Vacances agost-2011
Aquest estiu ens toca anar a Galícia, vacances familiars a casa de l' "abuela" Júlia. És el nostre primer viatge a Galícia des de que tenim l'autocaravana. Per això aprofitarem per redescobrir la zona i visitar llocs que fins ara no havíem tingut oportunitat.
Tenim dues setmanes de vacances i preparo una ruta bastant complerta, que com sempre anirem modificant sobre la marxa depenent del ritme del viatge.
La ruta definitiva serà la següent:
Ver Galicia 2011 en un mapa más grande
Aquesta vegada no avancem la sortida al divendres per la nit, però ho deixem tot preparat, així que ben aviat passem a acomiadar-nos dels yayos i comencem les nostres vacances!
A darrera hora decidim no agafar la AP-7 i anar fins a Vic pel Túnel de Bracons, per desprès agafar l'Eix Transversal (C-25) fins a enllaçar la A-2 a l'alçada de Cervera. Amb la autocaravana no perdem temps, pel que podem comprovar es més o menys la mateixa estona, doncs per autopista portariem una mitja de 105-110 km/h., en canvi ens estalviem tot el peatge de Figueres fins a Fraga, on si entrem en l'autopista (AP-2).
Ens parem a dinar a l' àrea de Cascante, al cantó del Termolúdic, on hi ha bastants AC's. Fem una petita sobretaula, les nenes surten a jugar amb la pilota, però fa molta calor i marxem cap al destí previst per passar la nit: el Parc de Cabarceno.
Fa anys varem visitar el Parc, de tornada també d'unes vacances a Galícia, la Sandra era molt petitona, tot just tenia 10 mesos!
El GPS ens porta directament a l' àrea que hi ha al cantó del Parc, però veiem que totes les autocaravanes estan aparcades al gran pàrquing que hi ha uns metres més lluny, al cantó del llac, i anem cap allà.
El lloc és fantàstic.
He llegit que des d'un extrem del pàrquing, per un caminet es pot veure el recinte dels elefants.
Quan estem col·locats i acabo d'endreçar quatre coses que encara estaven a les bosses tenim la mala sort que comença a plovinejar! Avui que podríem estar a fora el dia s'ha posat gris.
Però de tota manera aprofitem el passeig de la Beti i la Nana per anar a mirar els elefants, sort que sempre portem els impermeables a la auto, i anant a Galícia no ens podien faltar.
Esperem que demà faci bon dia, hem de visitar el Zoo.
Tenim sort, llueix el sol.
Ens afanyem a esmorzar i sortim cap a l'entrada del Parc, no sense abans fer unes fotos del pàrquing. I aprofitem també per buidar i carregar dipòsits.
En dos minuts estem passant la taquilla de l'entrada Est i ens parem al "mirador dels elefants" on comencem la nostra visita.
Podem accedir amb l'autocaravana a tots els punts, com els cotxes, excepte un pas que ens avisen que hem de seguir la fletxa que marca el recorregut dels autobusos.
Estem una estona contemplant els elefants, el recinte és enorme i ells estan dispersos.
Comparteixen el terreny amb uns quants búfals d'aigua, que en aquest moment estan tots ajaguts.
És d'hora i hi ha poca gent. Iniciem la ruta visitant l'estanc dels hipopòtams nans, on tot darrera nostra arriba una Mobilvetta amb una família de Santa Coloma de Gramanet, que anirem trobant al llarg del dia a les diferents parades.
A cada un dels grans recintes podem aparcar i fer un tram a peu per veure els animals de la zona.
Primer recorrem la zona est, que agafa tota la vesant de la muntanya sobre el gran recinte dels elefants. Aparquem i fem a peu la zona dels depredadors.
Comencem pels licaons, també coneguts com a gos salvatge africà.
Desprès ens trobem els llops, i des de la part de dalt del recinte podem veure una mare seguida per quatre cadellots que tota l'estona li van al darrera. I com a punt fort trobem al rei de la selva, el lleó.
Una gran manada dormisqueja impassible davant la mirada dels visitants.
Abans de tornar a la auto parem a veure els "wallabys", que són molt semblants als cangurs però més petits.
La Beti i la Nana els observen atentament!! També ens entretenim una estona mirant con juguen els papions.
Arranquem motor i baixem fins un altre petit pàrquing.
Estem a la zona dels grans herbívors: gaseles, zebres, bisons, yaks i "cobos" d'aigua pasten tranquil·lament, ara que ens acostem a migdia comencen a jaure i buscar l'ombra.
També veiem uns quants "pumbas" amagats entre la vegetació.
Seguim el recorregut i tornem a passar per la zona dels elefants, agafant el camí que ens porta cap el pàrquing central, on hem d'arribar abans de les 12:30 h per veure l'espectacle de les aus rapinyaires.
Agafem lloc i seiem a l'herba, estem a la part de dalt de les grades. Van sortint diferents especies, sembla que comencen per les més petites, i ens sobrevolen fent cercles fins que l'ensinistrador les reclama i baixen en picat fent un vol rasant per sobre els nostres caps, a una velocitat increïble. Se'ns fa difícil fer-lis fotos dons quasi no les veiem venir.
El falcó és molt ràpid, però l'àliga pescadora és majestuosa.
Quan acaba l'espectacle tornem a la auto i ens preparem per fer la segona part de la visita.
Varies girafes i un munt d'estruços i elands (antílops africans) són insignificants en mig de la immensa pradera que trobem passat el pàrquing. Ens posem a tocar la tanca per fer unes fotos i els estruços s' acosten ràpidament.
Fem la volta al gran recinte i trobem els óssos discutint per unes barres de pa! Els petits s'amaguen darrera les branques.
Comencem a tenir gana.
Passem amb la auto, a poc a poc però sense parar, per la zona dels rinoceronts i dromedaris, i desprès d'estar una estona mirant els tigres (que ja fan la migdiada) ens parem en un petit pàrquing que queda sota uns arbres.
Hem tingut sort, dinem a la fresca! i entaulats en la fantàstica "cargoleta" mentre hem vist a la majoria de visitants menjant entrepans a prop del pàrquing central. Mentre fem el cafè sentim música i ens adonem que estem a la part de darrera de la zona on fan l'espectacle de les foques. Nosaltres esperarem al passi de les 16:30 h.
Fins a les hores acabem de recórrer la zona que ens falta, la fauna ibèrica i els jaguars.
Desprès entrem a l'edifici dedicat als goril·les, on la Núria s'espanta quan un dels mes grans es gira i dona un cop sec al vidre que separa el seu espai.
Abans d'anar a les foques entrem al reptilarium, fa una calor humida que no es pot resistir, i en sortir ens mengem un gelat.
Com a punt i final veiem l'actuació de les foques, fent acrobàcies i juguesques al ritme marcat per la ensinistradora.
Adéu Cabarceno...ens espera Ribadeo!
El GPS ens marca una distancia de 334 km fins el pàrquing al centre de Ribadeo. Agafem l'autovia del Cantàbric, que ja està quasi acabada, i comencem a fer quilòmetres.
Ribadeo està en festes i el pàrquing està col·lapsat de cotxes a la zona asfaltada. Ens posem al cantó de dos autos en un solar descampat que hi ha al cantó del pàrquing. No ens acaba d'agradar, decidim sortir a fer un volt i desprès intentar canviar-nos de lloc.
Fem un passeig pel centre i busquem un lloc per sopar. Les nenes es demanen un "bikini" (aquí conegut com "mixto") i nosaltres piquem unes racions mullades amb un ribeiro.
Quan tornem a l' auto han arribat dos més al descampat, ja no ens movem.
Una vegada al llit es sent de fons la música de la festa i les sirenes dels "caballitos", però nosaltres estem cansats i el soroll s'esvaeix ràpidament.
Ens aixequem aviat, esmorzem i sortim de turisme cultural per Ribadeo, municipi situat a la riba de la Ria que separa les comunitats d'Asturies i Galícia.
Passem per l'oficina d'informació i recollim uns catàlegs i un planell de la zona. La O.T. (oficina de turisme) està en un extrem de la Praza de O Campo, centre històric de la vila, on trobem dos edificis singulars:
Continuem passejant direcció al port i arribem a una zona enjardinada a dalt d'un promontori amb vistes a la Ria, conegut com el Mirador de la Atalaya, on es troba una capella amb el mateix nom, Capella de la Atalaya antigament anomenada de la Santíssima Trinitat.
Aquest mirador a més de servir durant segles per indicar el rumb als vaixells va ser també un bastió en la defensa de la vila i el port, i encara podem veure restes de les troneres, canons i el baluard, donant fe de la seva posició estratègica.
Baixem fins el passeig Marítim per unes escaletes i després de contemplar una estona la Ria tornem a pujar per un modern ascensor que ens deixa davant del carreró que porta a la petita capella.
Tornem al pàrquing i comencem la Ruta dels Miradors, fins el far de Illa Pancha.
Sortim de Ribadeo i agafem la estreta carretera camí del far, Estrada do Faro. Molt a prop trobem el Mirador de O Cargadeiro però no parem. El mirador vola sobre la antiga estructura metàl·lica que fa anys servia per carregar sobre els vaixells els minerals que portava el tren des de el complex miner de A Pontenova, i que va estar en funcionament fins l'any 1964. Avui en dia s'ha restaurat la zona convertint-la en una fantàstica àrea recreativa.
Just passar O Cargadeiro arribem al Fort de Sant Damià, construït a principis del s. XVII per la defensa de la Ria i les poblacions costaneres dels atacs marítims. Va se destruït pels anglesos al s. XVIII i encara que va ser reconstruït el van tornar a atacar a principis del s. XIX, quedant en estat ruïnós fins la seva reconstrucció per part de l'Ajuntament de Ribadeo, que l'ha reconvertit en sala d'exposicions municipal.
No podem accedir a l'interior.
En cinc minuts estem al pàrquing del mirador de Illa Pancha, hi ha pocs cotxes. Agafem la Beti i la Nana (ja els hi toca estirar les potes) i anem cap el far. Les nenes s'agafen uns "doowaps", tenen gana.
De lluny el mar sembla tranquil però quan ens acostem al límit del penya-segat sentim les onades trencar contra les roques i el blau dona pas al blanc de l'espuma.
Comença a arribar gent i tornem a la auto.
A la O.T de Ribadeo hem agafat un horari de les pujades i baixades de la marea per poder visitar la platja de As Catedrais. Ens recomanen a partir de les 18:30 h.
Com tot just és migdia decidim anar a dinar a Viveiro, fer un volt i desprès tornar cap a les sis a As Catedrais.
Al entrar a Viveiro en posem en un carril que no ens deixa anar cap el Port, on havia llegit que es podia aparcar, i hem de girar obligatòriament i creuar el Pont de la Misericordia. En sentit únic seguim el Passeig Marítim que discorre paral·lel a la platja de As Covas. Al final del Passeig trobem un pàrquing i ens hi parem (GPS:43.672094, -7.611703). Al final hem tingut sort, estem davant de la platja, les nenes agafen la tovallola i surten disparades, i nosaltres aprofitem per fer una tapa en una bodega que esta molt bé, a dues passes del pàrquing.
Un cop hem dinat i passegem una estona les gosses fem un segon intent en el pàrquing del Port. Ara si, parem a tocar de l'aigua.
Sortim a visitar Viveiro fent un recorregut seguint les indicacions d'un planell descarregat de la web, que ens marca els punts d'interès del casc antic:
El poble va estar rodejat per grans muralles i torres i tenia sis portes d'accés, de les que actualment només es conserven tres.
Després d'aquesta ruta cultural fem un cafè i les nenes es mengen un gelat. Ja recuperats marxem cap a As Catedrais. Quan agafem l'accés a les platges ja ens adonem que havíem d'haver vingut més aviat, la zona està col·lapsada. El primer pàrquing és ple de cotxes, desistim d'entrar al segon on un guàrdia civil intenta controlar el caos. Un munt d'autocaravanes inunden el pàrquing i els cotxes es fiquen a qualsevol forat. Es veuen toldos parats al fondo. Girem cua i anem fins una explanada que queda més apartada i allà no tenim problema per parar, això si, hem de caminar una estona fins la platja. Està acabant de baixar la marea, és espectacular.
Passegem per la sorra i remullem els peus a la vora. La Núria salta i corre amunt i avall.
Llàstima que hi hagi tanta gent que quasi bé no es poden fer fotos, sembla la rambla!!
Explorem les grutes que han quedat al baixar l'aigua.
Caminem per la vora seguint els penya-segats. Sembla que la platja no s'hagi d'acabar...
A la fi trobem un racó solitari, una estampa típica de la zona.
Tornem desfent camí fins les escales que pugen a l'accés al pàrquing i seguim fins a l'explanada on hem aparcat. La Beti i la Nana campen una estona. Desprès els hi posem el sopar, així ja es quedaran tranquil·les.
Són quasi les vuit del vespre i ja hem de començar a anar cap el destí de pernocta. Deixem la costa i en dirigim cap a l'interior de la província de Lugo. Dormirem a Mondoñedo.
Agafem la A-8 i en menys de mitja hora estem a l' àrea. Havia llegit bones crítiques i pensava que estaria força plena però la sorpresa és que només hi ha 3 autocaravanes i dos campers! Triem lloc i donem la raó als comentaris llegits, l'àrea està molt bé, sembla un lloc tranquil i tenim un bar davant per anar a fer els cafès.
Suposo que molta gent prefereix apilonar-se al pàrquing de les platges, millor...quina tranquil·litat.
Abans de sopar encara ens dóna temps a fer un petit passeig fins el centre. Les nenes agafen els patinets i en baixada ens prenen avantatge, de tornada segur que bufen.
Fem unes canyetes en una tasca, amb les seves corresponents "tapes". Demà visitarem el casc antic, per avui ja tenim prou.
Sopem i mirem una estona la tele. Fins demà.
Ens desperten les campanes del Santuario de Os Remedios que està just davant de l'àrea. Esmorzem tranquil·lament. El pla del dia és visitar Mondoñedo i fer una petita ruta fins a la cascada del Salto do Coro, anar a dinar a l'àrea recreativa de A Fervenza, que té piscina fluvial i ja desprès per la tarda marxar cap a Lugo.
Agafem els patinets i baixem al centre. Trobem la O.T a la Plaça de la Catedral i entro a demanar informació. Em donen un petit planell amb el centre històric i una fotocòpia que indica la ruta fins al Salto do Coro. Pregunto com està per accedir a l'àrea recreativa amb la autocaravana i el noi diu que s'arriba per una carretera estreta, i com el veig dubtar preferim no arriscar-nos i ens quedarem a dinar aquí.
Estem a la Plaça de la Catedral. Mirant la informació veiem que la O.T està ubicada, juntament amb la biblioteca municipal i una sala d'exposicions, en l'edifici de l'antic Consistori (1578) a la zona alta de la plaça. A la part baixa està la catedral i al fons el Palau Episcopal.
Les cases que formen una de les cantonades, amb els seus porxos i finestrals, fan que el lloc sigui un dels més peculiars del poble.
Estan muntant unes estructures de fusta pel mercat medieval del proper cap de setmana, llàstima que ens ho perdrem...el lloc és del tot adient per aquestes celebracions.
Fem la volta a la plaça i una petita incursió a la catedral, que va ser declarada Monument Nacional l'any 1902. L'inici de la seva construcció es remunta a principis del s. XIII, però les obres varen durar la resta de segle i tot el següent.
Per aquest motiu els principals elements romànics van acabar decorats amb elements barrocs. Posteriorment es van realitzar ampliacions i remodelacions degut a la modificació del nivell de la plaça. Baixem pel carrer i en front del Palau Episcopal trobem la Fonte Vella (1548), a la que s'accedeix per una escala de pedra. Aquí comença la ruta cap el Salto do Coro, també coneguda com "ruta de l'aigua". El carrer dóna pas a una estreta carretera que acaba convertint-se en un caminet ocult dins el bosc. El tram final en pujada se'ns fa una mica dur, en Manel i jo carreguem amb els patinets! Ens esperàvem quelcom més espectacular, però suposo que el més d'agost el cabal és menys importants que altres èpoques i la cascada s'ha convertit en un fil d'aigua. Per rematar se'ns acaba la bateria de la càmera i no podem fer ni una foto !! (imatge de Google)
Les nenes es remullen els peus, i havent descansat una estona fem camí de baixada. Ara si que corren els patinets.
Parem a fer el vermut en una terrassa amb vistes a la Catedral i tornem a la auto a dinar i fer una migdiada. Passades les 16:00 h., i després d'un cafetó al bar del cantó de l'àrea, recollim, buidem i carreguem dipòsits i ens acomiadem de Mondoñedo, comentant que és una pena que un poble que ens acull i té una bona àrea no rebi més visitants.
Sortim cap a Lugo, amb les coordenades de l'àrea al GPS. En una horeta ens plantem a la ciutat encara que hem de fer dos intents per accedir a l'àrea doncs el carrer d'accés és paral·lel a la via principal i el GPS no detecta el trencant. Passem de llarg, veiem l'entrada i quan podem fer un canvi de direcció tornem cap el punt indicat.
En un pàrquing enorme al cantó d'un poliesportiu hi han reservades 10 places per autocaravanes. Ara només quatre estan ocupades. Ens posem a la part més retirada de l'entrada que queda a tocar una zona verda, així podrem tenir a la Beti i la Nana una estona fora a la fresca aquesta nit. Les nenes berenen i marxem a inspeccionar la ciutat. Porto un plano descarregat d'Internet de la ruta del "Lugo romano", quan passem per la O.T. demanarem més informació.
Seguint el consell de les observacions de l'àrea retallem camí pujant unes escales que surten del pàrquing i pugem travessant els jardins del Parc Rosalia de Castro. El carrer Cidade de Viveiro ens deixa a tocar la muralla, estem davant d'una de les deu portes que donen accés a l'interior del Casc Històric, la Porta de Santiago. Ja estem a dintre del recinte emmurallat. Ens dediquem a passejar en plan "turista".
Tant punt travessem la Porta de Santiago apareix davant nostre la façana la Catedral, edifici que barreja varis estils arquitectònics: façana principal neoclàssica (que al s. XVIII va substituir la original romànica), planta de creu llatina, porta nord romànica i una sèrie de capelles barroques.
A la part de darrera de la Catedral trobem la Praza de Santa Maria, amb la gran escalinata que puja fins a la façana del Palau Episcopal, sobri edifici barroc de planta quadrada construït sobre la torre de l'antic Pazo dels Condes de Lemos.
Per l'estret carreró de rúa Bon Xesús arribem a la Praza Maior, la més gran del Casc Històric, de forma rectangular i coronada pel Consistori, un dels principals exponents del barroc civil gallec. Es creu que a l'època romana en aquesta zona s'ubicava l'amfiteatre. Les porxades dels edificis que envolten la plaça donen abric a multitud de botigues, bars i terrasses. Girem per la rúa Doctor Castro i caminem sense rumb pels carrerons fins que de sobte ens trobem a la petita Praza do Campo, de forma triangular i porxada, on fins el s.XX s'instal·lava el mercat de les verdures, d'aquí el nom. Té origen romà, es suposa que aquí es situava l'antic Foro i algun dels edificis que l'envolten varen aprofitar les columnes romanes per construir els porxos.
Una font domina el centre de la plaça, amb la imatge de San Vicente Ferrer. Llegeixo la curiositat que durant les festes de San Froilan la font raja vi !
Sota els porxos trobem la O.T on agafem informació variada i els horaris per demà visitar els museus.
Ens adonem que estem a l'epicentre de la "zona de los vinos" i no podem deixar passar l'ocasió, agafem lloc a "A Tasca" i comprovem que amb la beguda ens porten unes tapetes que fan una bona pinta!!.
El cambrer, molt amable, ens porta una segona tapa...això es vida... I desprès del refrigeri tornem cap a la auto a descansar i sopar mentre planifiquem el dia de demà.
Ahir varem decidir que avui caminaríem una mica i ens aixequem amb la intenció de baixar a la vora del riu i seguir el Passeig Fluvial, així la Beti i la Nana també podran gaudir de les vacances i còrrer una estona.
Són una mica més de les nou del matí i es veu poca gent, passegem tranquil·lament. Les gosses "paren" els coloms i les nenes llisquen amb els patinets.
Seguim el riu, passant per davant del Club Nàutic, amb una impressionant piscina fluvial (encara que a nosaltres les aigües tan fosques no ens fan gaire gràcia, i les nenes diuen que elles allà no es banyarien).
Quan donem per finalitzat el passeig tornem cap a la auto, ara fa una pujada!!
Les gosses es queden al seu "niu" i nosaltres marxem cap el centre a fer una mica de turisme cultural. Comencem per la Casa dos Mosaicos. Arribem cap a les 11:00h., just a l'hora de la primera visita. La entrada està en un portal com qualsevol altre en un carrer del centre de la ciutat.
La recepció està al baix de l'edifici i per unes escales accedim al soterrani, on trobem els restes arqueològics d'una antiga domus romana (casa important) datada a finals del s.III o principis del IV. La visita comença amb la projecció d'un documental que explica la fundació i evolució de la ciutat de Lugo, fundada per Augusto, sobre un antic castre preromà convertit en assentament militar, amb el nom de Lucus Augusti. Desprès una reconstrucció digital de com era la casa explicant els llocs on es situaven les restes que a continuació podrem veure "in-situ": un parell de mosaics amb motius geomètrics i el sistema de calefacció que estava situat sota el terra del menjador de l'habitatge.
Quan acaba la visita anem cap al Convent de Sant Francesc, seu del Museo Provincial de Lugo des de l'any 1957, on a part de recórrer les sales dedicades a l'arqueologia podrem veure les parts que encara es conserven de l'antic convent: cuina, claustre i refectori.
Després del corresponent vermut a "A Tasca" tornem a dinar i reposar una estona a la auto.
Acabem la nostra estada a Lugo recorrent la seva muralla, considerada com el recinte fortificat més important i millor conservat de l'imperi romà.
Construïda entre els anys 265-310 d.C., té una longitud de més de 2.000 m., entre 10 i 15 m. d'alçada i un gruix mig de 6 m. De les 10 portes d'accés a l'interior del recinte 5 es consideren originals.
Accedim al passeig de ronda de la muralla per una rampa situada en front de la catedral, a tocar la Porta de Santiago, i seguint el camí podem veure la ciutat des d'un angle diferent.
Després d'aquest tranquil passeig ens acomiadem de Lugo fent un cafè en una terrassa de la Praza Maior, sense presa, observant passar la gent.
Abans de marxar aprofitem per buidar i omplir dipòsits a la fantàstica àrea de la ciutat, amb doble punt de servei!
Deixem la província de Lugo i s'acaba la primera part del nostre viatge. Ara estarem uns dies de vacances familiars a San Tirso, on aparcarem "LaCargoleta" a la "eira" de l' "abuela" Julia i ens dedicarem a descansar...
Continuar llegint ... Galicia II: "Costa da Morte - Rias Baixas"
Aquest estiu ens toca anar a Galícia, vacances familiars a casa de l' "abuela" Júlia. És el nostre primer viatge a Galícia des de que tenim l'autocaravana. Per això aprofitarem per redescobrir la zona i visitar llocs que fins ara no havíem tingut oportunitat.
Tenim dues setmanes de vacances i preparo una ruta bastant complerta, que com sempre anirem modificant sobre la marxa depenent del ritme del viatge.
La ruta definitiva serà la següent:
Ver Galicia 2011 en un mapa más grande
Dissabte 6 d'agost: Figueres - Cabarceno (820 km)
Aquesta vegada no avancem la sortida al divendres per la nit, però ho deixem tot preparat, així que ben aviat passem a acomiadar-nos dels yayos i comencem les nostres vacances!
A darrera hora decidim no agafar la AP-7 i anar fins a Vic pel Túnel de Bracons, per desprès agafar l'Eix Transversal (C-25) fins a enllaçar la A-2 a l'alçada de Cervera. Amb la autocaravana no perdem temps, pel que podem comprovar es més o menys la mateixa estona, doncs per autopista portariem una mitja de 105-110 km/h., en canvi ens estalviem tot el peatge de Figueres fins a Fraga, on si entrem en l'autopista (AP-2).
Ens parem a dinar a l' àrea de Cascante, al cantó del Termolúdic, on hi ha bastants AC's. Fem una petita sobretaula, les nenes surten a jugar amb la pilota, però fa molta calor i marxem cap al destí previst per passar la nit: el Parc de Cabarceno.
Fa anys varem visitar el Parc, de tornada també d'unes vacances a Galícia, la Sandra era molt petitona, tot just tenia 10 mesos!
El GPS ens porta directament a l' àrea que hi ha al cantó del Parc, però veiem que totes les autocaravanes estan aparcades al gran pàrquing que hi ha uns metres més lluny, al cantó del llac, i anem cap allà.
El lloc és fantàstic.
He llegit que des d'un extrem del pàrquing, per un caminet es pot veure el recinte dels elefants.
Quan estem col·locats i acabo d'endreçar quatre coses que encara estaven a les bosses tenim la mala sort que comença a plovinejar! Avui que podríem estar a fora el dia s'ha posat gris.
Però de tota manera aprofitem el passeig de la Beti i la Nana per anar a mirar els elefants, sort que sempre portem els impermeables a la auto, i anant a Galícia no ens podien faltar.
Esperem que demà faci bon dia, hem de visitar el Zoo.
Diumenge 7 d'agost: Cabarceno - Ribadeo (334 km)
Tenim sort, llueix el sol.
Ens afanyem a esmorzar i sortim cap a l'entrada del Parc, no sense abans fer unes fotos del pàrquing. I aprofitem també per buidar i carregar dipòsits.
En dos minuts estem passant la taquilla de l'entrada Est i ens parem al "mirador dels elefants" on comencem la nostra visita.
Podem accedir amb l'autocaravana a tots els punts, com els cotxes, excepte un pas que ens avisen que hem de seguir la fletxa que marca el recorregut dels autobusos.
Estem una estona contemplant els elefants, el recinte és enorme i ells estan dispersos.
Comparteixen el terreny amb uns quants búfals d'aigua, que en aquest moment estan tots ajaguts.
És d'hora i hi ha poca gent. Iniciem la ruta visitant l'estanc dels hipopòtams nans, on tot darrera nostra arriba una Mobilvetta amb una família de Santa Coloma de Gramanet, que anirem trobant al llarg del dia a les diferents parades.
A cada un dels grans recintes podem aparcar i fer un tram a peu per veure els animals de la zona.
Primer recorrem la zona est, que agafa tota la vesant de la muntanya sobre el gran recinte dels elefants. Aparquem i fem a peu la zona dels depredadors.
Comencem pels licaons, també coneguts com a gos salvatge africà.
Desprès ens trobem els llops, i des de la part de dalt del recinte podem veure una mare seguida per quatre cadellots que tota l'estona li van al darrera. I com a punt fort trobem al rei de la selva, el lleó.
Una gran manada dormisqueja impassible davant la mirada dels visitants.
Abans de tornar a la auto parem a veure els "wallabys", que són molt semblants als cangurs però més petits.
La Beti i la Nana els observen atentament!! També ens entretenim una estona mirant con juguen els papions.
Arranquem motor i baixem fins un altre petit pàrquing.
Estem a la zona dels grans herbívors: gaseles, zebres, bisons, yaks i "cobos" d'aigua pasten tranquil·lament, ara que ens acostem a migdia comencen a jaure i buscar l'ombra.
També veiem uns quants "pumbas" amagats entre la vegetació.
Seguim el recorregut i tornem a passar per la zona dels elefants, agafant el camí que ens porta cap el pàrquing central, on hem d'arribar abans de les 12:30 h per veure l'espectacle de les aus rapinyaires.
Agafem lloc i seiem a l'herba, estem a la part de dalt de les grades. Van sortint diferents especies, sembla que comencen per les més petites, i ens sobrevolen fent cercles fins que l'ensinistrador les reclama i baixen en picat fent un vol rasant per sobre els nostres caps, a una velocitat increïble. Se'ns fa difícil fer-lis fotos dons quasi no les veiem venir.
El falcó és molt ràpid, però l'àliga pescadora és majestuosa.
Quan acaba l'espectacle tornem a la auto i ens preparem per fer la segona part de la visita.
Varies girafes i un munt d'estruços i elands (antílops africans) són insignificants en mig de la immensa pradera que trobem passat el pàrquing. Ens posem a tocar la tanca per fer unes fotos i els estruços s' acosten ràpidament.
Fem la volta al gran recinte i trobem els óssos discutint per unes barres de pa! Els petits s'amaguen darrera les branques.
Comencem a tenir gana.
Passem amb la auto, a poc a poc però sense parar, per la zona dels rinoceronts i dromedaris, i desprès d'estar una estona mirant els tigres (que ja fan la migdiada) ens parem en un petit pàrquing que queda sota uns arbres.
Hem tingut sort, dinem a la fresca! i entaulats en la fantàstica "cargoleta" mentre hem vist a la majoria de visitants menjant entrepans a prop del pàrquing central. Mentre fem el cafè sentim música i ens adonem que estem a la part de darrera de la zona on fan l'espectacle de les foques. Nosaltres esperarem al passi de les 16:30 h.
Fins a les hores acabem de recórrer la zona que ens falta, la fauna ibèrica i els jaguars.
Desprès entrem a l'edifici dedicat als goril·les, on la Núria s'espanta quan un dels mes grans es gira i dona un cop sec al vidre que separa el seu espai.
Abans d'anar a les foques entrem al reptilarium, fa una calor humida que no es pot resistir, i en sortir ens mengem un gelat.
Com a punt i final veiem l'actuació de les foques, fent acrobàcies i juguesques al ritme marcat per la ensinistradora.
Adéu Cabarceno...ens espera Ribadeo!
El GPS ens marca una distancia de 334 km fins el pàrquing al centre de Ribadeo. Agafem l'autovia del Cantàbric, que ja està quasi acabada, i comencem a fer quilòmetres.
Ribadeo està en festes i el pàrquing està col·lapsat de cotxes a la zona asfaltada. Ens posem al cantó de dos autos en un solar descampat que hi ha al cantó del pàrquing. No ens acaba d'agradar, decidim sortir a fer un volt i desprès intentar canviar-nos de lloc.
Fem un passeig pel centre i busquem un lloc per sopar. Les nenes es demanen un "bikini" (aquí conegut com "mixto") i nosaltres piquem unes racions mullades amb un ribeiro.
Quan tornem a l' auto han arribat dos més al descampat, ja no ens movem.
Una vegada al llit es sent de fons la música de la festa i les sirenes dels "caballitos", però nosaltres estem cansats i el soroll s'esvaeix ràpidament.
Dilluns 8 d'agost: Ribadeo-Viveiro-"As Catedrais"-Mondoñedo (143 km)
Ens aixequem aviat, esmorzem i sortim de turisme cultural per Ribadeo, municipi situat a la riba de la Ria que separa les comunitats d'Asturies i Galícia.
Passem per l'oficina d'informació i recollim uns catàlegs i un planell de la zona. La O.T. (oficina de turisme) està en un extrem de la Praza de O Campo, centre històric de la vila, on trobem dos edificis singulars:
- Pazo Ibañez, construït a finals del s. XVIII com a vivenda del Marquès de Sargadelos, i actual seu de l'Ajuntament de la vila.
- Torre dos Moreno, construïda per dos germans emigrants a la seva tornada d'Amèrica a principis del s.XX.
Continuem passejant direcció al port i arribem a una zona enjardinada a dalt d'un promontori amb vistes a la Ria, conegut com el Mirador de la Atalaya, on es troba una capella amb el mateix nom, Capella de la Atalaya antigament anomenada de la Santíssima Trinitat.
Aquest mirador a més de servir durant segles per indicar el rumb als vaixells va ser també un bastió en la defensa de la vila i el port, i encara podem veure restes de les troneres, canons i el baluard, donant fe de la seva posició estratègica.
Baixem fins el passeig Marítim per unes escaletes i després de contemplar una estona la Ria tornem a pujar per un modern ascensor que ens deixa davant del carreró que porta a la petita capella.
Tornem al pàrquing i comencem la Ruta dels Miradors, fins el far de Illa Pancha.
Sortim de Ribadeo i agafem la estreta carretera camí del far, Estrada do Faro. Molt a prop trobem el Mirador de O Cargadeiro però no parem. El mirador vola sobre la antiga estructura metàl·lica que fa anys servia per carregar sobre els vaixells els minerals que portava el tren des de el complex miner de A Pontenova, i que va estar en funcionament fins l'any 1964. Avui en dia s'ha restaurat la zona convertint-la en una fantàstica àrea recreativa.
Just passar O Cargadeiro arribem al Fort de Sant Damià, construït a principis del s. XVII per la defensa de la Ria i les poblacions costaneres dels atacs marítims. Va se destruït pels anglesos al s. XVIII i encara que va ser reconstruït el van tornar a atacar a principis del s. XIX, quedant en estat ruïnós fins la seva reconstrucció per part de l'Ajuntament de Ribadeo, que l'ha reconvertit en sala d'exposicions municipal.
No podem accedir a l'interior.
En cinc minuts estem al pàrquing del mirador de Illa Pancha, hi ha pocs cotxes. Agafem la Beti i la Nana (ja els hi toca estirar les potes) i anem cap el far. Les nenes s'agafen uns "doowaps", tenen gana.
De lluny el mar sembla tranquil però quan ens acostem al límit del penya-segat sentim les onades trencar contra les roques i el blau dona pas al blanc de l'espuma.
Comença a arribar gent i tornem a la auto.
A la O.T de Ribadeo hem agafat un horari de les pujades i baixades de la marea per poder visitar la platja de As Catedrais. Ens recomanen a partir de les 18:30 h.
Com tot just és migdia decidim anar a dinar a Viveiro, fer un volt i desprès tornar cap a les sis a As Catedrais.
Al entrar a Viveiro en posem en un carril que no ens deixa anar cap el Port, on havia llegit que es podia aparcar, i hem de girar obligatòriament i creuar el Pont de la Misericordia. En sentit únic seguim el Passeig Marítim que discorre paral·lel a la platja de As Covas. Al final del Passeig trobem un pàrquing i ens hi parem (GPS:43.672094, -7.611703). Al final hem tingut sort, estem davant de la platja, les nenes agafen la tovallola i surten disparades, i nosaltres aprofitem per fer una tapa en una bodega que esta molt bé, a dues passes del pàrquing.
Un cop hem dinat i passegem una estona les gosses fem un segon intent en el pàrquing del Port. Ara si, parem a tocar de l'aigua.
Sortim a visitar Viveiro fent un recorregut seguint les indicacions d'un planell descarregat de la web, que ens marca els punts d'interès del casc antic:
- Ponte da Misericordia, també conegut com Puente Mayor, construït sobre la Ria de Viveiro (la ria més gran del Cantàbric) al s. XV.
- Porta de Carlos V, declarada Monument Històric Artístic Nacional, construïda l'any 1548 en homenatge a l'emperador Carlos I d'Espanya i V d'Alemanya, sobre l'existent originaria del s. XIII i deteriorada per l'erosió de les marees i els atacs a la vila. D'estil renaixentista-plateresc es troba situada en front del Pont de la Misericòrdia i també és coneguda com "Castell del Pont" pel seu aspecte de fortalesa.
- Iglesia de Santa Maria do Campo, romànica de la segona meitat del s. XII. Una gran escala ens porta fins a la porta d'entrada, flanquejada per dues torres: de les Campanes (s.XVIII) i la del Rellotge (s. XIX). No podem accedir a l'interior.
- Porta do Valado, a la que arribem seguint un estret carreró anomenat A Calexa das Monxas. Es considera romànica (s.XIII) i per la seva dimensió es creu que devia ser una porta secundaria d'accés al recinte emmurallat.
- Porta da Vila, entrada principal a la vila per l'antiga calçada romana (s. XII). A la seva part exterior trobem part de l'antiga muralla.
- Iglesia de San Francisco, construïda fora del recinte emmurallat va pertànyer al convent fundat al s. XIII pels franciscans.
El poble va estar rodejat per grans muralles i torres i tenia sis portes d'accés, de les que actualment només es conserven tres.
Després d'aquesta ruta cultural fem un cafè i les nenes es mengen un gelat. Ja recuperats marxem cap a As Catedrais. Quan agafem l'accés a les platges ja ens adonem que havíem d'haver vingut més aviat, la zona està col·lapsada. El primer pàrquing és ple de cotxes, desistim d'entrar al segon on un guàrdia civil intenta controlar el caos. Un munt d'autocaravanes inunden el pàrquing i els cotxes es fiquen a qualsevol forat. Es veuen toldos parats al fondo. Girem cua i anem fins una explanada que queda més apartada i allà no tenim problema per parar, això si, hem de caminar una estona fins la platja. Està acabant de baixar la marea, és espectacular.
Passegem per la sorra i remullem els peus a la vora. La Núria salta i corre amunt i avall.
Llàstima que hi hagi tanta gent que quasi bé no es poden fer fotos, sembla la rambla!!
Explorem les grutes que han quedat al baixar l'aigua.
Caminem per la vora seguint els penya-segats. Sembla que la platja no s'hagi d'acabar...
A la fi trobem un racó solitari, una estampa típica de la zona.
Tornem desfent camí fins les escales que pugen a l'accés al pàrquing i seguim fins a l'explanada on hem aparcat. La Beti i la Nana campen una estona. Desprès els hi posem el sopar, així ja es quedaran tranquil·les.
Són quasi les vuit del vespre i ja hem de començar a anar cap el destí de pernocta. Deixem la costa i en dirigim cap a l'interior de la província de Lugo. Dormirem a Mondoñedo.
Agafem la A-8 i en menys de mitja hora estem a l' àrea. Havia llegit bones crítiques i pensava que estaria força plena però la sorpresa és que només hi ha 3 autocaravanes i dos campers! Triem lloc i donem la raó als comentaris llegits, l'àrea està molt bé, sembla un lloc tranquil i tenim un bar davant per anar a fer els cafès.
Suposo que molta gent prefereix apilonar-se al pàrquing de les platges, millor...quina tranquil·litat.
Abans de sopar encara ens dóna temps a fer un petit passeig fins el centre. Les nenes agafen els patinets i en baixada ens prenen avantatge, de tornada segur que bufen.
Fem unes canyetes en una tasca, amb les seves corresponents "tapes". Demà visitarem el casc antic, per avui ja tenim prou.
Sopem i mirem una estona la tele. Fins demà.
Dimarts 9 d'agost: Mondoñedo - Lugo (62 km)
Ens desperten les campanes del Santuario de Os Remedios que està just davant de l'àrea. Esmorzem tranquil·lament. El pla del dia és visitar Mondoñedo i fer una petita ruta fins a la cascada del Salto do Coro, anar a dinar a l'àrea recreativa de A Fervenza, que té piscina fluvial i ja desprès per la tarda marxar cap a Lugo.
Agafem els patinets i baixem al centre. Trobem la O.T a la Plaça de la Catedral i entro a demanar informació. Em donen un petit planell amb el centre històric i una fotocòpia que indica la ruta fins al Salto do Coro. Pregunto com està per accedir a l'àrea recreativa amb la autocaravana i el noi diu que s'arriba per una carretera estreta, i com el veig dubtar preferim no arriscar-nos i ens quedarem a dinar aquí.
Estem a la Plaça de la Catedral. Mirant la informació veiem que la O.T està ubicada, juntament amb la biblioteca municipal i una sala d'exposicions, en l'edifici de l'antic Consistori (1578) a la zona alta de la plaça. A la part baixa està la catedral i al fons el Palau Episcopal.
Les cases que formen una de les cantonades, amb els seus porxos i finestrals, fan que el lloc sigui un dels més peculiars del poble.
Estan muntant unes estructures de fusta pel mercat medieval del proper cap de setmana, llàstima que ens ho perdrem...el lloc és del tot adient per aquestes celebracions.
Fem la volta a la plaça i una petita incursió a la catedral, que va ser declarada Monument Nacional l'any 1902. L'inici de la seva construcció es remunta a principis del s. XIII, però les obres varen durar la resta de segle i tot el següent.
Per aquest motiu els principals elements romànics van acabar decorats amb elements barrocs. Posteriorment es van realitzar ampliacions i remodelacions degut a la modificació del nivell de la plaça. Baixem pel carrer i en front del Palau Episcopal trobem la Fonte Vella (1548), a la que s'accedeix per una escala de pedra. Aquí comença la ruta cap el Salto do Coro, també coneguda com "ruta de l'aigua". El carrer dóna pas a una estreta carretera que acaba convertint-se en un caminet ocult dins el bosc. El tram final en pujada se'ns fa una mica dur, en Manel i jo carreguem amb els patinets! Ens esperàvem quelcom més espectacular, però suposo que el més d'agost el cabal és menys importants que altres èpoques i la cascada s'ha convertit en un fil d'aigua. Per rematar se'ns acaba la bateria de la càmera i no podem fer ni una foto !! (imatge de Google)
Les nenes es remullen els peus, i havent descansat una estona fem camí de baixada. Ara si que corren els patinets.
Parem a fer el vermut en una terrassa amb vistes a la Catedral i tornem a la auto a dinar i fer una migdiada. Passades les 16:00 h., i després d'un cafetó al bar del cantó de l'àrea, recollim, buidem i carreguem dipòsits i ens acomiadem de Mondoñedo, comentant que és una pena que un poble que ens acull i té una bona àrea no rebi més visitants.
Sortim cap a Lugo, amb les coordenades de l'àrea al GPS. En una horeta ens plantem a la ciutat encara que hem de fer dos intents per accedir a l'àrea doncs el carrer d'accés és paral·lel a la via principal i el GPS no detecta el trencant. Passem de llarg, veiem l'entrada i quan podem fer un canvi de direcció tornem cap el punt indicat.
En un pàrquing enorme al cantó d'un poliesportiu hi han reservades 10 places per autocaravanes. Ara només quatre estan ocupades. Ens posem a la part més retirada de l'entrada que queda a tocar una zona verda, així podrem tenir a la Beti i la Nana una estona fora a la fresca aquesta nit. Les nenes berenen i marxem a inspeccionar la ciutat. Porto un plano descarregat d'Internet de la ruta del "Lugo romano", quan passem per la O.T. demanarem més informació.
Seguint el consell de les observacions de l'àrea retallem camí pujant unes escales que surten del pàrquing i pugem travessant els jardins del Parc Rosalia de Castro. El carrer Cidade de Viveiro ens deixa a tocar la muralla, estem davant d'una de les deu portes que donen accés a l'interior del Casc Històric, la Porta de Santiago. Ja estem a dintre del recinte emmurallat. Ens dediquem a passejar en plan "turista".
Tant punt travessem la Porta de Santiago apareix davant nostre la façana la Catedral, edifici que barreja varis estils arquitectònics: façana principal neoclàssica (que al s. XVIII va substituir la original romànica), planta de creu llatina, porta nord romànica i una sèrie de capelles barroques.
A la part de darrera de la Catedral trobem la Praza de Santa Maria, amb la gran escalinata que puja fins a la façana del Palau Episcopal, sobri edifici barroc de planta quadrada construït sobre la torre de l'antic Pazo dels Condes de Lemos.
Per l'estret carreró de rúa Bon Xesús arribem a la Praza Maior, la més gran del Casc Històric, de forma rectangular i coronada pel Consistori, un dels principals exponents del barroc civil gallec. Es creu que a l'època romana en aquesta zona s'ubicava l'amfiteatre. Les porxades dels edificis que envolten la plaça donen abric a multitud de botigues, bars i terrasses. Girem per la rúa Doctor Castro i caminem sense rumb pels carrerons fins que de sobte ens trobem a la petita Praza do Campo, de forma triangular i porxada, on fins el s.XX s'instal·lava el mercat de les verdures, d'aquí el nom. Té origen romà, es suposa que aquí es situava l'antic Foro i algun dels edificis que l'envolten varen aprofitar les columnes romanes per construir els porxos.
Una font domina el centre de la plaça, amb la imatge de San Vicente Ferrer. Llegeixo la curiositat que durant les festes de San Froilan la font raja vi !
Sota els porxos trobem la O.T on agafem informació variada i els horaris per demà visitar els museus.
Ens adonem que estem a l'epicentre de la "zona de los vinos" i no podem deixar passar l'ocasió, agafem lloc a "A Tasca" i comprovem que amb la beguda ens porten unes tapetes que fan una bona pinta!!.
El cambrer, molt amable, ens porta una segona tapa...això es vida... I desprès del refrigeri tornem cap a la auto a descansar i sopar mentre planifiquem el dia de demà.
Dimecres 10 d'agost: Lugo - San Tirso (90 km)
Ahir varem decidir que avui caminaríem una mica i ens aixequem amb la intenció de baixar a la vora del riu i seguir el Passeig Fluvial, així la Beti i la Nana també podran gaudir de les vacances i còrrer una estona.
Són una mica més de les nou del matí i es veu poca gent, passegem tranquil·lament. Les gosses "paren" els coloms i les nenes llisquen amb els patinets.
Seguim el riu, passant per davant del Club Nàutic, amb una impressionant piscina fluvial (encara que a nosaltres les aigües tan fosques no ens fan gaire gràcia, i les nenes diuen que elles allà no es banyarien).
Quan donem per finalitzat el passeig tornem cap a la auto, ara fa una pujada!!
Les gosses es queden al seu "niu" i nosaltres marxem cap el centre a fer una mica de turisme cultural. Comencem per la Casa dos Mosaicos. Arribem cap a les 11:00h., just a l'hora de la primera visita. La entrada està en un portal com qualsevol altre en un carrer del centre de la ciutat.
La recepció està al baix de l'edifici i per unes escales accedim al soterrani, on trobem els restes arqueològics d'una antiga domus romana (casa important) datada a finals del s.III o principis del IV. La visita comença amb la projecció d'un documental que explica la fundació i evolució de la ciutat de Lugo, fundada per Augusto, sobre un antic castre preromà convertit en assentament militar, amb el nom de Lucus Augusti. Desprès una reconstrucció digital de com era la casa explicant els llocs on es situaven les restes que a continuació podrem veure "in-situ": un parell de mosaics amb motius geomètrics i el sistema de calefacció que estava situat sota el terra del menjador de l'habitatge.
Quan acaba la visita anem cap al Convent de Sant Francesc, seu del Museo Provincial de Lugo des de l'any 1957, on a part de recórrer les sales dedicades a l'arqueologia podrem veure les parts que encara es conserven de l'antic convent: cuina, claustre i refectori.
Després del corresponent vermut a "A Tasca" tornem a dinar i reposar una estona a la auto.
Acabem la nostra estada a Lugo recorrent la seva muralla, considerada com el recinte fortificat més important i millor conservat de l'imperi romà.
Construïda entre els anys 265-310 d.C., té una longitud de més de 2.000 m., entre 10 i 15 m. d'alçada i un gruix mig de 6 m. De les 10 portes d'accés a l'interior del recinte 5 es consideren originals.
Accedim al passeig de ronda de la muralla per una rampa situada en front de la catedral, a tocar la Porta de Santiago, i seguint el camí podem veure la ciutat des d'un angle diferent.
Després d'aquest tranquil passeig ens acomiadem de Lugo fent un cafè en una terrassa de la Praza Maior, sense presa, observant passar la gent.
Abans de marxar aprofitem per buidar i omplir dipòsits a la fantàstica àrea de la ciutat, amb doble punt de servei!
Deixem la província de Lugo i s'acaba la primera part del nostre viatge. Ara estarem uns dies de vacances familiars a San Tirso, on aparcarem "LaCargoleta" a la "eira" de l' "abuela" Julia i ens dedicarem a descansar...
Continuar llegint ... Galicia II: "Costa da Morte - Rias Baixas"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada