"" Escapades i més...: de desembre 2019

Traductor

dissabte, 28 de desembre del 2019

MADRID "UN NADAL URBANITA"



Com habitualment els darrers, anys aprofitem la nostra darrera setmana anual de vacances per gaudir d'un viatge nadalenc, i tot i que aquest any la nostra primera opció era visitar els mercats de nadal de la ciutat alemanya de Munic, arribar-nos a la propera Augsburg, i de tornada visitar també Annency, ja a França, de la que guardem un bon record de la tornada de les vacances d'estiu de l'any passat, quan vàrem estar a Txèquia, i veure-la guarnida de Nadal.

Però a mida qua anàvem preparant la ruta ens vam adonar del gran handicap que suposava: es necessiten obligatòriament rodes d'hivern per circular pel país germànic durant els mesos d'hivern. No és que et multin indiscriminadament per no portar-les, crec que ni fan controls, però en el cas de provocar qualsevol contratemps a la carretera, o al mínim accident, desprès si que et pot caure un bon pur, i diuen que l'asseguradora no et cobreix en aquests casos.

Si que és veritat que LaCargoleta necessita canviar, i ja ho teniem pensat, les dues davanteres, que posarem directament mixtes, però canviar totes sis...és una despesa que sumada al viatge es surt totalment del nostre pressupost nadalenc.

Així que optem per una solució salomònica, posem 4 pneumàtics mixtes (ens decidim per uns Michelin Agilis Crossclimate, doncs són dels que hem trobat millors referències, i marcades amb el símbol d'hivern) a les rodes motrius posteriors, i reaprofitem dos dels vells per posar-los davant, doncs encara admeten varis mils de quilòmetres més...i busquem un destí més proper i assequible, i que "cridi l'atenció" a les nenes (que ja no són tan nenes i no les pots portar on vulguis...sinó a on es deixin!

And the winner is...MADRID!!

La Sandra sempre ens havia demanat d'anar-hi, i visitar el Museu del Prado, així que començo la preparació per visitar la ciutat en cinc dies, combinant Museus, monuments, barris, i mercats de Nadal,... deixant una estona per a alguna sorpresa...

Amb una previsió de "visites" diàries, i un munt de xinxetes al Maps, només ens falta que arribi el dia...i sortir disparats!






Divendres 20 de desembre: Figueres - Fraga


18:00 h i 11ºC
trajecte: 297 km

Amb la nevera carregada amb els àpats de Nadal, els torrons i cava al rebost i el mini-arbre de Nadal instal·lat a LaCargoleta ens posem en ruta puntualment sobre les sis de la tarda. L'inconvenient de viatjar a l'hivern és que encara que surtis aviat de seguida es fa fosc i dona la sensació que els quilòmetres es fan molt més llargs.


Com que tampoc tenim pressa per cremar quilòmetres, doncs demà hem d'entrar al càmping al migdia, decidim avançar la pernocta i parar a Fraga, enlloc d'estirar fins a Saragossa, que era la idea inicial.

Busco un pàrquing adequat en l'aplicació Park4night i anem cap allà, però abans parem a omplir el dipòsit en una benzinera BonArea de les afores de la ciutat, a un preu considerablement més baix, 1,10 €/l en front dels 1,25 € de mitja que hem vist a l'autovia.
(Continuem utilitzant l'App descarregada aquest estiu per localitzar les benzineres més barates en ruta: Precio de la gasolina)

Minuts desprès de les 21:00 h arribem al pàrquing, on una altra autocaravana ja estava aparcada... sempre és bo tenir companyia.
El donem per bo per passar la nit i ens col·loquem en les darreres places asfaltades, amb la trassera ja sobre la zona de terra.

Sopem unes lasanyes precuinades amb amanida i anem tots cap al llit. Uns llegeixen una estona i els altres passen l'estona amb el mòbil.


Pernocta: Pk Fraga - sense serveis - (GPS: 41.519501, 0.337158)
Trajecte acumulat: 297 km
Gasoil: 49,41 € (1,10 €/l)
Càmping: -




Dissabte 21 de desembre: Fraga - Madrid


7:00 h i 10ºC
trajecte: 423 km

La nit ha estat molt tranquil·la, i ens ha sorprès que el pàrquing ha estat il·luminat tota la nit, per sort vàrem pujar els enfosquidors!
A les tantes s' ha escoltat arribar a algú a un dels cotxes de l'altre extrem de l'aparcament (que devia venir de festa) i ha posat la música a tot volum durant una estona, fins que s'haurà quedat fregit i ja de matinada ha marxat , suposem que quan s'ha tornat a despertar ...

En Manel i jo saltem a la cabina i ens posem en ruta.
Conduirem una estona per avançar camí i desprès ja farem una bona parada per esmorzar i estirar les potes de les peludes, que quan ens hem despertat encara roncaven al seu "apartament".
A les afores de Fraga la autovia A-2 es dilueix en la antiga N-II i el trànsit de camions sol ser molt intens, així que ens incorporem a la autopista fins a Saragossa. quest serà l'únic tram de peatge del trajecte, però tot i així quins preus, 16,80€ per 95 km de trajecte!

Fem un pit stop ràpid a l'àrea dels Monegros per a comprar uns quants cafès amb llet refrigerats i tirem milles.
Rere una parada de descans a mig camí, al voltant del mig dia arribem a destí. Ens hem parat prèviament en una benzinera lowcost a Alcalá de Henares per així el dia de marxar tenir el dipòsit ple.

🚐 PERNOCTAR A MADRID:

La idea inicial quan preparava el viatge era la de pernoctar al Pk de Valdebernardo , a 700 m. de la parada de metro, però amb l'inconvenient de no disposar de serveis de càrrega i descàrrega d'aigües, cosa que ens implicava moure la autocaravana cada dos dies fins a l' àrea d'autocaravanes de Pinto

Vaig descartar Pinto com a punt base de l'estada perquè la distància a peu fins a l'estació era quasi el doble (1500 m) i s'havia d'agafar un tren de rodalies i desprès fer transbord a Atocha per agafar el metro; per a nosaltres, que solem tornar a dinar a la auto pel tema de les gosses, suposa una important pèrdua de temps en transports si hem de fer 4 viatges al dia...a part de ser molt pesat.
Així que l'opció finalment escollida ha estat el Càmping Osuna, situat a l'est de la ciutat, entre la zona residencial de La Alameda de Osuna, els jardins de El Capricho i el parc Joan Carles I.

