Vacances agost-2015
Diumenge 16 d'agost: DisneylandParis - Colleville-sur-Mer
7:00 h. i 19ºC
trajecte: 371 km
Travessem la Reixa d’Honor, accés principal al Domini i que separa el Pati d’Honor de la Plaça d’Armes.
Quedem esparverats amb la quantitat de gent que hi ha! No sabem si hi ha moltes cues, o una molt llarga que va fent esses com una serp...
Continuant a l’ala sur, ara a la planta pis, trobem la Galeria de les Batalles, amb quadres que rememoren les gestes dels exercits francesos i bustos dels combatents més populars.
Camí del punt àlgid de la visita, passem per la tribuna de la Capella Reial, que al igual que la Sainte Chapelle i la Capella dels Invalides separava durant els oficis religiosos a la reialesa, situada a la tribuna superior, de la Cort, ubicada en la planta baixa.
La sala realment és impressionant, llàstima que no la podem admirar més tranquil·lament.
Des dels finestrals és té una bona panoràmica dels extensos jardins, amb les fonts i el Gran Canal al fons.
Seguim la fila i passem per les estances reials, aquesta zona es coneguda com els Grands Appartements, realment les nenes es fan creus de com podien dormir en habitacions tan grans!
Cambra del Rei Cambra de la Reina
Tornem a la planta baixa i ara visitem les estances de les Mesdames (les 6 filles del rei Louis XV), que comparades a les del pis superior semblem que siguin de joguina.
I anem cap a l'exterior, on m'adono del meu error en la compra de les entrades. Massa gent per fer la visita que haguéssim volgut, hem perdut més d’una hora i mitja abans d’entrar i això ha fet que ara si volem visitar els jardins, són tant extensos i encara ens falta també la zona dels Palaus de Trianon, necessitaríem tot el dia, cosa que altera els nostres plans. A part, resulta que els menors de 18 anys entren gratis al palau, però han de pagar entrada als jardins, o sigui que decidim fer una entrada ràpida per fer les fotos de rigor des de l'explanada superior aprofitant els tres tiquets que tenim, en Manel ens espera a fora, i l’Alex que ha despistat a la noia de l’accés entra amb la Núria sense que aquesta s’adoni que passem quatre en lloc de tres.
Anotem a la llista dels nostres viatges pendents una propera visita a aquest lloc, on per anar bé s'han de dedicar dos dies, un pel palau i l'altre per els jardins, parcs i palaus annexes.
Tornem a la autocaravana i fem ruta cap a la costa, deixem enrere l’època daurada de l’absolutisme francès i posem rumb cap a un altre període important de la història més recent, el dia que es va iniciar l’alliberament de l’Europa ocupada per l’Alemanya nazi durant la II Guerra mundial: el dia D.
Pernocta: Pk Museu Overlord - gratuït - (GPS: 49.34793, -0.85807)
7:30 h. i 16ºC
trajecte: 143 km
Passegem una estona per la riba, la marea està baixa i en el punt mig dels 8 km de longitud de la platja trobem Les Braves, escultura commemorativa que simula les ales de la llibertat brotant de la sorra i l’aigua.
Inaugurada l’any 2004, durant el 60è aniversari del desembarcament, la seva autora, la francesa Anilore Banon, va dir: “He creat aquesta escultura en honor a la valentia d’aquests homes: fills, marits i pares, que han sacrificat les seves vides amb l’esperança d’alliberar al poble francès”.
Uns murs gravats amb els noms dels 1557 soldats que no van poder ser identificats, un edifici amb panells explicatius de les diferents operacions del desembarcament i una petita capella circular completen el conjunt d’edificis del camp sant.
Al final ens decidim per anar-hi a peu fins a la base del bus llançadora, un camí que surt de l’àrea, paral·lel al riu, ens porta directament. Hi ha un bon tros, però la vista s’ho val.
En aquesta planta superior trobem l’església, el claustre i el refectori.
I ja, per acabar de passar el capvespre, sessió de dutxes i barbacoa.
Ens hem de conformar amb el video promocional de la Oficina de Turisme de Normandia per veure l’ espectacle de les “grands marées”.
Pernocta: ASN Beauvoir -15,50€/24h, inclòs serveis- (GPS: 48.59427, -1.51208)
10:00 h. i 15ºC
trajecte: 64 km
La jornada comença aviat, toca primer torn de conducció en el inici de la tornada. Tenia pensat passar per Nantes, que ja havia quedat fora de ruta en el trajecte inicial, i seguir la pujada en sentit invers, però al final optem per recalcular el recorregut i creuar França més en diagonal, conduirem fins a Oradour-sur-Glane, un destí del que hem sentit a parlar en nombroses ocasions i ara tindrem oportunitat de visitar.
Tornem, ara de baixada, cap a la auto i seguim camí, dinem en ruta en una àrea de descans sota una bona ombra, on aprofitem per comprar
uns melons francesos, que acompanyem amb pernil.
Acabem de passar la tarda, sopem i mirem una estona la tele. Demà ens espera una altra llarga jornada en ruta.
Pernocta: ASN Oradour-sur-Glane –
pàrquing gratuït, aigua 2€ (jetons als poble)
Desprès d'esmorzar i passejar una estona a les gosses movem l'autocaravana fins al pàrquing del Memorial.
Oradour-sur-Glane, conegut amb el sobrenom del "poble màrtir", va quedar congelat en el temps el 10 de juny de 1944, només 4 dies desprès del desembarcament a Normandia, quan un batalló de les SS va rodejà el poble i va assassinar a 642 dels seus habitants. Les dones (240) i els nens (205) van morir cremats desprès de ser tancats a l'església i els homes (197) van ser metrallats a una de les places.
Accedim al recinte, però no entrem a la zona de memorial, on fotografies i objectes expliquen detalladament els fets. Realment es posen els pels de punta pensant en l'horror que van viure aquest grup de persones, així que ens saltem aquesta part i anem directament a l'antic poble.
A primera hora del matí, som pocs els que recorrem els silenciosos carrers, cosa que encara encongeix més el cor.
Fem la visita sense fer cap fotografia, un rètol indica "no fotos", tot i que suposo que molta gent s'ho salta, doncs només falta anar a google per trobar un munt d'imatges.
Només resten en peu part de les gruixudes parets de pedra i els esquelets metàl·lics d'un parell de cotxes, una bicicleta i els peus d'alguna màquina de cosir.
A les façanes, plaques en record de les famílies i professions dels antics moradors dels edificis.
A l'església, sense sostre degut l'incendi, els ferros rovellats del que va ser un cotxet de nen petit és l'únic element visible a part dels altars de pedra.
Acabem la visita travessant l'antic cementiri, on esgarrifa veure les tombes familiars amb les fotos, la majoria de nens i dones joves...
Desprès dels fatídics fets, els supervivents van decidir deixar el poble tal qual, per que ningú oblidés la barbàrie, i aixecar una nova vila a tocar.
Deixem enrere Oradur-sur-Glane i fem ruta fins el destí de pernocta, Carcassonne, dinant en ruta en una àrea de repòs a la carretera.
Trajecte acumulat: 4.048 km
Durada viatge: 22 dies
Trajecte acumulat: 4.048 km
Despesa acumulada: 2.680,00€
Gasoil: 535 € (488 l)
Peatges: 143 €
Pàrquing i àrees: 110 €
Supermercat: 790 €
Bars i restaurants: 460 €
Entrades: 245 €
Varis i regals: 397 €
trajecte: 371 km
Comencem la darrera part del viatge tornant a Bretanya, però avui ens ho hem agafat de jornada de “traspàs” i aprofitarem per fer una visita al Palau de Versalles, que ens queda de pas camí a la costa.
Ens aixequem aviat, passem per el punt de servei per omplir dipòsits i ens posem en ruta.
Preveiem una forta afluència a Versailles, així que volem arribar d’hora. El GPS ens marca uns 50 minuts de trajecte, contant que és diumenge suposem que no trobarem gaire trànsit a la circumval·lació de Paris.
 |
| ruta: DisneylandParis - Colleville-sur-Mer |
Preveiem una forta afluència a Versailles, així que volem arribar d’hora. El GPS ens marca uns 50 minuts de trajecte, contant que és diumenge suposem que no trobarem gaire trànsit a la circumval·lació de Paris.
Tinc anotats un parell de zones on podrem aparcar, però quan arribem a la explanada del palau, la Plaça d’Armes, i veiem que es comença a omplir d’autobusos turístics ens fiquem en el primer pàrquing que trobem, indicat com a Pk Europa (GPS: 48.80292, 2.1297), de pagament, a tocar de la Plaça i darrera de l’edifici de La Poste (correus).
Agafem les càmeres i la motxilla amb els entrepans de mig matí i sortim disparats cap al Château.
Enfilant la Plaça d’Armes una imponent estàtua de Louis XIV, el rei Sol, ens dona la benvinguda, a nosaltres i a milers de turistes més que apuren el pas cap a les cues d’accés.
Enfilant la Plaça d’Armes una imponent estàtua de Louis XIV, el rei Sol, ens dona la benvinguda, a nosaltres i a milers de turistes més que apuren el pas cap a les cues d’accés.
Travessem la Reixa d’Honor, accés principal al Domini i que separa el Pati d’Honor de la Plaça d’Armes.
Quedem esparverats amb la quantitat de gent que hi ha! No sabem si hi ha moltes cues, o una molt llarga que va fent esses com una serp...
Tampoc és qüestió de perdre el temps investigant, deixo al grup al final del que sembla la cua (no sabem si per comprar entrades, o ja per accedir al recinte) i entro a un edifici lateral marcat amb el rètol d’ informació. Entro i m'adono que la cua per la informació també fa la volta a les sales interiors i el final torna a estar fora de l’edifici! (Merda!)
Torno a entrar i m’arribo fins el mostrador, on tres persones col·lapsades intenten vendre les entrades ràpidament, però es clar, tothom fa moltes preguntes abans d’acabar de triar la modalitat de visita...estic per desistir (hagués estat el millor) quan veig que hi ha unes quantes màquines dispensadores de tiquets, que estranyament ningú fa servir. Agafo tres entrades “passaport” per els adults, que donen dret a visitar tot el recinte (segon error, hauria d’haver agafat només la visita al Palau). Els menors de 18 anys no paguen.
Torno a la cua, però em costa una estona trobar al grup, que m’espera impacientment.
La cua avança, però quan arribem a prop de la porta que dona accés a La Cour Royale (Pati Reial) hem de girar cua, i tornem a baixar cap al fons del Pati.
A prop d’una hora desprès i varies pujades i baixades pel pati, accedim a l’interior del recinte de visita. En tota aquesta estona hem tingut temps de menjar-nos l’entrepà, observar la barreja de turistes i seguir les “andanzas” d’un grup de xinos, guiats per una pera enfadada, que s’han anat colant de mica en mica fins aconseguir ficar-se tots força endavant.
A prop d’una hora desprès i varies pujades i baixades pel pati, accedim a l’interior del recinte de visita. En tota aquesta estona hem tingut temps de menjar-nos l’entrepà, observar la barreja de turistes i seguir les “andanzas” d’un grup de xinos, guiats per una pera enfadada, que s’han anat colant de mica en mica fins aconseguir ficar-se tots força endavant.
I una vegada al Pati Reial, més cua! Ufff...falsa alarma, és la cua per recollir la audio-guia, i tot i que està inclosa en el preu de l’entrada, no l’agafem, anem directes cap a la porta que dona pas a la Galeria de la Història del palau.
Que dir d’aquest arxiconegut edifici? En poques paraules:
El rei Lluís XIV va transformar i va ampliar l’antic pavelló de cacera del seu pare, el també rei Lluís XIII, convertint-lo en una de les millors mostres de l’art francès del s. XVII. Va traslladar la Cort i el govern de França des de Paris, i va ser residència reial fins a la caiguda de la monarquia durant la revolució francesa.Va ser declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat l’any 1979, i tres segles desprès de la seva construcció el domini conserva 800 hectàrees (de les 8000 originals), 20 km. de camins, 200.000 arbres, 35 km. de canalitzacions, 11 hectàrees construïdes, 2.153 finestres i 67 escales!
En aquesta Galeria de la Història, zona de introducció a la visita, trobem l’estàtua d’un antic conegut, Vauban.
Continuant a l’ala sur, ara a la planta pis, trobem la Galeria de les Batalles, amb quadres que rememoren les gestes dels exercits francesos i bustos dels combatents més populars.
Camí del punt àlgid de la visita, passem per la tribuna de la Capella Reial, que al igual que la Sainte Chapelle i la Capella dels Invalides separava durant els oficis religiosos a la reialesa, situada a la tribuna superior, de la Cort, ubicada en la planta baixa.
Arribem a la famosa Galeria dels Miralls, que amb la seva planta de 73,00x12,30 m. i una alçada de 10,50 m., tenia com a principal finalitat servir a diari de passadís al rei en els seus desplaçaments cap a la capella i les estances de la reina...
També era utilitzat per a la celebració de grans festes de la cort, recepció dels ambaixadors estrangers i balls de gala.
Molts anys més tard, el 28 de juny de 1919, es va signar en aquesta estança el Tractat de Versalles, que va posar punt i final a la I Guerra Mundial.
La sala realment és impressionant, llàstima que no la podem admirar més tranquil·lament.
Des dels finestrals és té una bona panoràmica dels extensos jardins, amb les fonts i el Gran Canal al fons.
Seguim la fila i passem per les estances reials, aquesta zona es coneguda com els Grands Appartements, realment les nenes es fan creus de com podien dormir en habitacions tan grans!
Tornem a la planta baixa i ara visitem les estances de les Mesdames (les 6 filles del rei Louis XV), que comparades a les del pis superior semblem que siguin de joguina.
I anem cap a l'exterior, on m'adono del meu error en la compra de les entrades. Massa gent per fer la visita que haguéssim volgut, hem perdut més d’una hora i mitja abans d’entrar i això ha fet que ara si volem visitar els jardins, són tant extensos i encara ens falta també la zona dels Palaus de Trianon, necessitaríem tot el dia, cosa que altera els nostres plans. A part, resulta que els menors de 18 anys entren gratis al palau, però han de pagar entrada als jardins, o sigui que decidim fer una entrada ràpida per fer les fotos de rigor des de l'explanada superior aprofitant els tres tiquets que tenim, en Manel ens espera a fora, i l’Alex que ha despistat a la noia de l’accés entra amb la Núria sense que aquesta s’adoni que passem quatre en lloc de tres.
Anotem a la llista dels nostres viatges pendents una propera visita a aquest lloc, on per anar bé s'han de dedicar dos dies, un pel palau i l'altre per els jardins, parcs i palaus annexes.
Tornem a la autocaravana i fem ruta cap a la costa, deixem enrere l’època daurada de l’absolutisme francès i posem rumb cap a un altre període important de la història més recent, el dia que es va iniciar l’alliberament de l’Europa ocupada per l’Alemanya nazi durant la II Guerra mundial: el dia D.
Dinem, amanida i aletes de pollastres, camí de Normandia.
Poc desprès de les 18:00 h arribem a destí, Longues-sur-Mer (GPS: 49.34308, -0.69188).
Sortim amb les gosses, que porten unes hores sense estirar les potes, i anem a visitar la zona. Ens trobem en un dels antics punts de defensa costera de l’exercit alemany: la bateria de Longues-sur-Mer, classificada com a Monument Històric, i que formava part del “mur atlàntic”.
Amb una situació privilegiada, al cim d’un turó, i dominant el Canal de la Màniga, va ser un dels principals punts estratègics durant el desembarcament dels soldats aliats, el 6 de juny de 1944.
El sistema defensiu constava d’un lloc de comandament de tir i quatre casamates que protegien, cada una, un canó de 150 mm. És la única bateria que conserva els canons originals.
 |
| Vista des de l'interior de la casamata |
Mirant cap a l’est podem divisar els pontons d’Arromanches, restes de les immenses moles de formigó que perduren encara front a les platges d’aquest petit poble, on en pocs dies els tècnics aliats van construir un port artificial flotant que permetia el desembarcament dels vehicles, tropes i provisions provinents de Gran Bretanya.
Al tornar a la auto ja no queden creps! (algú rondina, però a falta de crep...bo és un sandvitx de Nutella)
Poc més de 30 km. ens separen de la següent visita, la Pointe du Hoc, a l’extrem oest de la platja d’Omaha.
Quan arribem el gran pàrquing està quasi buit (GPS: 49.39321, -0.98865), és tard, però la zona de visita és d’accés lliure i ara se'ns fa estrany aquesta solitud desprès de les multituds d’aquest matí.
Quan arribem el gran pàrquing està quasi buit (GPS: 49.39321, -0.98865), és tard, però la zona de visita és d’accés lliure i ara se'ns fa estrany aquesta solitud desprès de les multituds d’aquest matí.
Aquesta zona de la costa, amb penya-segats de fins a 30 m. d’alçada, va ser testimoni d’una de les batalles més èpiques de la II Guerra Mundial, quan 225 Rangers nord-americans van escalar les parets escarpades i desprès de dos dies de resistir el foc enemic van aconseguir conquerir els canons de defensa alemanys.
Unes plaques commemoratives amb frases d’alguns presidents dels EEUU i panells amb croquis explicatius de la batalla ens fan entrar en situació, el centre d’acollida i petit museu està ja tancat.
Desprès de l’assalt, ara fa ja 71 anys, tot el litoral es va deixar tal qual, i queda com a mostra el gran nombre de cràters ocasionats per els bombardejos aliats en els dies previs al 6 de juny.
Fem el recorregut fins a la punta, i donem per finalitzada la jornada, ara toca buscar lloc de pernocta, avui improvisarem.
Refem camí fins a Colleville-sur-Mer, demà tenim les primeres visites previstes al voltant d’aquest petit municipi, i abans hem vist al passar que podríem pernoctar al pàrquing del Overlord Museum, que queda molt a prop de la platja d’Omaha i just davant del trencant cap el Cementiri Americà, així que anem cap allà.
Ens situem a la part posterior del pàrquing, a tocar d’uns camps que per mala sort estan una mica enfangats. Quan surten les peludes tornen amb les potes ben brutes!
Aquí la temperatura és més fresca que a Paris, les nenes surten amb l’Alex a fer unes fotos als tancs que estan exposats a la part frontal del museu mentre nosaltres comencem el torn de dutxes i començo a preparar el sopar.
Poca estona desprès arriben dues autos més, una camper i un cotxe amb un noi que viatja sol i sembla que es prepara per passar la nit al nostre costat.
Escalfo un costelló cuit i adobat que vaig comprar l’altra dia i l’acompanyem amb un invent d’en Ferran Adrià, truita de xips! Bé, es deixa menjar, i és ràpida de fer, només per a la propera vegada no afegiré sal, doncs les patates xips ja son prou salades!
La jornada ha estat llarga i estem cansats, la sobretaula és curta i tothom desfila cap el llit. Passem una nit molt tranquil·la, la improvisació ha sortit bé.
La jornada ha estat llarga i estem cansats, la sobretaula és curta i tothom desfila cap el llit. Passem una nit molt tranquil·la, la improvisació ha sortit bé.
Trajecte acumulat: 2.780 km
Gasoil: 87,17€ (1,09 €/l)
Peatges: 22,90€
Entrades: 50,00€
Àrea/Pàrquing: 10,45€
Entrades: 50,00€
Àrea/Pàrquing: 10,45€
Dilluns 17 d'agost: Colleville-sur-Mer - Mont Saint-Michel
7:30 h. i 16ºC
trajecte: 143 km
El dia despunta tranquil i clar.
Res a veure amb les jornades que es van viure aquell juny del 44.
Deixem el pàrquing del Overlord Museum, i anem a esmorzar a tocar del mar, aparquem a pocs metres de la sorra d’Omaha, coneguda amb el sobrenom de "la sagnant" (Bloody Omaha) (GPS: 49.37009, -0.8795).
Estem pràcticament sols a aquesta primera hora del matí.
Passegem una estona per la riba, la marea està baixa i en el punt mig dels 8 km de longitud de la platja trobem Les Braves, escultura commemorativa que simula les ales de la llibertat brotant de la sorra i l’aigua.
Inaugurada l’any 2004, durant el 60è aniversari del desembarcament, la seva autora, la francesa Anilore Banon, va dir: “He creat aquesta escultura en honor a la valentia d’aquests homes: fills, marits i pares, que han sacrificat les seves vides amb l’esperança d’alliberar al poble francès”.
Deixem la platja i fem els pocs quilòmetres que ens separen de la nostra darrera visita en aquesta ràpida passada per terres normandes, anem al Cementiri Americà de Colleville-sur-Mer.
Accedim al recinte i aparquem en una zona destinada a rebre els nostres vehicles (GPS: 49.35702, -0.85201).
Durant la guerra un primer cementiri provisional es va situar a la propera localitat de Sainte-Mère-Église, famosa per l’escena del paracaigudista enganxat durant tot un dia al campanar de la seva església. Va arribar a albergar més de 20.000 soldats americans caiguts a la batalla. Al acabar la guerra quasi la meitat dels cossos van ser repatriats i el govern francès va cedir a perpetuïtat 70 hectàrees de terreny al govern d'Estats Units, localitzades en un petit cim sobre la platja d’Omaha, on es va construir el nou cementiri de Colleville-sur-Mer, i es van reubicar els cossos restants.
El silenci convida a passejar mentre ens ve al cap l’escena final de la pel·lícula “Salvar al soldat Ryan”.
Un total de 9387 tombes, creus i estrelles de David, blanques i perfectament alineades, destaquen sobre la verda gespa, totes elles de soldats caiguts durant la II Guerra Mundial, excepte una, la de Quentin Roosevelt, fill del president Theodore Roosevelt, caigut durant la I Guerra Mundial, i que va ser traslladat fins aquí per que descansés junt al seu germà, Theodore Roosevelt Jr.
Uns murs gravats amb els noms dels 1557 soldats que no van poder ser identificats, un edifici amb panells explicatius de les diferents operacions del desembarcament i una petita capella circular completen el conjunt d’edificis del camp sant.
I la Càpsula del Temps, soterrada sota una làpida de granet rosa amb la inscripció “obrir el 6 de juny de 2044”, on es van guardar diaris i reportatges sobre els fets esdevinguts, i que tornaran a sortir a la llum 100 anys desprès del conflicte.
Sortim del pàrquing i deixem enrere les platges del desembarcament amb la vista posada en una altra de les visites estrella d’aquestes vacances, el Mont Saint-Michel.
 |
| ruta: Colleville-sur-Mer - Mont Saint-Michel |
De camí parem a omplir el rebost i aprofitem per comprar un parell de bous de mar, que en menys de 10 minuts ens tenen cuits, i reservarem per sopar a la fresca.
Vaig estar mirant les possibilitats de pernocta a prop del famós illot, i eren tres: el nou pàrquing per a visitants amb zona reservada per autocaravanes (20,80 €/dia), el càmping Mont Saint-Michel (més a prop però amb el inconvenient dels horaris d’entrada i sortida) i l’àrea d’autocaravanes de Beauvoir (15,50 €/dia)
Ens decidim per l’àrea, doncs el pàrquing, tot i quedar més a prop, no ens permetrà treure taula i cadires, i també volem una estona de relax.
Pago l’import a la màquina amb barrera que dona accés a l’àrea i busquem una plaça adient, tot i tenir una alta ocupació encara queden algunes lliures per triar. Ens col·loquem i després de les tasques típiques ja ens podem entaular a fer el vermut, dinar i gaudir d’una extensa sobretaula.
A mitja tarda ens preparem per la visita, es suposa que hi ha una “navette” que enllaça l’àrea amb la base del bus llançadora que ens deixarà a peus del Mont.
L’any 2006 vam estar aquí, però llavors encara es podia arribar amb els vehicles fins a la base del promontori rocós i aparcar a la badia en horaris de marea baixa. Ara no, desprès de 10 anys d’obres s’ha recuperat l’aspecte marítim original de la badia, amb la construcció d’una nova presa per regular les crescudes del riu Couesnon i l’eliminació dels sediments acumulats deguts a la construcció, l’ any 1880, d’un dic insubmergible que estava provocant que vora l’any 2040 el Mont Saint-Michel hagués estat rodejat de praderies.
Ara només es pot accedir a peu o amb transport organitzat.
La llançadora ens deixa a les portes de les antigues muralles, totes al descobert degut a la baixamar. No hem tingut sort, no estem en època de les grans marees i no veurem l’abadia en el seu màxim esplendor, envoltada d’aigua.
Traspassem el portó d’accés a la fortificació i enfilem carreró a munt, estret i ple de gent, en direcció a la abadia. Prèviament, com no, fem la parada obligada a una botiga de gelats i creps.
En el tram final de pujada les escales serpentegen adossades a la muralla que envolta l'abadia, la imatge de la imponent edificació des d'aquí baix impressiona.
Se’ns ha tirat la tarda a sobre i no sabem si arribarem a temps per accedir a la visita, la taquilla tanca a les 18:00 h i falten pocs minuts. No som els únics, uns quants grups més s’acosten a la porta amb cara d’interrogació...tenim sort, passem tots i posen la cinta de tancat just desprès. Tenim una hora per recórrer la abadia.
En el fulletó guia de la visita trobem una ràpida descripció de l'evolució de la construcció al llarg de la història:
Edificat a partir de tres somnis que va tenir Sant Aubert, bisbe d'Avranches, l'any 708, el Mont Saint-Michel va ser des del seu origen un centre de peregrinació destacat. L'església preromànica va ser construïda abans de l'any 1000. Al segle XI, l'església abacial va ser edificada sobre un conjunt de criptes, al nivell de la punta del penyal i els primers edificis conventuals van ser afegits al seu mur de la part nord. Al segle XII, els edificis conventuals romànics van ser engrandits per la part oest i sud. Al segle XIII, una donació del rei de França Felip August a causa de la conquesta de Normandia, va permetre iniciar el conjunt gòtic de la Meravella: dos edificis de tres pisos, dominats pel claustre i el refetor. Al segle XIV, amb la guerra de Cent Anys es va plantejar la necessitat de protegir l'abadia mitjançant un conjunt de construccions militars que li va permetre resistir a un lloc de 30 anys. Al segle XV, el cor gòtic flamíger va reemplaçar el cor romànic de l'església abacial.Fins al segle XVIII, va seguir l'edificació dels habitatges abacials que componen la façana sud de l'abadia. Transformada en presó des de la Revolució fins el Segon Imperi, l'abadia va ser traspassada el 1874 fins a l'actualitat als serveis dels Monuments Històrics i està oberta al públic al llarg de l'any. Des de 1969, una congregació monàstica manté una presència espiritual permanent. (www.ot-montsaintmichel.com)
Declarat monument històric l’any 1862, figura des del 1979 a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.
Seguim el recorregut marcat i pugem fins a la part més alta de la abadia, des del pati superior tenim unes espectaculars vistes de la badia, quilòmetres i quilòmetres de sorra, que en unes hores quedaran coberts per l’aigua.
Seguim el recorregut marcat i pugem fins a la part més alta de la abadia, des del pati superior tenim unes espectaculars vistes de la badia, quilòmetres i quilòmetres de sorra, que en unes hores quedaran coberts per l’aigua.
Des de l’altre extrem veiem els jardins de la part baixa, la passarel·la inundable de nova construcció i, si tinguéssim uns prismàtics, podríem veure al lluny la localitat de Beauvoir, on s'han quedat de guàrdia les quatre peludes.
Baixem cap al segon nivell, on es distribueixen dues grans sales, la Sala dels Cavallers i la Sala dels Hostes, i la cripta. La primera, més quadrada i amb tres files de columnes suportant el sostre, on la Sandra s’ inspira fent unes originals fotos.
La Sala dels Hostes, de planta rectangular, dividida per una única fila de columnes, presenta dues grans llars de foc en un dels seus extrems.
Acabem la visita a la abadia i tornem a baixar pel concorregut carrer que ens porta fins a la base de l’illot. Refem el procés de tornada amb el bus llançadora i en el trajecte final a peu parem a una botiga de productes “du terroir” i comprem unes ampolles de sidra i calvados, al temps que gaudim de les darreres vistes del Mont Saint-Michel.
I ja, per acabar de passar el capvespre, sessió de dutxes i barbacoa.
Un bon sopar, bous de mar de primer i graellada de segon. Només un inconvenient...el núvol de mosquits que sembla que ens estava esperant, acabem ben untats d’Autan!
Ens hem de conformar amb el video promocional de la Oficina de Turisme de Normandia per veure l’ espectacle de les “grands marées”.
Pernocta: ASN Beauvoir -15,50€/24h, inclòs serveis- (GPS: 48.59427, -1.51208)
Trajecte acumulat: 2.923 km
Supermercat: 134,92€
Entrades: 18,00€
Hostaleria: 11,50€
Entrades: 18,00€
Hostaleria: 11,50€
Àrea/Pàrquing: 15,50€
Dimarts 18 d'agost: Mont Saint-Michel - Cancale
10:00 h. i 15ºC
trajecte: 64 km
Comencem un altra dia sota un cel blau, brilla el
sol.
Esmorzem tranquils a l’àrea de Beauvoir i abans de
marxar passegem una estona amb les gosses, doncs durant la propera visita
prevista, a Saint-Malo, s’ hauran de quedar a la auto.
La Morga ens fa unes quantes poses...
Durant la jornada d’ avui ens dedicarem a conèixer
part de la Côte d’Emeraude, en concret visitarem dues localitats molt
conegudes: Saint-Malo, famosa vila corsària, i Cancale, un dels centres
ostrícoles més prestigiosos de tot l’estat francès.
Buidem i omplim dipòsits i deixem l’àrea rumb a
Saint-Malo.
Més lògic hagués estat primer parar a Cancale i
desprès anar fins a Saint-Malo, però preferim fer-ho al revés, doncs volem
passar la tarda a Cancale i poder fer una bona degustació de les reputades
ostres.
 |
| ruta: Mont Saint-Michel - Cancale |
Ens acostem tot el que podem amb l’autocaravana
fins el centre històric de la vila, però el pàrquing que portàvem preparat no
existeix! El lloc on ens vol portar el GPS és una campa de la zona portuària,
pot ser que abans es pogués aparcar...
En la mateixa avinguda, una mica més lluny hem vist
alguna auto aparcada en fila, al voral, i anem cap allà. Per sort encara trobem un
lloc lliure, cosa que no poden dir les vàries autos que arriben durant els
minuts que ens preparem per anar cap al centre.
Anem cap al centre històric, conegut com a Intra-muros.
Anem cap al centre històric, conegut com a Intra-muros.
Una mica d’història:
El monjo gal "Mac Low" es convertí en bisbe d’ Alet (actualment absorbida per la ciutat de Saint-Malo), al segle I a.C. El port gal·loromà va permetre la construcció d'una ciutadella fundada sobre un illot al segle XII. D'aquí va salpar, al segle XVI, Jacques Cartier per descobrir Canadà, així com els vaixells pesquers que van arribar a Terranova. Els armadors van fer fortuna i la ciutat va prosperar a l'abric de les muralles, ampliades pels deixebles de l'arquitecte Vauban. Al segle XVIII, els corsaris Duguay-Trouin i Surcouf van reafirmar el prestigi de Saint-Malo, amb el seu estendard onejant per sobre de la bandera francesa.(www.vacaciones-bretana.com)
La ciutat està totalment bolcada al turisme, amb
infinitats de bars, restaurants i locals de records i productes típics. Tot i
això té un encant especial.
Passegem pels estrets carrerons i busquem les escales
que ens porten fins a dalt de la muralla, on iniciem el camí de ronda.
Aprofito la parada tècnica a una creperia per anar a comprar el sopar: un assortit de marisc (ja cuit) per fer un “plateau de fruits du mer”, on no faltaran les ostres, cargolins, gambetes i un llamantol!
Pernocta: ASN Cancale -10,00€/24h, inclòs serveis- (GPS: 48.66993, -1.86555)
El primer que trobem, mirant cap a la dreta, és la
Plage de l’Éventail. La marea està alta, i l’aigua arriba fins a la base de la
muralla.
Des d’aquesta posició observem, un centenar de
metres aigua endins, el Fort National, classificat com a monument històric des
de l’any 1906. El petit illot servia de referència des de l’antiguitat als
vaixells, i Louis XIV va encarregar a Vauban la construcció d’una fortalesa com
a baluard defensiu contra els atacs anglesos.
En un altre illot proper a la costa , "Le
Grand Bé", es troba la tomba del “malouin” amb més renom, l’escriptor i
polític Chateaubriand.
En hores de marea baixa es pot arribar caminant per
la sorra fins a aquestes petites illes. Seguim la línia de muralla admirant la costa, mentre ens
acompanya una encuriosida gavina, que sembla que li agrada fer de model per
molts turistes que passen a prop seu.
Deixant enrere la fantàstica vista de la badia,
baixem de la muralla just a la “Place du Guet” on trobem una placa amb la
peculiar història dels “chiens du guet” (gossos del rellotge). Aquests eren una
manada de gossos de guàrdia que de dia estaven tancats i els deixaven sortir a
l’exterior de les muralles durant les hores nocturnes del toc de queda, amb la
funció de protegir el recinte intra-murs d’intrusos i corsaris. Aquesta manada
es va mantenir, a costa de les arques municipals, des de l’any 1155 fins el
1770, quan es van menjar a un oficial de la marina, a raó d’això es van
enverinar tots els gossos i va desaparèixer el cos de guàrdia. Destacar que al blasó
de la vila dos d’ aquests gossos apareixen protegint l’escut d’armes.
L’edifici que els albergava en el seu soterrani és
avui en dia un hotel que ha mantingut el tradicional nom.
Acabem de fer una volta per els estrets carrers
tafanejant dins les moltes botigues de records, i al final comprem unes quantes
coses: un altra imant per a la nevera, un petit llibre de receptes de “moules” i
caramels típics de la zona.
Després d'aquesta curta però profitosa visita a la
petita vila corsària partim cap al destí de relax i pernocta d’avui, Cancale.
Tenim un curt trajecte, i en menys de 20 minuts ens plantem a l’entrada de
l’àrea d’autocaravanes que disposa el poble.
Com es habitual a aquesta hora d’arribada a destí
no tenim problemes per trobar un bon lloc, i en un no res plantem la taula i
fem un dinar típic de la zona “moules i frites”...
Aquesta tarda ens ho agafem amb calma: petita
migdiada i/o lectura,... i passades les sis agafem un caminet que surt de
l’àrea i ens arribem fins el port, centre neuràlgic per a la degustació de les
ostres.
A aquesta hora, amb la marea baixa, queden al
descobert les zones d’explotació dels “parcs à huîtres”, zones de la costa on
es cultiven aquests apreciats mol·luscs.
Cancale és des de temps dels romans una vila
coneguda per les seves reputades ostres “plates” salvatges, que creixien en
bancs naturals existents en aigües profundes. A partir de 1850, i degut a l’esgotament
d’aquests bancs i a les restriccions de captura, els pescadors es van
reconvertir en agricultors i es van dedicar al cultiu de les ostres “creuses”, i va aparèixer en front de tot el litoral de la vila un parc ostrícola que
actualment ocupa un total de 365 hectàrees.
A la zona de costa entre Cancale i el
Mont-Saint-Michel les marees estan entre les més altes del món, el rang de
marea és de 14 metres, i el moviment de la mar fa que el corrent provoqui una
barreja permanent de l'aigua i la renovació del plàncton, condicions idònies
per el cultiu d’aquesta deliciosa clova, de gust iodat.
Ens dirigim cap a la placeta on estan posades les
paradetes del mercat, totes amb els seus típics tendals de ratlles blanques i
blaves. Compro una dotzena de la mida petita per menjar “in-situ” i un quilo
per portar cap a la autocaravana.
Ens les serveixen obertes, en una plata amb llimona
que a posteriori hem de retornar. I anem cap el moll, on es costum asseure per
menjar-les i llençar les cloves buides al mar. Ara amb l’aigua retirada cauen a
la sorra, bé no es veu la sorra, milers de cloves esperen l’erosió per reconvertir-se
en petits grans que es barrejaran amb aquesta, formant un nou llit marí.
La
Sandra que torna a apoderar-se de la càmera de fotos continua amb el seu joc de reflexes.
Aprofito la parada tècnica a una creperia per anar a comprar el sopar: un assortit de marisc (ja cuit) per fer un “plateau de fruits du mer”, on no faltaran les ostres, cargolins, gambetes i un llamantol!
La Sandra es conforma amb uns ous ferrats...
Trajecte acumulat: 2.987 km
Supermercat: 44,95€
Records/Varis: 14,75€
Hostaleria: 35,50€
Records/Varis: 14,75€
Hostaleria: 35,50€
Àrea/Pàrquing: 10,50€
Dimecres 19 d'agost: Cancale - Dinan
8:00 h. i 16ºC
trajecte: 39 km
A aquesta hora del matí no es veu ningú més pel carrer, el poble, íntegrament format per casetes de pedra i taulats de pissarra negra sembla desert.
Al bell mig trobem l’església, edifici del s.XIII que es va aixecar sobre les runes de un antic monestir fundat pel sant que dona nom a la vila.
Adossat a l’església podem admirar l’antic cementiri.
Comença a plovisquejar...i no hem agafat els paraigües! Baixem cap al Rance i passegem una estona per la vora del moll, on unes poques persones estan preparant els seus estris de pesca.
A aquestes alçades de les vacances ja anem fora de rutòmetre, així que no sabem si ens quedarem a passar la nit, depèn de com vagi el dia i si veiem que val la pena quedar-s’hi.
El passeig està molt animat i les terrasses de les crêperies i bistrots estan plenes de gent que ja dinen.
Desprès de la pausa per dinar i una tranquil·la sobretaula és l’hora d’esbarjo de les peludetes, per sort ben be del cantó del pàrquing surt un caminet que dona inici a una via verda, que transcorre paral·lela al riu, amb un ampli camp on poden estirar una bona estona les potes.
travessem una de les portes i accedim al recinte “intra-muros” just per la zona del Jardin Anglais, a la part posterior de la basílica de Saint-Sauveur.
I fem camí de tornada cap a l’àrea, on no ens podem entretenir gaire estona doncs hem de fer el nostre darrer sopar a Bretanya...a
horari francès.
Ens decantem per una crêperie típica, i també som típics a l’hora de demanar: les petites una crêpe i l’altra “moules et frites” i els grans compartim “moules et frites” i de segon crêpes al gust, tot regat amb una bona gerra de sidra.
Pernocta: APN Dinan (GPS: 48.4543, -2.03842)
trajecte: 39 km
Comença un nou dia, en el que ja es respira el
començament del camí de retorn a casa, amb el cel força tapat.
Sortim amb les gosses coincidint amb l’arribada del
flequer del poble que es planta a la porta de l’àrea durant una estona per
oferir els seus serveis als autocaravanistes, compro pa i croissants per
esmorzar, i creuem la carretera fins el camp adjacent on les gosses campen una
estona.
Desprès d’esmorzar fem canvi d’aigües (dels dos
punts de servei un està inoperatiu), pago a la màquina (amb monedes, doncs el
sistema de pagament amb targeta també està avariat) i deixem Cancale en
direcció a Dinan, amb una petita parada prevista a un dels “Plus Beaux Villages de France”: Saint-Suliac.
 |
| ruta: Cancale - Dinan |
A l’entrada del poble, per la D7, trobem una
esplanada d’herba habilitada com a pàrquing, on unes quantes autos sembla que
han passat la nit. Aparquem, agafem les jaquetes (ha refrescat) i caminem cap
al centre (GPS: 48.57146, -1.96652).
El petit poble de Saint-Suliac s’ aixeca en forma d’amfiteatre
a la riba dreta de l’estuari del riu Rance. Des del primer moment ens adonem
del seu marcat caràcter mariner, amb xarxes i aparells de pesca adornant els
estrets carrerons.
A aquesta hora del matí no es veu ningú més pel carrer, el poble, íntegrament format per casetes de pedra i taulats de pissarra negra sembla desert.
Al bell mig trobem l’església, edifici del s.XIII que es va aixecar sobre les runes de un antic monestir fundat pel sant que dona nom a la vila.
Adossat a l’església podem admirar l’antic cementiri.
Comença a plovisquejar...i no hem agafat els paraigües! Baixem cap al Rance i passegem una estona per la vora del moll, on unes poques persones estan preparant els seus estris de pesca.
Sota una lleugera pluja tornem cap a la
autocaravana, i sortim direcció a Dinan.
El GPS ens porta fins al pàrquing, que està a la zona baixa de la ciutat, molt a prop del port fluvial (GPS: 48.57146, -1.96652). A peus d’un impressionant viaducte trobem varies places reservades per autocaravanes.
El GPS ens porta fins al pàrquing, que està a la zona baixa de la ciutat, molt a prop del port fluvial (GPS: 48.57146, -1.96652). A peus d’un impressionant viaducte trobem varies places reservades per autocaravanes.
A aquestes alçades de les vacances ja anem fora de rutòmetre, així que no sabem si ens quedarem a passar la nit, depèn de com vagi el dia i si veiem que val la pena quedar-s’hi.
Com ja passem de migdia ens quedem a fer un volt
per la zona baixa de la ciutat, enfilem la rue du Port i en un moment (hem de
fer una lleugera pujada i desprès tornar a baixar cap a la riba del riu) estem
al moll.
El passeig està molt animat i les terrasses de les crêperies i bistrots estan plenes de gent que ja dinen.
Un
carreró, la rue du Petit Fort, perpendicular al moll fa molt bona pinta amb típiques
cases d’entramat de fusta amb els baixos reaprofitats per obrir un munt de
botiguetes d’artesans i records. Enfilem carrer a munt, parant contínuament per
fer fotos.
Pugem i
pugem i sembla que el carrer no té final, així que decidim tornar a dinar i
quedar-nos per la tarda per acabar de descobrir la ciutat, que de moment ens ha
sorprès gratament, i per sopar la decisió és unànime: crêpes al port.
Desprès de la pausa per dinar i una tranquil·la sobretaula és l’hora d’esbarjo de les peludetes, per sort ben be del cantó del pàrquing surt un caminet que dona inici a una via verda, que transcorre paral·lela al riu, amb un ampli camp on poden estirar una bona estona les potes.
I ara ja podem sortir a descobrir la “vieille ville”
de Dinan. Optem per pujar per un corriol amb escales que ens porta a peus de la
muralla...
travessem una de les portes i accedim al recinte “intra-muros” just per la zona del Jardin Anglais, a la part posterior de la basílica de Saint-Sauveur.
Amb els seus gairebé tres quilòmetres de muralles, Dinan i el seu castell del segle XIV s'alcen amb orgull sobre el riu Rance. Del port esportiu, situat a la part baixa de la ciutat, parteixen bonics passejos cap a l'estuari. En canvi, a la part alta, les cases medievals amb estructures de fusta realitzades en prominència completen la visita d'aquesta localitat amb tant caràcter medieval.L'escarpada rue de Jerzual sembla conduir a plena Edat Mitjana. Les cases medievals de fusta acabades en forma de triangle punxegut són testimoni de la riquesa que va viure aquesta ciutat. Entre els segles XIV i XVIII el carrer estava plena de teixidors, blanquers ... En l'actualitat és una visita imprescindible que permet viatjar en el temps davant els tallers-botiga d'artesans vidriers i dauradors de fusta.(www.vacaciones-bretana.com)
Passegem pel casc antic, molt animat, que ens
impressiona degut a la antiga estructura medieval tan ben conservada fins els
nostres dies.
Parem a recuperar forces a una típica taberna
bretona, Le P’Tit Breizh, una
de les darreres oportunitats per degustar la sidra local.
Ens decantem per una crêperie típica, i també som típics a l’hora de demanar: les petites una crêpe i l’altra “moules et frites” i els grans compartim “moules et frites” i de segon crêpes al gust, tot regat amb una bona gerra de sidra.
La Núria no pot esperar...i s’ escalda la llengua amb els musclos!
I desprès d’aquest àpat bretó anem cap a dormir,
demà ens toca la primera jornada de baixada cap a casa.
Pernocta: APN Dinan (GPS: 48.4543, -2.03842)
Trajecte acumulat: 3.026 km
Supermercat: 10,90€
Hostaleria: 19,10€
Àrea/Pàrquing: 5,00€Hostaleria: 19,10€
Dijous 20 d'agost: Dinan - Oradur-sur-Glane
7:00 h. i 15ºC
trajecte: 430 km
trajecte: 430 km
La jornada comença aviat, toca primer torn de conducció en el inici de la tornada. Tenia pensat passar per Nantes, que ja havia quedat fora de ruta en el trajecte inicial, i seguir la pujada en sentit invers, però al final optem per recalcular el recorregut i creuar França més en diagonal, conduirem fins a Oradour-sur-Glane, un destí del que hem sentit a parlar en nombroses ocasions i ara tindrem oportunitat de visitar.
 |
| ruta: Dinan - Oradour-sur-Glane |
Deixem enrere Dinan, i la D137 ens porta fins a la circumval·lació
de Rennes (un altre destí que ens queda pendent per un proper viatge). Fem
mitja volta a la circumferència que envolta la ciutat i per la sortida “Porte d’Angers” ens desviem cap a la D41, que
com bé indica el nom de la sortida ens porta fins a aquesta ciutat, on farem un
descans i visitarem el seu castell. El trajecte combina trams d’autovia amb trams
de nacional, i poc desprès de les 11 del matí arribem al pàrquing previst, on
també està permesa la pernocta (GPS: 47.47676, -0.55684).
Angers, classificada com a patrimoni de la Unesco,
es situa a la riba del riu Maine, a pocs quilòmetres del Loira. El pàrquing es
troba a la riba oposada a la ciutat antiga, i des de la nostra posició tenim
unes bones vistes de la Catedral de Saint-Maurice i les muralles de l’antic
castell.
Creuem el Pont de Verdum
i ens dirigim cap a les escales que donen accés a la zona alta de la vila,
porten directament al portal de la catedral.
No ens hi parem, continuem fins el Castell d’Angers.
L’exterior és espectacular, quasi 800 m. de muralla emmerletada envolta el recinte, on els primers signes d’ ocupació daten de 4000 anys a.C. Els romans van construir un palau, del que a penes queden restes, i la actual fortalesa es construeix durant el regnat de Lluis IX (el mateix de la Sainte-Chapelle de Paris) sota la regència de la seva mare, Blanca de Castella.
Posteriorment serveix de residencia temporal per els diferents ducs d’Anjou.
Passem per guixeta i accedim a l’interior, on ens
sorprenen uns fantàstics jardins.
Passem per guixeta i accedim a l’interior, on ens
sorprenen uns fantàstics jardins. Seguim el recorregut recomanat en el tríptic
informatiu, fins que ens adonem que hem perdut a l’Alex, segur que s’ ha
encantat fent fotos i no s’ ha adonat que hem anat cap a la zona inferior per
admirar el tapís de l’Apocalipsis...ens dispersem per trobar-lo...
Ja tots junts entrem a la galeria on s’ exposa el
famós tapís, tota a les fosques per no danyar el teixit que data del segle XIV.
Acabem la visita pujant a la part alta de la
muralla, on es troba un curiós jardí, anomenat el “jardin suspendu” amb una
zona de vinyes i uns parterres amb herbes aromàtiques i medicinals, que ja es
cultivaven en èpoques dels ducs d’Anjou.
Desprès d’algunes hores a la
carretera arribem a destí, Oradour-sur-Glane, passades les 18:00 h., i clar els
llocs de l’àrea reservats per autocaravanes ja estan ocupats (i alguns ocupant
més lloc del que els hi pertoca). Tot s’ha de dir que la zona està molt bé, amb
serveis i unes piques exteriors d’on hem d’omplir el dipòsit d’aigua a
garrafes, doncs el borne funciona amb “jetons” i a l’hora que és ja no estem
per anar fins al poble a comprar-ne, segur que la Oficina de Turisme ja està
tancada.
Aparquem a la zona alta, davant d'una zona de jocs infantils amb taula de ping-pong. Mentre uns fan torn de dutxes els altres aprofiten per fer un petit campionat! Jo faig unes fotos acompanyada d’una fresca
cerveseta...
Acabem de passar la tarda, sopem i mirem una estona la tele. Demà ens espera una altra llarga jornada en ruta.
Trajecte acumulat: 3.456 km
Gasoil: 64,48 € (1,09 €/l)
Supermercat: 2,50€
Entrades: 17,00 €
Supermercat: 2,50€
Entrades: 17,00 €
Divendres 21 d'agost: Oradur-sur-Glane - Carcassonne
8:00 h. i 23ºC
trajecte: 403 km
Desprès d'esmorzar i passejar una estona a les gosses movem l'autocaravana fins al pàrquing del Memorial.
Oradour-sur-Glane, conegut amb el sobrenom del "poble màrtir", va quedar congelat en el temps el 10 de juny de 1944, només 4 dies desprès del desembarcament a Normandia, quan un batalló de les SS va rodejà el poble i va assassinar a 642 dels seus habitants. Les dones (240) i els nens (205) van morir cremats desprès de ser tancats a l'església i els homes (197) van ser metrallats a una de les places.
Accedim al recinte, però no entrem a la zona de memorial, on fotografies i objectes expliquen detalladament els fets. Realment es posen els pels de punta pensant en l'horror que van viure aquest grup de persones, així que ens saltem aquesta part i anem directament a l'antic poble.
A primera hora del matí, som pocs els que recorrem els silenciosos carrers, cosa que encara encongeix més el cor.
Fem la visita sense fer cap fotografia, un rètol indica "no fotos", tot i que suposo que molta gent s'ho salta, doncs només falta anar a google per trobar un munt d'imatges.
 |
| imatge de www.francebleu.fr |
 |
| imatge de wikipedia |
 |
| imatge de |
A les façanes, plaques en record de les famílies i professions dels antics moradors dels edificis.
A l'església, sense sostre degut l'incendi, els ferros rovellats del que va ser un cotxet de nen petit és l'únic element visible a part dels altars de pedra.
Acabem la visita travessant l'antic cementiri, on esgarrifa veure les tombes familiars amb les fotos, la majoria de nens i dones joves...
Desprès dels fatídics fets, els supervivents van decidir deixar el poble tal qual, per que ningú oblidés la barbàrie, i aixecar una nova vila a tocar.
 |
| ruta: Oradour-sur-Glane - Carcassonne |
A mitja tarda arribem a
destí. Fa una calor que espanta, desprès de les agradables temperatures dels
darrers dies, i l’àrea està a petar. Ens posem al fons de tot en un dels pocs
llocs que queden lliures (i mira que és gran l’explanada!)
Desprès de començar a
recollir una mica els “bàrtuls” per demà desembarcar a casa, toca torn de
dutxes i ens arreglem per anar a fer un volt i sopar per la Cité.
Dels moltíssims llocs de
restauració acabem a una pizzeria, amb una amplia terrassa arborada, i rendim
compte de l' àpat final de les vacances.
Trajecte acumulat: 3.859 km
Gasoil: 68,16 € (1,10 €/l)
Peatges: 37,40 €
Supermercat: 23,92€
Hostaleria: 23,50 €
Àrea/pàrquing: 6,00 €
Peatges: 37,40 €
Supermercat: 23,92€
Hostaleria: 23,50 €
Àrea/pàrquing: 6,00 €
Dissabte 22 d'agost: Carcassonne - Figueres
8:00 h. i 20ºC
trajecte: 189 km
Final del viatge amb el curt trajecte que ens
separa de casa.
Per ser fidel a les nostres tradicions, de baixada
fem una “parada tècnica” a Leucate per comprar unes ostres, musclos i cargols,
haurem de compensar d’alguna manera la fi de les vacances, per que no sigui tan
dura la tornada dilluns a la feina...
... i haurem de començar a pensar en el destí per l'agost vinent!!
 |
| ruta: Carcassonne - Figueres |
Peatges: 11,70 €
Supermercat: 24,38€
Varis: 37,45 €
Supermercat: 24,38€
Varis: 37,45 €
Detall consums:
Durada viatge: 22 dies
Trajecte acumulat: 4.048 km
Despesa acumulada: 2.680,00€
Gasoil: 535 € (488 l)
Peatges: 143 €
Pàrquing i àrees: 110 €
Supermercat: 790 €
Bars i restaurants: 460 €
Entrades: 245 €
Varis i regals: 397 €