Desprès de fer un "estudi de mercat" per comparar els preus dels fortaits a les diferents estacions optem per anar a Formiguères, la més econòmica, i podem pernoctar sense problemes en el seu pàrquing a peu de pistes.
Durant la setmana vaig controlant el temps i l'estat de les pistes, i tot i que hi ha previsió de mal temps la sortida continua en peu, no podem desaprofitar un cap de setmana "lliure".
Divendres, 15 de gener: Figueres – Formiguères - Puigcerdà (160 km)
Pocs minuts desprès de les 19:00 h enfilem ruta una vegada carregada LaCargoleta amb tot el material d'esquí.
A Figueres s'ha aixecat un vent fort a partir del migdia i com era d'esperar ens acompanya una bona estona mentre circulem per l'autopista en direcció a Perpignan, esperant que quan ens desviem cap a l'interior, en direcció a Prades i Villefranche-de-Conflent, deixi de perseguir-nos.
Pugem sense cap problema fins al petit poble de Fetges, pocs quilòmetres abans de Mont-Louis, tot i que petites volves de neu fa estona que ens acompanyen. De cop, la nevada s'intensifica i la carretera comença a estar plena de neu, seguim les roderes, força marcades, dels cotxes de davant, encara que en una corba l'autocaravana rellisca de darrera, de cop ens entra el cangueli...
Ens plantegem fer nit a l'àrea de Mont-Louis, però l'accès al pàrquing sota les muralles està totalment cobert de neu, no sabem si demà podrem sortir, doncs queda força enclotat i la neu s'acumula a peus de les muralles. En Manel opta per intentar arribar a Formiguères, o pugem ara o no crec que demà al mati, si continua nevant així, es pugui pujar. Jo no les tinc totes...ens queden encara quasi 20 km!
Ara neva tant que el neteja parabrises no dóna a l'abast a retirar la neu, que es va quedant congelada envoltant les escombretes, els pocs cotxes que circulen de pujada comencen a parar al lateral a intentar posar les cadenes (alguns amb el paper de les instruccions a les mans!), mentre algun valent, o molt coneixedor de la zona ens avança a força velocitat.
Anem els quatre hipnotitzats mirant la carretera, bé el que intuïm que és carretera doncs no es veu res.
Passat el petit nucli urbà de La Llagone desistim, fem maniobres com podem, baixo a intentar treure el gel enganxat a les escombretes i girem cua amb l'objectiu d'intentar arribar a Puigcerdà, el GPS marca 26 quilòmetres...que es fan eterns! Sort que portem un pilot de primera, perquè si no...
Uff, que malament ho hem passat, però per sort ja estem al nostre habitual lloc de pernocta a la ciutat del llac. Aquí també neva, però poc. Haurem d'esperar a demà a veure com evoluciona el temps i desprès decidir que fem...de moment sopem, truita de patates que va preparar ahir en Manel i hamburgueses reciclades de la nevera de casa.
Deixo la calefacció al número 2, fa pinta que aquesta nit farà fred! Des del llit veiem com els carrers es van enfarinant cada vegada més...
Dissabte, 16 de gener: Puigcerdà - La Molina - Ripoll (62 km)
Passades les vuit ens comencem a moure, tot i que les ràfegues d'aire d'aquesta matinada ens han despertat més d'una vegada, la autocaravana ha trontollat sovint, sort que la nostra temperatura interior ha estat totalment comfortable, a estones ha fet calor i tot sota el sac.
No em fa gaire bona pinta el temps, ha nevat durant la nit, i tot i que el vent s'ha emportat gran part de la neu acumulada als carrers, la que queda fa pinta de estar gelada. De seguida sentim passar una petita llevaneu, que deu haver començat la ronda.
Les muntanyes de la vessant nord, la part francesa, estan sota un cel gris i fosc, segur que allà continua nevant, la zona de la Molina es veu més clara, però continua fent vent.
A dir la veritat jo anul·lava l'esquí i em passava el dia de pànxing, però les nenes no claudiquen, i decidim anar fins a La Molina a veure que tal està. Descartem totalment tornar a França, segur que encara està tot impracticable.
Abans de marxar deixem sortir una bona estona a les gosses, que aprofiten per jugar amb la neu. Les petites és la primera vegada que la trepitgen, i estan súper contentes, ficant el morro a dins, intentant menjar-la i saltant a munt i avall.
Arribant a La Molina aparquem al sector Telecabina (P2) on només hi ha dues autocaravanes més, a part dels camions-vivenda i caravanes de la zona alta, on els joves treballadors de les pistes passen la temporada, evitant pagar lloguers excessius a qualsevol apartament.
Bé, ja no em puc escapar, "tot per la pàtria" i pistes a munt!
Compro tres forfaits, en Manel si que s'escapa. Agafant la tarifa "família monoparental" m'estalvio 9 € dels 99 totals (mira que és car això!) però sumant l'assegurança per les tres i l'euro de les targes magnètiques retornables (que desprès ens oblidem de tornar) pago un total de 102 €.
Encara no hem acabat, hem de llogar els esquis per a les nenes: 35 € més.
Ara si, amb la butxaca buida agafem el telecadira...i quina fred!!
Quan arribem a dalt fa un vent que espanta! I la Núria que no s'ho esperava i ara fa un parell d'anys que no es posa els esquís té un primer "no vull baixar!!!"...i estem una estona per arribar a una zona protegida del vent on les condicions milloren bastant. Agafem una pista blava Volta a la muntanya Sagrada que ens porta una altra vegada fins a baix de tot.
En vistes de l'èxit, i del vent, ens dediquem a fer les pistes verdes que envolten les zones de Trampolí i Pista Llarga.
A l'estona tots els telecadires que pugen més a munt estan tancats, la gent s'acumula a la zona baixa, per sort no n'hi ha molta, i la neu està molt bé.
Les nenes continuen esquiant fins cap a la una, mentre que jo em retiro amb les mans semi-congelades (m'he tret un moment els guants per ajudar a la Núria i al tornar-los a posar estaven ben glaçats per dins). Em fan tant de mal les mans que quan arribo a la auto a penes les noto, en Manel es riu, i jo ho faig, riure per a no plorar!
I és que és normal que m'hagi congelat, el termòmetre exterior marca -8,5 ºC aquí al pàrquing i al sol, no vull ni pensar la temperatura a pistes, i més que la temperatura la sensació tèrmica amb aquest torb.
I que millor per recuperar-se que un vermutet. Que bé s'està a dins la auto amb el solet que entra per la finestra de la cuina mentre preparo el dinar. No em suposa gaire feina, només escalfar la plata de mandonguilles amb sèpia (precuinat) i una resta d'arròs blanc que corria per la nevera.
Un cafè per despertar els sentits i tornem a pistes.
Per la tarda se'ns dona millor, ha parat una mica el vent i queda molt poca gent.
Tot i tenir poques pistes obertes, la neu està genial i esquiem quasi dues hores sense parar, cap a les 16:00 h donem per finalitzada la jornada i anem a tornar el material.
Quina casualitat que davant de la botiga hi ha instal·lada una paradeta de creps! Es clar...tampoc hem puc escapar, les dues golafres corren cap a la autocaravana per que no se'ls hi refredin.
Continua baixant la temperatura, en Manel al voler rentar els plats es troba que la pica no empassa, en algun punt se'ns ha congelat la canonada!
Fa massa fred per quedar-nos a passar la nit aquí, decidim baixar la Collada de Tosses i dormir a Ribes o Ripoll per demà continuar tranquil·lament cap a casa doncs les nenes tenen examen dilluns i han de fer força deures.
Baixem La Collada en solitari, passem de llarg Ribes de Freser doncs el gran pàrquing que està a peu del Cremallera té una senyal de "prohibit autocaravanes" i acabem a l'àrea de Ripoll, on passem la tarda i ens preparem una merescuda sopa ben calenta per sopar.
Les nenes posen per enèsima vegada la pel·lícula "Los Juegos del Hambre", pero nosaltres anem cap al sobre abans de veure el final...total ja sabem com acaba!
Dissabte, 16 de gener: Ripoll - Figueres (75 km)
Ens despertem amb -6º C... a fora és clar!
Desprès d'esmorzar baixem cap a casa, i quan arribem a Figueres encara portem estalactites penjant de la finestra del darrera!
Abans de guardar LaCargoleta anem al rentador a treure-li les restes de sal dels baixos, doncs si no rovellada segura. Quan la ruixem amb l'aigua calenta li cauen uns grans blocs de neu gelada que havia quedat enganxada als baixos de la part posterior...no m'estranya que es gelés el dipòsit de grises!
La deixem ja preparada, a punt de la propera sortida.