Escapades i més...: COSTA ATLÀNTICA 2019 (I): PYRÉNEÉS ATLANTIQUES

Per fi arriba l'agost!

Aquest any se'ns ha fet llarg i feixuc i encarem les vacances amb una premissa: RELAX.
Desprès de la ruta "maratoniana" de l'any passat (amb nervis i avaria inclosa), ja en aquell moment ens varem dir -l'any que ve tranquil·litat -, i combinant amb la setmana de "vacances familiars" a Galícia tornarem a França. En aquesta ocasió rutejarem per la Costa Atlàntica, i seguint el litoral anirem des d'Hendaye fins a La Rochelle, travessant tots els departaments costaners de La Nouvelle Aquitaine: Pyréneés-Atlantiques, Landes, Gironde i Charente Maritime, amb la cirereta final del viatge, les illes d'Oléron i Ile de Ré.

Com cada any hem estat pendents fins al final de les setmanes de vacances, confirmades a -20 dies de la sortida, i he planificat la ruta del dret i del revés per si començàvem pel punt més septentrional (La Rochelle) i anàvem direcció sud, o al revés.
Al final he optat per no marcar-nos objectius diaris, si no tenir previst punts a visitar i llocs de pàrquing/pernocta per poder anar traçant el trajecte a mida que anem avançant.

Així que amb les dues guies "vert" Michelin, d'Aquitaine i Charentes-Poitou, els punts de les àrees de pernocta i les coordenades dels punts a visitar carregades al GPS...estem a punt per la ruta.

Ara només falta omplir la nevera (i la butxaca)...i que arribi el dia D!!!

Previsió de ruta

Divendres 2 d'agost: Figueres - Zaragoza

17:00 h i 29ºC
trajecte: 421 km

Per primera vegada, i que no sigui dit, sortim de Figueres abans de l'hora prevista, el que ens permet allargar el trajecte i deixar enrere Cervera, el punt de pernocta previst.
Com no portem els entrepans de sopar preparats per menjar-los en ruta (els nostres típics entrepans de truita francesa marquen l'inici de les vacances) optem per parar a dormir a Saragossa enlloc d'allargar fins a Cascante, una altra de les nostres parades habituals.

Marquem al GPS les coordenades de la nova àrea que han obert a la capital aragonesa, i al arribar veiem que està ben situada, té una parada de tramvia just davant i no queda lluny del centre.
Potser una quinzena d'autos estan ja preparades per passar aquesta calurosa nit. El barri sembla tranquil, el pàrquing és asfaltat amb les places marcades, i ens envolta una zona esportiva amb varis camps de futbol i instal·lacions diverses.

Mentre preparo ràpidament el sopar, truites franceses i unes restes d'embotit de la nevera de casa, els altres surten a passejar a les gosses i donar-lis el sopar. Obrim totes les escotilles i un cop apurat el sopar ens anem a dormir, bé a intentar-ho perquè fa una xafogor!! El termòmetre interior marca 30ºC...
Alguns veïns passen l'estona asseguts amb les cadires a l'exterior...però nosaltres hem de matinar i al final, tot i la calor, caiem com mosques...
Abans però, quan ja estem tots col·locats, ens hem adonat que la llum de la nevera feia pampallugues marcant la falta d'arribada de gas; portàvem la bombona al mínim però com a Galícia podrem canviar-la hem preferit apurar-la al màxim. Surto a connectar la segona que portem ben plena i ara si...a dormir.

Per sort ben entrada la nit, refresca.
ZZzzz

Pernocta: ASN Zaragoza - gratuïta (serveis inclosos) - (GPS: N41.68333, W000.89028)
Trajecte acumulat: 421 km
Gasoil: 62,34 € (1,09 €/l)
Peatge: 15,85 €
Supermercat: 76,76 €
Pk/àrea/càmping: -

Dissabte 3 d'agost: Zaragoza - Crendes

6:00 h i 19ºC
trajecte: 760 km

Ens aixequem aviat, la costum fa que en Manel a les 6:00 h ja estigui a punt de marxa, i jo no tinc opció a fer el ronso.
Al menys la temperatura ens ha donat treva i deixem enrere Saragossa, encara de fosc i amb uns agradables 19ºC.

Fem el tram que ens separa de Logroño per autopista. Havia pensat fer-ho per la nacional que circula paral·lela a nosaltres, la A-68, però hi ha trams que no està desdoblada, i el trànsit de camions és ja considerable a aquestes hores de la matinada.

Abans de Logroño ens desviem ja cap a la autovia A-12, i evitem els peatges de la AP-68 i haber de pujar fins a Miranda de Ebro per desprès enllaçar la AP-1, també de pagament.
Comencem a veure els rètols de "Camino de Santiago", i els primers pelegrins.
Fins a Santo Domingo de la Calzada la carretera està desdoblada, però d'aquesta localitat fins a Burgos circulem per l'antiga nacional, travessant els típics pobles que ja ens són familiars: Belorado, Tosantos, Villafranca Montes de Oca,...
Encara es poden veure antigues cases de tova, moltes salvades per l'auge dels "caminants" i reconvertides en fondes i pensions, i un munt de nius de cigonya al cim dels teulats i campanars.

Passat Burgos transitem per la A-231, Autovia Camino de Santiago que ens portarà fins a Leon (a partir d'aquí ja totes les vies són gratuïtes), i aprofitem per fer una parada tècnica d'avituallament a Olmillos de Sasamon, on ens proveïm amb un parell de formatges a la benzinera del poble, que ven directament els productes de la fàbrica, Queso de Sasamon.

Esmorzem a l'àrea de descans d'Osorno, on en Manel ataca la primera ració de "morcilla" de Burgos!

A petició de la Sandra dinarem al restaurant de Vega de Valcarce, parada obligada en els nostres trajectes per la A-6. Arribar-hi significa que ja estem al tram final del nostre viatge, i recorda quan era petita i sempre ens hi paràvem.
Abans hem de repostar gasoil, i aprofitarem la benzinera "lowcost" EasyGas, a Manzanal del Puerto, per estalviar-nos uns quants euros (N42.599308, W6.230907).

I amb la panxa plena ens pesen els darrers 150 quilòmetres que ens queden fins a destí...
Quan sortim ens penedim d'haver anat a la zona de menús doncs són molt complerts i ens hagués anat millor picar algo al bar o fer un plat combinat, però lo fet, fet està.

I a mitja tarda ens plantem a la nostra parcel·la privada, a casa del TioJose, que serà el nostre domicili durant la propera setmana, fins que arranquem amb destí a la costa francesa.
Posicionem LaCargoleta a l'ombra del gran castanyer, l'endollem a la corrent i ens disposem a passar la nostra setmana de pre-vacances a la província de A Coruña.

Trajecte acumulat: 1.181 km
Gasoil: 98,63 € (1,19 €/l)
Peatge: 24,05 €
Hostaleria: 50,10 €

De diumenge 4 a dijous 8 d'agost: Crendes -Betanzos - A Coruña

trajecte: 0 km

Dies de trobades familiars, on no pot faltar la tradicional "xurrascada", acompanyada de les "botifarres catalanes", doncs a Galícia no en tenen d'aquestes!!!

Passejades per Betanzos, amb esmorzars tranquils a la plaça mentre esperem a la Núria, que aprofita la piscina/gimnàs municipal per continuar amb la recuperació del seu genoll desprès de l'operació del mes d'abril.
Visites a A Coruña, amb parada obligada a La Bombilla per degustar les seves tapes de truita i calamars, i dinar de racions a Meson AS Cavas, els dos locals al centre de la ciutat, a la zona coneguda com a "calle de los vinos".

I, com no, aprofitar per fer alguna gestió que en hores de feina no podem fer, com...renovar el DNI, ara en Manel ja té també el seu document d'identitat en versió castellano/gallec!!

Trajecte acumulat: 1.181 km
Hostaleria: 96,65 €
Supermercat: 165,00 €
Entrades: 19,60 € (complex esportiu)
Records i varis: 58,75 €
Pk/àrea/càmping: 12,62 €

Petit vídeo resum del nostre pas per Galícia en "Instahistoris":

Divendres 9 d'agost: Crendes - As Catedrais

11:00 h i 18,5ºC
trajecte: 163 km

Ens acomiadem de la família i seguim camí, però abans passem per la benzinera a omplir el dipòsit i canviar la bombona de propà que es va acabar a Saragossa.

He trobat una aplicació pel mòbil que treu un llistat de totes les benzineres en un radi màxim de 25 km, i també es pot visualitzar sobre el Maps; els preus corresponen als reals de cada dia i pots enllaçar amb el navegador per que indiqui la ruta: és fantàstica!! I ens fa estalviar uns bons calerons...Precio de gasolina al instante.

I, com no, per la fleca de Cecebre, a recollir un parell d'empanades que varem encarregar pel viatge, una de carn i una de pop, i finalment pel Mercadona de Betanzos a omplir el rebost.

Amb tota la logística finalizada posem rumb a Pontedeume, on pararem a dinar i farem una volta pel seu casc antic.

Fem servir l'aplicació Park4night per localitzar un pàrquing a Pontedeume, i quan arribem el lloc és ideal, unes explanades entre la riba del riu Eume, que en aquest punt passa a ser la Ria d'Ares, i les platges.
Ens estranya estar sols a l'ombra d'uns grans plataners...però en no res apareixen un parell de campers.
Les nenes surten a inspeccionar la platja, pero en marea baixa diuen que no es adequada per cap postu!

Els arbres, que primer ens fan ombra, ara ens donen aixopluc, ha començat a ploure. Sembla mentida com aquí canvia el temps cada 5 minuts.
Encetem les empanades, al gust, acompanyades d'una amanida complerta, i desprès de dinar esperem que escampi una mica i anem cap el centre, on aprofitarem per fer el café.

Creuem l'ample pont sobre el riu Eume, construcció emblemàtica que dona nom a la vila.
El pont original, d'estil gòtic amb 68 arcs i més de 850 metres de longitud, construït vora l'any 1380 pel primer senyor de la vila, Fernán Pérez de Andrade "O Boo", per al pas dels peregrins del "camí anglès" d'una riba a l'altra de riu en el seu camí cap a Santiago, va ser reedificat i remodelat a finals del s. XIX, fins quedar amb els 15 arcs actuals.

Al arribar a la riba oposada ja destaca la robusta silueta del Torreon dos Andrade, una torre de 18 m. d'alçada i planta cuadrangular de 11,50 m. de costat, que avui en dia acull la Oficina de Turisme, i és l'únic element de l'antic Pazo dos Andrade que resta en peu.
Pugem per un sinuós carreró empedrat que ens porta cap a la plaça.
Portem les gosses, que estrenen els seus nous "arnesos de vacances", i com sempre la gent es para a mirar-les, inclús un senyor s'aixeca de la taula d'una de les terrasses i va corrent fins a la Sandra a preguntar-li coses i explicar-li que ell també ha tingut bracs!

Comença a plovisquejar i aprofitem una taula sota unes arcades per seure'ns a fer el café (algunes s'han aficionat als caputxins)

Al tornar a la auto ens adonem del perquè de la poca concurrència autocaravanista: una senyal marca "prohibit caravanes i autocaravanes en tot el recinte". No sabem a que és refereixen amb lo de tot el recinte...però ja està fet, marxem.
Torno a mirar l'aplicació i en els comentaris ja ho posen això de la senyal, per una vegada que no m'hi fixo... Tot i que no haurien de sortir aquests punts si està clar que no es pot parar, porta a confusió si estas buscant aparcament ràpidament en ruta.

En Manel es queixa que LaCargoleta no arranca bé. Li vam demanar al mecànic en la revisió pre-vacances que canviés les bateries del motor, doncs per anys ja els hi tocava, però va dir que estaven bé...
Doncs alguna cosa passa, perquè no hem pogut connectar l'alarma, és com si no tingués força i fa els senyals sonors molt fluixes i no marca la posada / apagat amb el parpelleig dels intermitents (i nosaltres que volíem tranquil·litat mecànica aquest any. .. ja estem amb la mosca rere l'orella. Esperem que sigui d'haver estat aturada una setmana a Galícia)

Fem el tram que ens queda fins el proper destí, Rinlo, per l'autovia A-8 fins a la sortida de As Catedrais, i passem per davant de les zones de pàrquing on farem nit, però primer tenim una fita aquesta nit: una cassola d'arròs amb llamàntol a la petita localitat marinera de Rinlo.
Vam trucar dimecres passat per reservar taula seguint els consells del tioJose i ja ens van dir que tenien tots els caps de setmana plens fins a final d'agost!! Així que hem optat per venir a sopar avui, segons diuen al restaurant A Cofradia es menja el millor arròs amb llamàntol de la costa de Lugo.

Arribem amb temps i aprofitem per passejar una estona amb les gosses i fer uns quants "postus" davant del mar. Si no volguéssim demà al matí veure sortir el sol a Les Catedrals ens quedaríem a pernoctar aquí mateix, el lloc és fantàstic, en una explanada en front de la costa.

El petit poble de Rinlo té el seu orígen com a port balener i és el segon port històric de l'ajuntament de Ribadeo, localitat de la que dista encara no 5 quilòmetres. El port, creat en un dels pocs entrants naturals d'aquesta zona de la costa, té una de les confraries de pescadors més antigues del país.

Un nou passeig marítim bordeja el litoral del poble, i des d'aquí podem observar les restes dels antics vivers naturals (cetáreas), que van començar a funcionar a principis del s. XX, destinats a la cria de la llagosta i la cabra de mar.

"La cetàrea de Rinlo era propietat de José Vázquez Oroza, i es va construir aprofitant una petita cala natural situada en front de la roca anomenada "A Corveira dos percebes". Per tancar-la es va aixecar un mur artesanal de maçoneria de pissarra, ja que aquesta pedra és molt abundant a la zona. L'entrada i sortida d'aigua la regulava una comporta de ferro amb un mecanisme similar al d'una aixeta. Per separar els diferents tipus de marisc hi havia uns murets a l'interior de la piscina natural" (panell informatiu)

Les nenes es queden a la auto una estona i en Manel i jo sortim a fer una volta pel petit poblet, i ja que hi som ens remullem amb dues copes d'albariño.

A les 21:30 h, desprès de recollir-les i fer un darrer passeig ràpid a les gosses, ens plantem a la porta del restaurant.
Als 5 minuts ja ens planten a taula la (gran) perola d'arròs (que havíem encarregat prèviament per telèfon), i la sandra es demana un filet amb patates.

Donem la raó al TioJose, l'arròs està impressionant, i el llamàntol també...és enorme!! I acompanyat amb gambes i cloïsses.
Repetim dues (jo tres) vegades per cap i encara en sobra una mica, les racions són molt contundents. Fent el golafre demanem postres i ... uffff, sortim plens, plens i satisfets, i a un total de 23,50 €/persona incloent l'ampolla d'albariño que hem demanat per acompanyar el plat, els postres i els cafès.
Lloc a recomanar!!

En 10 minuts ens plantem al pàrquing previst per autocaravanes just davant de l'accès a la platja de As Catedrais. Estem de sort i ens fiquem al darrer forat ampli qua hi queda, sense exagerar potser hi ha entre quaranta o cinquanta vehicles entre autos i campers disposats a passar la nit.
I, ja, a dormir, que demà toquen matines!
Posem el despertador a les 6:30 hr ...

Pernocta: APN As Catedrais - gratuïta (sense serveis) - (GPS: N43.55287,W007.15688)
Trajecte acumulat: 1.344 km
Gasoil: 31,39 € (1,12 €/l)
Peatge: 3,50 €
Supermercat: 175,47 €
Hostaleria: 108,90 €
Pk/àrea/càmping: -

Dissabte 10 d'agost: As Catedrais - Puente San Miguel

6:30 h i 17ºC
trajecte: 268 km

Sona el despertador i saltem del llit...bé, fem uns minuts el ronso... hem tingut sort i ens han coincidit les dues fites, la previsió dels horaris és:
- Hora de sortida del sol: 7:27 h
- Marea baixa: 7:45 h

Sortim amb les gosses encara de fosc, quan ja veiem que comencen a arribar els primers cotxes amb els visitants més matiners, i al començar a clarejar ens adonem del lloc privilegiat on hem dormit.

Ens posem uns xandalls i els paravent i baixem, encara sense veure la llum de l'alba, les escales que ens separen de la famosa platja.

Pensàvem que hi hauria més gent, donat que aquest any degut a la forta afluència dels darrers temps s'ha de demanar per internet un permís per baixar...tota la gent deu col·lapsar la sorra a la marea baixa de la tarda, doncs ara podem fer un munt de fotos sense quasi cap espontani!

Caminem en direcció est a la busca dels primers raigs del sol, ens situem sobre d'unes roques en una situació privilegiada, mòbils i càmeres en mà, i esperem a que despunti el dia.

En pocs minuts els reflexos ataronjats, preludi del dia que comença, sobre la làmina d'aigua que formen les petites onades que marquen la marea baixa, ens deixen a tots bocabadats.
És una meravella.
Per moltes fotos que féssim mai superaríem la bellesa real del moment.
I, a les 7:27 h, surt el sol.

Objectiu aconseguit!!
Dóna gust caminar, amb els peus descalços, per mig dels petits bassals que queden en els clots de la sorra, l'aigua es freda i cristallina.
Ens fixem que en aquestes petites "piscines" naturals, al igual que en les que s'han format en alguns dels orificis de les roques, han quedat petit peixets (els que quan erem petits coneixíem com a "burrets"), que s'espanten i es mouen ràpidament quan algú travessa el seu territori...hauran d'esperar a que pugi la marea per tornar a ser lliures.

Anem de tornada, sense poder parar de fer fotos.

És totalment diferent la llum de les imatges si enfoquem a l'est o a l'oest.

I quan considerem que ja tenim prou fotos (pel moment) tornem a la auto a esmorzar.

Passades les 9:00, amb la panxa plena i reconfortats amb un bon café, tornem a baixar.
Just quan sortim de la auto sentim uns tocs de clàxon i ens sorprèn veure que és un flequer "a domicili", i la gent deu saber que hi passa cada matí doncs en un moment s'acumula un munt de cua a comprar pa i croissants.
Les "models" s'han canviat de look i tornen a la sorra mentre en Manel i jo les observem des de dalt de les escales.

Hi ha més gent que abans, però de cap manera la que esperàvem, ni la que vam trobar la primera vegada que vam visitar la platja allà per l'any 2011 ... encara que tot s'ha de dir, llavors vam baixar a les sis de la tarda ...

Poc a poc veiem com va pujant la marea, i passades les 10:00 donem per finalizada la nostra visita a la Praia das Catedrais

Ens llancem a la carretera en direcció a França, i tot i que havíem previst fer nit a mig camí a l' àrea del Parc de Cabarceno, com hem sortit d'hora creiem que el trajecte se'ns quedarà curt (uns 300 km) i indiquem al GPS que ens porti fins a Behobia, on podrem pernoctar just abans de creuar la frontera.

L'autovia A-8 transita sobre grans viaductes, paral·lela a la línia de costa. Anem devorant els quilòmetres al ritme de la nostra banda sonara dels viatges, les eternes cançons d'Amaral, quan decidim a l'alçada de Santander parar a dinar a una àrea d'autopista on hem vist que hi ha espai per autocaravanes i punt de descàrrega, que ens anirà bé doncs serà la segona nit de pàrquing i allà no podrem omplir dipòsits.

Ens situem en una de les places reservades per als nostres vehicles i just quan en Manel apaga el motor s'encèn la llum vermella d'avís de bateria!
En Manel torna a engegar el motor (li costa) i la llum es manté encesa...no volem parar i desprès que no arrenqui i quedar-nos tirats aquí a l'àrea de descans, perduts per "aquests mons de Déu".
Sortim de l'àrea, estem a menys de 15 km de Torrelavega, una ciutat on si es necessari podrem buscar un taller, però en Manel diu que no hi arribarem, de cop la direcció es comença a quedar dura, i veiem que la temperatura de cop s'ha disparat. No hi ha opció, hem de parar, i per sort tenim una sortida cap a un poble a menys d'un quilòmetre...arribem a dures penes.
La sortida desemboca just a l'entrada del poble de Villanueva de la Peña, i en Manel, com pot, arriba a una vorera ampla al cantó d'una benzinera, on no fem nosa ni estem en zona de calçada... i aquí ens quedem...

La cosa no pinta bé, els ànims ens cauen als peus quan ens adonem que la corretja de servei (LaCargoleta no porta corretja de distribució, sino cadena) està fluixa i fora del seu lloc, mirant per sota veiem que una de les politges, de les varies, que fa girar, està suelta, s'ha sortit del seu lloc o s'ha trencat.
No podem tornar a arrencar.
Entro a la benzinera a avisar que estem avariats i preguntar si coneixen algun mecànic proper, però els dos que em diu veiem per Google que ja han tancat, és dissabte, són les 13:30 h i ho tenim magre per trobar algun taller obert ja fins el dilluns al matí.
Provo sort amb l´únic que marca obert, i el noi que em contesta em diu que el taller està tancat fins dilluns però que també tenen servei grua, i que per activar la grua ho hem de fer a traves de l'assistència en carretera de la assegurança, així que no tenim opció, truco a ARAG (la empresa que tenim contractada a través de la corredoria de Zalba-Caldú)

La persona que m'aten, molt amablement em dona dues opcions:

Activem ara mateix el parte d'assistència, ve la grua, ens porta al seu dipòsit de vehicles fins que dilluns el responsable de la zona de l'assegurança ens indique un taller on poder mirar si l'avaria es pot reparar en un plaç curt de temps, o si no...repatriar. Mentre tant ens busquen un hotel, no ens podem quedar a la auto.
Com estem en un lloc ben aparcats, passem aquí el cap de setmana i dilluns a primera hora activem el parte, així ens podem quedar a la auto.

Òbviament optem per la segona opció, no deixarem la auto a menys que sigui inevitable, i menys amb les gosses...
Resignats, ens disposem a passar el que queda de dissabte i demà diumenge de "càmping" a la benzinera, creuant els dits per a que dilluns trobem un taller i ens puguin reparar, només pensar en la repatriació ja ens fa tremolar, la nostra logística amb els gosses és molt complicada, però de tota manera comencem a pensar com ho farem si al final acabem avui les vacances.
Al menys hem arribat aquí i estem a les afores del poble, demà podrem anar a fer una volta, si cal per torns per no deixar la auto sola.

Mentre dinem (maleint la mala sort de que dos anys seguits ens toqui la xina amb les avaries, desprès d'haver estat 10 anys viatjant per Europa sense cap mena de problema, i això que aquest any buscàvem tranquil·litat!) sona el meu mòbil. És el noi de la grua amb el que he parlat abans. M'explica que un company seu acaba de portar una altra autocaravana a un taller al poble de Puente San Miguel, a 14 km de distància, que el taller està obert i que si aconseguim arribar allà que a la tarda ens podran diagnosticar. Em dona el telèfon i el nom del responsable per que parlem directament i li expliquem el que es passa per si ens pot donar alguna indicació.
En paral·lel em comenta que si activem l'assistència podem donar el nom de la seva empresa per que ens vingui a buscar ell, que solen treballar també per ARAG.

Dit i fet, fem totes les trucades, ARAG coordina la grua i el taxi per arribar fins el taller i quedem que dilluns ens trucarà per saber si hem pogut reparar o continuem necessitant el pla d'evacuació cap a casa.
L'amo del taller, el Sr. Tomàs, ens diu que no hi ha cap problema per passar el cap de setmana al seu pati, que hi ha lloc de sobres.

A les 16:00 h LaCargoleta ja està pujada a la grua, al final no ha vingut el noi amb el que hem parlat per telèfon sino un company seu. En un moment l'ha tingut carregada sense cap problema, però a nosaltres ens ha fet una impressió! La Núria estava ben espantada, deia que cauria!!
En Manel i la Sandra marxen amb la grua i nosaltres dos esperem un taxi, que arriba una estona desprès.

Quan arribem la auto ja està descarregada i amb el capó obert.
En agraïment al noi de les grues en Manel l'hi ofereix unes ampolles de vi que portàvem a la "bodega" per que les reparteixi amb el que ens atès per telèfon, i diu que ha marxat molt content...per sort encara queda gent trempada, i ells han estat la nostra salvació. Un agraïment a TALLERES Y GRUAS ANTONIO SAÑUDO per tota la seva ajuda.

El Sr. Tomàs, cap del taller, no hi és però el seu fill només d'un cop d'ull ja diu que estàvem en lo correcte, que s'ha trencat la politja de l'alternador, i per això ha deixat sense servei tot el que necessitava alimentació elèctrica. Per sort hem parat de seguida i el motor, tot i que s'ha escalfat, sembla que no te res greu, però que s'haurà de comprobar quan posin la peça de recanvi.
Ens comenta que és una avaria força habitual, i que mira si és així que la autocaravana anglesa que ha arribat abans que nosaltres té la mateixa avaria, així que necessita demanar dos recanvis idèntics per dilluns.
També ens comenta que si en qualsevol altra ocasió tenim problemes amb aquesta corretja, o es destensa, s'ha d'aturar de seguida el motor i treure-la, perquè els grans problemes venen si es trava o al donar cops trenca alguna altra peça del motor... ja sabem algo més.

I ara si, acampats a Virgen de la Peña, a passar el cap de setmana el millor possible.
Ens fa mandra anar fins el centre del poble a fer una volta, així que tarda tranquil·la de relax.

Cap a les 21:00 quan comença a fosquejar i nosaltres ja hem sopat, veiem que s'obre una de les portes grans del taller i surt disparat un senyor amb un mono de feina, coneixem al Sr. Tomàs, que ve cap a nosaltres amb la politja trencada a la ma.
Confirma el diagnòstic que ens ha avançat el seu fill i diu que va a mirar una furgoneta Ford que té per reparar si té la peça com la nostra, que si és així ens la posa en un moment i podem continuar camí!! Ens quedem atònits.
Llàstima que la furgo és més antiga i la politja és diferent...ens tocarà esperar fins dilluns, però nosaltres només de pensar que dilluns podrem marxar ja és tota una festa!

Ens diu que ens podem endollar a la corrent, i si necessitem aigua hi ha una aixeta en una cantonada de la nau, i que no ens preocupem per res, que aquí al pati estarem tranquils i no hi ha cap problema.
A sobre hem tingut sort, del pati surt un caminet que puja cap a uns grans camps. Les gosses també han tingut sort i poden córrer al seu aire!

Acabem el dia una mica més tranquils.
Ens informa el Sr. Tomàs que demà és festa grossa a Cabezón de la Sal i que podem anar-hi en tren, des de l'estació que està a menys de 10 minuts del taller.
Si no, anirem a fer un volt a Santillana del Mar, que també està molt a prop.

Pernocta: Taller Tomas Saiz (GPS: N43.36988,W004.0895)
Trajecte acumulat: 1.612 km
Pk/àrea/càmping: -

Diumenge 11 d'agost: Puente San Miguel

9:00 h i 16ºC
trajecte: -

Dia de vacances, de les vacances.
Sense cap pressa ens aixequem per esmorzar, previa sortida amb les gosses.
Ha plogut bona part de la nit, i el dia no acompanya per a cap mena d'excursió, així que descartem de moment anar a Cabezón de la Sal, doncs depenem del tren i fa pinta de tornar a ploure.

Passem el matí trastejant per la auto, les nenes s'entretenen ordenant la seva sessió de "postus" d'ahir, en Manel llegeix i jo ordeno papers i reviso la ruta per adequar-la als dos dies menys de que disposarem, en cas de poder sortir dilluns...però val més ser optimistes.

Durant tot el dia plou i para, torna a ploure, es posa molt negre, sembla que vulgui sortir el sol, torna a ploure...estem desconcertats, però a mitja tarda, desprès de la migdiada, torna a aparèixer el Sr. Tomas, trastejant ara un cotxe que diu que li han de venir a buscar (i és diumenge!!) i ens diu que podem marxar tranquils que ja no plourà més, i que mirem el cel sobre uns cims (sobre els terrenys de la família Botin, els banquers), i que si allà està clar és que ja no plourà més ¿?

Dit i fet, ens arreglem i truquem al taxista de la zona (també ens ha facilitat el telèfon) i en un plis-plas ens planta a Santillana, que està a només 3,5 km de Puente San Miguel, quasi que podríem haver anat caminant si no fos perquè la carretera és estreta i no hi ha gaire voral.

Santillana del Mar, el poble de les tres mentides: "ni es santa, ni es llana, ni tiene mar" està envaït pels visitants.
Nosaltres ja hi hem estat un parell de vegades, quan les nenes eren molt petites, però és un poblet encantador on mai sobra una visita.

Passegem pels carrers empedrats arribant a la plaça, situada a la part alta del poble, i una vegada vist acabem la tarda fent "unas sidriñas".

De baixada no podem deixar de fotografiar una de les estampes més típiques del poble, l'antic rentador de pedra, i comprar un lot de sobaos (la Sandra s'ha aficionat a ells i porta tota la setmana prenent per esmorzar) i una quesada.

Tornem a trucar al taxista que ens retorna "a casa".

Cau la nit sobre Puente San Miquel, mentre el Sr. Tomàs torna a trastejar pel garatge, aquest home no para mai...això ha estat la nostra gran sort!

Pernocta: Taller Tomas Saiz (GPS: N43.36988,W004.0895)
Trajecte acumulat: 1.612 km
Hostaleria: 11,00 €
Records i varis: 36,65 €
Pk/àrea/càmping: -

Dilluns 12 d'agost: Puente San Miguel - Behobia

8:00 h i 17ºC
trajecte: 241

Dilluns, un nou dia i una nova setmana...que encarem amb optimisme.
A les 8:00 h, quan ens hem aixecat, ja hem començat a veure moviment al taller. El Sr. Tomàs i el seu fill han obert portes i ens han comentat que ja havien trobat les peces de recanvi (la nostra i la dels anglesos que porten tot el cap de setmana instal·lats a un hotel), que en poca estona els hi arribaria una i l'altra demà. Per sort ens diu que "per descomptat" la primera a arribar és per a nosaltres!

Cap a les 10:00 h. ja han obert el capó i han començat a reparar, mentre nosaltres hem esmorzar, ens hem dutxat i hem acabat de recollir.
Un cop posada la nova politja només falta creuar els dits i esperar que la avaria no provoqués efectes col·laterals al motor.
Ens diuen que no!! Però que per seguretat la deixaran una estona al ralentí a veure que no s'escalfi el radiador.
Les nenes, emocionades, es preparen un segon esmorzar...unes bones llesques de pa amb tomata i llonganissa ...i...males notícies: a la Sandra se li desenganxa un extrem de l'arc metàl·lic post ortodòncia. Doncs vaja, si ha de passar dues setmanes amb molèsties per menjar ho portem clar!

A la poca estona diu que li molesta molt, que no es veu en cor d'aguantar fins tornar a casa, i ens posem a buscar com bojos possibles ortodoncistes a Torrelavega, la ciutat que tenim més a prop.
Sense gaire fe, doncs aquesta setmana d'agost suposem que tothom tindrà tancat o amb les hores ja reservades, truco a una que fa bona pinta i posa que està obert tot el dia, i, miraculosament, quan li explico que estem de vacances i el que ens ha passat ens donen hora per avui mateix a les 16:45 h. Visca!!

Cap el migdia estem enllestits!
Passo per caixa i deixem enrere els nostres grans herois de les vacances: TALLERES TOMAS SAIZ, sense ells segurament encara estaríem a la cuneta de la benzinera de Virgen de la Peña buscant solucions.

Sortim cap a Torrelavega, que es situa a menys de 5 km de la nostra posició.
Busquem a Park4night un possible pàrquing on parar a dinar i fer temps fins a l'hora d'anar a l'ortodòncia, però quan hi arribem ens trobem estan instal·lats els firaires (en aquest moment recordem que ens va dir el Sr. Tomàs que també estaven de festa major a Torrelavega).
De passada hem vist un altre pàrquing on també podrem fer el fet, i una vegada allà veiem que encara millor, doncs un caminet baixa fins el riu i les gosses s'ho passen d'allò més bé nedant una estona, mentre jo preparo el dinar. (GPS: N43.36988, W004.0895)

Bé, preparar...preparar...no, ens acabem els darrers talls d'empanada que encara portem de Cecebre acompanyats d'una amanida contundent.

Quan arriben les 16:00 h, la Sandra i jo sortim cap el centre, la Clínica Dental Clara Santos està ben bé al centre de la ciutat, en un carrer peatonal al bell mig del casc antic. El Google ens marca 1,5 km des de la nostra posició, així que sortim amb temps, que no és qüestió d'arribar tard.

I que dir, que hem tornat a tenir sort. Ens agafen a l'hora prevista, ens obren fitxa, li recol·loquen en un moment l' arc i ens cobren 30 €... pensàvem que ens costaria molt més car.
Apa, ja podem tornar i seguir ruta, ara si, objectiu Behobia, on havíem d'haver dormit fa un parell de dies.

La resta de trajecte transcorre sense problemes, excepte un lapsus a l'alçada de Bilbao on ens despistem i no seguim la indicació del GPS i hem de fer un tour turístic per la circumval·lació de la ciutat.
Poc abans de les 21:00 h arribem a destí, Behobia.
Situem LaCargoleta en una de les places del pàrquing mixt, just a tocar la frontera, i ens disposem a passar la nit.
Una tranquil·la nit.

Demà comencen les nostres vacances al Pays Vasque Français, l'extrem sud-oest de la Nouvelle Aquitaine.

Pernocta: APN Behobia - gratuït de 19:30 a 9.30 h - (GPS: N43.343309,W001.75686)
Trajecte acumulat: 1.853 km
Gasoil: 73,94 € (1,23 €/l)
Peatge: 15,79 €
Supermercat: 24,95 €
Pk/àrea/càmping: -

Dimarts 13 d'agost: Behobia - La Rhune

8:00 h i 15ºC
trajecte: 81

Ens aixequem sota un cel molt tapat a Behovia, tot i això mantenim el mateix pla de ruta que portàvem previst, primera parada a terres franceses el Chateau Abbadia, a Hendaye.

En realitat Behobia és un barri de la ciutat fronterera d'Irun, i la única cosa que la separa de la veïna Hendaye és el riu Bidasoa. Així que arranquem motors (en Manel continua amb la mosca darrera l'orella amb les bateries, diu que no acaba d'engegar bé), creuem el Pont Internationnal (300 m.) i ja estem a França...per fi hem arribat!
Com anem amb temps fem una ullada al parell de pàrquings que indica la web del castell, i ens quedem en el més proper, marcat com a P2.

Les visites comencen a les 10:00 h, tenim temps de preparar un bon esmorzar i planificar la jornada.
Amb temps sortim cap al castell, situat al vell mig de l'extens Domaine d'Abbadie, avui en dia parc natural protegit.

Durant la segona meitat del s. XIX, Antoine d'Abbadie d'Arrast va fer construir un castell en estil neogòtic. Explorador, geògraf i astrònom, membre de la Acadèmia de les Ciències franceses, somiava amb un castell-observatori de estil gòtic, i amb les guanys dels seus viatges es va establir a Hendaya on va aixecar dit castell.
Les riques col·leccions científiques, d'arxiu i mobiliari són originals i representen un considerable patrimoni cultural representatiu del segle XIX.

Passem per taquilla i fem una volta pels jardins esperant l'inici de la visita guiada, la primera del matí a les 10:00 h. Ens pensàvem que no hi hauria gaire gent però s'omple el primer torn i unes 15 persones escoltem atentament les indicacions de la guia.
La visita és en francès, i ens donen un tríptic en castellà per si ens perdem alguna cosa...
Primer ens fan una introducció explicant detalladament qui era i la vida de Antoine d'Abbadie, i desprès recorrem l'edifici. (No es poden fer fotos de l'interior).

Accedim per un rebedor sense a penes entrada de llum natural i les parets pintades d'un marró fosc, quasi negre, que dona accés a la gran escala d'honor. Decoració que intentava imitar les antigues estances dels castells medievals; la mateixa que es manté en el Gran Saló i els dormitoris.

Capella - Rebedor i Escala d'Honor - Gran Saló
(foto: chateau-abbadia.fr)

Al accedir a la capella ens sembla una peça sobredimensionada per a la resta de l'edificació i les persones a les que havia d'acollir, però amb l'explicació ho entenem: els Abbadie varen aixecar una capella preparada per acollir a tots els grangers i agricultors que treballaven a la propietat. La cambra de la dona d'Antoine, Virginie, té un balconet annex des d'on podia seguir la missa sense baixar a la capella.

En el cor del castell es situa la Biblioteca, ja amb un aspecte diferent, una impressionant sala folrada de llibres, en dues alçades, que deixa enrere el passat medieval i mostra detalls de l'Art Noveau en les seves baranes i suports de forja. Més de 10.000 volums formaven part d'aquesta biblioteca l'any 1896, moment en que Antoine la va donar a l'Acadèmia de les Ciències.

Biblioteca (foto: chateau-abbadia.fr)

I la part final de la visita està destinada a una altra peça clau, l'observatori, una estança totalment diferent a les anteriors, amb molta llum i unes parets clares que invitaven a l'estudi i a la investigació.
Entre sis i vuit científics conformaven l'equip que treballava a l'observatori, estudiant i processant les dades obtingudes amb el telescopi meridià, considerat únic a la seva època doncs permetia obtenir mesures angulars de 1/10.000 de grau.

A la seva mort, l'any 1897, va llegar la propietat a l'Acadèmia de les Ciències, que a dia d'avui en continua sent la propietària, i l'observatori astronòmic va seguir en funcionament fins a l'any 1975.

Observatori (foto: academie-sciences.fr)

Desprès d'aquesta interessant visita cultural continuem ruta, anirem fins a Saint-Jean-de-Luz seguint la carretera D-912. En aquest tram de 6 quilòmetres, conegut com a La Route de la Corniche, el traçat de la carretera avança a la vora d'uns impressionants penya-segats de flysch, característics de tota la costa basca.

Un flysch és una formació estratigràfica formada per roques sedimentàries que es dipositen en fàcies compostes per una alternança de capes de roques dures —calcàries o pissarres, entre d'altres— intercalades amb més toves —com el gres argilós—. Aquesta disposició en capes fines afavoreix l'erosió diferencial, les capes toves són desgastades amb major facilitat que les capes més dures, cosa que fa que les capes dures quedin sense suport, ressaltin en el terreny i s'erosionin més fàcilment però, alhora, les roques dures protegeix a les toves. L'edat d'aquestes formacions va del Cretaci inferior a l’Oligocè i són característiques d'una etapa anterior a l'orogènesi; quan l’orogènia evoluciona es torna més superficial i la molassa es va dipositant a la part més externa de la formació (Viquipèdia).

dimarts 13 agost: ruta prevista

Durant el trajecte hi ha varies zones de pàrquing al voral de la calçada, i ens parem en una de elles per baixar a observar les formacions rocoses i les meravelloses vistes.

La ruta de la "cornisa" acaba a l'extrem oriental de la Badia de Saint-Jean-de Luz, al Fort Socoa, un edifici fortificat que junt al moll planejat per Vauban (sempre i a tot arreu Vauban) protegia el poble dels enemics espanyols durant el s. XVII.

La badia està dividida en dos per la desembocadura del riu Nivelle, a la riba dreta es troba la localitat de Saint-Jean i a la riba oposada la més tranquil·la Ciboure.

Badia de Cibure i Saint-Jean-de-Luz

He llegit que està complicat aparcar a prop del centre del casc antic de Saint-Jean, hi ha una àrea per autocaravanes però té poques places i segur que està ja plena, així que optem per aparcar una mica més lluny, en una zona amb parquímetre horari junt al passeig que recorre la badia, i anar fent un passeig fins el centre.

Les gosses, contentes amb els seus nous arnesos, es preparen per la caminada, i la Morga, com de costum, ha de fer el tafaner pujada a la barana que separa el passeig de la platja...

Des d'aquest punt tenim una vista privilegiada de tota la badia.

Seguim el passeig, en direcció al riu, i el creuem pel pont Charles De Gaulle, l'únic que uneix les dues ribes.

A l'abric del nucli antic trobem el port. Avui en dia, amb la petita flota pesquera es fa difícil imaginar que durant un temps va ser un dels més grans de França.

Una vegada a l'altra riba enfilem cap el centre neuràlgic del casc antic, la plaça amb el mercat cobert (Les Halles, en francès).
Una multitud de gent passeja pels carrers, i envoltant el mercat cobert trobem les parades ambulants del mercat setmanal, cosa que ens complica una mica la passejada, doncs amb les gosses hem d'anar alerta que no estirin el coll i "pesquin" alguna cosa de les parades de menjar!
Per això ens quedem sense fotos...no tenim prou mans per tot.

Entro jo sola a Les Halles, a comprar pa, mentre la "troupe" m'espera a fora, i acabem de fer la volta per desprès començar a tornar cap a la auto.
Les grans casones d'orígen basc integren l'arquitectura d'aquesta zona.
Molts edificis daten de finals del s. XVII, època dorada de la localitat, quan la principal activitat econòmica va passar de la pesca a la pirateria: la localitat es va convertir en la base dels corsaris bascs, que amb la benedicció del rei francès saquejaven els vaixells anglesos i espanyols, considerats enemics de la corona francesa, i tots els botins arribaven a Saint-Jean-de-Luz.

Un cop a la auto, preparats per continuar ruta, continuem notant que li costa arrancar, i en una decisió salomònica ens plantem, no volem estar patint dia si dia també per si ens quedem tirats. La Sandra localitza molt ràpidament un taller Ford a Bayona, que ens queda molt a prop i sortim cap allà disparats, ens separa un trajecte de 20 km per autopista.
Tenim sort al consultar l'horari, obren a les 14:00 i ens plantem al pàrquing tot just obren les portes...esperem que hi hagi sort i ens vulguin atendre.

Expliquem el problema a la noia que ens aten a la recepció, bé, més que problema es que volem que ens comprovin l'estat de les bateries, i si estan malament canviar-les.
La noia ho parla amb el cap de taller, i torna per obrir-nos fitxa i ens diu que ja podem entrar la auto dins el taller que ens faran la diagnosi; si les bateries estan bé i no s'ha de fer res pagarem la diagnosis (crec que em diuen entre 60 i 75 €) i si s'ha de fer alguna reparació llavors faran un pressupost i la diagnosi és gratuïta.

Deixem la auto a dins i agafem una bossa amb quatre coses per fer una queixalada, doncs no hem dinat, i avisem que hi ha les peludes al garatge, per si senten algun soroll estrany!

I...a esperar...

El resultat és que la bateria d'arranque està morta i ens donen el preu per canviar-la. Li demanem que també comprovin la segona bateria, LaCargoleta porta dues bateries de motor connectades en paral·lel així que si una estava malament segurament a fos també la segona.
Efectivament, la segona també està a la UCI...i ens canvien les dues.
Menys de dues horetes des de que hem arribat i sortim, ara si, com nous!!

Suposem que ens ha costat més que canviar-les a Figueres, però comptant que l'any 2013 vam pagar 220€ per dues bateries a preu de cost de taller doncs les va canviar un amic, i ara hem pagat 303€ incloent mà d'obra, ho donem per bo i no hi pensem més...segon agraïment de les vacances per a un taller, en aquesta ocasió ens han atès ràpida i amablement a FORD BAYONNE.

Com no sabíem si ens solucionarien el problema hem estat canviant els plans de ruta i havíem descartat la pernocta prevista als peus del pic de La Rhune (Larrun en basc), doncs quedava apartat de les carreteres principals i era mal lloc per quedar-nos tirats, i pensàvem anar directament al proper destí, Biarritz, així que seguim aquesta segona opció. Estem a tant sols 15 km de la famosa ciutat balneari.

Ja sabem que al pic de l'agost deu ser difícil trobar plaça a una de les dues àrees d'autocaravanes que hi ha a la localitat, però per intentar-lo que no quedi...
Desprès d'un tour pels voltants de l'àrea de Gabrielle Dorziat, doncs un dels carrers d'accès està tallat al trànsit amb valles d'obra i hem hagut de fer la volta per entrar per l'altra punta de carrer, ens trobem un rètol indicador a l'entrada que posa "Milady: 0 - Gabrielle Dorziat: 0", i no, no és el marcador d'un partit de futbol de dos equips locals, es que no hi ha cap plaça lliure a cap de les dues àrees de la ciutat.
Parem el motor i baixo a mirar, realment hi ha dues places buides a l'interior, però la màquina no deixa entrar. Havia llegit a alguna web que trucant al número d'assistència si passava això manipulaven la màquina per deixar entrar, però no...em diuen que potser han sortit amb la auto i tornaran més tard a la plaça que queda lliure, que fins que no s'acaba el temps pagat no es desbloqueja per a noves entrades...doncs vaja...

Ens esperem una estona, estona en la que arriben altres autos i van marxant, i al final optem també per marxar, provarem sort al poble de Azcain, camí de La Rhune, tornem a la ruta inicial del dia.

I com no sempre podem tenir sort, el que imaginem que serà un tranquil poble de muntanya, allunyat del bullícia de la costa, és pitjor que una ratera: estan en festes, a petar de gent i tenen carrers tallats, és impossible accedir als pàrquings previstos, uns perquè no es pot arribar i els altres per que tenen barrera d'alçada. I tot això desprès de més d'una hora de camí per fer els poc més de 20 km de distància que ens separaven de Biarritz, seguint al GPS que ens ha ficat per "la drecera de les vacances".

En mig del caos circulatori, i el tumult de gent, el GPS no recalcula prou ràpid i ens emboca una vegada rera l'altre a les vies tallades...moment de nervis i tensió doncs no veiem alternativa propera per pernoctar, fins que finalment aconseguim agafar la carretera cap a la muntanya de La Rhune i fem servir la darrera bala que ens queda a la recàmara, provarem sort al pàrquing de l'estació del trenet que puja al cim de La Rhune, a només 3 km de la nostra actual posició.

Però comencem a suar quan veiem que a falta de més d'un quilòmetre per arribar els vorals ja estan plens de cotxes!
Mare meva, quina gentada per aquests indrets! Ens hem ben sorprès.
Per sort els cotxes dels vorals deuen de pertànyer als visitants que han arribat per fer les darreres pujades i al pàrquing previst ja s'ha començat a buidar. Trobem lloc a un dels extrems on demà no tindrem problema per sortir.

Desprès de tot el periple podrem acabar la tarda amb una mica de relax, quan marxin tots els cotxes el lloc es quedarà tranquil, estem en plena natura.

Ja que hem arribat fins aquí pensàvem demà pujar en el tren fins el pic i fer la ruta de senderisme que baixa, però en vistes de la gentada i que sembla que estarà pitjor que la Rambla en Festa Major, decidim que marxarem aviat per intentar trobar una plaça a Biarritz, i plantar allà el campament base pels propers dies.
Ens sap greu no pujar al cim, està marcat com un dels "imprescindibles" a la Guia Michelin, però no es pot tenir tot...

Mentre les nenes fan torn de dutxes i es dediquen a editar les fotos dels seus "postus" del dia, en Manel i jo ens acostem a fer una estona el tafaner a l'estació del trenet cremallera que puja a La Rhune.

Hi ha encara un munt de gent, i suposem que encara han de baixar els que han pujat en els darrers torns de viatge, i ens entretenim una estona mirant els panells informatius amb antigues fotografies i un resum de la seva història:

Iniciades les obres l'any 1914 i desprès d'una aturada dels treballs durant la I Guerra Mundial la línia de 4,2 km. que ascendeix des de l'estació fins el cim, amb un desnivell total de 736 m., és inaugurada l'any 1924, i es manté en funcionament fins a l'actualitat gràcies a que és la única manera motoritzada de pujar-hi, doncs l'any 1978 la població de la propera localitat de Sare va rebutjar en referèndum la construcció d'una carretera que pugés fins al cim.

Quan comença a fosquejar i ja quasi no queden cotxes arriben unes quantes autos més.
Sopem i ens posem un capítol més de la sèrie que seguim aquestes vacances. Fem una darrera passejada a les gosses ja de negra nit, i tanquem llums envoltats de silenci.

Creuarem els dits per demà tenir sort a Biarritz...

Pernocta: APN Tren de la Rhune - gratuït de 19:30 a 9.30 h - (GPS: N43.32774, W001.60177)
Trajecte acumulat: 1.934 km
Peatge: 5,50 €
Supermercat: 0,95 €
Entrades: 35,00 €
Pk/àrea/càmping: 2,50 €

Dimecres 14 d'agost: Behobia - La Rhune - Biarritz

8:00 h i 14ºC
trajecte: 21

El dia s'aixeca gris i nosaltres ens movem ràpid, hem d'aconseguir una plaça a Biarritz si..o si!
A les 8:00 hr. som els primers a moure'ns del pàrquing, quan ja han començat a pujar els cotxes més matiners per agafar el primer trajecte del tren, marcat per a les 8:20 hr.

Fem els poc més de 20 quilòmetres que ens separen de la ciutat, i ens plantem a la porta del recinte, una altra auto ens ha guanyat la partida i està bloquejant l'accès, el marcador actual és: "Milady: 0 - Gabrielle Dorziat: 2"... dues places, dues autos esperant, o sigui que BIEN! tenim sort.

Baixo a mirar que passa, que el francès de davant no entra, i em diu que no es pot entrar, potser s'ha mogut el marcador sense que ell ho veiés o es pensa que està a l'altra àrea, la de Milady.
Diviso dues places a l'interior, una (bona) al lateral i l'altra (dolenta) al costat del punt de servei...per un moment el meu àngel/dimoniet interior delibera, però finalment faig de bona samaritana i li explico com funciona el control d'accès (que ahir vaig estar manipulant una bona estona a veure si ens deixava passar).
Es paga amb targeta de crèdit i es pot triar entre dues tarifes, 24h o 48h, i et surt un tiquet amb el codi d'accès, que també és el que serveix per obrir la barrera al deixar l'àrea.

Com era previst, el francès agafa el millor lloc...i nosaltres de cap cap a la plaça a tocar del punt de servei i la zona de descarrega de grises...de tota manera no ens amoïnem, ara ja amb plaça segura som com l'aranya dels documentals...a l'espera de la nostra víctima, o sigui els primers que marxin i ens deixin una altra plaça més adient. Fent temps aprofitem per esmorzar, no hi ha pressa...estem de vacances!

Tenim temps d'anar a inspeccionar els voltants de l'àrea, un camí posterior enllaça amb una zona verda i un camí de senderisme pels volts de Biarritz, així que no tindrem problemes per fer unes bones passejades amb les gosses, i en una d'aquestes que veiem un francès recollint els calços, i al preguntar-li si marxa, amablement ens respon que si, que de seguida quan acabi de de recollir. Toca operació ràpida de canvi de lloc. En l'estona que portem a dins ja han aparegut varies autos que s'han quedat una estona en la barrera a veure si podien entrar...

Per fi tenim sort, agafem un dels millors llocs de l'àrea...ara si comencen les vacances!!

Aprofitem la resta del matí per a visitar la Cité de l'Océan, que ens queda a poc més de 5 minuts caminant des de la nostra posició.

Ubicat en un modern edifici, el museu està dedicat de manera interactiva i virtual a les ciències del mar.

Agafem l'entrada combinada del Museu i l'Aquari, situat al Port Vell de la ciutat, i que visitarem demà.
La visita és interessant, hi ha zones d'explicacions interactives, projeccions en 3D, i atraccions de realitat virtual.

El que ens agrada més és una projecció amb unes ulleres de realitat virtual que es veu seguts en unes cadires giratòries on tens la total impressió que participes d'una immersió nocturna entre taurons. Pots veure les imatges inclús girant-te cap enrere!
I la més divertida una que és una simulació d'una competició de surf, en Manel i jo ens llencem amb el casc virtual buscant la gran onada mentre a les nenes els hi fa vergonya i es dediquen a mirar i riure...

I cap a dinar i descansar una mica, i aprofito el nostre jardinet particular per fer tranquil·lament el cafè mentre repasso les notes i reprogramo la ruta, crec que serà millor invertir l'ordre del camí que portàvem marcat...però de tota manera anirem fent sobre la marxa.

S'ha quedat una tarda molt agradable, i tot i ja passen de les 17:00 h anem cap a la platja. Pensem que és una mica tard i no hi haurà gent, però ans al contrari, hi ha una gentada que espanta.
Estem a la Plage de la Milady, i la perspectiva des de dalt de les escales d'accès es impressionant.

Passem una bona estona sorpresos de lo bé que s'hi està, no fa la calor a la que estem acostumats a la Costa Brava, on el sol et rosteix la pell si et despistes, aquí la temperatura és ideal per estar-hi hores, i el que inclús ens sorprèn més és lo bé que s'està dins l'aigua. La temperatura és perfecta, i quasi passem tota l'estona en remull.

Una bona estona desprès recollim i tornem a l'àrea, on ens ocupem de les gosses i ens preparem per anar cap el centre de la ciutat.

A la web del transport públic de Biarritz, Chronoplus, vaig veure que circulen navettes gratuïtes per anar al centre, i una parada està just davant de La Cité de l'Océan, però quan arribem, esperem una estona i no la veiem passar.
La parada dona servei a dues línies que fan el trajecte cap el centre, la 10 i la 13 , i esperem a la que arribi primer.
Quan anem a pagar els bitllets el conductor ens recomana els de 24h i diu que és el que ens sortiran millor de preu: 2€/24 hr per persona més un suplement de 20 cèntims per la targeta recarregable. Dit i fet, pago 8,80 € pel transports d'avui i demà, doncs com són quasi les vuit i s'activen en el primer trajecte, demà tindrem tot el dia per utilitzar-los.

El bus circula paral·lel a la costa, per la Avenue Beau Rivage, i ens baixem a la parada Héliante, just al començament del centre del casc antic.
Els carrers estan plens de gent, i per sorpresa trobem que avui és dia de mercat nocturn a Les Halles de la ciutat, i a part un munt de parades de menjar, artesania, i productes locals omplen els carrers que envolten el mercat cobert.

L'aire basc es respira a l'ambient i un munt de locals, bodegues i tavernes, amb les taules de les terrasses plenes serveixen sidra i pinxos.
Les nenes diuen que tenen gana i que ja sopen aquí, la Sandra Galette Bretonne i la Núria un "talo", especialitat d'Euskadi i Navarra que és una tortita de blat (com les mexicanes) però farcida de xistorra, panxeta i formatge.

I en Manel i jo mirem...perquè de la gentada que hi ha és missió impossible trobar un lloc on seure a beure quelcom, acabem de fer una volta, comprem un parell de coses al mercat i tornem a la auto, on el nostre rebost no defrauda i podem fer un petit refrigeri maridat amb la corresponent copa de vi!

Acabem el dia amb una sobretaula tranquil·la a la fresca, al nostre porxo.
Demà més Biarritz.

Pernocta: ASN Gabrielle Dorziat - 12€/24h - (GPS: N43.45988, W001.5689)
Trajecte acumulat: 1.955 km
Supermercat: 22,90 €
Hostaleria: 18,00 €
Entrades: 88,00 €
Records i varis: 8,80 € (bitllets bus 24h)
Pk/àrea/càmping: 12,00 €

Dijous 15 d'agost: Biarritz

8:00 h i 15ºC
trajecte: -

Despunta un nou dia a Biarritz, i una vegada més el pronòstic meteorològic no sembla gaire favorable, densos núvols tapen l'horitzó i una brisa fresca fa que sigui necessari el paravents per fer el passeig matinal.

En Manel ha sortit a correr d'hora amb la Mica i la Morga i jo passejo amb la Nana, que amb els seus ja catorze anys es mereix uns matins més pausats.
Desprès d'esmorzar fem el recorregut en bus cap el centre.

Baixem a la mateixa parada d'ahir, però en aquesta ocasió ens dirigim cap el cantó oposat de la plaça de Les Halles, anem cap al Plateau de l'Atalaye, un promontori sobre el mar que separa l'antic port dels pescadors (Le Port des Pêcheurs) de la Plage du Port Vieux.

Les arcades perimetrals de la petita Plage du Port Vieux ens recorden a La Concha, de Sant Sebastià, però en miniatura.

Nens de les escoles de surf es preparen per a les lliçons matinals, mentre alguns banyistes atrevits ja neden sota els núvols.

I a l'extrem, en front de la Esplanade des Anciens Combattants, una placeta circular on s'aixeca un monument en honor dels morts per França durant les dues grans guerres, trobem l' Aquarium, també anomenat Musée de la Mer: el nostre objectiu del matí.
Des de que la Núria ha decidit que estudiarà la carrera de Ciencies del Mar, no podem obviar la visita a cap museu o aquari relacionat amb el mar!

Concebut pel Marquès de Folin la segona meitat del s. XIX no va ser fins a desprès de la I Guerra Mundial que l'ajuntament de la ciutat va projectar la creació d'un institut/museu oceanogràfic per explorar i estudiar les aigües del Golf de Biscaia.
El Museu del Mar, ubicat en un nou i modern edifici Art-déco finalment va obrir les seves portes l'agost de l'any 1933, tot i que la inauguració oficial es va dur a terme 2 anys més tard.
Més que un aquari en si el Museu tenia com a objectiu primordial mostrar l'oceà en totes les seves formes: els fons marins, el paper de la mar en la formació dels continents, les poblacions aquàtiques, així com l'exploració i explotació d'aquests espais que cobreixen el 71% de la superfície terrestre.
Des de llavors i fins a l'actualitat l'edifici ha viscut varies remodelacions i ampliacions, doblant actualment la superficie inicial amb l'aixecament de dos nous pisos superiors, i dotant-se d'un modern equipament i instal·lacions.

Tot i que arribem a primera hora el fet que no faci bon dia suposem que ha animat a moltes famílies a dedicar el matí a la visita de l'Aquari, i hi ha força xivarri a les primeres sales, però invertim l'ordre de visita i pugem al pis superior, on a l'entrada ens han dit que en pocs minuts començava una explicació sobre les foques.

A la terrassa panoràmica del pis superior ens situem a primera fila i escoltem l'explicació del cuidador de les foques que acull actualment l'Aquari mentre els hi dóna de menjar.
No tenen els animals per fer cap espectacle ni ensinistrar-los, si no que son exemplars ferits rescatats de les costes properes i estan aquí fins que es recuperen i es poden tornar a alliberar.
Excepcionalment, els animals que es considera que no son capaços de sobreviure en llibertat es queden com a hostes residents.

Tornem a baixar i fem tot el recorregut.
Les peixeres i tancs estan molt ben ambientats, i inclús veiem alguna espècie que encara no coneixíem (cosa estranya desprès dels maratons que ens fa empassar la Núria de documentals marins a la tele!)
Des dels finestrals tenim una vista de la Rocher de la Vierge, cap a on ens dirigim al finalitzar la visita.

La Rocher de la Vierge és el mirador més famós de la vila, i deu el seu nom a l'estatua de la verge que es va instal·lar al cim de les roques l'any 1865 per conmemorar la miraculosa tornada dels baleners de Biarritz en mig d'una gran tempesta.
Una primera passera de fusta, manada construir per Napoleó III, unia la roca amb terra ferma. Posteriorment Gustave Eiffel va ser l'encarregat de dissenyar una passera metàl·lica més resistent, i instal·lada l'any 1887 és la que avui en dia encara dóna pas als vianants fins a la roca.

Vistes de la Grande Plage des del mirador

Sembla que els núvols comencen a escampar, i ens dediquem una estona a contemplar el paisatge i el vol de les gavines mentre les nenes es dediquen a la seva sessió diaria de "postus".
Fem el recorregut a la inversa cap a la parada de bus, i ara podem admirar la peculiar platja du Port Vieux des d'una altra perspectiva.
Camí de tornada, aprofitem per comprar els corresponents records de la ciutat, doncs aquesta tarda no sabem si tornarem cap al centre, hem vist que les línies de bus alteren els trajectes i horaris doncs aquesta nit estan anunciats uns grans focs d'artifici i potser hi haurà massa enrenou, optem per baixar a la platja del costat de l'àrea a veure'ls des d'allà.

Una vegada a l'àrea, ens acomodem per gaudir d'una tarda de relax i ens preparem un vermutet mentre preparem el dinar a la barbacoa, avui toca arròs caldós amb calamars...del xef Manel!

Seguint la línia dels dies anteriors, passades dels dues de la tarda, desapareixen tots els núvols i llueix un bon sol en mig d'un cel d'un blau intens, tindrem una altra post-migdiada de platja.

La platja està plena de gent com ahir, amb la diferència que ahir l'aigua estava totalment en calma i avui hi han moltes onades. La zona de bany queda restringida a una petita franja entre dues banderes, just davant la torre dels socorristes.
Nosaltres, tant pantxes, anem cap a la riba on s'acumula molta gent que remulla els turmells i mira com molts altres salten les onades.
La Sandra es queda parant el sol i la Núria i jo anem a capbussar-nos...sense pensar que les onades son més fortes del que semblen...i, com és la dita? en aquesta vida al menys s'han de fer tres coses: plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre ¿?
Bé aquest blog no és un llibre, però es pot donar per "escrit", així que jo afegiria una quarta: que et rescatin els "vigilantes de la playa" de sota les onades!!!

Doncs si, pendent de la Núria i sense preveure la força de la ressaca de les onades, perdo l'equilibri abans d'arribar a "zona segura" i em quedo a terra de ningú sense poder posar-me en peus entre anar i tornar d'onada.
Sota l'aigua, només de pensar en els que em deuen estar veient des de fora em ve el riure fluix i encara em costa més aixecar-me, i just quan ja ho aconsegueixo noto unes mans que m'agafen pels dos braços i m'estiren en fora...
quina vergonya!!!
Escolto: C'est bien?? I jo fent cara de "tot controlat" bien, bien, merci
Mare meva!! I la Núria mirant tota l'escena des de dins de l'aigua!!
Però per riure, també la revolca la onada al sortir, i acabem passant per les dutxes intentant buidar els bikinis de tota la sorra que s'ha acumulat a dins!

Bé, ja tenim una altra anècdota, i apa que no riuran estones a costa meva...
Tornem a la auto, on fem una segona dutxa, i encara queda el plat ben ple de granets de sorra.

Decidim no anar al centre i acabem de passar una tarda de relax al nostre jardinet, i desprès de sopar recollim ja taula, cadires, toldo i tot el que teniem a fora així demà al matí ja ho tindrem tot fet.

I, minuts abans de les 22:30 h, hora en que hem llegit que comencen els focs d'artifici, anem cap a la platja i agafem lloc a les escales que baixen cap a la sorra. Grupets de gent ja estan col·locats i poc a poc es van afegint més famílies provinents, suposem, dels apartaments i càmpings propers.

I comença, l'espectacle.
El punt de llançament dels coets és la Grande Plage, a l'altre costat de la ciutat, però per sobre els edificis veiem bastant bé les explosions de colors.

I, mai millor dit, final de traca per a la nostra estada a Biarritz, una ciutat que ens ha sorprès molt gratament, superant les nostres expectatives.

Pernocta: ASN Gabrielle Dorziat - 12€/24h - (GPS: N43.45988, W001.5689)
Trajecte acumulat: 1.955 km
Records i varis: 34,55 €
Pk/àrea/càmping: 12,00 €

Divendres 16 d'agost: Biarritz - Vieux-Boucau les Bains

8:00 h i 16ºC
trajecte: 53

Ens aixequem sota un cel serè a Biarritz, tot i això la temperatura a primera hora encara és fresca. La tónica dels dies aquí és matins amb la jaqueteta i a partir del migdia comença a apretar la calor i arriba l'hora de la platja.

Esmorzem dins de la auto i ens disposem a deixar l'àrea previ pas pel punt de servei per fer canvi d'aigües.
Al introduir el codi per obrir la barrera de sortida la màquina et demana si la sortida és definitiva, per desbloquejar la plaça, i pel que veiem hi ha gent que ja porta més de les 48 h. i que cada dia renoven el tiquet...feta la llei, feta la trampa. El que no entenem és com treuen un nou tiquet sense posar el vehicle davant la barrera d'entrada, doncs a l'hora d'entrar si no detecta vehicle no dona tiquet.

Els plans inicials previstos eren visitar durant el mati la veïna localitat de Bayonne i desprès passar la tarda i pernoctar a Capreton, en una àrea que feia bona pinta al cantó de la platja. Però obviem Bayonne, i avancem terreny per recuperar el temps perdut.
Dedicarem el matí a fer una volta per Capbreton i desprès intentarem trobar plaça a una de les àrees del poble costaner de Vieux-Bocau.

divendres 16 agost: ruta prevista

Travessem Bayonne, creuem el riu Adour, i en 30 quilòmetres ens plantem a Capbreton. Com la intenció era anar a l'àrea no porto coordenades de cap pàrquing al GPS, i fem ús de l'aplicació Park4night per trobar un, però al arribar està barrat per unes grans pedres que no deixen passar vehicle més ample que un utilitari. El GPS ens vol fer enllaçar amb l'autopista a la sortida de Biarritz i ho configuro perquè eviti els peatges ... ara ja iniciem la manera "slow travel".
Per sort en un carrer proper, entre un estadi esportiu i un descampat, trobem un bon lloc. (bé algú ho ha trobat abans que nosaltres, doncs hi ha una auto amb símptomes d'haver passat la nit.)

Recorregut per Capbreton

La petita localitat de Capbreton, que avui en dia relacionem amb la platja i el surf va tenir un important passat mariner a la desembocadura inicial del riu Adour.
Important port balener, va viure el seu esplendor durant els segles XV i XVI, quan molts comerciants i armadors feien negoci exportant els seus productes (peix, vi i fusta dels boscos propers) cap a Espanya, Portugal i Flandes.
Desprès d'una important obra d'enginyeria, que va desviar la llera del riu fins a la desembocadura actual a Bayonne l'any 1578, el poble va anar perdent rellevància comercial i no va ser fins a finals del s. XIX, amb la moda dels banys i balnearis que Capbreton no va tornar a ressorgir.

Tot i que ja llueix un bon sol de bon matí ens posem les jaquetes doncs la temperatura és fresqueta.
Deixem el pàrquing i ens dirigim primer cap a la zona del port, volem fer una volta per Le marché aux poissons (mercat del peix).
Caminem pel passeig que voreja el riu fins a l'entrada al port.

Marea baixa al port recreatiu de Capbreton

Al final del passeig, al Quai (moll) Georges Pompidou trobem el curiós mercat. Al costat de l'edifici de Capitania, 19 parades amb tendal blau mostren la captura de la jornada.
L’Enfant terrible, Le P'tit Loup, Le Gavroche, Le Viking et Le Croesus, Le Petit Prince o L’Accalmie, son una mostra dels peculiars noms de les parades, que en realitat són els noms dels 19 vaixells pesquers que operen al port.
Aquestes 19 embarcacions han mantingut una activitat de pesca artesanal, principalment amb xarxes, amb la peculiaritat que gràcies a un decret signat al s. XVII els mariners poden vendre les captures directament, sense passar per subhasta, i poden fixar ells mateixos els seus propis preus.

Nosaltres no comprem peix, però no deixem passar l'oportunitat de comprar les nostres primeres ostres!!!
Girem cua i anem cap al centre de la vila.
El carrer per vianants, General-de-Gaulle (anomenat popularment "Grand´rue") atrau a la majoria dels turistes.

Algunes cases mantenen les antigues façanes d'entramat de fusta ("à colombages") i dues en concret surten remarcades a la guia, se les anomena les Cases dels Anglesos, doncs la tradició oral diu que es van construir quan Aquitània estava sota dominació anglesa (1152-1453).

Comprem pa i pastes per als postres i tornem a la autocaravana, continuem ruta cap al destí de pernocta d'avui.
Circulem per la D79 en sentit nord, una estreta carretera que puja enmarcada per inmensos pinars. Un carril bici, paral·lel, ens acompanya durant tot el trajecte.

Com era d'esperar quan arribem l'àrea està a vessar!
En la màquina de pagament de l'entrada hi ha enganxada amb celo una nota amb el que sembla una llista d'espera però cap auto està fent cua, algunes estan aparcades en un lateral de l'inici del carrer.

Pregunto a una gent que està fent petar la xerrada a prop i em diuen que no saben res de la llista, que ells van entrar ahir i el paper ja hi era, i com la pantalla marca ¡¡1 única!! plaça lliure, faig el pagament i som-hi! cap a dins.

En Manel es comença a desesperar quan veu el panorama, moltes autos amb el toldo ocupen més d'una plaça amb les taules i les cadires ben escampades...però sembla que això és el que s'hi val aquí, i hem de fer tota la volta al recinte intentant trobar el forat. Per nosaltres, que no ens agraden les acumulacions, és una mica agobiant.
Finalment fiquem LaCargoleta entre dues autos que fan tota la pinta de portar bastant temps instal·lats aquí, i això que la normativa posa que l'estada màxima és de 4 dies...
Estem de vacances i no val la pena fer-se mala sang, així que "on vagis ... fes el que vegis ...", i dit i fet: toldo fora i taula parada a l'exterior per degustar les nostres primeres (de moltes) ostres d'aquestes vacances!

Vieux-Boucau, abans anomenat Port d'Albret, va perdre, al igual que Capbreton, la seva importancia portuaria al desplaçar la llera de l'Adour cap a Bayonne.

L'àrea d'autocaravanes es troba en un lloc privilegiat, encaixonada entre el Lac Marin i un canal que conecta l'Etang de Pinsolle amb l'oceà.

El llac, que és un embassament artificial creat l'any 1966 per evitar els problemes de sedimentació que patia la desembocadura del petit riu costaner de Soustons, s'ha convertit actualment en un destacat centre turístic i residencial de la costa de Les Landes.
Agafem els estris i ens disposem a gaudir de la nostra tarda de platja.

Seguim, com un munt de gent més, el caminet que ens porta fins a la sorra. Realment les platges de la costa landesa són espectaculars.

Busquem un forat per plantar les tovalloles i ens posem en mode relax-time.
Quan considerem que en tenim prou de sol i mar fem camí de tornada cap a l'àrea, però enlloc d'anar directament a la autocaravana anem a fer el tafaner a la zona confrontada amb la riba del llac.

Tot i aquesta platgeta sembla molt tranquil·la, ideal per estar-hi amb nens petits, res a veure amb el blau profund de l'Atlàntic on érem fa pocs minuts.

Desprès del torn de dutxes fem un passeig amb les gosses i anem a comprar uns gelats a la zona de xiringuitos que queden a l'altra cantó d'una petita passera de fusta que creua el canal.

Sopem al nostre porxo i ho deixem tot recollit al acabar per demà marxar a primera hora del matí.

Fins aquí arriba el nostre periple pels Pyréneés Atlantiques i Les Landes, demà iniciem la segona part del nostre viatge, on refarem el nostre rutòmetre per prioritzar les zones a visitar...

Pernocta: ASN Soustons-plage - 16€/24h - (GPS: N43.77532, W001.41034)
Trajecte acumulat: 2.008 km
Supermercat: 113,06 €
Hostaleria: 4,00 €
Pk/àrea/càmping: 16,00 €

Continuar llegint... COSTA ATLÀNTICA 2019 (II): GIRONDE i CHARENTE MARITIME