"" Escapades i més...: LES CORBIÈRES: "Terra-Vinea i Lagrasse"

Traductor

diumenge, 9 de febrer del 2020

LES CORBIÈRES: "Terra-Vinea i Lagrasse"



Fa ja més d'un mes que tenim LaCargoleta en "dique seco", no hem sortit des de les vacances de Nadal, així que preparem una sortida acompanyats per l'Ana i l'Amancio en la seva Cargoleta2.
En un principi havíem parlat de pujar a La Cerdanya i fer una mica de spa als Banys de Llo, que ells no coneixen, pero resulta que la N-116 està tallada (indefinidament) a l'alçada de Mont-Louis, cosa que ens obliga a pujar per La Collada de Toses, i com finalment no podem marxar divendres, si no que ho hem de fer dissabte al matí, optem per una escapada més propera, visitarem una petita part del departament francès de l'Aude, la zona del Massif des Corbières, a poc més de 100 quilòmetres de casa.




Dissabte 8 de febrer: Figueres - Lagrasse


8:00 h i 8ºC
trajecte: 140 km


Puntuals, a les 8:00 h, ens posem en ruta.
Hem quedat amb la resta d'expedició a la sortida nord de Figueres, al pàrquing de la benzinera del clàssic Paris-Madrid. Quan arribem ja hi son. Aprofitem per acabar d'omplir el dipòsit i sortim cap a La France.
Fem el trajecte per nacional, excepte el tram La Jonquera-Perpignan Sur per evitar passar pel centre de Le Boulou.
Com de costum juguem a veure si localitzem les dues cabretes que els gendarmes francesos tenen pasturant a la gran Piramide que marca el lloc on antigament hi havia la frontera entre els dos països. I si, però no pasturen, jauen a les escales dormitant al sol...

Una de les poques vegades que fem aquest trajecte sense notar el vent!
Voregem d'aprop el gran Étang de Leucate i a l'alçada de Sigean ens desviem cap a l'interior, per la D3, en direcció al poble de Portel-des-Corbières, concretament a Terra-Vinea, la primera parada del dia.
Arribem amb temps de treure les gosses abans que obrin portes, les visites comencen a les 10:00 h.


El poble de Portel-des-Corbières va viure durant molts d'any a remolc de la seva mina de guix, inicialment una pedrera que s'explotava a cel obert, i una xarxa de més de 40 km de túnels corren per sota del seu territori. Desprès d'aturar-se l'activitat minera l'any 1992, i rere una temporada d'abandonament, els viticultors de la zona van decidir aprofitar la hidrometria constant i la temperatura que ronda els 16°C per emmagatzemar els seus barrils.
Una part de les galeries es van netejar i acondicionar i es va obrir al públic amb el nom de Terra-Vinea.

Entrem a la recepció, passem per caixa, ens expliquen com realitzar la visita i ens connecten les audio-guies on escoltarem totes les explicacions durant el recorregut.
Passem a una sala on, mentre esperem que sigui l'hora per a la sortida del trenet que ens pujarà fins a l'accès a la mina/bodega, ens projecten un resum dels Sites incontournables de la Région (les considerades visites obligades de la regió).


Obren la porta de la gruta, i la tanquen darrera nostre...comencem el recorregut.
Unes escales i una llarga galeria, amb les parets i sostre totalment apuntalats amb gruixuts cairats de fusta, ens porten fins a la sala que dona pas a la gran galeria on s'emmagatzema el vi.


Des d'aquesta posició gaudim de l'espectacle de llums i so que precedeix al recorregut pels túnels. No té gaire a veure amb el tema, per no dir res, suposem que és per resaltar les dimensions i espectacularitat de la cavitat.



Quan s'encenen les llums ja podem veure les primeres botes.
Segons les explicacions que anem escoltant, més de 1500 barrils estan distribuïts al llarg d'aquests galeries, fins a arribar al punt òptim per al seu embotellat.

Deixant enrere la gran cavitat, iniciem el recorregut que va explicant l'historia del vi al sud-est francès, des de l'època romana, passant per la medieval, fins els nostres dies.


Reproducció d'una vila gal-romana

Continuen els túnels farcits de barrils...


Avancem fins el tram final, on es mostren elements històrics, com antiga maquinaria, eines i reproduccions de tallers.



De sortida, tornem cap al centre de visitants on també hi ha una zona de botiga, i un bar-restaurant.
És hora de la degustació!!


Ens donen a tastar, amb explicació inclosa, un blanc, un rosat, dos negres i un vi de postres...
Jo, que tant sols m'havia begut la llet de l'esmorzar sense acompanyar-la amb res sòlid, sento caure l'apreciat líquid com una bomba a l'estómac...però "a caballo regalado"...tot cap a dins!!

Tornem als vehicles i enfilem cap a Lagrasse, on passarem la resta del dia.
Vaig veure unes fotos d'una sortida de la EvaV, i fa molt bona pinta.
En poc més de mitja hora ens plantem a l' àrea d'autocaravanes existent a la petita localitat, i ens disposem a preparar el dinar.


Desprès del copiós (i regat) dinar, sortim a descobrir el centre històric de la vila.


Al cor del massís de Les Corbières, a la vora d'un plàcid riu, el pintoresc poble de Lagrasse, inclòs entre els més bonics de França, forma un conjunt harmoniós, amb el seu vell pont de llom d'ase sobre el riu Orbieu, les seves cases medievals , els seus vestigis d'antigues muralles i la seva abadia dominada per una imponent torre-campanar. Abans de visitar l'Abadia de Santa Maria d'Orbieu, doni una volta per la ciutat medieval, un lloc ple d'encant en el qual, entre altres coses, podrà contemplar un vell mercat de segle XIV amb pilars de pedra, parades d'artesania artística i una església d'estil gòtic declarat Monument Històric.

Després, a l'altra riba, visiteu l'Abadia benedictina de Santa Maria d'Orbieu, fundada al segle VIII, que va conèixer en el passat una gran prosperitat i una gran projecció intel·lectual. El pati del Palau vell, la capella baixa, el celler, el forn, la sagristia, el transsepte nord, la torre preromànica, el dormitori dels monjos, la capella de Sant Bartomeu, la sala del mestre de Cabestany i la sala dels guàrdies són alguns dels llocs que podrà descobrir durant la visita de la part medieval que pertany a el Consell General de l'Aude.
(font:www.france-voyage.com)

En un moment ens plantem a les portes de la ciutat vella, i caminem pels solitaris carrers intentant orientar-nos en direcció a l'Abadia.


Rodegem l'església de Saint Michel, passem per davant de la Oficina de Turisme, ja tancada, i sortim de la Cité Médiévale per la Porte de l'Eau, que antigament era la única sortida de la ciutat fortificada en direcció sud.


Creuem l'Orbieu per una petita passera de formigó, que quan el riu baixa crescut segur que queda inundada, i ens adrecem a l'entrada de l'Abadia.


I el desencís és que a les 16:45 h ja no accepten visites!
Pensava haver llegit al Web que l'horari era fins a les 18:00...

Ens adonem de la confusió, resulta que la visita a la Abadia consta de dues parts diferenciades, una part de l'edifici és propietat de l'Estat (la que ja està tancada) i l'altra està regentada per una comunitat de monjos (aquests allarguen les visites fins a les 18:00 h)

Sense altra alternativa fem la visita a la part "religiosa" de l'abadia, i com resulta que estan en obres i no es pot accedir a la torre la tarifa està reduïda a la meitat: 2 €/persona.
M'adono que les fotos que vaig veure de l'Eva deuen correspondre a la zona a on no hem pogut entrar, doncs trobem que aquesta no val gaire la pena -opinió personal-.
A més ens sobta la quantitat de monjos (amb hàbits totalment blancs) que van amunt i avall de les dependències, tots molt i molt joves!

Claustre

Tot i el fail de la visita (com diuen el joves d'avui en dia), estem davant d'una de les abadies més antigues i importants del sud-est francès.

Fundada per l'abat de Narbonne en el s. VII i elevada al rang d'abadia per Carlemany l'any 779, va prosperar i es va enriquir ràpidament pels donatius i privilegis dels senyors de la comarca, i fins i tot dels Comtes de Barcelona.
Capital espiritual del Languedoc fins el s. XIII, quan la peste, la Creuada  Albigesa i la Guerra dels Cent Anys la van portar a un declive progressiu.
Després de la Revolució Francesa, l'abadia de Lagrasse es va dividir en dues parts, que es van vendre per separat en 1796, una va acabar en mans de l'estat (part pública) i l'altra va recuperar el seu caràcter religiós en 2004 amb l'arribada dels canonges regulars de la Mare de Déu (part privada).

www.abbayedelagrasse.com (part pública)
www.lagrasse.org (part privada)

De tornada tenim una bona panoràmica del Pont Vieux (Pont Vell), construït a principis del s. XIV per connectar el poble medieval amb la abadia.


Un segon pont connecta les dues ribes, per aquest, més modern, transcorre la departamental D3.


Tot i que sembli mentida el Pont Vieux està obert al trànsit rodat, i mentre fem fotos ens hem d'apartar per deixar pas a un veí que va cap al centre...


Ara passegem pel centre històric, tot per nosaltres i anem cap a la Place de la Halle (Plaça del Mercat), que junt amb els seus carrers adjacents va ser un important centre comercial fins a la Primera Guerra Mundial.


Al centre de la plaça trobem l'antic mercat cobert, una petita joia de l'arquitectura medieval que es va construir a principis del s. XIV quan es va traslladar a aquest punt el mercat de Lagrasse, que fins a llavors es trobava fora de les muralles de la ciutat, a l'altra banda del riu.



Fem les darreres fotos de "maisons" molt antigues i deixem enrere el recinte medieval per anar a probar sort a veure si trobem algun local obert on prendre alguna cosa.



De tots els locals del Boulevard de la Promenade, que realment és la mateixa D3 que voreja el poble, només hi ha dos d'oberts, un a cada punta.
A l'estiu aquest petit poblet deu estar a vessar de gent, però un dissabte d'hivern a les 18:00 h sembla un poble fantasma!

Ens asseiem a la terrassa exterior del primer, resguardada i amb unes estufes que fan que la temperatura sigui molt agradable, i resulta que no és un bar "al ús", sino una botiga de formatges i productes artesans locals.
Demanem una ampolla de vi del territori, i per sorpresa nostra ens la serveixen acompanyada d'un parell de tapes, uns daus de formatge i unes rodanxes de llonganissa...de franc.
No sabíem que els francesos també ofereixen tapes!!

AOC CORBIÈRES
Les Corbières és una regió natural francesa a Occitània, coneguda pels seus vins i vinyes, Vignoble de les Corbières, amb Denominació d'Origen AOC des de 1985 i la seva mel de romaní, comercialitzada sota el nom de «Mel de Narbona».
Situat al cor de la regió de Llenguadoc-Rosselló, al sud del departament de l'Aude, entre Carcassonne i Narbonne, la vinya de Les Corbières produeix fonamentalment vins negres. Les soques principals són el carinyena, la garnatxa negra i la syrah.
Un vi amb caràcter amb aromes afruitats i especiats que acompanya de meravella a la cassoulet, així com a un gran nombre de plats a base de carn vermella i caça.

Sortim del local i tot just són les 19:00 h, així que baixem el bulevard i fem parada al Cafe de la Promenade, on alguns canviem la copa de vi per una fresca cervesa de barril.
El local, amb poca gent, però acollidor ens serveix de refugi fins a l'hora d'anar a sopar a les autocaravanes.

Com a l'hora de dinar, ens ajuntem en la auto dels cunyats i passem un divertit capvespre...que s'allarga fins ben entrada la nit.




Diumenge 9 de febrer: Lagrasse - Figueres


9:00 h i 7ºC
trajecte: 213 km


Ens despertem sense pressa en aquest pàrquing/àrea on hem passat la nit acompanyats per una altra única autocaravana.
Esmorzem, recollim i deixem Lagrasse en direcció cap a casa, però encara ens queda la resta del matí i de camí decidim parar a fer una ullada a l'Abadia de Fontfroide, catalogada com a Monument històric des de 1862, i que ens queda de pas.

Arribem poc abans de les 10:00 h, el pàrquing és enorme i es veu la zona molt preparada per les visites i el turisme.


Però com es veu que aquest no és el cap de setmana de sort per les abadies, marxem sense fer la visita.
Quan arribem al panell informatiu veiem que l'entrada val 11,50 € i com no volem estar gaire estona decidim fer mitja volta, ja la visitarem en una altra ocasió i dedicar-li el temps necessari, hem sentit que realment val la pena.

Doncs res, posem rumb cap a la costa.
Anem a Gruissan, concretament a La Perle Gruissonaise, d'on sempre sentim a parlar a l'Eva quan tornen dels seus viatges. A La Perle es pot comprar i degustar el que els francesos anomenen "coquillage", o sigui clova de mar: ostres, musclos, cloïsses, llagostins,...


Entre que el dia no acompanya, el cel està molt tapat i s'ha aixecat vent, que aparquem la autocaravana al cantó d'un munt de caixes amb restes de clova que oloren fatal, i només hi ha una parella de gent gran en una taula interior, el lloc no ens acaba de fer el pes.
Potser hem tingut mala sort, i hi ha poc material, a penes ostres de la mida gran i uns boulots (cargols) enormes! Compro una dotzena d'ostres per no sortir amb les mans buides i enfilem cap a Leucate, a veure si tenim més sort.


Arribem al punt, aquí si que hi ha un munt de gent degustant els "plateaux de fruits de mer", i llueix un bon sol.
Ens adrecem a l'Aquarium, que és on sempre va a comprar material el meu germà Alex, i omplim el cabàs: ostres, cargols i dues garoines (en Manel i jo no les hem tastat mai).

Busquem un pàrquing proper amb vistes a l'Estany de Leucate i fem el dinar de "fi de festa".


I van ser feliços i van menjar perdius ostres!
o
Vet aquí un gat, i vet aquí un gos...aquest conte cap de setmana ja s'ha fos! (Colorin, colorado, este cuento fin de semana se ha acabado)

Tornem a casa amb un bon gust de boca, i no per tot el que ens hem cruspit, sinó perquè aquesta zona de la regió de l'Aude té molts recursos i segur que ens donarà peu per a properes escapades ...

Es pot trobar molta informació a les següents Webs:
www.escapadesenpaysnarbonnais.com
www.tourisme-corbieres-minervois.com



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada