Escapadeta curta per a celebrar La Castanyada,o Halloween, depen de l'edat es prefereix una o altra, sobre tot desprès de les matxacones sèries de Disney!
Nosaltres farem un mix, castanyes i panellets amb pel·lícula de por, i triem un lloc proper per poder aprofitar més el cap de setmana sense perdre gaire temps en els trajectes: tornem a Camprodon.
Divendres, 30 d'octubre: Figueres – Camprodon (72 km)
Poques coses a preparar per marxar només un dia i mig.
Fico a una bossa quatre coses de la nevera per fer el sopar d'aquesta nit i marxem a buscar la "màquina". Ens hem acostumat a quan tornem d'una sortida deixar-la neta i amb els dipòsits plens, així ja no hem d'estar pendents en el moment de la propera sortida.
L'Alex plega a les 19:00 h, i tan punt està sortim cap a Camprodon. Ell és l'encarregat de les pelis de por...quin perill!
En poc més d'una hora ens plantem al Pàrquing Mas Ventós, on de moment està permesa la pernocta d'autocaravanes.
Pensava que en trobaríem més, però només tres estan ja aparcades. Ens posem en una de les bancades del mig, a la part posterior per poder ficar el cul sobre el petit terraplè i envair el menys possible el carril de pas. Tot i que el morro sobresurt quasi un metre de la plaça sempre he llegit que els municipals fan aparcar en aquest sentit, el que no volen es que les autocaravanes es posin al través, ocupant el lloc de varis cotxes.
La Núria ajuda a en Manel amb les gosses, passeig i sopar, i jo començo a parar taula.
Soparem amanida d'endívies i roquefort, pa amb tomata amb embotits i croquetes variades de carn i ceps.
Com sempre els tres "petits" monopolitzen el comandament de la tele i ens hem d'empassar un programa de zapping! Desprès ens enganxem a una peli d'uns marines a Afganistan, amb el títol, però, ja podem intuir el final: "L'únic supervivent"...
I desprès de la sessió de cinema, a dormir.
Dissabte, 31 d'octubre: Camprodon
Peu a terra, en Manel i jo sortim aviat a fer una petita ruta pels voltants de Camprodon. Vaig buscar alguna a Wikiloc que passés a prop del pàrquing i vaig trobar una que anava a Coll Gener, agafem les gosses i sortim. Passen uns minuts de les 8:00 h.
Al començar, un camí ampla travessa una zona de pastures, i al passar el ramat de vaques ens mira atentament, suposo que alertades per les "carreres" de les gosses, que van i venen a tota velocitat pel camí.
Deixem enrere la plana i el camí comença a pujar. En alguns trams els arbres encara conserven les seves fulles verdes, però hi trams en que el terra està totalment cobert per un mantell de fulles.
Quan sortim a una clariana del bosc veiem que la lluna encara no s'ha amagat del tot, una rodoneta blanca ressalta enmig d'un fantàstic cel blau.
Fem camí de tornada i quan arribem a la auto els marmotes encara estan dormint! Obro les finestres i claraboies i a sobre rondinen...
Esmorzem i baixem al centre a fer un volt, la Sandra es queda estudiant que la propera setmana té un munt d' exàmens.
La Núria ho aprofita i es demana la càmera de fotos, avui ella serà la fotògrafa oficial. Comença el reportatge amb uns cavalls que pasten tranquil·lament en el pati d'una de les cases que estan al cantó del pàrquing.
Fulles al vent
Pont Nou
Ànecs
Autoretrat
Abans de tornar cap al pàrquing passem per una botiga de plats preparats i comprem el dinar, menús al gust: uns pollastre a l'ast, altres cargols i mandonguilles i en Manel uns calamars farcits, tot acompanyat amb una guarnició de fesols.
I amb la panxa plena no podem evitar la posterior becaina, mentre les nenes miren una peli.
Quan es fa fosc, com els vampirs, tornem a sortir.
Ara els carrers del centre estan molt més concorreguts, i trobem algunes persones disfressades! Bruixes i un petit Frankenstein...
Però creuem el riu i tornem per un altre carrer, solitari, amb velles mansions que ara semblen abandonades (i de pel·lícula de por). Sempre m'han cridat l'atenció aquest tipus d'edificacions, m'encantaria poder entrar a mirar com són per l'interior...
Els carrers es comencen a buidar, i els bars s'omplen amb les pantalles de futbol preparades: comença el Barça.
La temperatura està caient per moments, anem a sopar a un restaurant que li han recomanat a en Manel a la feina. Demanem una escudella amb galets casolana que està molt bona, és el que més s'ajusta amb el temps.
De tornada, ja a la auto, trec les castanyes que vaig fer ahir al forn de casa, els panellets que hem comprat aquest matí i posem la peli de por (bé...és un dir...que dolenta!!)
El veritable malson comença quan acaba la pel·lícula i tanquem les llums, el silenci es trenca amb les cridòries d'una colla de jovent que s'han vingut a fer "botellón" a la zona de pícnic a la part alta del pàrquing!! Ho tenim clar...passen les hores i van i venen, però no es callen.
Realment el que m' amoïna és que els hi doni per fer el brètol i ens llencin alguna pedra o donin cops als vidres. No devem ser els únics preocupats, segur que els ocupants de les altres autocaravanes estan igual, però ningú es mou.
Al final han marxat, ja no se quina hora era. I que bé ha sonat el silenci...
Divendres, 30 d'octubre: Camprodon - Figueres (65 km)
La Núria, que diu que no ha sentit res i ha dormit de tiron, s' aixeca i aprofito per recollir el llit del menjador. Baixem els tres a esmorzar al Casal, mentre la Sandra i l'Alex continuen dormint.
Comprem el diari, fem un volt pel mercat i aprofito per comprar unes verdures, i quan tornem, cap a les 11:00 encara dormen!! I això que la Sandra va dir que tenia que estudiar molt...
Recullo les coses per tenir-ho fet quan arribem a Figueres, a falta de treure les quatre coses de la nevera.
Deixem Camprodon i fem camí de tornada passant per França, pararem a dinar a Tapis.
La carretera té algun tram amb moltes corbes, però la panoràmica s'ho val.
De camí parem a Saint-Laurent-de-Cerdans, que disposa de punt de servei per autocaravanes (GPS: 42.383337, 2.615902), i ja deixem els dipòsits a punt per a la propera sortida.
Quan tornem a creuar la frontera, des del mirador de Vall de Riu, en el límit entre l'Alta Garrotxa i l'Albera es divisa el Santuari de la Mare de Déu del Mont.
Si mirem enrere encara veiem el darrer poble francès, Coustouges.
Uff, déu n'hi do, arròs a la cassola, cargols i senglar! I avui no podem fer migdiada...
Ja els darrers quilòmetres de baixada cap a Figueres i cap de setmana superat!