PRIORAT I PORTAVENTURA

Pont de la Puríssima 2017

Aquest any pel pont de la Puríssima només ens hem demanat de festa el dia 5, a diferència d'anys anteriors que agafavem tota la setmana i podíem fer uns viatgets amb "cara i ulls" a Alsàcia o Paris (reservarem els dies per la nostra ruta nadalenca als Mercats de Nadal de Flandes)
Fa temps que les nenes ens demanen tornar a Port Aventura (la nostra darrera experiència allà durant una temporada de Halloween al principi de tenir la auto va ser bastant desastrosa per la quantitat de gent i cues...3,50 hr a l' Huracan Condor ens van traumatitzar, a part de nomès poder pujar a unes tres atraccions en tot un dia!!...anar al taulell de reclamacions i trobar més cua que a les atraccions...però bé...li donarem una segona oportunitat...) i aprofitant que ens queda a prop aprofitarem per fer un tomb per el Priorat durant els dos primers dies i desprès dedicar dos dies més al parc d'atraccions.

Dimarts, 5 de desembre: Figueres - Vilafranca del Penedès (176 km)

Ens afanyem al sortir de la feina i una vegada carregades totes les coses a LaCargoleta sortim disparats en direcció sud. Com ens ve de pas recollim a la Sandra a la vila universitària, a Cerdanyola, així li evitem el haver de pujar fins a Figueres per tot seguit tornar a baixar.

Hem marcat com a punt de pernocta l' àrea d'autoacaravanes de Vilafranca del Penedès, un pàrquing mixt amb punt de servei i unes places reservades per els nostres vehicles.
No hi pensàvem trobar gaire gent, però tenim sort i ens fiquem a la darrera plaça lliure. Algunes autos ja estan aparcades a la zona dels cotxes.

Ens repartim les feines, com de costum a la primera nit de viatge, mentre uns treuen les gosses, els altres endrecem i preparem un sopar ràpid i lleuger.

Mirem una estona la tele i cap el llit! 

Dimecres, 6 de desembre: Vilafranca del Penedès - La Vilella Baixa (131 km)

La nit és molt tranquil·la i la zona de pernocta de Vilafranca ens ha sorprès gratament (la tindrem en compte per futurs viatges). Tot i disposar de serveis, no en fem us, doncs venim plens (i buits) de casa.

Aprofitem que a poca distància de l'àrea hi ha un un supermercat Esclat i parem a fer reposició de varies coses que ens falten al rebost. Tot seguit ja conduïm de tirada fins al primer destí: Siurana.

Llegint la presentació a la web de turisme de la vila (www.turismesiurana.org) ja preveiem que la visita serà molt interessant:

"Apropeu-vos a Siurana i descobrireu un poblet de conte que porta a la pell el record d’assetjaments inacabables i conquestes impossibles.Encinglada en un lloc inexpugnable sobre el riu van caldre els cavallers de quatre comtes per sotmetre-la. El seu castell defensava una frontera infranquejable que s’estenia del coll de Balaguer a Tamarit de Gaià. Conquerida el 1153, després de caure Lleida i Tortosa, va ser l’últim reducte de la reconquesta a Catalunya. Si guaiteu el precipici que l’envolta, endevinareu per què no va ser conquerida durant tres segles i per què el final va ser tan tràgic.Abdelazia, la reina mora, abans de veure’s sotmesa als cristians, va preferir estimbar-se d’un cingle amb el seu cavall. I l’animal, en la seva inútil resistència, va deixar marcada sobre la roca, per sempre més, la petja de la seva ferradura. I amb ella desaparegué el darrer baluard sarraí de Catalunya."

La carretera que puja fins al petit nucli urbà és estreta i plena de revolts, i s'acaba just a peus de l'antic castell, en una petita explanada reconvertida en pàrquing. Però amb la auto ja no ens deixen arribar fins allà, ens desvien uns 500 metres abans cap a un gran pàrquing format per tres plataformes, i ens envien cap a la més baixa, on a les zones d'ombra encara hi ha restes de neu (no recordo si ens fan pagar, potser un parell d'euros...que si és el cas paguem amb gust)

Ens abriguem, i desprès de deixar que les peludes gaudeixin una estona de les restes de neu, enfilem cap el centre, començant a gaudir d'unes vistes excepcionals.

Els peluts de Siurana ens donen la benvinguda

El primer que trobem, abans d'arribar al poble, són les restes del castell àrab (s.IX), una fortificació militar que tancava el pas cap el nucli urbà. Reconquerit per Ramon Berenguer IV (1154) va servir posteriorment com a dot per a les reines catalanes per garantir pactes reials, fins que fou enderrocat en gran part per ordre de Felip IV rere la Guerra dels Segadors i posteriorment incendiades les restes durant la Guerra de Independència. 

El poble és molt petit, però encantador, i aprofitem per fer un munt de fotos.

Pugem fins a un dels miradors i ens adonem que estem sobre la roca a la que s'adosa un refugi reconvertit en bar/restaurant...i és clar, qui pot evitar la temptació de seure a fer un mos?!

Al sol s'hi està d'allò més bé, hem encertat de ple l'hora del vermut, i des d' aquí si que tenim unes fantàstiques vistes dels cingles que ens envolten.

Anem fins a l'extrem oposat del poble, on l'Església de Santa Maria s'aixeca a la vora del penya-segat, dominant les vistes sobre el pantà de Siurana, que en aquests moments està amb el nivell d'aigua una mica baix.

Baixem cap al pàrquing i dinem amb la agradable temperatura interior que ens proporciona la calefacció i el solet que es cola per les finestres. A fora fa fresca.
Desprès d'una estona de sobretaula desfem les nostres pases per la T-3225 fins a Cornulleda de Montsant. 
Molts cotxes i furgonetes ocupen els petits vorals i entrades de la carretera, i es veu molt moviment de gent, en un primer moment ens sorprèn, però de cop ens adonem que clar...deuen estar fent escalada per els escarpats cingles que ens envolten.

Passada la localitat de Cornuella seguim per la TV-7021 de pujada cap a l'objectiu de la tarda: la visita a les restes de la Cartoixa d'Escaladei, però per arribar-hi hem de passar per el petit poble d'Escaladei. 
Segons llegeixo amb una població actual de només 44 persones "originàriament fou la conreria del monestir cartoixà que s’establí prop d’allí. Va ser la seu dels negocis de la casa, des d’on el germà conreador dirigia els treballadors, monjos o no, que tenien cura dels cellers, ramats i camps diversos"

El tram final del trajecte, des del poble fins a la Cartoixa és un camí emporlanat bastant dolent, i si se suposa que hi pugen autobusos d'excursions per a fer la visita esperem no trobar-nos a cap baixant en sentit contrari o no passarem...
Tenim sort i arribem a la gran explanada del pàrquing de visitants sense incidents, a aquesta hora ja queden pocs cotxes. Passen pocs minuts de les quatre però el sol comença a baixar i en aquesta vall, entre els cingles, també es nota el descens de temperatura.

Ens hem d'afanyar, doncs veiem al panell informatiu que per aquestes dates l'horari de visita és fins les 17:00 h...anem cap a la recepció.

A finals del s. XII Alfons I "el cast" va fundar la cartoixa (la primera de la península) en aquestes terres que acabava de conquerir. En aquests edificis els monjos portaven una vida basada en el silenci i l'oració.

Amb el temps i degut a les donacions i compres la cartoixa va arribar a posseir un gran territori, que coincidiria amb l'actual comarca del Priorat, tenint un període d'esplendor durant els segles XVI i XVII.

Degut a la desamortització de Mendizabal els monjos van ser expulsat i la cartoixa va quedar abandonada. Aquest fet i els saquejos dels pagesos durant les revoltes populars van provocar que tant sols dos anys desprès el conjunt arquitectònic va passés de l'esplendor a la ruïna. 

L'any 1990 els propietaris van donar el conjunt a la Generalitat, i des de llavors es va iniciar un pla de rehabilitació de les ruïnes.

Tot i que no queda gaire res de les edificacions originals, ja només veure els arcs de l'antic portaló d'entrada ens deixa imaginar la grandesa del lloc. La visita comença al pati d'entrada  1  i amb el tríptic informatiu ens podem fer una idea de la distribució original del conjunt. Dels edificis  2 ,  3  i  4  (edifici de serveis, capella de Sant Bru i hostatgeria, respectivament) només es conserva part d'algunes parets. Aquest darrer es veu que era un edifici de dues plantes on es donava acollida a tothom (pastors, vídues, viatgers, gent de pas, familiars dels monjos,...) però només es podien quedar un dia, doncs al dia següent altra gent podia tenir la necessitat de quedar-s’hi. Rere aquests tres edificis hi havia una zona molt important per el dia a dia del monestir, l'horta  19  , on es cultivaven les verdures, hortalisses i llegums que eren la base de l'alimentació cartoixana, doncs els monjos menjaven poc peix i cap tipus de carn. De la porteria d'entrada  5 , on es portava el control d'accès de visitants, així con els ingressos a la clausura de la cartoixa només en queden la base dels murs perimetrals i els dos arcs (entrada i sortida). A part dels monjos només hi tenien accès al recinte les persones del servei i les autoritzades directament pel prior. Les dones tenien prohibida l'entrada al tractar-se d'un monestir d'estricta clausura.

 5  Arcs d'accès a la porteria

La porteria donava pas a un segon pati, el Pati de l’Ave Maria, que va rebre aquest nom per la tradició dels monjos que al creuar-lo saludaven amb un avemaria a la mare de Déu. Antigament estava limitat lateralment per dos alts murs que aïllaven als monjos de l'exterior, avui en dia el dret ha desaparegut i dues línies d'esvelts xiprers fan aquesta funció.

 6  Pati de l' Avemaria

Ara si que arribem a la porta d'accès a les estances del monestir, que queden rere un dels elements més significatius de la cartoixa: la façana de Santa Maria (s.XVII)  7  , amb una figura d'alabastre representant a la Mare de Déu d’Escaladei.

 6  Façana de Santa Maria

Un petit pati interior  8 , amb les estances destinades a les oficines distribuïdes al seu entorn, dona pas a la Placeta de l'església  9 .

 8  Pati interior

 9  Placeta de l'església

Aquesta zona servia de distribuïdor d'una serie d'espais importants:
- A l'esquerre hi havia una font i les cel·les del pare conrer, o procurador, i del prior. Aquest darrer a més de la cel·la disposava d'una capella, un espai per a rebre visitants, accès directe a la biblioteca i un passadís per arribar a l'església.  
- A la dreta mitjançant un corredor s'arribava al claustre Minor, que distribuïa la zona comunitària i donava accés a l'església de Santa Maria  10 , la sala capitular, el refectori i les capelles.

claustre Minor

Creuant la placeta i sortint per l'extrem oposat ens endinsem en la zona de segona clausura, l'àrea eremítica.
Una gran explanada amb les restes ruïnoses d'un parell d'arcades és tot el que queda del Claustre Reial  11 , construït a principis del s. XIII i reformat i ampliat posteriorment. El pati interior acollia el cementiri, i al seu voltant es distribuïen les cel·les.

 11  Claustre Reial

Les galeries del claustre donaven accés a les cel·les dels monjos. Una d'aquestes cel·les i un tram de galeria s'han reconstruït fidelment.  
Els monjos estaven totalment aïllats i se'ls feia arribar el menjar i el beure per un petit finestró al cantó de la porta. Aquest, de forma esviaxada, evitava el contacte entre l'exterior i l'interior de a cel·la  12 .

Les cel·les eren amplies i disposaven de varies estances: rebedor, sala de l'Avemaria, dormitori/menjador, oratori/estudi, rentador, porxo, llenyera i un jardí individual privat!

Tot l' extrem posterior del pati, que correspon a les cel·les originals, està en procés d'excavació arqueològica  14 .

Acabem la visita amb la sensació de que una construcció magnífica es va deixar perdre per incompetències polítiques i socials, com tantes altres...

I ara toca decidir on passar la nit, de entre les possibilitats optem per anar cap el poble de La Vilella Baixa, on les guies marquen una àrea per autocaravanes, tenim menys de 10 quilòmetres de distància, som-hi! 

Arribem quasi de fosc pensant trobar algú ja col·locat, però no es veu ni una ànima. Suposem que ja arribarà algú més tard, i ens disposem a acabar de passar la tarda i preparar el sopar.
Amb la fred que fa a l'exterior s'agrairà una sopa calenta!

Passada una estona, ja de fosc, comencem a sentir xivarri...a veure si estem en zona de "botellón"?! Però veiem per la finestra que és un grup de mainada que s'està entretenint intentant fer una pista de patinatge amb l'aigua que queda glaçada a la zona de buidat de les aigües grises... i amb la fred que fa!!

Quan arriba l'hora de sopar tots es dispersen i la zona queda en silenci.
Desprès d'una estona de tele, graduem la calefacció per dormir placidament i tanquem llums...no ha vingut cap auto ni furgo més, dormirem solets, així que posem la alarma i tanquem tot ben tancat. Però que millor alarma que la Morga que borda amb qualsevol soroll estrany? Ja podem dormir tranquils.

Dijous, 7 de desembre: La Vilella Baixa - Port Aventura (111 km)

Ens despertem en mig de la mateixa solitud amb que ens vam adormir. Esmorzem i omplim d'aigua neta però no buidem, la plataforma continua taponada amb les fulles que els nens van fer servir per embassar la zona, està tot ben gelat. 

No ens preocupa doncs demà ja entrarem a l'àrea de Port Aventura i allà buidarem tranquil·lament. Desprès d'esmorzar i abans de marxar fem les corresponents fotos de rigor de la zona de pernocta.

Al sortir del poble, per un carrer paral·lel al riu, podem observar les cases que han donat a Vilella Baixa el sobrenom de "la Nova York del Priorat" degut a l'alçada de les façanes que donen al riu.

Quan creuem tot el poble i sortim a la carretera T-710 amb direcció a Falset, veiem que vam tornar a ser víctimes d'un "atajo" del GPS, doncs des d'aquí s'accedia directament a l'àrea sense passar per els estrets carrers del poble!!

Feia temps que teníem ganes de visitar Falset, no hi havíem estat mai, o sigui que hi anem amb moltes ganes.
Dels dos possibles pàrquings optem per anar a provar sort al més cèntric, en front de la Cooperativa i al cantó del que sembla l'antic camp de futbol.

Zones de pàrquing a Falset

És aviat i no es veu gaire moviment al carrer, i a més s'hi ha de sumar que avui es dia de "pont" i molta gent deu estar encara esmorzant a casa. Anem cap al centre de la vila, la Plaça de la Quartera, on des del s. XIII es celebra el mercat, d'aquí el seu nom que deriva d'una antiga unitat de mesura de gra, la quartera.

L'escriptor Josep Maria Espinàs la va descriure així:

"Cal no perdre's la cara de Falset que mira endins —que és una cara de noble discreció. Dóna bo de fer-hi unes quantes voltes, i a cada volta la vila es fa més amiga i més bonica. Fins que s'arriba a la Quartera, que és el nom de la plaça-passeig del Falset de debò. Porticada, neta i polida, ornamentada a la moderna però conservadora d'un aire tradicional, la Quartera és la peça urbanística més senyora del Priorat. Burgesament senyora”

A la part alta de la plaça s'ubica el Palau dels Ducs de Medinaceli (s.XVII) actual seu de l'Ajuntament.  I seguint per els carrerons del barri vell la Plaça de Sant Jordi, amb l'església de Santa Maria.

Fa fred i en una estona tenim vist el centre històric, amb els seus carrers engalanats ja per les properes festes de Nadal, però la veritat és que desprès de conèixer els Nadals a Alsacia qualsevol altre cosa queda bastant deslluïda.

Tornem a la plaça i ens reconfortem amb un esmorzar complert, i calentó abans de tornar a la auto.

Hem decidit que ens quedarem a dinar aquí a Falset, però per poder treure les gosses més tranquil·lament mourem la auto fins el pàrquing a peus del castell, una explanada de terra que avui està bastant solitària.
Abans, però, i per fer temps fem una estona els tafaners a la botiga de la Cooperativa, on cauen unes ampolles de vi de la zona i unes olives que ens serviran per l'aperitiu.

Fem un cafetó i encara ens sobra temps per fer una lleugera migdiada, fins a les 16:30 h no hem d'estar a l'estació de l'ave a Tarragona per recollir a l'Hèctor, que s'afegeix al Cargoletateam a Port Aventura.

El tren arriba puntual, i per acabar d'aprofitar la tarda ens arribem fins a Cambrils, on fem un tomb i prenem un mos. Pensàvem pernoctar aquí, però el lloc no ens acaba de convèncer, i marxem cap als voltants de Port Aventura, on molt a prop hi ha una zona comercial i fem nit al pàrquing del Decathlon, amb unes quantes autos més. 

Demà a primera hora estarem a la cua d'entrada...

Divendres, 8 de desembre: Port Aventura (- km)

Dit i fet, esmorzem, passegem les gosses i enfilem cap al parc.
Uns centenars de metres abans de les taquilles d'accès als pàrquings una senyal ja ens indica que nosaltres hem de trencar a l'esquerre, direcció l'hotel Gold River.

I en un no res estem a la porta de l'àrea d'autocaravanes, la veritat és que des de fora ja ens fa bona pinta.

Fem el chek-in.
Portem de casa imprès el comprovant que em van passar per mail en el moment de formalitzar la reserva: entrades al parc per a dos dies (inclòs Ferrariland) a 56 €/persona + 1 nit de pernocta a 50 € (amb el preu la s'inclou la connexió elèctrica i l'aparcament del segon dia a la zona reservada per autocaravanes del pàrquing general), o sigui 5x56+50= 330 eurines...ara ja disposats a amortitzar-los.
Al comprar el pack entrades+àrea apliquen un descompte sobre els preus de les entrades, d'aproximadament un 20%.

Per accedir a l'àrea amb mascotes s'ha de presentar el carnet de vacunacions o passaport, si no no et deixen entrar, dues families que han arribat al mateix temps que nosaltres les estan passant canutes per que els hi passin fotocòpia escanejada per mail perquè si no entren!! I això que només porten un mini canitx.

Amb la pernocta a l'àrea ens faciliten uns braçalets com els que porten els hostes de l'Hotel Gold River, doncs accedirem directament al parc a traves de les seves instal·lacions, creuem el Hall (veiem el "saloon" on per la tarda pararem a fer una pausa) i sortim al pati posterior on un corriol connecta amb la zona del Far West del parc. Si fos estiu també podríem fer us de la piscina de l'hotel sense càrrec adicional.
Inspeccionem el mòdul de lavabos i dutxes i estan nous i impecables.

I ara, ja, a donar-ho tot durant dos dies per aprofitar al màxim i pujar a les noves atraccions que no coneixem. 

I diumenge tornada cap a casa, esperant la propera sortida...NADAL A FLANDES