Els comentaris que vaig llegir a ACpasion no eren gaire gratificants, parlaven de càmping antic i cutre, però les ressenyes de Google dels darrers mesos ho pintaven acceptable, i per a nosaltres prima la seguretat i la situació, i aquí estem a la porta del càmping, que per no desmerèixer al seu nom, Osuna, el recinte observat des de l'exterior sembla un "cortijo"

Fem el check-in ràpidament.
De moment el càmping ha passat el primer filtre, el noi de recepció és molt amable i només ens demana que paguem la primera nit, la resta a la sortida. I ens podem col·locar on volem.
Fem una volta de reconeixement i finalment ens decidim per un dels laterals, doncs les parcel·les centrals són bastant justes. A la nostra dreta queda una gran superficie d'herba que a l'estiu està destinada per a les tendes, sembla que estem en plena natura a un moment de la parada del metro!

Ahir al sortir de Figueres va començar a ploure, i l'aigua ens ha acompanyat tot el camí, per sort sembla que amaina i ha sortit el sol. La temperatura és molt agradable.
En Manel i les nenes marxen amb les gosses (sortint del càmping, només creuant el carrer, tenim una gran zona verda on les podem deixar soltes sense molestar a ningú) mentre jo preparo el dinar:pasta a la carbonara.
Hem d'agafar forces que aquesta tarda comença el tour!

A mitja tarda ens disposem a efectuar la nostra primera incursió al centre. Aquesta primera tarda la dedicarem a una primera presa de contacte.
A la web oficial de Turisme de la ciutat hem trobat un munt d'informació i guies per descarregar, amb les que hem preparat totes les visites: Mapes i guies de Madrid, així com la App Bienvenidos a Madrid.

Busquem la parada de Metro de Canillejas al Maps i seguim les seves indicacions per la ruta més curta.



I una vegada al Metro hem de comprar els bitllets de transport.
Com en quasi totes les capitals europees existeix un abonament turístic de transport, conegut com a Tarjeta turística o Abonament per dies, que dona dret a l'us de tot el transport públic dins del periode de validesa ( 1,2,3,4,5 i 7 dies).

Fent números tenint en compte els viatges que tenim previstos ens surt més a compte comprar la tarjeta Multi, una targeta no personal (2,50 €) en la que anirem carregant títols de 10 viatges (o sigui com la nostra T-10) a 12,20€ els 10 viatges.
Aquesta parada només dona servei a la línia  5 , i agafem el tren amb sentit Casa de Campo.

Desprès de 24 minuts de trajecte ens baixem a Callao, doncs la parada de Gran Via, on volíem baixar, està tancada per renovació.


Ruta: Callao - Sol - Templo de Debod - Cibeles - Puerta de Alcalá

Sortim a la superfície al bell mig de la Plaza de Callao i ja ens adonem dels que ens espera aquests dies: moure'ns entre multitud de gent!


Seguint les riuades de gent (il·lusos de nosaltres pensem que com és dissabte hi ha molta més i els propers dies seran més tranquils) baixem per la Gran Via fins a trobar la Calle de La Montera, i d'aquí cap al centre centre de la ciutat, La Puerta del Sol.
Riuades de gent caminen a munt i avall; ara entenem la mesura que va implementar la anterior alcaldessa, Manuela Carmena, per fer els carrers de sentit únic peatonal. Això és un caos, i només acabem de començar...
Files multitudinàries surten de les tradicionals cases de loteria.
Nosaltres portem l'encàrrec de comprar alguns dècims per a companys de feina d'en Manel, però buscarem alguna administració menys sol·licitada.

Entre la gent, i que encara no estan enceses les llums de Nadal, la plaça no presenta gaire encant. Continuem per la Calle del Arenal fins a la Plaza de Isabel II, més coneguda com a Ópera. De camí hem passat per un punt que portàvem marcat per a parar a prendre una xocolata calenta, la Chocolatería San Gines, però en aquestes dates és missió impossible, i menys a aquesta hora, hi ha cua de gent esperant a fora per entrar i agafar taula...


Puerta del Sol                                            Ópera

Aquests moderns arbres de Nadal llueixen molt de nit, però durant el dia son una mica tristots.
Rodegem el Teatro Real, única edificació que separa la Plaza de Isabel II i la Plaza de Oriente, antesala del Palacio Real, també anomenat Palacio de Oriente.



Arribem front de la gran façana del palau sota el blau intens del cel, que ens anuncia l' hora blava. En aquesta plaça, de dimensions considerables, la gent es comença a diluir, i per una estona caminem tranquils en direcció al nostre proper objectiu.
Deixem enrere el palau, ja ens centrarem en ell el proper dimarts, dia que tenim entrades per a la visita, i enfilem cap a la Calle Ferraz, caminant entre els Jardines de Sabatini i l'edifici del Senado a la dreta.

La nit ha caigut sobre la ciutat, i els carrers per on ens porta el Maps estan força solitaris i poc il·luminats, en Manel va rondinant que cap a on anem!
Però al pujar els camins que creuen el Parque de la Montaña, sense saber d'on comencen a aparèixer grups de gent, tots en la mateixa direcció...
Quan arribem a dalt, en la gran explanada central del parc trobem la silueta il·luminada del Templo de Debod, un autèntic temple egipci en el centre de Madrid.


El Temple de Debod, construït durant el s. II a.C, amb unes capelles decorades amb relleus i dedicades als déus Amon i Isis, va se donat pel govern egipci a Espanya per salvar-lo de les inundacions provocades per la construcció de la gran presa d'Asuan.
Desmuntat del seu lloc d'orígen l'any 1961 va ser transportat i reconstruït pedra a pedra mantenint la seva orientació original, est-oest, i es va inaugurar i obrir definitivament al públic el juliol de 1972.

Tarifa: Entrada gratuïta
Horari: 10:00 - 20:00 h - Dimarts a Diumenge


Situat en una plataforma en el centre de un gran estany, resalta sobre la obscuritat que l'envolta. Molta gent el fotografia des de la distància, uns quants equipats amb trípodes busquen l'enquadrament més perfecte.
Voregem l'estany en direcció a la zona d'accès a l'interior del temple, però ja de lluny apreciem el volum de la gent que fa cua, així que ens conformem amb la vista exterior, doncs encara ens queda un bon tram de recorregut fins al final del passeig d'avui.

Rodegem la Plaza de España, en aquests moments vallada i tancada al públic per obres de remodelació.
Aquesta gran plaça, considerada amb els seus 36.900 m2 una de les més grans del país, llueix a la seva zona central el monument a Cervantes (1915), i està flanquejada per un interessant conjunt arquitectònic format per dos edificis singulars: l'Edificio España i la Torre de Madrid.

El primer, l' Edificio España, construït en estil neobarroc l'any 1953 ocupa la part frontal de la plaça, i es caracteritza per la seva silueta escalonada a quatre alçades. Després d'albergar un gran centre comercial i habitatges de luxe va restar buit durant uns quants anys. Actualment l'edifici és la seu del luxós Hotel Riu Plaza España.

El segon, la Torre de Madrid, construïda 4 anys més tard, va ser durant anys l'edifici de formigó més alt del mon. Amb els seus 142 metres d'alçada es va mantenir al cap de munt dels colosos europeos fins el 1967, quan va ser superat per la Tour du Midi a Brussel·les, i fins l'any 1982 a Espanya, superat només per la nova torre de telecomunicacions de Torrespaña.

Arribem a la intersecció amb Gran Via i seguim a la riuada de gent avinguda avall fins a enllaçar amb la castissa Calle de Alcalá (per sort aquest darrer tram és peatonal, i l'amplada de la via ens dona una mica de respir). Fem una parada obligada davant la gran bola lluminosa de Nadal instal·lada a la intersecció dels dos carrers, davant de l'emblemàtic edifici Metròpolis (1911).




I, ara ja, cap a un altre dels clàssics madrilenys, la Puerta de Alcalá...miralá, miralá!!


La Puerta de Alcalá, anomenada així per estar en el camí que portava cap a Alcalá de Henares i situada en el centre de la rodona Plaza de la Independencia, és la més famosa de les cinc antigues portes reials que donaven accés a la ciutat. Per ella hi entraven els viatgers que venien de França i Aragó.
La construcció que veiem avui en dia es va construir per ordre de Carles III en substitució d'una estructura anterior que datava del s. XVI, i va ser inaugurada l'any 1778.
La porta, d'estil neoclàssic, presenta la característica de ser el primer Arc de Triomf construït a Europa posteriorment a la caiguda de l'Imperi Romà, i sent anterior als coneguts Arc de Triomf de ParisPorta de Brandenburg a Berlin.

Per molt que ho intentem és impossible fer una foto "neta", sense cap cotxe envaint l'enquadrament!
I estem a un pas de l'estació de Metro que utilitzarem per tornar al càmping, Retiro, on agafarem la línia  2  fins a Ventas i farem transbord a la  5  fins a Canillejas.

Una sopeta calenta per recuperar forces acompanyada d'una truita francesa, pel·lícula de la selecció que ens hem gravat per a aquestes vacances, i cap al llit, que demà és diumenge a Madrid  i anirem a visitar el Rastro.


Pernocta: AC Osuna (GPS: 40.453785, -3.603355)
Trajecte acumulat: 720 km
Gasoil: 78,44 € (1,10 €/l)
Peatges: 16,80 €
Hostaleria: 30,67 €
Varis: 12,26 € (bitllets Metro)
Càmping: 50,00 €




Diumenge 22 de desembre: Barrio de la Latina | Museo Reina Sofia | Atocha


7:30 h i 8ºC
trajecte: - km


En Manel i jo ens aixequem abans per anar a les dutxes, mentre les mandroses de les nenes diuen que ja es dutxaran desprès a la tarda...
Ens sorprèn agradablement com estan de nets els mòduls de serveis i dutxes, i encara més la caloreta de l'aigua calenta que surt instantàniament quan obres l'aixeta!

Esmorzem i quan ho tenim tot enllestit tornem a fer el recorregut cap a la boca de Metro.
Aquest matí de diumenge el destinarem a una tradició dominical dels madrilenys, anar a tafanejar pel Rastro, el mercat a l'aire lliure més emblemàtic de la ciutat, i fer una volta pel barri de La Latina, un dels més populars de Madrid antic.


Ruta: Barri de La Latina

La mateixa línia  5  ens deixa a l'epicentre del barri, a la parada del mateix nom (La Latina), i sortim a la superfície en un extrem de la Plaza de la Cebada.
A la veïna Plaza del Cascorro trobem les primeres parades del famós mercat ambulant.


L'orígen del Rastro, mercat declarat Patrimoni Cultural del Poble de Madrid a l'Ordenança Municipal de l'any 2000, es remunta al s. XV quan van proliferar escorxadors i adoberies, que junt amb els blanquers de pells es van assentar en aquest barri dels afores de la Vila de Madrid i van fomentar un comerç molt actiu.
El nom es deu al "rastro" de sang que deixaven els animals sacrificats als escorxadors i transportats fins les adoberies, que van donar nom al carrer Ribera de Curtidores, avui en dia la gran artèria del mercat.
A partir del S. XVIII, es van desplaçar les adoberies a altres zones i es van començar a instal·lar botigues i parades de comestibles, roba i tot tipus de quincalla i productes de segona ma, arribant a tenir fins a 3500 parades.
A principis del s. XX també es van desplaçar els escorxadors a altres barris perifèrics de la ciutat, i la superfície del mercat es va anar reduint, fins que en els anys 90 es van suprimir les parades permanents que es muntaven de dimarts a dissabte (a petició dels comerciants de botigues de la zona).

Horari: 9:00 - 15:00 h - Diumenges i festius

Ribera de los Curtidores

Caminem, de baixada, una estona entre la multitud. Abrics, pantalons, mocadors, roba de segona ma, es barregen amb vanos, arrecades, records turístics,... i en una de les cruïlles trenquem a la dreta i ens endinsem en els carrers, bastant decadents, del barri.
La majoria dels baixos d'aquests antics carrerons estan ocupats per brocanters i botigues que venen qualsevol tipus de quincalla que fan passar per antiguitat. La Sandra i la Núria pregunten estranyades que qui compra aquestes coses... realment no ho sabem, però si les botigues continuen obertes serà que venen quelcom...i avui en dia està molt de moda tot el que sigui vintage.






El límit sud del mercadillo es situa a la Plaza del Campillo del Mundo Nuevo, adjacent a la Ronda de Toledo, on trobem una altra de les cinc antigues portes reials de la ciutat, en aquest cas la que rebia els visitants provinent de la propera capital castellano-manxega, la Puerta de Toledo.
Aquí aprofitem per fer una parada doble, per una banda no poden faltar els primers "postus" del dia i per l'altre la Núria ens ha de donar la raó desprès de dir-li que no es posés uns botins nous, que li farien mal els peus! (mai fa cas a la primera). Per sort tenim una farmàcia a prop i podem comprar un paquet de tirites...


Mentre elles fan les fotos nosaltres ens entretenim mirant com d'ocupats estan dos policies intentant que no se'ls colin els cotxes a la zona de Madrid Central, la zona de baixes emissions restringida al trànsit.

Continuem passejant, ara ja en direcció nord, per aquesta zona que deu ser molt animada als capvespres, doncs en els baixos s'han substituït les quincalleries pels bars i tavernes, però ara estan tots tancats.
Caminem sols per aquests carrers amb una sensació estranya desprès de la gentada d'ahir i la que hem trobat abans en el Rastro.
I, a l'extrem nord de barri trobem unes petites joies que sembla que queden fora de les rutes turístiques: la Plaza de los Carros i la Plaza de la Paja, ambdues separades per la Parroquia de San Andrés Apóstol.

La Plaza de los Carros, considerada el cor de la Madrid medieval, deu el seu nom a ser el lloc on paraven els carros i carretes que sortien i arribaven a la ciutat en direcció sud, a través de la desapareguda Puerta de los Moros, transportant persones i mercaderies.


Plaza de los Carros

De lluny no ens adonem, però al acostar-nos al centre de la plaça descobrim el trompe-l'oeil que amaga l'edifici de l'extrem. La façana lateral cega està pintada com si fossin dos edificis enfrontats amb un carrer central, cosa que li dona molta profunditat a la perspectiva des de la distància!

Un estret carrer encaixonat entre el lateral de l'església i la illa d'edificis adjacent ens porta fins a la veïna Plaza de la Paja. Aquesta superfície trapezoïdal amb forta pendent va rebre el seu nom de l'obligació que tenien els veïns de donar palla als capellans de la parròquia, i va ser el gran mercat de Madrid durant els s. XIII i XIV, fins que el rei Juan II de Castilla, un segle més tard, va manar construir la Plaza del Arrabal (precursora de la actual Plaza Mayor) a on es va desplaçar tota l'activitat comercial.


A aquesta hora, encara no arribem al migdia, estan començant a muntar les taules exteriors dels locals de la zona...llàstima, seria un bon lloc per degustar tranquil·lament un vermut, doncs la plaça té un encant especial.



Vorejant la plaça trobem varis conjunts monumentals, doncs a l'època va ser lloc de residència de les principals families nobiliàries de la vila. En un d'aquests palaus, el Palacio del Principe de Anglona, construït la segona meitat del s. XVII, reformat i rehabilitat en varies ocasions al llarg del temps i que avui en dia acull vivendes particulars, un restaurant i un Institut de Formació, descobrim un petit jardí "secret".


Amagat entre unes altes tàpies de pedra, el Jardín del Principe Anglona és un dels pocs jardins nobiliaris que es conserven a la ciutat, i tot i que va restar abandonat durant un llarg període de temps durant el segle passat, actualment (des de 1978) el recinte és de propietat municipal, i l'Ajuntament s'encarrega del seu manteniment i conservació.


Continuem per aquests carrers del vell Madrid dels Àustries fins a la Plaza del Humilladero, on farem la "parada tècnica" del matí per degustar una bona ració de rostes (torreznos).
A aquesta hora els locals dels dos carrers "gastronòmics" per excel·lència, la Cava Baja i la Cava Alta encara estan tancats (acostumats als horaris europeus de quan viatgem a l'estranger trobar els bars tancats quan arriba el migdia se'ns fa molt estrany!)


Mentre prenem el mos ens entretenim mirant a la tele els números que estan sortint de la Rifa de Nadal, de moment no tenim sort amb els "gordos"...a veure si cau alguna Pedrea.
Ara ens adonem que la cua que ahir ens varem estranyar de veure davant el Teatro Real, de gent preparada per passar la nit, eren els frikis que entren a veure el sorteig en directe!! Ja són ganes de passar la nit a la intempèrie, amb el fred que fa, per entrar disfressats a mirar com surten les boletes dels bombos...

Fem camí de tornada al càmping on ens esperen els canalons del diumenge i una estona de sobretaula i repòs, que aquesta tarda ens toca culturilla.
Ens preparem per tornar al centre, però abans donem el sopar a les gosses per que es quedin tranquil·letes.


Els diumenges per la tarda l'accès al Museo Reina Sofia es gratuït, i per això ens hem reservat aquesta tarda per fer-hi una visita i fer una passada per la zona d'Atocha.
Hem de fer una combinació de les línies de Metro  5  i  1  per arribar a la parada de Estación del Arte, la que ens deixa més a prop del Museu.

El Museu Reina Sofia ubicat en l'Antic Hospital General de Madrid, un gran edifici neoclàssic del s. XVIII, i conegut actualment com a edifici Sabatini en honor a l'arquitecte italià que el va dissenyar, es va inaugurar l'any 1992, i conforma el vèrtex sud del conegut com a Triángulo del Arte de Madrid, juntament amb el Museo del Prado i el Thyssen-Bornemisza.
Les seves sales estan dedicades a l'art del segle XX i contemporani, exposant les èpoques que no cobreix el proper Museo del Prado, i la col·lecció permanent acull obres dels grans artistes espanyols del segle passat, destacant entre ells Pablo PicassoSalvador Dalí i Joan Miró; sent l'obra estrella del museu EL GUERNICA de Picasso.

Horari: 10:00 - 21:00 h - Dilluns a dissabte (dimarts tancat)
             10:00 - 19:00 h - Diumenge
Tarifa: 10 € (Gratuït: diumenges de 13:30-19:00/resta de dies de 19:00 a 21:00)
web oficial: www.museoreinasofia.es

Ens posem a la cua d'accès, que avança ràpidament doncs només s'ha de passar per l'arc de control sense haver de comprar entrades, i anem cap a la planta 2, on s'exposa la Col·lecció 1 (la única visitable els dies d' accès lliure).


Anem directes cap a la sala on s'exposa el famós Picasso, i a on està totalment prohibit fer fotografies.

Pablo Picasso. Guernica, 1937. Óleo sobre lienzo. Colección Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid
(Font: www.museoreinasofia.es)

El quadre, d'espectaculars dimensions (7,76 m. d'amplada i 3,49 m. d'alçada), va ser un encàrrec del Govern de la Segona República Espanyola al pintor per decorar un mural del Pavelló Espanyol durant l'Exposició Universal de 1937 a Paris.
Picasso, inicialment reticent a acceptar l'encàrrec, va voler plasmar el dolor de les víctimes del bombardeig a la ciutat basca de Guernica el 26 d'abril del mateix 1937 per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionaria italiana, que combatien en favor del bàndol alçat contra el govern legítim de la Segona República.
El quadre cubista mostra animals, persones i edificis destrossats per l'efecte de les bombes i es creu que l'austeritat cromàtica (blanc, gris i negre) prové de la primera imatge que va visualitzar el pintor del bombardeig a través d'una fotografia en blanc i negre d'un diari francès. 

Desprès d'observar una estona la gran obra d'art (personalment mai he estat una entusiasta del cubisme picassià...) deambulem per les altres sales on si està permès fer fotos, entre llenços de Dalí i Miró.

Retrat i Figura en una Finestra. Salvador Dalí, 1925

I, finalitzada aquesta ràpida visita al museu, ens dirigim a un dels clàssics madrilenys on, segons hem llegit a les guies, es degusten uns bons "bocata de calamares".


La Núria ens mira amb incredulitat quan li parlem d'aquests entrepans típics, però quan el tasta...no en deixa ni les engrunes!!
El bar, El Brillante, està just davant de l'Estació d'Atocha. Creuem l'ampla avinguda i entrem al gran vestíbul.


Inaugurada el 1892 amb el nom d' Estación del Mediodia, aquesta gran nau rectangular de 152 m. de llargada, 27 m. d'alçada, 48 m. d'amplada i una espectacular coberta de ferro és una mostra representativa de l'arquitectura ferroviària vuitcentista.
Però aquestes dimensions van ser insuficients per absorbir l'increment de viatgers i l'arribada de l'alta velocitat, i l'any 1992 la antiga estació va ser substituïda per dos mòduls nous, un destinat a l'Alta Velocitat i l'altre a les Rodalies i el Metro.
El baixador de l'antiga estació s'ha reconvertit en la seu del Invernadero de Atocha, un impressionant jardí botànic de plantes tropicals i subtropicals.



Una zona verda de 4.000 m2 acull prop de 7.200 plantes de 260 espècies originàries del diferents continents, mantenint a l'interior de l'hivernacle un microclima de 22 a 24ºC i una humitat entre el 60 i el 70%. La llum natural provinent de les lluernes de l'estructura original es complementa amb llum artificial que simula la radiació solar.

Des de la mateixa estació agafem el Metro per retornar al càmping, on veiem que els nous veïns ens estan fent la competència amb les seves llumetes nadalenques!

Repetim de sopa, acompanyada amb unes salsitxes i acabem de passar el capvespre amb una estona de tele i estudiant la planificació de demà, que tornarem al Paseo del Arte.

Anem a dormir envoltats per unes fortes ràfegues de vent. Qui ens havia de dir que deixàvem la terra de la Tramuntana i a Madrid gairebé fa més vent que allà, durant els dos dies que portem aquí no ha parat de bufar!!!


Pernocta: AC Osuna (GPS: 40.453785, -3.603355)
Trajecte acumulat: 720 km
Hostaleria: 44,00 €
Supermercat: 22,02 €
Varis: 19,52 € (bitllets Metro)
Càmping: 50,00 €




Dilluns 23 de desembre: Museo del Prado | Barrio Salamanca


7:30 h i 3,5ºC
trajecte: - km


Ens aixequem amb la bona notícia de que ha parat el vent, per fi!
Per contra la temperatura és una mica més freda.
Desprès de les dutxes i les "obligacions canines" prenem un esmorzar variat i fem el trajecte cap al centre, el nostre objectiu matinal és la visita al Museo del Prado.

Baixem a la parada de Banco de España, que cau just al final de la Calle de Alcalá, enfront de la castissa Plaza de Cibeles.
El Paseo del Prado, també anomenat Paseo del Arte, és una ampla avinguda amb illes centrals enjardinades emmarcada a la punta nord per la Plaza Cibeles, i la seva famosa font, i a la sud per la Plaza del Emperador Carlos V (en front de l'Estació d'Atocha). Entre les dues, una rotonda on s'ubica la Fuente de Neptuno.


Deu minutets abans que obrin les taquilles ens posem a la cua. No hi ha gaire gent i quan obren entrem molt ràpidament. Només hem d'abonar entrada en Manel i jo doncs l'accès és gratuït pels menors de 18 anys, i estudiants fins a 25 anys.


El tríptic informatiu que donen a l'entrada facilita la visita, doncs resalta les 30 obres considerades com més importants, amb un itinerari recomanat de 2 h. de durada aproximada.
Prèviament nosaltres hem descarregat un plano de la Web i portem marcada la situació dels quadres que més ens interessen.

En aquest museu tampoc està permès fer fotografies, excepte a la zona del vestíbul, així que guardem els mòbils a les butxaques i iniciem el recorregut amb la Sandra fent de guia.


El Museo Nacional de el Prado, abans anomenat Real Museo de Pintura y Escultura, va obrir al públic el novembre del 1819, amb 311 obres de la Col·lecció Reial i, actualment, a les seves sales es pot gaudir de la col·lecció de pintura espanyola més complerta del món.
Com a d'altres grans museus europeus (Louvre a Paris o Uffizi a Florència), el Prado té el seu orígen en l'afició pel col·leccionisme dels monarques governants durant el llarg dels segles, així les obres dels diferents períodes (XI-XIX) denoten els gustos personals dels reis, sent una col·lecció insuperable en alguns artistes i estils, pero limitada en d'altres.

Horari: 10:00 - 20:00 h - Dilluns a dissabte
             10:00 - 19:00 h - Diumenge i festius
Tarifa: 15 € (Gratuït: diumenges de 17:00-19:00/resta de dies de 18:00 a 20:00)
web oficial: www.museodelprado.es

Iniciem el recorregut davant d'uns murals mossàrabs del s. XI que estan exposats en les àmplies sales que rodegen el vestíbul.
Transitem ràpidament per les sales de la pintura gòtica religiosa, doncs no ens agrada a cap dels quatre i anem cap al Renaixement i Segle d'Or.
El Greco, Rubens, Rafael, El Bosco, Murillo, Zurbarán,...però qui atrau a més públic és Velazquez amb Las Meninas.
Goya és el pintor amb més obres exposades al museu, tot i això ens sorprèn trobar la sala de "Las Majas" totalment per a nosaltres, no hi ha ningú més.
A la planta tres de l'edifici, només amb exposicions als extrems de les dues ales, trobem una zona diferenciada, on en una moderna sala circular s'exposa el Tesoro del Delfín.
L'anomenat Tesoro del Delfín està format per un conjunt de peces (tradicionalment coneguts com a "gots rics") que pertanyien al Gran Delfí Lluís de França i que a la seva mort va heretar el seu fill Felip V (1683-1746), primer Borbó espanyol.


Sortim del museo pocs minuts abans de les 12:00 h, amb el nostre recorregut completat. A aquesta hora la cua és molt més llarga i fa la volta a la façana de l'edifici.
Caminem de pujada cap a la Calle Alcalá, per tornar al Metro, però en aquesta ocasió obviem el Paseo del Prado i agafem la Carrera de San Gerónimo, fent parada a la Plaza de las Cortes, just davant de l'edifici del Congreso de los Diputados.


Seguts a les escales de pedra de la plaça, mentre observem l'anar i venir de gent i vehicles (les nenes estan en "moment postu") ens sorprèn la música que prové de l'edifici que queda a la nostra dreta, i just en aquest moment recordo que vaig llegir alguna cosa sobre un Carillón Goyesco...



El conegut avui en dia com a "Edifici Plus Ultra" va ser construït l'any 1913 per acollir vivendes de lloguer. Desprès de la guerra tot l'immoble va ser adquirit per la companyia d'assegurances Plus Ultra, que va donar nom a l'edifici, i des de 2015 pertany a la companyia Catalana Occidente.
L'any 1993 es va instal·lar el rellotge, que és l'únic carilló amb peces mòbils del país, amb cinc figures dissenyades pel periodista Antonio Mingote, que representen al rei Carles III, el pintor Francisco de Goya, la duquessa d'Alba, el torero Pedro Romero i la famosa manola madrilenya, que realitzen moviments acompanyats amb música de vals tots els dies a les 12:00, 15:00, 18:00 y 20:00 horas.

Ara per Nadal, en lloc d'un vals sona el Jingle Bells.
A això se li diu "arribar al punt"!!

Retirada cap a casa, a dinar i reposar una estona, fins a mitja tarda que tornarem a sortir.
Aquest matí hem tingut cultura i ara a la tarda...botigues. Ens desplacem fins a l'exclusiu barri de Salamanca, que la Sandra vol fer el tafaner pels aparadors de les botigues de luxe!


La línia  5  ens deixa a la parada Nuñez de Balboa i anem fins a la Calle Serrano, un dels carrers més cars i exclusius de la capital, considerada la Milla d'Or madrilenya.

Gucci, Prada, Loewe, Yves-Saint-Laurent, Carolina Herrera, Cartier, Bvlgari... exclusius aparadors ocupen els baixos dels regis edificis destinats a seus empresarials i vivendes de luxe. Anem baixant per l'avinguda fins a la cruïlla amb la Calle Alcalá.
Intentem ficar el nas en alguna més apropiada a les nostres butxaques, Zara i Mango, però hi ha tantíssima gent que sortim aclaparats als pocs minuts d'entrar, la Sandra està buscant un vestit per cap d'any, però aquestes aglomeracions et treuen les ganes de tafanejar.


L'àmplia vorera de la Calle Alcalá ens dona una mica d'aire, i avancem cap a Cibeles on estem una estona fent fotos a la impressionant façana del Palacio de Cibeles, i la seva il·luminació de colors.



El Palau de Cibeles, anomenat originàriament Palacio de Telecomunicaciones, és un dels primers exemples d'arquitectura modernista aixecats al centre de Madrid. Iniciada la seva construcció l'any 1907 es va inaugurar oficialment el març del 1919, acollint al seu interior la moderna seu de correus, telègrafs i telèfons.
Amb el pas del temps, l'avanç de les innovacions tecnològiques i el declivi de la utilització del correu postal, l'edifici es va reconvertir i des de l'any 2007 acull la seu de l'Ajuntament de Madrid.

Acabem de fer una ullada en alguna de les botigues de Gran Via, però avui no estem inspirats, comprem unes pastes per berenar i passat una estona fem camí de tornada al càmping.
Ens comencen a pesar els quilòmetres, i mentre sopem decidim que demà tan sols farem un desplaçament al centre, dinarem allà i tornarem per descansar per la tarda i preparar el sopar de la Nit de Nadal.


Pernocta: AC Osuna (GPS: 40.453785, -3.603355)
Trajecte acumulat: 720 km
Supermercat: 22,02 €
Entrades: 30,00 €
Varis: 19,52 € (bitllets Metro)
Càmping: 50,00 €




Dimarts 24 de desembre: Palacio Real


7:30 h i 2,8ºC
trajecte: - km

Un matí més a Madrid, i quan més clar està el cel...més fred fa!
Amb la calefacció al mínim, de tota manera, dormim com turronets. Durant el dia, per mantenir la temperatura mentre estem fora deixem connectat el radiador d'oli que portem per quan ens podem endollar a la corrent.

Avui tenim reservat el matí per a visitar un altre dels imprescindibles de la ciutat: El Palacio Real, i marxem cap al centre per a ser puntuals a la nostra cita.
Vaig agafar les entrades per avançat per internet doncs la visita a les "Cocinas Reales" és obligatòriament amb guia, i a unes hores estipulades, i no volíem perdre el temps esperant torn i/o que ja no ens donessin hora per avui si ho agafàvem el mateix dia a les taquilles, doncs avui dia 24 està tancat per la tarda.

Com ahir al Prado, arribem un quart d'hora abans de l'obertura de portes, i ens dona temps a fer unes fotos de l'exterior de la Catedral de la Almudena, situada en front del palau.


Cap a una cinquantena de persones estan ja fent cua, i ens posem a la fila de gent amb possessió d'entrada anticipada.
La persona de control d'accès revisa les entrades mentre som a la cua i ens fa passar a davant de tots; a nosaltres i a una altra família de xinesos, deduïm que és perquè tenim reserva per a visitar les cuines i els altres només deuen fer la visita lliure al palau.
Des d'aquesta posició privilegiada podem fer unes fotos a la Plaza de la Armeria completament buida.


Tenim uns minuts per entretenir-nos a la cua i de seguida ens fan passar cap al vestíbul on hem d'esperar a la persona que ens guiarà fins a les Cuines Reials.


El Palacio Real està construït en el solar on anteriorment s'aixecava el Real Alcázar de Madrid, fortalesa musulmana del s. IX que es va anar ampliant i millorant amb el pas dels segles, i a partir del s. XVI, quan Madrid va ser escollida com a capital de l'Imperi Espanyol, es va convertir en residència reial.
La Nit de Nadal de l'any 1734 un incendi va destruir el palau en la seva totalitat, i Felip V, el monarca de l'època, va decidir de construir el nou palau reial sobre les cendres de l'antic alcàsser. Treinta anys desprès, l'any 1764  va ser Carles III el primer monarca que s'hi va instal·lar.
Alfonso XIII va ser el darrer monarca en habitar-lo i posteriorment Manuel Azaña, president de la II República, també el va ocupar, rebent en aquella època el nom de Palacio Nacional.
Actualment el palau acull bona part dels actes oficials presidits pel Rei, com la presentació de credencials dels ambaixadors estrangers, celebració de concerts, audiències o els banquets d' Estat, i tot i que el recinte està considerat la residència oficial dels actuals monarques, aquests viuen a les afores de la ciutat, al Palacio de la Zarzuela.

Amb una superfície de 135.000 m2 i més de 3.400 habitacions, és el palau més gran d'Europa.


Horari: 10:00 - 18:00 h - (D'abril a setembre fins les 20:00 h)
Tarifa: 13 € ( +4€ suplement Cuines Reials)
(Gratuït: dilluns a dijous de 16:00-18:00)
web oficial: www.patrimonionacional.es

A les 10:10 comença la nostra visita, que més que guiada s' hauria d'anomenar acompanyada, doncs en cap moment ens donen cap explicació, sino que un treballador de Patrimoni Nacional ens acompanya fins a la zona de les antigues cuines. Per arribar-hi hem de creuar sota els porxos del Patio del Principe, zona no accessible al públic en general, doncs no s'inclou a la visita al palau. Potser per això anem acompanyats també d'un guarda de seguretat!

Ens trobem davant de l'exemple més important entre les cuines històriques de les residencies reial europees, tant per les seves dimensions com per la conservació de tot el conjunt i els seus accessoris.
S'anomenen cuines, en plural, ja que estan integrades per diferents sales diferenciades segons la seva funció, alineades una rere l'altra i ocupant tota una ala del primer soterrani.
El conjunt conservat avui en dia correspon a la reorganització ordenada per Isabel II l'any 1840, i les modificacions posteriors a càrrec dels reis Alfons XII i Alfons XIII.

La Porteria dona pas a la Cuina de "ramillete" o de la rebosteria, on es preparaven els pastissos, dolços, gelats, xocolata i altres begudes calentes. El nom de "ramillete" deriva de la denominació que es donava als ornaments artificiosos de dolços amb els quals es decoraven les taules.

Impressionant la col·lecció de motllos de coure per a fer pastissos!


Sala de rebosteria

Ens deixen uns minuts a la sala perquè fem les corresponents fotos i desprès ens fan passar a la següent, tancant les portes que ens van quedant enrere.
Avancem fins a la zona de preparació, o avant-cuina, on com el seu nom indica es preparava el menjar abans de passar a la sala de cocció, i a on es pot llegir sobre el llindar de la porta Cozina de Estado.


En aquesta sala es poden observar els dos elements més moderns de tota la Cuina Reial, instal·lats el 1930, una nevera elèctrica (que ens recorda a les que hi havia en la nostra infantesa en les típiques bodegues de barri, amb les portes de fusta i les peculiars manetes per obrir-les) i el "légumier", una mena d'aigüeres amb un escorredor frontal, totalment enrajolades amb porcellana blanca, destinat al rentat de les verdures.

Detalls de la zona de preparació: tallador de carn, morter i légumier.

El despatx del Cuiner Major sembla minúscul comparat amb les dimensions de les grans sales adjacents.


La darrera gran sala és la destinada a la cocció, anomenada Cocina Grande o Sala de Fogones. Destaquen les dues cuines a fogons ubicades en el centre de l'estança i el gran forn asador, que gràcies a un sistema mecànic, podia rostir a la vegada fins a cinquanta aus i grans trossos de boví.


Sala de Fogones

I finalment passem per una de les sales interiors, la Cava i Botilleria, on amb sorpresa podem apreciar una extensa col·lecció d'ampolles antigues i entre elles una sèrie de Perelada del 1939, i el que semblen ampolles de Blanc Pescador del 1942.


També, com a curiositat, s'exhibeixen els menús elaborats per alguns grans esdeveniments reals.

Aquestes cuines van estar funcionant a ple rendiment durant tres segles, i fins a la Guerra Civil. Durant el regnat de Joan Carles I van servir de suport per als actes oficials a Palau, i l'últim gran esdeveniment en què van mostrar la seva utilitat va ser el matrimoni de Rei Felipe VI i el banquet servit al pati.

Ens acompanyen una altra vegada fins la porta d'accès i comencem la visita lliure al palau. En la única zona on es poden fer fotografies és a la escala principal, a partir d'aquí sembla que la única missió dels treballadors de Patrimoni (que no sabem si els hem agafat en un mal dia, o les condicions laborals no son gaire bones, doncs tots tenen unes cares de pomes agres que espanten....) sigui enxampar "delinqüents" que facin fotos a les zones prohibides.


A l'entrada hi ha instal·lat un gran pessebre napolità.


Fem la visita per les diferents sales. La "joia de la corona" podríem dir que és el menjador oficial, on encara ara es serveixen els àpats de gala quan els reis fan d'amfitrions dels caps d'Estat d'altres països.
Aquí una turista despistada treu la càmera i dispara el flaix just davant d'un vigilant ... vagi bronca li cau !!!

Finalment passem per la Sala de la Corona, oberta al públic a finals del 2014, on es poden veure a part de la Corona i el Ceptre, el collar de l'Orde del Toisó d'Or i texts firmats pels monarques.
Ens entretenim una estona llegint part del discurs de la Proclamació d'en Felip VI, així com el text d'abdicació del seu pare, anomenat a hores d'ara Joan Carles I l'"emerit".

Tornem a la Plaza de la Armeria, i mentre les nenes es dediquen a les seves fotos nosaltres anem a veure la vista des del mirador que sobrevola els jardins del Campo del Moro.


I abans de continuar descobrint Madrid hem de fer una parada tècnica en una sabateria, a en Manel se li ha desenganxat totalment la sola de la sabata i de recanvi només porta les botes de muntanya, o sigui que en necessita unes de noves...
Per sort al llarg de la Calle Arenal hi ha un munt de botigues, però no troba res adient, i acabem al Corte Inglés de Callao, d'on en Manel surt més content que un nen amb sabates noves, mai millor dit!!

Amb la feina feta anem a buscar un lloc on moure el bigoti!
Ens endinsem al cor del Madrid dels Àustries, la Plaza Mayor, però és tal la gentada que la travessem en diagonal i sortim per l'altre extrem amb només una parada per la foto de rigor. Fins i tot les casetes del Mercat de Nadal ens semblen fora de lloc, les passem de llarg.



La Plaza Mayor de Madrid, de planta rectangular de 129 metres de llarg per 94 metres d'ample, està envoltada per edificis de tres plantes amb façanes de finestrals uniformes i porxades a la planta baixa.
Lloc històric de trobada, ocupa el solar on abans es trobava la Plaza del Arrabal amb el mercat més popular de la vila a finals del s. XV. Quan Felip II traslladà la cort a Madrid va encarregar la remodelació de la zona, establint la uniformitat en els edificis que l'envolten.

Al llarg dels segles ha acollit celebracions populars, curses de braus i coronacions, i s'ha canviat el nom en diverses ocasions, passant per Plaza de la Constitución, Plaza Real, Plaza de la República i finalment, des de finals de la Guerra Civil, Plaza Mayor, el seu nom actual.

Sortim de la plaça i ens dirigim al proper Mercado de San Miguel, ubicat a la plaça del mateix nom, la Plaza San Miguel.


Inaugurat l'any 1916 como a mercat de proveïments, aquest edifici històric d'estructura de forja es va reconvertir en un mercat gastronòmic a principis del 2009, una vegada els supermercats i grans superfícies van fer decaure la seva activitat comercial.

Entrem amb la idea de menjar alguna cosa, però és missió impossible!
Realment se't fa la boca aigua veient la gran varietat de tapes, racions i pinxos de tota mena, doncs les parades són una mostra de l'extensa gastronomia espanyola: pernil ibèric, marisc gallec, formatges asturians, paella valenciana,...
Però hi ha tal quantitat de gent a l'interior que angoixa caminar entre les parades, els tamborets i les taules altes, està tot abarrotat, i tan sols recorrem el passadís més exterior.
Es nota que el lloc està de moda, també en els preus, que déu n'hi do si piquen!

Ens inclinem per a buscar lloc en un dels locals de la plaza, i ocupem una de les poques taules lliures que queden a la terrassa d'un bar que fa cantonada amb la Calle Mayor.


Per dinar unes racions (amb bocates calamares inclosos), unes Fantes i uns "dobles" de cervesa.
De postres una bona estona de sobretaula respirant l'ambient d'aquesta cèntrica plaza. Menys de 200 metres separen la Plaza de San Miguel de la Plaza Mayor, però aquí s'està tranquil, sembla que el xivarri i les aglomeracions es quedin enrere una vegada se surt per l'extrem oposat del concorregut mercat.

Uns reconfortants cafès i fem camí de tornada cap al càmping, on ens espera la tarda de la Nit de Nadal, i per no perdre la tradició preparar un bon sopar de gala!

Desprès del típic intercanvi de felicitacions i fotos amb familiars i amics, ens entaulem per gaudir de les especialitats de ChezCargoleta...


Bon appétit !!

I cap a dormir... que demà és Nadal i encara tenim moltes coses a fer a Madrid!!


Pernocta: AC Osuna (GPS: 40.453785, -3.603355)
Trajecte acumulat: 720 km
Hostaleria: 51,70 €
Supermercat: 5,30 €
Entrades: 56,00 €
Varis: 9,76 € (bitllets Metro)
Càmping: 50,00 €


CONTINUARÀ...