"" Escapades i més...: 2012

Traductor

dilluns, 10 de desembre del 2012

ALSÀCIA: "MARCHÉS DE NÖEL"



Aquest any si, ens anem a Alsàcia.
És un destí que tenim pendent des d’abans de comprar l’autocaravana, i ens hem reservat tota la setmana del pont per poder fer una bona excursió.

Els dos anys anteriors hem passat aquest dies a Disney, amortitzant al màxim el passi anual, i la Núria aquest any encara rondinava per que no tornàvem!
Porto temps recopilant informació de poblets, mercats, àrees d’AC, benzineres barates, etc., i ha arribat el dia.
Ja tenim LaCargoleta a punt, estic acabant de carregar els pois al GPS i quan arribi en Manel de la feina sortirem disparats.


Ver Alsàcia en un mapa más grande


Divendres 30 de novembre: FIGUERES - REMOULINS (274 km)

19:00 h - 97.011 km.
6,8ºC

Bé, ja estem a la carretera. Aquesta vegada passem de llarg el trencant de la A-75 (tan habitual en les nostres sortides) i continuem direcció Lyon, farem la primera parada tècnica a Remoulins, a tocar Avignon, on ja coneixem l’àrea i podrem dormir tranquil·lets.

He preparat uns entrepans de truita francesa per sopar, així arribarem sopats i no haurem de fer gaire remenament.

En menys de tres hores ens planten a l’àrea. De passada ja hem vist el Carrefour on demà tenim previst omplir el dipòsit. No tenim problema per trobar lloc, no com per Setmana Santa que estava plena i ens varem haver d’arraconar a tocar un “xiringuito” de llogues de canoes. No hi ha cap auto espanyola. Son les 22:00 h. i estem a 7ºC.

Desprès de treure les gosses endreço la roba de la Sandra, que com sempre l’ha preparat a darrera hora, i a dormir.

Peatge: 37,30 €
Recorregut acumulat: 274 km.
Despesa acumulada: 37,30 €



Dissabte, 1 de desembre: REMOULINS - KAYSERSBERG (636 km)

8:50 h. - 97.285 km.
1,8ºC

Dormim fins quasi les 8:00 h., quan ja es comença a sentir el trànsit. Obro la persianeta i veig la carretera a tocar, per sobre del terraplè, ahir de fosc no ens varem adonar que quedava tant a prop (ja ho sabrem per la propera).

Preparo l’esmorzar mentre en Manel treu les gosses i sortim direcció a Kaysersberg, hem de procurar no arribar massa tard per poder estrenar el primer “marché”.
Omplim el dipòsit de gasoil al Carrefour de la sortida del poble.

Passen hores i quilòmetres. Ens sortim de l’autopista passat Lyon per anar a posar gasoil a l’alçada de Châlons-sur-Saone, i així aprofitarem per parar a dinar en algun lloc on les gosses puguin estirar les potes.
Els GPS ens porta sense problemes a la benzinera d’un Intermarché (havia buscat varis punts on trobar gasoil més econòmic durant el trajecte a la web www.zagaz.com). I ens ha anat de conya, hem omplert a 1,319 €/l (més barato que a Figueres!)
El pàrquing del súper no ens ha fet el pes, això que hi havia alguna zona verda, però amb massa trànsit. Decidim anar per nacional fins a Dole i desprès tornar a enllaçar la autopista abans de Besançon.

Trobem un àrea de repòs a la carretera, gran i a tocar uns camps, i parem a dinar.

Porto macarrons preparats, però les nenes diuen que prefereixen avui els canalons, així que canviem el menú, i deixem els macarrons per demà. Ens estem tornant mandrosos i cada vegada cuinem menys a la auto, procuro portar coses preparades. Ahir al matí vaig anar a una botiga de plats cuinats, que surten molt bé, i vaig omplir la nevera.
Desprès d’un cafetó ens posem en marxa pel darrer tram. El tall que fem per nacional és molt agradable, i como està restringit el pas de camions no perdem gaire temps respecte a anar per autopista.

Passem Besançon i a l’alçada de Belfort paguem el darrer peatge, a partir d’aquí hi ha autovia.

Ja tenim ganes d’arribar, a prop de Colmar el GPS ja ens desvia cap a la D-415, falta poc!

Però comença el bouchon. Falten 6,50 km i ja hi ha cua. Ens comencem a posar nerviosos, però xino-xano anem tirant.


Al arribar al poble (li havia posat les coordenades del pàrquing alternatiu) decidim provar si podem pernoctar a l’àrea, que està molt a prop cel centre, i així aquesta tarda podrem passejar sense estar pendents de les “navettes” i portar a la Beti i la Nana amb nosaltres. Està indicada com a P1-Bus, però unes tanques barren el pas, tots els cotxes son desviats cap el PK-Relais. Els dos nois de la organització que vigilen el pas al veure la nostre intenció ens indiquen que hi anem i ens aparten les tanques. Podem pernoctar tranquil·lament i demà ens diuen que anem cap a l’altre pàrquing al voltant de les 9:00/10:00 h.

Ja hi som, estem a Kaysersberg!! Aparquem al fons de tot, al cantó d’una zona de pícnic (a l’estiu s’hi deu estar molt bé), ens abriguem, abans la Sandra indica l’”anivellament” de la auto, i sortim ràpidament cap el centre. Son les 18:00 h. i estem a 2ºC.

Ohhh, en veure les primeres façanes adornades i les llumetes ja quedem impressionats, que maco és tot. Ens dediquem a passejar una estona, tot ens crida l'atenció, fa fred però s’aguanta bé. Les nenes es compren una de les famoses galetes pain d'épice i nosaltres tastem el primer vin chaud. Està boníssim.




Els carrers es comencen a buidar de gent i tornem a sopar a la auto: sopeta i pa amb tomata amb embotits (Flor de Besalú, com sempre). Posem una peli, avui tria la Sandra, “Tiana y el Sapo”, en Manel se’n riu però acaba mirant-la tot concentrat.

Les gosses fan el darrer passeig i tanquem llums.

Gasoil: 123,41 l / 164,48 € (53,11 l a 1,359€/l + 70,30 l. a 1,313 €/l.)
Peatge: 37,30 €
Boulangerie i Vin Chaud: 12,90 €
Pernocta àrea: 7,00 €
Recorregut acumulat: 910 km.
Despesa acumulada: 285,08 €



Diumenge, 2 de desembre: KAYSERSBERG - STRASBOURG (84 km)

9:15 h. - 97.921 km.
-2,0ºC

No ens fa falta matinar perquè volem provar de carregar dipòsits, i ahir varem veure que els serveis estaven disponibles de 10 a 17 h., així que fem una mica el “remolón”. Quan obro la finestra: està nevat!! No gaire, tan sols per empolsinar el terra, però per nosaltres es més que suficient. Les nenes en sentir-me salten del llit. La Núria ja vol sortir disparada a tocar la neu.


Esmorzem xocolata desfeta (de tetrabrik) i Creps (en Manel va preparar un munt dijous, per tot el viatge), i anem cap el punt de servei. No hi ha aigua, normal, deu estar tallada per la fred. Però de tota manera aprofitem per buidar les grises i el químic. En teoria hi ha també punt de servei al P-Relais, però per si a cas...

Marxem cap a l’altre pàrquing, son les 10:00 h. i no fa pinta que les altres AC tinguin intenció de moure’s. No sabem si passen el municipals a desallotjar pels autobusos. El P-Relais està molt ben indicat, l’han adequat al camp de futbol.


Dos homes de l’organització es dediquen a indicar on situar-se i estar pendents de qui vol carregar dipòsits, tenen preparar un dipòsit mòbil per buidar grises. Realment aquest poble cuida l’autocaravanisme. El mateix tiquet que vaig treure ahir per pernoctar a l’àrea (7€) serveix per passar el dia aquí.

Ens diuen que podem pujar amb les gosses a la “navette” (bus gratuït) que et porta al centre, però preferim anar caminant per un corriol que passa a tocar el riu fins a la antiga porta d’accés al poble, son uns deu minuts.
Tornem a passejar pels carrers que ahir varem veure il·luminats, és diferent, de dia aprecies altres detalls que de fosc queden amagats per l’encant de les llumetes, ens continuen impressionant  les façanes, els teulats, les finestres engalanades...


Cap a les 12:00 donem per acabada la nostra estada a Kaysersberg, ens ha agradat molt, ha estat un bon començament de viatge.  De tota manera, abans de marxar, prenem un altre vin chaud, ara ja tenim dues tasses de record a la auto pels esmorzars, haurem d’agafar dues més en els propers destins.

També ens parem en una cave, tastem els vins, i comprem una caixa pels yayos i una ampolla de pinot noir pel sopar d’avui.

Marxem cap a Strasbourg.

Porto apuntat un pàrquing bastant cèntric, en zona blava, on sembla que es pot pernoctar, però veient el temps preferim assegurar el tema i canvio el destí del GPS, rumb al càmping Montagne Verte. Arribem a les afores de Strasbourg i quan teòricament hauríem d’arribar a l’entrada del càmping ens fica per un carreró sense sortida! He marcat les coordenades just en una entrada que només es peatonal/bicis. En Manel para i jo vaig en una correguda a veure si trobo per on podem entrar. Un caminet bordeja l’exterior del càmping, tot tancat amb filat metàl·lic. Des de fora pregunto a dos campistes que estan passejant uns gossets i m’indiquen l’accés principal. Desfaig el camí, quina calor m’ha entrat. No estic gens en forma!!

Bé, ara si, accedim al recinte i...és hora de dinar, tanquen de 13:00 a 15:00 h. Ens parem en un lateral i aprofitem per dinar. Avui si, els macarrons.
Comença a nevar cada vegada més fort, i mentre rento els plats veig un animalot al camp del cantó. Que és? Una rata d’aigua con les que varem veure a Carcassone? Una llúdriga? No podem veure’l be, està massa lluny. La Núria diu que és en “Perry” (ornitorinc de Phineas & Ferb) !!!

Ja és hora, veig llum a recepció i entro disparada a fer el registre. Ens atén una noia molt atenta i un noi ens acompanya a la parcel·la, encara que hi ha bastants de lliures ens busca una que no ens doni problemes a l’hora de sortir, està el terra mullat i es veu que aquest matí algú se les ha vist per sortir del fangueig.

Ens equipem i sortim cap el centre, la noia de recepció ens ha donat un paperet amb les indicacions del bus i Tram que hem d’agafar. La parada d’autobús està just a la sortida del càmping (parada Nid de Cigognes). A la segona parada baixem a Montagne Verte, enllacem el Tram B/F (serveix el mateix bitllet ) i baixem a la parada de la Place Broglie, just davant del mercat Christkindelsmärik.




És una passada! Un munt de casetes de fusta ocupen tota la plaça. Comencem a passejar entre boles de vidre, dolços, parades de llumetes i vin chaud.




Des de la Place Broglie anem baixant fins arribar a la Place de la Cathédrale on trobem el segon marché. El mercat de Nadal de Strasbourg és el més antic de França, i es porta celebrant des de l’any 1.570.
Comença a fosquejar i les llumetes il·luminen les parades a peus de la catedral.

    

Bordegem la catedral cap la Place de Château, buscant la pista de gel, però resulta que està en obres de remodelació i les nenes es queden sense patinar, haurem d’esperar a arribar a Colmar, on he llegit que també hi ha una en funcionament.

Estudiem el plano dels marchés i planifiquem la tarda.
Avui farem “le village de foie gras fermier” a l’edifici de l’Antiga Duana, tocant el riu, el marché de la Place de Corbeau i ens arribarem fins la Place d’Austerlitz on hi ha el Village des Vignerons de Strasbourg.
Comencem a notar la fred i decidim tornar ja a buscar el Tram, però de passada ens acostem a la Place Kléber i ens fem unes quantes fotos amb el Gran Sapin (arbre de Nadal).


Abans d’agafar el Tram fem una parada tècnica per comprar pa i la Núria al·lucina mirant tots els “macarons” o “cangreburguers” com els hi diuen elles.




Fem el recorregut a l’inversa amb el Tram i el bus i tornem al càmping. És l’hora de les dutxes, primer anem les “noies” mentre en Manel s’ocupa de les gosses (els hi hem comprat unes llaunes de Pedigree Pal per complementar el pinso, que amb aquesta fred necessiten calories extres). Al canvi de torn nosaltres preparem un pica-pica i jo em poso a fer el sopar.

Avui repetim sopeta.
De segon les nenes croquetes i nosaltres uns fantàstics...cargols a la llauna!

Demà ens espera un altre dia a Strasbourg, hem decidit quedar-nos la nit de demà també al càmping i sortir demà passat ben aviat cap a Obernai.

Tram: 6,40 €
Boulangerie i Vin Chaud: 10,00 €
Supermercat: 15,16 €
Regals: 43,00 €
Pernocta càmping: 28,45 €
Recorregut acumulat: 994 km.
Despesa acumulada: 388,09 €



Dilluns, 3 de desembre: STRASBOURG (0 km)

8:30 h. - 98.005 km.
-1,5ºC

Ens despertem tranquil·lament. Ha nevat. Després de la rutina matinal estem disposats per tornar al centre.


Mentre esperem que surti la Sandra se’ns acosta en Monstruito, el primer de la llista Alsacia2012 d’ACpasion que trobem. Xerrem una estona, comentem la ruta prevista i ells com ja coneixen Strasbourg només han fet una nit al càmping, marxaran avui mateix.

Aquesta vegada canviem el trajecte en tram i ens baixem a la parada de Alt Winmärik, darrera l’església de St-Pierre le Vieux, on entrem a fer una ullada. La Núria sempre vol entrar a totes les esglésies, quan era petita preguntava “de que va això?” quan veia les pintures murals o retaules.

Aquest matí volem visitar el barri de la Petite France, molt pintoresc, construït a ras d’aigua, on antigament vivien i treballaven els pescadors, moliners i curtidors de pells. Les cases, amb bonics entramats de fusta, daten dels segles XVI i XVII.




Al final del barri trobem els Ponts Couverts, que mantenen el nom encara que els teulats van desaparèixer al s. XVIII, amb quatre torres del s. XIV que formaven part de les antigues muralles de la ciutat. Quan aquesta es va incorporar a França, el 1681, Vauban va construir un nou cinturó de fortificacions.


A tocar els Ponts Couverts arribem al Barrage de Vauvan, una presa que permetia inundar la zona sud de la ciutat en cas de necessitat, construïda als voltants de l’any 1690 segons els plànols de l’enginyer militar.


Ens ha agradat molt aquesta zona de la ciutat. Té el seu marché a la Place des Meuniers, on comprem un regalet per la yaya, una casa típica alsaciana amb un niu de cigonya a la xemeneia, i agafem força amb un vin chaud i uns bretzels.

Continuem passejant de tornada a la zona de la Catedral i fem una parada a la Place Gutemberg on està instal·lat el Village Géorgien, un mercat on cada any exposa un país convidat, aquest any Geòrgia.
Estem una altra vegada als voltants de la Catedral i podem veure de dia les façanes que ahir estaven totalment il·luminades.




Comencem a tenir gana, i fem camí de tornada cap el càmping. Ens han quedat tres “marchés” per aquesta tarda i tornarem a berenar a la Place Broglie.

De dinar acabem el darrer “tupper” de La Cuineta: rodó de vedella amb xampinyons al que afegim el complement de puré de patates. Les nenes diuen que està boníssim, la Sandra deixa el plat ben net. No es deu trobar gaire be!!

Fem una petita migdiada, hem de recuperar forces, i a la tarda tornem a sortir. Ja no agafem la càmera de fotos.
El tram ens deixa a la Place de la Gare, on el petit mercat ens decep una mica, per no dir molt. Són tres casetes posades a l’entrada de l’estació. Tornem a agafar el tram fins a la Place Kléber on veiem de dia l’impressionant arbre de Nadal, també fan el mercat del llibre però no ens parem, continuem cap a la zona del Temple Neuf on esta muntat el Marché de Noel du Carre d’or, bordejat de carrerons comercials amb un munt d’aparadors molt decorats.

Per acabar la tarda tornem a la Place Broglie. Comença a ploure i desprès d’un vin chaud tornem cap a la auto.

Repetim el procés de les dutxes, s’han d’aprofitar els serveis del càmping. A partir d’ara s’haurà acabat l’assecador de cabell.
Sopem aviat, sopeta i ous ferrats. Aquests brics de Gallina Blanca estan donant bon resultat.
De ressopó pipes i “quicos” mentre mirem Indiana Jones y la Última Cruzada, a petició de la Núria.

Tram: 16,10 €
Boulangerie i Vin Chaud: 10,50 €
Regals: 29,50 €
Pernocta càmping: 28,45 €
Recorregut acumulat: 994 km.
Despesa acumulada: 472,64 €



Dimarts, 4 de desembre: STRASBOURG - OBERNAI - RIQUEWIRH- COLMAR (93 km)

9:00 h. - 98.005 km.
4,5ºC

Aquesta nit també a nevat una mica, el terra està enfarinat, en Manel pateix per si tenim problemes per sortir de la parcel·la.
Esmorzem ràpid. He d’anar a pagar a recepció i desprès carregarem dipòsits. Buidem i omplim sense problemes, hi ha un “borne”, però la noia de recepció ens diu que podem agafar l’aigua directament de la mànega que tenen preparada darrera la recepció.

Ens acomiadem de Strasbourg contents d’haver optat per la opció del càmping, i amb molt bon gust de boca. Haurem de tornar algun dia per descobrir la ciutat i els seus museus. Marxem cap a Obernai. Com hem estat una nit més a Strasbourg se’ns ha destarotat una mica el full de ruta, així que depèn del ritme que portem a final del dia decidirem on pernoctar.

El trajecte es curt i a mig matí ja estem aparcats a Obernai. El poble està emmurallat i un gran pàrquing ens acull a tocar una de les portes d’accés.


Veien la auto d’en Monstruito al cantó d’una caputxina espanyola, deuen estar passejant pel poble.
Sembla un bon lloc per pernoctar, tranquil i molt a prop del poble.

Aquesta vegada portem la Beti i la Nana, que les pobres no han pogut sortir gaire a Strasbourg, i hem d’aprofitar els pobles més petits per fer les passejades amb la família al complet.

El poble és molt petitó, passem per la Place du Marché i continuem fins arribar a l’altra extrem del poble. La tornada la fem per un altre carrer seguint un circuit marcat al plano informatiu que portava preparat.




La visita és més ràpida del que havíem previst, la veritat és que el poble és molt maco però el mercat ens ha decebut una mica, tan sols quatre paradetes a la plaça i un carrusel d’època, però les nenes ja son grans pels “caballitos”. Decidim continuar i anar a dinar a Riquewihr.

Ens adonem que serà complicat aparcar quan comencen a veure autos als laterals dels camins a l’entrada del poble, però seguim les indicacions del GPS fins a l’àrea. Com era d’esperar està plena, amb els cotxes ocupant moltes de les places. Porto marcat un altra pàrquing encara que indica que només es pot pernoctar, de dia es pels autobusos. Hi ha un munt d’autobusos aparcats, i al fons unes deu autos. Trobem un forat en una cantonada i ens hi fiquem després de consultar amb el veí francès si podria sortir bé, “pas de problème” diu el monsieur. La pendent en aquesta zona del pàrquing és bastant pronunciada i tot i posar els calços quedem molt inclinats.

Teníem intenció de dormir en aquest poble però, en vistes del lloc, dubtem. Primer serà qüestió de dinar i fer un passeig i ja veurem...
Avui dinarem espaguetis carbonara, mentre bull l’aigua preparem un vermutet.

Ens adonem que un dels veïns està parlant amb un “gendarme”, i quan aquest marxa surten varies persones de les autos a preguntar. Vaig a fer el tafaner.
Segons diuen no podem estar de dia a aquest pàrquing, però resulta que tots es queden! En aquestes que arriba un matrimoni i són en AMR01 (de Salt), un altre dels alsacians d’ACpasion. Xerrem una estona, també dubten si quedar-se.

Torno a la auto i trobo que se m’han pastat els espaguetis, no li tinc presa la mesura a la olla i sempre poso més pasta de la necessària. Però aconsegueixo mig camuflar-ho amb la salsa.

A mig dinar ens truquen a la porta, és la dona d’en AMR01 dient que marxen i si volem aprofitar el seu lloc que és més planer. Comentem el que hem fet i les previsions i ens aconsellen un pàrquing a Colmar. Ens acomiadem i movem LaCargoleta.

Desprès d’una tranquil·la sobretaula sortim a descobrir Riquewihr.

A l’entrada del poble, la Rue des Remparts dona accés a la Place Voltaire on les primeres casetes estan a tocar l’Ajuntament. En Manel es fira, porta molt de temps darrera un barret i aquesta vegada no s’escapa.




Quan passem la plaça quedem sorpresos, quin poble més maco, estem al carrer principal i la majoria dels baixos son botiguetes i “caves” i les façanes tenen unes decoracions molt elaborades.


Passegem tranquil·lament mentre comença a fosquejar, mirant a tot arreu, fins arribar a un pati interior dedicat a les “delicatessen” de la zona.


Arribem al final del carrer i trobem la Porte Haute, que en realitat és una gran torre adossada a la filera de cases que emmurallaven el casc antic. Passem la porta i fem un vol per la zona exterior.


El passeig ens fa venir gana i desprès de recórrer la resta de carrerons parem a berenar. La Núria descobreix els “bretzels”!! I la Sandra és manté fidel al seu gofre.




Donem per finalitzada la visita a Riquewihr i com és aviat, avancem ruta i ens anem a dormir a Colmar, seguint el consell de AMR01.
No tinc les coordenades al gps però recordo haver mirat al google la zona del Port de Plaisance, on ens han dit que es pot pernoctar i que hem de seguir direcció al càmping.

El trajecte és molt curt, uns 12 km. i només d’entrar a Colmar ja veiem indicacions del “Port”, i una vegada allà un rètol de pàrquing d’autocaravanes. Queda dins el recinte del Port Fluvial i s’ha d’accedir per una gran porta corredissa que està oberta. Hi ha poques autos, unes 6 o 7 i baixo a inspeccionar.

Al moment apareix un home, l’encarregat del Port, que m’explica tots els serveis de que disposem: lavabos i dutxes a l’interior de l’edifici de Capitania, i punt de càrrega d’aigua neta i arqueta per buidar les negres i grises. La zona te videovigilància. Trobem que 10 €/24 h. és un preu més que raonable. Tant de bo trobéssim més zones com aquesta. Ah, i estem a 10 minutets caminant del centre.

Com passen pocs minuts de les set de la tarda marxem cap el centre a fer una ullada nocturna.
De nit els mercats i carrers tenen un aspecte especial amb les llumetes. 

Quan arribem al centre ja no es veu molta gent pel carrer, però a la Place Jeanne d’Arc encara dura l’animació i hi ha molta gent al voltant de les casetes de vin chaud. A Colmar hi ha 5 “marchés de Noël”, i aquest està dedicat als productes típics de la zona, reconstruint l’ambient d’un antic poblet alsacià amb les 32 parades imitant les casetes amb entramat de fusta.

Fem la volta a la plaça i tornem cap a la auto, però abans comprem un pinxo de “nubecita” recoberta de xocolata (a compartir per les dues golafres) i una caixa de les típiques “boules de neige” que hem vist en les parades de tots els mercats, desprès les provarem de postres.

Sopem sopa i pa amb tomata amb embotit i formatges.

Descobrim que les “boules de neige” son merengue, molt flonjo, recobert de xocolata variada. Al mossegar-les es desfan a la boca.

Boulangerie i Vin Chaud: 23,00 €
Gasoil: 69,75 l / 93,19 € (1,336 €/l)
Regals: 68,70 €
Pernocta càmping: 10,40 €
Recorregut acumulat: 1.087 km.
Despesa acumulada: 667,93 €



Dimecres, 5 de desembre: COLMAR - TURCKHEIM - EGUISHEIM (21 km)

8:30 h. - 98.098 km.
2,0ºC

Hem dormit molt tranquils. En Manel prefereix dutxar-se a la auto però jo aprofito els serveis de Capitania. La dutxa està molt neta, dona gust! Puc tornar a fer servir l’ assecador de cabell,  un luxe!. Desprès d’esmorzar agafem la Beti i la Nana i tornem cap al centre, a descobrir Colmar.

Comencem el recorregut des de la mateixa plaça que vam veure ahir a la nit, i continuem cap a la plaça de l’Ajuntament, on trobem uns quants pingüins.


Seguim passejant fins el següent “marché” a la Place des Dominicains, instal·lat als peus de l'església.


Aprofitem per fer la primera parada tècnica i comprar un gofre de nutella i nata, a compartir.


Seguint l’itinerari marcat en un plano de l’Oficina de Turisme passem per la Place de la Cathédrale, on trobem els primers canals, i arribem a la Place de l’Ancienne Douane, on un altre “marché” ens donarà pas al típic barri de La Petite Venice.


Las parades del mercat segueixen paral·leles el curs de l’aigua, que ens porta fins els Quai de la Poissonnerie, antic moll dels pescadors, on es troba l’actual mercat cobert, amb la peculiaritat que les portes d’una de les façanes donen directament al canal i hi ha unes petites barquetes amarrades. Les nenes es queden fora amb les gosses i entrem a fer una ullada. Sortim amb un “assortiment de formatges” per sopar.


Seguim vora el riu fins el darrer “marché”, al final de la Grand Rue.

De tornada ens parem una altra vegada a la Place Jeanne d’Arc i comprem un paquet de “choucroute garnie”, típic plat alsacià a base de col acompanyada de salsitxes fumades i cansalada. Avui ja tenim el sopar preparat.

Aprofitem per tastar un altre vin chaud, que ja el trobàvem a faltar.

Donem per finalitzada la nostra visita a Colmar, tornem a dinar a la auto.

Avui fem fideuà, amb un paquet congelat de l’Esclat que ja be preparat i només s’ha d’afegir aigua. Dóna bon resultat.
De postres una altra “boule de neige”.

Mentre fem el cafè les nenes aprofiten per anar a dutxar-se .


Una vegada tot recollit anem cap el punt de càrrega/descàrrega d’aigua i pago l’estada. Em comenten que és la primera vegada que acullen autocaravanes, com a proba pilot a petició de l’Ajuntament, i, que com ha anat molt bé, a partir d’ara es podrà pernoctar durant tot l’any. Es bo saber-ho.

Marxem de Colmar i no hem anat a patinar sobre gel, les nenes rondinen.

Ja anem una mica sobre la marxa i com veiem que Turckheim ens queda molt a prop, pararem a veure el típic Calendari d’Advent, aprofitant que a les 17:00 cada dia obren una nova finestreta.

Marco al GPS el pàrquing on es pot pernoctar, si està bé potser ens hi quedem.

En 10 minuts hem arribat, el pàrquing està a l’entrada del poble, només hi ha dues autos i ens posem en un lloc tranquil al fons. Baixem per anar cap al centre, falta mitja horeta per que obrin el calendari, quan veiem que una de les autos és la d’en Monstruito, i tot just estan sortint per anar també cap al centre. Fem el camí plegats. Porten la seva neta, una nena que per tenir només dos anyets està súper espavilada!

Accedim al centre per la Porte de France, construïda el 1330 i destinada originàriament als intercanvis econòmics.


Fem una volta ràpida i ens adonem que el poble també és molt maco, hi ha una sèrie de cases típiques molt maques. Alguna altra vegada haurem de recórrer l’Alsàcia amb la tranquil·litat que es mereix.
Tornem cap a la plaça on està muntat el calendari i mentre esperem l’hora fem una xocolata calentona.

Els nens del poble agafen posicions per no perdre’s el moment.

Una veu en OFF explica la tradició de Turckheim mentre 11 nens baixen les escales de l’Ajuntament portant les flametes per encendre les espelmes al jardí que envolta el calendari i el pessebre, i desprès una mica d’història del Sant del dia o imatge del calendari, per finalment obrir la finestreta.


Quan els nens tornen a l’Ajuntament i es dóna per finalitzat l’acte fem camí de tornada cap a la auto. Encara no són las 18:00 h. i trobem que és molt aviat per tancar-nos ja a dintre. Decidim anar a dormir a Eguisheim. En Monstruito i família es queden al pàrquing, ens acomiadem fins la pròxima desprès de xerrar una estona.

En 10 minuts més estem a Eguisheim. Tenim dos opcions de pàrquing i descartem el compartit amb els autobusos (queda més a prop del centre però no hi ha cap auto) per anar al pàrquing de la Sala Polivalent, on si que hi ha instal·lades varies autocaravanes. Està a tocar el cementiri i la Núria comenta que sempre parem a prop dels cementiris, no li fa gaire gràcia.


Encara tenim temps de fer un passeig i anem cap al centre. El poble té una distribució dels carrers molt peculiar, formant cercles concèntrics a partir d’un punt central: el Castell d’Eguisheim.

Queda poqueta gent i caminem tranquil·lament fins la Place du Château, fa fred. Fem la volta al castell i trobem les paradetes del “marché”. El poble és preciós, diguem que junt amb Riquewihr és el que ens ha agradat més. Ens disposem a fer unes quantes fotos nocturnes quan la càmera diu que no! Queda tan poca bateria que no te força per fer saltar el flash. Ho provo sense flash però tampoc va. Quina llàstima!

Però al mal temps...bona cara, així que seguint els carrerons arribem a la “Bretzelerie”. Fem parada. El noi xampurreja el castellà i ens pregunta pel Barça i el Madrid.

Un vin chaud ens reconforta, acompanyat com no de bretzel i gofre.

Lentament tornem cap a la auto, el tall del cementiri la Núria el passa volant...

I ara ja a descansar, que el dia ha sigut llarg i profitós. Poso a carregar la bateria de la càmera per demà fer unes quantes fotos.

De sopar l’assortiment de formatges, la “choucroute” (les nenes frankfurts) i una ampolla de Riesling. De postres “boule de neige”

Boulangerie i Vin Chaud: 11,00 €
Supermercat: 16,50 €
Recorregut acumulat: 1.108 km.
Despesa acumulada: 695,43 €



Dijous, 6 de desembre: EGUISHEIM - MULHOUSE - THANN (66 km)

9:00 h. - 98.119 km.
0,8ºC

El dia comença molt gris, el cel està cobert de núvols.
En Manel i la Núria surten amb les gosses mentre la Sandra mandreja i jo preparo l’esmorzar.
Al sortir veiem que el nostre veí de davant continua barallant-se amb el generador, ahir al vespre ja trastejava.

Tornem al centre, aquesta vegada amb la càmera a ple rendiment.
Repetim el mateix recorregut. Comença a nevar.


El carrer en cercle ens torna a deixar davant de la “Bretzellerie”. La Núria no pot passar sense menjar-se un. Continuem fins a la Place du Château.


Quan hem fet tota la volta i creiem que podem donar la visita per finalitzada ens dediquem a les compres. En una botiga comprem varies “litrones” de cervesa alsaciana “L’Alsacienne sans culotte”, per beure-les diumenge a casa la yaya.

Desprès triem entre una de les moltes “caves” per fer un tast i comprar varies ampolles de vi.
L’escollida és Josep Freudenreich & Fils, situada en un antic edifici que va pertànyer als dominics de Colmar. Ens atén, molt bé, una noia brasilera, que ens dona a tastar les varietats de pinot, riesling i cremant (similar al cava).


Al final agafem uns pinot noir per nosaltres, riesling per l’Ana i en Jose i dues ampolles de cremant pel dinar de diumenge. Les nenes ens esperen fora.


Tornem a la auto i ens preparem per sortir cap a Mulhouse. Optem per anar directament al P-Relais de la zona Universitat, que surt a 2€/dia i et donen un bitllet de Tram per tots els ocupants de la auto.

Tenim un trajecte d’uns 40 km., que fem ràpid per l’autovia.

Quan arribem ens sorprèn que no hi hagi cap auto al pàrquing, però sembla molt tranquil i estem al cantó de la caseta del guarda. Hi ha molt espai lliure.
Dinem un “arròs xino” de la sirena, en Manel passeja una estona a les gosses (aquesta vegada no poden venir amb nosaltres) i ens disposem a agafar el Tram, línea groga 2 fins a la parada Porte Jeune.

A la Place des Victoires trobem els Rens de Lapònia i ens acostem a tocar-los, però estan molt concentrats menjant i no ens fan cas.




Els “marchés” estan instal·lats a la Place de la Réunion, a peus de la Cathédral de Saint Etienne i l’antic ajuntament, un fantàstic edifici renaixentista, construït l’any 1552, amb totes les façanes decorades amb pintura i detalls daurats.




La gran noria volta fent ombra a la façana principal de la catedral. Passegem entre les parades, és el nostre darrer “marché”, el viatge està arribant al final. Ens acomiadem com varem començar, amb vin chaud i gofres.
Comprem una caixa amb 12 “boules de neige” per gaudir-ne a Figueres amb la família, i per últim la Núria no ens deixa marxar sense haver pujat a la noria, em toca acompanyar-la.

No visitem res més a Mulhouse, la veritat és que el centre, excepte la Place de la Réunion ens ha decebut, comparat amb el que havíem vist fins ara ho hem trobat molt pobre, gens decorat i sense cases ni edificis peculiars.
Tornem cap a la auto desfent el camí en Tram. Havíem pensat dormir aquí però com és aviat preferim avançar camí, ens dirigim a Thann, on trobarem una àrea d’autocaravanes.

Quan arribem a Thann ens sorprèn trobar neu, aquí es nota un descens de temperatura.
De seguida trobem el pàrquing, on ja hi ha varies autos, entre elles una Katamarano espanyola d’on surten una parella jove amb dos nens. Xerrem una estona, són de Terol, i desprès anem a visitar el centre. Ells es desvien cap a uns “caballitos” i nosaltres cap a la Col·legiata de Saint-Thiébaut, un dels edificis més representatius del gòtic a Alsàcia. El seu pòrtic principal és únic a França: 3 espigues de fins a 150 escenes que recorden la vida de la Verge, la Nativitat i la Crucifixió.


La decoració es basa en la il·luminació. Les paradetes del “marché” es veuen insignificants als peus de la impressionant col·legiata.
Es comença a notar la fred, tornem a la auto on ens espera l’escalfor de la calefacció.

Els nois de Teruel passen a acomiadar-se, al final han decidit anar a dormir a Mulhouse doncs és aviat per tancar-se amb els petits, pararan a un centre comercial que hi ha de camí per cansar-los una estona. Els hi aconsellem el pàrquing de la Universitat.

Ens preparem un sopar pica-pica amb les restes dels formatges i embotit, i faig unes croquetes que s’havien quedat amagades al fons de la nevera.

Avui deixo la calefacció una mica més forta, sembla que farà molta fred.

Boulangerie i Vin Chaud: 8,55 €
Supermercat: 23,00 €
Regals: 26,00 €
Pàrquing: 2,00 €
Recorregut acumulat: 1.174 km.
Despesa acumulada: 754,98 €



Divendres, 7 de desembre: THANN - REMOULINS (631 km)

9:00 h. - 98.185 km.
-4,5ºC

Traiem els “foscurits” dels vidres de la cabina i ho trobem tot glaçat. Si que ha fet fred aquesta nit, si.
Ens acostem al punt de servei però l’aixeta està fora de servei. Aprofitem de tota manera per buidar grises a la reixa i negres a una arqueta disponible.


Comencem el viatge de tornada, el cel està molt tapat i comença a nevar.
Primer cauen unes volves, però a l’estona comença a nevar fort.




Passem Besançon i desestimem fer el tall de nacional que varem fer a la pujada, és més segur circular per l’autopista, les màquines llevaneus estan fent una bona feina (quina diferencia de la nevada de fa dos anys a Girona!)

Per la radio salten cada dos per tres avisos de trànsit, indicant els incidents i punts quilomètrics. Sort que hem sortit aviat...estan anunciant un accident entre Mulhouse i Besançon.

Continua nevant.

Comencem a tenir gana però decidim continuar fins que pari de nevar, preparo uns entrepans per les nenes i nosaltres piquem unes patates i talls de fuet. Circulem molt a poc a poc. Estem anant a 50 km/h. per l’autopista. I sort que no hem agafat la nacional!!

No és fins passat Lyon que comença a clarejar.
Quan veiem el temps segur ens parem a una àrea de l’autopista. Preparo un puré de patates i unes croquetes (encara quedava un paquet a la nevera). Les peludetes poden estar una bona estona estirant les potes mentre es fa el dinar.

Un cafè i continuem la marxa.

Passat Valence deixem l’autopista per posar gasoil més econòmic i continuem una estona per la nacional. Desprès tornem a agafar l’autopista fins Remoulins.

El viatge s’ha fet llarg i pesat.

Peatge: 68,00 €
Gasoil: 96,80 l / 133,30 €
Recorregut acumulat: 1.805 km.
Despesa acumulada: 956,28 €



Dissabte, 8 de desembre: REMOULINS - FIGUERES (278 km)

8:00 h. - 98.816 km.
0,5ºC

Darrer dia de viatge, ens queda només un petit trajecte fins a casa.
Recollim i endrecem la auto, i buido i apago la nevera. Esmorzem i mentre acabo de recollir la cuina en Manel treu els calços i quan vull avisar-lo de que estem molt a prop d’una tanca a la part posterior...catacroc...la trassera contra el pal metàl·lic de la tanca.

Però tot i això tenim sort i només s’ha trencat el pilot de l’intermitent, no hi ha cap faldó ni xapa abonyegada.

Desprès de l’ensurt els hi poso la tele a les nenes perquè vagin veien pelis de tornada, així van entretingudes i se’ls hi fa més curt el viatge.

Arribem a Figueres, s’ha acabat l’aventura alsaciana.

Han valgut la pena els quilòmetres i la fred, tots tornem encantats. Tenen una manera especial de celebrar el Nadal.
Segur que no serà el nostre únic viatge a Alsàcia...

Peatge: 68,00 €
Gasoil: 96,80 l / 133,30 €
Recorregut acumulat: 1.805 km.
Despesa acumulada: 956,28 €