Escapades i més...: PORTUGAL 2016 (I): "MINHO"

Vacances agost-2016 – PART I: MINHO

Un altre estiu que arriba i estem verds en la preparació de les “desitjades” vacances...

Amb les incògnites prèvies de... si anar o no a Galicia depenent de la planificació familiar... si en Manel tindrà dues o tres setmanes de vacances (fins a mitjans de juliol no estarà clar)... si en té tres, si seran les primeres del mes o les darreres... si jo podré canviar-les (fixades des del mes de gener) per coincidir amb les seves vacances ... se’ m presenta força complicat la concentració per a preparar el viatge.

Un parell de mesos abans es confirma la primera premissa: passarem una setmana a Galicia, el que ens limita les opcions per als dies restants. En Manel apunta primer a enfilar la primera setmana cap a Portugal i desprès cap a Galicia, desprès s’ho repensa i quan es confirma que “coincidirem” les tres setmanes opta per anar primer a Galicia i desprès tirar per el Cantàbric cap a Les Landes. Em concentro en aquesta ruta...fins que li confirmen que ha de fer les tres darreres setmanes de mes, canvio les meves dates, però IMPERATIVAMENT haurem de tornar a casa abans del previst, la Sandra comença el curs a França la darrera setmana de mes, en un intercanvi de tres setmanes!!

Per acabar-ho d’adobar he hagut de demanar cita prèvia per a la renovació del DNI de les nenes a Ferrol, doncs aquí, a dos mesos vista, ja estaven totes les hores ocupades, i la Sandra no pot sortir a l’estranger amb el DNI caducat, o sigui que dos punts marquen les nostres vacances: el 10 d’agost, a les 10:15 h hem d’estar a Ferrol i el 24 a mitja tarda a molt tardar hem de tornar a estar a Figueres, així que la ruta definitiva serà: “Figueres – Galicia – Nord de Portugal”.

RUTÒMETRE

Amb poc temps de reacció, faig una passada ràpida sobre els llocs destacats del nord de Portugal, i porto un esbós de possible ruta. Carrego al GPS l’arxiu d’ àrees i pàrquings del país lusità, així com els de les províncies espanyoles que travessarem de camí. Com a suport en paper la guia Camperstop (tot i que és l’edició del 2014), un recull de les àrees de Portugal que el company -Lelito- va compartir al foro d’ACpasion i un atlas Michelin de Espanya/Portugal.

Com la primera setmana estarem a casa del “tioJose” preparem una previsió de menús per a la segona setmana, marxarem sense omplir la nevera, ja omplirem el rebost tranquil·lament a Galicia.

La setmana prèvia tenim les feines típiques de l’operació sortida, i dijous al vespre es pot dir que comencem les vacances! Bé, les començo jo, que també m’he demanat festa el divendres, en Manel encara treballa, així ho tindrem tot a punt i quan ell surti de la feina podrem sortir disparats.

Som-hi!

Divendres 5 d'agost: Figueres - Cascante

17:45 h. i 32ºC

trajecte: 496 km

Darrer dia pre-vacances.

Al matí, entre viatges per acabar de portar les coses a la auto, les tres “nenes” ens hem anat a la perruqueria, que ja tocava un petit arreglo.

Per la tarda ha estat el torn de les gosses, que han passat una rere l’altra per la banyera.

I desprès de connectar el sistema casolà de reg “gota-gota” del nostre nou hort urbà...sortim disparats.

Ruta: Figueres - Cascante

Són les 17:45 h, i increïblement ens avancem a la nostra previsió.

En aquesta ocasió baixem per la N-II fins a l’accés a l’autopista a Vilademuls, gratuïta en el tram fins a Fornells de la Selva, on ens desviem per enllaçar amb l’eix transversal C-25 que ens porta fins a Cervera. La previsió era dormir a l’àrea d’autocaravanes d’aquesta localitat, però com anem bé de temps decidim tirar fins a Fraga, per la A-2, i aquí ja agafar l’autopista AP-2 fins a Cascante. En aquest darrer tram el trànsit sol ser intens i amb un alt percentatge de camions, cosa que ens fa optar per la tranquil·litat de l’autopista.

Les nenes sopen en ruta el seu entrepà de truita francesa.

Arribem a les 23:45 h a Cascante, on ja hem pernoctat alguna altra vegada, i tot i que se’ns ha fet tard tot això que tenim avançat per demà.

Rendim compte del nostre entrepà i fem un passeig ràpid a les gosses, que ja havien sopat en una de les parades que hem fet per descansar una estona. Notem una brusca baixada de la temperatura, hem deixat Figueres amb 32ºC i aquí ha refrescat bastant.

I sense més dilació anem a dormir, demà ens queden un munt de quilòmetres i volem sortir aviat.

Pernocta: ASN Cascante -pàrquing i serveis gratuïts-, (GPS: 41.99392, -1.68713)

Trajecte acumulat: 496 km

Supermercat: 140,49€

Peatges: 32,70€

Gasoil: 69,26 € (1,03 €/l)

Dissabte 6 d'agost: Cascante - Crendes

6:30 h. i 15ºC

trajecte: 693 km

Sembla mentida que, desprès dels dies de calor insuportable que portem a Figueres, ens aixequem amb només 15ºC. Dóna gust i tot posar-se el paravents per sortir a passejar a les gosses.

Hem matinat, i abans de les 7:00 h iniciem el torn de conducció, amb el sol sortint a la nostra esquena.

Li marco al GPS “evitar peatges” i ens porta cap N-232. En trams està desdoblada (A-68) i a les zones que no es circula força bé, i més a aquesta hora d’un dissabte.

La carretera es torna a desdoblar en la circumval·lació de Logroño.

A partir d’aquí comencem a veure pelegrins que caminen pel voral de la carretera, senyal que ja estem seguint el traçat del Camí de Santiago.

Passat Burgos, al petit poble de Olmillos de Sasamon, fem la parada de rigor per comprar un fantàstic formatge curat d’ovella, a la benzinera directament des de fàbrica (quesodesasamon.com).

Una mica més endavant ens parem a esmorzar a l’àrea de Los Chopos (que disposa de punt de servei per autocaravanes) Fa estona que hem notat un augment del trànsit, cosa que confirmem al veure la quantitat de cotxes parats en aquesta àrea i la cua que trobem per demanar a la barra!

Entrepans o pastes variades, cafès amb llet i sucs de taronja, esmorzem fort que encara ens queda un bon trajecte per davant i no tenim clar si anirem de tiron o dinarem en ruta.

Ruta: Cascante - Crendes

Des de Burgos circulem per la A-231, Autovia del Camino de Santiago, i deu ni do si hi ha “caminantes”. Ara ja, en aquest tram, es veuen amb pas cansat sota el sol implacable. Solitaris, en grup, ciclistes, ... tots cap a Santiago.

Entre Astorga i Ponferrada parem a posar gasoil a Manzanal del Puerto, on en un viatge anterior vam descobrir una benzinera “low cost”, que serveix el gasoil uns 10 cts més barata que a la Campsa del voral oposat. També aprofito per comprar la versió 2016 de l’atlas Michelin de Espanya/Portugal (la que portem és del 2013).

Es una mica aviat, però el restaurant de la mateixa benzinera no fa mala pinta i aprofitem per dinar.

Ha estat una bona decisió, els menús han estat molt complerts i força bons.

Un cafè ben carregat, i darrer tram de conducció. Em poso al volant! A en Manel li ha vingut una “pajara” i dormita al seient de darrera. La Sandra em fa de copilot.

Ja quasi arribem i, abans de deixar l’autovia A-6, en Manel torna a posar-se al comandament (no les tinc totes amb mi per circular per les carreteretes que ens queden fins a casa, sempre em dic que he de practicar, però... )

Són les 18:00 h, arribem a Crendes desprès de parar un moment a l’ Eroski de Betanzos per comprar quatre coses que ens falten pel dinar de demà, farem barbacoa.

Retrobada amb la família.

Aparquem LaCargoleta a l’ombra del castanyer a la part de darrera de la casa, la connectem a la corrent i allà es quedarà reposant fins dissabte que ve, que iniciarem la ruta cap a Portugal. És una campiona, tindrà el seu merescut descans.

Trajecte acumulat: 1.189 km

Supermercat: 30,70€

Gasoil: 105,01 € (0,94 €/l)
Hostaleria: 67,40 €
Varis: 65,06 €

Diumenge 7 d'agost: Crendes

Dia de repòs total amb barbacoa familiar per dinar, tarda de lectura a l’ombra de la morera, intercalada amb estones de televisió (ahir van començar els Jocs Olímpics de Rio i no ens podem perdre la natació...)

Trajecte acumulat: 1.189 km

Dilluns 8 d'agost: Crendes

Ens aixequem sense pressa i esmorzem mirant el resum esportiu d’aquesta matinada. Lectura de diaris, mentre les nenes aprofiten per avançar una mica els deures d’estiu, la Sandra està amoïnada amb el treball de recerca que ha de presentar a final d’any, però pel que veig ho porta bastant avançat.

Per la tarda una estona en remull, al principi l’aigua està freda, però amb la calor que fa acabem tots a la piscina.

I desprès de passeig a Betanzos, que fa dies que no menjàvem cap gelat...

Trajecte acumulat: 1.189 km

Supermercat: 38,87€

Hostaleria: 6,20 €

Varis: 11,60 €

Dimarts 9 d'agost: Crendes

Avui se’ns han regirat els plans, hem portat a l’avia al metge doncs es queixava de mal de coll i no empassava bé ...i se l’han quedat ingressada a l’hospital de A Coruña per fongs a l’esòfag! Li costa molt menjar i preventivament la tindran en observació amb sèrum.

Així que en José fa el primer “torn de guàrdia” i nosaltres anirem per la tarda.

Com ja estem a la ciutat aprofitem per anar a fer unes compres que teníem pendents a Ikea i així ens evitem quan tornem a Figueres haver de baixar un dia a Barna.

Dinem a un gran centre comercial que han fet nou, el Marineda.

És enorme i les nenes aprofiten l’estona del cafè per anar a fer un volt per les botigues. En Manel i jo ens acomodem a uns butacons de la cafeteria del gran Hall.

L’hospital està entre el port nàutic i el casc antic, el que ens permet fer una estoneta de turisme.

Postureo vora el mar

Des del mirador del Jardín de San Carlos tenim una bona panoràmica del port, i del Club La Solana, amb una piscina olímpica... i sense ningú aprofitant les instal·lacions... una així ens feia falta a Figueres i no la miserable que tenim actualment !!

Acabem el passeig prenent un cafè a la Plaça de Maria Pita, i des d’ aquí a fer una estona de companyia a l’avia Julia.

Concello - Praza de Maria Pita

Trajecte acumulat: 1.189 km

Supermercat: 19,87€

Hostaleria: 62,35 €

Varis: 97,25 €
Àrea/pàrquing: 7,90 €

Dimecres 10 d'agost: Crendes

Aquest matí tenim feina, ens toca matinar per anar fins a Ferrol a renovar els DNI de les nenes. Manda c... que haguem de fer-ho a 1000 km de casa, i que a Figueres sigui impossible aconseguir cita prèvia demanant-la amb una mica més de dos mesos d’antelació! En fi, resignació i a passar el matí de “gestions”.

Sortim amb temps de sobra, només faltaria que arribéssim tard i ens quedéssim sense renovació... El gps ens marca 39 km fins a destí. No movem l’autocaravana, aquesta setmana per els petits desplaçaments per la zona agafem “de prestat” un dels cotxes d’en Jose.

Enllestim la burocràcia sense cap contratemps, i, sorpresa... ara tenim uns DNI en castellà i gallec!

Fem camí de tornada parant un moment a Abegondo, a Casa Torreiro, per comprar una mica d’orujo per portar cap a casa, a part del nostre portem un parell d’encàrrecs. Aquesta vegada agafem una garrafa d’herbes i una altra de crema d’orujo.

I ja que estem aquí no desaprofitem la ocasió i fem una copeta d’albariño acompanyada de la corresponent tapa de truita de patates (típica de la casa).

Desprès de dinar en Manel i jo tornem a A Coruña, a passar la tarda amb l’avia. Les nenes es queden a Crendes, aprofitaran per fer deures i també estaran amb les gosses, que es passen el dia jugant i dormitant al prat al cantó de l’autocaravana.

Trajecte acumulat: 1.189 km

Supermercat: 106,97€

Hostaleria: 10,95 €

Varis: 63,00 €

Dijous 11 d'agost: Crendes

Ens aixequem amb bones notícies des de Rio, la Mireia Belmonte es penja una nova medalla, per fi l’or olímpic en els 200 papallona! Mentre esmorzem veiem la repetició de la cursa, imatges que inundaran durant varis dies els telenotícies, per desprès tornar a oblidar-se de tot esport que no sigui el futbol.

En Manel i jo marxem cap a Betanzos a fer unes compres, estem preparant unes plates de menjar cuinat per portar congelades els dies de ruta per Portugal, ara tenim temps i desprès ens n'estalviarem molt a l'hora dels àpats.

A mitja tarda tornem a A Coruña. Deixem a les nenes a la zona del port on durant aquesta setmana estan ancorats els grans velers participants a la Tall Ships Races, i es poden visitar. Volen anar a fer una estona el tafaner, i desprès aniran a fer una volta (segur que a mirar botigues... i fer postureo)

Des de l’habitació de l’avia tenim una bona vista panoràmica de la zona de La Marina, el port esportiu, on veiem que actualment s’ha destinat una zona reservada per a les autocaravanes. No ho coneixíem, la darrera vegada que varem passar un parell de dies aquí varem estar aparcats a la zona de la Torre d' Hèrcules (gratuïta i sense serveis).

Realment aconsellaríem als que volen passar uns dies visitant la ciutat que es quedessin a La Marina (informació àrea), s’ha de pagar però disposa de serveis, el pàrquing està tancat i vigilat, i molt més a prop del centre que el de La Torre.

D'entrada pot semblar car els 22€/dia, però a nosaltres per aparcar el cotxe unes hores per la tarda en un pàrquing proper ens han clavat 8,00 €... vés a saber el que hagués estat si el deixem tot el dia!!!

Localització pàrquings

Les nenes arriben i desprès d'estar una estona amb l'avia, que porta tota la tarda dormitant, marxem cap a casa, on ens esperen impacientes les peludes.

Sortim a sopar fora, en Jose ens porta fins a Pontedeume, que no coneixíem i fa molt bona pinta, i fem unes tapes en una taverna típica, i per rematar-ho uns cafès en una plaça molt animada.

Trajecte acumulat: 1.189 km

Supermercat: 47,31€

Varis: 2,90 €

Divendres 12 d'agost: Crendes

Darrer dia d’estada a Galicia. La previsió inicial era marxar avui cap a Portugal però amb l’ingrés de l’avia ho hem posposat un dia, ahir ens van dir que potser avui li donarien l’alta.

Aprofitem el matí per acabar de preparar les coses, ja tenim tres safates de precuinat al congelador (pasta bolonyesa, mandonguilla amb sèpia, patates “campesina”) i la darrera la portarem al natural, per menjar demà: pasta “funghi”.

Passem una altra tarda a A Corunya, al final es queden ingressada a l'avia un dia més.

Les nenes fan les darreres fotos i vídeos a la platja de Riazor i per la nit fem el sopar de comiat amb la família.

Demà iniciem ruta!

Trajecte acumulat: 1.189 km

Supermercat: 93,78€

Hostaleria: 8,60 €

Varis: 3,70 €

Dissabte 13 d'agost: Crendes - Viana do Castelo

6:30 h. i 15ºC

trajecte: 693 km

Avui toca matinar!

Jo acabo de recollir mentre en Manel li fa una rentada exterior a l’autocaravana, vol marxar cap a Portugal ben brillant.

Ens acomiadem de la família i a les 10:45 h deixem enrere Crendes. Quasi 200 km ens separen de Portugal. Abans de creuar la frontera natural formada per el riu Minho parem a reposar gasoil en una benzinera a les afores de Tui, darrer poble gallec abans de trepitjar les terres lusitanes.

Ruta: Crendes - Viana do Castelo

Creuem el riu per l’autovia, el que ens permet admirar l’antic pont metàl·lic que uneix les localitats de Tui i Valença do Minho. I tan sols creuar la frontera li guanyem una hora al rellotge, Portugal segueix el mateix fus horari que Londres, es a dir 1 h menys (com a Canàries).

El GPS ens porta fins el pàrquing previst, a peus de la muralla que envolta la vila fortificada. (GPS: 42.03136, -8.64348)

Escalfo el dinar, pasta amb crema de bolets, i preparo un petit vermut de “inici de vacances” mentre en Manel i les nenes surten amb les gosses i aprofiten per fer unes fotos.

Dinem a l’ombra de la muralla, junt a un parell més d’autos que han arribat just darrera nostre. Tot i estar a l’ombra no ens escapem de la calor, poso el ventilador al garatge per que les gosses estiguin més fresques.

Desprès d’aquest primer dinar en ruta i el corresponent cafetó, sortim a fer un passeig per el poble i les fotos de rigor amb vistes al riu, i Tui de fons a la riba oposada.

Les nenes aprofiten que aquí encara estan connectades a l’operador espanyol i poden fer servir internet per penjar les primeres fotos de Portugal.

Vista de Tui - Pont Internacional

El casc antic, localitzat a l’interior de la muralla, està totalment enfocat al turisme, i a part dels típics “mercadillos” la majoria de baixos i locals estan reconvertits en botigues de records, draps i tovalloles...moltes tovalloles. En Manel ens explica que antigament era típic venir des de Galicia a comprar tovalloles, i també a menjar bacallà, en aquella època molt assequible, però ara han canviat les tornes i el preu del quilo s’ha posat per els núvols.

Continuem ruta, anem bé de temps i camí del destí de pernocta fem una parada a Vila Nova de Cerveira. Estan de festa major, hi ha mercat a l’aire lliure i ens és impossible arribar a l’àrea d’autocaravanes, i just quan estem a punt de girar cua, i desistir, passem per davant d’una explanada que estan començant a habilitar com a pàrquing suplementari, això es tenir sort...comencem les vacances amb bones sensacions!
El voluntari que està distribuint les places ens cobra 1€, que paguem encantats.

El poble ens sorprèn, petit i coquetó, a la vora del riu.

Els carrers estan guarnits amb banderoles, i hi ha un munt de decoracions multicolors de ganxet.

Darrer tram de trajecte fins a Viana do Castelo, on pernoctarem avui.

Tenim dos opcions, un pàrquing sense serveis molt a prop del centre de la localitat o una àrea a la zona de les platges, a l’extrem oposat del riu. Viana do Castelo es troba a la desembocadura del riu Lima.

Les nenes voten per la platja, i anem cap allà, però un parell de quilòmetres desprès de prendre la decisió el cel es posa de cop gris i la temperatura exterior baixa en picat dels 31ºC que teníem a Valença fins els 17ºC.

La zona del pàrquing està molt bé, una mica envaïda per els cotxes (suposem que encara hi ha força gent a la platja) però no tenim problema per trobar un bon lloc.

Sortim amb les gosses a investigar la zona i desprès ens arribem fins a la platja, molt gran i semblant a la de Sant Pere Pescador, amb un munt de kite-surfers.

La Núria camina decidida cap a l’aigua, però no es mulla més a munt dels genolls...diu que està molt freda!! Es clar, acostumats a les càlides aigües de Mediterrani... l’Atlàntic ens supera.

Acabem de passar la tarda amb una estona de deures i repassant la ruta de demà.

Sopem amanida “capresse”, pebrots de padron i empanades vàries al gust (ahir vam recollir l’encàrrec que teníem a la fleca O’Burato: una empanada de carn, una de bacallà i mitja de pop).

La Núria no pot esperar més, va gravar al disc dur “Sharknado IV” i portem una setmana donant-li llargues, però al final hem de claudicar...impressionantment dolenta!!

Estan de festa a Viana i, tot i estar a l’altra riba del Lima, la música ens arriba com si estiguéssim davant de l’escenari.

Jo caic ràpidament, ZZzzz, en canvi en Manel em dirà demà que els ha sentit fins passades les tres de la matinada.

Pernocta: ASN Viana do Castelo (Praia Cabadelo) -pàrquing i serveis gratuïts-, (GPS: 41.68422, -8.83313)

Trajecte acumulat: 1.422 km

Peatges: 18,70 €
Gasoil: 54,00 € (1,06 €/l)
Supermercat: 1,00 €

Varis: 18,83 €

Àrea/pàrquing: 1,00 €

Diumenge 14 d'agost: Viana do Castelo - Braga

7:30 h. i 18ºC

trajecte: 78 km

Ens despertem envoltats per una espessa boira, quan sortim amb les gosses a penes es veu la riba oposada.

Recollim els estris i fem canvi d’aigües. L’àrea disposa de dos punts de servei gratuïts.

Ruta: Viana do Castelo - Bom Jesus

El primer objectiu del dia és pujar a la Basílica de Santa Luzia a primera hora, per a no trobar gaire trànsit. Els 5 quilòmetres de pujada transcorren per una estreta carretera sinuosa i empedrada (ens sorprèn trobar aquest tipus de pavimentació, per a la autocaravana és una murga tant trontoll). Quan arribem a dalt aparquem a la zona dels autobusos, ara solitària, i esmorzem en mig d’una boira encara més espessa que en la línia de costa (GPS 41.70367, -8.83446).

Amb la panxa plena fem el petit trajecte que ens separa de la basílica.

Estan començant a muntar les paradetes típiques de records i menjar de la zona. Veient el número sembla que la afluència de gent serà més que important.

La visita ens porta poca estona, fem unes fotos a l’interior i per fora no val gaire la pena fer-ne... no es veu res!!

En altres condicions atmosfèriques les vistes de Viana i la costa deuen ser espectaculars, però no hem tingut sort.

Comencen a arribar autobusos amb excursions de gent gran i ens afanyem a baixar per a no trobar cap embús a alguna corba.

Seguim el GPS que ens porta fins el pàrquing del port de Viana do Castelo (GPS 41.69506, -8.81855), que ara constatem que també és una bona opció per pernoctar i està molt a prop del centre de la vila.

Caminem pel passeig que surt del port cap el centre de la vila, que presenta un ambient molt tranquil de diumenge matí, amb els carrers bàsicament transitats per turistes.

Antigos Paços do Concelho (Antic Ajuntament)

Praça da República

El passeig no ens porta gaire estona, una horeta i ho tenim enllestit. Tornem a la auto i posem rumb cap a l’interior seguint el curs del riu Lima fins la petita vila de Ponte de Lima.

Arribem a mala hora, son volts del migdia i trobem força trànsit per entrar cap el centre de la població. Quasi bé tothom enfila cap a l’explanada habilitada com a pàrquing a la riba del riu, a tocar del pont, però nosaltres optem per el plan “B”, porto les coordenades un pàrquing enorme i asfaltat dos carrers més endins...per sort la majoria de les vegades portar les rutes preparades et dona aquests avantatges! (GPS 41.77127, -8.58456)

Aparquem a l’ombra d’un gran arbre, passegem a les gosses i anem cap al centre de la vila. El poble és petit però amb encant, caminem per els concorreguts carrerons i ens seiem una estona a fer el vermut en una terrassa amb vistes al famós pont. Aquí la majoria de gent ja està entaulada dinant, i els plats fan una bona pinta!

L’antic pont medieval que travessa el riu Lima, de 380 m. de longitud, conserva cinc arcs d’origen romà, i els quinze restants van ser deguts a una ampliació durant el s. XIV per un canvi en el curs del riu.

Camí de tornada cap a la autocaravana veiem com les ribes del riu estan ocupades per banyistes i gent fent pícnic. També es veuen moltes canoes.

Una vegada a la auto preparo una amanida mentre s’escalfa la resta de pasta “funghi” que ens va sobrar ahir. Dinem sense pressa, fresquets a l’ombra, i desprès de recollir sortim direcció a Braga, el següent destí del dia.

Havia considerat l'opció de fer nit al càmping de la ciutat, hi havia bons comentaris, però quedava allunyat del centre i al final optem per intentar buscar un pàrquing alternatiu per visitar la ciutat i desprès pujar a pernoctar al turó de Bom Jesus.

Per segon cop, avui, tenim molta sort amb les coordenades que portem previstes. Aparquem a prop del centre i com és diumenge no tenim problema per trobar lloc a la zona blava. (GPS 41.54534, -8.42792)

Anem cap el centre, en companyia de les quatre peludetes, que surten la mar de contentes del seu “niu”. No portem plano de la ciutat i caminem orientats per la torre d’una església fins que trobem el cartell amb la indicació cap a la Sé de Braga, que no resulta ser la mateixa.

Es respira ambient de diumenge tarda, i de sobte al girar una cantonada ens trobem de cares amb la façana de la Sé, encastada entre els edificis al final del carrer.

Caminem sense rumb per els antics carrers empedrats i podem admirar incomptables façanes amb les tradicionals rajoles esmaltades de colors.

Gelat del dia

Des de aquest punt de la ciutat divisem, al lluny, la silueta del santuari de Bom Jesus do Monte, el nostre destí de pernocta.

Tornem passejant cap a la autoaravana i fem el petit trajecte que ens separa del pàrquing de Bom Jesus. Al arribar ens felicitem per la decisió de pernocta, hem tornat a encertar, el lloc sembla tranquil, les autocaravanes es barregen amb els cotxes dels visitants que ocupen les taules de picnic.

Triem plaça i sortim a investigar la zona. M’acosto a l'explanada que dona accès al funicular que demà al matí ens pujarà fins al santuari, per veure els horaris.

Mentre estem donant el sopar a les gosses se’ns acosta un senyor des de una de les taules del xiringuito que tenim a l’extrem del pàrquing, ja ens havíem adonat que ell i els seus dos companys de taula feia estona que ens miraven. Ens comença a preguntar per les gosses, queda impressionat amb la nostra instal·lació al garatge de la autocaravana, ell també té gossos i s’engresca en una conversa de caçadors amb en Manel. Ens convida a anar a la seva taula i demana cervesa per tots, i continuen parlant de gossos...en Manel parla en gallec i ells en portuguès però no tenen problema per entendres. Jo només escolto, bé, seguda a la fresca aprofito aquest kit-kat sense fer res.

Minuts abans de les vuit del vespre surten disparats, es veu que televisen un partit de futbol de l’equip local, el Sporting de Braga, amb un altre equip proper, per el que ens expliquen és com el que anomenem “derbi”. S’acomiaden i nosaltres dos ens quedem una estona més, estan tancat el petit bar però ens diuen que ens podem quedar a la taula, que demà al matí ja retornarem els envasos de les cerveses... ens està sorprenent agradablement això de Portugal!

Desprès de sopar mirem el primer capítol d'una sèrie que es veu que està tenint molt d'èxit, Stranger things, ambientada en els anys 80. Per una vegada ens deixa a tots enganxats, a nosaltres ens recorda a les velles pel·lícules de quan érem petits (Goonnies, Stand by me,...), i a les nenes sembla que també els hi agrada la trama... demà el capítol 2!

Anem cap el llit i ens sorprèn comprovar que la majoria de les taules de pícnic encara estan ocupades per famílies i grups, fent petar la xerrada, però en l’ambient es respira tranquil·litat, res a veure en els típics “botellons” que ens hem trobat alguna vegada.

Pernocta: APN Bom Jesus -pàrquing gratuït/sense serveis-, (GPS: 41.55307, -8.38106)

Trajecte acumulat: 1.500 km

Hostaleria: 8,10 €

Varis: 3,00 €

Dilluns 15 d'agost: Braga - Vila Cha

8:00 h. i 14,5ºC

trajecte: 88 km

Quan comencem a obrir les finestres no hi ha rastre de cap cotxe al pàrquing, només queden les autocaravanes i alguna camper que va arribar a darrera hora, però la tranquil·litat no durarà gaire més, suposo que en un no res començaran a arribar els visitants més matiners disposats a pujar al santuari.

Passades les 9:00 h anem a agafar el funicular, hem d’esperar uns minuts però és millor que fer el trajecte a peu (he llegit que hi ha prop de 1000 graons!). Decidim que millor que pujar, farem la baixada a peu.

Aquest funicular va ser el primer que es va posar en funcionament al país, l’any 1882, i amb un sistema hidràulic es recorre el desnivell de 300 m. en 3 minuts.

Quan arribem a dalt primer visitem la zona del parc, on una gruta artificial fa les delícies per els “postureos” de les nenes. La gruta, el llac i un petit mirador superior es localitzen a la part posterior del Santuari.

Fem una visita ràpida a l’interior del santuari, edifici neoclàssic construït a finals del s. XVIII, i sortim cap a la part alta de la impressionant escala barroca, coneguda com a Escadiaria do Bom Jesus, el principal atractiu d’aquest conjunt arquitectònic.

L'escalinata que porta a la part alta està formada per 17 replans decorats amb fonts simbòliques, estàtues al·legòriques i altra decoració barroca dedicada a diverses temàtiques: la via Sacra, els Cinc Sentits, les Virtuts, el Terreiro de Moisès i, al capdamunt, les vuit figures bíbliques que van participar en la Condemnació de Jesús. No es perdi, la perspectiva al fons de la Escalinata. Mirant cap amunt, les fonts treballades en granit en els diversos replans es destaquen de blanc formant un calze, sobre el qual se situa l'església pròpiament dita.A l'interior del temple, sobri i ampli, mereixen una referència les pintures de Pere Alexandrino (s. XVIII). Al costat de l'Església, es troba el Museu de la confraria, el patrimoni està constituït per peces d'art sacra i la Biblioteca, creada el 1918.(www.visitportugal.com)

Les vistes des de la plataforma superior de l’escalinata són...serien impressionants sense la boira que també ens acompanya avui. Comencem a baixar, poc a poc, tot fent fotos cap a munt i cap avall.

Ha estat una bona pensada això de fer la baixada, que no la pujada, a peu...mirant a dalt ens vénen suors només de pensar que hi ha devots que fan el trajecte de genolls!!

Desprès d’aquesta visita matinal iniciem ruta, avui tenim marcat un destí intermedi, Guimaraes, i la intenció de buscar una zona de platja per passar la tarda/nit, abans d’arribar demà a Porto, on la previsió és passar dos dies.

Ruta: Bom Jesus - Vila Cha

Poc menys de 30 quilòmetres separen Bom Jesus de Guimaraes, que recorrem per la N-101 per evitar els peatges de l’autopista A11.

Les indicacions del GPS ens porten fins el pàrquing que tenia previst, una gran explanada en la part alta de la vila, entre la part posterior del castell i l’església de Sao Dámaso.

Aparquem sense problemes, a l’ombra d’uns impressionants plataners, sota les amables indicacions d’uns “gorrilles” que estan fent el dia...preferim pagar un parell d’euros i marxar tranquils a descobrir el poble desprès de fer el típic comentari: “Vigileu-la bé!”

Fa calor i preferim portar les gosses amb nosaltres, que ja toca que estirin una mica les potes.

Ens dirigim cap al castell, que situat estratègicament al cim d’un petit turó va ser construït per defensar la vila dels atacs víkings i musulmans a mitjans del s. X. L’edifici original, aixecat amb fusta i terra, va ser reedificat posteriorment i classificat com a monument nacional.

Una cua de gent ocupa la porta d’accés, nosaltres passem de llarg, ens dedicarem a passejar per el centre històric de la ciutat, classificat per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat l’any 2001.

Des del turó del castell baixem fins el centre, deixant enrere també el Paço dos Duques de Bragança (amb una altra considerable cua de gent esperant per entrar).

Caminem per els carrers empedrats del casc antic, on es succeeixen les places amb típiques façanes medievals amb arcades de pedra i porxos amb entramat de fusta.

Realment el centre històric es mereix la classificació Unesco, a tiro passat potser aquest és el poble que més ens va agradar de les vacances...

Ens vindria de gust parar en una de les terrasses de la plaça més típica, Largo de Oliveira, on trobem la sòbria façana gòtica de l’antic ajuntament, la iglèsia da Oliveira i el Padrao do Salado, original monument que commemora la victòria de Castella i Portugal sobre els musulmans a la riba del riu Salado (Cadiz). Però preferim tornar cap a la autocaravana, amb les gosses està una mica complicat fer un vermut tranquil, tot s’ha de dir que som l’expectació allà per on passem, la gent es gira a mirar-les, i molts compten: un, dos...no...no, n’hi ha quatre!!

Dinem al mateix pàrquing i desprès d’una estona de repòs marxem en busca de platja.

Aprofito l’estona de trajecte per localitzar algun possible punt de pernocta, i més o menys a la zona triada veig un càmping amb unes tarifes assequibles...anem cap allà.

Abans d’arribar deixem la bona carretera nacional i comencem a rodar sobre uns incomodes llambordins, tota la carretera local que porta a les platges presenta aquest mateix solat. I la pobre LaCargoleta sembla que es vagi a desmuntar!!

A part, suposo que el GPS ens ha fet una de les seves males passades i ens porta per l’ “atajo”, quan per fi arribem al càmping girem cua...buscant una segona opció: tot i que les tarifes són adequades arronsen el nas quan dic que portem gossos, i per l’aglomeració que es veu a dins segur que patim desprès per treure-les a passejar, així que marxem. Tampoc podem fer servir el punt de servei...només disponible per els usuaris del càmping.

Però, potser ha estat una sort no quedar-nos, desprès de donar un parell de voltes per la zona trobem un pàrquing increïble a tocar la platja, hem estat de sort una vegada més.

Un bany, una estona de relax a la sorra d'una platja gens concorreguda, un passeig amb les gosses, un munt de fotos...i ja hem acabat de passar la tarda.

Desprès de sopar sortim a fer un passeig per la passera de fusta que bordeja la sorra, i...llàstima que ens hem despistat i ens hem perdut la posta de sol! quan ens adonem ja s’està acabant d’amagar per l’horitzó.