CAP DE REC (La Cerdanya)

2012


Aquest cap de setmana llarg ens decidim a pujar cap a La Cerdanya i com he llegit bones crítiques de la zona establim el “campament base” al pàrking de Cap de Rec, al que s’arriba per una bona pista asfaltada una vegada passat el poble de Lles.

Dijous 11 d’octubre: FIGUERES - MONT-LOUIS (131 km)

Aquest matí he passat a deixar les bosses i la bombona de propà a la Cargoleta (això de tenir-la al nou pàrking a Figueres va de conya!). En Manel plega aviat i quan jo arribo de la feina ja podem sortir, només faltava agafar el menjar.

Decidim passar per França i fer nit a Mont-Louis.

Arribem passades les nou, i ja hi ha varies autos a l’àrea. Aquesta vegada passem per sota els arcs del pont d’accés a la ciutadella i aparquem a la zona de AC’s. Plovineja. Escalfo unes croquetes, el foc fa molt poqueta flama, crec que demà haurem de desmuntar els cremadors i intentar netejar-ho.

Tots estem una mica cansats i sense TV ens anem a dormir.

Divendres 12 d’octubre: MONT-LOUIS - PUIGCERDÀ- CAP DE REC (68 km)

Cap a les 8:00 h. toquem “diana”, esmorzem, recollim i marxem cap a Puigcerdà. Volem mirar de trobar una ferreteria per comprar els cargols que ens fan falta pels cremadors de la cuina, doncs mirant de treure’ls se’ns han trencat dos. Hem pogut netejar el foc gran, que estava de brut!! I bufant s’ha desembussat el foradet del “xiclet” per on surt el gas.

Intento posar al GPS el pàrking que he buscat a Puigcerdà però he gravat l’arxiu malament i el detecta com si fos un “punt de proximitat” (radar) però no em deixar marcar-li una ruta, així que haurem d’improvisar.

Primer passem pel Carrefour a comprar quatre cosetes, i ens dirigim cap el “Pk de l’antic Convent”. Per la situació sembla que és el que havia mirat. Sí, ho és. Aparquem a la zona de més amunt, com és escalonat la culera surt per darrera i no molesta als cotxes del nivell inferior. Un ascensor ens puja des del pàrking al centre del poble (és nou, la darrera vegada que varem estar a Puigcerdà no hi era).

Passegem una estona pels carrers principals, però és aviat i no es veu molt de moviment. Una senyora ens indica on hi ha una ferreteria per poder comprar els cargols i ens hi acostem, amb la casualitat que l’home que ens atén es autocaravanista. Parlem una estona.

Desprès del passeig toca reposar forces i anem a una granja a fer uns cafès i les nenes, com no uns gofres.

Son quarts de dotze, tornem al pàrking i comencem a pujar cap a Cap de Rec. Passem per Bellver i l’Hotel Bellavista, recordant a les nenes que es on varem estar fa uns anys passant un cap de setmana, i a la Sandra les vacances de l’estiu quan encara no havia nascut la Núria.

Per arribar a Lles la carretera és dolentona, moltes corbes, però passat el poble i fins el refugi la pista és més ample, asfaltada i sense tantes corbes.

Quan arribem al pàrking ens sorprenem del nombre d’autos que hi ha. Els cotxes estan mals aparcats, tots en línia ocupant molt d’espai. Ens posem en un lateral davant d’una Hymmer. De casualitat resulta que son la Pepi i l’Albert, els que porten el foro ACpasion, que també varem trobar al càmping de Tossa de Mar.

Baixo a saludar-los i pregunto si els molesta que ens aparquem davant. Diuen que cap problema, que fins diumenge no han de moure la auto.

Avui, desprès de dinar farem la pujada a l’Estany de l’Orri, marca 40’ de pujada i 30’ de baixada.

Inspeccionem la zona de barbacoes i en Manel comença a preparar el foc. Resulta que la bossa de carbó que vaig comprar no tira bé, són boles molt compactes, i hem de buscar branques per avivar la flama. Tot i això acabem de fer les costelles abans que una colla de l’ACA (autocaravanistes catalans) que ja s’hi barallaven amb les brases quan nosaltres hem arribat.

Tornem a la auto i ens cruspim les costelles amb allioli, acompanyades d’una amanideta.
Avui no hi ha migdiada que fem tard a l’excursió.

Preparem la motxilla amb uns entrepans i aigua, agafem les gosses i...cap a munt.

Anem pujant pel mig del bosc, seguim el camí marcat “21”. Quan portem una estona ens creuem amb la Pepi l ‘Albert, que ja baixen, només ens queden 15 minuts!!

La Beti i la Nana veuen en Biot, però es tan gran que només l’esquiven. La Nana fa un “dribling” i es deixa les costelles a un arbre...fa una estona la ploramiques.

Seguim pujant i a dalt de tot ens trobem amb un grup amb mainada, vora el llac, que ja marxen. El xivarri es va esvaint i quan ens quedem sols el silenci es total. El llac, petit i enclotat entre els arbres, reflexa les muntanyes.

Massa tranquil·litat, la Nana salta a l’aigua i xapoteja una estona. La Beti diu que està freda i només remulla les potes.

Ens quedem una estona vora l’aigua mentre les nenes es mengen els entrepans, i les gosses les miren hipnotitzades esperant que caigui algun tallet de xoriço.

Hem de tornar.
Desfem el camí cap el refugi. Ara, en baixada, ho fem bastant més ràpidament.

Al arribar al pàrking veiem un grup de cavalls quasi a tocar les autos.

Les nenes surten disparades amb la càmera de fotos i nosaltres aprofitem per anar a fer una cerveseta al refugi i decidim que tornarem a sopar al vespre. Xerrem una estona amb l’encarregat del refugi.

Hora de les dutxes.
Mirem una estona la tele abans d’anar a sopar.
A les 21:00 sortim cap el refugi, està tant fosc que hem d’agafar la llanterna per marcar el camí.

Sort que hem reservat taula per que quan arribem està quasi al complert.

La Sandra no té gaire gana i es demana només un plat de macarrons, la Núria un plat combinat d’ous, llom i patates, i en Manel i jo un trinxat de la Cerdanya de primer i després jo pollastre amb prunes i ell conill amb carreretes.

Està tot boníssim.
Fem cafè i postres i al final la nota són 47 €.

Tornem cap a la auto, traiem la Nana i la Beti i a dormir, que demà toca ruta.

Dissabte 13 d’octubre: CAP DE REC - POLLINERES - CAP DE REC (22 km)

Ens despertem tranquil·lament. En Manel ha sortit a fer la seva carrera matinal i jo preparo l’esmorzar. A les 9:00 comencem a veure passar cotxes en direcció a la “autopista” (és el nom que li han donat a la pista que puja al refugi de Pollineres) i quan torna en Manel decidim pujar ràpid no sigui que desprès tinguem problemes per aparcar la auto.

La pista està bé al principi però el darrer tram té uns sots que deixa’ls anar! Sembla que s’hagin de desmuntar els armaris, quin patir.
Quan arribem a dalt ja no tenim lloc al pàrquing i ens posem en un lateral del camí.
El lloc val la pena. A tocar el pàrquing hi ha un petit estany, un refugi i una magnífica zona de pícnic amb barbacoes.

Preparem uns entrepans i sortim a fer la pujada als Estanys de la Pera, les indicacions marquen 55’ de pujada.
Sembla la rambla!
A mitja pujada trobem una cascada i una manada de cavalls salvatges pastant tranquil·lament.

       

Ens creuem amb el grupet amb mainada que ahir estaven al llac de l’Orri, entretinguts mirant una petita granota que havien trobat despistada (pobre...)

Quan ja som quasi a dalt de tot trobem l’estany petit i tot seguit l’estany gran. El paisatge és molt diferent del de l’Orri, estem a més alçada i hi ha molts menys arbres.

Seiem de cara al llac i mirem una parella d’ànecs mentre reposem forces amb els entrepans. La Beti i la Nana mirant els ànecs i els entrepans...

De baixada la Nana travessa nedant el Llac Petit per sorpresa de tots els que van pujant: “el monstre del llac” li diu un pare als nens petits!

I desprès de caminar, toca dinar.

Fem la parada a una de les taules de pícnic que hi ha al cantó de les barbacoes. Estem a tocar d’un petit rierol i aprofitem per posar la Fanta en fresc, mentre recollim branques i pinyes per encendre el foc. La Núria es remulla els peus, això serà refredat segur!!



En Manel s’ocupa de la “barbacue” i jo estic a la auto fent un retourtillat que ens menjarem de primer plat, després “xistorres” i xoricets.
Quan acabem de dinar recollim tranquil·lament, és hora de tornar a Cap de Rec. Tenim tarda de relax.

Al arribar al pàrquing ens posem a la zona lateral, tocant el camp, han marxat varies autos i aprofitem el forat.
En Manel aprofita per fer bricolatge i canviar uns cargols que estaven rovellats i nosaltres estrenem les raquetes de bàdminton que vam comprar al Decathlon.

Així acaba la tarda i comença a fosquejar.

Sopem i posem la peli Atlantis II, de Disney (ahir varem mirar la primera part). L’Alex ens ha gravat més de 80 pelis de Disney al disc dur!! Tenim per uns quants dies...

A les fosques surten les gosses i tanquem parada.

Deixem la calefacció al mínim.

Diumenge, 14 d’octubre: CAP DE REC - FIGUERES (180 km)

S’acaba el cap de setmana.

De tornada a Figueres pararem a Puigcerdà a comprar uns pastissos per celebrar els cumples de la Núria (9), la Sandra (13) i el “yayo” (72).

Decidim canviar la ruta habitual, per França, i provar la Collada de Toses. Fa mil anys que no passem per aquesta carretera, i així podrem comparar (personalment crec que es fa més pesat per aquí, la carretera està més arreglada que abans però hi ha els mateixos revolts.)

Un cop a casa descarreguem, portem a guardar LaCargoleta i anem a dinar a casa els Yayos.

I...fins la propera sortida.