Marxant el dissabte al matí i tornant diumenge al migdia tampoc tenim opcions d'anar gaire lluny, però la veritat és que a vegades tenim petits tresors a tocar de casa i ens passen desapercebuts, sempre pensant en destins llunyans...així que visitarem el triangle medieval del Baix Empordà format per les viles de Pals, Ullastret i Peratallada.
Dissabte, 12 de maig: Figueres - Peratallada ( 60 km)
Desprès d'haver programat la sortida ens adonem que avui, a les 9:00 h, teniem demanada cita prèvia per passar la ITV del cotxe, però com el destí és tan proper no ens amoïna. Amb els tràmits enllestits i fent una passada ràpida pel supermercat per comprar quatre coses per posar a la nevera ens posem en ruta...i en poc més de mitja horeta ens plantem al pàrquing (desert) d' Ullastret, que serà la primera parada.
Situat a la riba dreta del riu Daró, que travessa el terme en direcció nord-sud al seu sector occidental. Al damunt d'una suau elevació, es va edificar amb una estructura clarament medieval. Unes muralles molt ben conservades encerclen un petit nucli de carrers estrets i costeruts que desemboquen en una esplanada on es creu que hi havia el recinte sobirà d'un castell actualment desaparegut. Davant de la part nord de la muralla es conserva una llotja o plaça gòtica coberta amb bigues de fusta sostingudes per dos arcs apuntats (Viquipèdia).
Caminant en el sentit de les agulles del rellotge el primer lloc d'interès que trobem és la Llotja, una plaça coberta gòtica de planta rectangular.
Seguim encerclant el petit nucli antic i arribem a la presó, situada a una de les antigues torres de la muralla.
El nucli històric d'Ullastret té una superfície aproximada d'uns 13.000 m2. Es troba envoltat per una muralla amb un traçat d'uns 400 m. lineals, que data del s. XIII, amb reformes del s. XIV i que conserva deu torres originals, una d'elles de planta circular i de forma cilíndrica, conserva espitlleres preparades per a armes de foc i la planta baixa va ser utilitzada com a presó.Passada la torre de la presó aprofitem la primera porta a la muralla per accedir als carrerons interiors.
Acabem de fer la volta al petit nucli i tornem cap el pàrquing, i seguim ruta en direcció a Peratallada.
Anem directes al pàrquing on he llegit a ACpasion que també es pot pernoctar, i quan arribem ja veiem al fons un parell d'autos col·locades a l'ombra d'uns grans arbres.
En temporada és de pagament, però ara té la barrera aixecada i la caseta de cobro està tancada i barrada.
Agafem la càmera de fotos i anem cap el centre.
Sortint del pàrquing creuem la Riera Nova per una estreta passera de fusta i enfilem el carrer La Cort fins a la Plaça de les Voltes.
Declarat conjunt històrico-artístic, conté moltes mostres d'arquitectura medieval. La vila conserva el seu antic aspecte feudal, amb carrers estrets i tortuosos, destacant també el gran fossat que envolta la població, excavat a la roca viva. Al mig del poble emmurallat s'alcen el castell, format pel nucli fortificat sobre un enorme basament tallat a pic, i el palau. La muralla que envolta el barri del castell forma un recinte clos. Al nord i a l'est, dues contramuralles protegien aquests sectors del poble. Aquestes muralles són dels segles XII-XIII, amb la part superior refeta entre el segle XVI i el XVIII. Del recinte principal, en resten alguns llenços, els valls i tres torres de planta quadrada (de les quals una és la Torre de les Hores) i restes d'una altra així com de l'entrada del carrer Major. De les contramuralles resten llenços de murs, valls i restes d'algunes torres, una de planta circular, i el portal dit de la Verge a la banda nord. Uns 200 m al nord del portal, extramurs, es troba l'església parroquial de Sant Esteve, obra de finals del romànic (Viquipèdia).
Ens endinsem pels petits carrerons, a l'ombra dels múltiples arcs...
...cap a la part alta, on trobem les construccions més antigues, o menys restaurades, construïdes directament sobre la roca.
És impossible deixar de fer fotos, qualsevol racó on mires és una bonica postal.
Desprès d'un petit descans a una terrasseta de la plaça anem a dinar, i entre els molts restaurants del poble en triem el Bonay, a la mateixa Plaça de les Voltes, on degustem un menú de la terra: cargols a la llauna i arròs caldós "mar i muntanya"
I per descansar una estona i pair el dinar tornem a LaCargoleta a fer la corresponent migdiada. En aquesta estona han arribat un parell d'autos més.
L'objectiu de la tarda, amb les forces ja renovades, és visitar la propera vila de Pals. Porto les coordenades d'un pàrquing (una explanada de terra) on he llegit que també es pot pernoctar, depen com ho veiem dormirem allà o tornarem cap a aquí a passar la nit.
Desprès que el GPS ens intentés ficar per una "drecera" que era un camí estret del centre del poble, aparquem sense problema al lloc previst. Tot i que no està pas malament, hi ha molts cotxes i decidim que desprès del passeig tornarem a Peratallada.
Pals és un conjunt monumental històric molt antic format pel castell, la vila i les muralles. Malgrat no haver-hi vestigis d'època romana, el seu nom evoca aquest origen, ja que prové del llatí "Palus", que significa lloc pantanós, i el castell s'anomenava "Castellarum Montis Aspero" que en català és Mont-aspre. El castell de Pals fou documentat per primer cop l'any 889 amb el nom de castell de Mont-Aspre quan el rei Odó I de França va fer-li una donació. El segon document, data de l'any 994, per una altra donació feta pels comtes de Barcelona, Ramon Borell i Ermessenda, cedint la torre de Pals i l'església de Sant Pere al bisbe de Girona. A finals del segle X fou propietat de la família del cavaller Gausfred Vidal. El 1065 el senyoriu de Pals retornar als comtes de Barcelona, Ramon Berenguer i Almodis. Entre l'any 1380 i el 1482 esclaten diverses revoltes de camperols anomenades Revolta dels remences que culminen amb la guerra civil catalana contra Joan II. Arran d'aquest conflicte el castell va quedar molt malmès i el monarca va permetre reaprofitar les seves pedres per reconstruir l'església de Sant Pere i les muralles de la vila. Només es va conservar la torre circular, coneguda actualment com la Torre de les Hores. L'any 1501, en temps del rei Ferran el Catòlic s'organitza com a municipi independent amb atribucions de vila i poders per imposar tributs (Viquipèdia).
Accedim a l'antic nucli medieval i caminem sense rumb definit per els carrerons empedrats, alguns molt concorreguts, i altres on podem caminar sols.
Com a Peratallada, és difícil deixar de fotografiar, i les fotos no fan mai justícia als racons per els que anem passant.
Una vegada a la part alta del poble arribem a les portes de l'antic castell i pugem al campanar de l'esglèsia, des d'on es divisa tota la línia de costa, amb la inconfusible silueta de la serra del Montgrí, amb l'aparença d'un bisbe estirat, amb el castell del Montgrí com a anell i les illes Medes com a punta dels peus!
Llàstima que el temps no acompanya i la boirina difumina el paisatge.
Des d'aquest punt elevat també podem divisar LaCargoleta, que ens espera pacientment al pàrquing.
Amb amenaça de pluja conduïm de retorn cap a Peratallada.
Ens ocupem de les gosses i els hi donem el sopar amb la intenció de nosaltres sortir a menjar quelcom per el centre, però un cop allà el canvi de temps fa que les terrasses recullin taules i cadires, i de cop el poble es queda molt solitari.
Acabem prenent una cervesa i sopant a la auto, que per sort sempre està amb el rebost ple.
Una estona de tele, intercanvi de watshapps amb les nenes, i a dormir...o això pensem...comença a ploure, i no para en tota la nit!!
Diumenge, 13 de maig: Peratallada - Figueres ( 48 km)
Es fa de dia i fa poca estona que ha parat de ploure...de sobte pensem en la possibilitat de quedar-nos atrapats si el pàrquing, de terra, ha quedat molt embarrat...
I miro per la finestra i em venen tots els mals!! L'explanada del pàrquing s'ha transformat en una piscina, el sòl deu ser argilós i l'aigua no ha filtrat...un pam de les rodes queda per sota del nivell de l'aigua.
Saltem del llit i ens preparem per moure la auto, en Manel agafa el volant i jo, de copilot, em descalço per si he de sortit, no sé a que, però si no es mou alguna cosa haurem de fer.
I LaCargoleta, en plan campió, surt sense despentinar-se, accelerada cap a davant i solquem el "llac" cap a una posició central del pàrquing on la pendent ha fet que l'aigua no quedés atrapada...ara ja podem esmorzar tranquils!!
Suposo que ahir no varem saber triar el lloc, dons els extrems del pàrquing estaven mes aixecats i els nostres veïns no han patit la inundació...
Desprès d'esmorzar i passejar amb les peludes posem rumb cap a Figueres, el dia està molt negre i ha refrescat molt. Passem, però, per l'Escala a veure com està el punt de servei municipal (i gratuït) que està a l'entrada de la localitat, i ens fa bon servei. Dos punts de càrrega i descarrega on podem deixar a punt la auto per a la propera sortida.