Setmana Santa 2017
Arriben un any més les curtes vacances de setmana santa, i en aquesta ocasió el destí no ha estat clar fins a darrera hora, varies propostes, però cap decisió. En Manel i jo ens decantem per la "ville rouge" d'Albi, però la Sandra ja fa temps que tenia al cap visitar el Guggenheim, i és clar...elles acaben manant: objectiu Bilbao!
Amb només un parell de dies de preparació, marco la ruta general amb unes possibles parades a la costa per si ens queda temps desprès de la visita a Bilbao, i la possible ruta de tornada per França. Carrego en el GPS les coordenades actualitzades de les àrees per autocaravanes i sortim sense cap més informació ni preparació... avantatges de portar la casa a sobre!
Dijous, 13 d'abril: Figueres – Cervera ( 181 km)
Aprofito durant tot el dia per omplir la nevera i portar les coses cap a la auto, en Manel treballa i sortirem tant punt plegui. Per la tarda, desprès de dinar, les nenes són les encarregades de la "perruqueria canina", les gosses ensumen festa!
Poc desprès de les set de la tarda iniciem ruta. Com de costum evitem l'autopista AP-7 i enllacem la A-2 passant per Olot i els Tunels de Bracons: potser el mateix temps, però menys quilòmetres i menys € en peatges.
Abans d'arribar a Cervera, poc desprès de les 21:00 ens plantegem si seguir o parar aquí a fer nit. Optem per a la segona opció, doncs desprès ja entrem a la AP-2 i a la zona de Saragossa no tenim cap bona referència per parar, se'ns faria molt tard, i pesat, arribar fins a Cascante, on si coneixem l'àrea. (nota: per propers viatges he d'investigar la zona de Fraga a veure si es pot parar en algun lloc que sigui tranquil).
L' àrea d'autocaravanes de Cervera, situada al cantó del CAT (Centre d'Acollida Turística) i davant de la Comissaria dels Mossos, és una amplia explanada sense asfaltar. Les places específiques per els nostres vehicles estan ja ocupades, així que ens posem a la zona adjacent on varies autos i campers es barregen amb els cotxes en un pàrquing mixt.
Distribució de feines: uns s'ocupen de les gosses, altres acaben d'endreçar les coses i jo preparo el sopar, una mica de pa amb tomata i truites franceses. Normalment desprès del torn de conducció ningú té molta gana.
Les nenes pugen de seguida a la caputxina, encara els dura el cansament dels quatre dies intensius de stage de natació a Puigcerdà.
Nosaltres ho deixem tot recollit per demà poder sortir aviat i també ens retirem cap al sobre.
Divendres, 14 d'abril: Cervera - Bilbao ( 509 km)
A les 7 saltem del llit, tenim un munt de quilòmetres per davant, i iniciem el torn de conducció amb el sol sortint per darrera nostre, a veure si ens atrapa...
Passem Lleida (A-2), Saragossa (AP-2), i aquí en lloc de desviar-nos cap a la A-68, autovia gratuïta, seguim per autopista (AP-68), doncs per l'altra opció encara queden trams sense desdoblar i els trams de antiga nacional que travessa varies poblacions ens farien perdre temps. En aquesta ocasió prima la velocitat al cost...i quin cost! (76,05 €)
Cap al migdia arribem a Bilbao, pugem directes cap al barri de Kobetamendi, a la zona alta de la ciutat, on esta l'àrea de pernocta i es veu que arribem en hora punta doncs ens hem de posar a la cua, darrera de tres vehicles, per poder accedir al recinte.
Arribat el nostre torn, faig el check-in ràpidament, pago la primera nit (15€), ens obren la barrera i anem cap a la plaça que ens han adjudicat...però resulta que està ocupada. La noia amb el "col·lapse" es deu haver deixat d'anotar algun registre. Això ens afavoreix, doncs triem la darrera plaça de la primera línia, on només tindrem veïns per un cantó i podrem treure tranquil·lament a les gosses sense molestar, i m'acosto una altra vegada a recepció per informar del canvi de número.
Ens instal·lem, en Manel connecta l'autocaravana a la corrent (cada plaça disposa de presa d'aigua i corrent inclòs en el preu) i mentre jo escalfo el dinar surten a l'exterior de l'àrea amb les gosses, que juguen una estona amb la seva pilota, i la Núria.
Tenim una posició privilegiada, amb la ciutat als nostres peus.
