Ruta circular des de Vilamaniscle a Sant Quirze de Colera
Desprès d'un mes i mig de confinament municipal, a què hem estat sotmesos des del 7 de gener (just a la cloenda de les festes nadalenques) aquesta passada setmana s'han relaxat mínimament les mesures anti Covid19 i ens deixen circular per la comarca, així que aprofitem i busquem una ruta propera per gaudir d'aquesta semillibertat, i fer-li uns quants quilòmetres a LaCargoleta (que porta des d'octubre tancada en el seu cau).
En Manel proposa pujar al monestir de Sant Quirze de Colera i cap allà anem. Fem nit al poble de Vilamaniscle, pernoctant a un gran pàrquing de terra a l'entrada del poble.
Per sort he descarregat la ruta de pujada del Wikiloc doncs el camí no està gens ben indicat.
Seguim el trajecte del track tot i que en alguns punts el camí no està gens marcat i ens costa orientar-nos doncs caminem totalment entre matolls que envaeixen el pas. Per baixar seguim la pista asfaltada que puja des del poble fins al monestir.
rrr Trajecte Wikiloc - rrr Trajecte real realitzat
FITXA TÈCNICA
Data: 20/02/2021
Coordenades inici: 42°22'26.3"N 3°03'58.7"E
Quilòmetres: 14,7 km
Temps: 4 h 53 m (inclòs 45' parats)
Tipus: Circular
Altitud màxima: 472 m
Altitud mínima: 101 m
Ascens total: 547 m
Baixada total: 516 m
Nivell: Moderada (difícil si tenim en compte l'estat d'una part del traçat)
Coordenades inici: 42°22'26.3"N 3°03'58.7"E
Quilòmetres: 14,7 km
Temps: 4 h 53 m (inclòs 45' parats)
Tipus: Circular
Altitud màxima: 472 m
Altitud mínima: 101 m
Ascens total: 547 m
Baixada total: 516 m
Nivell: Moderada (difícil si tenim en compte l'estat d'una part del traçat)
8:40 h | Iniciem la ruta des del pàrquing de l'entrada del poble, just on hem passat la nit (molt tranquils).
Travessem el poble i deixem el nucli urbà al deixar enrere la casa de colònies Tramuntana, just en aquest punt acaba l'asfalt i comença una ampla pista de terra.
9:08 h (+28') | Desprès de passar una senyal cap a uns dòlmens arribem a la cruïlla del Coll de la Serra, on una vaca ens mira encuriosida des de darrera el poste indicador.
En aquest punt s'ha d'estar alerta doncs sabent que hem de fer un canvi de rumb de quasi 90º agafem, per inercia, la pista ampla que continua en aquella direcció. Passats un centenar de metres ja ens adonem que no anem bé, doncs el camí baixa quan hauríem d'estar pujant... toca recular!
Mirant el Maps més de prop es veu el camí (que pensàvem que era el que havíem agafat) al bell mig de les dues pistes. No hi ha cap marca ni indicació, i els primers metres sembla que anem camp a través.
Mirant el Maps més de prop es veu el camí (que pensàvem que era el que havíem agafat) al bell mig de les dues pistes. No hi ha cap marca ni indicació, i els primers metres sembla que anem camp a través.
9:18 h (+38') | Perdem 10 minuts de rellotge en els 600 metres de més que caminem per error (entre anada i tornada al mateix punt). Rere els metres inicials el camí s'amplia i pugem sense dificultat cap al Coll de la Rossa. Ara ja podem distingir les marques grogues que marquen el trajecte.
9:43 h (+1hr 03') | Passat el Coll el camí queda cobert per la vegetació i ens hem d'orientar pel GPS per seguir el rumb. Estem en ple Paratge Natural de l'Albera.
9:54 h (+1hr 14') | De seguida donem amb la propera fita, el Puig del Roure. Aquesta part del trajecte és la que presenta l'ascensió més important, i és clar en Manel m'agafa la davantera...ja l'atraparé a les baixades!!
Cim del Puig del Roure (391 msnm)
Des d'aquesta posició hauríem de tenir una vista espectacular de la plana de l'Empordà, però la boira que ens acompanya des de bon dematí no ens deixa veure més enllà d'uns pocs metres. Quina llàstima!
10:18 h (+1hr 38') | Arribem al punt més alt de la ruta, just passat el dòlmen de Dofines, estem a 471,7 metres sobre el nivell del mar (msnm). A partir d'aquí anem de baixada.
Boira envoltant el dòlmen de Dofines (471 msnm)
Sembla que comença a esvair la boira al començar el descens, però ara el problema és que el matolls envaeixen el camí, a penes marcat, i anem a cegues guiats per el GPS. He de lligar a la Nana i portar-la a prop, doncs com no sent gaire bé si es separa de mi no em sabrà retrobar.
Escolto rondinar a en Manel entre les bardisses!
La Mica i la Morga continuen trotant al seu aire sota els esbarzers, mentre nosaltres tenim sort de les jaquetes i pantalons d'hivern, sino quedaríem ben esgarrinxats.
Al lluny sentim unes veus i avisem que van dues gosses per davant nostre. Són dues noies que han deixat el cotxe a Sant Quirze i fan un recorregut a l'inversa que el nostre, i van encara més desorientades, doncs els hi falla la cobertura del mòbil i no es poden orientar sobre la ruta del Wikiloc que segueixen. Els hi expliquem una mica el que trobaran d'on venim i ens diuen que ja ens queda poc per el monestir.
11:16 h (+2hr 36') | Per fi sortim dels matolls i retrobem un camí ample amb l'indicador del monestir. Trenquem a la dreta i seguim la pista.
11:27 h (+2hr 47') | Amb la inèrcia d'anar per un camí ample i que ja veiem, al lluny, el monestir, quan miro el GPS ens adonem que en algun punt ens hem saltat el darrer desviament .
Retrocedim fins al punt on hauria d'estar el camí i no hi ha res, ni cap indicació, ni camí marcat que es desviï. Tornem a caminar seguint el trajecte marcat al GPS, apartant els matolls que ens tanquen el pas, fins que la senda torna a ser visible, molt a prop de l'esplanada de el monestir. Aquest segon "despiste" ens suposa una distància extra d'uns 300 metres i 10 minuts de retard.
11:43 h (+3hr 03') | I, desprès d'unes 3 horetes de marxa fem la parada per esmorzar! Estem a l'esplanada de la Font del Convent, on la Mica i la Morga no perden el temps i es fiquen de caps en el que sembla un antic rentador, o abeurador.
Seiem, recolzats a un mur, i rendim compte dels entrepans de xoriço. Ens els hem guanyat, el mal estat del camí ens ha fet caminar molt més a poc a poc del que tocava.
Mengem amb unes bones vistes de l'antic edifici.
12:00 h (+3hr 20') | Ens tornem a posar en marxa, la Morga ens marca el camí, impacient per tornar a còrrer.
Creuem, per una passera de fusta, un petit rierol, i caminem envoltant la tanca que protegeix l'edifici, que presenta un estat bastant ruïnós.
El Monestir de Sant Quirze de Colera és una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, declarat bé cultural d'interès nacional (1931). El conjunt arquitectònic està format per la basílica de Sant Quirze, diverses dependències monàstiques organitzades al voltant del pati del claustre, una torre de defensa i restes d'un pany de muralla, l'església de Santa Maria i les restes d'un antic hospital.
Amb uns orígens difícils de precisar es diu que la seva fundació fou avalada ja a inicis del segle IX per Carlemany, però no va ser fins un segle més tard, l'any 935 d.C quan es va consagrar l'església del monestir.
A partir del segle XV pateix un deteriorament progressiu i ja en 1690 es documenta l'estat ruïnós de el conjunt.
Amb la desamortització de Mendizábal (1835) la propietat passa a mans privades i es tanca al culte. Els descendents del comprador han estat els propietaris fins el 1994, any en què van vendre la propietat a l'Ajuntament de Rabós per la simbòlica quantitat de 1.000 pessetes.
Amb uns orígens difícils de precisar es diu que la seva fundació fou avalada ja a inicis del segle IX per Carlemany, però no va ser fins un segle més tard, l'any 935 d.C quan es va consagrar l'església del monestir.
A partir del segle XV pateix un deteriorament progressiu i ja en 1690 es documenta l'estat ruïnós de el conjunt.
Amb la desamortització de Mendizábal (1835) la propietat passa a mans privades i es tanca al culte. Els descendents del comprador han estat els propietaris fins el 1994, any en què van vendre la propietat a l'Ajuntament de Rabós per la simbòlica quantitat de 1.000 pessetes.
12:10 h (+3hr 30') | Enfilem cap avall seguint el camí rural, asfaltat i amb passos canadencs pels animals, on els vehicles no poden circular a més de 30 km/hr.
Això és un passeig comparat amb els corriols plens de matolls que hem deixat enrere!
13:04 h (+4hr 24') | El camí rural acaba a l'arribar a la carretereta local que uneix Vilamaniscle i Rabós. Trenquem a l'esquerre, a partir d'aquí las gosses ja han d'anar lligades. Caminem pel voral i comencen a passar varis cotxes que, suposem, pugen a dinar al restaurant que hi ha darrera el monestir.
13:33 h (+4hr 53') | Amb 14,7 quilòmetres a les botes tornem al punt de sortida, on ens espera LaCargoleta, que ens portarà al proper destí.
Anem a acabar de passar el dia de relax a l'àrea d'autocaravanes de Roses, on podrem estar tranquil·lament de pànxing i demà abans de tornar a casa deixar els dipòsits a punt per a la propera sortida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada