Escapades i més...: ELS ANGLES, BANYS DE LLO i PUIGCERDÀ

Setmana Santa 2014

Una vegada més, tornem a la Cerdanya. És un destí que ens queda a prop de casa i ens agrada molt. Aquest any les vacances cauen molt tard per anar a esquiar, la majoria de pistes estan ja tancades, així que busco alguna alternativa que pugui motivar a les nenes i la resta del temps...a descansar.

Dijous, 17 d'abril:Figueres – Villefranche-de-Conflent ( 102 km)

Desprès de la feina torno disparada cap a casa, les nenes en teoria han de tenir preparades les seves coses, només em falta acabar d'agafar el menjar de la nevera i podem sortir a buscar la auto.
En Manel i les nenes estan al veterinari amb la Mica, desprès de l'operació de la setmana passada avui li trauran els punts i la "campana".

El veterinari li explica a en Manel que sembla que ha anat bé, però encara haurà d'estar tres setmanes més sense poder sortir a còrrer. La pobre es mor d'enveja quan veu a les altres pel camp.
Passades les 19:00 h ens posem en ruta.
Per sort avui no fa vent! Però desprès del Boulou ja trobem retenció fins que deixem l'autopista a la sortida de Perpignan
Teniem la intenció de parar a dormir a Vinça, però anem fent i arribem a Villefranche-de-Conflent. El pàrquing on hem parat altres vegades, en front una de les portes d'accés a la vila, està ocupat per dos camions de firaires i dues parades, deuen estar de festa major; anem cap el pàrquing de l'estació.

Mentre en Manel treu les gosses i els hi posa el sopar nosaltres endrecem la roba i començo a fer el sopar, sopa i croquetes.
Una estona de tele, en francès, així les nenes practiquen una mica...i a dormir.

Divendres, 18 d'abril:Villefranche-de-Conflent - Les Angles - Llo (61 km)

Ens desperten les petites quan comencen a bordar perque algú passa a prop de la autocaravana. Són unes bones vigilants. Es aviat, continuem dormint una estona més.
Esmorzem sense preses, la Sandra es fa un "bikini" a la paella i la Núria prefereix unes llesques de pa amb tomata i bull blanc.
Faig unes fotos del pàrquing abans de marxar.

Recollim i marxem cap a Les Angles, pugem fins a la zona de Pla de Mir, on està situat el pàrquing destinat a AC, així com el punt de servei (s'ha de demanar la fitxa a la taquilla del Parc Animalier, que està al cantó).
El pàrquing és enorme, set o vuit autocaravanes estan disperses.

Les gosses no poden entrar al Parc, en Manel els hi fa una passejada abans de marxar. Agafem una motxilla amb beguda i alguna cosa per picar durant la visita. L'accés al Parc està a peu de pistes.

Passem per taquilla (14€/adult i 12€/nens), ho trobo una mica car, però...ja estem a dins.
El parc es visita a peu seguint els recorreguts marcats, triem el color groc, és el més llarg, aproximadament 3,5 km.: és fer una passejada pel bosc amb la particularitat d'anar mirant els animals típics de la zona dels Pirineus en tancats immensos, com si estiguessin en total llibertat.

Quan deixem enrere la caseta d'acollida ens endinsem al bosc, i trobem els primers animalons: cérvols i daines. La única separació entre ells i nosaltres és una corda que delimita el camí. Però estan acostumats a la gent i pasturen tranquils apartats del sender, entre els arbres.

El ramat de cabres salvatges descansa entre les pedres. No ens acostarem gaire que aquestes banyes fan una mica d'impressió vistes de tant a prop!
Els isards són més porucs i ens costa veure'ls, també amagats entre les roques.

En canvi les marmotes aixequen les orelles al sentir el xiulet d'en Manel i sembla que es posin bé per la foto. Que simpàtiques.

Parada tècnica per reposar energies i fer foto: pataataaaaa!

Quan arribem al recinte dels llops estem una bona estona intentant veure'ls, però no els trobem en cap lloc. Al final ens fixem a dalt de tot del recinte i veiem tres tombats darrera unes pedres. Ens semblen molt grans!
En canvi altres si que s'acosten a la càmera...

Al final del recorregut trobem a l'ós bru, fent la migdiada.

A dinar!
Fem una amanida complerta amb bacó i formatges.
I desprès quina nyonya...imitem a l'ós bru, i dormim una estona.
És una passada dormitar amb vistes a aquest paisatges fantàstics, això no té preu!

A mitja tarda donem per finalitzat el descans i sortim cap al poble de Llo, on demà tenim previst passar part del dia als Banys termals. La intenció és pernoctar a Saillagouse, a un punt d'acollida de France-Passion, però quan arribem no ens acaba de convèncer, està bé però nosaltres que hem de treure els quatre gossos preferim un lloc més ampli. Anem ja directament cap el pàrquing dels Bains de Llo.
Ens sorprenem de la quantitat d'autocaravanes que hi ha instal·lades ja a la zona de pàrquing destinat a aquests vehicles, ens posem a segona fila, on tres campers ocupen el final de la parcel·la.

Final de tarda de relax, i una mica de bàdminton amb la Núria.
A darrera hora hi ha canvi de torn, marxen un parell d'autos i arriben varies campers més.

Per sopar, patates fregides i ous ferrats amb frankfurts.
Mirem a la tele un capítol de una sèrie de misteri i assassinats, que les nenes s'han aficionat ara a això.
I a dormir com angelets, en aquest paratge sensacional...

Dissabte, 19 d'abril:Llo - Puigcerdà (14 km)

En Manel i jo ens aixequem més aviat per treure les gosses una estona i desprès esmorzem amb tranquil·litat mentre les nenes fan les marmotes sota el sac a la caputxina.
A l'estona se'ns afegeixen, la Sandra repeteix bikini i la Núria entrepà de butifarra (per esmorzar prefereixen el salat).
No els hi havíem dit que faríem una petita ruta abans de anar als banys, per que no rondinessin, cosa que fan igualment al assabentar-se, però...ja està decidit.
Ens emportarem només a la Nana i la Morga, la Mica encara està en recuperació desprès de la operació de l'espatlla i la Beti pobrissona ja té molta artrosis a una de les potes posteriors i no volem que camini tant. Però abans de marxar les deixem esbargir-se una estona.

Descripció treta de la web de Llo:

Longitud: 5,5 km
Desnivell: 273 m.
Durada: 2 h.
Nivell: familiar

"A 150 m. del pàrquing arribem a l´establiment termal, un antic edifici del clero. Seguim el camí enquitranat que serpenteja per les Gorges del Segre uns 2 km fins una cruïlla.

Deixem a la dreta el camí que puja al refugi de La Culasse i prenem el de l´esquerra direcció a Mas Patiràs, seguim el camí que s´estén per sota del Mas Patiràs cap a la plataforma on poc a poc es van destacant les ruïnes de la Capella de Sant Feliu...

... i s´obren per a nosaltres els meravellosos paisatges de La Cerdanya, darrera el Puigmal amb tot el seu esplendor.

Després d´uns 600 m. de suau pendent agafem a l´esquerra un camí que va cap a un petit cim per veure el que resta de la capella de Sant Feliu: des d’aquí presenciem una vertiginosa vista del Massís del Carlit i és un lloc idoni per fer una pausa.
Reprenem el sender seguint els cartells “Retour de la Via Ferrata” cap al poble de Llo, amb compte, fort desnivell. Desemboquem sobre el castell i la Torre de Llo, per travessar la vila pels seus carrerons fins a l’església amb la seva portalada i les seves intrigants campanes “demoiselles”. El caminet al costat de l’església ens condueix fins als Bains de Llo

Creuem el poble i tornem cap al pàrquing.

Hem d'esperar a la Sandra, que es queda enrera fent fotos pels estrets carrerons del poble.

Fa un dia preciós i aconsegueix reflectir la primavera en les seves imatges.

Però...és hora d'anar cap els relaxants Bains de Llo.
En Manel es queda a la auto, diu que això del remull no va amb ell, que fem nosaltres de cigró i que ell es quedarà mirant una peli!
Ens prepara els entrepans mentre nosaltres agafem els banyadors i les tovalloles. Marxem les tres cap el nostre moment de "relax".

La Sandra ja paga com adult (2*12+9€)
Els vestuaris són mixtes i hi ha un munt de gent que va i ve. Arribem quan es nota que molta gent ja marxa per anar a dinar, millor perquè amb la quantitat de cotxes que hi ha al pàrquing les piscines deuen estar plenes a vesar!
Deixem la motxilla i la roba a la taquilla i anem de investigar...

Primer ens dediquem a la zona exterior, on hi ha tres espais diferenciats:
- "le Grand Bassin de Nage" (la gran piscina), equipat amb dolls de massatge, bancs de bombolles i cànons d'aigua.
- el Spa Tonificant, amb guèisers, jacuzzi i dolls subaquàtics.
- el Spa Relaxant, amb música subaquàtica (només la sents si fiques les dues orelles sota l'aigua) i chaisses-longues amb bombolles

Ufff, que bé que s'està.
Això a l'hivern, amb tot de neu al voltant deu ser una passada! (haurem de tornar...)

Quan ja portem una bona estona comença a "apretar" la gana i sortim a menjar els entrepans a la zona del bar on disposen d'unes taules on pots fer pícnic o demanar el "plat du jour" (no feia mala pinta i el preu estava bé).
A mig entrepà començo a sospitar que la botifarra blanca pica massa, mossego el de la Núria per comprovar (és del mateix embotit) i no pica gens. El graciós d'en Manel m'ha posat oli picant (del que es posa ell a la pasta), la mare que el va....!!

De postres volen demanar una crêpe, però no en tenen, es conformen amb un gofre de nutella. La Núria el volia de sucre, ja se'ns enfada una estona i quan tornem a l'aigua es fa l' ofesa i marxa cap a l'altra punta de piscina.

Per la tarda toca la zona interior:
- "le Bain Couvert", amb petites cascades, cortines d'aigua i banquetes de massatge amb música subaquàtica.
- el Jacuzzi, amb moltes bombolles.

Abans de marxar tornem una estona a la zona exterior, fa un solet molt bo.

Aprofitem per dutxar-nos aquí, hem quedat impregnades de l'olor de sofre de les aigües naturals sulfuroses dels banys. La Sandra m'ensenya un rètol de la paret indicant que el sofre fa posar negre la plata, massa tard, no m'he tret el braçalet i ha quedat ennegrit!

Tornem cap el pàrquing quan encara no són les cinc.
El dia està donant per a molt, i encara no hem acabat, recollim i marxem cap a Puigcerdà, però primer parem a l'àrea de Saillagouse a buidar/omplir dipòsits (GPS: 42.45761, 2.03756). Actualment es pot comprar el "jeton" a la Oficina de Turisme i a varis establiments del poble indicats en un rètol enganxat al "flotbleu" (4€)

Ja amb els dipòsits a punt fem els pocs quilòmetres que ens separen de Puigcerdà. Primer parem al Carrefour a comprar unes coses que ens falten, passem per la benzinera i canviem una de les bombones de propà que se'ns va acabar ahir (així ja feina feta) i finalment ens dirigim a buscar un lloc per pernoctar a la zona de darrera del llac.
Ens posem a un carrer on ja hem parat altres vegades, molt tranquil davant d'una zona verda i de jocs infantils.

Donem de sopar a les gosses per que es quedin tranquil·les, amb un bon passeig previ, i anem a fer un volt pel centre.

Les nenes van venir de dissabte a dimecres passat a un "campus" de natació aquí a Puigcerdà i ens volen portar a prendre unes "patates tallarines" al Frankfurt Medieval, diu la Núria que eren boníssimes.
La Sandra ens enreda i "pesca" unes sabates al Natura i ja passejant ens arribem fins el Frankfurt, a la plaça Cabrinetty.

Realment està molt bé el frankurt, així que demanem reserva per demà venir a sopar.
Tornem cap a la auto i sopem.
Demà ens quedarem tot el dia aquí, que bé s'està en aquest poble.
Dos autos més ens acompanyen aquesta nit.

Diumenge, 20 d'abril:Puigcerdà

Uff, hem tingut una nit mogudeta.
A quarts de sis les gosses han bordat i estaven intranqil·les. He sentit un soroll estrany, com uns xiulets i m'he aixecat no fos que hagués saltat la alarma, però no, el xiulet era molt tènue.
Mirant per la finestra de la cuina no veia res, però quan he mirat cap a vall, un gos!!! sota la porta del garatge, una mena de retriver enorme, i ploriquejant!! Deu haver ensumat a les gosses i s'ha quedat ploriquejant davant la porta. Però d'on deu haver sortit a aquesta hora?
En Manel, ja emprenyat, surt de la auto per espantar-lo i fer-lo fugir, però el gos tot xulo no li fa ni cas. Al final aconsegueix fer-lo fora i el fa marxar carrer avall. Quina pinta que fa, fosca nit i corrent pel carrer amb el pijama curt i les xancletes!! Demà ben segur que riurem una estona.
Quan torna a la auto veu un cotxe, tot terreny fosc, que ve a poc a poc, passa de llarg i quan arriba on està el gos, aquest comença a moure la cua i marxen tots dos. Vaja hores de passejar un gos en cotxe! Segur que al ensumar les gosses se li ha despistat i portava una bona estona buscant-lo.

Tornem al llit, encara podem dormir un parell d'horetes més...
...i ara si, ja es de dia, però farem una estona més el ronso, avui no tenim cap pressa.

Esmorzem, fem un passeig pels camps del voltant amb les quatre gosses, i ens preparem per tornar al centre. És diumenge i hi ha mercat, anirem a fer una volta.
Ens emportem a les petites per que s'acostumin a caminar entre la gent, s'han de començar a educar bé.
Jo porto la Morga i en Manel la Mica.
Passem per davant d'una botiga d'animals que està oberta i aprofitem per comprar unes quants xuxes, així si es porten bé tindran recompensa.

Fem una volta pel mercat, on ens paren varies vegades per preguntar coses de les gossetes. En Manel s'infla orgullós!

Tornem a la plaça de l'antiga església, la Plaça dels Herois, i fem un vermut (lacon amb ribeiro) al bar Sol y Sombra, un bar gallec a Puigcerdà. Amb les vegades que hem vingut i no hi havíem entrat mai. Ens ho va recomanar l'entrenador de les nenes, i la veritat és que en Manel va entrar a mirar la barra i diu que totes les tapes feien molt bona pinta.

Tornem a dinar a la auto, fan Formula 1, i en Manel no es vol perdre la carrera. Alonso torna al pòdium, però li va d'un pel!
Tarda de migdiada i relax, fins l'hora de sopar no fem res. Bé, alguna cosa si, una estona de lectura i desprès esbarjo amb la Núria.

Cap a les 21:00 h. comencem a baixar.
Ens hem d'esperar una estona fins que ens donen taula al frankfurt, estan fent futbol i està tot ple: Barça-Athelic de Madrid.

Ens posem les botes, tot està molt bo. Senzill però molt bé.
En Manel i jo compartim un "mall Carbonara" (massa de pizza farcida de frankfurt, bacó i salsa carbonara) i un "pebrot Medieval" (pebrot verd farcit de pernil dolç, pollastre, formatge blau, salsa rosa i formatge, gratinat al forn).

Acompanyat d'un Lambrusco fresquet.

La Sandra "frankfurt Carbonara" i la Núria unes aletes de pollastre acompanyades de patates "tallarines".

Postres i cafès.
I de tornada cap a la auto les dues golafres queixant-se de mal de panxa per haver menjat molt!
La veritat és que sortim tots amb la panxa plena, sort que baixem una mica el menjar amb el passeig fins el pàrquing...

Esperem que aquesta nit sigui més tranquil·la i no aparegui el gos.