem els més de 500 metres de longitud observant tots els productes i menjars que ofereixen i tornem a l'inici assortits amb unes verdures fresques (enciam i tomates), carn per la barbacoa d'avui i unes fruites exòtiques que els hi fan gracia a les nenes, conegudes com a fruita del drac.
Des d'aquest punt el més ràpid (i menys cansat) per a moure'ns per la ciutat és agafar el tramvia.
Anem a la parada més propera amb connexió al proper destí; agafem la línia 1 fins a la parada Parlament, a la que com el seu nom indica ens deixa davant de l'edifici de tall clàssic que acull a la institució austríaca, el Österreichisches Parlament, ubicat a la part exterior de la Ringstrasse. A l'altra vorera un mur amb una alta i robusta reixa de ferro forjat envolta els Jardins Volksgarten, de forma triangular i delimitats per tres grans edificis: el Parlament, el Teatre Nacional i l'explanada que dona pas al Neue Burg, l'ala més nova de l'imponent Palau Imperial de Hofburg.
Construït en estil barroc per ordres de l'emperador Francesc Josep I l'any 1823 va ser el primer jardí finançat per la casa imperial per a us i gaudi del públic, per això és conegut com el "jardí del poble".
Un element remarcable és la col·lecció de rosers, amb més de 3000 exemplars i 200 varietats de roses.
I és clar, això dona per a fer moltes (i moltes) fotos!
Creuem els jardins en direcció al Hofburg.
La Heldenplatz (Plaça dels Herois) separa els jardins "del poble" del Palau Imperial, i en aquest punt trenquem a l'esquerre pel carrer que ens porta fins a Michaelerplatz (Plaça de Sant Miquel).
En aquest moment ens intercanviem els papers i som en Manel i jo els que ens marquem uns "postus"!!
Els dos són visites "imprescindibles" però aquesta vegada els deixarem passar, necessitaríem destinar un dia complert per a cada un d'ells... ara ja tindrem una raó per tornar a Viena!
El Hofburg és un enorme conjunt arquitectònic, on es poden visitar els antics apartaments imperials, destacant la zona destinada al Museu de Sissi, la Biblioteca Nacional Austríaca, l'Escola Espanyola d'Equitació i la Cripta Imperial, a part de diferents museus.
Seguim caminant en direcció a la Stephansplatz, ens movem ara ja per la zona central de carrers tancats al trànsit rodat i en el trajecte ens trobem amb l'Església de Sant Pere (Katholische Kirche St. Peter) i la Pestsäule (Columna de la Pesta).
A aquesta hora ja comencem a notar el cansament, la calor, i comença a apretar la gana, així que arribats a la plaça de la catedral agafem el metro i tornem al càmping on ens espera la barbacoa amb les viandes que hem comprat aquest matí i una amanida fresca.
Amb les panxes plenes alguns opten per gaudir d'una migdiada reparadora i altres prefereixen anar a refrescar-se al riu. Jo faig un "fifty-fifty", migdiada curta i cap al Danubi a remullar els peus.
Localitzo les tovalloles que han deixat la Núria i l'Hèctor a la riba, i busco una zona per on poder accedir a l'aigua. La gent assídua ja té agafat els millors llocs, i entro per una una part on les pedres assimilen unes escaletes. Per sort (i amb bona previsió) m'he posat les sabatilles de goma que la Núria tenia per anar a les roques (que no ha volgut agafar i segur que ja s'ha penedit), doncs les pedres estan llefiscoses i relliscoses.
L'aigua està fresca i és una delícia flotar, però la imatge turquesa dels idíl·lics rius i llacs que vam gaudir l'any passat a Eslovènia treu el cap a la meva ment mentre intento no pensar en lo fosc que està el riu i a saber que tinc a sota els peus!...realment aquest Danubi no és blau...
Alhora, sense veure'ls escolto al lluny la veu de la Núria: Héctor espera!! i als pocs minuts apareixen creuant el riu. Bé sembla que ell neda i la Núria quasi que va pujada a l'esquena de tant a prop que fa les braçades...i això que deien que anaven a entrenar per a la seva propera travessia al Llac de Banyoles el mes proper...
La veritat és que una vegada superada la reticència inicial s'està d'allò més bé en remull i ens estem una bona estona, però n'hi ha d'altres que també es volen refrescar, i és hora de portar a les peludes a que facin les seves nadades, desprès sortirem a descobrir una altra zona de la ciutat, el Prater, una de les grans zones verdes i d'esbarjo de la ciutat.
Per arribar-hi hem de fer el mateix recorregut fins el metro i agafar la mateixa línia U2 , fins a la parada Praterstern.
Quan "la tropa" està llesta i empolainada ens posem en marxa!
L'estació de metro, situada al centre d'una gran rotonda que enllaça àmplies avingudes, està situada just davant de l'accés principal al parc d'atraccions del Prater, no hi ha pèrdua, ens guiem per la silueta de la seva atracció més famosa... la Noria.
Però abans una mica d'història...
El seu nom, Prater, deriva del llatí pratum (prat) i hi ha constància en antics documents de l'any 1403 que la zona ja era coneguda amb aquest nom. La zona boscosa que separava el centre de la ciutat del Danubi va ser durant segles una zona restringida i emprada com a vedat de caça imperial, fins que l'any 1766 l'emperador obre els terrenys a l'ús públic i es reconverteixen en zona recreativa on s'instal·len els primers cafès, gronxadors i carrusels, tot i que no va ser oficialment fins l'any 1895 que es va inaugurar el parc d'atraccions, i dos anys més tard la Nòria, un dels emblemes de la ciutat.Aquesta atracció "gegant", de 60 metres d'alçada, va rodar per primera vegada durant els actes de celebració del 50 aniversari del coronament de l'emperador Francesc Josep I, i ha sobreviscut a les grans catàstrofes naturals i els dos conflictes bèl·lics del segle passat. Durant els darrers dies de la II Guerra Mundial va ser destruïda parcialment i tot i que va ser reconstruïda ràpidament només van ser recol·locades 15 de les 30 cabines inicials, les 15 restants estan situades als peus de l'estructura a mena d'exposició de la història de la ciutat. Durant els primers anys del s.XX la mecanització va arribar al parc i les atraccions es van modernitzar. Algunes es conserven com aleshores, el que li dona un aire nostàlgic.
L'entrada al recinte és gratuïta i de lliure accès, i per pujar a les atraccions es poden agafar tiquets individuals per a cada una a la que es vulgui pujar o comprar un tiquet (45€/persona i posa que dona dret a 20 atraccions).
Per l'estona que estarem i el que veiem no ens sortiria gens a compte el bitllet així que fem una volta d'inspecció i donem euros als "petits" i que triïn on volen pujar...els grans, els esperarem a la terrassa d'una cerveseria que fa molt bona pinta...Desprès d'una bona estona, quan el cel ja es comença a enfosquir fem camí de tornada al càmping. En aquest moment, és quan més llueixen les atraccions, i la darrera imatge del Prater és la silueta de la Noria brillant en la foscor.
Un dia més acabem la jornada entaulats a la fresca.
Demà més Viena!
Trajecte acumulat: 3.080 km.
(supermercat): 27,20 €(gasoil): -(peatge): -(hostaleria): 28,00 € (entrades): 40,00 € (atraccions Prater)(records i varis): -(àrea/Pk/càmping): 51,87 € |
Diumenge 19 d'agost: Viena
7:00 h.
trajecte: -
Comencem aquesta darrera jornada a Viena gaudint de la tranquil·litat matinal del Danubi, les tres "monstruites" xapotegen sense que els importi si l'aigua és clara o tèrbola ...
I, un cop esmorzats, repetim el recorregut cap al centre fins a la parada de Karlsplatz. Creuem el Ringstrasse i enfilem cap el centre. Els semàfors presenten una original figura per indicar el pas,
i caminem per una ampla avinguda que connecta, en línia recta, amb la Plaça de Sant Esteve.
A la nostra dreta queda l'impressionant edifici de la Òpera de Viena.
I, un cop esmorzats, repetim el recorregut cap al centre fins a la parada de Karlsplatz. Creuem el Ringstrasse i enfilem cap el centre. Els semàfors presenten una original figura per indicar el pas,
i caminem per una ampla avinguda que connecta, en línia recta, amb la Plaça de Sant Esteve.
A la nostra dreta queda l'impressionant edifici de la Òpera de Viena.
I ocupant els baixos de l'edifici de davant, dos dels locals més mítics de la ciutat, el Cafè Mozart i el Cafè Sacher.
Una part de l'expedició es queda en aquest punt, la Sandra i l'Hèctor diuen que esmorzaran al Cafè Sacher, volen tastar l'autèntica tarta en el seu lloc d'orígen.
Just davant de la terrassa del Cafè Mozart es troba el Museu Albertina, albergat en un antic palau acull una extensa obra pictòrica i entre els molts artistes representats es poden veure algunes obres mestres de Monet, Renoir, Cezanne, Matisse, Miró i Picasso.
A l'exterior del museu, el Monument contra la Guerra i el Fascisme ocupa part de la Albertinaplatz. La obra es localitza sobre una fosa comú real, on la nit del 12 de març de 1945, 200 persones van morir en un refugi antiaeri existent sota la plaça. L'Ajuntament va decidir no desenterrar a les víctimes i el lloc es va cobrir formant la plaça actual.
Caminem fins a la plaça de la catedral.
La Catedral de Sant Esteve, coneguda popularment com a Stephansdom (Domkirche St Stephan), situada a l'epicentre de la ciutat de Viena es va construir sobre les ruïnes d'un antic temple. La primera església romànica, consagrada l'any 1147, va estar en continua evolució i l'edifici va passar per varies ampliacions, passant del romànic al gòtic, posteriors reformes barroques i neogòtiques, i els darrers treballs de millores daten de la segona meitat del segle passat, en concret la substitució de la vidriera oest l'any 1972.
Els terrenys que rodejaven la catedral eren en el seu orígen un cementiri, però al caure en desús a principis del s. XVIII es va reconvertir en la ara coneguda com a Plaça de Sant Esteve (Stephanplatz)
L'accés a l'interior és lliure i gratuït, però per accedir a la zona central s'ha de pagar entrada, així com també per pujar a la torre. Diuen que des de dalt, a 137 metres sobre la plaça, es tenen unes espectaculars vistes de la ciutat, però en aquesta ocasió ens estalviem els euros i els 343 graons que pugen encaixonats en una interminable escala de cargol.
Una gran part de la coberta va haver de ser restaurada desprès dels danys patits pels bombardejos de la II Guerra Mundial.
Aprofitem l'estona fins que arribin la Sandra i l'Hèctor, que ja tornen amb la Sacher a la panxa, per a fer el tafaner a les botigues de records, i algú li fa "la pilota" al papa i pesca una altra dessuadora universitària. Jo, de passada, compro el corresponent imant per a la nevera.
I una vegada estem tots continuem la visita pels carrers de la Viena més antiga. Quan ens allunyem només una mica de la catedral s'esvaeixen els turistes, i caminem per solitaris carrers empedrats.
Sense rumb i sense saber-ho arribem a la Judenplatz, que és la zona on s'ubicava el gueto jueu durant l'Edat Mitjana.
Els terrenys que rodejaven la catedral eren en el seu orígen un cementiri, però al caure en desús a principis del s. XVIII es va reconvertir en la ara coneguda com a Plaça de Sant Esteve (Stephanplatz)
L'accés a l'interior és lliure i gratuït, però per accedir a la zona central s'ha de pagar entrada, així com també per pujar a la torre. Diuen que des de dalt, a 137 metres sobre la plaça, es tenen unes espectaculars vistes de la ciutat, però en aquesta ocasió ens estalviem els euros i els 343 graons que pugen encaixonats en una interminable escala de cargol.
Des d'aquesta posició no es pot admirar l'espectacular coberta de la nau, formada per més de 250.000 teules esmaltades, de diferents colors, i que formen figures geomètriques, però per sort sempre ens queda el recurs Google...
 |
| Detall dels dibuixos de la coberta de la catedral |
Aprofitem l'estona fins que arribin la Sandra i l'Hèctor, que ja tornen amb la Sacher a la panxa, per a fer el tafaner a les botigues de records, i algú li fa "la pilota" al papa i pesca una altra dessuadora universitària. Jo, de passada, compro el corresponent imant per a la nevera.
I una vegada estem tots continuem la visita pels carrers de la Viena més antiga. Quan ens allunyem només una mica de la catedral s'esvaeixen els turistes, i caminem per solitaris carrers empedrats.
Totalment deserta, s'alça com un important lloc commemoratiu del judaisme, reunint en la seva superfície el Museu Jueu -dedicat a la història del poble durant l'Edat Mitjana-, les excavacions de l'antiga Sinagoga -destruïda l'any 1420 durant l'expulsió del poble jueu de la ciutat- i el Memorial de la Shoah.
Aquest darrer, monument inaugurat l'any 1999 com a homenatge a les víctimes del nazisme (literalment shoah significa holocaust), és un bloc rectangular recobert de lloses de pedra on es van gravar els noms de tots els camps de concentració construïts pels nazis, volent representar una llibreria hermèticament tancada.
És el primer monument austríac a les víctimes de la barbàrie nazi, i en una placa es pot llegir, en alemany, anglès i hebreu:
Continuem caminant pels carrerons i arribem a a una taverna que fa molt bona pinta! Entrem a fer un tast, toca la primera cervesa del dia.
A falta de temps per a visitar els grans palaus imperials de la ciutat, aquesta tarda hem decidit gaudir del Palau Belvedere, que segons comentaris de la guia és molt més imponent el seu exterior que l'interior, reconvertit en museu.
Per arribar-hi agafem la habitual línia de Metro fins a l'estació del Prater i aquí hem de deixar el considerat "transport urbà" i pujar-nos en un "rodalies" S2 .
En un principi dubtem de si ens serveixen el bitllets urbans de 72h que tenim, però l'Hèctor s'informa en un mostrador i passatgers al tren!.
Creuem els jardins, d'accès lliure i gratuït, en sentit descendent (hem tingut la sort que la parada del tren estava a la part posterior del Palau superior i ara passegem cap a la zona baixa on podrem enllaçar el transport de tornada des d'una altra estació.
Però abans de tornar, just al cantó del portal de sortida dels jardins trobem una típica taverna austríaca, i no li podem fer un lleig...cap a dins a aplacar la set amb unes bones bier.
Resulta que es una cerveseria-destil·leria, Salm Bräu, i ens prenem les cerveses a tocar dels alambins.
I amb la tarda feta fem camí de retir cap el càmping, s'acaben els nostres dos dies a Viena i demà tenim la propera prova de foc: objectiu taller Ford!
Desprès de la calor diürna, quan cau el sol podem gaudir del darrer sopar a la fresca, i deixem tot recollit per demà sortir aviat cap al taller.
Fem la darrera passejada amb les gosses vora el Danuvi.
De bon matí comencem a escalfar motors.
Acabem de recollir les coses després d'esmorzar, fem canvi d'aigües i deixem enrere el càmping amb la ment posada a trobar el "desitjat" taller...
No parem a recepció, doncs el primer dia ja varem deixar pagada l'estança, i ara al guardar el paper que ens van donar per penjar del parabrises m'adono que quan vaig fer el check-in, amb la inèrcia de les dues setmanes anteriors, vaig dir de tirada: 2 adults, 2 joves i 3 gossos...i em vaig deixar a l'Hèctor pel camí, que ha dormit aquests dos dies d'autentic polissó!!!
Entrem al GPS les coordenades del servei oficial Ford més proper al càmping, Ford Berger,marca poc més de 8 km, però quan som a prop ja veiem que serà impossible que aquí ens atenguin, està en el centre de la ciutat, en el lateral d'una gran avinguda, a la riva del riu, i per la porta d'accès no creiem ni que entri una furgoneta, és només per reparació de cotxes...
De tota manera, ens aparquem on podem i entro a preguntar.
Intento preguntar.
En un primer moment l'home que està davant d'un banc d'eines, al sentir la meva veu, em mira amb cara de "que fa aquesta aquí?", em contesta en alemany i no entenc ni papa, xampurregem en anglès i amb senyes li indico que m'acompanyi a fora. Al veure la autocaravana canvia l'expressió i ens dona l'adreça de on ens podran atendre. Ell mateix ens introdueix les dades al GPS.
Li donem amablement les gràcies i posem rumb cap a Ford Simmering - MVC MOTORS GmbH, a uns altres 8 km de distància.
El taller es troba a una zona industrial i ja ens dona bona impressió al arribar.
Entrem al pàrquing, és ampli i podem aparcar les dues autos.
L'Hèctor ens acompanya a dins, serà l'intèrpret, doncs parla un anglès bastant més fluid que el nostre.
En el primer mostrador de recepció, una noia el primer que fa es donar-nos unes fitxes per a la màquina de cafè, per que prenem alguna cosa mentre ens esperem. Tot mentre ens dedica un amable somriure (no ho podem creure desprès de tant de dies veient les pansides cares dels txecs!)
Li expliquem el que ens passa i ens fa esperar en una saleta a que ens atengui un dels seus tres companys, en aquest moment ocupats amb altres clients.
Uns 10 minuts més tard, quan acaba el primer, fa passar a una altra persona davant nostre dient-nos que millor que ens esperem una mica més a que acabi l'altre noi perquè ens podrà atendre en anglès...de moment anem molt bé.
Dit i fet, ens aten amablement el noi.
L'Hèctor li explica els símptomes de la autocaravana, i en Manel comenta que pensem que pot ser la vàlvula EGR, al que ell contesta que no ho sabrem fins que ho mirem, i ens indica que entrem la auto al taller que li faran el diagnòstic.
Tant ràpid? (continuem sense poder creure-ho, però creuem els dits a veure si finalment tenim sort)
No sabem l'estona que trigaran a mirar la auto, ni si desprès podran arreglar-la en el cas que es detecti la avaria, així que de moment marxem tots cap a un Aldi que hi ha a l'altra banda de la carretera i fem unes compres per passar l'estona.
Galetes, begudes fresques i un llibret de plànols que trobo a la secció d'ofertes, de Alemanya i Europa, en tres escales.
Tornem a la Ford i mentre uns esperen a fora altres ocupem la tauleta de la sala d'espera i aprofitem el Wifi del local.
Encara no ha passat una hora que surt el cap de taller i ens informa de dues noticies:
Estem tots a l'aguait a la zona exterior quan de cop veiem sortir LaCargoleta, amb el cap de taller al volant i un altre noi de copilot!!
En Manel diu que això és que si que ho ham pogut arreglar i que surten a provar-la, i si, en efecte, en 10 minuts tornen i la paren davant nostre.
El cap de taller ens explica que si, que està tot arreglat, i que no fa falta que anem a la Ford al tornar a casa, que la reparació és definitiva.
Si, sii, siiii!!!
Passem per caixa: 320€ (dels quals uns 60€ són la diagnosis, i la peça ens l'han cobrat a preu de recanvi). Passo gustosament la Visa.
Donem repetidament les gràcies al personal, realment hem tingut moltíssima sort i ens han atès fantàsticament, i ara si, podem respirar tranquils, i tenir un bon final de vacances.
Enfilem disparats cap el proper destí: Mauthausen.
Ens separen 180 km i unes dues horetes de conducció. Ara si que LaCargoleta torna a estar en forma, enfila les pujades a ple rendiment!!
Passades les 14:00 h ens plantem al pàrquing de l'antic Camp de concentració de Mauthausen, que desprès de la II Guerra Mundial, just la primavera de l'any 1949 es va reconvertir en un Memorial, es va inaugurar en aquella data amb el nom de Monument Públic de Mauthausen.
No hi han gaires vehicles al pàrquing, suposem que el gros dels visitants venen al matí, a nosaltres ja ens anirà just doncs tanquen a les 17:30 h, així que fem un mos ràpid i anem cap a la zona de recepció de visitants.
La visita al Memorial és gratuïta i lliure, i ja no som a temps d'agafar audioguies (3€) doncs passen pocs minuts de les 15:00 h, i a partir d'aquesta hora ja no les lloguen doncs diuen que no dona temps a fer tot el recorregut seguint i escoltant les indicacions.
Agafem un tríptic explicatiu de les diferents zones, i ens donen el codi per descarregar l'audio als movils, cosa que fan la Sandra i l'Hèctor, que inicien la visita al seu ritme.
Accedim a l'interior del recinte per la porta que donava accès als antics garatges.
Una estàtua d'una àliga imperial, representant el poder del III Reich, va brillar en el centre de la zona superior de la porta fins el 5 de maig de 1945, dia de l'alliberació del camp, quan un grup de presoners la va enderrocar per representar la caiguda del règim nazi.
El pati dels garatges, zona on es van aixecar els edificis administratius i casernes pels soldats de les SS estaven a la zona exterior del camp de detenció, al que s'accedia només per un portal.
Traspassat el llindar ens submergim en la cruel història del camp:
Traspassat el portal ens trobem al pati central del camp de detenció, flanquejat per dues línies de barracons. Ara desert, és la zona on els presoners havien de formar tres vegades al dia (a partir de 1943 es va reduir el recompte a dos cops al dia).
Comencem la visita dels mòduls situats a ma dreta, els barracons de "serveis":
- La "bugaderia", que acull actualment una capella erigida el 1949, albergava en el soterrani les dutxes, una sala de desinfecció i el sistema de calefacció.
- La cuina, on grups de presoners preparaven els àpats per a les SS (racions en condicions i abundants) i també per a tots els reclusos (a qui es feia passar gana deliberadament amb una dieta de no més de 1500 calories diàries, que sumat als treballs forçats a que estaven sotmesos facilitava l'estat de sotmetiment i potenciava la lluita entre ells per aconseguir menjar extra).
- La presó, coneguda com a "bunker", i formada per 33 cel·les
Al final del tot un quart mòdul, més gran i de diferent fisonomia que els anteriors, acollia la anomenada "infermeria". Pocs interns van ser curats realment en aquestes dependències, en elles es tractava prioritàriament als funcionaris i treballadors alemanys, i els metges de les SS practicaven sense impunitat tota mena d'experiments amb els presos.
En el soterrani, que connectava amb el mòdul contigu de la presó, es on trobem la zona que més ens encongeix el cor: la càmera de gas i els forns crematoris.
Creuem en silenci, i cada un al seu ritme, la Sala dels Noms, lloc commemoratiu on es poden llegir els quasi 90.000 noms de les persones que van morir al camp, i arribem a la sala dels forns, ara reconvertida en un petit Memorial on es poden veure fotografies i notes escrites dels familiars de les víctimes i dels diferents estats, en record i homenatge d'aquestes.
Des de l'any 38 fins a l'alliberació del camp prop de 190.000 persones varen ser deportades a Mauthausen, procedents de més de 40 nacions diferents, la majoria jueus procedents de Polònia, però també soviètics, hongaresos, francesos, italians,...i 7.533 espanyols.
Amb una visió molt general de la història, i sense que aquests fets se'ns expliquessin a l'escola a la gent de la nostra generació, sempre hem associat els camps de concentració majoritàriament a les víctimes jueves, però avui, veient aquesta sala, ens hem quedat sorpresos per la quantitat de cognoms catalans i espanyols sota les fotografies de les víctimes, i per l'alt percentatge de banderes republicanes i senyeres catalanes (acompanyades d'algunes estelades) en front de les insígnies dels altres països represaliats. Mauthausen va ser conegut com "el camp dels espanyols":
Sortim cap a l'exterior i continuem la visita, ens ve bé l'aire fresc.
Avui, per primer cop en molts de dies, podem fer tranquil·lament la sobretaula sense el pensament negre de que l'assistència en carretera ens hauria de repatriar a tots per l'avaria de LaCargoleta! Brindem per això!!
Constatem, unànimement, que el mòdul de serveis del càmping és el millor que hem trobat durant les vacances, son nous i estan impecables.
Ens aixequem sota un sol radiant.
El paratge que ens rodeja és espectacular. Esmorzem i ens disposem a baixar caminant fins a trobar la parada de bus que ens portarà al centre.
El camí transcorre entre verds prats; des del punt mig, i mirant enrere, veiem els sostres de les caravanes/autocaravanes situades a la part baixa del càmping, i mirant al front albirem Salzburg.
Comprem el bitllet d'anada directament al bus, però per indicacions de la guia desprès comprarem un de 24 h. a l'estanc, doncs surt més a compte ja que tenim previst tornar a dinar al càmping i baixar una altra vegada al centre per la tarda (4,5€/24h)
Segons el planell "xuletilla" que ens han donat a recepció hem d'agafar la línia 3 fins a la parada Salzburg Rathaus, que queda just a la riba del riu Salzach.
Comencem la nostra ruta turística pel centre històric de la ciutat a la Rathausplatz (Plaça de l'Ajuntament) en direcció a la casa natal de Mozart (Mozarts Geburtshaus), reconvertida en museu des de l'any 1880. Wolfang Amadeus Mozart va néixer el 27 de gener de 1756, i va viure amb la seva família fins el 1773.
Tal com vam fer a Viena, ens dedicarem a passejar per Salzburg, així que obviem la visita a la casa-museu i ens perdem pels carrerons del casc antic.
Es respira un ambient tranquil, les botigues comencen a aixecar persianes.
La Getreidegasse (Carrer del Gra) és el cor del centre històric. Les botigues ocupen els baixos dels patis interiors dels antics edificis, que impecablement renovats mantenen elements originals, com l'antic empedrat, els pilars de pedra i els cairats de fusta.
La gran Residenzplatz (Plaça de la Residència) ocupa el centre del conegut com a DomQuartier (Barri de la Catedral), i per a la seva creació, al s. XVI, es van haver d'enderrocar 55 edificis medievals.
Està delimitada per tres edificis nobles, la Neue Residenz (Nova Residencia), la façana lateral de la Dom (catedral) i la Alte Residenz (Antiga Residencia). El costat restant està tancat per una façana de cases burgeses.
Fem la volta a la catedral i accedim a l'interior.
Sobre les reixes de l'entrada es poden llegir les dates de les tres consagracions de l'església: L'any 774 va ser consagrada per primera vegada; la catedral es va enderrocar desprès d'un incendi a principis del s. XVII, es va reconstruir totalment en estil barroc i consagrar novament l'any 1628. Finalment l'octubre del 1944 una bomba aèria va destruir la cúpula i fins l'any 1959 no va poder tornar a ser oberta al servei religiós.
Al lateral de la catedral oposat a la Residenzplatz trobem la Kapitelplatz, des d'on tenim unes bones vistes del Festung Hohensalzburg (Castell Hohensalzburg), considerat com el major castell totalment conservat de l'Europa Central.
Enfilem cap a la base del castell, un funicular puja fins a dalt de tot.
Quan arribem a la taquilla veiem que no es pot agafar només el bitllet del funicular per pujar i passejar per l'exterior de la fortalesa i fer unes fotos "a vista d'ocell" de la ciutat, si no que és un pack indivisible amb la visita a l'espectacular construcció.
A l'hora que és i el preu per persona (12,90 €/persona l'entrada bàsica i 16,30 €/persona la normal) optem per girar cua i tornar ja cap a dinar.
De tornada cap a la parada del bus la Núria pesca la seva dessuadora de "Universitat de Salzburg" i al creuar a la riba oposada del Salzach (la parada de tornada s'agafa des de l'altra riba) tenim una bona panoràmica del Makartsteg o Pont dels Cadenats.
Toca vermut, dinar i descansar...però abans algú ens reclama el seu passeig!
La resta aprofiten l'ombra sota el toldo per recuperar forces, i fem a la brasa unes salsitxes que hem comprat a una de les parades del mercat.
La jornada de tarda començarà amb la visita al Palau de Mirabell, construït a principis del s. XVII pel príncep-arquebisbe Wolf Dietrich Raitenau, que regnava en aquella època a la ciutat, com a residencia per a la seva amant Salome Alt.
Fem el trajecte amb el bus, però ens baixem varies parades abans que al matí, concretament a Mirabellplatz i anem cap al palau.
Realment no van poder gaudir gaire temps del palau o dels espectaculars jardins doncs l'any 1912 el príncep va ser deposat i arrestat i la Salome expulsada del palau, que va ser reformat i conegut amb el sobrenom italià de mirabile (meravella).
L'accès als jardins i la part visitable del palau es lliure i gratuïta, la resta d'estances estan ocupades del Consell de la ciutat.
Passegem una estona pels cuidats jardins i accedim a l'interior, on podem visitar la Sala de Marbre, l'antic saló de ball reconvertit en saló de casaments i considerat com a un dels més bonics del mon. S'accedeix pujant l'Escala dels Àngels, decorada amb un gran nombre de querubins.
Des de la part alta dels jardins es te una típica instantània del castell.
Creuem el riu, el proper objectiu, la Cerveseria Augustiner, està a l'altra riba.
La Sandra i l'Hèctor opten per tornar al centre històric a berenar i fer les darreres compres. Abans, però, fem la "foto oficial" del viatge...
I el altres anem cap a la Augustiner, diuen que la major cerveseria d'Austria i una de les millors d'Europa.
La Cerveseria Augustiner o Müllner Bräu, com és coneguda aquí, es troba en un antic monestir dels Agustins fundat el 1605. En els edificis de l'antiga abadia es pot trobar un molí i altres parts de les instal·lacions de l'abadia.
Segons es publiciten a la seva web:
La solitària escala d'accès res ens fa preveure lo que trobarem a dins...
Un jardí interior enorme, i ple a vessar, on tothom està agafat a la seva gerra de cervesa.
L'enrenou és considerable.
Tot i que es deu notar d'una hora lluny que som turistes seguim el protocol reglamentari:
En el passadís d'accès un munt de llocs de menjar ofereixen (previ pagament) especialitats locals i tot tipus de guarnicions.
La Núria, com no podia se d'una altra manera té gana, marxa amb 10€ i torna amb un plat de patates fregides i un altre de calamars a la romana!!
Senten bé per fer de coixí del mig litre de cervesa.
Els nois no tenen prou i tornen a passar per l'assortidor...
I aquí donem per acabada la nostra visita a Salzburg, ens retrobem amb la Sandra i l'Hèctor a la parada del bus i fem camí de tornada cap el càmping.
El darrer tram a peu ja ens pesa, arribem tots esgotats, per sort els serveis del càmping estan impecables i dona gust recuperar forces sota una dutxa refrescant.
Hem dividit la tornada a casa en tres etapes, i avui encarem la primera.
En el nostre viatge a La Selva Negra de l'estiu del 2014 ens va quedar al tinter la visita a la ciutat de Lindau, a la riba del Llac Constança, degut a una forta pluja, i aprofitant l'avinentesa de que el trajecte previst passa just a tocar, la triem com a punt de pernocta.
Ens posem en ruta desprès d'esmorzar i carregar dipòsits.
Creuem la frontera i deixem enrere Àustria, circulem per les "estimades" autopistes alemanyes esperant no trobar cap "Umleitung".
Passem tocant la riba del Llac Chiemsee, voregem la ciutat de Munic i encarem cap el Bodensee (Llac Constança).
Arribem al pàrquing de Lindau a l'hora de dinar. Fa calor i posem les autocaravanes a contrasol. Per sort tenim lloc a tocar d'un arbre i a la petita ombra plantem la taula per dinar.
A mitja tarda anem cap el centre històric de Lindau, enclavat en una illa unida a terra ferma per un viaducte i un pont.
Fundada com assentament pesquer en època romana, va aconseguir l'estatus de ciutat el s. XIII sent fins a 1803 ciutat imperial independent, i posteriorment annexionada a Baviera.
Just a l'entrada del pàrquing hi ha la parada del bus per creuar a la illa (es veu, pels comentaris d'Internet, que abans hi havia una navette gratuïta, però ja no, i hem d'esperar a les línies regulars de transport).
El bus ens deixa just davant de la Oficina de Turisme, i aprofito per entrar a agafar un planell, que seguim per fer la nostra visita a la illa.
En dues passes estem al port, postal característica de la ciutat.
En el port actual, construït a mitjans del s. XIX (1856), destaquen el far (Neuer Lindauer Leuchtturm) i l'estàtua del Lleó de Baviera (Bayerischer Löwe Lindau) que presideixen la zona d'accès.
Avancem, cap a l'oest, pel passeig que bordeja la illa.
L'entorn és magnífic. I amb aquesta calor envegem a la gent que s'està refrescant a la zona de bany. No ens podem estar i baixem a remullar una mica els peus.
Paisatge mediterrani al centre d'Europa...
Ens dirigim cap el centre de l'illa, creuant un pont sobre les vies del tren, i passegem una estona pel centre històric, amb multitud de cuidats edificis i boniques façanes decorades.
I donem per finalitzada la tarda calmant la set en una animada terrassa, on la majoria de la gent ja s'entaula per sopar.
Camí de tornada cap al pàrquing, on fem el darrer sopar conjunt de les vacances, i per celebrar-ho que millor que unes copetes de cava?!
I tot lo bo s'acaba, i ja estem quasi en el temps de descompte.
Deixem Lindau amb els dipòsits plens i pocs quilòmetres desprès posem els peus (rodes) a Suïssa, on es obligatori la compra de la vinyeta per circular per l'autopista, i en aquest país no hi ha opció a triar, és vàlida per l'any en curs i val 40 € suïssos = 36,78 €.
I, ni els darrers dies, ens lliurem de les retencions!!
Creuem Suïssa de baixada de l'est a l'oest, i passades les 14:00 h ens plantem a Annecy, localitat francesa a escassos 30 quilòmetres de Ginebra.
Com ja prevèiem l'àrea municipal d'autocaravanes està a rebentar!
És normal, amb tant sols 10 places i en un lloc tant turístic...
Però optem pel pla B, una gran explanada adjacent, amb barreres d'alçada però que actualment estan obertes, i on al menys hi han ja instal·lades unes 20 autos, i un munt més de cotxes de gent que està passant el dia a la platja fluvial.
Ens posem en un lateral, de moment, i esperarem que algú es mogui per millorar la posició. L'Anna i l'Amancio se situen en una plaça que just quan arribem queda lliure al centre de l'esplanada.
I, Llei de Murphy, quan em trobo amb la paella amb la fideuà a mig coure...marxa una auto i ens toca moure'ns...
Ara si, ja ben situats, dinem a l'ombra dels grans arbres que ens acullen, i ens disposem a passar aquesta darrera tarda de relax: banyada al llac i darrera cervesa al centre.
Llàstima que no agafem la càmera i se m'acaba la bateria del mòbil per poder tenir alguna foto del llac i la zona de bany, s'està la mar de bé!!
Tot i que hi som poca estona ens encanta Annecy ... la apuntem a l'agenda de les "properes visites pendents".
Sopem, també amb la taula a la fresca, unes salsitxes i uns formatges que hem comprat al poble i anem a dormir amb la recança de saber que és la darrera nit de vacances...
Toca matinar, no volem arribar tard a casa i preferim fer tirada de bon matí.
Faig la foto al pàrquing abans de marxar, i constatem que algú ha matinar més que nosaltres, l'Anna i l'Amancio ja no hi son!
I, ja a casa, unes hores desprès, toca "operació arribada", la més temuda desprès de tres setmanes de "inoblidables" vacances.
Aquesta vegada hem gaudit, però també patit...per sort tot ha acabat millor del que podíem haver esperat.
De moment crec que serà lo més a l'est que anem durant una bona temporada...
Aquest darrer, monument inaugurat l'any 1999 com a homenatge a les víctimes del nazisme (literalment shoah significa holocaust), és un bloc rectangular recobert de lloses de pedra on es van gravar els noms de tots els camps de concentració construïts pels nazis, volent representar una llibreria hermèticament tancada.
És el primer monument austríac a les víctimes de la barbàrie nazi, i en una placa es pot llegir, en alemany, anglès i hebreu:
"A la memòria dels més de 65.000 jueus austríacs, que en el període de 1938 a 1945 van ser assassinats pels nacionalsocialistes"En el centre de la plaça, en front del Memorial,trobem l'estatua d'Ephraim Lessing, un activista que durant La Il·lustració va treballar a favor de la tolerància envers els jueus. L'any 1939 va ser enderrocada pel règim i reconstruïda i recol·locada posteriorment pel mateix escultor.
Continuem caminant pels carrerons i arribem a a una taverna que fa molt bona pinta! Entrem a fer un tast, toca la primera cervesa del dia.
 |
| Gösser Bierklinik |
Un cop a dins ens adonem que és un local molt antic, resulta que veiem a la informació de la carta que estem a una de les posades més antigues de Viena, i segons l'Oficina Federal de Monuments de Viena, el restaurant més antic encara en funcionament.
Això si que ha estat tenir sort, bona cervesa i a bon preu, no com el "xupito" del primer dia!
Desprès del refrigeri tornem cap a la Stephanplatz, agafem el metro i fem camí de tornada cap al càmping, on repetirem la rutina, igual que ahir: dinar, mini migdiada, curt bany al Danubi, torn de dutxes, i a punt pel passeig de la tarda.
Per arribar-hi agafem la habitual línia de Metro fins a l'estació del Prater i aquí hem de deixar el considerat "transport urbà" i pujar-nos en un "rodalies" S2 .
En un principi dubtem de si ens serveixen el bitllets urbans de 72h que tenim, però l'Hèctor s'informa en un mostrador i passatgers al tren!.
El Palau Belvedere, d'estil barroc, es va construir com a residencia d'estiu pel príncep Eugeni de Saboia entre els anys 1714 i 1723. Consta de dos palaus, coneguts com a Alt Belvedere i Baix Belvedere, units per uns impressionants jardins, considerats la màxima expressió de l'arquitectura paisatgística barroca.
Creuem els jardins, d'accès lliure i gratuït, en sentit descendent (hem tingut la sort que la parada del tren estava a la part posterior del Palau superior i ara passegem cap a la zona baixa on podrem enllaçar el transport de tornada des d'una altra estació.
Però abans de tornar, just al cantó del portal de sortida dels jardins trobem una típica taverna austríaca, i no li podem fer un lleig...cap a dins a aplacar la set amb unes bones bier.
Resulta que es una cerveseria-destil·leria, Salm Bräu, i ens prenem les cerveses a tocar dels alambins.
I amb la tarda feta fem camí de retir cap el càmping, s'acaben els nostres dos dies a Viena i demà tenim la propera prova de foc: objectiu taller Ford!
Desprès de la calor diürna, quan cau el sol podem gaudir del darrer sopar a la fresca, i deixem tot recollit per demà sortir aviat cap al taller.
Fem la darrera passejada amb les gosses vora el Danuvi.
Trajecte acumulat: 3.080 km.
(supermercat): 27,10 €(gasoil): -(peatge): -(hostaleria): 27,00 € (entrades): -(records i varis): 27,59 €(àrea/Pk/càmping): 51,87 € |
Dilluns 20 d'agost: Viena - Salzburg
7:30 h.
trajecte: 417 km
Acabem de recollir les coses després d'esmorzar, fem canvi d'aigües i deixem enrere el càmping amb la ment posada a trobar el "desitjat" taller...
No parem a recepció, doncs el primer dia ja varem deixar pagada l'estança, i ara al guardar el paper que ens van donar per penjar del parabrises m'adono que quan vaig fer el check-in, amb la inèrcia de les dues setmanes anteriors, vaig dir de tirada: 2 adults, 2 joves i 3 gossos...i em vaig deixar a l'Hèctor pel camí, que ha dormit aquests dos dies d'autentic polissó!!!
Entrem al GPS les coordenades del servei oficial Ford més proper al càmping, Ford Berger,marca poc més de 8 km, però quan som a prop ja veiem que serà impossible que aquí ens atenguin, està en el centre de la ciutat, en el lateral d'una gran avinguda, a la riva del riu, i per la porta d'accès no creiem ni que entri una furgoneta, és només per reparació de cotxes...
De tota manera, ens aparquem on podem i entro a preguntar.
Intento preguntar.
En un primer moment l'home que està davant d'un banc d'eines, al sentir la meva veu, em mira amb cara de "que fa aquesta aquí?", em contesta en alemany i no entenc ni papa, xampurregem en anglès i amb senyes li indico que m'acompanyi a fora. Al veure la autocaravana canvia l'expressió i ens dona l'adreça de on ens podran atendre. Ell mateix ens introdueix les dades al GPS.
Li donem amablement les gràcies i posem rumb cap a Ford Simmering - MVC MOTORS GmbH, a uns altres 8 km de distància.
El taller es troba a una zona industrial i ja ens dona bona impressió al arribar.
Entrem al pàrquing, és ampli i podem aparcar les dues autos.
L'Hèctor ens acompanya a dins, serà l'intèrpret, doncs parla un anglès bastant més fluid que el nostre.
En el primer mostrador de recepció, una noia el primer que fa es donar-nos unes fitxes per a la màquina de cafè, per que prenem alguna cosa mentre ens esperem. Tot mentre ens dedica un amable somriure (no ho podem creure desprès de tant de dies veient les pansides cares dels txecs!)
Li expliquem el que ens passa i ens fa esperar en una saleta a que ens atengui un dels seus tres companys, en aquest moment ocupats amb altres clients.
Uns 10 minuts més tard, quan acaba el primer, fa passar a una altra persona davant nostre dient-nos que millor que ens esperem una mica més a que acabi l'altre noi perquè ens podrà atendre en anglès...de moment anem molt bé.
Dit i fet, ens aten amablement el noi.
L'Hèctor li explica els símptomes de la autocaravana, i en Manel comenta que pensem que pot ser la vàlvula EGR, al que ell contesta que no ho sabrem fins que ho mirem, i ens indica que entrem la auto al taller que li faran el diagnòstic.
Tant ràpid? (continuem sense poder creure-ho, però creuem els dits a veure si finalment tenim sort)
No sabem l'estona que trigaran a mirar la auto, ni si desprès podran arreglar-la en el cas que es detecti la avaria, així que de moment marxem tots cap a un Aldi que hi ha a l'altra banda de la carretera i fem unes compres per passar l'estona.
Galetes, begudes fresques i un llibret de plànols que trobo a la secció d'ofertes, de Alemanya i Europa, en tres escales.
Tornem a la Ford i mentre uns esperen a fora altres ocupem la tauleta de la sala d'espera i aprofitem el Wifi del local.
Encara no ha passat una hora que surt el cap de taller i ens informa de dues noticies:
1 - La bona és que ja han trobat l'avaria: hem perdut una peça del turbo, i això fa que no salti quan toca i no tinguem la potencia necessària. ¡ Bé !!
2 - La dolenta és que no tenen la peça de recanvi i si la demanen trigarà uns tres dies en tenir-la aquí, comptant que tot vagi bé doncs en aquestes dates tot és més lent. ¡ Merda !! Li preguntem si podem intentar arribar a Espanya així, sense la peça, i suposo que ens veu apurats quan ens proposa una altra opció, ens diu que mirarà totes les furgonetes que té al taller i si alguna te la peça amb la mateixa mida que la nostra (es veu que hi ha dues mides diferents segons els models) ens la posarà, però amb el nostre consentiment i que acceptem que no es nova...cosa que acceptarem de bon grat.Ara si que creuem els dits...
Estem tots a l'aguait a la zona exterior quan de cop veiem sortir LaCargoleta, amb el cap de taller al volant i un altre noi de copilot!!
En Manel diu que això és que si que ho ham pogut arreglar i que surten a provar-la, i si, en efecte, en 10 minuts tornen i la paren davant nostre.
El cap de taller ens explica que si, que està tot arreglat, i que no fa falta que anem a la Ford al tornar a casa, que la reparació és definitiva.
Si, sii, siiii!!!
Passem per caixa: 320€ (dels quals uns 60€ són la diagnosis, i la peça ens l'han cobrat a preu de recanvi). Passo gustosament la Visa.
Donem repetidament les gràcies al personal, realment hem tingut moltíssima sort i ens han atès fantàsticament, i ara si, podem respirar tranquils, i tenir un bon final de vacances.
Enfilem disparats cap el proper destí: Mauthausen.
Ens separen 180 km i unes dues horetes de conducció. Ara si que LaCargoleta torna a estar en forma, enfila les pujades a ple rendiment!!
Passades les 14:00 h ens plantem al pàrquing de l'antic Camp de concentració de Mauthausen, que desprès de la II Guerra Mundial, just la primavera de l'any 1949 es va reconvertir en un Memorial, es va inaugurar en aquella data amb el nom de Monument Públic de Mauthausen.
No hi han gaires vehicles al pàrquing, suposem que el gros dels visitants venen al matí, a nosaltres ja ens anirà just doncs tanquen a les 17:30 h, així que fem un mos ràpid i anem cap a la zona de recepció de visitants.
La visita al Memorial és gratuïta i lliure, i ja no som a temps d'agafar audioguies (3€) doncs passen pocs minuts de les 15:00 h, i a partir d'aquesta hora ja no les lloguen doncs diuen que no dona temps a fer tot el recorregut seguint i escoltant les indicacions.
Agafem un tríptic explicatiu de les diferents zones, i ens donen el codi per descarregar l'audio als movils, cosa que fan la Sandra i l'Hèctor, que inicien la visita al seu ritme.
Accedim a l'interior del recinte per la porta que donava accès als antics garatges.
Una estàtua d'una àliga imperial, representant el poder del III Reich, va brillar en el centre de la zona superior de la porta fins el 5 de maig de 1945, dia de l'alliberació del camp, quan un grup de presoners la va enderrocar per representar la caiguda del règim nazi.
 |
| Enderroc de l'àliga nazi per un grup de republicans espanyols |
El pati dels garatges, zona on es van aixecar els edificis administratius i casernes pels soldats de les SS estaven a la zona exterior del camp de detenció, al que s'accedia només per un portal.
Traspassat el llindar ens submergim en la cruel història del camp:
Després de l'annexió d'Àustria al III Reich (agost de 1938) part dels presoners del Camp de Concentració de Dachau, prop de Munich, van ser enviats a la petita localitat de Mauthausen per construir un nou camp. Tres motius van ser decisius per a l'elecció d'aquest lloc: la seva proximitat a la xarxa de transports de Linz, ser una zona escassament poblada i la més important estar situat al costat d'una important zona de pedreres.Inicialment es va concebre com un camp de treball per a presoners polítics, que extreien el granet de la pedrera i produïen material per a pavimentar els carrers de les grans ciutats, i per a construir les obres monumentals de l'Alemanya nacionalsocialista.
Ràpidament el camp es va saturar i als presos polítics s'afegiren, ja començada la guerra, tots els presoners i dissidents. Dels 1.080 presoners inicials es va passar a 14.000 a finals del 1942, i es superaven els 84.000 el mes anterior al seu alliberament.Va ser l'únic camp que es va considerar de "Categoria III", això comportava les condicions de detenció més severes entre els camps de concentració, i amb la tassa de mortalitat més elevada.
Traspassat el portal ens trobem al pati central del camp de detenció, flanquejat per dues línies de barracons. Ara desert, és la zona on els presoners havien de formar tres vegades al dia (a partir de 1943 es va reduir el recompte a dos cops al dia).
 |
| Plànol del camp l'any 1945 (font: www.elholocausto.net) |
- La "bugaderia", que acull actualment una capella erigida el 1949, albergava en el soterrani les dutxes, una sala de desinfecció i el sistema de calefacció.
- La cuina, on grups de presoners preparaven els àpats per a les SS (racions en condicions i abundants) i també per a tots els reclusos (a qui es feia passar gana deliberadament amb una dieta de no més de 1500 calories diàries, que sumat als treballs forçats a que estaven sotmesos facilitava l'estat de sotmetiment i potenciava la lluita entre ells per aconseguir menjar extra).
- La presó, coneguda com a "bunker", i formada per 33 cel·les
 |
| Dutxes al soterrani de la "bugaderia" |
En el soterrani, que connectava amb el mòdul contigu de la presó, es on trobem la zona que més ens encongeix el cor: la càmera de gas i els forns crematoris.
Creuem en silenci, i cada un al seu ritme, la Sala dels Noms, lloc commemoratiu on es poden llegir els quasi 90.000 noms de les persones que van morir al camp, i arribem a la sala dels forns, ara reconvertida en un petit Memorial on es poden veure fotografies i notes escrites dels familiars de les víctimes i dels diferents estats, en record i homenatge d'aquestes.
Des de l'any 38 fins a l'alliberació del camp prop de 190.000 persones varen ser deportades a Mauthausen, procedents de més de 40 nacions diferents, la majoria jueus procedents de Polònia, però també soviètics, hongaresos, francesos, italians,...i 7.533 espanyols.
Amb una visió molt general de la història, i sense que aquests fets se'ns expliquessin a l'escola a la gent de la nostra generació, sempre hem associat els camps de concentració majoritàriament a les víctimes jueves, però avui, veient aquesta sala, ens hem quedat sorpresos per la quantitat de cognoms catalans i espanyols sota les fotografies de les víctimes, i per l'alt percentatge de banderes republicanes i senyeres catalanes (acompanyades d'algunes estelades) en front de les insígnies dels altres països represaliats. Mauthausen va ser conegut com "el camp dels espanyols":
Al finalitzar la Guerra civil espanyola, i amb la derrota militar de la República per l'exèrcit feixista, mig milió de persones es va veure abocat a l'exili forçat i l'internament en els camps del sud de França en condicions ignominioses.Quan es va produir la invasió de França per la Wehrmacht, el 10 de maig de 1940, uns 5.000 republicans van morir en els combats i altres milers van ser capturats pels alemanys i conduïts als camps de presoners (frontstalags, en el mateix front, i stalags , al llarg de la geografia alemanya), abans del seu trasllat a Mauthausen, la majoria d'ells.Com a resultat, entre 1942 i 1944, uns 60.000 republicans van acabar treballant a les ordres de l'Alemanya hitleriana.Molts homes i dones que havien aconseguit lliurar-se dels allistaments forçats i que buscaven mitjans de subsistència i escapar dels controls, van ser pioners en els moviments de resistència contra l'ocupació nazi de França.Fins 1940 el recinte de Mauthausen comprenia uns vint barracons als quals es van anar afegint la bugaderia, les dutxes subterrànies, les cuines, la presó i el búnquer subterrani, tot això envoltat per un filat elèctric i torres de vigilància. Va ser entre 1941 i 1942 quan el camp va adquirir l'aspecte d'una fortalesa, amb les seves torres de vigilància, les muralles, el camí de ronda, els garatges dels SS i la Kommandantur. Els republicans espanyols van començar a arribar al camp durant aquesta època i van ser destinats, entre altres tasques, als treballs derivats d'aquesta ampliació.El col·lectiu dels republicans espanyols va ser identificat a Mauthausen amb el triangle blau que els classificava com apàtrides sense que cap Estat els reclamés com a propis.L'experiència política de la major part dels deportats espanyols s'havia forjat en la militància activa en les diferents forces polítiques i sindicals que havien lluitat en els diferents fronts de batalla durant la Guerra d'Espanya. La seva condició de primers lluitadors antifeixistes europeus els havia arrossegat fins Mauthausen i de nou van ser conscients que només si continuaven organitzats podrien enfrontar-se a la complexa i extrema situació en què es trobaven. Als gestos de solidaritat, des de compartir menjar, petits robatoris o infondre ànims, amb el pas del temps es va afegir l'organització de xarxes clandestines, amb una estratègia i uns objectius ben definits, que van permetre, en alguns casos, l'accés a millors destinacions i accions de resistència. En els mesos que van precedir a l'alliberament, la col·laboració entre deportats de diferents nacionalitats va permetre la creació d'un Comitè Internacional i un Aparell Militar, que va fer factible la presa de posicions estratègiques abans de la fugida dels SS. La presència de tres republicans espanyols -Antonio García, José Cereceda i Francesc Boix- al laboratori fotogràfic de Mauthausen i la seva col·laboració amb l'organització clandestina dels espanyols va permetre sostreure, camuflar i treure del recinte milers de negatius fotogràfics que van resultar clau per al coneixement del que havia succeït a l'interior del camp i per acusar els criminals nazis en els processos de Nuremberg i Dachau. Quan els nazis veien propera la seva derrota, els SS van ordenar la destrucció dels registres del camp; una operació que es va fer de forma desordenada, la qual cosa va permetre, als republicans destinats a les oficines de l'administració, salvaguardar una part de la documentació, entre ella, les fitxes dels espanyols, prèviament duplicades de forma clandestina. A partir d'aquest material, en els dies següents a l'alliberament del camp, un grup de republicans es va tancar a les oficines i va elaborar el llistat dels espanyols morts al camp, la qual cosa va permetre la seva identificació i la localització posterior dels seus familiars. Mauthausen, l'últim camp alliberat, va ser abandonat pels SS la nit del 2 al 3 de maig, i la seva custòdia va quedar en mans del cos de policia dels bombers de Viena. Els deportats que estaven en condicions físiques acceptables, atents al perill que suposava una volta dels SS, van agilitar la seva estructura organitzativa i de resistència i van poder rebre els dos tancs americans, la tarda del dia 5, fins que al dia següent, les forces americanes van prendre definitivament el control del camp i dels diferents ordres externes.Com a la resta dels camps, després de l'alliberament, s'iniciava la detenció dels botxins, la difícil recuperació física i mental dels internats i el complex procés de repatriacions als països d'origen, de les quals els republicans espanyols es van veure exclosos a causa de la Dictadura franquista, fins que finalment la gran majoria va ser acollida a França. El camp de Mauthausen s'ha convertit en un centre de pelegrinatge dels supervivents i els seus familiars, que cada mes de maig es troben per recordar a les seves víctimes. El 6 de maig 1962 es va erigir el monument als espanyols, gràcies als fons aconseguits mitjançant una subscripció popular. Unides per un bloc horitzontal, s'alcen cinc columnes de granit de la pedrera; en la del centre, la mare (la llibertat) sosté al seu fill ferit, i en les altres resa la inscripció en quatre llengües (espanyol, francès, rus i alemany): "A la memòria dels 7.000 republicans espanyols morts per la llibertat". (Font: Amical de Mauthausen)
 |
| Alliberament de Mauthausen (5/05/1945) |
Caminem, de baixada, entre els barracons de l'altre costat del pati, que eren els destinats als presoners. Preparats per a acollir inicialment 300 persones en ells es van arribar a amuntegar prop de 2000 en els darrers anys de la guerra.
Sortim de la zona de detenció i passegem per la zona on s'aixecaven les casernes de les SS, i avui en dia acull els memorials dels diferents països van aixecar una vegada finalitzada la guerra.
I la darrera imatge que ens queda a la retina d'aquesta trista, però instructiva visita és la de la "escala de la mort", formada per 186 empinats graons per on els presos havien de pujar, varies vegades al dia, carregats amb pesats blocs de granit, de fins a 50 kg.
Minuts abans de l'hora de tancament deixem enrere, amb el cor encongit, aquest lloc amb una història tan fosca i posem rumb cap al següent destí: Salzburg.
Uns 150 quilòmetres per autopista ens separen de la Ciutat de Mozart, i aprofito el trajecte per estudiar les possibilitats de pernocta: porto marcats una àrea i dos càmpings.
Optem per provar sort a l'àrea i anem cap allà.
Al arribar, des de fora ja intuïm que la cosa estarà complicada, hem arribat massa tard i quan vaig a recepció em confirmen que no tenen lloc disponible, que si no tenim reserva res de res, i m'informen que trobarem els càmpings plens!!
La persona de recepció és una mica "borde", sembla que els hi facin nosa les autos que només paren una o dues nits...doncs si que anem bé...
Anem a per la segona opció, marco al GPS les coordenades del càmping que vaig posar en primera opció, el Camping Panorama Stadtblick, i creuen els dits...
 |
| "Infermeria" en primer pla, a l'esquerre |
La part coneguda com a "pati de quarantena" estava separada de la resta del camp per un robust mur de pedra. Aquesta zona es va utilitzar primer com a infermeria i zona de quarantena per als presoners recent arribats, desprès va ser el camp on es van aïllar els presoners de guerra soviètics, i finalment com a camp de concentració per a les dones.
Els darrers mesos abans de l'alliberament, els forns ja no tenien capacitat per a cremar a tots els morts i les SS van deixar els cossos amuntegats a la zona est del camp. Els soldats americans van crear nous cementiris on es va donar sepultura a les mes de 45000 persones mortes durant aquest període.
A partir de l'any 1961, tots aquests nous cementiris es van clausurar, els cossos van ser exhumats per a la seva identificació, alguns es van repatriar als països d'origen i les restes de més de 14000 persones reposen avui en el cementiri que es va habilitar a la superfície de l'antic Camp II.
Sortim de la zona de detenció i passegem per la zona on s'aixecaven les casernes de les SS, i avui en dia acull els memorials dels diferents països van aixecar una vegada finalitzada la guerra.
 |
| “A la memoria de los 7.000 republicanos españoles muertos por la libertad” |
El memorial en record dels presoners espanyols es va erigir el 6 de maig de 1962, encara en plena dictadura franquista, gracies als fons aconseguits mitjançant una subscripció popular de supervivents i familiars dels deportats. A dia d'avui encara no hi ha cap monument aixecat, finançat i mantingut per l'estat espanyol...
I la darrera imatge que ens queda a la retina d'aquesta trista, però instructiva visita és la de la "escala de la mort", formada per 186 empinats graons per on els presos havien de pujar, varies vegades al dia, carregats amb pesats blocs de granit, de fins a 50 kg.
Minuts abans de l'hora de tancament deixem enrere, amb el cor encongit, aquest lloc amb una història tan fosca i posem rumb cap al següent destí: Salzburg.
Uns 150 quilòmetres per autopista ens separen de la Ciutat de Mozart, i aprofito el trajecte per estudiar les possibilitats de pernocta: porto marcats una àrea i dos càmpings.
Optem per provar sort a l'àrea i anem cap allà.
Al arribar, des de fora ja intuïm que la cosa estarà complicada, hem arribat massa tard i quan vaig a recepció em confirmen que no tenen lloc disponible, que si no tenim reserva res de res, i m'informen que trobarem els càmpings plens!!
La persona de recepció és una mica "borde", sembla que els hi facin nosa les autos que només paren una o dues nits...doncs si que anem bé...
Anem a per la segona opció, marco al GPS les coordenades del càmping que vaig posar en primera opció, el Camping Panorama Stadtblick, i creuen els dits...
La situació del càmping és privilegiada, a la part alta d'un cim des d'on es poden veure les teulades del centre històric de la ciutat, amb el seu castell al lluny, envoltat d'una gran praderia.
I, tornem a tenir sort. Creiem que està ple però ens acaben fent lloc a la zona més alta, que sembla destinada a tendes de campanya.
El propietari xampurreja castellà, ens explica que hi ha estat varies vegades de vacances a la costa del llevant espanyol, i ens acomoda amablement a la nostra ubicació, res a veure amb el tracte sec del responsable de l'àrea.
Fem el check-in, ens acomodem al nostre "jardí", preparem el sopar i estudiem les opcions per demà anar al centre (a recepció ens han donat un full informatiu amb el nº de bus i les parades on hem de pujar i baixar).
 |
| Situació del Càmping i de l'àrea AC |
 |
| Lloc ons ens acomoden |
 |
| Vistes des de la nostra parcel·la |
Constatem, unànimement, que el mòdul de serveis del càmping és el millor que hem trobat durant les vacances, son nous i estan impecables.
Trajecte acumulat: 3.497 km.
(supermercat): 57,06 €(gasoil): 86,54 € (1,42 €/l)(peatge): -(hostaleria): - (entrades): -(records i varis): -(àrea/Pk/càmping): 70,00 € |
Dimarts 21 d'agost: Salzburg
7:30 h.
trajecte: 0 km
El paratge que ens rodeja és espectacular. Esmorzem i ens disposem a baixar caminant fins a trobar la parada de bus que ens portarà al centre.
El camí transcorre entre verds prats; des del punt mig, i mirant enrere, veiem els sostres de les caravanes/autocaravanes situades a la part baixa del càmping, i mirant al front albirem Salzburg.
Comprem el bitllet d'anada directament al bus, però per indicacions de la guia desprès comprarem un de 24 h. a l'estanc, doncs surt més a compte ja que tenim previst tornar a dinar al càmping i baixar una altra vegada al centre per la tarda (4,5€/24h)
Segons el planell "xuletilla" que ens han donat a recepció hem d'agafar la línia 3 fins a la parada Salzburg Rathaus, que queda just a la riba del riu Salzach.
Comencem la nostra ruta turística pel centre històric de la ciutat a la Rathausplatz (Plaça de l'Ajuntament) en direcció a la casa natal de Mozart (Mozarts Geburtshaus), reconvertida en museu des de l'any 1880. Wolfang Amadeus Mozart va néixer el 27 de gener de 1756, i va viure amb la seva família fins el 1773.
Es respira un ambient tranquil, les botigues comencen a aixecar persianes.
La Getreidegasse (Carrer del Gra) és el cor del centre històric. Les botigues ocupen els baixos dels patis interiors dels antics edificis, que impecablement renovats mantenen elements originals, com l'antic empedrat, els pilars de pedra i els cairats de fusta.
La gran Residenzplatz (Plaça de la Residència) ocupa el centre del conegut com a DomQuartier (Barri de la Catedral), i per a la seva creació, al s. XVI, es van haver d'enderrocar 55 edificis medievals.
Està delimitada per tres edificis nobles, la Neue Residenz (Nova Residencia), la façana lateral de la Dom (catedral) i la Alte Residenz (Antiga Residencia). El costat restant està tancat per una façana de cases burgeses.
Fem la volta a la catedral i accedim a l'interior.
Sobre les reixes de l'entrada es poden llegir les dates de les tres consagracions de l'església: L'any 774 va ser consagrada per primera vegada; la catedral es va enderrocar desprès d'un incendi a principis del s. XVII, es va reconstruir totalment en estil barroc i consagrar novament l'any 1628. Finalment l'octubre del 1944 una bomba aèria va destruir la cúpula i fins l'any 1959 no va poder tornar a ser oberta al servei religiós.
 |
| Imatges de la catedral desprès dels bombardejos del 1944 |
Enfilem cap a la base del castell, un funicular puja fins a dalt de tot.
Quan arribem a la taquilla veiem que no es pot agafar només el bitllet del funicular per pujar i passejar per l'exterior de la fortalesa i fer unes fotos "a vista d'ocell" de la ciutat, si no que és un pack indivisible amb la visita a l'espectacular construcció.
A l'hora que és i el preu per persona (12,90 €/persona l'entrada bàsica i 16,30 €/persona la normal) optem per girar cua i tornar ja cap a dinar.
De tornada cap a la parada del bus la Núria pesca la seva dessuadora de "Universitat de Salzburg" i al creuar a la riba oposada del Salzach (la parada de tornada s'agafa des de l'altra riba) tenim una bona panoràmica del Makartsteg o Pont dels Cadenats.
Toca vermut, dinar i descansar...però abans algú ens reclama el seu passeig!
La resta aprofiten l'ombra sota el toldo per recuperar forces, i fem a la brasa unes salsitxes que hem comprat a una de les parades del mercat.
La jornada de tarda començarà amb la visita al Palau de Mirabell, construït a principis del s. XVII pel príncep-arquebisbe Wolf Dietrich Raitenau, que regnava en aquella època a la ciutat, com a residencia per a la seva amant Salome Alt.
Fem el trajecte amb el bus, però ens baixem varies parades abans que al matí, concretament a Mirabellplatz i anem cap al palau.
Realment no van poder gaudir gaire temps del palau o dels espectaculars jardins doncs l'any 1912 el príncep va ser deposat i arrestat i la Salome expulsada del palau, que va ser reformat i conegut amb el sobrenom italià de mirabile (meravella).
L'accès als jardins i la part visitable del palau es lliure i gratuïta, la resta d'estances estan ocupades del Consell de la ciutat.
Passegem una estona pels cuidats jardins i accedim a l'interior, on podem visitar la Sala de Marbre, l'antic saló de ball reconvertit en saló de casaments i considerat com a un dels més bonics del mon. S'accedeix pujant l'Escala dels Àngels, decorada amb un gran nombre de querubins.
Des de la part alta dels jardins es te una típica instantània del castell.
La Sandra i l'Hèctor opten per tornar al centre històric a berenar i fer les darreres compres. Abans, però, fem la "foto oficial" del viatge...
I el altres anem cap a la Augustiner, diuen que la major cerveseria d'Austria i una de les millors d'Europa.
La Cerveseria Augustiner o Müllner Bräu, com és coneguda aquí, es troba en un antic monestir dels Agustins fundat el 1605. En els edificis de l'antiga abadia es pot trobar un molí i altres parts de les instal·lacions de l'abadia.
Segons es publiciten a la seva web:
"Als peus de Mönchsberg, al barri de Mülln de Salzburg, la cervesa s'elabora i es gaudeix entre els cercles socials des de 1621.Amb una zona de seients interior de 5.000 m 2, la taverna i cerveseria Bräustübl és la més gran d'Àustria i compta amb 1400 seients més al jardí a l'aire lliure.La cervesa s'extreu de barrils de fusta i se serveix en gerres de pedra. Els plats regionals i tradicionals es poden comprar directament a diversos llocs de menjar al "Schmankerlgang" (Delicatessen Arcade), que s'assembla a un mercat tradicional.El Bräustübl és un lloc de reunió tradicional molt respectat, un tros d'història vivent al centre del patrimoni mundial de Salzburg."
La solitària escala d'accès res ens fa preveure lo que trobarem a dins...
Un jardí interior enorme, i ple a vessar, on tothom està agafat a la seva gerra de cervesa.
L'enrenou és considerable.
Tot i que es deu notar d'una hora lluny que som turistes seguim el protocol reglamentari:
1. Agafar una gerra de les estanteries que folren les parets (mínim 1/2 litre - normal 1 litre)2. Refrescar la gerra sota unes aixetes al costat de les barres3. Passar per caixa i pagar les consumicions desitjades.4. Passar pels assortidors a que ens omplin les gerres.Aconseguim lloc en una taula correguda sota un porxo i ens dediquem a veure la gent i beure la cervesa. Som dels pocs amb gerres de 50 cl!!
En el passadís d'accès un munt de llocs de menjar ofereixen (previ pagament) especialitats locals i tot tipus de guarnicions.
La Núria, com no podia se d'una altra manera té gana, marxa amb 10€ i torna amb un plat de patates fregides i un altre de calamars a la romana!!
Senten bé per fer de coixí del mig litre de cervesa.
Els nois no tenen prou i tornen a passar per l'assortidor...
I aquí donem per acabada la nostra visita a Salzburg, ens retrobem amb la Sandra i l'Hèctor a la parada del bus i fem camí de tornada cap el càmping.
El darrer tram a peu ja ens pesa, arribem tots esgotats, per sort els serveis del càmping estan impecables i dona gust recuperar forces sota una dutxa refrescant.
Trajecte acumulat: 3.497 km.
(supermercat): -(gasoil): -(peatge): -(hostaleria): 20,00 € (entrades): -(records i varis): 72,49 €(àrea/Pk/càmping): 70,00 € |
Dimecres 22 d'agost: Salzburg - Lindau
7:30 h.
trajecte: 322 km
En el nostre viatge a La Selva Negra de l'estiu del 2014 ens va quedar al tinter la visita a la ciutat de Lindau, a la riba del Llac Constança, degut a una forta pluja, i aprofitant l'avinentesa de que el trajecte previst passa just a tocar, la triem com a punt de pernocta.
Ens posem en ruta desprès d'esmorzar i carregar dipòsits.
Creuem la frontera i deixem enrere Àustria, circulem per les "estimades" autopistes alemanyes esperant no trobar cap "Umleitung".
Passem tocant la riba del Llac Chiemsee, voregem la ciutat de Munic i encarem cap el Bodensee (Llac Constança).
Arribem al pàrquing de Lindau a l'hora de dinar. Fa calor i posem les autocaravanes a contrasol. Per sort tenim lloc a tocar d'un arbre i a la petita ombra plantem la taula per dinar.
Fundada com assentament pesquer en època romana, va aconseguir l'estatus de ciutat el s. XIII sent fins a 1803 ciutat imperial independent, i posteriorment annexionada a Baviera.
Just a l'entrada del pàrquing hi ha la parada del bus per creuar a la illa (es veu, pels comentaris d'Internet, que abans hi havia una navette gratuïta, però ja no, i hem d'esperar a les línies regulars de transport).
El bus ens deixa just davant de la Oficina de Turisme, i aprofito per entrar a agafar un planell, que seguim per fer la nostra visita a la illa.
En dues passes estem al port, postal característica de la ciutat.
En el port actual, construït a mitjans del s. XIX (1856), destaquen el far (Neuer Lindauer Leuchtturm) i l'estàtua del Lleó de Baviera (Bayerischer Löwe Lindau) que presideixen la zona d'accès.
Avancem, cap a l'oest, pel passeig que bordeja la illa.
L'entorn és magnífic. I amb aquesta calor envegem a la gent que s'està refrescant a la zona de bany. No ens podem estar i baixem a remullar una mica els peus.
Camí de tornada cap al pàrquing, on fem el darrer sopar conjunt de les vacances, i per celebrar-ho que millor que unes copetes de cava?!
Trajecte acumulat: 3.819 km.
(supermercat): - (gasoil): 120,84 € (1,39 €/l) (peatge): - (hostaleria): - (entrades): - (records i varis): 8,80 € (àrea/Pk/càmping): 20,00 € |
Dijous 23 d'agost: Lindau - Annecy
7:30 h.
trajecte: 459 km
Deixem Lindau amb els dipòsits plens i pocs quilòmetres desprès posem els peus (rodes) a Suïssa, on es obligatori la compra de la vinyeta per circular per l'autopista, i en aquest país no hi ha opció a triar, és vàlida per l'any en curs i val 40 € suïssos = 36,78 €.
I, ni els darrers dies, ens lliurem de les retencions!!
Creuem Suïssa de baixada de l'est a l'oest, i passades les 14:00 h ens plantem a Annecy, localitat francesa a escassos 30 quilòmetres de Ginebra.
Com ja prevèiem l'àrea municipal d'autocaravanes està a rebentar!
És normal, amb tant sols 10 places i en un lloc tant turístic...
Però optem pel pla B, una gran explanada adjacent, amb barreres d'alçada però que actualment estan obertes, i on al menys hi han ja instal·lades unes 20 autos, i un munt més de cotxes de gent que està passant el dia a la platja fluvial.
Ens posem en un lateral, de moment, i esperarem que algú es mogui per millorar la posició. L'Anna i l'Amancio se situen en una plaça que just quan arribem queda lliure al centre de l'esplanada.
I, Llei de Murphy, quan em trobo amb la paella amb la fideuà a mig coure...marxa una auto i ens toca moure'ns...
Ara si, ja ben situats, dinem a l'ombra dels grans arbres que ens acullen, i ens disposem a passar aquesta darrera tarda de relax: banyada al llac i darrera cervesa al centre.
Llàstima que no agafem la càmera i se m'acaba la bateria del mòbil per poder tenir alguna foto del llac i la zona de bany, s'està la mar de bé!!
Tot i que hi som poca estona ens encanta Annecy ... la apuntem a l'agenda de les "properes visites pendents".
Sopem, també amb la taula a la fresca, unes salsitxes i uns formatges que hem comprat al poble i anem a dormir amb la recança de saber que és la darrera nit de vacances...
Trajecte acumulat: 4.278 km.
(supermercat): 32,11 €(gasoil): (peatge): 50,78 € (36,78 € vinyeta suïssa 1 any)(hostaleria): - (entrades): -(records i varis): 14,00 €(àrea/Pk/càmping): - |
Divendres 24 d'agost: Annecy - Figueres
6:00 h.
trajecte: 565 km
Faig la foto al pàrquing abans de marxar, i constatem que algú ha matinar més que nosaltres, l'Anna i l'Amancio ja no hi son!
I, ja a casa, unes hores desprès, toca "operació arribada", la més temuda desprès de tres setmanes de "inoblidables" vacances.
Aquesta vegada hem gaudit, però també patit...per sort tot ha acabat millor del que podíem haver esperat.
De moment crec que serà lo més a l'est que anem durant una bona temporada...
Pernocta: A casa!!
Trajecte acumulat: 4.843 km.
(supermercat): - (gasoil): 102,50 € (1,43 €/l) (peatge): 89,30 € (hostaleria): - (entrades): - (records i varis): 52,50 € (varis no controlats) (àrea/Pk/càmping): - |
Detall consums:
Durada viatge: 20 dies
Trajecte acumulat: 4.843 km
Despesa acumulada: 3.342€
Gasoil: 865 € (632 l) Peatges: 290 € Pàrquing i àrees: 661 € Supermercat: 476 € Hostaleria: 311 € Entrades: 296 € Varis i regals: 443 €
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada