Com de llarg i pesat se'ns ha fet aquest any arribar fins a les vacances! ... cada any és més feixuc...gairebé que necessitem ja unes vacances perpètues 😅
Bé, però finalment ja estem a les portes.
També és perquè aquest any ens ha tocat el segon torn a la feina, o sigui que sortim la segona quinzena d'agost, i després de nou anys tornem a Alemanya.
El 2014 vam recórrer la mítica Selva Negra i ara seguirem la ruta turística més famosa del país teutó, la coneguda com a Romantische Strasse o Ruta Romàntica.
Ruta General
Com que tenim previst recórrer el trajecte de la Romantische Strasse en sentit nord, és a dir partint de Füssen i arribant a Würzburg, hem planejat per a la tornada seguir la Vall del Rin, en direcció oest, fins a Coblença (Koblenz) i aquí enllaçar amb el riu Mosela, que serpentenat entre vinyes ens portarà fins a Tréveris (Trier) , molt a prop ja de la frontera amb Luxemburg.
Aquestes vacances sortim amb LaCargoleta al mínim d'ocupació: en Manel de capità, jo de copilot i guia turística, i les grumets Mica i Morga, que sempre van contentes a tot arreu.
Escalfem motors i marxem!
Divendres 11 d'agost: FIGUERES - ORANGE
18:30 h i 30ºC
trajecte: 308 km
Encara que cada any diguem que "aquest any portem el just de roba i menjar"...doncs sortim, una vegada més, amb l'armari de gom a gom, per si...i amb la nevera que he hagut de ficar les coses com si fos un Tetris!
Enfilem l'autopista fins a la frontera, saltem a França i devorem quilòmetres per l'A9, alhora que anem picotejant patates xips i uns daus de formatge. No és qüestió de passar gana, que soparem tard!
Com que no sabíem hora de sortida i estat del trànsit no he marcat cap punt de pernocta, però decidim arribar fins a Orange, passat Avignon. El que havia de ser un trajecte de tres hores i mitja acaba sumant una hora més per la retenció que trobem, tots dos sentits de l'autopista van plens, i aparquem a Orange passades les 22:30 h.
Després d'un sopar ràpid ens quedem una estona a taula aprofitant la nostra situació privilegiada; fa calor però és suportable, i des d'aquest pàrquing, on es permet la pernocta de les autocaravanes, podem admirar un il·luminat Arc de Triomf romà.
Arc de Triomf d'Orange
Orange, ciutat del departament de Vaucluse, al cor de la Provença, fundada el 35 a.C. pels veterans de la segona legió gàl·lica, compta amb dos monuments antics excepcionals que daten del segle I a.C., catalogats avui dia com a Patrimoni mundial UNESCO:
- El Teatre Antic, edificat durant el regnat de l'emperador August, molt ben conservat, amb un mur d'escena de 103 metres de llarg i 37 metres d'alçada, que continua utilitzant-se actualment gràcies a la seva increïble acústica.
- L'Arc de Triomf, guardant l'entrada nord de la ciutat, era símbol de l'imperialisme romà, i estava dedicat a la glòria dels fundadors de la ciutat (els veterans de la legió gàl·lica), i després a l'emperador Tiberi.
Pernocta: Pk ORANGE - gratuït, sense serveis - (GPS: N44.1420, E4.8059)
Trajecte acumulat: 284 km
Supermercat: 113,09 €
Peatge: 40,70 €
Dissabte 12 d'agost: ORANGE - FREIBURG IM BREISGAU
6:00 h i 22ºC
trajecte: 647 km
Quan despunta el dia ens posem en ruta aprofitant que el rellotge biològic encara està en mode “treball” i no ens costa matinar.
Tot i estar al costat de la carretera hem passat una nit molt tranquil·la.
La jornada d'avui la dedicarem a creuar França per dormir, ja, a terres alemanyes. Punt de pernocta previst: Friburg de Brisgòvia (Freiburg im Breisgau)
Pugem, a bon ritme, direcció Nord per la A-7, fent les corresponents parades per esmorzar i posar gasoil (buscant sempre les benzineres lowcost que no ens facin desviar gaire de la ruta).
Just abans de Lió ens desviem a la dreta per circumval·lar la ciutat per la A-46, seguir per la A-42, A-40,A-39 fins a Dole on ja ens incorporem a la A-36 que ens portarà, sentit Est, fins a la frontera francoalemana.
Creuem un dels ponts que separa els dos països salvant la frontera natural formada per la llera del riu Rin i el Gran Canal d'Alsàcia, enllaçant amb l'autopista (Autobahn-5), disparats cap a Friburg.
L´àrea d´autocaravanes es troba fora de la zona de baixes emissions de Friburg, encara que nosaltres tenim etiqueta verda i podríem accedir sense problema.
La sorpresa és majúscula quan arribem i veiem el col·lapse de vehicles a la zona, els cotxes ocupen tots els pàrquings propers i fan cua al carrer esperant poder aparcar!
L'àrea, tot i tenir espai per a unes 100 autocaravanes, està fins a la bandera, i hem d'esperar fins que un dels encarregats ens doni pas i ens indiqui on posar-nos... estan aprofitant tots els racons i passos per inquibir vehicles.
Pensàvem que hi hauria gent però no ens imaginàvem això ni de bon tros.
Bé, doncs ja col·locats, passo per la caseta que tenen d'oficina i faig el chek-in, 2 nits a 13€ la nit, i podem dinar tranquils i relaxar-nos.
A mitja tarda ens disposem a anar cap al centre, i en aquest moment ens adonem del que passa realment: aquesta nit tenim concert a l'esplanada de l'altra banda del carrer, però no concert... macroconcert! Un tal Apache 207, un raper alemany, que aquí ha de ser molt famós, per l'afluència de gent que ja comença a arribar, i el desplegament a la zona.L'àrea ocupa la zona de pàrquing d'autobusos del nou estadi de l'SC-Freiburg, i per això està tancada els dies de partit; informació a: www.stellplatz-freiburg.de
No accepten targetes de crèdit, només pagament en efectiu.
La parada del tramvia, que és a cinc minuts de l'àrea, està fora de servei per seguretat, i ens toca anar a la següent, que per sort ens queda només a 600 metres de distància.
Comprem, al mateix tramvia, un bitllet "duo" per a un dia (surt més a compte que bitllets individuals) i ens porta fins al centre de l'Altstadt (centre històric).
Ara ja, a passejar.
Freiburg im Breisgau és una ciutat encantadora, i la seva Münsterplatz (Plaça de la Catedral) ens atrau com les flors a les abelles; allí acabem la tarda, compartint una de les taules que tenen muntades al centre, i degustant un parell de copes de vi de la zona que serveixen en una parada de "vi a copes".
La tornada a l'àrea és una odissea, el tramvia va tan ple que semblem sardines en llauna, i a cada parada s'hi afegeix més gent!
I nosaltres anem pujats, però quan ens acostem a la darrera parada riuades de gent van a peu cap al concert. Grups de joves, famílies, parelles de mitjana edat, de tot; alguns s'acomoden i preparen per fer pícnic a la zona verda que envolta l'àrea... crec que avui no podrem dormir fins tard.
Mentre sopem comencen les primeres cançons, i quan anem cap al llit pujo una estona a tafanejar traient el cap per la claraboia del menjador. Alguns dels nostres veïns han tingut la mateixa idea...
Finalment, la música es va diluint mentre ens deixem endur pel somni ZZzzzz.
Pernocta: ASN FREIBURG - 13€/24 h serveis inclosos (electricitat a part,pagament amb monedes) (GPS: N48.0159, E7.8342)
Trajecte acumulat: 955 km
Peatge: 87,30 €
Gasoil: 133,54 €
Hostaleria: 11,00 €
Varis: 9,50 €
Pk/Àrea: 15,00 €
Diumenge 13 d'agost: FREIBURG IM BREISGAU
8:00 h i 21ºC
trajecte: - km
Saltem del llit i iniciem el dia sota un amenaçant cel gris...esperem que millori el temps.
L'àrea llinda amb el Campus de la Universitat d'Enginyeria de Friburg i l'estadi de futbol Europa Park Estadion, amb unes àmplies zones verdes, que en Manel aprofita per fer una passejada matinal amb les gosses, ja que no ens podran acompanyar al centre.
Comprem un altre bitllet “dia duo” i pugem al tramvia, que avui va gairebé buit.
Baixem a la parada que ens queda més propera a la Martinstor (Porta de Martin), que és la més antiga de les dues torres encara existents de les primeres muralles de Friburg, construïdes a principis del s. XIII.
Exterior i interior de la Martinstor
Caminem pel centre, encara tranquil a aquesta hora d'un diumenge al matí, i ens arribem a l'entrada oposada de l'antiga muralla, la Schwabentor (Porta dels Suaus), sortida que donava accés al riu.
Sortim de l'Altstadt per la Schwabentor i unes escales ens porten fins a un pas elevat que connecta amb Schlossberg (literalment “turó del castell”), on queden les restes de l'antiga fortalesa.
Pugem només, per un sinuós camí de fort pendent, fins a la Kanonenplatz (Plaça dels Canons), que malgrat el seu nom no conserva cap resta de les antigues armes, però la vista sobre les teulades de la ciutat és espectacular... per sort el dia s'ha clar i comença a lluir el sol.
Amb el sol també augmenta la calor i tornem cap avall buscant l'ambient més fresc que es respira pels estrets carrerons de la zona anomenada Klein Venedig (Petita Venècia). Aquest barri de pescadors durant l'edat mitjana conserva l'estètica de l'època; els carrers Gerberau i Fischerau estan separats pel petit canal Gewerbekanal, on els pescadors i adobers realitzaven les seves tasques diàries.
És un barri realment bonic!
Ens entretenim una estona buscant l'estàtua del cocodril al canal i tornem a la Münsterplatz sortejant els nombrosos Bächle (rierols) que trobem pel camí.
Aquests canals pavimentats amb llambordes planes, proveïen la població, ja al s. XII -època de la fundació de la ciutat- amb aigua potable, per a ús domèstic i per apagar incendis.
Avui dia, els "rierols" de Friburg són el lloc de trobada de les carreres de barquetes de fusta que tenen tots els nens de la ciutat, i on els turistes acalorats remulles els peus.
A la Münsterplatz, com el seu nom indica, s'alça majestuosa la catedral, que es va salvar miraculosament de les bombes de la II Guerra Mundial.
Dedicada a la Verge Maria es va iniciar en estil romànic cap al 1200, però aviat es va passar al gòtic, que és l'estil preponderant a l'edifici, destacant de manera especial a la torre, una de les més interessants de l'Edat Mitjana alemanya, que va sent més filigranada a mesura que ascendeix en alçada.
Estem una estona aprofitant la frescor de la penombra interior, admirant els colorits vitralls donats per antigues famílies riques i els gremis d'artesans; les més antigues, a tocar de l'entrada sud, daten del segle XIII.
Ens acostem al migdia, i abans de tornar a l'àrea, busquem una taula amb ombra per refrescar la gola. Es veu que aquesta tarda hi ha partit del SC-Friburg, la ciutat és plena d'aficionats amb la samarreta vermella del seu equip. Les terrasses estan plenes, però per sort llegim que juguen fora de casa i comencen a desocupar les taules de mica en mica.
Finalment aconseguim asseure'ns en un racó de la Augustinerplatz, una curiosa plaça empedrada que s'estén sobre el pendent d'un suau turó.
A l'hora de dinar, aprofitant que estem endollats, posem el ventilador per refrescar una mica l'ambient, i quan marxem a mitja tarda cap al centre el deixem connectat, refrescant les peludes, que dormisquegen al seu cau.
Les nostres darreres hores a Friburg les aprofitem per practicar un costum local durant els mesos d'estiu: pasar el capvespre a un Biergärten.
Els Biergärten (en singular, Biergarten, "jardí de la cervesa" en alemany) són terrasses típiques de Baviera, on es serveix cervesa com a producte principal. A la regió de Franconia, els Biergärten reben l'apel·latiu de Bierkeller. Una característica essencial dels Biergärten tradicionals és que el client té dret a portar i consumir el seu propi menjar, i només paga la beguda. Són típiques dels Biergärten les taules i els bancs de fusta (Biergarnituren), així com la presència d'arbres. El sòl sol ser de graveta, i habitualment també és possible comprar menjar típic.
Bé, ja tenim uns posa gots per afegir a la col·lecció!
Avui el dia ha estat més tranquil a l'àrea, i han quedat diverses places lliures, segons sembla ahir vam arribar en un moment excepcional.
Demà continuem ruta cap a l'est, direcció Füssen.
Pernocta: ASN FREIBURG - 13€/24 h serveis inclosos (electricitat a part,pagament amb monedes) (GPS: N48.0159, E7.8342)
Trajecte acumulat: 955 km
Hostaleria: 22,80 €
Varis: 9,50 €
Pk/Àrea: 14,00 €
Dilluns 14 d'agost: FREIBURG IM BREISGAU - ROTTENBUCH
7:00 h i 20ºC
trajecte: 355 km
Al voltant de les vuit ens posem en ruta cap a Füssen, extrem sud de la Romantische Strasse, i localitat on es troba un dels castells més famosos del món, Neuschwanstein, que ja visitem a la nostra anterior ruta per Baviera (Bayern) el 2014.
En aquesta ocasió Füssen només serà el punt de partida del nostre viatge per la "carretera romàntica", encara que tenim previst fer nit i, de passada, fer una excursió a peu fins al pont Marienbrücke (Pont de Maria), des d'on es tenen unes vistes espectaculars del castell de Neuschwanstein, i arribar a una cascada als afores de la ciutat.
Tenim uns 275 quilòmetres fins a destí.
Transitant per la carretera 31, deixem enrere el turístic llac Titisee i l'impressionant Bodensee, per nosaltres conegut com a Llac de Constança, que nodrit per les aigües del Rin és el tercer llac més gran de l'Europa Central, després del Balaton (Hongria) i del llac Lemanllac Leman (Suïssa-França).
Quan, passades les 12.00 hores, arribem a Füssen ja intuïm que segurament ens hem equivocat amb la planificació d'avui, els carrers estan envaïts per un anar i venir de vehicles, sembla un eixam en plena efervescència. Anem cap al carrer on estan ubicades les tres àrees d'autocaravanes de la localitat i res, dues amb el cartell de “complet”. Aparquem a la vorera i entro a mirar a la tercera, però tampoc... pensava que a aquesta hora encara trobaríem algun forat, però no...comencem bé les vacances!
Potser al llarg del dia se'n va algú, però tampoc és qüestió de perdre la jornada esperant; parem al pàrquing del Lidl a repensar el dia i aprofitem per fer una petita compra.
Bé, decidim anar seguint els punts marcats a la Romantische Strasse i ja anirem veient on passem la nit...
Comencem la RUTA ROMÀNTICA ALEMANYA!
Tot i que és una carretera que existeix des de fa segles, no va ser fins al 1950 -després de la Segona Guerra Mundial- quan el circuit es va llançar oficialment amb el nom de “Ruta Romàntica”. L'objectiu era atraure turistes i mostrar una Alemanya amistosa, molt allunyada del terror de Hitler i les piles de runa.
I es va aconseguir; és més, es va convertir en la ruta més famosa del país, amb milions de visitants cada any.
Els soldats nord-americans van ser els primers a recórrer-la, mostrant a les seves famílies on havien estat destinats.
Amb una longitud total de 350 quilòmetres, travessa la regió de Baviera (Bayern) de nord a sud, o viceversa, i la seva versió oficial inclou 29 ciutats, unint Füssen amb Würzburg.
Fem la primera parada al poble de Steingaden, on aprofitem per dinar. Per sort podem aparcar sota la copa d'un arbre en un pàrquing al costat de l´església.
L'ombra, al costat del corrent d'aire que passa amb totes les finestres obertes, ens permet menjar relativament bé, però fa molta calor.
Steingaden, està situat en el punt d'intesecció de la Ruta Romàntica i la Ruta Alpina Alemanya, en la zona coneguda com a Pfaffenwinkel (el "Racó dels sacerdots" o "els calotins") als Prealps de l'Alta Baviera entre els rius Lech, Ammer i Loisach, la part sud del llac Ammersee i l'extrem sud del llac Starnberg fins a les Muntanyes d'Ammergau. El nom prové del fet que hi ha més esglésies i abadies que en qualsevol altre lloc.
A uns cinc quilòmetres del nucli urbà s'aixeca una església d'estil rococó famosa al món sencer, anomenada "Zum gegeißelten Heiland auf der Wies" (proclamada patrimoni de la humanitat per la UNESCO l'any 1983).
Però no hi anirem, ja la coneixem..., així que visitarem la, no menys imponent, Welfen Münster (catedral güelfa), que tenim just al costat.
Aquest monestir premonstratenc va ser fundat pel duc Welf VI l'any 1147 i consagrat com a església romànica el 1176.
El romànic encara determina l'aparença externa de l'església: l'edifici en si, inclosa la seva ornamentació, el portal interior a l'oest, les arcades i les decoracions de les columnes del claustre, la capella de la font al claustre i la Capella de Sant Joan a l'entrada del cementiri daten aquesta època. L'interior, però, remodelat posteriorment en estil gòtic, barroc i rococó, rivalitza amb la veïna Wies.
Secularitzada el 1803, l'església es va convertir llavors en església parroquial.
Realment espectacular.
Tota la gent s'ha quedat als voltants de Füssen, aquí hem pogut fer la visita tranquil·lament, només coincidint amb un parell de famílies.
Tornem a la carretera, i seguint la ruta turística decidim arribar a Rottenbuch, on hem vist que hi ha un càmping amb zona exterior per a les autocaravanes; a veure si tenen lloc...
De camí fem parada a un gran pàrquing al costat del riu Ammer, des d'on es pot admirar el pont Echelsbach (Echelsbacher Brücke), un pont d'arc sobre l'Ammer que forma part de la carretera federal 23 i representa una connexió important per al trànsit directe de nord a sud d'Augsburg a Àustria i Itàlia.
L'estructura de 183 metres de llarg es va completar el 1929 i va ser el pont d'arc Melan de més llum al món en aquell moment, amb una llum de 130 metres. La calçada es troba a 76 metres sobre el terra de la vall.
Renovat els anys 1963/64, 1973/74 i 1983/86, el 2014 es va projectar una rehabilitació integral i per això es va construir un pont temporal (el més gran d'Alemanya) per desviar el trànsit mentre duraven els treballs. El 28 de novembre del 2021 es va reobrir al trànsit el renovat pont Echelsbach, i el desmantellament del pont temporal s'havia de completar a la tardor del 2022.
Plànol detall del pont i restes d'un antic pilar
Quan nosaltres arribem ja no queda rastre del pont temporal ...
I, finalment, arribem a Rottenbuch i ens dirigim al càmping, que ocupa un vessant al costat de la Romantische Strasse...
... i tenim sort, ens col·loquem a la plaça que ens indica el noi de recepció.
No està gens malament, inclou accés als lavabos i les dutxes, que estan impecables.
La zona exterior del càmping es divideix en un lateral per a les autocaravanes i davant uns curiosos bungalows, que ens recorden Hobbiton.
A recepció m'han comentat que aquesta tarda tenen el bar tancat perquè fan una festa al poble, i s'han passat una bona estona adornant i preparant un remolc, deuen de fer alguna mena de desfilada ¿?
Quan baixa una mica el sol anem cap al poble, que realment és molt petitó; ens queda a uns 10 minuts a peu des de la nostra posició, seguint la carretera 23.
Rottenbuch
El que avui ens acull com un petit poble, recés de pau en una verda vall als peus dels Alps, va ser al seu dia un important monestir i centre de pelegrinatge.
Monestir de Rottenbuch, s.XVIII
L'abadia de Rottenbuch (Kloster Rottenbuch) va ser fundada com un monestir agustí el 1073, i la seva església construïda entre 1085 i 1125 en estil romànic. Durant el segle XIV, gràcies al patrocini de l'emperador bavarès i la seva ubicació a la ruta de pelegrinatge a Itàlia, Rottenbuch es va convertir a la casa de canonges regulars més influent d'Alemanya.
El seu període d'esplendor, que es va allargar diversos segles, va acabar l'1 d'abril de 1803, quan la secularització va escombrar Baviera: els monestirs van ser abolits, els canonges es van veure obligats a abandonar el seu monestir i van ser desposseïts de la seva pàtria.
En el cas que ens ocupa, els utensilis de l'església, les vestimentes i les joies, els llibres, les col·leccions i les obres d'art van ser segrestats i subhastats, els edificis del monestir van ser enderrocats i destruïts en gran part.
A dia d'avui un recorregut pel poble explica en 18 panells els edificis existents i destruïts i el seu ús.
Per acabar el dia, res millor que barrejar-nos amb els vilatans i gaudir del seu “grillfest”, molta gent amb el típic vestit bavarès, música en directe amb una banda també uniformada, litres de cervesa i plats de “wurst” (salsitxa).
Que bé senta aquesta suau i fresca Augustinner!
Pernocta: AC ROTTENBUCH - 23€/24 h serveis inclososb(GPS: N47.7271, E10.9667)
Trajecte acumulat: 1.310 km
Gasoil: 109,92 €
Supermercat: 6,29 €
Hostaleria: 7,20 €
Varis: 14,95 €
Pk/Àrea: 23,00 €
Dimarts 15 d'agost: ROTTENBUCH - LANDSBERG AM LECH
8:00 h i 20ºC
trajecte: 50 km
Sembla que avui tornarem a passar calor, de bon matí ja llueix el sol sobre un cel molt blau.
En Manel surt amb les gosses a fer el seu passeig matinal, i aquestes gaudeixen de valent solcant els verds prats que ens envolten.
Tornem a la carretera 23, que ens porta fins a Schongau, la primera parada del dia.
La localitat de Schongau, enfilada sobre el riu Lech, és l'antiga i modesta seu de la dinastia Wittelsbach, una de les famílies més antigues de l'alta noblesa alemanya, i dinastia governant dels territoris de Baviera des del 1180 fins al 1918.
El nucli històric conserva pràcticament intacta la muralla medieval, que l'envolta completament i les antigues portes d'accés.Els Wittelsbach es van oposar al règim nacionalsocialista de Hitler. La família va deixar Alemanya i se'n va anar a Hongria però finalment van ser detinguts. Membres de la família van passar cert temps a diversos camps de concentració, com Sachsenhausen i Dachau.
En arribar a la ciutat hem de buscar un pàrquing alternatiu, ja que la gran esplanada que acull l'àrea d'autocaravanes està ocupada per les parades del Mercat Històric, que llegim que ha estat muntat del 4 al 15 d'agost, és a dir que avui és el darrer dia; però està obert a partir de les 14:00 h, així que ens ho perdem... i això que té molt bona pinta, amb un munt de parades i tavernes.
De tota manera, el que sí que han deixat accessible és el pas al punt de servei de l'àrea.
Schongau -centre històric-
Finalment aparquem a la zona posterior de la ciutat, l'oposada al riu, en un pàrquing a prop d'un Lidl, i anem cap a l'interior del recinte emmurallat.
Avui, 15 d'agost, Santa Maria, sembla que també és festiu aquí a Baviera, i es nota, el poble al matí és desert, i tot tancat. Només es veu moviment a la zona posterior de l'església, on sembla que estan preparant una parada per vendre uns ramells...deu de ser típic...
Recorrem intramurs, sols i envoltats per una inusitada calma. Els dos carrers principals, Münzstrasse i Weinstrasse (es podrien traduir com a Carrer de la moneda i Carrer del vi, respectivament) formen una creu la intersecció de la qual, al centre del poble, forma la Marienplatz (Plaça de Maria).
I al centre de la plaça, amb una aigua cristal·lina, la Marienbrunnen (font de Maria).
Des d'aquí podem observar els edificis que delimiten la plaça. D'una banda tenim l'edifici històric conegut com Ballenhaus, un antic magatzem que data del 1420 amb uns característics hastials escalonats, i a l'extrem oposat el Rathaus (Ajuntament) i l'església Mariä Himmelfahrt.
Sortim a l'exterior de la muralla per la porta de la Polizeidienerturm (Torre de la Policia), antiga torre de vigilància de la ciutat, i tornem a l'autocaravana per seguir ruta.
La nostra propera destinació és Landsberg am Lech, que com el seu nom indica està a la vora del riu Lech.
En poc menys de 30 km., seguint la llera del Lech, arribem a Landsberg i anem directes cap a l'àrea d'autocaravanes.
Hi ha 8 places marcades específicament per als nostres vehicles, que són les que disposen de connexió elèctrica (1€/6h), i com era d'esperar estan ocupades, però no hi ha cap problema per ocupar les altres places, el pàrquing és molt ampli.
L'àrea està ubicada a la riba oposada al centre històric, i aprofitem el passeig per la vora, amb una bona ombra, per fer una presa de contacte amb la ciutat, acompanyats de les peludes, que agraeixen el seu primer bany de les vacances.
Ens arribem fins al pont Karolinenbrücke, des d'on tenim una bona panoràmica del riu amb les acolorides cases del centre al fons, el creuem i fem camí de tornada per l'altra riba, on les gosses es fan una altra remullada.
A la tarda tornarem al centre, però ara ens preparem pel moment kit-kat del dia: vermut, dinar, cafè, sobretaula amb una mica de lectura o migdiada (a triar) i dutxa refrescant per encarar la segona part de la jornada.
Les gosses com s'han comportat molt bé també tenen les seves xuxes.
Al voltant de les sis agafem el mapa turístic de la ciutat, amb unes rutes marcades, i anem cap al centre; acompanyats també de les peludes, que avui tenen un dia complet.
Per la seva ubicació, en trobar-se dins de la Via Claudia Augusta i en tenir el privilegi de cobrar un impost a la sal, es va convertir en un important centre comercial que va omplir de riquesa la ciutat.
El seu centre històric emmurallat es conserva gairebé intacte.
Comencem per la Hauptplatz (literalment, Plaça Principal), que crida l'atenció per la forma triangular en pendent; és el cor de la ciutat i s'hi ubiquen alguns dels edificis més emblemàtics com el vell Ajuntament (Historisches Rathaus) d'estil barroc, la porta oriental de la muralla (Schmalzturm) i, al centre, la font dedicada a la Mare de Déu Maria, la Marienbrunnen.Landsbert també és conegut per albergar la cel·la en la qual Adolf Hitler, estant pres per un intent de cop d'Estat en 1923, el "Putsch de Munic", va escriure La meva lluita (Mein Kampf).
Hitler no seria l'únic nazi a visitar la presó de Landsberg am Lech; els acusats dels Judicis de Nuremberg hi romandrien durant 1945 i 1946. Ulrich Greifelt va morir en aquesta presó després d'haver estat condemnat a cadena perpètua.
Es veu que a cada ciutat hi ha una Marienbrunnen!
Marienbrunnen a la Hauptplatz
La Schmalzturm és una estructura de la primera muralla de la ciutat que s'eleva al punt més alt de la plaça principal, inclinada obliquament cap a l'oest, que probablement va ser construïda al segle XIII com la primera porta oriental de la ciutat. Se li va donar el sobrenom de “Torre de Mantega”, perquè els dies assolellats les venedores del mercat romanien a l'ombra de la porta amb els seus productes, inclosa la mantega de porc; això significava que la mantega es mantenia més ferma i era més fàcil de vendre.
Schmalzturm
A mesura que la ciutat anava creixent es van anar ampliant les muralles, i cap a l'est es va construir, el 1425 com a final del tercer anell de muralles, la Bayertor (Porta de Baviera). Deu el seu nom al fet que apunta cap a Baviera i Landsberg era antigament una ciutat fronterera entre Baviera i Suabia.
Es tracta d'un conjunt de portes d'estil gòtic tardà, considerat el més gran i bonic del sud d'Alemanya.
Als anys 70 del segle passat la torre es va restaurar i va recobrar el seu acolorit aspecte original, apreciant-se els escuts de la família Wittelsbach, ducs de Baviera.
Bayertor
Hem de sortir extramurs per poder fotografiar la porta pel costat exterior, molt més espectacular que la cara interior. La Mica i la Morga aguanten estoicament les sessions fotogràfiques amb cara de resignació.
Tornem a l'interior, passant pel costat de l'església de Mariä Himmelfahrt (Assumpció de Maria), que construïda al s. XV també en estil gòtic tardà és el principal edifici religiós de la ciutat.
Als seus peus una peculiar font coneguda com a "font de les bresques" (Wabenbrunnen), pel fet que les seves formes hexagonals recorden les bresques de mel.
Aquí fem parada perquè les gosses calmin la seva set, i remullin les potes, cosa que la Morga no pot evitar cada vegada que veu aigua.
Acabem el passeig per Lamberg on l'hem començat, a la Hauptplatz, on les peludes també es mereixen una foto de record!
Intentem trobar un lloc per prendre alguna cosa abans de tornar, però tot està molt ple, i com que anem amb les gosses tampoc volem asseure'ns en un lloc on estiguem molt anxovats... solució ja ens prendrem alguna cosa a casa.
Dit i fet!
Qui no es conforma és perquè no vol...
Pernocta: ASN LANDSBERG AM LECH - 2,30€/24 h, serveis 1€(GPS: N48.0561, E10.8728)
Trajecte acumulat: 1.360 km
Pk/Àrea: 2,30 €
Dimecres 16 d'agost: LANDSBERG AM LECH - MÚNIC
7:30 h i 16ºC
trajecte: 70 km
Comencem aviat el dia.
Fem canvi d'aigües abans de sortir de l'àrea, pago l'estada a la màquina (en ficar el tiquet no em dóna cap opció i em cobren 2,30 €, quan a les tarifes marcades posa que 10 € per a les autocaravanes...) i passem per un rentador de cotxes que vam veure ahir en arribar per fer-li una rentada ràpida a LaCargoleta.
Avui farem un parèntesi a la ruta i ens desviarem 70 km. cap a l'est, objectiu Munic, on passarem els propers dos dies.
Establim el nostre camp base al pàrquing de l'estadi del Bayern de Munic, l'impressionant Allianz Arena, que els dies que no hi ha partit funciona com a àrea d'autocaravanes, amb llum i serveis.
Aquesta vegada tenim sort, queden força places disponibles, el pàrquing és enorme encara que només hi ha tres fileres on pots connectar-te al corrent; ens col·loquem en una bona posició, a l'ombra d'un arbre en una de les places d'herba.
No ens entretenim gaire i, quan estem aposentats i les gosses han fet el seu passeig, anem cap a la parada del metro que ens portarà al centre, tenim uns 20 minutets a peu. Anem a la parada Fröttmaning.
A la màquina de l'estació comprem un bitllet Munich Card de dos dies per a grups d'1 a 5 persones, que ens surt per 34,90€, i també serveix perquè us apliquin descompte en les visites a museus i atraccions.El metro de Munic, o U-Bahn, simbolitzat per la lletra U ,va ser inaugurat el 1971 per dotar la ciutat d'un transport modern amb motiu dels Jocs Olímpics del 1972.
El bitllet dia individual surt a 8,80€, cosa que ens suposaria un total de 35,20€ sense descompte addicional.
Hem de fitxar en el moment del primer viatge per a validar-ho, i desprès podem estar durant 2 dies utilitzant tot el transport públic de la ciutat.
Just arriba un tren quan baixem a l'andana i saltem a l'interior. Sembla que tornem al passat, aquests vagons deuen ser els originals de quan van inaugurar la línia, són setenteros total!!
El trajecte és gairebé una línia recta fins al mateix centre de la ciutat, la Marienplatz, circulant el primer tram en superfície.
Nosaltres ens baixem abans, a la parada Odeonplatz, just davant de la nostra primera visita, la Residenz, que va servir com a seu del govern i residència dels ducs, electors i reis bavaresos des de 1508 fins a 1918.
Però abans de la visita una mica de cultura general...
BREU HISTÒRIA DE BAVIERA I MÚNIC
Habitada inicialment pels celtes vindelicis, la comarca de Vindilicia -actual Baviera- va ser conquerida pels romans, Tiberio i Druso, l'any 15 a.C.
Després de la caiguda de l'Imperi diversos pobles van habitar a la zona, els marcomans, els sueus i els boios; aquests últims, que havien estat expulsats de Bohèmia pels marcomans, es van instal·lar a la zona que van anomenar Boiaria, origen del terme de Baviera.
Dates remarcables:
- L'any 1158 el duc Enric el Lleó va fundar la ciutat de Munic al costat d'un pont construït sobre el riu Isar, punt de pas important per al transport del comerç medieval de la sal. Els terrenys on es va aixecar la població eren propietat d'uns monjos i d'ells va prendre el nom de "Munchen".
- El 1180 Frederic I de Hohenstaufen, anomenat el Barba-roja, va lliurar Munic a un vassall seu, el duc Otó de Wittelsbach, amb el qual es va iniciar la dinastia Wittelsbach que governaria a Baviera durant deu segles, fins al final de la Primera Guerra Mundial.
- El 1254 la família Wittelsbach va fixar la residència del seu ducat a Munic.
- El 1327 Munic va ser destruïda per un gran incendi i manada reconstruir per l'emperador Lluís IV de Baviera, a qui se'l considera refundador de la ciutat.
- El 1516 es va publicar la Llei de Puresa de la Cervesa que tanta transcendència tindria per al futur de la ciutat.
- El 1810, amb motiu del casament de Lluís I de Baviera i Teresa de Saxònia, es va iniciar la celebració del primer Oktoberfest. Aquesta festa d'octubre, coneguda popularment com la festa de la cervesa, s'ha convertit en el principal atractiu turístic de Munic i se celebra a partir del primer dissabte després del 15 de setembre.
- El 1871 es va unificar Alemanya, es va proclamar emperador a Guillem I i Baviera va passar a formar part de l'Imperi Federal Alemany.
- El 1918, després de la derrota alemanya a la Primera Guerra Mundial, Lluís III, i amb ell la llarga saga familiar dels Wittelsbach, va ser deposat i es va proclamar la república, constituint-se l'Estat lliure de Baviera.
- El 1923, en un context de rebuig a les condicions de pau i el clima polític imperant, s'emmarca l'intent de cop d'estat d'Adolf Hitler, que passaria a la història com el "putsch" de Munic.
- El 1933 els nazis van prendre el poder a Munic, convertint-la en el centre ideològic del nacionalsocialisme.
- El 1938 es va celebrar a la ciutat la “Conferència de Munic” en què es va acordar la divisió de Txecoslovàquia.
- El 1945 les tropes americanes van ocupar la ciutat.
- El 1949 es va crear la República Federal de Baviera que es va integrar a la República Federal d'Alemanya.
- El 1962 es va celebrar a la ciutat el “Contuberni de Munic”, així anomenada una famosa reunió de polítics espanyols opositors al franquisme.
- El 1972 es van celebrar a Munic els XX Jocs Olímpics d'Estiu, jocs que van passar a la història per l'assassinat de diversos esportistes jueus per terroristes palestins.
I posats en context comencem la visita a la Residència de Munic, la RESIDENZ, que com hem dit va ser la vivenda principal dels governants i reis bavaresos fins a finalitzada la Gran Guerra.
Comprem l'entrada combinada que dóna dret a visitar el museu, la sala del tresor i el teatre. L'entrada són 17€/persona i amb la Munich Card paguem 14,50... ¡apa!, ja hem estalviat 5€!!
L'ANTIQUARIUM, la sala més antiga de la Residència, amb 66 metres de longitud, es va construir per acollir una col·lecció d'escultures antigues, però posteriorment es va utilitzar com a sala de festivals i banquets.
Ens pengem l'audioguia al coll i iniciem el recorregut.
GALERIA ANCESTRAL, més de cent retrats de membres de la Casa Wittelsbach
estan incrustats als panells tallats i daurats de la galeria.
El que va començar el 1385 com un castell a la cantonada nord-est de la ciutat, conegut com a Neuveste o nova ciutadella, va ser transformat pels governants al llarg dels segles en un magnífic palau, estenent els seus edificis i jardins més i més cap a la ciutat.
Es va obrir al públic com a museu l'any 1920, i actualment és un dels museus palatins més importants d'Europa.
SALÓ IMPERIAL, construït sota Maximilià I (s. XVII) i considerat en aquell moment la sala de festes
més gran i important de la residència i un lloc d'alt estatus cerimonial.
Les sales i les col·leccions d'art que abasten un període que comença amb el Renaixement i s'estén a través de les primeres èpoques barroques i rococós fins al neoclassicisme, donen testimoni del gust exigent i l'ambició política de la dinastia Wittelsbach.
Quan el rei Lluís I va assumir el càrrec l'any 1825 es van iniciar les obres d'ampliació i es va construir
un nou palau al sud de la zona residencial, que es coneixerà com a EDIFICI REIAL.
GABINET DELS MIRALLS - GABINET DE LES MINIATURES
CHARLOTTENZIMMER - CAPELLA DEL REICH
Gran part de la Residència va ser destruïda durant la Segona Guerra Mundial, i des de 1945 ha estat reconstruïda gradualment.
Avui, els museus de l'Administració del Palau de Baviera (el Museu de la Residència, el Tresor i el Teatre Cuvilliés) juntament amb altres institucions culturals, és un dels complexos de museus més grans de Baviera.
Finalment accedim a l'impressionant teatre, que avui porta el nom de l'arquitecte François Cuvilliés el Vell.
El teatre original, construït entre 1751 i 1755 als voltants de la residència, va acollir nombroses i magnífiques produccions d'òperes barroques, inclosa l'estrena d'Idomeneu de Mozart el 1781, però el 18 de març de 1944 l'edifici del teatre va ser destruït pels atacs aliats.
Al seu lloc es va construir entre 1948 i 1951 un nou teatre, i després d'extenses restauracions avui dia podem admirar la sala de teatre blanca, vermella i daurada com lluïa a mitjans del segle XVIII.
TEATRE CUVILLIÉS
Retornem les audioguies i donem per finalitzada la jornada matinal, ens acostem fins a la centrica Marienplatz per agafar el metro de tornada a l'Allianz Arena, fent una primera presa de contacte amb el centre neuràlgic de Munic.
ALTES RATHAUS - MARIENSÄULE
Aquesta plaça ha estat el centre de la ciutat des que Enric el Lleó la va fundar el 1158, ja que aquí es trobaven els carrers més importants de la jove ciutat i van ser el centre de la vida muniquesa durant segles.
Durant l'Edat Mitjana va acollir mercats i tornejos, i encara avui, la Marienplatz és un popular punt de trobada, l'inici de la zona de vianants i el lloc des del qual es mesuren les distàncies a la ciutat.
Al centre, la Mariensäule (literalment pilar o columna de Maria), erigida el 1638 per celebrar la fi de l'ocupació sueca, i que va donar nom a la plaça, Plaça de Maria. Als seus dos extrems dos edificis destacats, flanquejant-la, al nord el Nou Ajuntament (Neues Rathaus) i a l'est el Vell Ajuntament (Altes Rathaus)
NEUES RATHAUS, con su TORRE GLOCKENSPIEL
El Neues Rathaus amb la seva torre, el Glockenspiel (carilló), un dels monuments més populars de la ciutat, i amb les 43 campanes és un dels més grans d'Europa. Es poden veure ballar les seves figures cada dia a les 11 i a les 12 hores, i entre març i octubre el carilló també toca a les 17 hores.
Per poc hem arribat tard ...
Ens encaminem cap a l'entrada del metro U , entre la Mariensäule i el Neues Rathaus, i fem el trajecte cap als afores.
Després del dinar i un merescut descans ens preparem per anar "de tardeo" al centre.
Quan hem tornat al matí ens hem adonat que escurçaríem camí passant per la zona d'accés a l'estadi, en lloc d'envoltar la zona dels pàrquings inferiors, i això fem.
Durant tot el dia arriben cotxes i autobusos amb gent que ve a visitar el famós estadi, nosaltres només veiem la cara exterior i albirem, des de les portes obertes, les grades.
Baixem a Marienplatz i prenem el tramvia cap a la zona oest de la ciutat, volem passar per un Decathlon a comprar un parell de coses.
Des de dalt del tramvia podem tenir una vista més general de la ciutat, sortim de l'Altstadt (casc antic) i trobem la botiga en una àmplia cruïlla, davant de l'Estació Central de Munic.
A dir també que el tramvia va molt ple, i és un sistema de transport lent, doncs té moltes parades i un trajecte curt s'allarga bastant, o serà la sensació que ens fa per la calor que estem passant!
Per això decidim tornar a peu, total, només tenim uns 400 metres fins a la Karlsplatz, popularment coneguda com a Stachus, i construïda al s. XVIII després d'enderrocar la muralla medieval.
KARLSPLATZ i al fons la KARLSTOR
Des de l'Edat Mitjana i fins a finals del s. XVIII, Munic va estar protegida per una muralla que envoltava el que avui coneixem com a Altstadt. Quatre portes donaven accés a la ciutat, tres es mantenen encara dempeus: Karlstor (oest), Isartor (est) i Sendlinger Tor (sud).
El princep Carles Teodor de Baviera, va ordenar l'enderrocament de la fortificació per permetre l'expansió de la ciutat, i en el seu honor es va posar el nom a la plaça que es va formar a la zona exterior de la Neuhauser Tor, que el 1791 va passar a anomenar-se Karlstor.
Traspassem la Karlstor i seguim la Neuhauser Strasse, una àmplia avinguda de vianants que uneix les dues places, Karlsplatz i Marienplatz, considerada una de les principals artèries comercials de la ciutat.
NEUHAUSER STRASSE i TORRES DE LA CATEDRAL
La Catedral de la Mare de Déu de Munic (Dom zu Unserer Lieben Frau), també coneguda com a Frauenkirche, es va construir sobre les restes d'una antiga basílica romana entre 1468 i 1525, i és un dels edificis gòtics més grans d'Alemanya.
El seu exterior, d'aspecte senzill, construït en maó vermell, està coronat per dues torres cobertes per peculiars cúpules de color verd.
Creuem la Marienplatz, on no podem evitar tornar a admirar l'extraordinària façana del Neues Rathaus, fins i tot entrem a tafanejar al pati interior, on hi ha un restaurant de menjar típic bavarès, el Ratskeller, que es va inaugurar el 1874. Segons la guia obre tots els dies de la setmana, de 10:00 ha 23:00 h, amb la cuina disponible en tot moment.
Continuem en línia recta fins a la sortida oposada del nucli antic, la Isartor (Porta de l'Isar), anomenada així per ser propera a aquest riu.
Aquí em despisto i fallem, ja que hauríem d'haver agafat el tramvia per arribar al proper destí en lloc d'anar a peu; el quilòmetre i mig que caminem per l'anell que voreja Altstadt se'ns fa molt llarg.
Finalment arribem a l'atracció coneguda com a Eisbachwelle, o onada de l'Eisbach, just a l'inici del Jardí Anglès (Englischer Garten).
En aquest punt el canal Eisbach, que travessa l'Englischer Garten fins a desembocar al riu Isar, forma una onada d'uns pocs metres d'amplada i només un metre de profunditat, que atrau multitud d'aficionats i curiosos.
Encara que els muniquesos porten practicant el surf al riu des dels anys 70, no va ser fins a l'any 2010 que les autoritats van donar llum verda a aquesta pràctica, anteriorment la pràctica del surf va estar considerada il·legal a l'Eisbach, atesos els riscos que comporten els forts corrents i l'angost de la instal·lació.
EISBACHWELLE
Però hi ha una condició, només un surfer al canal, mai més d'un alhora per l'alt risc de xoc, per això es forma una cua a cadascuna de les ribes per anar entrant alternativament quan cau l'anterior.
Ens endinsem al Jardí Anglès seguint la riba del canal, on molta gent està acabant de passar la tarda com si es tractés d'una piscina, amb les tovalloles tirades sobre la gespa i aprofitant les aigües més calmades per banyar-se. Fins i tot hem vist una zona mitjana, on la gent es deixa endur pel corrent sobre grans flotadors.
Quedem sorpresos per la multitud reunida a l'esplanada coneguda com a Monopters, pel templet monòpter d'estil grec construït sobre un lleu promontori.
Grups de joves de pícnic, jugant a voleibol, a futbol, formen la majoria, les famílies estan reunides a les zones més properes al canal.
MONOPTEROS(©dpa/picture alliance/Tobias Hase) - canal SCHWABINGER BACH
El sol és molt baix i comença a fosquejar mentre creuem part d'aquest immens parc camí de l'objectiu final del dia, el Biergarten am Chinesischen Turm (Cerveseria de la Torre Xina)
La Torre Xina, també coneguda inicialment com a Gran Pagoda, és un edifici de fusta de 25 metres d'alçada que s'alça al cor del Jardí Anglès. Construïda a finals del S. XVIII, es va obrir al públic com a plataforma d'observació el 1792 alhora que el jardí.
Reconstruïda el 1952, després d'un incendi provocat pels atacs aeris durant la Segona Guerra Mundial és avui dia un dels punts de referència del jardí, i, al seu voltant un dels biergärten més famosos de Munic, amb una capacitat per a 7000 persones.
Ufff, realment això és enorme!
El funcionament és molt senzill, entres en un recinte on en unes barres immenses es demana la cervesa (mig litre o litre, aquí no saben què és una canya o un cinquè!) i en un munt de parades tries entre tota una varietat de menjar, mil tipus de salsitxes, amanides, bretzel,...
I finalment passes per una de les caixes que hi ha a cada sortida, pagues, i et donen unes fitxes com a consigna per quan tornes les gerres de vidre.
Ara ja pots buscar una taula disponible al sector que més t'agradi, a prop de la torre, sota els arbres, a la zona central...i asseure't a gaudir del menjar i l'ambient.
Després d'això ja només ens queda caminar, a les fosques pel frondós jardí, en direcció est cap a la parada més propera de metro, la Giselastrasse, i pujar cap a l'estadi.
El dia ha donat molt de si, i estem força cansats després de la caminada.
La tènue il·luminació vermella de l'Allianz ens envolta mentre caiem ràpidament als braços de Morfeu.
Pernocta: ASN ALLIANZ ARENA - 20,00€/24 h, serveis i llum inclosos (GPS: N48.2203, E11.6263)
Trajecte acumulat: 1.430 km
Hostaleria: 36,20 €
Entrades: 63,90 €
Varis: 5,00 €
Pk/Àrea: 20,00 €
Dijous 17 d'agost: MÚNIC
8:00 h i 21ºC
trajecte: - km
Continuem a Munic, i segueix la calor.
Ens movem aviat per aprofitar les hores més fresques del matí.
A les 8:30 ens encaminem cap a la parada de metro, viatgem fins a Sendlinger Tor, i ja fora de l'Altstadt pugem al tramvia 17 que ens deixa a l'entrada de la nostra visita d'avui, el Palau Nymphenburg (Schloss Nymphenburg), situat uns 7 km al nord-oest del centre de la ciutat.
Qualsevol diria veient les dimensions del palau, que va ser construït com a "residència d'estiu" de la parella d'electors Fernando María i Enriqueta Adelaida de Savoia després del naixement del seu fill, i hereu, Maximilià II Emanuel de Baviera, l'any 1662.
Amb el descompte de Munich Card ens surten les audioguies de franc.
L'edifici inicial, un imponent pavelló cúbic d'estil italià flanquejat per l'església de la cort, diverses dependències i un petit jardí geomètric emmurallat, estava pràcticament acabat el 1679; és el mòdul que podem apreciar al centre del plànol actual.
Quan l'hereu Max Emmanuel va pujar al poder com a elector (entre 1680 i 1726) va ampliar el palau, adquirint aquest les seves dimensions actuals sota la supervisió de l'arquitecte de la cort Henrico Zuccalli, arquitecte suís considerat el principal representant de l'Alt Barroc de Munic.
Es van aixecar dos pavellons nous, un a cada costat de l'estructura existent, connectats amb l'edifici central per galeries.
AVANTSALES - DORMITORI
GALERIA NORD
Comencem el recorregut a l'ala nord, que és la que queda a la dreta del mòdul central, passant per les avansales, el dormitori de l'elector, la sala d'escuts i, a través de la Galeria nord, arribem al Gran Saló, o Saló de Pedra (Steinerner Saal).
Aquesta impressionant sala s'ha mantingut intacta des de la seva finalització el 1758.
GRAN SALÓ (STEINERNER SAAL)
Avancem per la galeria sud cap a l'extrem esquerre de l'edifici, que allotjava les estances de l'electora.
A principis del s. XVIII aquesta zona es va adequar com a habitatge per a la reina Carolina, esposa de Maximilià I, el primer rei de Baviera.
En aquesta zona destaquen l'estudi de la reina i el dormitori.
L'estudi, sala reservada per a les recepcions més íntimes i activitats privades de la reina Carolina, està decorat amb tela de seda de Damasc Blau i rivets daurats. Al centre de la sala una taula rodona, amb incrustacions de fustes precioses exòtiques i decoracions de bronze de bustos daurats de faraons, inspirada en la moda egípcia de l'època napoleònica.
A la cantonada una curiosa taula de dibuix.
ESTUDI i DORMITORI DE LA REINA
El dormitori de la reina Carolina, que conserva el mobiliari original, en canvi, està decorat en color verd ampolla amb uns detalls florals en verd clar.
En aquesta mateixa sala, anys més tard, l'agost de 1845 la princesa Lluïsa va donar a llum el futur hereu al tron, el posterior rei Lluís II, batejat al Saló de Pedra com a Ludwig II de Baviera, i que ha passat a la història pel seu sobrenom de "el rei boig".
Finalitzada la visita a l'interior del palau accedim a l'exterior, on ens espera la vista espectacular del Parc de Nymphenburg, una extensa superfície que combina jardins, canals i zones boscoses.
PARC DEL PALAU DE NYMPHENBURG
El parc del castell té una superfície de 180 hectàrees.
Tota la superfície del complex de Nymphenburg amb la rotonda i el canal de la ciutat, així com les zones verdes a l'oest del mur del parc, cobreix unes 229 hectàrees, repartides en:
- 158 ha d'arbres
- 32 ha de prats i gespa
- 20 ha d'aigües (canals, fossat, llacs i rierols)
- 19 ha de camins i places
El parc del Palau de Nymphenburg és un testimoni de la transformació d'un jardí barroc en un jardí paisatgístic d'alt nivell artístic, i està inclòs a la llista de monuments de l'Oficina Estatal de Conservació de Monuments de Baviera.
Al mateix viver es cultiven cada any 140.000 flors de primavera i estiu.
Repartits pel parc, amagats entre els arbres, 4 petits palaus, anomenats els Parkburgen:
- Amalienburg, o Palau d'Amalia, construït el 1734 com a palau d'esbarjo i pavelló de caça per l'elector Carlos Alberto per a la seva esposa Maria Amalia, filla de l'emperador.
- Badenburg, o Casa dels Banys, un petit palau balneari amb saló de ball, piscina i altres habitacions per banyar-se, a part de l'apartament electoral format per avantsala, dormitori, armari i guarda-roba.
- Pagodenburg, o Pagoda. Una "modesta" construcció de dues plantes pensades per al descans dels nobles després de jugar a "Mailspiel", un joc semblant al golf.
- Magdalenenklause, o Ermita de la Magdalena, un edifici d'una sola planta, pensada com la casa d'un ermità. A la zona sud la capella, ia la nord, l'apartament de l'elector compost d'habitacions monàstiques i austeres.
A l'entrada de l'edifici hem d'ensenyar el bitllet combinat, ja que la visita al parc és gratuïta i molta gent només ve a passejar, o de pícnic; però per entrar als Parkburgen si cal pagar.
En entrar ens trobem directament en una gran sala circular, amb una volta plana on dominen els colors plata, blanc i un delicat blau, anomenada Sala dels Miralls. Aquest saló és l'entrada principal del palauet i serveix de distribució i eix de simetria de tot el conjunt.
SALA DELS MIRALLS
Considerat com una joia del Rococó, el seu disseny i decoració va anar a càrrec de François Cuvilliés, seguint els preceptes de la cort de Versalles en una sola planta.
El dormitori, decorat amb groc llimona i plata, amaga el llit en un nínxol flanquejat per dos retrats, a l'esquerra l'Elector Carlos Alberto i a la dreta la seva dona Maria Amalia, tots dos vestits amb una vestimenta adequada per a la pràctica de la caça.
DORMITORI i SALES ANNEXES
Estem impressionats, per no dir bocabadats, per l'exquisidesa i els detalls d'aquest petit palau, però el que no esperàvem és el que ve a continuació: la gossera i la impressionant cuina.
La gossera és una sala interior, tota pintada de color crema i decoracions blaves, amb les parets cobertes d'armaris per guardar les escopetes de caça. Tot el sòcol inferior conté les casetes per albergar els gossos que acompanyaven la sobirana a les seves sortides cinegètiques.
Doncs sí que vivien bé els gossos reials!
GOSSERA - CUINA
La cuina és molt original, amb el sostre blau i blanc pintat amb escenes xineses i les parets decorades amb rajoles holandeses amb escenes també d'inspiració xinesa.
Tornem al palau aprofitant el vast jardí, amb el seu canal i gran font, per fer-nos unes quantes fotos... i riure'ns una estona!
Anem cap a l'última zona a visitar, la zona coneguda com a Marstallmuseum (literalment Museu dels Estables), ubicat a les antigues cavallerisses, on abans s'allotjaven els valuosos cavalls de muntar de la família Wittelsbach durant els mesos d'estiu; a l'hivern, els cavalls i carruatges principescos s'allotjaven als estables principals a les cotxeres de Marstallplatz, prop de la Residència de Munic.
En aquest museu, amb més de quaranta carruatges, trineus i accessoris de muntar representatius de la família Wittelsbach, es documenten tres-cents anys de construcció de carruatges reials, destacant el cotxe de coronació de l'emperador Carles VII, una de les carrosses estatals més bells del rococó francès.
CARROSSA DE CORONACIÓ DE CARLES VII
Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1742 y 1745.
Ens entretenim una estona a la sala dedicada als vehicles cerimonials del rei Ludwig II. Al "rei boig" li agradava lliscar de nit en trineus pels boscos i els camps que envoltaven els seus castells i es va fer construir uns trineus a l'alçada dels seus famosos castells, de diverses mides però tots ells recarregats amb filigranes i querubins daurats...
TRINEUS I CARRUATGES DE LUDWIG II
Com a última excentricitat trobem el seu cavall preferit, una llegua grisa anomenada "Cosa Rara" (sí, en castellà), a la qual va fer dissecar i encara es conserva en aquestes dependències.
Visita interessant la de Nymphenburg i, encara que ja hem visitat molts castells i palaus, mai no deixem de sorprendre'ns pel luxe i les excentricitats d'aquelles classes governants...vivien com Déu! Però que dur havia de ser per el poble planer, obligat a servir i a callar ...
Acabada la visita cultural prenem el tramvia de tornada i passarem una estona al Viktualienmarkt, un mercat a l'aire lliure al centre de Munic.
Originàriament el mercat de la ciutat es celebrava a la Marienplatz, des d'on sempre els muniquesos havien acudit a proveir-se de cereals, fruites, verdures, peix o ous, però amb el pas del temps la plaça es va quedar petita i, a principis del s. XIX, el rei Maximilià I Josep va ordenar que l'àrea entre la propera església Heiliggeistkirche i Frauenstrasse s'utilitzés com a espai de venda. Aquesta zona es va anomenar Marktplatz (plaça del mercat).
Popularment es va començar a referir-se a la zona com a "Viktualien", un terme del llatí antic per referir-se als aliments.
A mitjans del mateix segle es va requerir una primera ampliació, a la qual van seguir d'altres, construint pavellons per a la venda de fruita o una nau específica per al peix provinent del Mar del Nord.
El 1890, el Viktualienmarkt va assolir la seva dimensió actual, ocupant una superfície de 22.000 m² i albergant més de 140 parades.
I no hi ha res que ens agradi més que passejar entre les parades d'aquests mercats populars, observant els productes i les mercaderies típiques de cada regió...
Comprem pa i ous frescos, per finalment descansar una estona a la cerveseria a l'aire lliure més cèntrica de la ciutat, el Biergarten Viktualienmarkt.
Fundada el 1970, alhora que es van plantar uns castanyers que avui dia llueixen immensos i ens ofereixen una agraïda ombra, disposa de 1.100 seients, repartits en taules corregudes, taules separades i tamborets en barrils. A aquesta hora del migdia és un formiguer de gent, es barregen muniquesos i turistes buscant unes rosses fresquetes!
Aquesta macro cerveseria té la peculiaritat de no omplir les gerres amb la seva pròpia cervesa, sinó que les principals cerveseries de Munic (Hofbräu, Spaten Bräu, Augustiner Bräu, Hacker Pschorr, Paulaner i Löwenbräu) fan torns cada sis setmanes per aprovisionar-los.
Entre la calor i les caminades d'aquests darrers dos dies tornem arrossegats cap a LaCargoleta, la distància entre la parada de metro i el pàrquing ja es fa notar
De tornada decidim que aquesta tarda ens quedarem de relax "a casa", i després anirem a tafanejar una estona la cerveseria de l'estadi, que està oberta al públic sense haver de fer la visita general.
Fem les últimes fotos de l'emblemàtic camp de futbol ...
... preparem el dinar, dinem, cafè, i de relax total!
Demà tornarem a enllaçar amb la Romantische Strasse, proper destí: Augsburg !
Pernocta: ASN ALLIANZ ARENA - 20,00€/24 h, serveis i llum inclosos (GPS: N48.2203, E11.6263)
Trajecte acumulat: 1.430 km
Supermercat: 28,02 €
Hostaleria: 9,60 €
Entrades: 29,50 €
Pk/Àrea: 20,00 €
Continuar llegint...ALEMANYA 2023 (II): "Ruta Romàntica Nord, d'Augsburg a Würzburg"
PROPERAMENT
PROPERAMENT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada