Continuem amb les nostres sortides de proximitat, i en aquesta ocasió anem a fer un "tastet" de la nova àrea que han obert a L'Estartit: Costabravarea
Fa bona pinta...esperem no ens defraudi.
Situació de l'àrea
Divendres 26 de juny: FIGUERES - L'ESTARTIT
Sortim puntuals de la feina i marxem disparats a recollir LaCargoleta.
Com a tripulants en Manel i jo (les nenes es queden a casa) i les peludes (aquestes no fallen mai)
En poc més de 40 minuts fem els 42 km que ens separen de destí. Pel camí se'ns han afegit la germana d'en Manel, l'Ana, i l'Amancio amb la seva autocaravana.
Vaig reservar la plaça fa uns dies, segons el consell de l'encarregat de l'àrea, però com es nova i estan encara amb els usual problemes tècnics de principiants ens col·loquen en unes altres parcel·les de les previstes i ens connecten la llum manualment, encara el sistema electrònic de la targeta d'accès no funciona.
Però estem en bon lloc.
Una estona muntant la "parada" i ja podem seure ... toca relax.
El sol ha començat a caure, la temperatura és agradable sobre tot degut a la lleu marinada que es comença a aixecar.
Fem un mos a la fresca mentre en Manel es posa mans a l'obra amb la barbacoa, i aviat la flaira a sardines torrades ens comença a obrir la gana.
Acompanyades d'una amanida i uns musclos "a l'all" que fa en un moment l'Ana ens deixen totalment satisfets.
Tot regat amb el corresponent "verdejo" fresc.
Desprès d'una extensa sobretaula fem un darrer passeig amb les gosses i anem cap a dormir.
Hem comprat un refrigerador portàtil pels dies d'excesiva calor, però com les gosses dormen plàcidament preferim deixar les finestres del "dormitori" obertes i que corri l'airet natural.
Dormim plàcidament.
Dissabte 27 de juny: L'ESTARTIT
Ens aixequem amb el cervell una mica emboirat de la darrera copa de cava que va servir l'Amancio per a celebrar els des-confinament... i fem un esmorzar al gust.
Sense res a fer, continuem fent-la petar fins a mig matí quan ens preparem per anar a la platja.
En un moment hi som, realment la situació de l'àrea es molt bona.
A mig camí, per això, m'he adonat que me deixat la crema de protecció solar a la auto, i em fa mandra recular a buscar-la...es pronostica "torrada".
A la sorra s'hi està molt bé, la marinada enmascara la fortor dels raigs de sol (que ja ens passaran factura posteriorment) i soc la única valenta que es fica a l'aigua. La primera impressió és que està freda però una vegada a dins està de conya!!
Amb la visió d'unes difuminades Illes Medes sota l'efecte de la calitja passem la resta del matí veient com no deixa d'arribar gent.
S'ha de dir que tothom va amb compte i guarda les distàncies de seguretat, per sort la platja és molt amplia i no hi ha problema d'espai.
Quan en tenim prou de sorra i sol recollim les tovalloles i tornem cap a l'àrea.
Ara si que fa calor!
Per sort el banyador es manté fresquet durant una estona mantenint una temperatura corporal agradable.
El refrigerador, que avui si que hem deixat connectat, manté un ambient adequat al garatge i les gosses obren els ulls al veure'ns arribar però continuen la amb la seva becaina.
Hora vermut mentre ens posem amb el dinar: de menú arròs caldós amb rap i calamars.
Abaixem els dos toldos per intentar cubrir-nos del sol, que ara si cau implacable sobre els nostres caps.
Per sort aconseguim una considerable superfície ombrejada per degustar l'arròs...està bonissim. En Manel darrerament li ha agafat el tranquillo al "caldós" i repetim un parell de vegades!!
Una bona migdiadeta, una estona de lectura i ens preparem per a la jornada de tarda, anem cap al centre a fer una volta i ja ens hi quedarem a sopar alguna cosa per allà.
Anem seguint el Passeig Marítim i una vegada arribem al Port ens endinsem en els carrers del casc urbà.
Hi ha gent en la quantitat justa per que es vegi moviment però sense agobios. Podem suposar que els botiguers no opinen el mateix doncs necessitaran un volum més elevats de turistes per salvar la temporada, sobre tot els que viuen de vendre els típics records per als "guiris" que ara no es deuen estar menjant una rosca...
Vista del Port des del Passeig Marítim
Prenem una cervesa a la terrassa de La Cerveseria Estartit, al mateix passeig i amb vistes al Port, i desprès d'una volta més pels carrers interiors busquem un lloc on "pinxar" alguna cosa per sopar.
En Manel havia mirat algun local i finalment ens decidim per un que queda fora del casc antic, a mig camí entre aquí i l'àrea, el Gastrobar Can Sanchez.
Ens sorprèn gratament, bona atenció, el local molt ben muntat (tot i que nosaltres ens quedem a una de les taules de l'exterior), i les tapes molt ben elaborades (diguem "de disseny")
Sort que hem vingut aviat, doncs tenen la majoria de taules reservades. La gent va arribant en degoteig continu mentre nosaltres anem sopant.
No és el que es diu econòmic, però la qualitat/preu és molt correcta. Així que marxem contents.
Arribem a l'àrea en plena "hora blava" i per tancar el dia que millor que un assortit de formatges de postres mentre el cel es va fonent a negre.
Diumenge 28 de juny: L'ESTARTIT - FIGUERES
Tot i que podem estar a l'àrea fins a les 17:00 de la tarda, quan compleix el plaç de les 48 hores abonades, preferim tornar a dinar a Figueres, la Núria ens espera.
Però no tenim pressa, esmorzem tranquil·lament i desprès fem una estona d'endreça per deixar LaCargoleta neta i preparada per a la propera sortida.
I quan ens pugem als vehicles per anar-nos...arriba l'anècdota de la sortida...l'Amancio no aconsegueix arrencar la auto!!
Sembla que la bateria s'ha mort sobtadament.
Per sort en Manel porta pinces. Acostem LaCargoleta per poder connectar les dues bateries...però res, no revifa.
En l'estona que estem de probes s'acosten alguns veïns a veure que passa i oferir la seva ajuda. Alguns som partidaris de trucar a l'assistència, però la majoria (per no dir tots els homes) opten per empènyer la auto i intentar engegar-la en marxa.
Dit i fet, tot i l'envergadura de l'autocaravana, la tracció humana la fa avançar i al ficar tercera i deixar l'embrague el motor arrenca. Bravo!
Agraïm l'ajuda als companys, i ells ja no paren al borne i surten disparats cap a Figueres.
Nosaltres fem canvi d'aigües mentre la fem petar amb el treballador que estarà encarregat del manteniment, en Joan, que casualment té coneguts comuns amb en Manel.
I cap a casa.
Vermella com una gamba desprès de la calrada d'ahir.
Sort que una mica d'aftersun i demà estaré com a nova, i moreneta.
Deixarem passar el pic de l'estiu, que fa molta calor, però segur que al setembre ens tornarem a apropar a L'Estartit.
