ESLOVÈNIA 2017 (II): "ALPS JULIANS, LLAC BLED i LJUBLJANA"

Dijous 17 d'agost: Kranjska Gora - Bled 

7:30 h. i 13º C
trajecte: 51 km

Per fi comencem un dia amb una mica de fresca, i s’agraeix posar-se el paravents per sortir a passejar les gosses, amb la calor que hem passat aquest darrers dies...esperem tenir una petita treva.

Esmorzem i fem torn de dutxes abans de deixar l’àrea, així sortim amb els dipòsits plens per el que pugui passar a Bled, el nostre destí de pernocta, doncs allà crec que ho tindrem una mica complicat, és una zona “calenta” per les autocaravanes, els llocs massa turístics sempre són complicats, a veure que passa...

Abans de deixar enrere el petit nucli alpí de Kranjska Gora no podem deixar d’admirar l’impressionant paisatge que ens envolta, deu ser una passada poder gaudir d’aquest indret en període hivernal, pàrquing a peu de pistes amb electricitat!!

Camí de Bled tenim una parada obligada a les Gorgues de Vingtar,(Blejski Vintgar) i volem arribar aviat doncs no sabem com estarà per aparcar, el pàrquing que es podia veure pel GoogleMaps no era gaire gran i es veien autobusos aparcats, així que millor fer via.

Dia 17/08: KRANJSKA GORA - BLED

Quan arribem ens sorprèn el muntatge logístic que tenen establert per organitzar l’aparcament. Ens desvien de la zona principal, més a prop de l’accés a les gorges però més complicat per a grans vehicles, cap a un prat annex habilitat com a pàrquing. Millor per nosaltres, ens permet que les gosses es marquin unes carreres muntanya a munt abans de quedar-se de guàrdia, en aquesta ocasió no poden venir.

Passem per taquilla i iniciem el camí, que tot i ser força aviat ja es veu molt concorregut. L’import de l’entrada està destinat integrament a la renovació i manteniment de les instal·lacions.

La gorga prové de l’acció erosiva del riu Radovna, i caminem seguint el llit de la corrent d’aigua alternant el sender de terra amb passeres de fusta penjades de les parets de roca. De tant en tant les passeres fan la funció de ponts i travessem de un cantó a l’altre, entre parets càrstiques de entre 50 i 100 metres d’alçada.

Entre les parades fotogràfiques i el pas alternatiu de gent en alguns punts força estrets ens porta uns 45 minuts recórrer els 1600 metres que separen l’inici amb el punt final del passeig: la cascada Šum, un salt d’aigua de 13 metres d’alçada i que el seu nom significa literalment “cascada sorollosa”.

Durant al trajecte passem trams de ràpids, salts d’aigua i també zones on la corrent ha creat gorgs i tranquil·les piscines naturals, amb una aigua tan cristallina que podem observar les truites nedant alienes a la multitud que circula metres més a munt.

Parem una estona i comprem uns gelats en la caseta de informació que a la vegada fa de taquilla per la gent que fa el recorregut a la inversa, ara descobrim que el recorregut de la gorga té dues entrades, tot i que la principal és la que hem fet servir nosaltres, aquí no sembla que ningú controli la gent que entra sense tiquet.

I ara toca tornar, hem de fer el camí a la inversa, ara si que caminem en fila india, la gentada és impressionant.

Deixem el pàrquing, i enfilem direcció al Llac Bled, patint en pensar com estarà la zona, un dels punts més turístics del país! 

Portem varies opcions de possible parada al GPS, però resulta missió impossible. Arribem a la riba del llac entre un col·lapse increïble de vehicles, tothom buscant on parar, els cotxes ho tenen complicat, però nosaltres, a part de les grans dimensions trobem l’inconvenient de les senyals de “prohibit autocaravanes” a tot el llarg de la riba.

Opció 1: el pàrquing autoritzat per pernoctar al costat del càmping, durant el dia no es pot estacionar, només permés per cotxes. 

Opció 2: (coordenades que vaig treure del viatge de Sonjoravant de fa un parell d’anys), on abans es podia pernoctar i ara només es pot aparcar de dia...complert i vehicles fent guàrdia esperant que algú marxi. 

Opció 3: un pàrquing a l’altra cantó del llac, de tarifa blava, on... ara també han posat la senyal de prohibit!!

Opció 4: intentem pujar al castell i aprofitar per visitar-lo però no ens deixen ni agafar la carretera de pujada, també prohibit...de moment el Llac Bled està sent molt decebedor.

Comencem a posar-nos nerviosos, ens queda la opció d’entrar al càmping, però deu estar també abarrotat i ho descartem, fem una volta més, i trobem un parell d’autocaravanes parades a un pàrquing entre una gran zona verda i la deixalleria, de moment ens hi parem a dinar...i a replantejar el dia.

Decidim agafar-nos la jornada amb calma així que avui cuino tranquil·lament, i abans del llomillet al Roquefort amb patates bullides ens entaulem per fer un bon vermut. Per la tarda farem una altra intentona a veure si podem aparcar a la zona de l’antiga estació...

Dit i fet, ens armem de paciència (unes més que un altre!) i tornem al pàrquing, amb la sort que just quan hi arribem trobem un forat on parar, i els ocupants de l’autocaravana que marxa ens donen el tiquet per si el volem aprofitar, ells han pagat al matí i val per tot el dia...sembla que ens canvia una mica la sort.

Fa molta calor, ens posem els banyadors, agafem les tovalloles i baixem caminant fins el llac, on ens hi plantem en un moment. De camí tenim les primeres vistes del llac.

El llac Bled (en eslovè, Blejsko jezero), d’origen glacial, considerat com un dels més macos i  turístics del país està ubicat a 475 metres sobre el nivell del mar i té una profunditat màxima de 30,60 m. Les seves mides, 2120 m de longitud i 1380 m d’amplada, són molt semblants al nostre Estany de Banyoles, amb la diferència que aquest darrer és el doble de profund, sobrepassant els 60 m, i que aquí donen ganes de banyar-se i la veritat és que a Banyoles dóna una mica d’angúnia amb l’aigua tèrbola...i la llegenda del Mo-Mo monstre de Banyoles...

És el millor que podíem haver fet...l’aigua està sensacional, increïblement sembla que estem nedant en una piscina de lo transparent que és. I la temperatura està ideal.

La nostra primera intenció era llogar una barca de rems (11 €/h) i anar fins a la illa central del llac, la única illa natural d’Eslovènia, però se’ns ha fet tard i hi ha molta cua. També és pot arribar fins allà en una de les típiques embarcacions de fusta anomenades “pletna”, originaries de Bled (són les que transportaven els pelegrins des de la riba fins a l’església, al bell mig de la illa) amb una capacitat per a vint persones i impulsades amb la tècnica “stehrudder” que consisteix en un remer, o “pletnarji” que de peu a la part posterior fa anar simultàniament dos rems (12€/persona).

Les embarcacions a motor estan prohibides al llac.

Tot i que hi ha unes zones de bany, es veu gent repartida per tota la riba, i per tota la superfície del llac, on comparteixen espai banyistes, gent amb canoes, remers, famílies en padelsurf, barquetes de rems, pletnas i inclús ànecs i cignes. Està permès el bany en tota la seva superfície i fins i tot hi ha gent que hi arriba nedant a la illa.

Castell de Bled

Passem una tarda tranquil·la, ens hem perdut l’excursió a la illa i la visita al castell, però tampoc ens penedim d’aquesta merescuda estona de relax...estem de vacances!  

  

Entre les opcions de tornar a la zona de pernocta al costat del càmping, amb força pendent i abarrotada de vehicles, o al pàrquing on hem dinat, optem per la segona. Quan arribem estem sols, però a l’estona arriba una altra autocaravana, són una jove parella eslovena amb un nadó. Acabem de passar la tarda i aprofitem que tenim un petit supermercat a prop per anar a comprar carn per a la barbacoa prevista per demà, la intenció és passar un parell de dies al càmping del Llac Bohinj, que segons el que hem vist per Internet fa molt bona pinta. 

Desprès d’un nou capítol de la sèrie tanquem  llums, a veure si no tenim cap sobresalt nocturn, finalment dos furgonetes més han optat per passar la nit junt a nosaltres.   

Pernocta:  Pk a Bled (GPS: 46.37287,14.10035)
Trajecte acumulat: 1.440 km
Supermercat: 43,50 €
Entrades: 16,50 € (Vingtar: tiquet familiar)

Divendres 18 d'agost: Bled - Skofja Loka 

8:00 h. i 19º C
trajecte: 98 km

La nit ha estat relativament tranquil·la. En algun moment hi ha hagut el trànsit d’entrada i/o sortida dels camions de recollida de deixalla...però com ja ho havíem previst realment no ens ha alterat gaire els somni.

Quan ens hem aixecat hem començat a veure noticies alarmants al mòbils, les xarxes socials bullen parlant d’un atemptat a Barcelona: atropellaments mortals a la Rambla! De moment tot sembla confús, atemptat terrorista amb varis morts però molt confús. Haurem d’estar pendents durant el dia a veure si traiem aigua clara, si poguéssim veure la tele, però en aquest país no tenim senyal.

Sortint de Bled fem les darreres fotos del llac.

Marxem sense perdre el temps cap a Bohinj, el càmping no agafa reserves i sent el pic de l’agost no sabem com estarà el tema, esperem trobar un bon lloc.

Dia 18/08: BLED - SKOFJA LOKA

Al arribar descobrim que el que havíem imaginat com un lloc idíl·lic...és un desgavell de tendes de campanya, caravanes i autocaravanes amuntegades a la riba del llac. Un dels nois de recepció hem diu que fins el migdia no es pot fer el check-in però que segur que podrem pernoctar, que algú marxarà...

Veient el panorama optem per deixar la autocaravana a un pàrquing just al cantó de l’accés al càmping i ens arribem fins a la zona de platja del llac, al menys aquí estarem una estona tranquils. No ens val la pena pagar l’estada, el càmping no es gens econòmic per els serveis que ofereix, si hem de “saltar” per sobre els veïns per entrar i sortir de la autocaravana...i a sobre estar patint per treure les gosses que no podran estar fora del garatge.

Quan ens allunyem una mica del càmping el paisatge recupera l’aire idíl·lic que portàvem en ment.

El llac Bohinj (en eslovè, Bohinjsko jezero) és el més gran d’Eslovènia amb una superfície de 3,18 m2 i una profunditat màxima de 45 m.

La sorra blanca es veu perfectament sota l’aigua cristallina de la riba, desprès la profunditat del llac augmenta sobtadament i el color es torna negre, però només és un efecte òptic, quan nedes cap el centre i mires avall et pots veure perfectament la punta dels peus.

En Manel i jo ens quedem prenent el sol a la riba mentre les nenes marxen en canoa fins a l’altra riba del llac. La he llogat per una hora, sense saber si tindrien prou estona, però als 45 minuts ja les veiem tornar amb cara de pocs amics, discutint per si una paleja malament i l’altra no paleja...i al contrari!

I a més es queixen que no han pogut baixar en un petit embarcador de l’altra riba, quan han arribat emocionades han girat cua avergonyides...era una zona nudista!!

Aprofitem l’ombra del pàrquing per dinar d’hora, avui toca fideuà SOS, i desprès marxem cap a la petita localitat de Radovljica, que vaig descobrir gràcies al fantàstic blog de viatges (i gastronomia) Lonifasiko.

El més destacat al poblet de Radovljica és el casc històric, que envolta la rectangular Plaça Linhartov (Linhartov tgr), que més que una plaça ens dona la sensació que és un carrer ample, transitat a aquesta hora només per uns quants turistes càmeres de fotos en mà.  

Desprès d’un curt passeig pel casc antic, que en un moment està vist, continuem ruta, i preveiem com a possible pernocta el pàrquing d’una zona de bany a les afores de Skofja Loka, com s’han alterat els plans inicials he tirat mà de l’aplicació park4night per a veure on podíem pernoctar a prop d’aquesta localitat per demà al matí visitar-la.

Al arribar ens sorprèn no trobar-hi cap altra autocaravana, realment no és un pàrquing si no una àmplia explanada a la riba de la zona de bany. Per sort, entre la multitud de cotxes ens podem col·locar en una de les puntes, la més allunyada del “xiringuito” amb zona de jocs infantil, per no molestar.

Una petita presa en un lateral del riu Poljanska Sora, rematada amb unes passeres de fusta fan d’aquesta part del llit del riu una mena de piscina fluvial on un munt de gent està passant la tarda. I seguint la dita “allà on vagis, fes el que vegis” ens refresquem una estona i desprès ens parem a prendre quelcom en una de les taules a la terrassa del berenador.

No entenem “ni papa” de la carta i ens demanem unes “frites”, i ens morim de enveja quan veiem els plats que comencen a deixar a la taula del cantó: plats combinats amb xipirons!! Una gran pantalla a l’interior ens mostra les imatges de les noticies del dia, no entenem el que diuen però el subtítol de Barcelona apareix contínuament, unes imatges esgarrifoses dels fets esdevinguts la tarda anterior...déu n’hi do quina desgràcia!

Quan comença a fosquejar i la zona de bany queda deserta és l’hora de les gosses, que es llencen en planxa a l’aigua.

Calcem l’autocaravana i ens preparem per passar una nit tranquil·la escoltant la remor de l’aigua, desprès de donar compte a uns suculents “burritos” i una fresca amanida per sopar.

A darrera hora ha arribat una camper i ha dormit al nostre cantó, com buscant l'empara del germà gran...

Pernocta:  Pk Skofja Loka (GPS: 46.1614,14.3092)
Trajecte acumulat: 1.538 km
Hostaleria: 8,60 €
Varis: 9 € (lloguer kaiac)
Àrea/Pàrquing: 5 € (Bohinj)

Dissabte 19 d'agost: Skofja Loka - Ljubljana 

7:30 h. i 18º C
trajecte: 42 km

Obrir la finestra al despertar i sentir el tranquil remor de l’aigua fa que el dia comenci amb bones vibracions... en quin hotel podríem gaudiríem d’aquests petits moments?

Desprès d’esmorzar, i previ bany de les gosses al riu (elles també es mereixen els seus bons moments) movem la autocaravana fins a un pàrquing que queda més a prop del centre, i que disposa d’unes places reservades per autocaravanes. Reconeixem una Rimor italiana que ahir teníem aparcada al nostre cantó al pàrquing de  Bohinj amb tota la pinta d’haver passat la nit aquí, potser ells també van desestimar el càmping i van seguir camí.

El pàrquing és gratuït les dues primeres hores i desprès té la tarifa de 0,50 €/h. No sabem l’estona que ens quedarem, ni si marxarem abans de les dues hores, de tota manera pago 50 cèntims i agafo tiquet, que deixem col·locat al parabrises.

Creuem un dels tres pont sobre el riu Selška Sora, l’altre que passa per la ciutat juntament amb el Poljanska Sora, per accedir al casc antic.

Pel que hem llegit a la guia, el centre històric de Skofja Loka és un dels centres medievals millor conservats del país. A les afores, el primer edifici que ens crida la atenció és l’antic graner, una impressionant construcció de planta rectangular i façanes de pedra, actualment reconvertit en vinoteca i restaurant.

La part més antiga de la vila és troba a la zona alta, a la que accedim passant sota un petit túnel que ocupa els baixos d’un edifici; sembla que creuem el “túnel del temps” doncs els estrets carrerons i les façanes decorades de les cases ens transporten a temps passats.

De seguida arribem a la plaça Mestni Tgr, centre neuràlgic d’aquest casc antic declarat monument històric des de 1987, una gran superfície rectangular envoltada per multitud de façanes decorades.

Al final de la plaça enllacem amb l’inici del sender que puja al castell, Loški Grad, del que segons llegim avui en dia només es visitable el museu. La zona està en obres i hem de recular per accedir per un carreró i la rampa que puja adossada al mur que tanca els jardins.

No visitem l’interior del museu, però passegem per els seus jardins, d’accés lliure, que són una mena de petit museu a l’aire lliure on es pot veure una casa típica dels habitants de la zona durant el s. XVI i un petit molí. 

Tornant sobre les nostres passes no podem evitar la temptació de seure’ns una estona en una acollidora terrassa ubicada sota l´únic arbre de la plaça on la comanda és molt variada: gelat (aquest any no ens estem prodigant gaire), tallat, suc de taronja i cervesa. Apa, tothom està servit! 

Ja a l’autocaravana posem rumb al destí que va inspirar aquesta ruta de vacances, la capital del país: Ljubljana. Uns 25 quilòmetres ens separen del punt d’arribada.

Vaig estar estudiant les possibilitats de pernocta, quan anem a ciutats grans tenim el handicap de viatjar amb gosses, 4 gosses i a més que necessiten els seus bons passejos i, a poder ser, unes bones carreres per camp o zones verdes...això ens complica l’elecció.

De totes les zones de pernocta vaig descartar les més cèntriques, i posats a triar entre el càmping i una àrea privada que gestiona el propietari del restaurant annex vaig optar per aquesta darrera: la distancia al centre (en bus) era aproximadament la mateixa i el preu era considerablement més econòmic. Realment tampoc ens fan falta els serveis del càmping, hem vingut a visitar la ciutat no a estar de panxing a la parcel·la...

Dia 19/08: SKOFJA LOKA - LJUBLJANA

L’accès a l’àrea és fa per un estret carreró que sembla que porti a la part posterior d’una gran casona amb un retolació a la façana que posa “1903 Gostilna pri Kovaču" (desprès sabrem que gostilna vol dir restaurant en eslovè...)

La zona és petita, al primer cop d’ull no creiem que a la parcel·la enclaustrada entre el que sembla un antic graner i la casa veïna entrin més de 6 autocaravanes, i a part de dues places lliures la resta estan ja ocupades. A més una cadena barra el pas.

Baixo i entro a preguntar a la barra del restaurant, que deu ser molt conegut o es celebra quelcom per que hi ha un munt de gent que entra i els ubiquen en un gran menjador situat en un pati posterior.

L’encarregat, home de poques paraules i una mica serio, em pregunta si tenim reserva. Davant la meva negativa agafa el que sembla un llibre de registre i comença a mirar i tatxar noms. Em fa apuntar nom i matricula i nits de pernocta previstes i desprès surt a indicar-nos a on ens hem de col·locar, i contràriament a lo que volia en Manel no ens posen a una de les places si no arrambats contra la tanca en sentit longitudinal. Les meves peticions de poder ocupar una de les places lliures cauen en “sac foradat”, suposem que les te reservades, però tampoc ens dóna cap explicació.

Bé, l'aribada a Ljubljana no ha estat de les millors, però al vespre si queda alguna plaça lliure tornaré a la càrrega...
Abans de dinar sortim a investigar on treure les gosses, i ara si que tenim sort, el carreró pocs metres més endavant esdevé un camí de vianants; un pont de fusta per on no poden creuar vehicles salva un petit rierol, i a partir d’aquí tot és camp!

Per no perdre temps preparem un puré de patates i unes hamburgueses, ens saltem la sobretaula i sortim a esperar l’autobús que ens portarà cap al centre. Al vehicle no es poden comprar directament els bitllets de transport i el propietari del local ens dóna, previ pagament de 2€ de fiança, una targeta carregada amb l’import dels viatges d’anada i tornada, i ens indica on hem de baixar. La parada està davant de la porta del restaurant, en una petita placeta triangular.

Uns 20 minuts de trajecte ens deixen just al cantó del famós Pont dels Dracs, en eslovè Zmajski Most, i aquí comencem la primera tarda d’exploració de la ciutat. Caminem sense rumb i dediquem aquestes primeres hores a passejar per la riba dreta del riu, i ja només d’arribar ens encanta el que trobem: el centre antic està restringit al trànsit, només circulen bicicletes, moltes bicicletes, i els carrers son un seguit de bars, restaurants, gelateries i botiguetes.

Per rematar la jornada triem entre una de les inacabables terrasses ubicades al llarg de tota la riba del riu, s’ha de dir que ens costa decidir-nos doncs la preferència dels quatre no acaba de quadrar, i la veritat es que hi ha poques taules lliures. Al final, com sempre, guanyen les joves i agafem taula a una cafeteria on han vist unes creps amb molt bona pinta. El nivell de golafreria és tal que es demanen la “especial”, amb nutella, nata i raig de caramel líquid per completar...només de mirar-la ja embafa!

En Manel i jo ens mantenim fidels a la gerra de cervesa (pivo) Lasko i a l’Aperol Spritz.

No em puc creure que em demanin ajuda per acabar les creps, a la Sandra li està sortint per moments la nata per les orelles!!

Fem ruta de tornada cap a la auto i acabem de passar la nit amb un sopar lleuger, les nenes no volen més que un bikini, les calories de les creps els hi duraran fins demà al matí, i unes partides de parxís.

Pernocta: ASN Ljubljana - 10,50 €/nit serveis inclosos (GPS: 46.03160,14.60426)
Trajecte acumulat: 1.580 km
Supermercat: 0,49 €
Hostaleria: 28,10 €
Varis: 17,90 € (9,60 € bus)
Àrea/Pàrquing: 10,50 €

Diumenge 20 d'agost: Ljubljana 

8:00 h. i 15º C
trajecte: 0 km

Nit molt tranquil·la a l’àrea, excepte per les campanes que van estar tocant fins a les dotze i han tornat a començar a les sis del matí!

Tenim la mala sort de que al ser diumenge no podrem gaudir del mercat central, i a més el bus passa en menys ocasions, així que hem de córrer a esmorzar per poder-lo agafar a les 8:45 h, si no el proper ja no passa fins a les 10:10 h., però bé així aprofitarem millor el matí.

Fem el mateix trajecte cap al centre, línia 13 i parada al Pont dels Dracs.

L’objectiu del matí és la visita al Castell (Ljubljana Grad), edificació medieval construïda sobre el Turó del Castell, i des de on es tenen les millors vistes de la ciutat.

Per arribar tenim dues opcions: pujar caminant per un carreró i un sender entre el petit bosc que rodeja l’edificació o caminar 3 minuts fins a la Vodnikov Trg i d’aquí agafar el funicular que puja fins a la base del castell.

Com era d’esperar la “consulta familiar” acaba amb una majoria absoluta de pujar en el funicular, el que ens estalvia uns 15 minuts de pujada a peu.

Comprem l’entrada combinada de visita al castell + anada/tornada amb el funicular i ens posem a la cua darrera un gran grup de turistes xinesos. Com ells han de fer dos torns la guia, molt amablement, ens deixa passar a nosaltres juntament amb la primera tongada de turistes. 

El castell en si no ens sembla gran cosa, és una barreja d’estils constructius de diferents èpoques degut a les continues ampliacions i reconstruccions a partir de la primera edificació construïda al cim del turó, un temple romà datat al segle I a.C.

Seguim el circuit de visita marcat per acabar pujant a la torre panoràmica. 

Ljubljana, capital del país des de que l’any 1991 Eslovènia es va independitzar de l'antiga Iugoslàvia desprès de la Guerra dels Deu Dies, va rebre el 2016 el premi com a Capital Verda Europea, i ara desprès de descobrir-la i veient aquestes vistes entenem el perquè ...

Fem la baixada del turó en el funicular i ens dirigim cap el Pont Triple (Tromostovje). El carrer que porta cap a Mestni Tgr bull de vida, els cambrers estan preparant ja les taules per el dinar, mentre els habitants, aliens al núvol de turistes, van i venen amb les seves bicicletes.

 

Anem cap a riba esquerre del riu Ljubljanica creuant el Pont Triple, construcció de pedra que l’any 1842 va substituir a l’original de fusta. El tram central més ample estava destinat al pas de vehicles i es van afegir dos trams laterals, més estrets, destinats als vianants. Avui en dia, amb la restricció de trànsit al centre, està totalment destinat als vianants.

Al final del pont un gran cercle conforma la plaça Prešernov Trg i totes les mirades es centren en la façana de l’Església de l'Anunciació, construcció barroca de façanes roses i teulades verd coure. 

Al centre de la plaça podem gaudir del "propi temps" de Ljubljana, o sigui que en aquest matí assolellat aquí està plovent !!

Passegem pel passeig paral·lel al riu i comentem entre nosaltres que apostaríem que aquesta ciutat deu ser la que té la proporció més alta de bars i terrasses per m2...ens encanta.

El Pont dels Carnissers (Mesarski most), o actualment més conegut com a “pont dels cadenats”, ja podeu imaginar-vos el perquè...és un altre punt apreciat per els aficionats al “postureo”...

I de pont en pont, arribem al Pont dels Dracs amb una mica de temps per fer unes fotos abans arribi el bus.

De bon grat ens quedaríem a dinar aquí al centre, a qualsevol del locals que ens han cridat l’atenció; en Manel sospira per una mena de sopa servida dins un pa rodó que fa una bona olor a bolets!! Però tenim les nostres obligacions i hem de tornar a esbargir una estona a les gosses, tot i que ningú ens traurà fer un àpat de restaurant, és diumenge i no tenim ganes de cuinar, així que fem un menú al mateix restaurant de l’àrea que ens acull.

Per 10€ persona ens serveixen una amanida d’entrant, un primer plat consistent en una sopa que no acabem d’identificar de que és tot i que el gust ens és familiar (i està molt bona) i de segon graellada de porc, pollastre o mixta, i copa de mousse de formatge amb gerds de postres. Les begudes es paguen a part, però a canvi de l’àpat tenim la nit de pernocta gratuïta.  

La tarda ens la agafem per passejar, anem a fer un volt pel parc Tivoli, una extensió verda d'uns 5 km2 a deu minuts del centre, i vam acabar degustant una cervesa al costat del Pont dels Dracs, bon comiat d'aquesta ciutat a la que els quatre tenim la sensació que ha de ser genial per viure ... algun dia tornarem.

Ja a la autocaravana, torn de dutxes (utilitzem les de l’àrea), parxís, sopar (una bona amanida “capresse” i pa amb tomata i embotit), un nou capítol de Germans de Sang, i a dormir...quina tranquil·litat!

Vàrem encertar de ple al triar aquesta àrea.

Pernocta: ASN Ljubljana - 10,50 €/nit serveis inclosos (GPS: 46.03160,14.60426)
Trajecte acumulat: 1.580 km
Hostaleria: 67,90 €
Entrades: 26,00 €
Varis: 101,80 € (19,20 € bus)
Àrea/Pàrquing: 0,00 € (gratis al dinar al restaurant)

Dilluns 21 d'agost: Ljubljana - Zalec 

8:30 h. i 12º C
trajecte: 141 km

Un altra dia que ens aixequem amb sol, tot i que la temperatura és una mica més fresca que ahir.

Vaig a pagar l’estada d’aquestes dues nits (només em cobren una per haver dinat ahir al restaurant) i recullo els croissants que vàrem deixar encarregats ahir. Esmorzem mentre veiem com es comença a moure la gent; una família para una gran taula de fusta que hi ha sota un cobert a disposició dels autocaravanistes: pastes variades, mantega, melmelades al gust, pa,...ens fa una mica d’enveja!

Desprès de fer canvi d’aigües, i acomiadar-nos de les nostres “veïnes”, unes cabretes molt simpàtiques (el restaurant ho ven com “mini-granja” per entretenir als nens, que hi poden entrar a interactuar amb elles, i també hi ha un parell de porquets vietnamites i uns conills), deixem enrere Ljubljana en direcció al nostre proper destí: el parc natural de Logarska Dolina.

Sortim de Ljublijana per la autopista A1 en direcció a Maribor, realment això de la vinyeta és molt còmode evitant les parades de pagament als peatges.

Dia 21/08: LJUBLJANA - ZALEC

Passada una estona el GPS ens mana deixar la A1 per a incorporar-nos a la 225 i desprès a la 924, que per moments i mentre més pugem més estreta es torna. No sabem si el GPS ha fet una de les seves i ens ha ficat per alguna “drecera”, però hi ha trams que patim per si ve algun vehicle gran en sentit contrari, sembla que no passarem, i a sobre comencen les corbes.

En un punt a tocar del riu on el marge de la carretera és força ample aprofitem per fer una parada i baixar a xapotejar una estona a les clares aigües del riu. 

Continuem pujant, seguint la llera del riu Savinja. Tant el portem a la dreta com creuem un pont i circulem una estona per la seva esquerra. Per sort la carretera 924 desemboca a la 428, que torna a tenir dos carrils i les línies pintades, i deixem enrere el mal tràngol i el circular encaixonats entre dues muntanyes, el paisatge muta per moments, estem entrant a la Vall del Logar, més conegut com a Logarska Dolina.

El vall glacial de Logarska Dolina, de 7 km de llarg i uns 250 m. d’amplada mitja,  es troba al cor dels Alps de Kamnik-Savinja, i el verd dels prats contrasta notablement amb els cims de més de 2000 m. d'altura que l’envolten.

El parc natural està regulat i per accedir en qualsevol tipus de vehicle a motor s’ha d’abonar la corresponent entrada, en el nostre cas paguem 8€ per entrar amb l’autocaravana.

Avancem fins a un dels pàrquings, en concret en el que es troba el TIC (Oficina d’Informació) i aparquem en un dels laterals, la zona està força concorreguda a aquesta hora, ja passa estona del migdia i la gent ocupa les taules de pícnic disponibles.

La raó principal de la nostra visita és fer la ruta caminant fins a la cascada de Rinka, però donada la hora que és primer dinarem i desprès aprofitarem tota la tarda per a dur a terme l’excursió. Mentre jo preparo una ràpida amanida i salsitxes (hem parat a omplir el rebost en un supermercat a la sortida de Ljubljana) en Manel i les nenes aprofiten per sortir a inspeccionar una mica la zona.

Les vistes de la vall des d’aquesta posició són impressionants, el camí sinuós continua, cada vegada més estret, cap al cor de la vall.

Dinem i, sense dilació, agafem una motxilla amb un petit avituallament i sortim cap a munt. Un camí que surt just de darrera on tenim aparcada l’autocaravana enllaça amb el Logarska Dolina Walking Trail, una senda de caràcter natural-etnogràfic amb panells informatius sobre la flora i la fauna de la vall.

Les gosses ens acompanyen contentes, per fi muntanya! deuen pensar. 

Molta estona caminem entre un atapeït bosc, però quan arribem a alguna clariana ens impressiona la magnitud dels alts cims que ens envolten.

Durant el trajecte anem trobant petites granges i construccions típiques de la zona, algunes reconvertides en hotels de muntanya.

Passades dues hores de camí ens estranya no arribar encara, la noia d’informació ens ha dit que teníem 4 km fins a la cascada...suposem que ho hem entès malament...perquè tot just des d'aquí veiem al lluny el petit salt d’aigua (ara a l’agost el cabal també deu estar sota mínims, doncs fa estona hem creuat un torrent totalment sec).

Ens conformem amb una foto des de la distància, i iniciem camí de tornada.

Per evitar haver de tornar a creuar el torrent, on el camí estava força malament, fem drecera pel camí asfaltat que...pujava fins el pàrquing a peu de la cascada!!! Se’ns queda una cara com la dels ases que trobarem una mica més avall. 

En el tram final ens sorprèn un ramat de porquets fruit d'una barreja amb algun porc senglar, doncs tenen uns colors un tant peculiars! 

Tornem a la auto i conduïm, en direcció est, fins a l’àrea per autocaravanes de la localitat de Zalec. Tenia apuntades les possibles visites a una necròpolis romana i a l’ Ecomuseu del Llúpol, però arribem ja massa tard i força cansats.

Estem sols a l’àrea, que està en un gran pàrquing de la zona esportiva, fins que una camper francesa arriba ja de fosc.

Desprès de les corresponents dutxes ens surt del cansament de la caminada, sopem i anem a dormir aviat. 

Pernocta: ASN Zalec - gratuït - (GPS: 46.25427,15.16272)
Trajecte acumulat: 1.721 km
Supermercat: 61,51 €
Entrades: 26,00 €

Continuar llegint... ESLOVÈNIA 2017 (III): "COVES DE SKOCJAN-POSTOJNA i PIRAN"