Desprès de dinar no ens podem torbar gaire, avui com és festiu l'autobús que ens portarà al centre passa cada mitja hora, i volem visitar el Guggenheim, així que cap a les 16:00 h. estem preparats per anar al centre.
La parada del bus (línia 58) està a uns 50 m. de l'entrada de l'àrea, així que tot i estar lluny del centre està molt ben comunicada. Ens hem d'esperar uns minuts i quan arriba el bus s'omple d'autocaravaneros que baixen cap el casc antic.
Al pagar pregunto on hem de baixar per anar al Guggenheim, doncs a recepció m'han dit que per anar al barri vell hem d'anar fins al final de línia, i el conductor diu que ja ens avisarà.
La Sandra, que a partir d'ara serà l'encarregada de muntar els vídeos de les vacances, prepara la càmera i comença a fer proves...a veure que sortirà. Per fi una ajudanta!
L'autobús baixa a "tota pastilla" per la sinuosa carretera que va fins a la zona baixa de la ciutat, on ja agafem una recta avinguda que sembla una de les principals arteries de la vila. En una de les parades el conductor avisa que "els del Guggenheim" ja poden baixar, i ens indica cap a on hem d'anar: un carrer a la dreta i tot recte fins al final...des d'aquí ja divisem les daurades façanes del museu, fetes amb planxes de titani.
Mentre ens acostem ja comença el "postureo" i la sessió de fotos. A la zona exterior el protagonista de quasi totes les selfies és en Puppy, un enorme gos recobert de plantes i flors de colors.
Una vegada passada la taquilla (41€) accedim al Hall. Un rètol indica la prohibició de fer fotos, però avui en dia amb els mòbils els vigilants de cada sala ho tenen complicat per fer-ho complir...
Visitem les col·leccions permanents, començant per la planta alta per anar baixant cap el vestíbul principal. L'edifici és impressionant, i serà per "defecte professional" que només em passa pel cap que déu n'hi do per calcular i executar similar estructura!
Personalment la opinió és que l'edifici mereix la visita pel continent, però el contingut, o sigui els quadres exposats, tampoc valen tant la pena.
Acabem de fer la volta per la zona posterior, on unes llampants escultures són protagonistes d'un munt de fotos més.
Quan les nenes es donen per satisfetes amb tots els seus retrats tornem a la parada d'autobús per tornar a l'àrea. De camí hagués estat bé fer una paradeta tècnica per tastar el primer "pintxo", però en aquesta zona no trobem cap local que ens faci el pes.
En canvi trobem la zona molt animada, amb els aficionats de l'Athlètic de Bilbao i Las Palmas donant color als carrers, de camí cap a San Mamés. Aquesta nit hi ha partit!
Fem el viatge de tornada acompanyats una altra vegada per varis grups d'autocaravaneros. I un cop a "casa" toca distribuir feines: gosses, preparar sopar,...
Des de la nostra posició veiem el centre il·luminat, i ara que ja és fosc destaca el joc de llums de l'estadi, inclús podem intuir el moment en que canten les alineacions i el xivarri de la gent abans de l'inici del partit.
Mentre estem fent unes fotos abans de sopar sentim com es celebra el primer gol, i pel to suposem que han marcat els de casa.
 |
| Nou San Mamés. |
Dissabte, 15 d'abril: Bilbao ( - km)
El dia s'aixeca gris a Bilbao, i la temperatura és bastant fresca.
Una vegada esmorzats ens preparem per anar una altra vegada cap el centre, seguint el mateix recorregut en bus, tant sols que aquesta vegada hem d'arribar fins el final de línia, que ens deixa en ple centre del casc antic.
Abans, per això, deixo pagada aquesta segona nit a la noia de recepció.
 |
| Terminal línia 58 - Esglèsia de San Anton |
El primer edifici destacat que trobem, just a la riba de la Ria, és el Mercat de la Ribera.
I com no, aprofitem per entrar a tafanejar una estona els productes locals.
Com no podia ser d'una altra manera, fem una parada tècnica d'avituallament en una de les parades de peix: uns quants percebes gallecs (són la debilitat de la Núria i un caragolins per fer el vermut a la auto...
Feta la volta per les dues plantes descobrim que a la planta baixa hi ha la zona de "Gastrobars"...cap allà de caps a per uns pinxos !
Boníssims!
Ara ens endinsem en el barri vell, un munt de petits carrerons que envolten la Catedral.
Per acabar a la Plaça Nova, on aprofitem l'estona que les nenes es van de "postureo" per repetir de pinxo i "zurito"
Donem per enllestit el matí fent el camí de tornada cap a Kobetamendi, on dinem tranquil·lament a la autocaravana. En un tres i no res tenim els percebes a punt, i desapareixen del plat encara més ràpid!
Per la tarda ens ho agafem amb calma, les nenes fan deures i estudien (que també convé en vistes als exàmens que cauran ben aviat) mentre nosaltres sortim una bona estona amb les gosses, les deixem sopades i passades les 18:00 tornem, una vegada més, a buscar l' autobús.
Pugen amb nosaltres un parell de famílies catalanes, que tenen intenció d'anar al Guggenheim, però estan una mica despistats, per l'accent han de ser de La Garrotxa o zona propera. Anem ben encaminats, són de Santa Coloma de Farners, i nosaltres, "grans experts" en els trajectes els hi indiquem on han de baixar i per on anar. I continuem trajecte fins el centre.
Acabem de passar la tarda passejant sense rumb fix, mirant botigues i com a comiat de la ciutat busquem un local, entre els molts de disponibles, on poder atipar-nos a pinxos.
Diumenge, 16 d'abril: Bilbao - Mirepoix ( 554 km)
Un matí més que ens aixequem sota el cel gris de Bilbao, però avui ja recollim i iniciem ruta de tornada per la costa, amb dos punts marcats com a parades obligatòries: San Juan de Gaztelugatxe i Ermita de San Telmo.
Abans de sortir de l'àrea fem canvi d'aigües, així marxem plens i ja no ens hem de preocupar durant avui i demà fins arribar a Figueres.
Marquem les coordenades de San Juan de Gaztelugatxe, tot i que penso que no hi podrem arribar, pel que he vist ara fan parar els cotxes en uns pàrquings més apartats.
Sort que hem sortit d'hora, perquè uns 1000 metres abans d'arribar a destí ja trobem el rètol de pas barrat, i un petit pàrquing on per sort hi queden un parell de places on poder deixar LaCargoleta.
En els pocs minuts que triguem a agafar les càmeres i les jaquetes, tot queda ocupat, dos autos més estan al nostre cantó i uns quants cotxes ocupant tots els forats disponibles.
Comencem a seguir el camí, i ens afegim a la "peregrinació" i trobem un petit punt d'informació on entro a demanar temps i distància fins a l'església: tenim dos opcions, una, i la que ens recomana, seguint el camí que portem, farem una mica més de distància però la pendent és mes suau; i l'altra, més curta però amb baixada pronunciada , en terreny potser embarrat, i segons ens diu ella "trenca-genolls".
Durant el trajecte de baixada comencem a tenir les primeres perspectives de la roca.
I uns 500 m. abans d'arribar a la base, on comença el pont de pedra que connecta la roca amb terra ferma ens trobem la intersecció amb el camí més curt que ve de l'altra cantó. Ara ja acabem de baixar en fila índia, i el que costa fer alguna foto sense un munt d'espontanis!!
Arribats a aquest punt el dilema és...creuem el caminet que porta a l'ermita, pujant 241 graons, per tocar la campana tres vegades, demanar un desig, i que segons la llegenda es compleixi??
Per majoria absoluta la resposta és NO...i ja en tenim prou amb el "curt" camí de tornada al pàrquing! Agafem la drecera, però la pendent és considerable...per sort no desentonem, la majoria de gent puja esbufegant. En Manel i la Sandra van xino-xano, però jo i la Núria ens les veiem per arribar a dalt, ens pesa el cul!
I el caos ara al pàrquing encara és més gran, un munt de gent fent cua. Veiem una parella en una auto que sembla que fa estona que espera, o tenen molta sort o no aparcaran, i els hi diguem que ens segueixin i que quan nosaltres sortim ells es fiquin a la nostra plaça, cosa que agraeixen amb un gran somriure d'alleujament.
No riuen tant els ocupants dels altres vehicles que també estan a l'espera, però...entre el col·lectiu "autocaravanero" ens hem d'ajudar!
Deixem enrere San Juan de Gaztelugatxe i posem rumb cap a Zumaia, on dinarem abans d'intentar visitar l'ermita de San Telmo, famosa des de que va aparèixer a la peli "Ocho apellidos vascos".
La ruta circula uns quilòmetres pegada a la costa, però de seguida ens desviem cap a l'interior, direcció Guernika. Si no haguéssim trobat una manifestació al centre de la vila, cosa que ens ha fet prendre un desviament, podíem haver parat una estona i fer unes fotos a l' arbre de Guernika, però passem de llarg.
Passades les 13:00 h arribem a l'àrea d'autocaravanes de Zumaia (GPS:43.292963, -2.247222), situada a la zona del polígon industrial, a tocar la ria. Com sempre, mentre jo preparo el dinar les nenes ajuden a en Manel a fer una bona passejada amb les gosses.
I, desprès de dinar, intentem visitar l'ermita de San Telmo, però queda en intent, ens és impossible aparcar en la zona, tot i que fem unes quantes voltes...tota Zumaia està col·lapsada, i marxem igual que hem arribat.
Amb el permís de l'EvaV faré servir una foto seva:
Amb la cua entre cames, deixem el País Basc i creuem a França per Irun. Des d'aquest punt el GPS ens marca 368 quilòmetres de ruta fins a Mirepoix, on tenim previst fer nit.
Al creuar la frontera hem retrobat el sol! Aquí a França, ara llueix esplèndid.
Passen hores i quilòmetres, acompanyats de musiqueta i ja de fosc, passades les 21:00 h arribem a Mirepoix. El darrer tram de carretera, una vegada hem deixat l'autopista ens ha fet retardar bastant.
No esperàvem tenir problemes per aparcar, però l'àrea està al complert, i això que hi ha un munt de places...i totes les zones properes estan envaïdes per cotxes, deu ser alguna festa per que si no no ho entenem.
A l'entrada del poble hem vist un supermercat, amb un gran pàrquing, així que tornem cap allà i ens aparquem al fons, on ja hi ha una altra autocaravana.
Preparem un sopar a base de pica-pica i desprès d'una estona de tele tanquem llums .
Dilluns, 17 d'abril: Mirepoix - Figueres ( 217 km)
Ens aixequem aviat, bé les "princeses" continuen dormint, i sortim a fer un bon passeig amb les gosses. Resulta que va ser una bona sort no poder aparcar a l'àrea i venir aquí, estem al costat d'un gran parc on comença una via verda: Le chemin des Filatiers. La seguim una estona i desprès girem cua.
Abans d'esmorzar movem la auto i ara si que trobem plaça a l'àrea, cosa que ens serà més còmode per anar fins el centre, des d'aquí tenim un parell de minuts caminant.
Aquest matí també hi ha molta gent al carrer, és dia de mercat, i varis autobusos arriben descarregant excursions...pensem que deu ser típic...però de seguida descobrim el motiu, resulta que aquest cap de setmana és el Festival de Swing 2017 a Mirepoix.
Voltem pel centre, impressionant casc antic, amb una gran plaça que et transporta a temps passats...
"Reconstruida en el s. XIII tras una inundación, la bastida de Mirepoix conserva de su pasado medieval una puerta fortificada del s. XIV, así como la magnífica plaza porticada. Esta última, rodeada de bellas casas de entramado sobre galerías de madera, resulta muy agradable, con sus terrazas de cafés, sus tiendas y su mercado tradicional de los lunes por la mañana. No deje de admirar allí la vieja fachada de la casa de los Cónsules, ornamentada con esculturas de madera típicas de la Edad Media.Al lado de la plaza, la catedral de San Mauricio, dotada de una enorme nave de 48 metros de largo y 22 metros de ancho, presenta un estilo gótico meridional.Las fiestas históricas, como por ejemplo los espectáculos con desfiles de época, el tercer fin de semana de julio, el festival de las artes de la marioneta de principios de agosto, o la fiesta de la manzana del tercer fin de semana de octubre, son algunas de las citas ineludibles (www.france-voyage.com)"
A tot el voltant de la plaça les porxades serveixen de refugi per a les botigues i bars/restaurants.
El pas del temps a llimat les formes decoratives dels acabats de fusta, però encara queden alguns detalls que es poden apreciar a la punta de les travesses.
Marxem amb un bon sabor de boca, val la pena una parada a Mirepoix.
Abans d'arribar a casa, fem una parada logística a La Jonquera, on fa poc han inaugurat un punt de servei a la benzinera La Tortuga, lo que ens permet deixar LaCargoleta preparada per a la propera sortida, amb tots els dipòsits a punt.
I per els que heu arribat fins aquí a veure que us sembla la primera col·laboració de la Sandra amb el seu vídeo...