Acostumats als llargs ponts de les Puríssimes passades, aquest cap de setmana llarg de tres dies se'ns queda curt per arribar al destí previst, els mercats de Nadal de Sarlat-la-Caneda, al Perigord, així que a darrera hora veiem una propaganda per Internet que ens fa variar el rumb...
i enfilem cap a un destí imprevist: Le Barcarès, un petit poble de costa passat Perpignan que durant el mes de desembre es transforma en el Village de Noël Le Barcarès
Com a penes ens separen 80 quilòmetres del destí sortim tranquil·lament el mateix divendres al matí, desprès de recollir i carregar a la "convidada" del cap de setmana, l'Ona, una amiga de la Núria que ja és una més de la família.
Trobem força retenció a l'autopista al passar La Jonquera, just fins a les barreres de peatge de Le Perthus. Sembla que han estat fent controls policials, però quan hi arribem la cua es comença a disipar i el trànsit és fluid.
En poca estona ens plantem a la porta de l'àrea d'autocaravanes del poble. Abans d'arribar he consultat per internet la disponibilitat de places, doncs l'àrea pertany a la xarxa de Camping Car Park, i marca 30 disponibles de 121. Doncs si que hi ha gent!!
Per accedir al recinte es necessita la targeta personal de la xarxa (4€) que es pot comprar a la màquina de pagament de l' accès (nosaltres la vàrem comprar en la nostra darrera escapada a Castelnaudary). Aquesta targeta la pots recarregar de saldo directament des de Internet o en la mateixa màquina de l'entrada. Jo de moment li carrego l' import de la primera nit (11,35 €/24h) doncs no sabem si demà ens quedarem o marxarem. La intenció és anar cap a Narbonne a passejar també pel seu mercat de Nadal.
I, ja estem col·locats!
Hem fet una volta per l'àrea, i tot i que hi ha una ocupació molt alta hem pogut triar un bon lloc, per nosaltres quasi que el millor... al final d'una línia de parcel·les i encarats a un petit bosquet de pins.
La primera cosa a fer és sortir amb les gosses a investigar els llocs per poder-les passejar. Cap problema, estem rodejats de zones verdes i explanades on poden correr al seu aire, desprès si ens dona temps les portarem una estona a la platja! Que la tenim a tocar...
Aprofitem el bon dia que fa i traiem taula i cadires per dinar a fora, i ens posem "mans a l'obra" amb la barbacoa...
(Quina gran compra varem fer amb la barbacoa Safari, en un moment s'escalfa i la carn a la planxa surt boníssima!)
Estudiem les opcions per anar cap al Village de Noël, i de les dues possibles les nenes tenen clar quina triar: Caminar 3,6 km o agafar el bus? Per descomptat...bus.
Ara, en temporada d'hivern la freqüència de pas és més reduïda i tenim per triar les 15:30 o les 17:05 h, i optem per la segona, així deixarem a les gosses ja sopades i podrem tornar més tard, i llavors si que haurem de caminar, el darrer autobús de tornada és cap a les 19:00 h
Mentre fem temps les "petites" aprofiten per fer deures (no m'ho puc creure!)
Sortim amb temps, que no es qüestió de perdre l'autobús, i no som els únics que ho pensem, a la parada ja hi ha un munt d'autocaravaneros fent cua.
A l'àrea queden poques places lliures, doncs han anat arribant autos tota l'estona, el 99% d'elles amb matricula espanyola, i suposem que aquesta nit penjaran el cartell de "completo".
L'autobús (línia 10 - parada St.Ange) ve amb retard, i alguns impacients de la cua han decidit marxar caminant 5 minuts abans de la seva arribada!
Tenim 7 parades fins a destí (parada Lydia) i el preu del bitllet és de 1,30 €/persona.
Quan ens acostem a la parada ja veiem els pàrquings propers molt plens i un munt de gent que camina cap a l'entrada del recinte.
No ens podíem imaginar que hi hagués tanta gent, i el que ens espera...
Cua per agafar l'entrada.
Ens posem a la primera sense saber que hi ha moltes taquilles i les més buides són les més properes a les portes d'accès. Per descomptat com que la gent normalment no ho sap peca de novata (com nosaltres) i s'amunteguen a la primera que troben. Una vegada tenim el tiquet (6€ en total de l'entrada familiar per 2 adults i dos nens >11 anys; els menors d'aquesta edat no paguen) cua per entrar...ni que estiguéssim a Disney!!
Finalment, una hora i mitja desprès de sortir de l'àrea i un "petit" estira-i-arronsa amb uns francesos que fent el despistat s'intentaven colar per la cara (hem hagut de fer pinya tres famílies catalanes per no deixar-los passar; al menys hem estat entretinguts durant l'estona d'espera), creuem les portes del Village de Noël.
I, mare meva, no ens esperàvem això. Quin muntatge nadalenc que tenen muntat els paios aquí a tocar de la platja!!
Només d'entrar ens quedem bocabadats veient la quantitat i quantitat de llumetes i decoracions nadalenques. De sobte ens trobem envoltats per centenars d'abets de nadal "nevats" i il·luminats com si estiguéssim al mig del bosc.
Una estona de fotos i vídeos més tard seguim el recorregut i ens endinsem dins els més de 20.000 metres quadrats de superfície que ocupa el recinte.
Caminem entre un munt de casetes de artesania i de tot tipus de menjar: dolços, creps, bretzels, entrepans, ... i anem agafant idees per sopar.
La Núria és una entusiasta de la nòria, i no ens podem escapar de que pugin a fer unes voltes.
Passem per la pista de patinatge, doble pista amb un caminet simulat entre arbres que connecta les dues superfícies, i anem a fer una visita curiosa, entrem (més ben dit pugem) a bord del vaixell Lydia, si, un vaixell de veritat...
El Lydia, inicialment anomenat Moonta, és un transatlàntic construït l'any 1931 a Dinamarca, i que desprès de navegar pels mars del sud sota bandera australiana fins a 1955 va ser comprat per una naviliera grega, que li va canviar el nom passant a ser el Lydia, i va solcar el Mediterrani fins que va ser donat de baixa l'any 1967. Amb una capacitat per a 480 passatgers feia la línia Marsella-Beirut, passant per Gènova, Nàpols, El Pireo i Alexandria. Desprès del seu desmantellament va ser comprat per una empresa francesa que el va portar fins a la seva ubicació actual, a la platja de Port-Barcarès on va servir alternativament de restaurant, discoteca, casino i hotel. Actualment, propietat municipal, es pot visitar i acull fires i esdeveniments diversos.
Fem una "visita de metge", doncs hi ha molta gent i s'ha de passar per les sales en fila índia, i tornem a sortir.
A la coberta interior central hi ha muntat unes parades d'artesania local.
I al sortir, a buscar quelcom per sopar.
Fem una passada per observar les opcions i les nenes trien unes hamburgueses amb patates "maison" i nosaltres una ració de musclos marinera fets a la planxa al moment, amb una ampolleta de vi blanc de la zona.
Ens ho mengem en una de les taules que tenen muntades sota una gran coberta de fusta. No fa fred i l'ambient és molt agradable.
Enllestit el sopar, i rere una estona de sobretaula observant l'anar i venir de la gent, ens aixequem per cedir la taula a una família que busca lloc, i fem camí de tornada a la autocaravana.
Toca caminar...
L'àrea aquesta nit ha penjat el cartell de complert! I un munt més d'autocaravanes que han arribat posteriorment passaran la nit al carrer adjacent i un pàrquing de terra que té la barrera d'alçada aixecada.
Encara no tenim clar que farem demà, anem a dormir i quan ens aixequem decidirem...
En Manel i jo ens aixequem sobre les 8:00 h i sortim amb les gosses. Anem passejant fins a la platja, on inesperadament veiem sortir el sol.
I les gosses campen al seu aire una bona estona. Per sort la Morga es comporta i no fa cap capbussada...cosa estranya en ella!
Tornem a esmorzar i les nenes diuen que prefereixen quedar-se aquesta nit aquí a l'àrea, fer pel matí uns "postus" per la platja i a la tarda tornar al Village de Noel a patinar...Com a nosaltres ens és igual (estem de relax), accedim a la seva petició.
Així que ens ho agafem amb tranquil·litat i aprofitem per anar caminant fins al centre de la vila a veure si trobem alguna fleca oberta per comprar pa.
Ens emportem les gosses, que van la mar de contentes doncs de camí trobem un munt de zones verdes on poden còrrer una estona (mai es cansen ...)
Trobem un Super-U ben bé al centre i a part del pa comprem uns paquets de cafè que ahir se'ns va acabar.
Desprès de la corresponent barbacoa no ens podem torbar gaire doncs avui, al ser dissabte, l'horari del bus és diferent i, o agafem un a les 15:35 o ja ens hem d'esperar dues hores a que torni a passar, i aquesta nit volem tornar a sopar a la autocaravana.
Minuts abans de l'hora estem a la parada, junt amb un munt de gent més. Tot i aquest migdia ha marxat força gent de l'àrea, i han arribat alguns de nous.
Esperem i esperem, i el bus no arriba...
Alguns comencen a marxar caminant, avui hi ha vaga general a França i potser han modificat freqüències, així que al final, molt que ens pesi, optem per anar caminant, tot i les queixes de la Núria, qua això de caminar no li agrada molt.
L'accès al parc, a aquesta hora, està més despejat. Encara és de dia, tot i que el sol ja està molt baix i es comença a enfosquir el cel.
Ens arribem fins el Lydia, i, ara de dia, ens adonem que simula una Arca de Noe, amb elefants, girafes i rinoceronts traient el cap per la coberta.
Passem per les voladores, i mentre elles giren pel cel en Manel i jo anem a investigar una mena de refugi hivernal, que ahir no vam veure, i que està dedicat a les especialitats culinàries alsacianes! Tot de parades de tot tipus de menjar i al centre tot de taules i bancs de fusta per seure a degustar-les.
Nosaltres de moment no mengem res, demanem unes "bières de Noël" i sortim a esperar a les petites.
És hora de patinar, i per sort les nenes porten el carnet d'estudiant de l'institut i ens fan la rebaixa corresponent, tot i això 11€/persona...un xic car! Al menys et donen temps il·limitat...
En Manel i jo les observem des de la barrera, la Ona té traça amb els patins, però la Núria va més tiesa que un pal, i diu que no te força amb el genoll operat, així que no gaire estona més tard donem per acabada la jornada, i ens acomiadem del Village, prèvia parada tècnica per comprar unes paperines de xurros.
Sortim del parc just a les 19:00, cinc minuts desprès de la sortida del darrer autobús. El veiem passar...
Però el col·lapse de cotxes que entren i surten dels aparcaments és tal, que la cua que es forma ens dona temps per arribar a la següent parada, situada uns centenars de metres més enllà i encara l'hem d'esperar una estona a que ens reculli. Uf ens hem estalviat una darrera bona caminada!!
I ja a la autocaravana ens preparem uns bons plats de pa amb tomata i embotit i acabem el dia veient una peli abans d'anar a dormir.
Desprès d'esmorzar deixem enrere l'àrea i enfilem cap a casa, però aprofitant que passem a tocar del Auchan de Perpignan parem a comprar unes ostres. Dins tota la varietat que tenen triem unes de Normandia que fan molt bona pinta!I cap a casa a dinar i a preparar la nostra propera sortida: Nadal a Madrid!!
i enfilem cap a un destí imprevist: Le Barcarès, un petit poble de costa passat Perpignan que durant el mes de desembre es transforma en el Village de Noël Le Barcarès
Divendres, 6 de desembre: Figueres – Le Barcarès (80 km)
Com a penes ens separen 80 quilòmetres del destí sortim tranquil·lament el mateix divendres al matí, desprès de recollir i carregar a la "convidada" del cap de setmana, l'Ona, una amiga de la Núria que ja és una més de la família.
Trobem força retenció a l'autopista al passar La Jonquera, just fins a les barreres de peatge de Le Perthus. Sembla que han estat fent controls policials, però quan hi arribem la cua es comença a disipar i el trànsit és fluid.
En poca estona ens plantem a la porta de l'àrea d'autocaravanes del poble. Abans d'arribar he consultat per internet la disponibilitat de places, doncs l'àrea pertany a la xarxa de Camping Car Park, i marca 30 disponibles de 121. Doncs si que hi ha gent!!
Per accedir al recinte es necessita la targeta personal de la xarxa (4€) que es pot comprar a la màquina de pagament de l' accès (nosaltres la vàrem comprar en la nostra darrera escapada a Castelnaudary). Aquesta targeta la pots recarregar de saldo directament des de Internet o en la mateixa màquina de l'entrada. Jo de moment li carrego l' import de la primera nit (11,35 €/24h) doncs no sabem si demà ens quedarem o marxarem. La intenció és anar cap a Narbonne a passejar també pel seu mercat de Nadal.
I, ja estem col·locats!
Hem fet una volta per l'àrea, i tot i que hi ha una ocupació molt alta hem pogut triar un bon lloc, per nosaltres quasi que el millor... al final d'una línia de parcel·les i encarats a un petit bosquet de pins.
La primera cosa a fer és sortir amb les gosses a investigar els llocs per poder-les passejar. Cap problema, estem rodejats de zones verdes i explanades on poden correr al seu aire, desprès si ens dona temps les portarem una estona a la platja! Que la tenim a tocar...
Aprofitem el bon dia que fa i traiem taula i cadires per dinar a fora, i ens posem "mans a l'obra" amb la barbacoa...
(Quina gran compra varem fer amb la barbacoa Safari, en un moment s'escalfa i la carn a la planxa surt boníssima!)
Estudiem les opcions per anar cap al Village de Noël, i de les dues possibles les nenes tenen clar quina triar: Caminar 3,6 km o agafar el bus? Per descomptat...bus.
Ara, en temporada d'hivern la freqüència de pas és més reduïda i tenim per triar les 15:30 o les 17:05 h, i optem per la segona, així deixarem a les gosses ja sopades i podrem tornar més tard, i llavors si que haurem de caminar, el darrer autobús de tornada és cap a les 19:00 h
Mentre fem temps les "petites" aprofiten per fer deures (no m'ho puc creure!)
Sortim amb temps, que no es qüestió de perdre l'autobús, i no som els únics que ho pensem, a la parada ja hi ha un munt d'autocaravaneros fent cua.
A l'àrea queden poques places lliures, doncs han anat arribant autos tota l'estona, el 99% d'elles amb matricula espanyola, i suposem que aquesta nit penjaran el cartell de "completo".
L'autobús (línia 10 - parada St.Ange) ve amb retard, i alguns impacients de la cua han decidit marxar caminant 5 minuts abans de la seva arribada!
Tenim 7 parades fins a destí (parada Lydia) i el preu del bitllet és de 1,30 €/persona.
Quan ens acostem a la parada ja veiem els pàrquings propers molt plens i un munt de gent que camina cap a l'entrada del recinte.
No ens podíem imaginar que hi hagués tanta gent, i el que ens espera...
Cua per agafar l'entrada.
Ens posem a la primera sense saber que hi ha moltes taquilles i les més buides són les més properes a les portes d'accès. Per descomptat com que la gent normalment no ho sap peca de novata (com nosaltres) i s'amunteguen a la primera que troben. Una vegada tenim el tiquet (6€ en total de l'entrada familiar per 2 adults i dos nens >11 anys; els menors d'aquesta edat no paguen) cua per entrar...ni que estiguéssim a Disney!!
Finalment, una hora i mitja desprès de sortir de l'àrea i un "petit" estira-i-arronsa amb uns francesos que fent el despistat s'intentaven colar per la cara (hem hagut de fer pinya tres famílies catalanes per no deixar-los passar; al menys hem estat entretinguts durant l'estona d'espera), creuem les portes del Village de Noël.
I, mare meva, no ens esperàvem això. Quin muntatge nadalenc que tenen muntat els paios aquí a tocar de la platja!!
Només d'entrar ens quedem bocabadats veient la quantitat i quantitat de llumetes i decoracions nadalenques. De sobte ens trobem envoltats per centenars d'abets de nadal "nevats" i il·luminats com si estiguéssim al mig del bosc.
Una estona de fotos i vídeos més tard seguim el recorregut i ens endinsem dins els més de 20.000 metres quadrats de superfície que ocupa el recinte.
Caminem entre un munt de casetes de artesania i de tot tipus de menjar: dolços, creps, bretzels, entrepans, ... i anem agafant idees per sopar.
La Núria és una entusiasta de la nòria, i no ens podem escapar de que pugin a fer unes voltes.
Passem per la pista de patinatge, doble pista amb un caminet simulat entre arbres que connecta les dues superfícies, i anem a fer una visita curiosa, entrem (més ben dit pugem) a bord del vaixell Lydia, si, un vaixell de veritat...
El Lydia, inicialment anomenat Moonta, és un transatlàntic construït l'any 1931 a Dinamarca, i que desprès de navegar pels mars del sud sota bandera australiana fins a 1955 va ser comprat per una naviliera grega, que li va canviar el nom passant a ser el Lydia, i va solcar el Mediterrani fins que va ser donat de baixa l'any 1967. Amb una capacitat per a 480 passatgers feia la línia Marsella-Beirut, passant per Gènova, Nàpols, El Pireo i Alexandria. Desprès del seu desmantellament va ser comprat per una empresa francesa que el va portar fins a la seva ubicació actual, a la platja de Port-Barcarès on va servir alternativament de restaurant, discoteca, casino i hotel. Actualment, propietat municipal, es pot visitar i acull fires i esdeveniments diversos.
Fem una "visita de metge", doncs hi ha molta gent i s'ha de passar per les sales en fila índia, i tornem a sortir.
A la coberta interior central hi ha muntat unes parades d'artesania local.
I al sortir, a buscar quelcom per sopar.
Fem una passada per observar les opcions i les nenes trien unes hamburgueses amb patates "maison" i nosaltres una ració de musclos marinera fets a la planxa al moment, amb una ampolleta de vi blanc de la zona.
Ens ho mengem en una de les taules que tenen muntades sota una gran coberta de fusta. No fa fred i l'ambient és molt agradable.
Enllestit el sopar, i rere una estona de sobretaula observant l'anar i venir de la gent, ens aixequem per cedir la taula a una família que busca lloc, i fem camí de tornada a la autocaravana.
Toca caminar...
L'àrea aquesta nit ha penjat el cartell de complert! I un munt més d'autocaravanes que han arribat posteriorment passaran la nit al carrer adjacent i un pàrquing de terra que té la barrera d'alçada aixecada.
Encara no tenim clar que farem demà, anem a dormir i quan ens aixequem decidirem...
Dissabte, 7 de desembre: Le Barcarès ( - km)
En Manel i jo ens aixequem sobre les 8:00 h i sortim amb les gosses. Anem passejant fins a la platja, on inesperadament veiem sortir el sol.
I les gosses campen al seu aire una bona estona. Per sort la Morga es comporta i no fa cap capbussada...cosa estranya en ella!
Tornem a esmorzar i les nenes diuen que prefereixen quedar-se aquesta nit aquí a l'àrea, fer pel matí uns "postus" per la platja i a la tarda tornar al Village de Noel a patinar...Com a nosaltres ens és igual (estem de relax), accedim a la seva petició.
Així que ens ho agafem amb tranquil·litat i aprofitem per anar caminant fins al centre de la vila a veure si trobem alguna fleca oberta per comprar pa.
Ens emportem les gosses, que van la mar de contentes doncs de camí trobem un munt de zones verdes on poden còrrer una estona (mai es cansen ...)
Trobem un Super-U ben bé al centre i a part del pa comprem uns paquets de cafè que ahir se'ns va acabar.
Desprès de la corresponent barbacoa no ens podem torbar gaire doncs avui, al ser dissabte, l'horari del bus és diferent i, o agafem un a les 15:35 o ja ens hem d'esperar dues hores a que torni a passar, i aquesta nit volem tornar a sopar a la autocaravana.
Minuts abans de l'hora estem a la parada, junt amb un munt de gent més. Tot i aquest migdia ha marxat força gent de l'àrea, i han arribat alguns de nous.
Esperem i esperem, i el bus no arriba...
Alguns comencen a marxar caminant, avui hi ha vaga general a França i potser han modificat freqüències, així que al final, molt que ens pesi, optem per anar caminant, tot i les queixes de la Núria, qua això de caminar no li agrada molt.
L'accès al parc, a aquesta hora, està més despejat. Encara és de dia, tot i que el sol ja està molt baix i es comença a enfosquir el cel.
Ens arribem fins el Lydia, i, ara de dia, ens adonem que simula una Arca de Noe, amb elefants, girafes i rinoceronts traient el cap per la coberta.
Passem per les voladores, i mentre elles giren pel cel en Manel i jo anem a investigar una mena de refugi hivernal, que ahir no vam veure, i que està dedicat a les especialitats culinàries alsacianes! Tot de parades de tot tipus de menjar i al centre tot de taules i bancs de fusta per seure a degustar-les.
Nosaltres de moment no mengem res, demanem unes "bières de Noël" i sortim a esperar a les petites.
És hora de patinar, i per sort les nenes porten el carnet d'estudiant de l'institut i ens fan la rebaixa corresponent, tot i això 11€/persona...un xic car! Al menys et donen temps il·limitat...
En Manel i jo les observem des de la barrera, la Ona té traça amb els patins, però la Núria va més tiesa que un pal, i diu que no te força amb el genoll operat, així que no gaire estona més tard donem per acabada la jornada, i ens acomiadem del Village, prèvia parada tècnica per comprar unes paperines de xurros.
Sortim del parc just a les 19:00, cinc minuts desprès de la sortida del darrer autobús. El veiem passar...
Però el col·lapse de cotxes que entren i surten dels aparcaments és tal, que la cua que es forma ens dona temps per arribar a la següent parada, situada uns centenars de metres més enllà i encara l'hem d'esperar una estona a que ens reculli. Uf ens hem estalviat una darrera bona caminada!!
I ja a la autocaravana ens preparem uns bons plats de pa amb tomata i embotit i acabem el dia veient una peli abans d'anar a dormir.
Diumenge, 8 de desembre:Le Barcarès - Figueres (86 km)
Desprès d'esmorzar deixem enrere l'àrea i enfilem cap a casa, però aprofitant que passem a tocar del Auchan de Perpignan parem a comprar unes ostres. Dins tota la varietat que tenen triem unes de Normandia que fan molt bona pinta!I cap a casa a dinar i a preparar la nostra propera sortida: Nadal a Madrid!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada