Escapades i més...: MONTAUBAN (Festival lanternes 2022)

26/12/2022

Després de desestimar pujar a esquiar aquests dies que ens queden de vacances entre Nadal i Cap d'Any canviem de rumb...anirem a veure un esdeveniment que fa alguns anys que veig anunciar i no havíem tingut ocasió de fer quadrar amb cap de les nostres sortides: el Festival des Lanternes 2022 (quan escric aquest post ja tenen a la web les informacions per l'any 2023!!), aquest any amb seu a Montauban, uns 50 km. al nord de Toulouse.

Dilluns 26 de desembre: FIGUERES - REVEL

17:30 h
trajecte: 248 km

Finalment, després de molts canvis d'opinió, la Núria es queda a casa i reclutem el meu germà Alex, que s'apunta a un bombardeig.

Mentre esperem al polissó aprofito per penjar la nova cortineta a la finestra de la cuina, handmade per la menda a ganxet, ara conegut amb el sobrenom xic de "crochet"!
Tots a bord ens llancem a la carretera, amb el rebost ben assortit.

Al voltant de dos quarts de nou arribem a Revel, on farem parada per dormir. Accedim a l'àrea del poble, de la xarxa Camping-car Park, i ens situem en una de les parcel·les sobre herba del fons, zona que limita amb l'estadi esportiu, on estan entrenant sota uns potents focus; a l'entrada hi ha places sobre graveta, però estan ocupades.
Ens endollem al corrent i Manel surt amb les gosses mentre nosaltres acabem de col·locar les coses i parem taula per sopar.

Una estona de tele...a veure quines pelis haurà portat en aquesta ocasió l'Alex al seu disc dur...
I cap al llit, que demà tenim visita interessant al Museu aeronàutic AEROSCOPIA de Blagnac, als afores de Toulouse.

Dimarts 27 de desembre: REVEL - MONTAUBAN

8:40 h
trajecte: 130 km

Passats dos quarts de nou sortim de l'àrea de Revel, que ens ha agradat molt, i comentem que en alguna altra sortida hem de fer una visita al poble; avui el descartem, circumvalem el nucli antic -una Bastida medieval organitzat al voltant de la plaça central on conflueixen els carrers organitzats en un tauler d'escacs-, i conduïm cap a Toulouse per la D2.

Minuts abans de les 10:00 arribem al pàrquing del museu, som els primers!!
El Manel surt un moment amb les gosses, mentre preparo l'esmorzar.
L'Alex acaba d'empolainar-se, que sempre aprofita els trajectes matinals per anar fent el remoló.
Un cop acabem d'esmorzar anem cap a l'entrada del museu, en aquesta estona han arribat un parell de cotxes i una furgo, i tots enfilem cap a les taquilles.

"Aeroscòpia és un museu aeronàutic destinat al públic en general, a les escoles i a les empreses. Està situat a Blagnac, al peu de les fàbriques d'Airbus a Tolosa. Sota la seva sala d'exposicions amb la seva característica volta, hi ha una col·lecció molt rica de una trentena d'avions civils i militars, nombrosos models, vídeos i animacions, així com una gran fresca històrica sobre l'aviació, des dels seus inicis fins als nostres dies."

Entrem a l'immens hangar que acull l'exposició, ubicat a la vora de la ZAC Aeroconstellation (ZAC = zona de desenvolupament concertat), al costat de la plataforma i les pistes de l'aeroport de Toulouse-Blagnac, i de la fàbrica d'Airbus, on també es pot visitar la línia de muntatge de l'A-380, cosa que en aquesta ocasió no farem.

Plànol de la distribució dels avions a l'interior de l'hangar i al pati exterior.

Un cop a l'interior quedem bocabadats per l'amplitud de la nau, que realment és més gran del que ens havia semblat des de l'exterior, i caminem entre un munt d'avions de diferents tipus i mides.

Pugem a la passarel·la que dóna accés a un impressionant fusellatge amb forma de balena, estem parlant de l'anomenat Super Guppy.

El primer prototip de Guppy va sorgir de la necessitat de la NASA, en plena carrera espacial durant la dècada de 1960, de transportar entre les dues costes dels Estats Units grans elements que formaven part de la construcció dels coets; es va anomenar Pregnant Guppy (Guppy embarassat) pel fet que el seu aspecte recordava el del petit peix tropical conegut per donar a llum els seus alevins en comptes de posar ous.
El 1983 Airbus va adquirir els drets per fabricar el Super Guppy, i va construir dues unitats pròpies. En total es van construir 5 unitats, dels quals 3 estan actualment a sales d'exposició i un, propietat de la NASA, encara s'utilitza (2016) ocasionalment per moure càrregues voluminoses.

La unitat que veiem avui en aquest museu és el Super Guppy (SGT) nº 2, que va fer el seu darrer vol el 15 de març de 1996, abans de passar a formar part de la col·lecció d'Ailes Anciennes Toulouse, una associació que es dedica des de fa més de 35 anys a la salvaguarda i restauració d'avions antics (avions, helicòpters, planadors i motors) per posar-los a disposició del públic.

Durant la seva vida operativa, l'avió no tenia el seu aspecte actual, pintat el 2013, sinó que el fusellatge era d'alumini natural i havia de ser polit una vegada a l'any per mantenir el seu aspecte platejat.

A la gran "panxa" de l'avió, a la qual s'accedeix frontalment mitjançant l'obertura lateral total de la cabina, es projecta de manera continuada una pel·lícula que explica l'evolució de l'aeronàutica local, que es remunta a finals del segle XIX quan Clément Ader, originari de Muret (una petita ciutat situada a uns 25 km al sud de Toulouse), va realitzar el primer enlairament de la història de l'aeronàutica amb una màquina motoritzada més pesada que l'aire anomenada Aeolus, passa per la producció del primer avió civil francès a mitjans de la dècada de 1950, el Caravelle, per l'enlairament el 1969 del llegendari Concorde, i avui dia és bressol de dos grans fabricants aeronàutics a nivell mundial: ATR i AIRBUS.
A la regió, prop de 80.000 persones viuen avui dia de l'activitat aeronàutica.

En substitució dels Gupys, a partir de 1996, Airbus va construir 5 unitats d'Airbus A300-600ST (Super Transporter), popularment conegut com a "Beluga" (per la balena), que amb un compartiment de càrrega de 7,4 m de diàmetre i 37,7 metres de llargada, pot transportar elements de fins a 47 tones de pes.
Continuen tots cinc en funcionament.

AIRBUS BELUGA.

Anem ara cap al mític Concorde.

Concorde nº. 201 F-WTSB

Aquest avió supersònic de transport de passatgers, construït a partir dels treballs conjunts dels fabricants British Aircraft Corporation (britànic) i Aérospatiale (francès), va estar en servei entre 1976 i 2003, operant principalment als aeroports de Londres Heathrow, París-Charles de Gaulle, John F. Kennedy i Washington-Dulles.
Va rebre el nom de Concorde, en referència a la "concordia" (concorde en francès; concord en anglès) establerta en el tractat signat entre els governs britànic i francès.
Considerat un icone de l'aviació i una meravella de l'enginyeria cobria els trajectes en la meitat de temps que un avió comercial convencional; equipat amb uns potents motors turborreactors Rolls-Royce completava el viatge entre París i Nova York en només aproximadament 3 hores i 30 minuts, mentre que els avions comercials subsònics triguen al voltant de 8 hores a completar el mateix trajecte.
L'altitud màxima que aconseguia era de 18.300 metres i la seva velocitat de creuer era de Mach 2,02 -2410 km/h-, més del doble de la velocitat mitjana dels avions convencionals.

Es van construir en total 20 unitats, i després de 27 anys de servei, Air France va realitzar el seu darrer vol comercial amb un Concorde el 30 de maig de 2003, amb un darrer vol entre París i Nova York; diverses raons van motivar el seu retir: el baix nombre de passatgers després de l'accident del 25 de juliol del 2000 (1), l'augment dels costos de manteniment i la caiguda dels viatges amb avió després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001.

(1) El 25 de juliol de 2000, el vol 4590 d'Air France, amb matrícula F-BTSC, es va estavellar a Gonesse (França) pocs minuts després de l'enlairament a l'Aeroport París-Charles de Gaulle, i van morir els 100 passatgers, els seus nou tripulants i quatre persones a terra. Va ser el primer gran accident en què es veia implicat directament un Concorde.

Accedim a l'interior, i la veritat és que ens decep una mica, és buit excepte una part d'una zona que mostra el quadre d'instruments de vols (uff quants rellotges, rellotges, nivells i agulles...) i una part que tenen tancada amb unes mampares de vidre on es veuen els seients, tot molt "setentero", tot s'ha de dir... Em ve a la memòria una de les pel·lícules de catastrofes que tant es van posar de moda a finals dels 70 (això només ho recordem els que avui ens anomenen "generació boomer"): Aeroport 79 - The Concorde, protagonitzada per Alain Delon...

La porta de sortida, a l'extrem oposat de l'avió ens porta cap a una passarel·la elevada que connecta amb la propera visita, l'Airbus A300B.

Embarquem!
Aquest sí que manté tots els elements interiors.

El model A300 d'Airbus va ser el primer avió dissenyat i construït per ser un avió comercial de reacció, bimotor i de fusellatge ample. Entre 1974 i juliol de 2007 van ser fabricats un total de 843 unitats. Posteriorment basant-se en l'Airbus A300 es va desenvolupar un model amb menor longitud i amb més abast, l'Airbus A310, i durant els anys 1990 va servir com a base per al desenvolupament del més modern Airbus A330.

Entrem per la porta davantera i avancem pel passadís cap a la cua, passant pels dos compartiments diferenciats de classe turista i 1º classe.

Ens trobem en un avió que va realitzar el seu primer vol el 24 de febrer de 1983 i es va lliurar el 1984 a la companyia americana Pan American World Airways, amb matricula N210PA, batejat com a Clipper Dallas (Panam li va donar el prefix Clipper als noms de tots els seus avions).
Revenut a una aerolínea indonèsia, Sempati Air, va volar fins al 1998, any en què va fer fallida aquesta companyia.
L'avió es va salvar de la demolició i va tornar al seu lloc d'origen, va ser repintat amb els colors de l'empresa Airbus Industrie que portava el prototip en el primer vol el 1972, i matriculat novament (F-WUAB). Avui en dia encara és útil per a els enginyers d'Airbus, ja que ja no queda cap prototip d'aquest model.

La part davantera de l'avió, amb capacitat per a 266 passatgers, ha conservat el disseny comercial de l'època en què era operat per Sempati Air (dècada del 1990), en canvi la zona del darrere de l'avió ha estat habilitada amb seients i equipament VIP actuals.

Vaja! com els autobusos volants de Ryanair...

Sortim a la zona exterior i, mitjançant un edifici auxiliar d'accés, pugem a l'impressionant Airbus A380, l'avió de passatgers més gran del món, amb una capacitat màxima de 853 passatgers.
És tan gran que hem de fer la foto de molt lluny per poder-lo abarcar amb el mòbil, i això fa que sembli molt més petit del que és en realitat.

Aquest model, fabricat des del 2005 fins al 2019, és la primera aeronau de reacció amb dues cobertes al llarg de tot el seu fuselatge, a diferència del Boeing 747, en què, encara que també en té dues, la coberta superior abasta només la part davantera del fusellatge.

L'avió exposat al museu és el MSN 002, i va volar per primera vegada l'11 de març de 2005 formant part de les unitats que van realitzar les "proves de ruta" per aconseguir totes les certificacions de la FAA (Administració Federal d'Aviació nord-americana) i l'EASA (Agència Europea de Seguretat Aèria), i va realitzar la seva darrera travessia el 10 de maig de 2012.
Un total de 254 unitats es van construir entre els anys 2005 i 2019.

Hi ha una part de l'interior que manté el seu estat original i una altra buida on s'exposen fotografies de passatgers.

Aquest colós del cel va caure en desús per la pandèmia, però amb la recuperació posterior dels viatges l'aerolínia alemanya Lufthansa el reactivarà el 2023.
Actualment (gener de 2024), més de la meitat dels A380 tornen a estar en servei. L'operador més gran és Emirates, que actualment té gairebé 90 dels seus gegants de nou en servei. Deu de les 15 companyies aèries que tenen avions A380 en inventari estan utilitzant novament els seus gegants.

Tornem a l'interior de l'hangar per anar cap a la sortida, a l'extrem oposat, i aprofitem per fer les darreres fotos als petits aeroplans que es distribueixen per tota la sala.
Hi ha uns quants, antics i molt xulos, que ens recorden als de la pel·lícula "Aviones" de Disney!

A la zona d'accés a taquilles encara podem descobrir altres models exposats, com ara el C160 Transall (conegut com a C.160), un avió de transport tàctic utilitzat per les forces aèries de França, Alemanya i Sud-Àfrica.

Caracteritzat per una rampa de càrrega del darrere (com l'Hèrcules americà) pot transportar prop de 100 soldats o al voltant de 80 paracaigudistes equipats, o diversos tipus d'equips de fins a 16 tones, sent l'element central del transport aeri militar francès des de 1967 ha estat en tots els conflictes i operacions en què ha participat l'Exèrcit de l'Aire.

Ens acomiadem d'AEROSCOPIA amb la imatge de la darrera unitat de Concorde d'Air France que va creuar el cel, el F-BVFC, que va fer el seu darrer vol el 27 de juny del 2003, quan va volar fins aquí, a Toulouse, per incorporar-se a l'exposició.

Concorde nº. 209 F-BVFC

Gairebé dues horetes de visita que han resultat molt profitoses, hem après moltes coses dels avions i la seva producció aquí a les instal·lacions de la factoria Airbus de Toulouse.
Ens posem en ruta cap a Montauban, on tenim "fitxat" el pàrquing Issanchou (recomanat per a les AC durant el període que dura el Festival des Lanternes aquest any).
Tenim uns 60 km de trajecte i ens plantem allà en 50 minuts.

Quan arribem el pàrquing és pràcticament buit, és enorme; realment és un camp de futbol, de terra, suposem reaprofitat en aquestes dates com a Pk temporal.
I, quina sort, està vigilat durant tot el dia.
El vigilant ens fa aparcar al fons, en un dels gols, i com que som la primera autocaravana en arribar ens posem al costat de la porteria, així pel costat de les gosses no tindrem cap vehicle.

Ens posem còmodes, preparem un vermut i dinem tranquil·lament...no hem de sortir fins que es faci fosc...

Tota la tarda ha estat un degoteig d'arribada de vehicles, cotxes, furgonetes i autocaravanes. Mira que el pàrquing és gran, però s'omplirà!
Cap a dos quarts de cinc, després de passejar i donar de sopar a les peludes, ens preparem i sortim cap a Le Cours Foucault, un gran parc a la riba del riu Tarn.
Un carrer, en sentit sud des del pàrquing, ens porta directament, i, a mesura que ens acostem, no hi ha pèrdua, una multitud de gent camina en el nostre mateix sentit, cap a l'entrada al recinte, tot tancat per a l'ocasió.

Orígen del Festival des Lanternes (Festival dels Fanalets)

La història del Festa de les Llanternes és tan antiga com la pròpia civilització xinesa. Nascuda durant la florent dinastia Tang (618 – 907), aquesta tradició té els seus orígens a la província de Sichuan, epicentre de la cultura xinesa. La ciutat de Zigong, en particular, té un paper clau en aquesta lluminosa saga. Coneguda pels seus talentosos artesans (metal·lúrgics, pintors i sastres), Zigong, anomenada "Ciutat de les Llanternes", és el bressol de les magnífiques pintures que il·luminen el festival.
Amb el temps, el Festival des Lanternes s'ha consolidat com un important esdeveniment hivernal, que atrau multituds després del capvespre. Els espectadors són transportats a un món màgic, on poden admirar impressionants monuments històrics xinesos, criatures mítiques, un bosc poblat de pandes i captivadores escenes de la vida quotidiana a la Xina.

Al voltant d'un centenar d'artesans xinesos treballen de valent per donar vida al Festival des Lanternes. El muntatge d'aquestes estructures lleugeres és un espectacle en si mateix. Les cosidores, amb la precisió d'un orfebre, vesteixen de seda les estructures metàl·liques, mentre els soldadors ensamblen aquestes estructures amb notable habilitat.
Cada fanal, pintat a mà, és una obra d'art. Aquests artesans, dipositaris de coneixements mil·lenaris, encarnen la tradició i la història de les llanternes xineses, símbols de vitalitat i bona fortuna.
Entre més de 2.500 fanals, alguns com la deessa de 25 metres d'alçada són construccions espectaculars. El panda gegant i els hologrames amb vestits tradicionals reten homenatge a la cultura xinesa, alhora que s'integren en una decoració moderna i immersiva.

www.montauban.com

Passem per taquilla i accedim a l'interior del recinte, ja gairebé de negra nit, amb el tríptic que ens han facilitat on s'indica l'itinerari recomanat, així com els punts on hi ha els locals de restauració i lavabos.

I, a partir d´aquí, tot és llum i color que ressalta sobre el fons negre del cel.
Un munt de figures i escenes... espectacular!

Ens dediquem a seguir els camins mirant a dreta i esquerra, intentant reflectir a les fotos el que veiem, però la qualitat de les imatges dels mòbils no fa justícia a la realitat.

Una gran avinguda engalanada ens porta cap a la zona on hi ha un escenari (després mirarem en petit espectacle de malabars xinesos) i una carpa habilitada com a bar... fem una parada tècnica:cerveses i una tabla d'embotits.

Doncs, amb la tonteria, fa gairebé tres hores que passegem entre les figures lluminoses; caminem cap a la sortida, a l'extrem oposat de Le Cours Focault.

Tornem a l'autocaravana, després d'haver fet un intent a l'únic bar que hem trobat en sortir. Es veu que tothom ha tingut la mateixa idea, molta gent ja volia sopar, i el local estava ple fins a la bandera, amb tot el personal col·lapsat...hem esperat el temps prudencial a la barra, i en no ser atesos, hem anat, i això que feia bona pinta...

Ja prendrem la copa a LaCargoleta mentre preparem el sopar, i demà serà un altre dia..
En el fons no ens podem queixar, ha estat un dia ben aprofitat!
A veure demà...

Dimecres 28 de desembre: MONTAUBAN - ALBI

9:30 h
trajecte: 78 km

En aixecar persianes podem observar que el pàrquing, ahir ple de cotxes, torna a estar pràcticament buit; quedem les autocaravanes i el cotxe dels vigilants, que han passat tota la nit aquí!

Sense preses, esmorzem, recollim i ens posem en ruta. Anem cap a Albi, on passarem el dia i dedicarem el capvespre a visitar el Mercat de Nadal.
Conduïm, direcció Est, per la D999 fins a l'àrea gratuïta de la ciutat, ben ubicada a l'extrem de la llengua de terra que forma un dels meandres del Tarn al seu pas pel centre de la ciutat.

No tenim problema per aparcar, queden força llocs lliures, el problema és que les places no estan gens anivellades; ens posem en una de les que ens semblen més planes, tot i això hem de calçar.

Acabades les tasques pre-arribada anem cap al centre a fer una primera ullada.
Pugem per un carreró fins a la Rue Rinaldi –on hem de creuar la via del tren per un pas a nivell amb barrera– que ens porta directament a la riba del riu, just a embocar amb el Pont Vieux.

Vista de la Ciutat Episcopal d'Albi des del Pont Vieux

Aquest pont medieval, la construcció originària del qual es remunta a l'any 1040, és un dels més antics de França, amb 150 metres de longitud que uneixen les dues ribes. Va constituir un element defensiu durant la Guerra dels Cent Anys i, a posteriori, durant el segle XV, va acollir famílies, que s'allotjaven a cases d'entramat de fusta que travessaven la calçada.

Les parts més antigues que podem veure avui en dia daten del segle XIII, quan es va reconstruir ampliant la seva amplada per permetre el pas de carros: Albi era una important cruïlla a les rutes entre la Mediterrània i l'oceà, des del País Basc i de Tolosa cap a Lyon, així com des de Catalunya cap a París, i aquest pont era punt de pas gairebé obligat, cosa que permetia cobrar un peatge per permetre creuar-lo. En aquella època era anomenat el Pont du Tarn.

1282 - 1629
Recreaciones del Pont Vieux en 3D (© Timescope)

Pont Vieux en la actualidad (www.albi-tourisme.fr/)

Després d'uns moments de contemplació del riu i les ribes, el creuem lentament: a la dreta deixem la línia de façanes dels antics edificis que pengen sobre l'aigua, antics molins i magatzems als quals s'hi accedia des del riu; a l'esquerra, majestuosa, la silueta de la catedral de Santa Cecília i les muralles del Palau Episcopal.

Un costerut carreró, flanquejat per façanes que combinen la tova, la fusta i el maó vermell, ens acosta al casc vell d'Albi.
La cruïlla de tres carrers, Rue Émile Grand, Rue des Foissants i Rue Saint Julien, forma una plaça triangular ocupada al seu centre pel mercat cobert.
Aquest edifici, de ferro i maó, format per una sala triangular, tipus "pavelló Baltard", amb vèrtexs roms, va ser inaugurat el 1905.
Des de l'Edat Mitjana, i fins a aquesta data, aquesta plaça, coneguda com la Place de la Pile, era el centre de les activitats comercials de la ciutat.

I, els mercats ens atrauen com a mosques a la mel...

L'any 2007, després de tres anys de reformes, el mercat cobert va tornar a obrir les portes al públic: es va elevar l'estructura de la sala, permetent crear un nivell inferior i un aparcament subterrani.
L'Alex i jo admirem el lluminós interior degustant unes copes en un "bar a vins" mentre en Manel no pot evitar fer una compra de productes típics a la planta inferior...

Seguim fins a la Place de Sainte-Cécile i apareix davant nostre la impressionant catedral de Sainte-Cécile, amb aspecte de castell fortificat i un singular estil anomenat gòtic meridional (segle XIII). Aquesta mola d'aspecte auster i defensiu està considerada la catedral de maó més gran del món, i, amb unes dimensions de 113 metres de llargada, 35 metres d'amplada i 30 metres sota la volta, es va construir en només 200 anys ( 1282 a 1493), maó sobre maó.

La catedral de Santa Cècilia va ser construïda en resposta a l'heretgia càtara, com una fortalesa que simbolitzava el poder de l'Església catòlica.

Catedral de Santa Cecilia i a la dreta part del Palau Episcopal

Al costat de la catedral, també amb aparença de fortalesa, hi ha el Palau de la Berbie, antic palau dels bisbes, edificat al segle XIII, i que actualment acull el Museu Toulouse-Lautrec, on s'exhibeixen moltes obres d'aquest famós artista nascut a Albi.

La catedral, el palau episcopal, els barris medievals que els envolten i el Pont Vieux engloben el conjunt anomenat Ciutat Episcopal d'Albi, que va ser proclamada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 2010.

Donem una volta pels estrets carrerons del barri vell que envolta la catedral i accedim a l'interior. A diferència de la majoria de catedrals trobem l'entrada en un lateral: un pòrtic luxosament adornat i un vestíbul cobert per una volta sumptuosa, conegut com a “baldaquí”.

L´interior també sorprèn, les parets amb frescos i decoracions la converteixen en la catedral pintada més gran d'Europa.

Durant nostre passeig matinal hem pogut observar que el color vermell domina el paisatge urbà, i per això Albi es coneix amb el sobrenom de ciutat vermella...la gamma de roses, ocres i vermells del maó ceràmic i de la teula romana que conformen l'arquitectura de la ciutat episcopal propicien una unitat de color, material i estil arquitectònic, esquitxat per alguns elements de pedra i nombroses cases de fusta, que amb prou feines ha experimentat canvis importants amb el pas dels segles.

Fem camí de tornada a l'autocaravana per dinar i passar la tarda, tornarem a sortir ja de fosc.

Quan comença a fosquejar ens posem els abrics i ens disposem a gaudir d'Albi de nit.
Portem un petit tríptic que hem agafat a l'Oficina de Turisme aquest matí, i anem cap a la Place de Vigan, engalanada per a l'ocasió amb “le sapin géant” (el gran arbre de Nadal).

L'arbre, de 13 metres d'alçada, està format realment per 133 petits avets, adornats en vermell i daurat, i el seu encès a finals de novembre marca l'inici de les festes de Nadal a la ciutat.

Un dels extrems del rectangle que forma la plaça enllaça amb el Jardin National, una àmplia superfície arbrada on en aquesta època s'instal·len les casetes del Marché de Noël.
Però encara que no hi anem, ens quedem una estona mirant el mapping lluminós que han començat a projectar sobre una de les façanes de la plaça.
Repartits per diverses façanes de la ciutat es projecten 5 videomappings, aquest que veiem ara es titula "Le Noël des animaux" (el Nadal dels animals): com fugits d'un llibre de contes de fades, els animals evolucionen en un festival de llum i color: apareix un cérvol, un ós balla, una girafa es diverteix,...

Tornem a la plaça de la catedral, on ens disposem a veure un altre videomapping projectat a la façana del Palau de la Berbie, aquest cop en homenatge al pintor Henri de Toulouse-Lautrec, artista singular i personalitat imprescindible de les nits parisenques de finals del segle XIX; la projecció captura l'atmosfera i les obres del pintor, en el marc del centenari de la inauguració del museu.

Reculem fins a la plaça del mercat, on aquest matí hem vist una vinoteca que feia molt bona pinta...cap a dins!
Una ampolla de vi a Ô vent d'Anges per començar a escalfar motors.
Quant sortim la majoria de barrils de la terrassa estan ocupats, nosaltres, per la temperatura, hem preferit estar a dins.

Ara sí, acabarem de passar l'estona al Marché de Noël.
La primera filada de casetes són parades d'artesania, però la part del darrere està dedicada a la gastronomia...ufff, ens costa triar on prendre una mos.
Finalment aconseguim trobar lloc en una punta de les taules altes disposades a l'extrem de la plaça i "donde fueres... haz lo que vieres": ració de "moules et frites" (musclos amb patates fregides), ració de "viande" (carn rostida) i ampolleta de vi blanc.

Anècdota: M'han fet esperar per la "viande" que no estava feta i mentre veia les graelles m'ha semblat una mica rara. Comencen a repartir safates (ja havia donat prèviament el tiquet) i me'n porto una cap a la taula. L'Alex pren el primer mos, i amb cara de fàstic em diu: això que és?, té textura com de fetge.
Aggs, resulta que amb l'ànsia he agafat una safata de coeur (cor)!!!
Ho vaig a canviar fent-me la tonta, i el "cuiner" amb to sarcàstic em diu "la teva vianda" i dóna el cor a un noi que l'estava esperant, jajaajajaa, s'emporta la ració menys un parell de trossos...
I res, després de sopar i gaudir una estona del del mercat tornem cap a l'autocaravana sorpresos per l'ambient que es respira a la ciutat tot i ser un dia entre setmana.

Ens acomiadem d'Albi amb una bella estampa de la façana il·luminada del palau episcopal i la catedral, en creuar de tornada el Pont Vieux, amb la lluna reflectint-se a les fosques aigües del Tarn.

Dijous 29 de desembre: ALBI - FIGUERES

9:20 h
trajecte: 277 km

Esmorzem, recollim, i posem rumb a casa.
Com que no tenim pressa parem a dinar a Narbonne; volíem anar a tastar un Buffalo Grill, però ens diuen que no és possible, a les 13.30 h. ja no agafen gent!! com pot ser?
Bé, doncs cap problema, anem a un altre local just al davant, una cerveseria que fa bona pinta, Au Bureau, i mengem força bé.
La resta de quilòmetres fins a Figueres els fem tranquil·lament per l'autopista (per sort avui no fa vent al tram Narbonne-Perpignan), amb parada inclosa al Auchan, on comprem dos quilets d'ostres, per cap d'any!