"" Escapades i més...: de novembre 2012

Traductor

dilluns, 5 de novembre del 2012

LLAC DE LES BOUILLOSES I ANDORRA



Pont de Tots Sants i tornem al Pirineu, aquesta vegada cap a la vessant francesa. Volem fer alguna excursió a la zona del Llac de les Bouillouses (que he descobert gràcies al fantàstic blog de LOFINI ) i aprofitar per arribar-nos fins Andorra (les nenes que no han estat mai volen saber que és “el país dels Pirineus”



Dimecres 30 d’octubre: FIGUERES - VILLEFRANCHE-de-CONFLET (102 km)

Teníem previst sortir demà al matí però al final marxem aquest vespre perquè s’ha anul·lat la festa de “Halloween” que tenia la Sandra a casa de l’Elena i la “yaya” no està fina per fer celebracions ni castanyada, així que farem camí avui.

El primer entrebanc el trobem quan anem a buscar la auto, falta una bombona de propà, m’he oblidat d’anar a canviar-la!
El segon entrebanc és que anem a la “Campinya” i no els hi queda propà. Marxem amb una bombona començada i esperem que si ens fa falta poder-la canviar a Puigcerdà (això portarà cua)

Decidim parar a Villefranche-de-Conflent, poso al GPS el pàrquing recomanat a CampingCar-Infos però com queda molt a tocar de la carretera anem fins el que hi ha a la part de darrera de la Ciutadella. Som la única AC.
Col·loquem les coses que havien quedat a les bosses i sopem mirant la TV francesa, em fa mandra connectar el disc dur.

Al cap d’una estona sentim xivarri, són els nens del poble que passen cap el centre. Deuen venir de demanar “truco o trato”, van disfressats.

La Núria se’ls mira amb enveja.


Dijous, 1 de novembre: VILLEFRANCHE-de-CONFLET - PLA DE BARRES  (33 km)

Hem dormit molt tranquils.
El dia comença una mica tapat. Esmorzem i sortim a fer una volta pel poble, però es aviat i encara tot està tancat. Alguna botigueta comença a pujar persianes.

Villefranche, que està a la llista de “Les Plus Beaux Villages de France”, va ser fundada al s. XI pel compte de la Cerdanya i posteriorment fortificada per Vauban al s. XVII (patrimoni mundial de la UNESCO)


Quan hem recorregut l’interior de la Ciutadella (apuntem a la agenda que aquest serà el destí d’un altre cap de setmana doncs ens queda per visitar el Fort Liberia i la Cova “Les Canaletes”) tornem a la auto i anem cap a Pla de Barres, fent parada tècnica a Mont-Louis per comprar pa i “bunyetes” (una espècie de coca fina de sucre).

En poca estona arribem a Pla de Barres (les bunyetes ja han desaparegut!!). El càmping està tancat (només obre de juny a setembre) però la barrera és oberta. Es pot accedir i utilitzar les parcel·les, només que no hi ha cap tipus de servei.

Estem sols, ens estranya que no hi hagi alguna auto més, i escollim una parcel·la davant de les barbacoes.
El dia s’ha arreglat, llueix un bon sol i es respira tranquil·litat...


Agafem la motxilla amb uns entrepans i un parell de Coca-Coles  i marxem a fer la Ruta dels Glacials que surt del mateix càmping.


Marca 7 km.
Només de començar ja trobem neu. Se’ns fa estrany, amb el sol que fa i caminant sobre la neu.

Les gosses salten amunt i avall.

La ruta no està ben senyalitzada, hem començat seguint les marques blanques i al cap d’una estona només trobem blanc-vermell. En Manel rondina - Si haguéssim comprat ja el GPS... -

No sabem on estem, però es suposa que totes les rutes que sortien del càmping eren circulars, així que esperem  tenir sort, i si que en tenim.

Sento en Manel que crida: - un cep!!! –
El nostre primer cep...


Això ens ha motivat i desprès d’immortalitzar-lo des de tots els angles trobem un senyal que marca la ruta dels glacials, estem tornant bé.
El rierol que està a tocar del càmping està en part glaçat però la Nana s'hi fica de totes maneres, aquesta no té mai fred.


Un cop a la auto preparem la barbacoa tot fent un vermut, i desprès dinem unes costelles de xai amb amanida.

Quan estem entaulats veiem passar una auto que arriba, una McLouis que es posa varies parcel·les més enllà. Aquesta nit ja no estarem sols en la foscor...

Les nenes miren la tele i juguen dalt la caputxina, no volen sortir a caminar una estona. Agafem les gosses i sortim per la carretera que puja als llacs, quina diferència de l’estiu plena de cotxes i autobusos amunt i avall. Quan portem una estona jo ja no segueixo el pas d’en Manel i ell tira cap a munt corrent i jo continuo caminant amb la Beti i la Nana. Arribo a la primera zona de picnic i l’esperem assegudes a la parada del bus. Comença a fosquejar.

De tornada trobem un altre cep al marge de la carretera, més gran que el del matí, però està ja passat, quina pena!

Al arribar al càmping tenim més companyia, una Challenger està posada al cantó del mòdul dels lavabos y dues Vans, en la parcel·la en front a la nostre. Estan preparant la seva barbacoa perquè diuen que porten un “garrí” per fer.

Comencem amb la Núria una partida de Monopoli però de seguida ho deixem per què s’encanta amb la peli que ha posat la Sandra. Preparo sopeta i començo a fer els ous ferrats quan...s’acaba el propà!! Merda. Ens mengem la sopa i una mica d’embotit, però se’ns ha passat la gana. Patirem una nit sense calefacció, sort que la temperatura exterior encara no és molt baixa, i el pitjor és que demà haurem de canviar els plans i anar cap a Puigcerdà, quan haguéssim volgut pujar al llac a fer una ruta.

Demà serà un altre dia. Apago la bomba per si baixés molt la temperatura i fes saltar el boiler.


Divendres, 1 de novembre: PLA DE BARRES - PUIGCERDÀ - ANDORRA (84 km)

Hem superat la nit sense calefacció! Quan ens hem aixecat estàvem a uns 15º C, això no ha sigut res comparat a quan ens va fallar la calefacció a Disney...

Esmorzem unes pastes (la llet està massa freda) i sortim cap a Puigcerdà.
Quan passem la frontera començo a buscar al mòbil on hi ha Repsol a aquesta zona, però tenim sort...a la benzinera de l’entrada ja veiem les gàbies amb les bombones. Anem disparats i “xasco”, no en tenen de plenes, hem d’esperar al camió de repartiment. Diu el noi que en una horeta passarà. Ens parem en un racó i esperem.

I esperem

I passada una hora tornem a preguntar, i la noia de la caixa hem diu que tornem a passar al migdia!!

Busco al Google i posa que a Bellver hi ha una benzinera Repsol, anem cap allà. Si no trobem res ens haurem de tornar cap a casa...

En el GPS no trobo cap benzinera Repsol, ja no sabem que fer, estem a punt de passar el poble quan veiem un camió de repartiment de butà girant dos carrers més amunt.

 – Segueix-lo –, li dic a en Manel, rondina, – i si es fica per un carreró estret! –, però si passa ell passem nosaltres, comencem la persecució.

Tenim sort i es para davant d’una casa a deixar dues bombones, parem i li pregunto si ens pot vendre una bombona, i quan diu que si els quatre respirem alleujats. Canviem les dues bombones, i ara si...cap a Andorra.

Passat La Seu d’Urgell ja comencem a trobar cua i ens acostem a poc a poc a la frontera.

Les nenes van mirant per la finestra, estant impacients per passar la frontera. Passem lentament i ja estem al “País dels Pirineus”.

El GPS ens porta ràpidament cap el pàrquing del supermercat River, on hi ha àrea per AC.

Entrem al súper, fem una volta i aprofitem per comprar tot el que ens fa falta per la auto (llaunes de coca-cola i cervesa, pasta per sopa de varis tipus, conserves, sucre,...) i decidim dinar al self-service. Hi ha wifi lliure, aprofito per passar unes fotos i “WhatsAppear” una estona.

Després de dinar, traiem les gosses una estona, i anem a buscar el bus que porta al centre.

Ens passem tota la tarda mirant botigues, comparem el GPS que volen comprar però per la poca diferencia de preu no ens val la pena comprar-lo aquí. Les nenes es compren uns gorros.

El viatge de tornada cap a la auto es fa llarg, hi ha molta cua, i estem quasi una hora per arribar al River. La Núria aprofita per fer el seu “minidiario” al mòbil.

Ens preparem un pica-pica a la auto mentre preparo el sopar, i al encendre el boiler s’apaga la cuina i la cale!! La bombona és nova, no pot faltar gas. Surt en Manel i tanca i obra el regulador i torna a funcionar...fins que encenc els quatre aparells a la vegada i torna a saltar!!

Tornem a provar, i així unes quantes vegades. Hi ha una rosca de plàstic negre, que no sabem per que serveix, que està fluixa (confesso que li he donat un cop aquest matí amb la pressa per canviar les bombones). Després de toquetejar i varis intents aconseguim que tot funcioni. (Feina pendent: esbrinar que es aquesta rosca i com funciona el “secumotion”). No se jo si ahir es va acabar la bombona o ja ens fallava el regulador...

Sopem i mirem una estona la tele.


Dissabte, 3 de novembre: ANDORRA - PLA DE BARRES (84 km)

Avui hem dormit com torronets. A primera hora buidem dipòsits i carreguem d’aigua i sortim disparats una altra vegada cap a Pla de Barres. Passem de llarg el càmping i pugem fins el Llac des Bouilloses. Farem l’excursió “Le tour des Étangs du Carlit”

El desnivell més important està concentrat en el primer tram, que es fa una mica feixuc.


Està ben nevat però ens sobra la roba d’abric! Algú comença a fer boles de neu...
Arribem al primer llac, es respira solitud.


A mida que anem pujant baixa la temperatura. A 2.160 m. d’altitud el llac La Coumasse ja està glaçat.




I continuem pujant. El llac de Dougnes és el més elevat i la seva superfície està totalment gelada.


Comencem la baixada i la neu comença a minvar.
De tornada el camí es fa més curt, i de sobte ja veiem “le barrage” de les Bouillouses als nostres peus. Quan varem estar el més de juliol el nivell de l’aigua era bastant més alt.


Tornem al pàrquing, agafem la auto i ens disposem a ocupar el mateix lloc al càmping.

Les Vans del “cochinillo” han marxat.
Mentre preparem el dinar, avui també toca barbacoa (en Manel li ha agafat el tranquillo a “les brases”), la Núria s’entreté a fer dibuixets a la sorra d’una parcel·la veïna.


I després juguen una estona.


Els entrecots que varem comprar a Andorra quasi no hi caven a les graelles.


Després de dinar reposem força estona i per la tarda fem una volta pel bosc a prop del càmping, a veure si trobem algun bolet més, però ja no tenim sort. Inspeccionem la zona de “acampada lliure” sota els arbres i a tocar el riu, i amagat entre els arbres trobem un antic refugi mig enderrocat, devia ser anterior a l’existència del càmping.

Sopem aviat i mirem una estona la tele. La foscor a fora la auto és total.


Dissabte, 3 de novembre: PLA DE BARRES - FIGUERES (136 km)

Ja és diumenge, toca tornada.

Recollim les coses, esmorzem i comencem a tirar cap a baix.

Fem una parada tècnica a Mont-Louis, on buidem dipòsits i ja deixem ple el d’aigua neta, preparat per la pròxima sortida. I ja que hi som comprem una altra tanda de “bunyetes” per a fer els postres a casa dels yayos.

I a esperar el pròxim destí: Alsàcia !!