LA MASELLA - FORMIGUÈRES

Setmana Santa 2016

Una vegada més, tornem a La Cerdanya. 

Hem tingut sort i una nevada de darrera hora ens permetrà fer les darreres lliscades de la temporada, i podrem estrenar els equips de la Sandra i la Núria, que ara que han estabilitzat el número de peu ja ens hem atrevit a comprar botes i esquis, i si alguna fa una estirada de darrera hora sempre ens quedarà...el Trocathlon!

I com vam tenir la sortida fallida a Formiguères el mes de gener ara hi tornem, a part allà ens estalviem uns quants euros en els forfets.

Dimecres, 23 de març: Figueres – La Masella ( 95 km)

Les nenes porten des de diumenge de stage de natació a Puigcerdà, i de tornada les hem de recollir a mig camí, a la parada de tren de Ripoll. Arriben a les 20:05 h així que no ens podem torbar, hem de sortir puntuals de la feina i enfilar carretera amunt si no volem arribar tard.
Dit i fet, a les 19:55 ens plantem al pàrquing de l'estació de Ripoll, i com era d'esperar Renfe ve amb 10 minuts de retràs! 
Quan para el tren tots els nedadors baixen amb cara de cansats (deuen haver entrenat molt? o moltes corredisses pels passadissos??), els més petits corren a trobar als pares...
I tots tornen direcció a Figueres mentre que a nosaltres el GPS ens marca una hora per arribar a La Masella, el destí de pernocta d'aquesta nit, i on demà esquiarem tot el dia a petició de la Sandra, que el mes passat va venir d'excursió amb l'institut i li fa gràcia tornar-hi.

El pàrquing que portava marcat, recomanat pels post de ACpasion, està en primera línia a peu de pistes, però es massa "claustrofòbic" per a nosaltres, demà segur que s'emplena de cotxes. Pugem a un segon pàrquing, una amplia explanada asfaltada on estaríem de conya si no fos per la pendent, ni amb els calços ens podem anivellar.
Acabem a una explanada superior, de terra però molt més plana. Ara de fosc ja no busquem més, en tot cas demà al matí veurem si fa falta canviar de lloc.

Preparo una sopa ràpida mentre en Manel dóna el sopar a les gosses, i l'acompanyem amb unes truites a la francesa. Estem tots cansats i no posem ni la tele, desprès de sopar directes al llit. 

Dijous, 24 de març: La Masella - Formiguères ( 56 km)

Acostumats a la rutina diaria passades les set se'ns obren els ulls, però fem el ronso una estona més, i com sempre en Manel és el primer en saltar del llit...no se li enganxen mai els llençols!

El dia es desperta i llueix un sol fantàstic, però una mica de brisa freda fa que la temperatura no sigui del tot alta.
Ara, que veiem tot el panorama, trobem el lloc perfecte per aparcar, un pàrquing que queda una mica més a munt a la dreta, des de on tenim unes vistes d'excepció.

Esmorzem i ens preparem per baixar a pistes, estan començant a arribar els cotxes i van omplint el pàrquing inferior.
En Manel no esquiarà durant aquestes vacances, es queda de reten a la auto fent els seus bricolatges, està muntant sensors d'alarma nous a totes les finestres.

Vaig directa cap a la guixeta, i abono 102 € per el forfet "Familia Trio" amb assegurança inclosa, esperant trobar millors condicions de pistes que la darrera ocasió que vam estar a La Molina.
Ens calcem els esquís, bé la Sandra i jo, perquè a la Núria no hi ha manera de ficar la bota al reglatge de les fixacions que va deixar en Manel, he de obrir-les una mica més.

Pugem a mitja alçada i ens disposem a agafar ritme baixant per pistes blaves...

però la Núria no va bé. Ha agafat por i li costa baixar, en canvi la Sandra desprès de l'estada de 4 dies amb l'institut ha progressat un munt.

La Núria continua rondinant i cap a les 12:00 baixem i descansem una estona. 
Mentre escalfo el dinar unes es dediquen a fer fotos per l' "instagram" i les altres (peludes) salten muntanya a munt esvalotades trepitjant la neu!

Pocs cotxes ha pujat fins aquí, i els que ho han fet s'han aparcat a tocar del camí de baixada, així que estem molt "amplis".

Dinem pasta bolonyesa que va preparar en Manel i desprès vam congelar, ens hem acostumat a fer-ho a les sortides per estalviar temps de cuina.

Abans de les dues ja tornem a estar en dansa, ara molt millor doncs al final en Manel ha tornat a regular les fixacions (que jo havia deixat fluixes) i la Núria anirà ja molt més segura per la pista. 

Passem la tarda pujant i baixant, ara ja gaudint més de la neu (amb la Núria contenta)

Fa calor i decidim parar una estona, baixem cap al bar a peu de pistes i ens prenem unes begudes i unes xips tot mirant el anar i venir de la molta gent que fa el mateix que nosaltres.
Jo dono per finalitzada la jornada i em quedo parant el sol amb en Manel, que ha vingut desprès de la migdiada, tot esperant que les "esquiadores" apurin les darreres baixades.

Donem per finalitzada l'estada a La Masella, recollim tots els estris d'esquí i sortim direcció a Formiguères. No tenim pressa, hem d'arribar una vegada quedi desallotjat el pàrquing per triar un bon lloc.
Parem al Carrefour de Puigcerdà a comprar un parell de coses, i travessem la frontera, deixant el bullici de gent enrere, la part francesa està molt més tranquil·la, a penes circulen cotxes. 

L'estació de Formiguères disposa de 4 pàrquings, el indicat per les autocaravanes és el P3. Al contrari de l'esperat en tota la zona només hi ha una autocaravana! Al final decidim pujar a una explanada superior, sense asfaltar, marcada com a P4 que ens anirà molt millor demà per treure les gosses si el P3 s'emplena de cotxes.
Un camió vivenda descansa al final de tot de l'explanada, amb un habitant que descobrirem demà...

El cel es comença a enfosquir i escoltem de fons els motors de les màquines trepitjaneu que pugen i baixen la muntanya condicionant les pistes per que demà les trobem en bon estat. A mida que aumenta l'obscuritat són les úniques llums visibles a la zona. 

Des del pàrquing s'accedeix al camí marcat per a caminades amb raquetes i les gosses l'aprofiten per a fer les darreres carreres del dia, bé podríem dir que ja és de nit!

Sense cap pressa, ja ben instal·lats, fem el torn de dutxes i el corresponent "picoteo" abans de sopar, avui toca pa amb tomata i embotits. El torro amb la planxa al foc per que estigui cruixent i calentó.
Aquesta nit les nenes trien la peli i ens toca la darrera part dels "Juegos del Hambre - Sinsajo II", acompanyada d'un assortiment de pipes salades i fruits secs. 

Divendres, 25 de març: Formiguères ( 0 km)

Avui ens aixequem amb el cel tapat, però ens abriguem una mica més que ahir, fem un bon esmorzar i passades les 9:00 estem ja a la guixeta per comprar els forfets. En aquesta ocasió l'import és més baix, 84€ en lloc dels 102€ d'ahir... no està gens malament l'estalvi!

En Manel ha fet unes fotos ben d'hora quan ha tret a les gosses i el cel pintava millor.

Ahir, cap al tard, van arribar un parell d'autocaravanes més, i aquest matí tres més. Totes han aparcat a la zona inferior, continuem sols.
Bé, sols no, tenim una mena de gos enorme i pelut que ha sortit aquest matí de sota del camió vivenda en veure les gosses, fent guardia en mig del pàrquing. Diu en Manel que les dues petites en veure'l s'han amagat darrera les seves cames!! Vaja defensores... I això que el pobre fa una cara de bonifaci.

Som-hi, pistes a munt!
Hi ha poca gent i la neu està bé, anem fent pistes blaves per agafar el ritme. Parem a fer unes fotos i al lluny veiem al pàrquing amb "LaCargoleta", solitària.

A mig matí baixem cap al bar que hi ha a peu de pista, refem energies amb unes xocolates calentes i uns pastelets que ens porta en Manel de la auto, i descansem una estona. 

Pugem, baixem, pugem fins a la cota alta de l'estació, baixem de tirada fins a baix... i així passem el dia.

Per dinar recarreguem piles amb un bon plat de "pote asturiano" que portem en llauna al rebost. Les nenes prefereixen acabar-se la pasta bolonyesa d'ahir.

I per la tarda, ja en forma...ens atrevim amb la pista negra! Bé la agafem a mitja baixada que la part de dalt es veu molt empinada. 

Apurem fins a darrera hora, i baixem ja soles per la pista lúdica, on tenen muntat com uns recorreguts per els snowboarders.

El cel s'ha tapat tant que m'he d'aixecar les ulleres per veure el relleu de pa pista.

Eixuguem i endrecem el material, no sabem que farem demà si també esquiarem o anirem cap a Puigcerdà. Depen del temps, demà decidirem...

Les nenes aprofiten la resta de tarda per fer deures i nosaltres estem de relax. 
Sopem d'hora, puré de patates i salsitxes, i en Manel tria la pel·lícula. Pel títol posa una que es pensa que és de l' "oeste", "El paso del diablo" i resulta que és de suspens i ciencia ficció! Un grup d'estudiants que van a Rússia per fer un documental sobre un grup d'exploradors desapareguts a la muntanya... Al final ens acaba enganxant a tots, però té un final molt estrany! 

Dissabte, 26 de març: Formiguères - Puigcerdà ( 49 km)

Ens esperàvem un dia lleig, com ahir, però ens aixequem amb un sol increïble! Les nenes no ho dubten...volen esquiar, i els adults ens adaptem a la seva petició.
Esmorzem ràpid que avui hem d'acabar més aviat per la tarda, doncs toca passar pel càmping que hi ha al poble de Formiguères a buidar i omplir dipòsits.

Com ahir, a mig matí, fem la parada de rigor al punt d'avituallament.

Fa calor, però no ens imaginàvem que el termòmetre havia pujat tant, a peus del telecadira de la zona mitja de l'estació (cota 1.950 m) marca 20º C!! Si podríem estar a la platja...

Des del punt més alt (cota 2.320 m) tenim una bona panoràmica.

I pujant i baixant donem per finalitzada la temporada d'esquí 2015/2016, ara toca recollir i endreçar tot que marxem cap a Puigcerdà.

Abans, però, passem pel càmping La Devèze, on abono 3€ i podem fer us del punt de servei.
Quan em disposo a buidar el químic, se surt la tapa de plàstic i em cau dins el tub que porta a un pou inferior! Uff quina ràbia...sort que és una segona tapa i la que tenca hermèticament continua al seu lloc, si no em veig comprant un de nou (hauré de mirar de trobar un recanvi en alguna web de suministres...)

Ara ja, baixem directes cap a Puigcerdà, on aparquem pels voltants del c/Marina Alta, com de costum. Ens sobta no trobar cap autocaravana més, potser apareixerà alguna cap el tard. 

Ens dutxem i ens "arreglem" per baixar al centre a fer un volt i sopar, la Sandra porta tot el dia pensant en el seu "franfurt carbonara" (és una golafre).

El poble està a rebentar de gent! Crec que és una de les vegades que hi trobem més, no tindran queixa els hotelers i restauradors, al final deuen haver salvat la temporada.

Seiem en una terrassa de la Plaça a fer temps per anar a sopar, i ens quedem bocabadats veient passar gent a munt i a vall, i un munt d'ells amb gossos, de tot tipus de races.  

Desprès de sopar, amb la panxa ben plena, tornem al "apartament" i ens estranya que no hagi vingut ningú més. Pot ser hi ha un altre lloc on para ara la gent, però es que aquí s'hi està tan tranquil...

Diumenge, 27 de març: Puigcerdà - Figueres ( 142 km)

Hem dormit sols, envoltats de silenci, avui ni hem sentit gent matinera que passa per a passejar els gossos a l'explanada adjacent.

Estàvem per quedar-nos a passar el dia, però les nenes porten un refredat de cavall (no sé que devien fer a l'stage que han tornat així) i la Sandra va demanar dilluns poder estar a casa per fer deures i començar el treball de recerca, així que comencem a baixar.

Abans d'enfilar la Collada parem a Queixans a saludar a la família, el tiet Juan aprofita per fer un esmorzar "light" mentre fem petar la xerrada.
Els deixem doncs tenen ple per dinar i han de començar a preparar el servei.

Baixem xino-xano i ens mengem els canelons que portava preparats al arribar a casa.

Ara el pitjor, com sempre, ...rentadores!