Vacances agost-2014
Dilluns 11 d'agost: Meersburg - Füssen
8:00 h. i 18ºC
trajecte: 101 km
El dia comença gris, i ens aixequem sota una lleugera pluja.
Desprès de fer el tràmit diari d'omplir i buidar dipòsits deixem l'àrea de Meersburg i ens dirigim cap a Friedrichshafen, on visitarem el Museu Zeppelin.
La carretera, que rodeja el Bondensee, està envoltada de vinyes.
El museu també exposa uns impressionants vehicles fabricats a aquesta localitat durant l'etapa nazi.
Entrades: 18,00 € (Museu Zeppelin)
Varis/Records: 10,00 €
trajecte: 101 km
El dia comença gris, i ens aixequem sota una lleugera pluja.
Desprès de fer el tràmit diari d'omplir i buidar dipòsits deixem l'àrea de Meersburg i ens dirigim cap a Friedrichshafen, on visitarem el Museu Zeppelin.
La carretera, que rodeja el Bondensee, està envoltada de vinyes.
Trobem un gran pàrquing molt a prop del Museu Zeppelin (1,80 €) i anem cap allà.
Ubicat a l'antiga estació maritima aquest museu està consagrat als dirigibles dissenyats pel comte Von Zeppelin (1838-1917) i la visita il·lustra la perfecció tècnica i el luxe de que disposaven aquests aparells, i en particular gran part està dedicat al llegendari Hindenburg, que va explotar en ple vol l'any 1937. A partir d'aquell moment aquests aparells van caure en desús.
A les vitrines trobem exposats molts retalls de diaris i documentació de l'època.
El museu també exposa uns impressionants vehicles fabricats a aquesta localitat durant l'etapa nazi.
Encara que hem trobat molt interessant tota la documentació, elements i fotografies exposades el que més ens agrada és la replica del Hindenburg a mida natural.
Quan arribem a la zona del restaurant ens imaginem en l'escena en que Harrison Ford i Sean Connery intenten escapar dels nazis a "Indiana Jones i la darrera creuada"
Al sortir la Núria no pot evitar pujar al "dirigible-tobogan" que hi ha a una zona de jocs.
Tirem cap a Lindau on tenim previst visitar el seu casc antic, i fer nit.
Comença a ploure fort.
El GPS ens porta fins al pàrquing de Lindau (GPS: 47.55870, 9.70082) on dinem esperant que pari una mica la pluja.
Faig unes patates bullides amb croquetes, postres, cafè...i no para de ploure!
El pàrquing queda lluny del centre històric, ubicat en una illa, i amb aquest temps no donen ganes de caminar gaire, així que, encara que ens sap greu no visitar el poble, decidim continuar ruta i anar directament cap a Füssen, punt base per les visites dels castells de baviera.
Tenim 95 km. de trajecte, la missió quan arribem és trobar plaça a una de les dues àrees del poble (segons relats que he llegit a partir del migdia la cosa està complicada).
Arribem a Füssen i desistim d'entrar a la primera àrea, sembla que queda alguna plaça però estan les autos com sardines en llauna, i passem de llarg. A la segona àrea tenim més sort, està dividida en dues zones, i desprès de passar per la recepció i fer el check-in anem a triar parcel·la. Ens posem al fons, per estar tranquils amb les gosses.
El que queda de tarda ens quedarem a la auto, tranquil·lament.
Les nenes juguen al Monopoly i en Manel i jo sortim a inspeccionar una mica l'entorn: jo passo pel mòdul d'aseos i dutxes i com veig que hi ha una rentadora lliure aprofito per fer una bugada; ell s'arriba fins a una botiga de mascotes al fons del carrer i compra unes llaminadures per les peludes.
Cap a les set, l'àrea està ja al complet i veiem passar un munt d'autocaravanes, sobre tot italianes, que busquen lloc per a la nit...ho tenen clar, els pàrquings dels supermercats propers tenen tots barrera d'alçada per accedir-hi.
Sopem aviat, un mix de sobres (per buidar la nevera) acompanyat amb llaunes varies: espàrrecs, pebrots del piquillo farcits,...
Una mica de tele, la Núria posa per enèsima vegada "Zooloco"!!! i mira que es dolenta i l'ha vista un munt de vegades, però s'hi peta...
Una mica de tele, la Núria posa per enèsima vegada "Zooloco"!!! i mira que es dolenta i l'ha vista un munt de vegades, però s'hi peta...
I a dormir, demà visitarem per fi els meravellosos castells del "rei boig" Ludwig II de Baviera.
Trajecte acumulat: 1.639 km
Pàrquing/Àrea: 21,40 € Trajecte acumulat: 1.639 km
Entrades: 18,00 € (Museu Zeppelin)
Varis/Records: 10,00 €
Dimarts 12 d'agost: Füssen - Schongau
7:00 h. i 16ºC
trajecte: 100 km
Ens aixequem aviat, avui no podem perdre el temps si volem arribar al pàrquing dels castells i no trobar problemes per aparcar.
Som els primers a moure'ns de l'àrea, sembla que els altres s'ho agafen amb més calma.
Només cinc quilòmetres ens separen del destí, en un moment hi som. Ens indiquen que ens hem de situar a la zona de pàrquing P2, on ja hi ha unes poques autos. (GPS: 47.55787, 10.74108)
Mentre en Manel i les nenes esmorzen i preparen uns entrepans, jo pujo cap a les taquilles on em sorprèn trobar cua de gent esperant...són les 7:45 h.
En un munt de monitors van sortint els diferents horaris de visita segons l'idioma a triar (sembla la terminal de sortides d'un aeroport!) Ofereixen les visites guiades en alemany, angles, italià; la resta hem de triar el grup d'audia-guia.
Ufff, quan veig els horaris em començo a posar nerviosa, a veure si me donen una hora i no ens dona temps a pujar, i aquests sense agafar-me el telèfon...
Quan arriba el meu torn agafo l'entrada combinada pels dos castells (23€ cada adult, les nenes no paguen). Surto del Ticket Center i torno disparada cap el pàrquing, tenim la primera visita a les 9:15 h per el Hohenschwangau Schloss i la segona a les 11:40 h per el Neuschwanstein Schloss.
Per pujar al primer castell tenim dues opcions: pujar a peu o en carruatge tirat per cavalls (crec haver llegit que la tarifa era de 4€/persona). Optem per pujar caminant, i aprofitem per anar fent fotos.
Les nenes pugen amb ganes, fa mesos que esperen aquesta visita, i es pregunten per que anomenen a Lluís II de Baviera el "rei boig"...aviat començaran a descobrir-ho.
Un camí sinuós ens porta fins a unes escales que ens deixaran a peus del castell.
Una vegada a dalt anem a mirar com funciona això de l'accés, tenim hora a les 9:15 h i ens marca "tour:115". Encara queden dos grups per entrar abans que nosaltres, així que fem una volta pels jardins.
Ens posem a la cua darrera el torn que marca la nostra visita, el grup està format per un parell més de families catalanes i francesos. Accedim a l'interior...on està prohibit fer fotos!
L'interior és espectacular, es conserva tal com el va deixar el "rei boig" desprès de la seva mort, tant la decoració com el mobiliari.
Des d'una de les finestres de la planta superior tenim una bonica vista del petit llac Alpsee.
Aprofitem que ens queda una estona fins a la propera visita (encara no sabem que realment no ens sobra temps si volem pujar amb el bus...) i ens acostem a la auto a treure una estona a les gosses, que estirin les potes.
Els interiors del castell superen el que esperàvem trobar, i les nenes surten bocabadades desprès de recórrer les principals estances, comencen a dir que ja saben perquè l'anomenaven boig...
I abans de començar a baixar, ara ja a ritme patxanguer, fem les darreres fotos, per una banda veiem el pont de ferro de Maria "Marienbrücke" per sobre del congost de Pöllat, i per l'altre el llac Alpsee.
Trobem una esplanada sense asfaltar, a l'entrada del poble, i ens col·loquem una mica separats de una autocaravana que ja està aparcada, en poc temps arribaran un parell més (segur que ahir al vespre aquesta zona estava plena dels italians que no varen poder entrar a l'àrea).
Mentre en Manel i les nenes surten una estona amb les gosses i les fan jugar i córrer, preparo el dinar: amanida complerta i llomillet a la planxa.
Descansem una estona desprès d'aquest matí tant intens.
Passades les quatre marxem a passejar pel centre.
Füssen, situat en el que els bavaresos denominen "El racó del Rei", es considera el final (o inici) de la "ruta romàntica", mantenint un bellíssim casc antic, amb els seus carrerons medievals i les seves magnífiques esglésies barroques, al costat del riu Lech.
Els carrers de la vila estan molt animats, i en cosa d'una horeta hem passejat per tot el casc antic i marxem cap al proper destí (si la Núria pot escapar-se...)
Ens dirigim cap a Wieskirche (església de Wies) com a punt final de les visites d'avui. Els demés no saben on anem, espero que els agradi.
En Manel i les nenes queden bocabadats quan veuen el carregat estil rococó que decora el seu interior.
Seiem una estona, admirant tots els detalls.
Aquesta església, situada a Steinganden (Alta Baviera) va ser inscrita a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO l'any 1983 com una obra mestra del geni creatiu humà i testimoni excepcional d'una cultura desapareguda.
Trajecte acumulat: 1.739 km
Gasoil: 33,86 l. (1,34 €/l.) 45,68 €
Pàrquing/Àrea: 17,50 €
Supermercat: 2,40 €
Bar/Restaurant: 4,10 €
Entrades: 46,00 € (Castells Neuschwanstein/Hogenschawangau)
Varis/Records: 3,50 €
trajecte: 100 km
Ens aixequem aviat, avui no podem perdre el temps si volem arribar al pàrquing dels castells i no trobar problemes per aparcar.
Som els primers a moure'ns de l'àrea, sembla que els altres s'ho agafen amb més calma.
Només cinc quilòmetres ens separen del destí, en un moment hi som. Ens indiquen que ens hem de situar a la zona de pàrquing P2, on ja hi ha unes poques autos. (GPS: 47.55787, 10.74108)
Mentre en Manel i les nenes esmorzen i preparen uns entrepans, jo pujo cap a les taquilles on em sorprèn trobar cua de gent esperant...són les 7:45 h.
En un munt de monitors van sortint els diferents horaris de visita segons l'idioma a triar (sembla la terminal de sortides d'un aeroport!) Ofereixen les visites guiades en alemany, angles, italià; la resta hem de triar el grup d'audia-guia.
Ufff, quan veig els horaris em començo a posar nerviosa, a veure si me donen una hora i no ens dona temps a pujar, i aquests sense agafar-me el telèfon...
Quan arriba el meu torn agafo l'entrada combinada pels dos castells (23€ cada adult, les nenes no paguen). Surto del Ticket Center i torno disparada cap el pàrquing, tenim la primera visita a les 9:15 h per el Hohenschwangau Schloss i la segona a les 11:40 h per el Neuschwanstein Schloss.
 |
| Accessos als castells |
Les nenes pugen amb ganes, fa mesos que esperen aquesta visita, i es pregunten per que anomenen a Lluís II de Baviera el "rei boig"...aviat començaran a descobrir-ho.
Un camí sinuós ens porta fins a unes escales que ens deixaran a peus del castell.
Una vegada a dalt anem a mirar com funciona això de l'accés, tenim hora a les 9:15 h i ens marca "tour:115". Encara queden dos grups per entrar abans que nosaltres, així que fem una volta pels jardins.
El castell de Hohenschwangau (en alemany: Schloss Hohenschwangau, lit. «castell del Gran Comtat del Cigne») va ser la residència d'infància del rei Lluís II de Baviera i va ser construït pel seu pare, el rei Maximilià de Baviera. El castell de Hohenschwangau va ser construït on se situava l'antiga fortalesa de Schwanstein, que datava del s. XII. Una família de cavallers es va fer càrrec de la construcció de la fortalesa medieval. Després d' abdicar els cavallers en el s. XVI, la fortalesa va canviar de mans en diverses ocasions. El deteriorament de la fortalesa va continuar fins que finalment va quedar en ruïnes a inicis del s. XIX.En 1829 el príncep Maximilià va descobrir l'històric lloc i va reaccionar amb entusiasme per la bellesa de l'entorn. Va adquirir la propietat en 1832. Un any després va començar la reconstrucció del castell, de manera ininterrompuda fins a 1837. L'arquitecte a càrrec, el muniquès Domenico Quaglio, va ser el responsable de l'estil neogòtic del disseny exterior.Hohenschwangau va ser el lloc oficial d'estiueig i de pràctica de caça de Maximilià, la seva esposa Maria de Prússia i els seus dos fills Lluís (futur Rei Lluís II de Baviera) i Otto (Rei Otto I de Baviera). El jove príncep va passar aquí els seus anys d'adolescent: el rei i la reina vivien a l'edifici principal i els seus fills en l'adjacent.El rei Maximilià va morir en 1864 i el seu fill Lluís li va succeir en el tron, traslladant-se a l'estada que el seu pare tenia al castell. Com Lluís mai es va casar, la seva mare va continuar vivint a la mateixa planta. El rei Lluís va gaudir vivint a Hohenschwangau, especialment després de 1869 quan es va iniciar la construcció del seu propi castell, Neuschwantein, a partir d'una pedra que provenia del castell de la família.
Ens posem a la cua darrera el torn que marca la nostra visita, el grup està format per un parell més de families catalanes i francesos. Accedim a l'interior...on està prohibit fer fotos!
L'interior és espectacular, es conserva tal com el va deixar el "rei boig" desprès de la seva mort, tant la decoració com el mobiliari.
Des d'una de les finestres de la planta superior tenim una bonica vista del petit llac Alpsee.
Finalitzat el trajecte, en el que no es pot anar per lliure, un guia va marcant el ritme de la visita mentre el grup escolta les explicacions mitjançant la àudio-guia, baixem cap al pàrquing, aquesta vegada seguint el camí asfaltat per on pugen els carruatges.
Aprofitem que ens queda una estona fins a la propera visita (encara no sabem que realment no ens sobra temps si volem pujar amb el bus...) i ens acostem a la auto a treure una estona a les gosses, que estirin les potes.
I tornem-hi...
Pugem cap a la parada del bus que ens ha de portar fins a l'accés al Neuschwanstein Schloss i ens adonem que ens hem despistat, amb tota la gent que fa cua i la cadència de pujades...no arribarem a temps, així que toca caminar, i, a bon ritme!!
Iniciem el camí costa amunt cap a una de les visites "estrella" d'aquestes vacances. Per por a fer tard pugem tan ràpid que avancem a la majoria de la gent que fa el camí més tranquil·lament.
A mida que pugem podem anar gaudint de diferents vistes de l'edificació.
Repte aconseguit... encara ens sobra temps per a fer un munt de fotos abans del nostre torn de visita: "tour:444"
Una mica d'història:
Els treballs de construcció de l'edificació van començar en l'estiu de 1868, i va ser necessari rebaixar fins a 8 metres de roca per fer lloc als fonaments. Al juny de 1869 va quedar enllestida la nova carretera d'accés. Per a la construcció es va fer ús dels mitjans més moderns, tant tècnics com dels materials. Els fonaments es van fer amb ciment, la fàbrica consta de maons i solament va ser revestida amb pedra calcària clara.Primerament es va construir la porta fortificada, la festa de cobrir aigües es va celebrar l'11 de juny de 1872, i a finals de 1873 estava preparat per ser habitat; el pis superior serviria d'habitatge durant anys a Lluís II. Les obres del palau van començar al setembre de 1872; la mida desitjada posteriorment per Luis II per la Sala del Tron exigiria per motius d'estàtica una tècnica moderna, sent dotada d'una construcció de ferro revestida. L'equipament tècnic i decoratiu es va donar per finalitzat, llevat d'excepcions, a mitjans del 1884.
Cap altra construcció com Neuschwanstein mostra tan clarament els ideals i anhels del rei Lluís II. El castell no era un escenari de representació real sinó un lloc de retir. Aquí es refugiava Lluís II en un món imaginari - en el món poètic de l'Edat Mitjana.Els cicles de pintures de Neuschwanstein es van inspirar en les òperes de Richard Wagner, a qui el rei dedicà el castell. De model directe per a la decoració van servir no les obres de Wagner, sinó les mateixes "sagues medievals" a les quals havia recorregut el compositor.Les pintures murals del castell tenen com a tema històries d'amor, culpa, penitència i salvació. Reis i cavallers, poetes i parelles d'amants poblen les habitacions. Tres figures són de central importància: el poeta Tannhäuser, el cavaller del cigne Lohengrin i el seu pare, el rei del Grial Parsifal. Aquests van ser els models i els éssers espiritualment afins a Luis.
Un altre tema principal en la decoració és el cigne (en alemany Schwan). El cigne era a la vegada l'animal heràldic dels comtes de Schwangau, dels quals el rei se sentia successor, i el símbol cristià de la "puresa", a la qual Luis aspirava profundament.
En la concepció del castell també van jugar el seu paper idees polítiques i religioses, cosa que es reconeix especialment a la Sala del Tron. Les representacions mostren aquí com s'imaginava Lluís II una monarquia "per la gràcia de Déu": com a mandat sant, dotat d'un poder que mai va posseir el rei bavarès.
En Neuschwanstein, però, l' dat mitjana només era una fantasia: darrere d'una aparença antiga s'amagava la tècnica més avançada i el màxim confort.Les habitacions del palau, l'edifici d'habitatge real, s'escalfaven mitjançant una calefacció central d'aire calent. En totes les plantes es disposava d'aigua corrent, a la cuina fins i tot d'aigua calenta i freda. Els inodors comptaven amb desguàs automàtic. A través d'una instal·lació elèctrica de comunicació interna, el rei podia cridar als seus servents i ajudants. En el tercer i quart pis hi havia fins i tot connexió telefònica. Els aliments no havien de pujar treballosament per les escales, ja que tenien el seu elevador.Ja en l'edificació del Castell s'havia fet ús dels mitjans més moderns. Per exemple, les grues s'accionaven mitjançant màquines de vapor. Una particularitat de Neuschwanstein són els grans finestrals. La fabricació d'aquestes mides tan grans encara era rara en temps de Lluís II.
Accedim al pati interior per començar la visita, que com al castell anterior anirà marcada per un guia mentre cada un de nosaltres escolta la seva àudio-guia.
Està totalment prohibit fer fotos de l'interior, cosa que es una llàstima, però per sort sempre ens queda internet...visita guiada de la web del castell
I abans de començar a baixar, ara ja a ritme patxanguer, fem les darreres fotos, per una banda veiem el pont de ferro de Maria "Marienbrücke" per sobre del congost de Pöllat, i per l'altre el llac Alpsee.
Si haguéssim pujat al pont de Maria "Marienbrücke" tindríem unes impressionants vistes del castell, però ens conformem amb una foto de foto, com amb la Donauquelle (ningú diria que hem fet una foto a una postal de la botiga de records!! 
)
) 
A peus del castell hi ha varies tavernes i parades de restauració ràpida (totes plenes), parem en una on la Núria es demana el corresponent gelat i la Sandra tria una mena de bunyols, típics de la zona.
Un cop a la auto decidim tornar al poble de Füssen, buscar un pàrquing per dinar i desprès fer un volt pel centre.
Mentre en Manel i les nenes surten una estona amb les gosses i les fan jugar i córrer, preparo el dinar: amanida complerta i llomillet a la planxa.
Descansem una estona desprès d'aquest matí tant intens.
Passades les quatre marxem a passejar pel centre.
Füssen, situat en el que els bavaresos denominen "El racó del Rei", es considera el final (o inici) de la "ruta romàntica", mantenint un bellíssim casc antic, amb els seus carrerons medievals i les seves magnífiques esglésies barroques, al costat del riu Lech.
Aquest poble, que va ser bressol de la fabricació de violins i llaüts a Centreeuropa, s'ha convertit en un focus turístic de primera magnitud amb més de 1.100.000 pernoctes anuals, de les que 50.000 pertanyen als japonesos que peregrinen anualment, gairebé en romeria, al cèlebre castell del rei boig, fet que esgarrifaria a Lluís II si pogués veure aquesta multitud rondant per les seves estances, tenint en compte que ell no hauria permès que els seus castells i palaus estiguessin oberts al públic. A la seva mort tots els històrics edificis van obrir les portes arrencant el "boom" del turisme a Alemanya. La prova és que en els sis mesos següents a la desaparició del monarca només Neuschwanstein va rebre 18.000 turistes, una xifra gens menyspreable tenint en compte l'estat de les comunicacions a la fi del segle XIX.
Els carrers de la vila estan molt animats, i en cosa d'una horeta hem passejat per tot el casc antic i marxem cap al proper destí (si la Núria pot escapar-se...)
Una estreta carretera local ens porta fins al pàrquing de l'església (GPS: 47.68209, 10.89944). L'edifici està rodejat de pastures d'un verd intens, i res indica mirant-lo des de l'exterior el que trobarem de portes en dins.
En Manel i les nenes queden bocabadats quan veuen el carregat estil rococó que decora el seu interior.
Seiem una estona, admirant tots els detalls.
Aquesta església, situada a Steinganden (Alta Baviera) va ser inscrita a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO l'any 1983 com una obra mestra del geni creatiu humà i testimoni excepcional d'una cultura desapareguda.
Segons la llegenda:
El 14 juny 1738 una camperola (Maria Lory) va veure sortir d'una estàtua de fusta de Crist flagel·lat el que ella va pensar que eren llàgrimes. Aquest miracle va generar un allau de pelegrins que volien veure l'estàtua. En 1740, es va construir una petita capella per albergar-la, però aviat aquest edifici va resultar insuficient per acomodar al nombre creixent de pelegrins. El proper monestir de Steingaden va comissionar la construcció de la present església.La construcció i decoració de l'església de Wies es va realitzar entre els anys 1745 i 1754 pels germans Zimmermann, sota la direcció de l'abat del monestir de Steingaden. L'interior està decorat en un elaborat estil rococó. En el marc de la secularització dels béns de l'església per l'estat de Baviera en els anys 1802 i 1803, l'Església de Wies i els seus continguts, estaven destinats a ser subhastats i la resta demolit. L'oposició dels camperols locals va aconseguir salvar l'església i permetre que les peregrinacions continuessin.Després de ser designada Patrimoni de la Humanitat es va emprendre una restauració completa de l'església que va durar de 1985 a 1991, i que va costar 10,6 milions de marcs. Avui en dia l'església és visitada per més d'un milió de visitants l'any i és lloc de freqüents concerts musicals. L'església és la seu de la "Confraternitas Domini Nostri Flagellati" (Fraternitat de Nostre Senyor Flagel·lat), dedicada a honrar el flagel·lament de Crist, que té 350 membres entre clergues i laics. Fins al dia present, persones que han pregat davant de l'estàtua de fusta de Crist flagel·lat a l'altar, proclamen haver rebut cures miraculoses.
Tot just són les sis de la tarda, això és un dia ben aprofitat!
Ara només ens queda buscar un lloc de pernocta, i seguint la previsió marcada ens arribem fins a Schongau, que disposa d'una àmplia àrea per les autocaravanes (GPS: 47.80815, 10.89753).
Realment és un gran pàrquing on sembla que fins fa poc han estat instal·lades les fires, doncs estan desmuntant encara unes parades, i realment no està gaire net que diguem.
Aprofitem la resta de la tarda per sortir amb les gosses a fer un passeig pel centre, que queda a cinc minuts de l'àrea, però està totalment desert. No hi ha ni una ànima pel carrer! Inclús els dos bars de la plaça estan buits.
Aquest poble ens ha decebut, per la informació que havia trobat feia bona pinta, però la veritat és que no li hem trobat res remarcable.
Tornem a la auto i ens preparem unes fantàstiques Cangreburgers, tot comentant les visites del dia i revisant el pla per demà, on tindrem més castells del "rei boig".
Realment els dos castells d'avui són espectaculars, Walt Disney no podia haver trobat res millor que Neuschwanstein per inspirar-se al dibuixar el castell per a la Bella Dorment. Però la gran invasió turística ha sigut una mica aclaparadora, les visites "amb número" com a la carnisseria, i a "toc de xiulet" sense temps per gaudir tranquil·lament de les estances li resten una mica d'encant. Pot ser que en altres èpoques de l'any estigui més tranquil, ara a ple agost...
Apaguem els llums i, a recuperar forces per demà!
Ara només ens queda buscar un lloc de pernocta, i seguint la previsió marcada ens arribem fins a Schongau, que disposa d'una àmplia àrea per les autocaravanes (GPS: 47.80815, 10.89753).
Realment és un gran pàrquing on sembla que fins fa poc han estat instal·lades les fires, doncs estan desmuntant encara unes parades, i realment no està gaire net que diguem.
Aprofitem la resta de la tarda per sortir amb les gosses a fer un passeig pel centre, que queda a cinc minuts de l'àrea, però està totalment desert. No hi ha ni una ànima pel carrer! Inclús els dos bars de la plaça estan buits.
Aquest poble ens ha decebut, per la informació que havia trobat feia bona pinta, però la veritat és que no li hem trobat res remarcable.
Tornem a la auto i ens preparem unes fantàstiques Cangreburgers, tot comentant les visites del dia i revisant el pla per demà, on tindrem més castells del "rei boig".
Realment els dos castells d'avui són espectaculars, Walt Disney no podia haver trobat res millor que Neuschwanstein per inspirar-se al dibuixar el castell per a la Bella Dorment. Però la gran invasió turística ha sigut una mica aclaparadora, les visites "amb número" com a la carnisseria, i a "toc de xiulet" sense temps per gaudir tranquil·lament de les estances li resten una mica d'encant. Pot ser que en altres èpoques de l'any estigui més tranquil, ara a ple agost...
Apaguem els llums i, a recuperar forces per demà!
Gasoil: 33,86 l. (1,34 €/l.) 45,68 €
Pàrquing/Àrea: 17,50 €
Supermercat: 2,40 €
Bar/Restaurant: 4,10 €
Entrades: 46,00 € (Castells Neuschwanstein/Hogenschawangau)
Varis/Records: 3,50 €
Dimecres 13 d'agost: Schongau - Oberau
7:30 h. i 17ºC
trajecte: 270 km
Ens aixequem sota un cel molt gris i aviat comença a ploure.
Esmorzem i sortim en direcció a Linderhof, on visitarem el més petit dels castells del "rei boig".
La pluja ens acompanya tot el camí, i tot i que a les informacions posava que no està permès pernoctar al pàrquing, quan arribem a primera hora trobem varies autos italianes que fan la pinta d'haver passat la nit aquí. (GPS: 47.56948, 10.95739)
El lloc també és molt turístic, i el primer que trobem de camí cap a les taquilles es el Linderhof Schosshotel.
Finalitzat el tour interior ens disposem a pujar fins a la Gruta de Venus, una gruta artificial construïda per ordres del rei, escenificant l'acte I de l'òpera Tannhäuser, de Richard Wagner, per tenir un escenari perfecte per a les representacions.
Trajecte acumulat: 2.009 km
Ferry: 20,40 €
Pàrquing/Àrea: 14,00 €
Entrades: 35,00 € (Castells Linderhof/Herrenchiemsee)
trajecte: 270 km
Ens aixequem sota un cel molt gris i aviat comença a ploure.
Esmorzem i sortim en direcció a Linderhof, on visitarem el més petit dels castells del "rei boig".
La pluja ens acompanya tot el camí, i tot i que a les informacions posava que no està permès pernoctar al pàrquing, quan arribem a primera hora trobem varies autos italianes que fan la pinta d'haver passat la nit aquí. (GPS: 47.56948, 10.95739)
El lloc també és molt turístic, i el primer que trobem de camí cap a les taquilles es el Linderhof Schosshotel.
Per arribar al palau hem de creuar part de l'immens jardí, seguim un camí que suposem ens portarà fins allà.
El palau va ser construït en el lloc d'un vedat de caça de Maximilià II de Baviera, el pare de Lluís II. Aquest vedat contenia una petita casa coneguda com el Königshäuschen (caseta real) que Lluís II havia visitat des de la seva infantesa quan acompanyava el seu pare de cacera. En morir el seu pare, Luis II va heretar el Königshäuschen i des de 1869 va començar a expandir-lo, agregant ales addicionals sota la direcció de l'arquitecte de la cort. Finalment en 1874 va decidir enderrocar el Königshäuschen i reconstruir-ho en el lloc on es troba avui en dia, a uns 200 metres del palau.Amb l'ensorrament del Königshäuschen l'edifici restant tenia una forma de '"U". Es va construir un vestíbul, una escala central i tres sales addicionals. De manera simultània es van ampliar els jardins sota la cura del jardiner de la cort. Entre 1885 i 1886 es va refer la cambra principal, amb el que el palau va quedar completat en la seva forma actual, en estil rococó. L'edifici mesura aproximadament 30 x 27 metres. Encara que Linderhof és molt més petit que el palau de Versalles, la seva influència és visible. Lluís II era un gran admirador de Lluís XIV de França, fins i tot va adoptar la divisa, "nec pluribus impar" de Lluís XIV, que es pot veure al sostre del vestíbul de Linderhof. La peça central del vestíbul és una estàtua eqüestre del rei francès. L'escala principal és una reducció de la famosa "escala de l'ambaixador" de Versalles i va ser copiada en grandària real al palau de Herrenchiemsee (que visitarem aquesta tarda). El símbol del Sol, que està present en el decorat de diverses cambres, és una referència al "Rei Sol" i representa la idea de la monarquia absoluta, que Lluís XIV promulgava i a la qual Luis II mai podria accedir a la segona meitat del segle XIX.
Dels projectes de Luis II, aquest és el més petit i l'únic que va veure acabat. Si es pren en compte el temps que va passar aquí, podem dir que Linderhof va ser el seu palau favorit, ja que en total va viure vuit anys en aquest lloc. Al rei li agradava caminar pels jardins i parcs del palau, moltes vegades descalç.
Mentre esperem l'hora del nostre torn de visita (continuem amb número com al súper) aprofitem per fer les fotos de l'exterior del petit castell.
Aquesta vegada no portem àudio-guia, ens donen un dossier en castellà amb les explicacions de la visita, per anar llegint a mida que el guia dona l'explicació en anglès.
Tampoc podem fer fotos de l'interior, però dues coses ens han cridat l'atenció:
- el petit menjador "reial", on el rei menjava sol, però demanava que es parés la taula amb servei per a quatre comensals (la taula tenia un mecanisme per baixar al pis inferior per que els servents poguessin servir-lo sense haver d'entrar a la cambra), i segons les memòries del cuiner reial aquest parlava durant els àpats amb els seus convidats imaginaris: Luís XIV, Mme Pompadour i la reina Maria Antonieta.
- el impressionant dormitori reial, també seguint el model del rei francès.
Aquesta gruta disposava de calefacció (set forns eren necessaris per calefactar-la), i per completar la il·lusió una màquina projectava l'arc de Sant Martí i una altra provocava onades al mar artificial.
Tota la zona disposava d'un nou i modern sistema d'il·luminació elèctrica, amb bombetes que canviaven de color, i inclús il·luminació submergida.
Continua plovent, el que ens fa enrere per visitar dues petites construccions amagades entre els arbres dels jardins, la casa marroquí i el quiosc morisc. Anem directament cap al pàrquing.
Ja de baixada, i direcció cap al llac Chiemsee, trobem parada a la cuneta una Benimar amb matricula espanyola. Ens estranya haver-la vista de pujada i que encara estigui aquí, així que parem a veure si necessiten quelcom...i si, estan avariats!
Resulta que era un matrimoni de Saragossa, amb els que vam coincidir al pàrquing de Lindau.
Resulta que fa una bona estona que han trucat a la assistència en carretera i aquesta els hi ha donat el numero d'un taller on només parlen alemany! que han intentat xapurrejar en anglès però que no s'han entès. Ho tenen clar!!
L'home li explica a en Manel que al voler mirar per que no arrancava la auto ha tocat el filtre del gasoil i se li ha sortit una peça. Al voler engegar dona la sensació que ha ofegat el motor. Diu que necessita més gasoil per tornar a omplir el filtre i que si el podem acostar a una benzinera, a la qual cosa en Manel li proposa treure una mica de combustible del dipòsit amb una petita manguera que portem al garatge, i l'home s'estranya, no sabia que es podia treure xuclant una mica i fent-lo baixar per gravetat!
Omplen una ampolla d'aigua buida i omplen el filtre, però ara el problema es que la bateria no respon. Nosaltres no portem pinces, així que poca cosa més podem fer. L'home s'ho agafa amb calma i diu que esperarà una estona o intentarà canviar la bateria del motor per la del habitacle.
Ens acomiadem i queden enrere, esperant que tinguin sort i puguin engegar...
Se'ns ha fet tard per la parada que teniem prevista a la Abadia de Ettal, i anem directes fins a Prien am Cheimsee, a peus del llac Chiemsee, el més gran, i conegut com a "mar de Baviera".
Aquesta descripció té el seu origen en que en els seus aproximats 80 km. de riba es noten els canvis de les marees, com al mar, i també es pot considerar, segons antigues creences, com hereu de l'antic mar Thetis, que una vegada va cobrir mitja Europa.
Realment és un llac d'aigua de desglaç. Mentre que els rius Tiroler, Achen i Prien desemboquen al llac, el riu Alz és el principal emissari.
La regió que envolta al Chiemsee es denomina Chiemgau i és una zona d'esbarjo molt popular.
En el pàrquing del moll podrem deixar la autocaravana i agafar el ferry que ens portarà fins el darrer castell del "rei boig": Herrenchiemsee. (GPS: 47.86039, 12.36421)
Però abans hem de dinar, i gastem el segon pac d'arròs negre Nomen.
Continua la pluja lleugera, i després d' un ràpid passeig a les gosses enfilem cap el moll.
Tenim sort i en cinc minuts estem embarcats. Si fes bon dia podríem anar en els bancs de coberta, però amb aquesta fresca i pluja fina baixem a la zona inferior, on hi ha també servei de bar (a la tornada segur que no m'escapo de comprar alguna cosa per a la Núria!).
Les dues illes principals del llac són la de Herrenchiemsee (que és la major) i Frauenchiemsee, també anomenades Herreninsel (l'illa del cavaller) i Fraueninsel (l'illa de la dama), respectivament. La tercera illa per la seva grandària és Krautinsel (illa de l'herba), que està deshabitada.
El llac Chiem és, des del 26 de febrer de 1976, un lloc protegit pel Conveni de Ramsar (conveni signat a la ciutat de Ramsar (Iran) el 18 de gener de 1971 i que va entrar en vigor el 21 desembre 1975. El seu principal objectiu és «la conservació i l'ús racional dels aiguamolls mitjançant accions locals, regionals i nacionals i gràcies a la cooperació internacional, com a contribució a l'assoliment d'un desenvolupament sostenible a tot el món»). La zona protegida abasta 8.660 ha.
En uns vint minutets arribem a l'embarcador, disposats a acomiadar-nos del "rei boig", i des de aquí hem de caminar una estona fins arribar als jardins del palau.
La pluja ens dona una mica de treva, però el terra està totalment enfangat. L'home que fa el trajecte amb el cotxe de cavalls ens indica el camí més curt per arribar-hi, ara no recordo si era el marcat com a "camí d'estiu" o "camí d'hivern"...
Davant el palau de Herrenchiemsee es despleguen a la manera de l'absolutisme uns bells jardins amb laberints, enormes fonts decorades, tanques retallades i un embarcador privat.
El palau, erigit per Lluís II de Baviera entre 1878 i 1886, que originàriament anava a ser una rèplica exacta de Versalles, consta únicament de l'ala principal, ja que el monarca es va quedar sense diners durant la construcció i va morir abans de la finalització de les obres.
A l'interior s'alternen les estades moblades a tot luxe com la gran sala dels miralls, l'escala i el dormitori, amb les habitacions buides que per falta de finançament mai podrien ser decorades com havia estat previst. En l'ala sud s'alberga, en diverses estances no acabades, el Museu de Lluís II de Baviera.
El "rei boig" mai va voler fer el palau accessible al públic; havia d'estar destinat exclusivament a ell com a refugi privat, on poder escapar de la quotidianitat i viatjar als seus mons onírics.
Acabada la visita guiada (com les vegades anteriors amb un dossier en castellà per anar llegint) donem per finalitzat el nostre "master" en el "rei boig". Les nenes acaben diguent: - Doncs si que estava boig, si!!
Com tampoc es podien fer fotos de l'interior hem de recórrer al Sr. Google per tenir algun record.
 |
| Alcova reial |
 |
| Gran saló dels miralls |
 |
| Banyera !! |
I res millor per finalitzar la visita que un selfie!
Mirem l'hora del ferry de tornada i correm cap a l'embarcador però no som a temps, el veiem marxar quan encara ens falta el darrer tram...haurem d'esperar al proper.
Aprofitem l'estona per fer les darreres fotos i observar als ànecs que s'acosten esperant engrunes de pa.
Durant el trajecte de tornada les nenes es berenen uns Bretzel que va a comprar la Núria al bar, ella quan és hora de comprar no necessita saber idiomes, es fa entendre de primera!
Des del pàrquing de Prien posem rumb cap a Oberau, el destí de pernocta d'avui i el que marcarà el límit oriental de les nostres vacances, demà començarem camí de tornada cap a l'oest.
Hem triat aquesta petita població per que ens servirà com a punt base per demà a primera hora pujar cap el Niu de l'Àliga, punt marcat a la ruta a petició expressa d'en Manel i la Sandra.
Portem el GPS amb les coordenades de l'àrea però ens fica per uns estrets carrers d'una urbanització, muntanya amunt, que a partir d'un punt deixen d'estar asfaltats. Penso per mi que com ens creuem amb algun vehicle en direcció contraria no passarem, mentre en Manel va concentrat agafant les corbes que cada vegada són més tancades.
Per sort, quan ja comença a mirar-me de reüll amb cara de "on m'has ficat?" veiem una senyal que marca l'àrea a 60 m., ufff respirem alleujats. (GPS: 47.65026, 13.07046)
L'àrea és una gran explanada, amb una rústica caseta de fusta que fa les funcions de recepció i petit bar. Entro a pagar l'estada i ens fiquem en una de les poques places que queden disponibles. Comença a ploure fort i em remullo com els ànecs de Herrenchiemsee mentre indico les maniobres a en Manel i poso els calços.
Encara que sembli mentida engeguem la calefacció...a ple agost!!
Fem torn de dutxes i preparo una sopa calentona acompanyada de truita francesa.
El tema de la nit és l'anècdota del dia (que recordarem durant molt de temps): mentre anàvem els quatre concentrats mirant i buscant el pàrquing de Prien de cop "ha caigut del cel" un gran llimac (babosa) i ha explotat al xocar contra el vidre. De cop, amb l'espant, tots hem fet una exclamació de fàstic AAaaghh i en Manel li ha donat al neteja parabrises, que l'ha fet desaparèixer amb la mateixa velocitat que ha vingut.
Durant aquest dies ja hem vist moltes pels camps i camins humits, però aquesta ens ha agafat desprevinguts.
Encara em fa riure quan recordo la cara de la Núria al dir-li que les podíem fer a la planxa, a rodanxes com un llomillet!
No deixa de ploure, i agraïm l'escalfor del nòrdic.
Trajecte acumulat: 2.009 km
Ferry: 20,40 €
Pàrquing/Àrea: 14,00 €
Entrades: 35,00 € (Castells Linderhof/Herrenchiemsee)
Dijous 14 d'agost: Oberau - Munich
6:30 h. i 12ºC
trajecte: 190 km
Quan ens aixequem continua plovent, i sortim en Manel i jo a passejar les gosses mentre les nenes dormen una mica més. No es veu cap més moviment a l'àrea, i ens allunyem per un caminet per no molestar als veïns.
Al mirar el rellotge entenc aquesta solitud matinal...en Manel ha mirat malament l'hora i en lloc de les 7:00 ens hem aixecat a les 6:00 !!!! Bé, ja està fet, així el dia ens condirà molt més.
Amb temps, aprofito per fer unes fotos abans d'anar a fer el canvi d'aigües.
Avui tenim previstes dues visites, i si tot va bé arribar fins a Múnich on farem nit.
Desprès d'esmorzar sortim cap al pàrquing del "Niu de l'Àliga" (Kehlsteinhaus, en alemany), (GPS: 47.63031, 13.04240), on haurem de deixar la autocaravana i un autobús ens pujarà fins a la famosa edificació.
Som dels més matiners, a la zona marcada com a P2 (l'indicat per autocaravanes) hi han varies que sembla que hi han fet nit. L'accés és molt just i si ens aparquen als dos cantons ens constarà sortir, així que baixem a la zona de P1, on pregunto a un home que veig amb uniforme del Centre d'Informació i em diu que podem posar-nos aquí sense problemes. Poso els 4€ que demana la màquina per a la tarifa de mig dia, i anem a buscar les entrades.
Abans de pujar una mica d'història:
Agafem un tiquet familiar, que inclou la pujada en autobús i l'accés a la zona visitable, i anem a fer cua pel primer viatge que surt en un no res.
Durant un moment sembla que escampa una mica, però no. Desistim de fer més fotos, no es veu res més enllà de tres metres!
La persona del xiringuito de begudes també fa cara de decepció, com no tingui res calent avui no fa caixa.
Entrem cap a dins i trobem un passadís amb una exposició de fotos de l'època.
I podem comparar l'estat original amb l'actual, on les úniques diferencies s'aprecien en el canvi de mobiliari, les butaques de la sala original amb les taules de l'actual restaurant. La llar de foc es conserva intacta, a l'igual que els aplics de les parets.
Fem una parada al restaurant, que també té servei de bar, i recuperem forces amb una bona xocolata calenta. En Manel, que mai te fred, demana una gerra de cervesa.
Fem el trajecte de baixada, i podem verificar que el sostre està folrat amb un coure tant polit que sembla un mirall, i li podem fer una foto on sortim reflectits.
Deixem el pàrquing, que a aquesta hora ja s'ha omplert de vehicles, i marxem cap a Schönau am Königssee, on podrem visitar el Königssee (llac del rei)
Al llegir el relat de JoseAranjuez Viajes por Europa III (que ha estat una guia fantàstica per aquestes vacances) vaig pensar que no podíem passar de llarg, havíem de fer l'excursió amb vaixell que et porta de punta a punta de llac.
Com ens queda molt a prop en un moment hi som.
Aparquem a un dels pàrquings habilitats a la vora del llac (GPS: 47.59197, 12.98759) i anem cap el moll on trobem la zona de taquilles.
Agafo tiquets pel proper embarcament (sort que portava efectiu, per que encara que sembli estrany no accepten targetes de crèdit)
Una empresa opera 18 bots elèctrics que naveguen pel llac. Són elèctrics per evitar la contaminació de l'aigua, que té fama de ser l'aigua més neta d'Alemanya. Els primers bots elèctrics van començar a surar pel llac en 1909 i avui dia el més antic encara en funcionament data de 1920. L'any 2003 es van introduir dos bots amb casc d'acer, els altres tenen casc de fusta.
L'itinerari comença al poble de Königssee, i fan parades a Kessel (només per sol·licitud), St. Bartholomä i Salet, en l'extrem sud del llac.
Nosaltres portem bitllet per arribar fins a Salet, des d'on, per un petit camí, arribarem fins a la riba del petit llac Obersee; però també hi ha l'opció d'anar només fins a St. Bartholomä.
Ens posem a la fila que marca el nostre numero de vaixell i esperem que arribi el nostre torn.
Quan arriba l'hora d'embarcar ens afanyem per agafar un dels bancs a tocar els finestrals.
Deixem enrere el moll i les vistes que s'obren davant nostre són espectaculars.
Unes quatre hores desprès de la sortida arribem a port.
Com ja ha passat l'hora de dinar comprem uns entrepans que mengem de camí a l'autocaravana.
Són les cinc de la tarda i ara ens toca torn de conducció, uns 180 km. ens separen de Múnich. Marco al GPS que ens porti directe cap a l'àrea de l'estadi de futbol del Bayern de Munich, l'Allianz Arena, on arribem una mica abans de les 19:00 h. (GPS: 48.22017, 11.62254)
Realment és una de les zones del pàrquing de l'estadi, destinada a les autocaravanes excepte els dies que hi ha partit.
Una trentena d'autocaravanes ja estan instal·lades, però no hi ha problema d'espai. Com sempre intentem posar-nos una mica apartats per que les gosses no molestin.
Abans de res sortim a passejar una estona a les peludes, que avui no han sortit gaire. Comencem a rodejar d'estadi però no acabem de fer la volta, tornem pel mateix cantó. La Morga està molt espitosa i en una de les seves estirades per empaitar a la Mica m'agafa despistada, em fa relliscar i vaig de culs a terra...sense que ningú s'ofereixi a ajudar-me! Només riuen...La veritat és que ha estat molt còmic, sempre recordaran l'Allianz Arena perquè em vaig fotre de lloros ¡!
Desprès de la mala sort amb el temps aquest matí, ara llueix un sol esplèndid, que les nenes aprofiten per fer un munt de fotos al voltant de la original façana de d'estadi i també per fer unes partides de pales i juguen una estona amb la pilota.
Fa una nit agradable, i podríem sopar fora, però ens fa mandra desplegar la taula (que porta en el garatge des de Friburg). Preparo crema de verdures i pollastre a la planxa, i sopem aviat.
Quan es fa fosc, de sobte ens sorprèn la lluentor de la façana de l'estadi, que va alternant, cada cert temps, els colors de l'escut del Bayern: blanc, vermell i blau.
Trajecte acumulat: 2.199 km
Pàrquing/Àrea: 22,00 €
Supermercat: 3,56 €
Bar/Restaurant: 21,70 €
Entrades: 33,00 € (Niu de l'Àliga), 43,60 € (Vaixell Konigsee)
trajecte: 190 km
Quan ens aixequem continua plovent, i sortim en Manel i jo a passejar les gosses mentre les nenes dormen una mica més. No es veu cap més moviment a l'àrea, i ens allunyem per un caminet per no molestar als veïns.
Al mirar el rellotge entenc aquesta solitud matinal...en Manel ha mirat malament l'hora i en lloc de les 7:00 ens hem aixecat a les 6:00 !!!! Bé, ja està fet, així el dia ens condirà molt més.
Amb temps, aprofito per fer unes fotos abans d'anar a fer el canvi d'aigües.
Avui tenim previstes dues visites, i si tot va bé arribar fins a Múnich on farem nit.
Desprès d'esmorzar sortim cap al pàrquing del "Niu de l'Àliga" (Kehlsteinhaus, en alemany), (GPS: 47.63031, 13.04240), on haurem de deixar la autocaravana i un autobús ens pujarà fins a la famosa edificació.
Som dels més matiners, a la zona marcada com a P2 (l'indicat per autocaravanes) hi han varies que sembla que hi han fet nit. L'accés és molt just i si ens aparquen als dos cantons ens constarà sortir, així que baixem a la zona de P1, on pregunto a un home que veig amb uniforme del Centre d'Informació i em diu que podem posar-nos aquí sense problemes. Poso els 4€ que demana la màquina per a la tarifa de mig dia, i anem a buscar les entrades.
Abans de pujar una mica d'història:
El Kehlsteinhaus, és un edifici tipus xalet que havia de ser una extensió del complex Obersalzberg projectat pels nazis als Alps bavaresos, prop de Berchtesgaden. Va ser un regal oficial del partit nazi per Adolf Hilter pel seu 50 aniversari. Anomenat "el niu de l'àguila" per un diplomàtic francès, havia de ser una casa de retir per a Hitler i un palauet per rebre els dignataris i diplomàtics visitants.Està situat en un turó al cim de la muntanya Kehlstein (1834 m.) I s'arriba a ell per un camí espectacular de 6.5 km, que va costar 30 milions de marcs (prop de 150 milions d'euros de 2007, amb els ajustos respectius per la inflació). Els últims 124 m. són salvats per un elevador situat en un túnel excavat directament cap avall a la muntanya i connectat a un altre túnel sota el granit del terreny. L'interior del gran carro de l'ascensor està recobert amb bronze polit, miralls venecians i cuir en tons verds. L'elevador es segueix utilitzant diàriament. La sala principal de l'edificació està dominada per una llar de foc de marbre italià vermell, regal de Mussolini. S'ha especulat que Hitler va visitar el lloc solament unes deu ocasions, i la majoria d'elles per no més de 30 minuts. Potser a causa de l'escassa associació de l'edifici amb la persona de Hitler, el Kehlsteinhaus es va salvar de ser demolit a la fi de la Segona Guerra Mundial.
CAPTURA PELS ALIATS
Dwight D. Eisenhower, Comandant Suprem de les Forces Aliades a Europa i després President dels Estats Units, va escriure que la 3ª Divisió d'Infanteria va ser la primera a prendre Berchtesgaden i no el Niu de l'Àliga. Fotografies i arxius de premsa mostren a soldats de la 3a d'infanteria relaxant-se al pati del Niu de l'Àliga, «bevent-se el vi de Hitler» i afirmant que van estar a la casa a 10 del maig de 1945.El general francès Georges Buis va afirmar que dos oficials de la 2a Divisió Blindada, ell mateix i Paul Repiton-Preneuf, van ser els primers aliats a arribar a Kehlsteinhaus el 5 de maig 1945. Fotografies i arxius de l'exèrcit francès demostren que els francesos estaven al niu de l'Aguila. Georges Buis va declarar que van arribar d'hora al matí i es van escapolir poc després quan van veure que arribaven les tropes nord-americanes. D'acord al guia local, Kehlsteinhaus seria un dels objectius de bombardeig de la Royal air Force per al 25 d'abril de 1945, però la petita casa va resultar ser un blanc difícil d'assolir i van preferir atacar l'àrea de Berghof, resultant seriosament danyada. Algunes posicions d'artilleria antiaèria, la base d'una de les quals es pot apreciar encara, estaven establertes uns 100 m més enllà del cim on està Kehlsteinhaus.
ÚS ACTUAL
El Kehlsteinhaus va ser utilitzat pels Aliats com un lloc de comandament fins a 1960, quan va ser retornat a l'Estat de Baviera. L'edifici és avui propietat d'un fons de caritat, i serveix com a restaurant. És una atracció turística popular, particularment per a anglesos i nord-americans atrets pel significat històric del “Eagle’s Nest". El lloc és accessible a peu (dues hores de camí des del poble) o per autobús. Després de la tornada del Kehlsteinhaus a mans alemanyes, es va construir un centre d'informació a la base de la muntanya per recordar al públic la crueltat del règim de Hitler. El Kehlsteinhaus en si mateix no esmenta molt sobre el seu passat.
Les habitacions inferiors del complex, amb vistes espectaculars a través dels seus finestrals, no són part del restaurant, però poden ser visitades amb la companyia d'un guia. El petit estudi d'Hitler és ara un celler per a la cafeteria.
Agafem un tiquet familiar, que inclou la pujada en autobús i l'accés a la zona visitable, i anem a fer cua pel primer viatge que surt en un no res.
Compartim viatge amb una altra família catalana, la resta són francesos i algun anglès.
El xofer sembla que es coneix l'estreta carretera com la palma de la mà, pugem en fila 3 autobusos, a tota velocitat!
Ens deixen a darrer replà abans del cim, des d'aquí agafarem l'ascensor que puja per l'interior de la muntanya.
Si mirem cap amunt veiem la silueta del "Niu" i si ho fem cap a baix l'estreta carretera serpentejant.
Abans de pujar, agafo tanda per a l'autobús de baixada a les 12:00 h...i entrem al túnel que ens porta fins a l'ascensor.
Pujant ja es veia que el dia era gris, però al sortir a l'exterior del cim del "Eagle's Nest" la decepció és majúscula ¡! La boira no ens deixa veure res del paisatge...
Durant un moment sembla que escampa una mica, però no. Desistim de fer més fotos, no es veu res més enllà de tres metres!
La persona del xiringuito de begudes també fa cara de decepció, com no tingui res calent avui no fa caixa.
Entrem cap a dins i trobem un passadís amb una exposició de fotos de l'època.
I podem comparar l'estat original amb l'actual, on les úniques diferencies s'aprecien en el canvi de mobiliari, les butaques de la sala original amb les taules de l'actual restaurant. La llar de foc es conserva intacta, a l'igual que els aplics de les parets.
Fem una parada al restaurant, que també té servei de bar, i recuperem forces amb una bona xocolata calenta. En Manel, que mai te fred, demana una gerra de cervesa.
Fem el trajecte de baixada, i podem verificar que el sostre està folrat amb un coure tant polit que sembla un mirall, i li podem fer una foto on sortim reflectits.
El hall inferior i el passadís, amb el seu ambient fosc i gèlid, ens recorda que no hem d'oblidar mai els terribles fets del passat, per que no es tornin a repetir.
Com baixem abans del previst, i no hi ha molta gent, podem agafar l'autobús previ al nostre. El descens impressiona més que la pujada, realment són conductors experimentats!
Deixem el pàrquing, que a aquesta hora ja s'ha omplert de vehicles, i marxem cap a Schönau am Königssee, on podrem visitar el Königssee (llac del rei)
Al llegir el relat de JoseAranjuez Viajes por Europa III (que ha estat una guia fantàstica per aquestes vacances) vaig pensar que no podíem passar de llarg, havíem de fer l'excursió amb vaixell que et porta de punta a punta de llac.
Com ens queda molt a prop en un moment hi som.
Aparquem a un dels pàrquings habilitats a la vora del llac (GPS: 47.59197, 12.98759) i anem cap el moll on trobem la zona de taquilles.
Agafo tiquets pel proper embarcament (sort que portava efectiu, per que encara que sembli estrany no accepten targetes de crèdit)
L'itinerari comença al poble de Königssee, i fan parades a Kessel (només per sol·licitud), St. Bartholomä i Salet, en l'extrem sud del llac.
Nosaltres portem bitllet per arribar fins a Salet, des d'on, per un petit camí, arribarem fins a la riba del petit llac Obersee; però també hi ha l'opció d'anar només fins a St. Bartholomä.
Ens posem a la fila que marca el nostre numero de vaixell i esperem que arribi el nostre torn.
Quan arriba l'hora d'embarcar ens afanyem per agafar un dels bancs a tocar els finestrals.
Deixem enrere el moll i les vistes que s'obren davant nostre són espectaculars.
Per la seva peculiar forma allargada, tenim la sensació de navegar per un gran riu, del que no veiem el final.
A mig camí entre la sortida i la capella de St. Bartholomä el capità del vaixell, que també fa de guia turístic (però nosaltres no entenem res del que diu), fa una parada i toca una peça amb una trompeta, per que escoltem els ecos generats pels alts penya-segats que envolten el llac.
A mida que ens acostem, la figura de la petita capella de peregrinació de St. Bartholomä es va fent més nítida.
Atraquem uns instants en el petit moll que dona accés a la zona, on hi ha la opció de fer una parada i després continuar en el proper vaixell que passa. Nosaltres decidim continuar (segons JoseAranjuez l'interior de la capella no te cap encant) i anem a desembarcar a Salet, on arribem desprès d'aproximadament 1:30 h de viatge.
Hem d'anar fins a l'Obersee i tornar en l'interval entre l'arribada del proper vaixell, doncs si no se'ns farà molt tard, i encara no hem dinat.
Però val la pena la petita excursió, el paisatge quasi no es pot descriure amb paraules, l'aigua es tan cristallina que es veu completament el fons del llac i la línia de l'horitzó reflexa l'altra riba sobre l'aigua com si fos un mirall!
Les nostres fotos no fan justícia a la bellesa del lloc...
Tornem a temps per agafar el vaixell i fem et trajecte de tornada admirant la riba oposada del llac. Per sort portem un petit avituallament per enganyar una mica a l'estomac que comença a rondinar.
Com ja ha passat l'hora de dinar comprem uns entrepans que mengem de camí a l'autocaravana.
Són les cinc de la tarda i ara ens toca torn de conducció, uns 180 km. ens separen de Múnich. Marco al GPS que ens porti directe cap a l'àrea de l'estadi de futbol del Bayern de Munich, l'Allianz Arena, on arribem una mica abans de les 19:00 h. (GPS: 48.22017, 11.62254)
Realment és una de les zones del pàrquing de l'estadi, destinada a les autocaravanes excepte els dies que hi ha partit.
Una trentena d'autocaravanes ja estan instal·lades, però no hi ha problema d'espai. Com sempre intentem posar-nos una mica apartats per que les gosses no molestin.
Abans de res sortim a passejar una estona a les peludes, que avui no han sortit gaire. Comencem a rodejar d'estadi però no acabem de fer la volta, tornem pel mateix cantó. La Morga està molt espitosa i en una de les seves estirades per empaitar a la Mica m'agafa despistada, em fa relliscar i vaig de culs a terra...sense que ningú s'ofereixi a ajudar-me! Només riuen...La veritat és que ha estat molt còmic, sempre recordaran l'Allianz Arena perquè em vaig fotre de lloros ¡!
Desprès de la mala sort amb el temps aquest matí, ara llueix un sol esplèndid, que les nenes aprofiten per fer un munt de fotos al voltant de la original façana de d'estadi i també per fer unes partides de pales i juguen una estona amb la pilota.
Fa una nit agradable, i podríem sopar fora, però ens fa mandra desplegar la taula (que porta en el garatge des de Friburg). Preparo crema de verdures i pollastre a la planxa, i sopem aviat.
Quan es fa fosc, de sobte ens sorprèn la lluentor de la façana de l'estadi, que va alternant, cada cert temps, els colors de l'escut del Bayern: blanc, vermell i blau.
Les nenes continuen amb la seva sessió de fotos durant una estona més...
Trajecte acumulat: 2.199 km
Pàrquing/Àrea: 22,00 €
Supermercat: 3,56 €
Bar/Restaurant: 21,70 €
Entrades: 33,00 € (Niu de l'Àliga), 43,60 € (Vaixell Konigsee)
Divendres 15 d'agost: Munich - Saverne
9:00 h. i 17ºC
trajecte: 397 km
Ens aixequem, desprès de diversos dies, amb sol. Quin plaer !!
Avui no hem matinat, encara que és un dia de transició (aquesta nit dormirem ja a França) i tenim programada una visita aquest matí, ens ho agafem amb calma.
Mentre en Manel i jo endrecem les coses i posem a punt a "LaCargoleta" pel viatge, les nenes continuen amb les seves fotos (mai en tenen prou).
Xerrem una estona amb un valencià que fa cua darrera nostre al punt de servei, mentre un italià es pren el seu temps per fer l'operació de canvi d'aigües...
Abans de marxar les nenes volen intentar a veure si es pot accedir a l'interior de l'estadi i poden veure la gespa. A aquesta hora ja han començat a arribar un munt de cotxes i un parell d'autocars amb gent que ve a fer la visita guiada a les instal·lacions.
En Manel els hi fa conya a veure si troben a en Pep (Guardiola)
És impossible veure el camp sense passar per taquilla, fem una volta per la botiga i marxem.
Ara si, deixem enrere Munich i comencem la ruta del dia.
Molt a prop de Munic, a tan sols 15 km, parem a Dachau, on visitarem el camp de concentració KZ-Gedenkstätte Dachau.
Ens hagués agradat anar fins a Mathausen, a petició de la Sandra, però ens quedava molt apartat de la ruta i ens conformem, per ara, amb aquesta visita.
Deixem la auto al pàrquing del Memorial (GPS: 48.26606, 11.47090) i anem caminat fins a l'accés per els visitants. L'entrada és gratuïta. Agafo dues àudio-guies per les nenes i un tríptic informatiu per mi i en Manel, i creuem la porta del camp.
Sota el mateix llindar el primer que trobem és la placa commemorativa en honor als soldats americans alliberadors del camp, el 29 d'abril de 1945, i en memòria de totes les víctimes de la barbàrie nazi. Dachau va ser creat l'any 1933, quan Hitler va ésser nomenat Canceller del Reich, com a camp de concentració per a presos polítics, i va servir de model per els posteriors camps de concentració que es van crear per tot Europa, a part de fer-lo servir com "escola de violència" pels homes de les SS. Durant els 12 anys que es va mantenir actiu, 41.500 presoners dels més de 200.000 mil que varen ser empresonats aquí varen ser executats.
El dia gris acompanya el sentiment de respecte i tristor que provoca la visita a les instal·lacions.
De les zones destinades als presoners només es manté en peu, i com a mostra de com malvivien, un dels barracons.
Comença a caure una pluja fina mentre ens dirigim cap a la zona més macabra del Memorial, els forns crematoris, situats darrera els arbres a la cantonada més llunyana dels edificis dels soldats.
Pugem al vehicle en el que ha estat el nostre darrer destí a Alemanya, tornem cap a França. Com la previsió es arribar a primera hora de la tarda he triat un càmping, Les Portes d'Alsace, per fer una mica de relax, barbacoa...i que les nenes gaudeixin de la piscina. Que ja ens toca descansar una estona!
Quan agafem l'autopista ens sorprèn trobar tots els carrils col·lapsats, pensem que és la influència dels voltants de Munich, però passen els quilòmetres i la cosa no millora. Quan no hi ha retenció provocada per alguna obra, trobem retenció per accident, i quan no per les entrades i sortides a les ciutats importants, Stuttgart i Karlsruhe. Ens ho agafem amb paciència i les nenes preparen uns entrepans en ruta per dinar.
Quina decepció, tothom alabant les carreteres alemanyes i les seves autopistes gratuïtes i nosaltres no hem fet més que trobar embussos, retencions i trams tallats durant aquestes vacances. I quatre accidents durant el trajecte d'avui, dos dels quals feien pinta de ser molt greus...
Al final, el que es prometia com una tarda de relax ha estat una tarda de nervis darrera el volant...hem trigat quasi set hores per fer 375 km.!!!
Ens acollim al plan B, com no ens val la pena pagar la tarifa de la parcel·la de càmping, doncs ja es tard, ens quedem a la zona exterior que tenen habilitada només com àrea de pernocta. (GPS: 48.73183, 7.35507)
Almenys amb això hem tingut sort, estem amplis i tranquils, només ens acompanya una camper que arriba ja de fosc.
Preparo uns grans plats de pasta bolonyesa, que ens hem de recuperar del dinar en ruta i desprès de sopar sortim a fer un passeig amb les gosses, mentre les nenes miren una peli.
Demà tenim un altra jornada de ruta, però com volem anar xino-xano hem decidit parar a Reims, visitar la ciutat durant la tarda, fer nit i demà passat acabar de fer el trajecte que queda per a arribar a Disney (les nenes estan impacients i ja han començat a posar pelis del disc dur per anar-se ambientant, i això que ja no se quantes vegades hi han anat!).
Trajecte acumulat: 2.596 km
Gasoil: 59,57 l. (1,36 €/l.) 81,55 €
Pàrquing/Àrea: 11,60 €
Varis/Records: 2,16 €
trajecte: 397 km
Ens aixequem, desprès de diversos dies, amb sol. Quin plaer !!
Avui no hem matinat, encara que és un dia de transició (aquesta nit dormirem ja a França) i tenim programada una visita aquest matí, ens ho agafem amb calma.
Mentre en Manel i jo endrecem les coses i posem a punt a "LaCargoleta" pel viatge, les nenes continuen amb les seves fotos (mai en tenen prou).
Xerrem una estona amb un valencià que fa cua darrera nostre al punt de servei, mentre un italià es pren el seu temps per fer l'operació de canvi d'aigües...
Abans de marxar les nenes volen intentar a veure si es pot accedir a l'interior de l'estadi i poden veure la gespa. A aquesta hora ja han començat a arribar un munt de cotxes i un parell d'autocars amb gent que ve a fer la visita guiada a les instal·lacions.
En Manel els hi fa conya a veure si troben a en Pep (Guardiola)
És impossible veure el camp sense passar per taquilla, fem una volta per la botiga i marxem.
Ara si, deixem enrere Munich i comencem la ruta del dia.
Molt a prop de Munic, a tan sols 15 km, parem a Dachau, on visitarem el camp de concentració KZ-Gedenkstätte Dachau.
Ens hagués agradat anar fins a Mathausen, a petició de la Sandra, però ens quedava molt apartat de la ruta i ens conformem, per ara, amb aquesta visita.
Deixem la auto al pàrquing del Memorial (GPS: 48.26606, 11.47090) i anem caminat fins a l'accés per els visitants. L'entrada és gratuïta. Agafo dues àudio-guies per les nenes i un tríptic informatiu per mi i en Manel, i creuem la porta del camp.
Sota el mateix llindar el primer que trobem és la placa commemorativa en honor als soldats americans alliberadors del camp, el 29 d'abril de 1945, i en memòria de totes les víctimes de la barbàrie nazi. Dachau va ser creat l'any 1933, quan Hitler va ésser nomenat Canceller del Reich, com a camp de concentració per a presos polítics, i va servir de model per els posteriors camps de concentració que es van crear per tot Europa, a part de fer-lo servir com "escola de violència" pels homes de les SS. Durant els 12 anys que es va mantenir actiu, 41.500 presoners dels més de 200.000 mil que varen ser empresonats aquí varen ser executats.
A iniciativa dels supervivents, que es varen reunir per formar el Comité Internacional de Dachau, es va inaugurar aquest Memorial l'any 1965 sobre els terrenys de l'antic camp de concentració, amb l'ajuda econòmica de l'estat de Baviera.
El dia gris acompanya el sentiment de respecte i tristor que provoca la visita a les instal·lacions.
A l'interior dels mòduls que ocupaven els oficials i guardes de les SS es pot veure una exposició temàtica de la història del camp i documentació de l'època.
De les zones destinades als presoners només es manté en peu, i com a mostra de com malvivien, un dels barracons.
Les explicacions de l'àudio-guia posen en context a les nenes, que escolten atentament.
El relleu de la gran plataforma central esgarrifa al pensar la multitud de barracons que formaven el camp, dels que només s'ha mantingut el sòcol sobre el que estaven aixecats.
El petit edifici amaga "les dutxes" on els presoners entraven en grup i eren exterminats en massa. Caminem en fila, i en silencis, d'una sala a l'altra, passant per les zones de desinfecció fins arribar a les dues sales on es situen els forns.
S'encongeix el cor només d'imaginar el patiment de tota la gent que va passar per aquest lloc.
Tornem a creuar la porta que separa els forns de la zona de barracons i, sota la pluja que ara comença a caure més fort, tornem cap a la autocaravana.
Quan agafem l'autopista ens sorprèn trobar tots els carrils col·lapsats, pensem que és la influència dels voltants de Munich, però passen els quilòmetres i la cosa no millora. Quan no hi ha retenció provocada per alguna obra, trobem retenció per accident, i quan no per les entrades i sortides a les ciutats importants, Stuttgart i Karlsruhe. Ens ho agafem amb paciència i les nenes preparen uns entrepans en ruta per dinar.
Quina decepció, tothom alabant les carreteres alemanyes i les seves autopistes gratuïtes i nosaltres no hem fet més que trobar embussos, retencions i trams tallats durant aquestes vacances. I quatre accidents durant el trajecte d'avui, dos dels quals feien pinta de ser molt greus...
Al final, el que es prometia com una tarda de relax ha estat una tarda de nervis darrera el volant...hem trigat quasi set hores per fer 375 km.!!!
Quan hem creuat el riu Rin, frontera natural entre Alemanya i França, s'han acabat les cues, de cop. No ho
acabem d'entendre...estem circulant per la A-35 en direcció a Strasbourg,
carretera paral·lela a la E-52 que circula per Alemanya, només les separa el
riu, i per aquesta a penes hi circulen cotxes! Quina meravella.
Ens acollim al plan B, com no ens val la pena pagar la tarifa de la parcel·la de càmping, doncs ja es tard, ens quedem a la zona exterior que tenen habilitada només com àrea de pernocta. (GPS: 48.73183, 7.35507)
Almenys amb això hem tingut sort, estem amplis i tranquils, només ens acompanya una camper que arriba ja de fosc.
Preparo uns grans plats de pasta bolonyesa, que ens hem de recuperar del dinar en ruta i desprès de sopar sortim a fer un passeig amb les gosses, mentre les nenes miren una peli.
Demà tenim un altra jornada de ruta, però com volem anar xino-xano hem decidit parar a Reims, visitar la ciutat durant la tarda, fer nit i demà passat acabar de fer el trajecte que queda per a arribar a Disney (les nenes estan impacients i ja han començat a posar pelis del disc dur per anar-se ambientant, i això que ja no se quantes vegades hi han anat!).
Trajecte acumulat: 2.596 km
Gasoil: 59,57 l. (1,36 €/l.) 81,55 €
Pàrquing/Àrea: 11,60 €
Varis/Records: 2,16 €
Dissabte 16 d'agost: Saverne - Disney
8:00 h. i 13ºC
trajecte: 465 km
Ens aixequem i esmorzem fent temps fins a les 9:00 h per esperar que obrin la recepció del càmping. Ahir vaig deixar encarregat pa, i m'han de connectar el borne de servei (el preu va inclòs dins la tarifa de pernocta).
Una vegada enllestides les feines d'habituallament ens posem en marxa, destí Reims.
Li marco al GPS l'opció que eviti peatges i agafem la N-4, per on es circula considerablement bé.
Passem el matí en ruta, excepte per una parada logística on deixem córrer una estona a les gosses en un camp apartat de la carretera.
Cap el migdia parem a dinar a l'alçada de Saint-Dizier, on aprofitem el Carrefour per omplir el rebost, i desprès busquem el Decathlon per fer unes compres d'urgència: les meves sabatilles de caminar d'estiu han dit "prou", les he de deixar en el contenidor i entro a comprar-me unes que ja vaig veure a Besançon, quan varem haver de comprar els paraigües.
En Manel aprofita i es compra un barnús, diu que per anar a les dutxes de Disney!
Busquem uns walkie-talkies (que també varem veure a Besançon) per comunicar-nos mentre estem al Parc i no haver de fer servir el telèfon, però se'ls hi han acabat. Ho intentarem a Reims.
Dinem al pàrquing del Decathlon, on una família italiana que ens veu treure les gosses ens demana si poden veure les gàbies del garatge, s'han sorprès de veure sortir quatre peludes!! En Manel els hi ensenya, orgullós, el seu muntatge amb el bidó d'aigua i tots els accessoris ben col·locats.
I continuem ruta cap a Reims, on arribem a mitja tarda. L'àrea està al costat del "Centre International de Sejour", i segons la guia s'ha de demanar un codi per l'intèrfon per que obrin la barrera. Està ben situada, a cinc minuts del centre.
Per segon dia consecutiu no tenim sort amb la previsió, arribem a l'àrea i trobem dues autos fent cua per entrar!
Entro caminant a fer una ullada i trobo totes les places, nou i molt justes, ocupades.
Podríem aparcar en el lateral del camí d'accès una estona per anar al centre, però ho descartem, desprès igualment haurem de buscar un altre lloc de pernocta i com tampoc gaudiríem tranquil·lament del passeig optem per continuar ruta, doncs els carrers que hem vist de la ciutat no ens han donat prou confiança per deixar la auto.
Aprofitem per parar al Decathlon de les afores de la ciutat, on si trobem els walkie-talkies.
Com continuem per la nacional agafem un carretereta secundaria i parem en mig d'uns camps immensos, i deixem córrer a les gosses una estona, mentre les nenes es preparen el berenar.
És hora de decidir on pararem a dormir, i com les nenes s'han preparat el cine (han tancat tots els enfosquidors de l'habitacle i la cortina que les separa de la cabina) i escoltem de fons la melodia de la Bella Dorment..."eres tuu la dulce ilusión que yo soñeéee" decidim fer de tirada els 120 km que ens separen de Disney i donar-les una sorpresa arribant avui.
Com portem el GPS amb l'opció de evitar peatges, ens deixem portar per carreteres secundaries, i de sobte descobrim que estem seguint la Ruta Turística de Champagne, els camps de vinyes es perden a l'horitzó.
Fem un reportatge fotogràfic en ruta...
I quasi sense adonar-nos estem a Paris. Les nenes estan súper contentes, no s'havien adonat del canvi de plans.
Dona la casualitat que just abans d'accedir a Disney ens truca la Tània (xavicava d'ACpasion, una de les famílies amb les que he quedat per apadrinar) que han avançat un dia l'arribada i no saben ben bé que han de fer, si poden entrar aquesta nit o han d'esperar a demà.
Els esperem uns minuts a la vora de la carretera, on un munt d'autocaravanes es preparen per fer nit i entrar demà al matí.
Pujo a la seva auto i faig servir el meu passaport anual, així entren sense pagar el pàrquing (ara a l'estiu són 30 €/dia). Un cop a dins ens col·loquem mes o menys on sempre, i fem les presentacions reglamentaries.
Quedem per desprès de sopar anar fins al Village, així ens anem ambientant a "la màgia". Les seves nenes són més petites però aguanten i fan cara d'emoció quan comencem a sentir la musiqueta camí de les cintes que ens porten fins allà.
A l'estona ens separem, ells tornen cap a la auto i nosaltres anem a fer una copa, el SportsBar ens espera. La Sandra i la Núria prefereixen anar al Starbucks, per sort ja són grans i ens podem despreocupar.
... un cubata, un mojito i dos frappuccinos més tard, donem per acabada aquesta jornada i anem cap a dormir, que demà a les 9:00 hem quedat amb els nostres fillols.
Trajecte acumulat: 3.061 km
Gasoil: 72,86 l. (1,29 €/l.) 94,65 €
Supermercat: 175,80 €
Bar/Restaurant: 25,08 €
trajecte: 465 km
Ens aixequem i esmorzem fent temps fins a les 9:00 h per esperar que obrin la recepció del càmping. Ahir vaig deixar encarregat pa, i m'han de connectar el borne de servei (el preu va inclòs dins la tarifa de pernocta).
Una vegada enllestides les feines d'habituallament ens posem en marxa, destí Reims.
Li marco al GPS l'opció que eviti peatges i agafem la N-4, per on es circula considerablement bé.
Passem el matí en ruta, excepte per una parada logística on deixem córrer una estona a les gosses en un camp apartat de la carretera.
Cap el migdia parem a dinar a l'alçada de Saint-Dizier, on aprofitem el Carrefour per omplir el rebost, i desprès busquem el Decathlon per fer unes compres d'urgència: les meves sabatilles de caminar d'estiu han dit "prou", les he de deixar en el contenidor i entro a comprar-me unes que ja vaig veure a Besançon, quan varem haver de comprar els paraigües.
En Manel aprofita i es compra un barnús, diu que per anar a les dutxes de Disney!
Busquem uns walkie-talkies (que també varem veure a Besançon) per comunicar-nos mentre estem al Parc i no haver de fer servir el telèfon, però se'ls hi han acabat. Ho intentarem a Reims.
Dinem al pàrquing del Decathlon, on una família italiana que ens veu treure les gosses ens demana si poden veure les gàbies del garatge, s'han sorprès de veure sortir quatre peludes!! En Manel els hi ensenya, orgullós, el seu muntatge amb el bidó d'aigua i tots els accessoris ben col·locats.
I continuem ruta cap a Reims, on arribem a mitja tarda. L'àrea està al costat del "Centre International de Sejour", i segons la guia s'ha de demanar un codi per l'intèrfon per que obrin la barrera. Està ben situada, a cinc minuts del centre.
Per segon dia consecutiu no tenim sort amb la previsió, arribem a l'àrea i trobem dues autos fent cua per entrar!
Entro caminant a fer una ullada i trobo totes les places, nou i molt justes, ocupades.
Podríem aparcar en el lateral del camí d'accès una estona per anar al centre, però ho descartem, desprès igualment haurem de buscar un altre lloc de pernocta i com tampoc gaudiríem tranquil·lament del passeig optem per continuar ruta, doncs els carrers que hem vist de la ciutat no ens han donat prou confiança per deixar la auto.
Aprofitem per parar al Decathlon de les afores de la ciutat, on si trobem els walkie-talkies.
Com continuem per la nacional agafem un carretereta secundaria i parem en mig d'uns camps immensos, i deixem córrer a les gosses una estona, mentre les nenes es preparen el berenar.
És hora de decidir on pararem a dormir, i com les nenes s'han preparat el cine (han tancat tots els enfosquidors de l'habitacle i la cortina que les separa de la cabina) i escoltem de fons la melodia de la Bella Dorment..."eres tuu la dulce ilusión que yo soñeéee" decidim fer de tirada els 120 km que ens separen de Disney i donar-les una sorpresa arribant avui.
Com portem el GPS amb l'opció de evitar peatges, ens deixem portar per carreteres secundaries, i de sobte descobrim que estem seguint la Ruta Turística de Champagne, els camps de vinyes es perden a l'horitzó.
Fem un reportatge fotogràfic en ruta...
I quasi sense adonar-nos estem a Paris. Les nenes estan súper contentes, no s'havien adonat del canvi de plans.
Dona la casualitat que just abans d'accedir a Disney ens truca la Tània (xavicava d'ACpasion, una de les famílies amb les que he quedat per apadrinar) que han avançat un dia l'arribada i no saben ben bé que han de fer, si poden entrar aquesta nit o han d'esperar a demà.
Els esperem uns minuts a la vora de la carretera, on un munt d'autocaravanes es preparen per fer nit i entrar demà al matí.
Pujo a la seva auto i faig servir el meu passaport anual, així entren sense pagar el pàrquing (ara a l'estiu són 30 €/dia). Un cop a dins ens col·loquem mes o menys on sempre, i fem les presentacions reglamentaries.
Quedem per desprès de sopar anar fins al Village, així ens anem ambientant a "la màgia". Les seves nenes són més petites però aguanten i fan cara d'emoció quan comencem a sentir la musiqueta camí de les cintes que ens porten fins allà.
A l'estona ens separem, ells tornen cap a la auto i nosaltres anem a fer una copa, el SportsBar ens espera. La Sandra i la Núria prefereixen anar al Starbucks, per sort ja són grans i ens podem despreocupar.
... un cubata, un mojito i dos frappuccinos més tard, donem per acabada aquesta jornada i anem cap a dormir, que demà a les 9:00 hem quedat amb els nostres fillols.
Trajecte acumulat: 3.061 km
Gasoil: 72,86 l. (1,29 €/l.) 94,65 €
Supermercat: 175,80 €
Bar/Restaurant: 25,08 €
Diumenge 17 d'agost: Disney
8:30 h. i 15ºC
trajecte: 0 km
Ens afanyem a esmorzar doncs a les 9:00 hem d'estar a les taquilles per apadrinar a la Tània i família, i abans hem de matricular les peludes a la guarderia canina.
És ràpid, doncs ja no ens han d'explicar tot el procés i a part la noia que ens ha tocat durant aquest torn és espanyola. La tarifa està inclosa dins de les avantatges dels Passaports Dream, així...ens surt de franc!
Un cop a les taquilles acompanyem als nois a comprar els seus passaports provisionals, en aquest moment ja els hi apliquen el 10% de descompte respecte a la tarifa general, i tot seguit cap el "bureau" on els hi fan els definitius. Nosaltres ja tenim les tres persones per renovar durant un any més el meu passaport, i una a la targeta de renovació d'en Manel.
Els hi expliquem una mica on son les coses, com han de fer servir el "fast-pass" i ens separem.
Anem fent fins el migdia, les nenes es queden al parc i nosaltres sortim a fer el passeig reglamentari amb les gosses, quedem al Village per dinar allà. Connectem els walkies i la Sandra agafa un i jo em quedo l'altre, freqüència 7..."cambio y corto".
Dinem al SportsBar, i per la tarda anem a descobrir la nova atracció estrella: Ratatouille.
Uff, quina cua, marca una espera de 120 minuts!
Fem el tafaner per la nova zona i ja intentarem pujar demà, no tenim pressa.
Bon final del dia...demà més.
Trajecte acumulat: 3.061 km
Bar/Restaurant: 47,20 €
trajecte: 0 km
Ens afanyem a esmorzar doncs a les 9:00 hem d'estar a les taquilles per apadrinar a la Tània i família, i abans hem de matricular les peludes a la guarderia canina.
És ràpid, doncs ja no ens han d'explicar tot el procés i a part la noia que ens ha tocat durant aquest torn és espanyola. La tarifa està inclosa dins de les avantatges dels Passaports Dream, així...ens surt de franc!
Un cop a les taquilles acompanyem als nois a comprar els seus passaports provisionals, en aquest moment ja els hi apliquen el 10% de descompte respecte a la tarifa general, i tot seguit cap el "bureau" on els hi fan els definitius. Nosaltres ja tenim les tres persones per renovar durant un any més el meu passaport, i una a la targeta de renovació d'en Manel.
Els hi expliquem una mica on son les coses, com han de fer servir el "fast-pass" i ens separem.
Anem fent fins el migdia, les nenes es queden al parc i nosaltres sortim a fer el passeig reglamentari amb les gosses, quedem al Village per dinar allà. Connectem els walkies i la Sandra agafa un i jo em quedo l'altre, freqüència 7..."cambio y corto".
Dinem al SportsBar, i per la tarda anem a descobrir la nova atracció estrella: Ratatouille.
Uff, quina cua, marca una espera de 120 minuts!
Fem el tafaner per la nova zona i ja intentarem pujar demà, no tenim pressa.
Tornem a la autocaravana a sopar, i les nenes aprofiten per passar per les dutxes.
Encara que estem a ple agost la temperatura es bastant fresqueta, i desprès d'un plat de sopa i unes salsitxes a la planxa tornem cap al Parc, aquesta nit mirarem l'espectacle Dreams des de la plaça del castell.
Agafem lloc i hem d'esperar una bona estona, però val la pena. Ens rodegen un munt d'exclamacions oh! Ooh! hhh! de la gent que el veu per primera vegada. És espectacular.
Bon final del dia...demà més.
Trajecte acumulat: 3.061 km
Bar/Restaurant: 47,20 €
Dilluns 18 d'agost: Disney
8:00 h. i 14ºC
trajecte: 0 km
Segon dia a Disney.
En Manel i jo anem a primera hora cap a les dutxes pensant que les obren a les 8:00 h, però el paper informatiu indica que estan tancades de 7:30 a 8:30 per neteja. Com ja hi ha gent esperant i falten uns deu minuts ens quedem fent cua.
Passen 10 minuts, 15, 20,... Són quasi les 8:40 i no han obert. Veiem els dos operaris a l'interior passant la mopa amb una gansoneria...la gent comença a indignar-se i acaben increpant-los des de darrera el vidre. Realment semblava que ho fessin exprés per fer-nos esperar.
Obren les portes i ...estampida! Com som dels primers entrem al primer torn, però decidit o venim a una altra hora o ens dutxem a la autocaravana, això és una pèrdua de temps.
Un cop a punt ens trobem amb la Irene i en Manuel (Xoquera de ACpasion), que van arribar ahir al vespre i també els hem d'apadrinar.
Repetim el mateix procés d'ahir. Ara ja tenim també plena la tarja de renovació d'en Manel i una persona a la tarja de la Sandra. Ens falten 4 persones més, que havien d'arribar també avui però al final han fallat. Haurem d'improvisar.
Avui invertim l'ordre, dinem a la auto i soparem al Parc, però abans dediquem la tarda a fer uns quants selfies al Walt Disney Studios.
Les nenes no volen pujar al "gos salsitxa", però en Manel i jo ens petem de riure fent voltes mentre elles ens miren avergonyides des de la tanca exterior.
I per acabar el dia uns Giant Cheddar Hot Dog al Casey's Corner.
Trajecte acumulat: 3.061 km
Supermercat: 1,80 €
Bar/Restaurant: 64,09 €
trajecte: 0 km
Segon dia a Disney.
En Manel i jo anem a primera hora cap a les dutxes pensant que les obren a les 8:00 h, però el paper informatiu indica que estan tancades de 7:30 a 8:30 per neteja. Com ja hi ha gent esperant i falten uns deu minuts ens quedem fent cua.
Passen 10 minuts, 15, 20,... Són quasi les 8:40 i no han obert. Veiem els dos operaris a l'interior passant la mopa amb una gansoneria...la gent comença a indignar-se i acaben increpant-los des de darrera el vidre. Realment semblava que ho fessin exprés per fer-nos esperar.
Obren les portes i ...estampida! Com som dels primers entrem al primer torn, però decidit o venim a una altra hora o ens dutxem a la autocaravana, això és una pèrdua de temps.
Un cop a punt ens trobem amb la Irene i en Manuel (Xoquera de ACpasion), que van arribar ahir al vespre i també els hem d'apadrinar.
Repetim el mateix procés d'ahir. Ara ja tenim també plena la tarja de renovació d'en Manel i una persona a la tarja de la Sandra. Ens falten 4 persones més, que havien d'arribar també avui però al final han fallat. Haurem d'improvisar.
Avui invertim l'ordre, dinem a la auto i soparem al Parc, però abans dediquem la tarda a fer uns quants selfies al Walt Disney Studios.
Slinky Dog Zigzag Spin Hollywood Tower Hotel
Les nenes no volen pujar al "gos salsitxa", però en Manel i jo ens petem de riure fent voltes mentre elles ens miren avergonyides des de la tanca exterior.
I per acabar el dia uns Giant Cheddar Hot Dog al Casey's Corner.
I una volta en la foscor d'Adventureland. Ara que no hi ha gaire gent aprofitem per entrar directes a dues de les nostres atraccions favorites: Big Thunder Mountain i Indiana Jjones and the temple of peril.
Cap a dormir, que estem tots ben cansats.
Trajecte acumulat: 3.061 km
Supermercat: 1,80 €
Bar/Restaurant: 64,09 €
Dimarts 19 d'agost: Disney
7:30 h. i 15ºC
trajecte: 0 km
Avui no hem d'apadrinar a ningú, ens ha fallat una altra família que al final ha comprat només entrades per un dia, i s'han decidit a darrera hora, quan ja els esperàvem a les taquilles. I ho han comunicat per sms, que no els esperéssim quan passaven 15 minuts de la hora de trobada. N'hi ha que són impresentables ... però bé demà ja intentarem buscar algú més, avui tenim feina...OPERACIÓ RATATOUILLE!
A les 8:50 ens plantem davant de les portes d'accés del parc WDS (Walt Disney Studios) i en toca esperar fins que obrin portes. Hora prevista: 9:30. Encara que teòricament el parc obra a les 10:00 deixen que la gent comenci a entrar una estona abans.
No ens arrisquem a fer cua només en una porta i que després no la obrin, i ens distribuïm en dues cues, jo amb la Sandra i en Manel amb la Núria.
Uff, que llarga es fa l'espera.
Quins nervis, ni que haguéssim de córrer una final olímpica!
Comença el moviment, la gent escalfa motors...sembla que la nostra porta és una de les primeres...si...obren ja!!
Som a dins, però la Sandra em dóna el seu passaport i se m'escapa de les mans...merda...he de parar a recollir-lo (en aquest moment no sabem que en Manel i la Núria s'estan partint de riure des de la seva cua, però ja ens ho retrauran un munt de vegades!)
Ara si, enfilem cap a les portes de Studio 1, avançant als que van caminant mirant els plànols del parc, a la vegada que altres ens avancen a nosaltres. Al arribar a la "tortuga" trobem un Cast Member que ens talla el pas, ens indica que per anar a Rataouille hem de fer la volta per Hollywood Tower!. Uff, això em mata, realment que "fondona" estic! Li dic a la Sandra que s'avanci i agafi lloc, ja quasi hi som.
I si, ho aconseguim, estem uns dels primers de la cua.
Ens comuniquem amb en Manel pel walki, en un moment la cua és tan llarga que ja no ens veuen, m'aparto de la cua i els hi faig senyals per que la resta no es pensi que s'estan colant.
Uf, i ara si, quin fart de riure explicant la "cursa".
Per mala sort la atracció té "problemes tècnics" i enlloc de les 10:00 obre portes a les 10:30 h. Entrem expectants...
Les vagonetes en forma de rata són de 6 places. Ens posem les ulleres 3D i comencem el viatge...im-pres-sio-nant! Les imatges tridimensionals ens envolten i ens dona la sensació que som un ratolí més fugint del malvat Skinner.
Ha valgut la pena la cua.
Tenim premi, al sortir trobem un Cast Member que reparteix fast-pass a la gent que surt de la atracció, suposem que per les molèsties causades pels "problemes tècnics" i retràs de primera hora. Els agafem, son per l'interval de temps entre les 11:00 i 11:30 h.
Passem l'estona tranquil·lament fent unes fotos per la nova zona. Les nenes no poden evitar pujar a les motos dels protagonistes de la pel·lícula.
Acabem de passar la tarda i sopem "fajitas" a La Fuente del Oro, aprofitant la temporada d'estiu doncs a l'hivern sempre l'hem trobat tancat per manteniment.
Trajecte acumulat: 3.061 km
Bar/Restaurant: 50,45 €
Varis/Records: 15,99 €
trajecte: 0 km
Avui no hem d'apadrinar a ningú, ens ha fallat una altra família que al final ha comprat només entrades per un dia, i s'han decidit a darrera hora, quan ja els esperàvem a les taquilles. I ho han comunicat per sms, que no els esperéssim quan passaven 15 minuts de la hora de trobada. N'hi ha que són impresentables ... però bé demà ja intentarem buscar algú més, avui tenim feina...OPERACIÓ RATATOUILLE!
A les 8:50 ens plantem davant de les portes d'accés del parc WDS (Walt Disney Studios) i en toca esperar fins que obrin portes. Hora prevista: 9:30. Encara que teòricament el parc obra a les 10:00 deixen que la gent comenci a entrar una estona abans.
No ens arrisquem a fer cua només en una porta i que després no la obrin, i ens distribuïm en dues cues, jo amb la Sandra i en Manel amb la Núria.
Uff, que llarga es fa l'espera.
Quins nervis, ni que haguéssim de córrer una final olímpica!
Comença el moviment, la gent escalfa motors...sembla que la nostra porta és una de les primeres...si...obren ja!!
Som a dins, però la Sandra em dóna el seu passaport i se m'escapa de les mans...merda...he de parar a recollir-lo (en aquest moment no sabem que en Manel i la Núria s'estan partint de riure des de la seva cua, però ja ens ho retrauran un munt de vegades!)
Ara si, enfilem cap a les portes de Studio 1, avançant als que van caminant mirant els plànols del parc, a la vegada que altres ens avancen a nosaltres. Al arribar a la "tortuga" trobem un Cast Member que ens talla el pas, ens indica que per anar a Rataouille hem de fer la volta per Hollywood Tower!. Uff, això em mata, realment que "fondona" estic! Li dic a la Sandra que s'avanci i agafi lloc, ja quasi hi som.
I si, ho aconseguim, estem uns dels primers de la cua.
Ens comuniquem amb en Manel pel walki, en un moment la cua és tan llarga que ja no ens veuen, m'aparto de la cua i els hi faig senyals per que la resta no es pensi que s'estan colant.
Uf, i ara si, quin fart de riure explicant la "cursa".
Per mala sort la atracció té "problemes tècnics" i enlloc de les 10:00 obre portes a les 10:30 h. Entrem expectants...
Les vagonetes en forma de rata són de 6 places. Ens posem les ulleres 3D i comencem el viatge...im-pres-sio-nant! Les imatges tridimensionals ens envolten i ens dona la sensació que som un ratolí més fugint del malvat Skinner.
Ha valgut la pena la cua.
Tenim premi, al sortir trobem un Cast Member que reparteix fast-pass a la gent que surt de la atracció, suposem que per les molèsties causades pels "problemes tècnics" i retràs de primera hora. Els agafem, son per l'interval de temps entre les 11:00 i 11:30 h.
Passem l'estona tranquil·lament fent unes fotos per la nova zona. Les nenes no poden evitar pujar a les motos dels protagonistes de la pel·lícula.
Adoptem una nova mascota per la auto, en Mushu farà companyia a Chip&Chop.
I sortim de Playland per anar xino-xano cap a la autocaravana,a dinar i descansar una estona.
En Manel li agafa el gustillo al relax i diu que es queda a la auto, que ja vindrà cap el parc cap el tard, a temps per sopar.
O sigui que tarda de "nenes", i aprofitem que tota la gent es prepara per veure la desfilada de mitja tarda i podem pujar a Autopia quasi sense cua (cosa molt extraordinària).
La Núria condueix el nostre cotxe, i la Sandra ens persegueix en el seu bòlid!
Per berenar creps i gelat a Fantasia Gelati.
Trajecte acumulat: 3.061 km
Bar/Restaurant: 50,45 €
Varis/Records: 15,99 €
Dimecres 20 d'agost: Disney
8:00 h. i 16ºC
trajecte: 0 km
Darrer dia a Disney, estem al tram final de les nostres vacances, demà comencem a baixar cap a casa.
Fem la darrera intentona per aconseguir fillols per renovar tots els passes, però trobem una família que només són tres, així que amb molta ràbia marxem a falta de només una persona per renovar el passaport de la Núria! Bé, tampoc sabem si tornarem l'any que ve, així que no ens amoïna gaire, a las dolentes haurem de comprar entrades per la Núria, nosaltres tenim passaport anual fins a desembre de 2015...
Passem el dia repetint les atraccions que més ens agraden, fent compres de regals i records, i fem el sopar de comiat al Sport Bar.
Trajecte acumulat: 3.061 km
Supermercat: 1,80 €
Bar/Restaurant: 60,41 €
Varis/Records: 141,31 €
trajecte: 0 km
Darrer dia a Disney, estem al tram final de les nostres vacances, demà comencem a baixar cap a casa.
Fem la darrera intentona per aconseguir fillols per renovar tots els passes, però trobem una família que només són tres, així que amb molta ràbia marxem a falta de només una persona per renovar el passaport de la Núria! Bé, tampoc sabem si tornarem l'any que ve, així que no ens amoïna gaire, a las dolentes haurem de comprar entrades per la Núria, nosaltres tenim passaport anual fins a desembre de 2015...
Passem el dia repetint les atraccions que més ens agraden, fent compres de regals i records, i fem el sopar de comiat al Sport Bar.
Trajecte acumulat: 3.061 km
Supermercat: 1,80 €
Bar/Restaurant: 60,41 €
Varis/Records: 141,31 €
Dijous 21 d'agost: Disney - Chirac
9:00 h. i 18ºC
trajecte: 612 km
Comença el viatge de retorn.
Abans de deixar enrere Disney ens acomiadem dels nostres fillols, Xavi i Tània i la família Choquera, i passem pel borne de servei per omplir els dipòsits.
I partim direcció sud, seguint el trajecte que ja hem recorregut tantes vegades. Avui, sense preses, evitem els peatges.
Desprès de la parada logística a Cosne-sur-Loire per posar gasoil a l'Auchan (preu més econòmic), parem a dinar al pàrquing de la Maison du Tourisme de Montmarault.
Per la tarda fem una altra sessió de conducció d'unes quantes hores i decidim parar a pernoctar a un punt d'acollida de France Passion a Chirac, uns quilòmetres al nord de Severac-le-Chateau. És un petit càmping regentat per una família que també ven embotit i formatges casolans. Amb el carnet d'adhesió de France Passion tenim la pernocta gratuïta.
Una vegada a la parcel·la, sota uns arbres enormes sembla que estem al mig del bosc, anem a fer el tafaner a la petita botiga i comprem un parell de coses, entre elles un formatge d'ovella curat molt bo!
Les instal·lacions són molt senzilles i un dels mòduls sanitaris és bastant antic. Faig broma dient que sembla que estem a Crystal Lake Camp, el campament de la peli de por "Viernes 13", però les nenes com no coneixen la peli no em fan ni cas...estan més amoïnades per l'aranya enorme que les vigila des del sostre de les dutxes, tant que ha d'anar en Manel a treure-la o diuen que no es dutxen.
Desprès de sopar sortim amb les gosses, fa fresca i la foscor és total, agafem la llanterna frontal per no menjar-nos cap branca.
Darrera nit a la autocaravana, ara si, sentim que s'han acabat les vacances...quina pena.
Trajecte acumulat: 3.673 km
Gasoil: 70,54 l. (1,29 €/l.) 91,63 €
Peatges: 21,00 €
Varis/Records: 9,98 €
trajecte: 612 km
Comença el viatge de retorn.
Abans de deixar enrere Disney ens acomiadem dels nostres fillols, Xavi i Tània i la família Choquera, i passem pel borne de servei per omplir els dipòsits.
I partim direcció sud, seguint el trajecte que ja hem recorregut tantes vegades. Avui, sense preses, evitem els peatges.
Desprès de la parada logística a Cosne-sur-Loire per posar gasoil a l'Auchan (preu més econòmic), parem a dinar al pàrquing de la Maison du Tourisme de Montmarault.
Per la tarda fem una altra sessió de conducció d'unes quantes hores i decidim parar a pernoctar a un punt d'acollida de France Passion a Chirac, uns quilòmetres al nord de Severac-le-Chateau. És un petit càmping regentat per una família que també ven embotit i formatges casolans. Amb el carnet d'adhesió de France Passion tenim la pernocta gratuïta.
Una vegada a la parcel·la, sota uns arbres enormes sembla que estem al mig del bosc, anem a fer el tafaner a la petita botiga i comprem un parell de coses, entre elles un formatge d'ovella curat molt bo!
Les instal·lacions són molt senzilles i un dels mòduls sanitaris és bastant antic. Faig broma dient que sembla que estem a Crystal Lake Camp, el campament de la peli de por "Viernes 13", però les nenes com no coneixen la peli no em fan ni cas...estan més amoïnades per l'aranya enorme que les vigila des del sostre de les dutxes, tant que ha d'anar en Manel a treure-la o diuen que no es dutxen.
Desprès de sopar sortim amb les gosses, fa fresca i la foscor és total, agafem la llanterna frontal per no menjar-nos cap branca.
Darrera nit a la autocaravana, ara si, sentim que s'han acabat les vacances...quina pena.
Trajecte acumulat: 3.673 km
Gasoil: 70,54 l. (1,29 €/l.) 91,63 €
Peatges: 21,00 €
Varis/Records: 9,98 €
Divendres 22 d'agost: Chirac - Figueres
8:00 h. i 5ºC
trajecte: 325 km
Quan sortim al matí a passejar les gosses ens sorprèn la temperatura: 5ºC, com pot ser en ple mes d'agost!
Ja no ens queda res per ser a casa, bé, si, ens falta la darrera parada per aprovisionar-nos de roquefort a l'àrea de descans de l'Aveyron, on es poden trobar tots els productes de la cava Societé.
Darrer tram de la ruta, travessem la frontera i ja estem a l'Alt Empordà, quasi 4.000 km i 22 dies desprès de la nostra sortida.
Ha estat un gran viatge, però
ara ja a pensar en el proper estiu: objectiu Bretanya.
Trajecte acumulat: 3.998 km
Gasoil: 88,15 l. (1,30 €/l.) 115,01 €
Peatges: 32,60 €
Bar/Restaurant: 40,00 €
Varis/Records: 64,14 €
Durada viatge: 21 dies
Trajecte acumulat: 3.998 km
Despesa acumulada: 2.750 €
Gasoil: 661 € (501 l)
Peatges: 139 €
Pàrquing i àrees: 175 €
Supermercat: 573 €
Bars i restaurants: 394 €
Entrades: 496 €
Varis i regals: 312 €
trajecte: 325 km
Quan sortim al matí a passejar les gosses ens sorprèn la temperatura: 5ºC, com pot ser en ple mes d'agost!
Ja no ens queda res per ser a casa, bé, si, ens falta la darrera parada per aprovisionar-nos de roquefort a l'àrea de descans de l'Aveyron, on es poden trobar tots els productes de la cava Societé.
Darrer tram de la ruta, travessem la frontera i ja estem a l'Alt Empordà, quasi 4.000 km i 22 dies desprès de la nostra sortida.
Ha estat un gran viatge, però
ara ja a pensar en el proper estiu: objectiu Bretanya.
Trajecte acumulat: 3.998 km
Gasoil: 88,15 l. (1,30 €/l.) 115,01 €
Peatges: 32,60 €
Bar/Restaurant: 40,00 €
Varis/Records: 64,14 €
Detall consums:
Durada viatge: 21 dies
Trajecte acumulat: 3.998 km
Despesa acumulada: 2.750 €
Gasoil: 661 € (501 l)
Peatges: 139 €
Pàrquing i àrees: 175 €
Supermercat: 573 €
Bars i restaurants: 394 €
Entrades: 496 €
Varis i regals: 312 €
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada