Vacances agost-2011
Després de passar tres dies de "parada i fonda" amb la família a San Tirso, on les nenes han pogut jugar amb les seves cosines, i sobre tot amb els cadells del "tioJose" (la Núria estarà molt de temps recordant al petit "Manchitas"...)
Hem fet les passejades de rigor per Betanzos.
Teníem previst visitar als Ballart que estan de vacances a Cambados, a casa de l'àvia, però com ells tornen abans cap a Figueres al final hem fet una trobada en terreny neutral, a A Coruña, hem pujat a la Torre de Hércules (llàstima que feia tanta boira que no es veia res!). La Sandra i la Núria contentes de dinar pizza amb la Marina i la Laura.
Ens acomiadem de l'"abuela" Julia i continuem la ruta...
Ver Galicia 2011 en un mapa más grande
El dia s'aixeca gris.
Marxem de San Tirso després d'esmorzar i agafem la carretera que ens porta cap a Fisterra, una vegada recollida l'empanada de "zamburiñas" que varem encarregar a la fleca "O'Burato" de Cecebre.
Cada vegada el cel està més negre, i quan arribem a Fisterra plou.
Aparquem al cantó d'unes quantes AC i esperem.
En Manel es posa l'impermeable i treu les gosses, no fa pinta d'amainar.
Passada una bona estona decidim tornar al poble, aquesta vegada no veurem el far. No tinc gaire sort, la darrera vegada que varem venir, l'any 96 feia tant de vent que tampoc vaig poder veure gran cosa, haurem de tornar un altre any...
I ja que estem aquí i és hora de dinar...ens donarem un caprici.
Trobem un restaurant que fa bona pinta, i entrem. No tenim reserva (pel que sembla és un lloc bastant concorregut) i ens donen taula en un annex cobert que dona directament a la platja.
Quan ens porten la carta no sabem que triar, al final ens decantem per agafar racions a pes i un llobarro de segon. Les nenes demanen ous ferrats amb patates fregides, encara que la Núria ràpidament arraconarà el seu plat al veure el marisc!!
Ens comencen a portar els plats: percebes, nècores, "camarons", zamburiñas"... Està tot boníssim, sobre tot els percebes, grans i gustosos.
Quan arriba el llobarro jo ja estic tipa, però, farem un esforç!
Un cafè i gelats de postra i la "nota". No ha estat econòmic però ho hem pagat a gust. Ens apuntem el lloc per futures vacances, Tira do Cordel.
Tenim intenció d'anar a pernoctar a Noia, i agafem la carretera que ens porta bordejant la costa. De seguida arribem a Corcubión, on fem una parada al port. Plovineja i les nenes baixen a mirar una estona els peixos.
Continuem per la costa, passant per Cee fins arribar a Carnota i ens acostem a la seva platja, immensa, de sorra blanca.
Això es l'oceà Atlàntic!
Fa molt de vent, fa por acostar-se a la vora, les onades ressonen al trencar contra la sorra.
Avui no sembla que estem en ple més d'agost.
I després d'aquesta darrera parada ja tirem directament cap a Noia. No hi ha àrea, porto marcat un pàrquing però haurem de mirar com està.
I llei de Murphy, el pàrquing està ocupat per unes parades, deuen estar en fires. Continuem bordejant el passeig que dona a la ria i veiem una AC parada en bateria. Però és més petita, nosaltres quedem molt sortits.
Al final decidim parar en una explanada asfaltada que hi ha al cantó d'un Mercadona, també a tocar el passeig (GPS: 42.786228, -8.890864). No hi ha cap senyal. Ens col·loquem.
Encara no hem posat els calços que ja han parat dos autos més, i al final serem cap a unes 10 passant la nit.
És un bon lloc, les nenes aprofiten per anar a una zona de jocs i gronxadors a pocs metres del pàrquing i nosaltres agafem les gosses i recorrem un tram del passeig, vora la ria de Muros e Noia
Està acabant de pujar la marea i fosqueja.
Ha canviat el temps. Fa un sol!
Esmorzem i ens disposem a visitar Noia. Hem triat aquest poble com a destí desprès de llegir el llibre "El ángel perdido" de Javier Sierra, per descobrir l'església de Santa Maria a Nova, també coneguda com l'església das laudas (lloses sepulcrals)
Explica la llegenda que a Noia és a on va arribar Noé amb la seva arca després del diluvi...per això figurava una arca a l'escut d'armes de la vila.
De camí cap el centre recollim informació a la O.T. i un petit planell dels llocs remarcables. Agafem la rua Ferreiro que ens porta fins a l'entrada d'un curiós cementiri, la Quintana dos Mortos, que envolta l'edifici de l'església, edificada sobre una més antiga, i consagrada l'any 1327. Es diu que el cementiri es va fer amb terra portada des de Palestina.
El conjunt és molt curiós, centenars de laudas s'apilen a l'exterior, contra els murs de l'edifici i per terra, i moltes altres es troben dins l'església, convertida en exposició permanent. Gran part de les làpides són gremials, amb els símbols dels oficis però sense nom ni data (s. XIV-XVI).
Abans de sortir a recórrer el recinte exterior busquem a l'interior del temple el sepulcre de Ioan de Estivadas, peça clau de la trama del llibre.
Passegem una estona entre laudes i abandonem la zona per continuar el recorregut pel poble. Baixem per estrets carrerons fins a la Praza do Tapal, on fem una ràpida visita a l'església de San Martiño.
És aviat, encara no arribem a migdia, i deixem Noia per seguir bordejant la costa. En pocs quilòmetres estem al Parc Natural de les Dunes de Corrubedo, on ens parem al pàrquing del Centre de Interpretació de la Duna, i fem un volt per la zona.
Com fa calor decidim buscar una zona de platja on descansar una estona i dinar tranquil·lament i trobem un bon lloc al final del passeig que bordeja la platja de Ribeira (GPS: 42.569533, -8.979500). Agafem les tovalloles i cap a la sorra...
Després del merescut descans i un dinar tranquil sortim en direcció al pròxim destí, Cambados, però pel camí hem de buscar un àrea per fer un canvi d'aigües. Marco al gps l'àrea de Boiro (Playa Jardin) i anem cap allà, ens ve de camí.
Arribem de seguida, i esperem torn per posar-nos sobre el desguàs, tenim dos autos davant. L'àrea està molt bé, al cantó d'una zona verda i gronxadors, però esta fins els topes, i fa pinta que la gent fa estades llargues, així deu ser impossible agafar plaça.
Un cop "avituallats" deixem Boiro, està massa massificat, hi ha autos parades al passeig, amb les cadires a la zona verda contigua, desprès tenim mala fama...
Cambados està enfront de Riberia, al costat oposat de la Ria de Arousa, així que seguim la carretera que bordeja la ria.
No tinc cap referència per aparcar a Cambados, quan arribem haurem de buscar. Entrem directe cap el centre, en Manel es para on pot i jo baixo a preguntar a un municipal que veiem al final del carrer. No podem seguir més, amb la autocaravana no podem passar pel centre, estem a tocar la Praza de Fefiñáns, m'indica els carrers per rodejar el casc antic i m'aconsella un pàrquing de la zona del port. Anem cap allà.
Desprès de fer una volta decidim aparcar en una illeta del Port a la que s'accedeix per un pont, on veiem que ja hi ha una autocaravana. Sembla un bon lloc, de tota manera preguntarem al passar per la O.T. si hi ha algun problema en passar la nit aquí. (GPS: 42.512597, -8.818072).
En el temps de treure una estona les gosses per a que estirin les potes arriben dos autos més. Crec que no farà falta preguntar, ens quedarem aquí.
Marxem cap el centre, passant abans per la O.T. on agafem un plano de la zona. La noia ens fa una petita enquesta, quantes persones som, quants dies estarem al poble, mitjà de transport... Ens diu que en principi no hi ha cap problema per passar la nit a la illeta del Port però que demà matí segur que entren tots els cotxes de la gent dels vaixells.
Comprem un gelat i fem una primera parada davant de la Casa Consistorial, construïda l'any 1850 com a seu de la presó i el jutjat, posteriorment va passar a ser la seu de l'ajuntament, i actualment també estan ubicades les oficines de la policia local.
Continuem caminant fins a la majestuosa Praza de Fefiñáns, envoltada pel Pazo de Fefiñáns, l'arc-pont, i l'església de Sant Benet. Antigament era coneguda com la "Plaça del mercat", doncs era on es celebrava setmanalment.
El Pazo de Fefiñáns, construït el s. XVI va ser declarat Bé d'Interès Cultural l'any 2012. Actualment els baixos estan ocupats per dues bodegues de vi "albariño".
Passem sota l'arc-pont, l'únic que es conserva dels quatre originals, i ens arribem fins a la Torre de l'Homenatge, estem a la Avda. Rosalia de Castro.
Hi ha una curiosa inscripció gravada a la Torre:
Tornem enrere, travessem la plaça i agafem taula en un cafè-bar, a l'ombra dels arbres. Tranquil·lament degustem un "albariño".
Seguint les indicacions del planell tornem cap el centre històric, passant per davant del Pazo de Bazán, avui en dia convertit en Parador Nacional de Turisme. Baixem per la Rúa Hospital, que uneix el centre de Cambados amb la zona marinera de San Tomé.
Deixem enrere el Pazo de Montesacro, una espectacular "casona" davant de la platgeta, i bordejant la costa trobem els primers "horreos marineros".
Un estret pont ens porta fins a la petitona illa de "A Figueira". La marea està alta i les famílies aprofiten les darreres hores de platja. Hi ha nens amb galledes intentant agafar algun cranc a tocar el pont. En un extrem de la illeta queden els restes d'una antiga construcció, coneguda com la "Torre de San Sadurniño" és el que queda d'una antiga fortificació medieval que defensava la Ria dels atacs dels normands i víkings (s. X-XI). Per mitjà de fogueres es comunicaven amb altres torres existents a la Ria (A Lanzada, Vilanova d'Arousa i Catoira) i en cas d'invasió posaven a tota la comarca en alerta.
Avui ha estat un dia molt complert, ara ja només ens queda sopar i preparar la ruta per demà
Quan tornem a la auto ens trobem que els "veïns" marxen a sopar al centre. Xarrem una estona, fent les presentacions, son en "Roger Federer" i família (d'ACpacion).
Després de sopar encara ens queden forces per anar a fer un volt pel Paseo de A Calzada i mirar una estona les paradetes. La Núria vol trobar una que facin trenetes, però no tenim sort (estarà tot l'estiu demanant trenetes...).
Ens despertem i esmorzem tranquil·lament.
Un munt de cotxes estan aparcats al final de la illa, la noia de la O.T tenia raó. Estem una estona amb les gosses i ens sorprèn la diferencia de nivell de l'aigua d'aquest matí, hi ha uns dos metres des de la vora del moll fins la superfície de l'aigua, mentre que ahir estava quasi a toca dalt. La Núria s'entreté tirant una mica de pa a un munt de llises que neden esverades i es barallen per agafar-lo.
"Pleguem veles" i posem direcció a Combarro, abans però ens acomiadem de la "família Federer" i els hi recomanem el marisc de Fisterra.
Combarro no estava inicialment en la nostra previsió de visites, però la Lusi (quan varem estar amb ells dinant a A Coruña) ens va dir que no ens ho podíem perdre, que eren molt curiosos els "horreos" a ran d'aigua, per això el nom d'"horreos marineros", i que el poblet era molt maco.
Al arribar al poble trobem les indicacions d'un pàrquing per autobusos i turismes i anem cap allà, ens dirigim al port. Trobem un forat, aparcats en línia, just davant de la caseta que ven els tickets pels "creuers" per la ria (gps:+42°25'42.62", -8°42'25.44"), i ens pesquen per la pròxima sortida, a les 12:00 h.
Fins l'hora de l'embarcament aprofitem per fer una primera visita al poble.
Recorrem el passeig que bordeja el port nàutic i arribem a la Praza de Chousa (antigament era una platja), on trobem els primers "horreos". Tenim una fantàstica vista de la Ria de Pontevedra, amb els mariscadors "faenando".
Al accedir al casc antic pels estrets carrerons sembla que tornem enrere en el temps. Trobem primer la petita placeta de San Roque, on descobrim un altre element típic de Combarro, el "cruceiro".
El poble es va construir directament sobre la roca, i part del terra de la plaça es el granet natural.
Seguint el carrer principal, A Rúa, arribem a l'altre extrem del poble, passejant entre les típiques cases "mariñeiras", totes encarades a mar, amb la planta baixa dedicada a magatzem dels estris de pesca i una petita bodega, i la planta alta amb la cuina, una sala, i els dormitoris de petites dimensions.
El material utilitzat en la construcció de les baranes indicava la posició econòmica dels habitants (fusta pels més humils i pedra pels benestants).
Tornem cap al Port per la Ria, aprofitant que la marea està baixa, si no no es podria passar caminant.
Ens quedem amb les ganes de veure el poble amb marea alta, l'aigua arribaria a la base de les cases i els "horreos".
Uns estrets passadissos accedeixen des de les cases al mar.
Un cop al Port embarquem puntualment i esperem uns minuts per "llevar àncores". Estem a les butaques de la coberta superior, i aprofitem per fer unes fotos a la "Cargoleta", que es queda esperant a terra.
Tenim la sensació de estar fent el "guiri", com els estrangers que fan el creuer Roses-Cap de Creus!! però a les nenes els hi feia gràcia... i ens han fet un 4x3 (la Núria viatja de franc)
La travessia per la ria consisteix en anar fins a la Illa de Tambo, i rodejar-la. Ens expliquen la seva història i que no es pot accedir a ella sense un permís especial, doncs pertany a l'exercit i era utilitzada antigament com a polvorí.
Desprès el vaixell s'acosta a un grup de "bateas" (plataformes que serveixen de suport per lligar les cordes amb els musclos i ostres) i ens fan una petita explicació del cultiu dels mol·luscs. Podem baixar a l'interior del casc i veure des del fons de vidre.
Com a traca final de la excursió ens porten a una sala interior amb taules on podem degustar "a dojo" musclos i "ribeiro". Estan boníssims, acabats de fer al vapor. Ens porten una segona safata i repetim...
Tornem a terra i la noia que ens ha venut els tiquets ens recomana un lloc per anar a dinar, està a la plaça, abans d'entrar al casc antic. Abans, però, fem una volteta amb les gosses.
Dinem a una terrassa coberta, a base de racions, i ribeiro.
Desprès de dinar tornem als carrerons estrets del centre, volem comprar un record per l'Alena, la Núria ha vist uns braçalets que li agradaven.
Entrem en una típica casa "mariñeira" reconvertida en botigueta de records, i estem una bona estona, ocupa les tres plantes de l'antic habitatge.
A part dels braçalets comprem una crema d'orujo molt bona que ens han donat a tastar, de xocolata amb cireres!
Tornem cap a l'autocaravana i ens acomiadem de Combarro i comencem a deixar enrere la costa, fent la darrera parada a l'àrea d' Arcade per fer canvi d'aigües.
Posem direcció a la Ribeira Sacra.
La intenció es pernoctar a Ribadavia i mirant la ruta que hem de seguir veig a una de les guies que estem molt a prop del Castelo de Soutomaior, i segons les referències es mereix una parada.
Trobem un pàrquing a la part inferior, (GPS:42.330456, -8.568067) i accedim per una rampa que ens porta fins l'antic pont llevadís. Es espectacular, no molt gran però molt ben conservat (no hem pujat la càmera de fotos, quina pena...).
Seguim el recorregut interior de la visita i desprès accedim als patis i jardí exterior, un fantàstic jardí botànic que conserva el disseny inicial de finals del s. XIX, amb més d'un centenar de varietats de camèlies, castanyers de 800 anys d'antiguitat i la sequoia més alta de Galícia.
Ens ha agradat molt aquest castell, sortim contents de la visita i les nenes pesquen un gelat en un petit bar que hi ha a tocar el pàrquing.
Ara si, posem rumb a Ribadavia.
Accedim al poble i seguim les indicacions cap a un pàrquing públic. Està al fons d'un carrer travesser de l'avinguda principal, Rúa Redondela. En Manel es para un moment i jo baixo fins el fons a mirar com és el pàrquing, no sigui que desprès no podem passar amb la auto.
En realitat el pàrquing és un descampat sota uns arbres que queda darrera de la "casa-cuartel" de la Guàrdia Civil i enfront del cementiri. (GPS:42.285597, -8.142967).
No ens acaba de fer el pes el lloc, està molt solitari, però de moment ens hi quedem. Farem un volt pel poble i si veiem una zona millor ens mourem.
Agafem les gosses i anem cap el centre seguint el Camiño da Barca, que ens porta fins una de les portes de l'antiga muralla. Continuem per la Rúa Extramuros rodejant el poble per la vora del riu Avia (d'aquí el nom de la vila) fins un mirador des de on podem admirar el "Ponte de Ferro" estil Eiffel, que es va construir l'any 1881 per unir els trens entre Ourense i Vigo.
Accedim a l'interior del casc antic per una de les portes de la muralla (portem un petit planell descarregat d'internet que ens fa de guia) i anem cap a la Praza Maior, on trobem la O.T.
Ens comenta el noi que també podem pernoctar en una àrea recreativa que hi ha a l'altre cantó de riu, però queda una mica apartada.
Continuem passejant una estona més pels carrers del poble, on estan començant a decorar les façanes per la "Festa da Istoria", anunciada als cartells per la setmana vinent, i acabem fent una canya en una "taberna" de la plaça.
Quan tornem al pàrquing ja estan marxant els darrers cotxes, ens quedem sols.
Sopem tranquil·lament i a l'estona sentim un motor. Se'ns para un cotxe al cantó, tot el pàrquing buit i s'ha d'enganxar al nostre lateral!!, a veure si tenim problemes...
Són una parella jove, marxen cap el centre.
Nosaltres ens tanquem "amb pany i clau".
Aquí acaba el nostre petit recorregut per les Rias Baixas.
Demà començarem a descobrir la Galícia interior.
Seguir llegint ... Galicia III: "Ribeira Sacra"
Després de passar tres dies de "parada i fonda" amb la família a San Tirso, on les nenes han pogut jugar amb les seves cosines, i sobre tot amb els cadells del "tioJose" (la Núria estarà molt de temps recordant al petit "Manchitas"...)
Hem fet les passejades de rigor per Betanzos.
Teníem previst visitar als Ballart que estan de vacances a Cambados, a casa de l'àvia, però com ells tornen abans cap a Figueres al final hem fet una trobada en terreny neutral, a A Coruña, hem pujat a la Torre de Hércules (llàstima que feia tanta boira que no es veia res!). La Sandra i la Núria contentes de dinar pizza amb la Marina i la Laura.
Ens acomiadem de l'"abuela" Julia i continuem la ruta...
Ver Galicia 2011 en un mapa más grande
Diumenge 14 d'agost: San Tirso - Fisterra - Noia (189 km)
El dia s'aixeca gris.
Marxem de San Tirso després d'esmorzar i agafem la carretera que ens porta cap a Fisterra, una vegada recollida l'empanada de "zamburiñas" que varem encarregar a la fleca "O'Burato" de Cecebre.
Cada vegada el cel està més negre, i quan arribem a Fisterra plou.
Aparquem al cantó d'unes quantes AC i esperem.
En Manel es posa l'impermeable i treu les gosses, no fa pinta d'amainar.
Passada una bona estona decidim tornar al poble, aquesta vegada no veurem el far. No tinc gaire sort, la darrera vegada que varem venir, l'any 96 feia tant de vent que tampoc vaig poder veure gran cosa, haurem de tornar un altre any...
I ja que estem aquí i és hora de dinar...ens donarem un caprici.
Trobem un restaurant que fa bona pinta, i entrem. No tenim reserva (pel que sembla és un lloc bastant concorregut) i ens donen taula en un annex cobert que dona directament a la platja.
Quan ens porten la carta no sabem que triar, al final ens decantem per agafar racions a pes i un llobarro de segon. Les nenes demanen ous ferrats amb patates fregides, encara que la Núria ràpidament arraconarà el seu plat al veure el marisc!!
Ens comencen a portar els plats: percebes, nècores, "camarons", zamburiñas"... Està tot boníssim, sobre tot els percebes, grans i gustosos.
Quan arriba el llobarro jo ja estic tipa, però, farem un esforç!
Un cafè i gelats de postra i la "nota". No ha estat econòmic però ho hem pagat a gust. Ens apuntem el lloc per futures vacances, Tira do Cordel.
Tenim intenció d'anar a pernoctar a Noia, i agafem la carretera que ens porta bordejant la costa. De seguida arribem a Corcubión, on fem una parada al port. Plovineja i les nenes baixen a mirar una estona els peixos.
Continuem per la costa, passant per Cee fins arribar a Carnota i ens acostem a la seva platja, immensa, de sorra blanca.
Això es l'oceà Atlàntic!
Fa molt de vent, fa por acostar-se a la vora, les onades ressonen al trencar contra la sorra.
Avui no sembla que estem en ple més d'agost.
I després d'aquesta darrera parada ja tirem directament cap a Noia. No hi ha àrea, porto marcat un pàrquing però haurem de mirar com està.
I llei de Murphy, el pàrquing està ocupat per unes parades, deuen estar en fires. Continuem bordejant el passeig que dona a la ria i veiem una AC parada en bateria. Però és més petita, nosaltres quedem molt sortits.
Al final decidim parar en una explanada asfaltada que hi ha al cantó d'un Mercadona, també a tocar el passeig (GPS: 42.786228, -8.890864). No hi ha cap senyal. Ens col·loquem.
Encara no hem posat els calços que ja han parat dos autos més, i al final serem cap a unes 10 passant la nit.
És un bon lloc, les nenes aprofiten per anar a una zona de jocs i gronxadors a pocs metres del pàrquing i nosaltres agafem les gosses i recorrem un tram del passeig, vora la ria de Muros e Noia
Està acabant de pujar la marea i fosqueja.
Dilluns 15 d'agost: Noia - Cambados (111 km)
Ha canviat el temps. Fa un sol!
Esmorzem i ens disposem a visitar Noia. Hem triat aquest poble com a destí desprès de llegir el llibre "El ángel perdido" de Javier Sierra, per descobrir l'església de Santa Maria a Nova, també coneguda com l'església das laudas (lloses sepulcrals)
Explica la llegenda que a Noia és a on va arribar Noé amb la seva arca després del diluvi...per això figurava una arca a l'escut d'armes de la vila.
De camí cap el centre recollim informació a la O.T. i un petit planell dels llocs remarcables. Agafem la rua Ferreiro que ens porta fins a l'entrada d'un curiós cementiri, la Quintana dos Mortos, que envolta l'edifici de l'església, edificada sobre una més antiga, i consagrada l'any 1327. Es diu que el cementiri es va fer amb terra portada des de Palestina.
El conjunt és molt curiós, centenars de laudas s'apilen a l'exterior, contra els murs de l'edifici i per terra, i moltes altres es troben dins l'església, convertida en exposició permanent. Gran part de les làpides són gremials, amb els símbols dels oficis però sense nom ni data (s. XIV-XVI).
Abans de sortir a recórrer el recinte exterior busquem a l'interior del temple el sepulcre de Ioan de Estivadas, peça clau de la trama del llibre.
Passegem una estona entre laudes i abandonem la zona per continuar el recorregut pel poble. Baixem per estrets carrerons fins a la Praza do Tapal, on fem una ràpida visita a l'església de San Martiño.
És aviat, encara no arribem a migdia, i deixem Noia per seguir bordejant la costa. En pocs quilòmetres estem al Parc Natural de les Dunes de Corrubedo, on ens parem al pàrquing del Centre de Interpretació de la Duna, i fem un volt per la zona.
Com fa calor decidim buscar una zona de platja on descansar una estona i dinar tranquil·lament i trobem un bon lloc al final del passeig que bordeja la platja de Ribeira (GPS: 42.569533, -8.979500). Agafem les tovalloles i cap a la sorra...
Després del merescut descans i un dinar tranquil sortim en direcció al pròxim destí, Cambados, però pel camí hem de buscar un àrea per fer un canvi d'aigües. Marco al gps l'àrea de Boiro (Playa Jardin) i anem cap allà, ens ve de camí.
Arribem de seguida, i esperem torn per posar-nos sobre el desguàs, tenim dos autos davant. L'àrea està molt bé, al cantó d'una zona verda i gronxadors, però esta fins els topes, i fa pinta que la gent fa estades llargues, així deu ser impossible agafar plaça.
Un cop "avituallats" deixem Boiro, està massa massificat, hi ha autos parades al passeig, amb les cadires a la zona verda contigua, desprès tenim mala fama...
Cambados està enfront de Riberia, al costat oposat de la Ria de Arousa, així que seguim la carretera que bordeja la ria.
No tinc cap referència per aparcar a Cambados, quan arribem haurem de buscar. Entrem directe cap el centre, en Manel es para on pot i jo baixo a preguntar a un municipal que veiem al final del carrer. No podem seguir més, amb la autocaravana no podem passar pel centre, estem a tocar la Praza de Fefiñáns, m'indica els carrers per rodejar el casc antic i m'aconsella un pàrquing de la zona del port. Anem cap allà.
Desprès de fer una volta decidim aparcar en una illeta del Port a la que s'accedeix per un pont, on veiem que ja hi ha una autocaravana. Sembla un bon lloc, de tota manera preguntarem al passar per la O.T. si hi ha algun problema en passar la nit aquí. (GPS: 42.512597, -8.818072).
En el temps de treure una estona les gosses per a que estirin les potes arriben dos autos més. Crec que no farà falta preguntar, ens quedarem aquí.
Marxem cap el centre, passant abans per la O.T. on agafem un plano de la zona. La noia ens fa una petita enquesta, quantes persones som, quants dies estarem al poble, mitjà de transport... Ens diu que en principi no hi ha cap problema per passar la nit a la illeta del Port però que demà matí segur que entren tots els cotxes de la gent dels vaixells.
Comprem un gelat i fem una primera parada davant de la Casa Consistorial, construïda l'any 1850 com a seu de la presó i el jutjat, posteriorment va passar a ser la seu de l'ajuntament, i actualment també estan ubicades les oficines de la policia local.
Continuem caminant fins a la majestuosa Praza de Fefiñáns, envoltada pel Pazo de Fefiñáns, l'arc-pont, i l'església de Sant Benet. Antigament era coneguda com la "Plaça del mercat", doncs era on es celebrava setmanalment.
El Pazo de Fefiñáns, construït el s. XVI va ser declarat Bé d'Interès Cultural l'any 2012. Actualment els baixos estan ocupats per dues bodegues de vi "albariño".
Passem sota l'arc-pont, l'únic que es conserva dels quatre originals, i ens arribem fins a la Torre de l'Homenatge, estem a la Avda. Rosalia de Castro.
Hi ha una curiosa inscripció gravada a la Torre:
“Conócete a ti mismo. Por semejanza a Dios procede como hechura de su mano. Huye del vicio. Busca la virtud. Aborrece el ocio. Ama el trabajo. No seas soberbio, antes humilde. No mientas porque es la mayor vileza de los viles. Procura los amigos mejores que tú, pues con esto y verdad, secreto y limpieza de alma, nos sucede bien todo. Da lo que pudieres bien distribuído. No olvides los beneficios ni te acuerdes de las injurias si quieres parecerte a Dios. Y advierte que el osar morir da la vida porque los hombres con grandes peligros y trabajos se adquieren. Ama y teme a Dios y atribúyele los sucesos porque no hay otra fortuna”
Tornem enrere, travessem la plaça i agafem taula en un cafè-bar, a l'ombra dels arbres. Tranquil·lament degustem un "albariño".
Seguint les indicacions del planell tornem cap el centre històric, passant per davant del Pazo de Bazán, avui en dia convertit en Parador Nacional de Turisme. Baixem per la Rúa Hospital, que uneix el centre de Cambados amb la zona marinera de San Tomé.
Deixem enrere el Pazo de Montesacro, una espectacular "casona" davant de la platgeta, i bordejant la costa trobem els primers "horreos marineros".
Un estret pont ens porta fins a la petitona illa de "A Figueira". La marea està alta i les famílies aprofiten les darreres hores de platja. Hi ha nens amb galledes intentant agafar algun cranc a tocar el pont. En un extrem de la illeta queden els restes d'una antiga construcció, coneguda com la "Torre de San Sadurniño" és el que queda d'una antiga fortificació medieval que defensava la Ria dels atacs dels normands i víkings (s. X-XI). Per mitjà de fogueres es comunicaven amb altres torres existents a la Ria (A Lanzada, Vilanova d'Arousa i Catoira) i en cas d'invasió posaven a tota la comarca en alerta.
Avui ha estat un dia molt complert, ara ja només ens queda sopar i preparar la ruta per demà
Quan tornem a la auto ens trobem que els "veïns" marxen a sopar al centre. Xarrem una estona, fent les presentacions, son en "Roger Federer" i família (d'ACpacion).
Després de sopar encara ens queden forces per anar a fer un volt pel Paseo de A Calzada i mirar una estona les paradetes. La Núria vol trobar una que facin trenetes, però no tenim sort (estarà tot l'estiu demanant trenetes...).
Dimarts 16 d'agost: Cambados - Ribadavia (105 km)
Ens despertem i esmorzem tranquil·lament.
Un munt de cotxes estan aparcats al final de la illa, la noia de la O.T tenia raó. Estem una estona amb les gosses i ens sorprèn la diferencia de nivell de l'aigua d'aquest matí, hi ha uns dos metres des de la vora del moll fins la superfície de l'aigua, mentre que ahir estava quasi a toca dalt. La Núria s'entreté tirant una mica de pa a un munt de llises que neden esverades i es barallen per agafar-lo.
"Pleguem veles" i posem direcció a Combarro, abans però ens acomiadem de la "família Federer" i els hi recomanem el marisc de Fisterra.
Combarro no estava inicialment en la nostra previsió de visites, però la Lusi (quan varem estar amb ells dinant a A Coruña) ens va dir que no ens ho podíem perdre, que eren molt curiosos els "horreos" a ran d'aigua, per això el nom d'"horreos marineros", i que el poblet era molt maco.
Al arribar al poble trobem les indicacions d'un pàrquing per autobusos i turismes i anem cap allà, ens dirigim al port. Trobem un forat, aparcats en línia, just davant de la caseta que ven els tickets pels "creuers" per la ria (gps:+42°25'42.62", -8°42'25.44"), i ens pesquen per la pròxima sortida, a les 12:00 h.
Fins l'hora de l'embarcament aprofitem per fer una primera visita al poble.
Recorrem el passeig que bordeja el port nàutic i arribem a la Praza de Chousa (antigament era una platja), on trobem els primers "horreos". Tenim una fantàstica vista de la Ria de Pontevedra, amb els mariscadors "faenando".
Al accedir al casc antic pels estrets carrerons sembla que tornem enrere en el temps. Trobem primer la petita placeta de San Roque, on descobrim un altre element típic de Combarro, el "cruceiro".
El poble es va construir directament sobre la roca, i part del terra de la plaça es el granet natural.
Seguint el carrer principal, A Rúa, arribem a l'altre extrem del poble, passejant entre les típiques cases "mariñeiras", totes encarades a mar, amb la planta baixa dedicada a magatzem dels estris de pesca i una petita bodega, i la planta alta amb la cuina, una sala, i els dormitoris de petites dimensions.
El material utilitzat en la construcció de les baranes indicava la posició econòmica dels habitants (fusta pels més humils i pedra pels benestants).
Tornem cap al Port per la Ria, aprofitant que la marea està baixa, si no no es podria passar caminant.
Ens quedem amb les ganes de veure el poble amb marea alta, l'aigua arribaria a la base de les cases i els "horreos".
Uns estrets passadissos accedeixen des de les cases al mar.
Un cop al Port embarquem puntualment i esperem uns minuts per "llevar àncores". Estem a les butaques de la coberta superior, i aprofitem per fer unes fotos a la "Cargoleta", que es queda esperant a terra.
Tenim la sensació de estar fent el "guiri", com els estrangers que fan el creuer Roses-Cap de Creus!! però a les nenes els hi feia gràcia... i ens han fet un 4x3 (la Núria viatja de franc)
La travessia per la ria consisteix en anar fins a la Illa de Tambo, i rodejar-la. Ens expliquen la seva història i que no es pot accedir a ella sense un permís especial, doncs pertany a l'exercit i era utilitzada antigament com a polvorí.
Desprès el vaixell s'acosta a un grup de "bateas" (plataformes que serveixen de suport per lligar les cordes amb els musclos i ostres) i ens fan una petita explicació del cultiu dels mol·luscs. Podem baixar a l'interior del casc i veure des del fons de vidre.
Com a traca final de la excursió ens porten a una sala interior amb taules on podem degustar "a dojo" musclos i "ribeiro". Estan boníssims, acabats de fer al vapor. Ens porten una segona safata i repetim...
Tornem a terra i la noia que ens ha venut els tiquets ens recomana un lloc per anar a dinar, està a la plaça, abans d'entrar al casc antic. Abans, però, fem una volteta amb les gosses.
Dinem a una terrassa coberta, a base de racions, i ribeiro.
Desprès de dinar tornem als carrerons estrets del centre, volem comprar un record per l'Alena, la Núria ha vist uns braçalets que li agradaven.
Entrem en una típica casa "mariñeira" reconvertida en botigueta de records, i estem una bona estona, ocupa les tres plantes de l'antic habitatge.
A part dels braçalets comprem una crema d'orujo molt bona que ens han donat a tastar, de xocolata amb cireres!
Tornem cap a l'autocaravana i ens acomiadem de Combarro i comencem a deixar enrere la costa, fent la darrera parada a l'àrea d' Arcade per fer canvi d'aigües.
Posem direcció a la Ribeira Sacra.
La intenció es pernoctar a Ribadavia i mirant la ruta que hem de seguir veig a una de les guies que estem molt a prop del Castelo de Soutomaior, i segons les referències es mereix una parada.
Trobem un pàrquing a la part inferior, (GPS:42.330456, -8.568067) i accedim per una rampa que ens porta fins l'antic pont llevadís. Es espectacular, no molt gran però molt ben conservat (no hem pujat la càmera de fotos, quina pena...).
Seguim el recorregut interior de la visita i desprès accedim als patis i jardí exterior, un fantàstic jardí botànic que conserva el disseny inicial de finals del s. XIX, amb més d'un centenar de varietats de camèlies, castanyers de 800 anys d'antiguitat i la sequoia més alta de Galícia.
Ens ha agradat molt aquest castell, sortim contents de la visita i les nenes pesquen un gelat en un petit bar que hi ha a tocar el pàrquing.
Ara si, posem rumb a Ribadavia.
Accedim al poble i seguim les indicacions cap a un pàrquing públic. Està al fons d'un carrer travesser de l'avinguda principal, Rúa Redondela. En Manel es para un moment i jo baixo fins el fons a mirar com és el pàrquing, no sigui que desprès no podem passar amb la auto.
En realitat el pàrquing és un descampat sota uns arbres que queda darrera de la "casa-cuartel" de la Guàrdia Civil i enfront del cementiri. (GPS:42.285597, -8.142967).
No ens acaba de fer el pes el lloc, està molt solitari, però de moment ens hi quedem. Farem un volt pel poble i si veiem una zona millor ens mourem.
Agafem les gosses i anem cap el centre seguint el Camiño da Barca, que ens porta fins una de les portes de l'antiga muralla. Continuem per la Rúa Extramuros rodejant el poble per la vora del riu Avia (d'aquí el nom de la vila) fins un mirador des de on podem admirar el "Ponte de Ferro" estil Eiffel, que es va construir l'any 1881 per unir els trens entre Ourense i Vigo.
Accedim a l'interior del casc antic per una de les portes de la muralla (portem un petit planell descarregat d'internet que ens fa de guia) i anem cap a la Praza Maior, on trobem la O.T.
Ens comenta el noi que també podem pernoctar en una àrea recreativa que hi ha a l'altre cantó de riu, però queda una mica apartada.
Continuem passejant una estona més pels carrers del poble, on estan començant a decorar les façanes per la "Festa da Istoria", anunciada als cartells per la setmana vinent, i acabem fent una canya en una "taberna" de la plaça.
Quan tornem al pàrquing ja estan marxant els darrers cotxes, ens quedem sols.
Sopem tranquil·lament i a l'estona sentim un motor. Se'ns para un cotxe al cantó, tot el pàrquing buit i s'ha d'enganxar al nostre lateral!!, a veure si tenim problemes...
Són una parella jove, marxen cap el centre.
Nosaltres ens tanquem "amb pany i clau".
Aquí acaba el nostre petit recorregut per les Rias Baixas.
Demà començarem a descobrir la Galícia interior.
Seguir llegint ... Galicia III: "Ribeira Sacra"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada