"" Escapades i més...: de setembre 2014

Traductor

dissabte, 13 de setembre del 2014

PLA DE BARRES (Pyrénées-Orientales)


Aquest any "la Diada" cau en dijous i ens hem pogut agafar pont, així que tenim un llarg cap de setmana per davant.
Desprès del "tute" de les vacances d'agost, ara volem relax. I que millor que uns dies de repòs al càmping Pla de Barrès  


Dijous, 11 de setembre: Figueres – Pla de Barrès (134 km)


Com l'hora d'accés al càmping és a partir del migdia, optem per sortir avui al matí, doncs així ahir no varem haver de córrer després de la feina i les nenes van poder anar a entreno. De tota manera abans de les 9:00 estem ja amb "LaCargoleta" a punt de marxa.

Encara que coneixem el camí poso el GPS, marca la arribada en 134 km. 

Al passar per La Jonquera parem un moment al súper, hem de reposar beguda i alguna llauna del rebost.

No tenim pressa, evitem l'autopista i pugem tranquil·lament per la nacional. Ens sorprèn veure ja a primera hora del matí un munt de gent omplint els pàrquings del Pertús, i una cua de francesos creuant la frontera en direcció a La Jonquera,...quina dèria tenen per les compres! 

Seguim la D900 fins arribar a Perpinyà, on ens desviem cap a la N116. Quina diferència de quan fa ¡ molts ! anys pujàvem a esquiar: hi ha força trams on la nova autovia desdobla la antiga carretera.
Encara que el tram final continua mantenint els antics rètols que denuncien la "carretera de la vergonya" en el seu pas per Olette, sembla que aquesta zona també serà desdoblada properament.

Passem Mont-Louis i agafem la D118 direcció a Font-Romeu/Els Angles. Uns quants quilòmetres més i ja trobem el trencant cap a Les Bouillouses.
Estem entre setmana i en temporada baixa, o sigui que suposo que podrem triar la parcel·la que més ens agradi.

En Manel para la autocaravana davant de la recepció i baixo a fer el check-in. Indico que ens quedarem dues nits i sobre el planell trio la parcel·la que volem (agafo la mateixa en que ens hem posat les altres vegades). La noia em dona el codi de la barrera d'accés i anem cap a dins...

Mentre jo preparo el dinar les nenes ajuden a en Manel a parar la taula a fora, hem d'aprofitar les poques vegades que anem de càmping per treure els estris!



Quina tranquil·litat ¡!
Pensàvem que hi hauria més gent...

Després de dinar les nenes van a rentar els plats (això si que són vacances) i quan ho tenim enllestit ens preparem per la jornada de tarda, toca excursió.
He carregat varies rutes de wikiloc al GPS de mà, doncs per aquesta zona hi ha molts trajectes a seguir i no estan molt ben indicats.

Ens decidim per la ruta anomenada "Petit Canada".



Carreguem la motxilla amb uns entrepans i la cantimplora amb aigua fresca i sortim per la part posterior del càmping, on passada la zona de jocs trobem les primeres indicacions. 


Anem seguint el curs del rierol i travessem el tancat de "pastura lliure".


Fa un dia fantàstic.
Portem un ritme de travessa molt lent, doncs estem aprofitant per caçar els bolets que trobem "en ruta". Com portem el GPS no ens preocupa desviar-nos de la ruta i fer talls pel bosc, doncs de seguida ens podem reorientar i tornar a enllaçar el camí.

La Núria és una bona boletaire, doncs a part de varis rovellons troba el únic cep del dia! 
I així passem la tarda...
A mig camí parem una estona a berenar, i fem el darrer tram més lleugers.

Mentre en Manel prepara la brasa (avui toca barbacoa) jo netejo els bolets.


La intenció era sopar a fora, però s'aixeca una mica de vent i preferim estar a dins. 
Que bons que estan els entrecots fets al foc de llenya!!

Quan cau la nit la foscor es total al nostre voltant, el càmping no té il·luminació i hem d'agafar les llanternes per treure les gosses (elles porten els seus collars fosforescents per tenir-les localitzades).

Mirem una estona la tele, les noticies en francès, que tenen com a fet remarcat la "V" catalana. Segons informació de la Guàrdia Urbana hi han hagut 1.800.000 assistents!

I a dormir...quin silenci...


Divendres, 12 de setembre: Pla de Barrès



Ens despertem sense pressa, fem una estona el ronso al llit, però les ocupants del "pis de sota" comencen a moure's indicant que ja és hora de sortir. 
Ens posem els para-vents, fa una mica de fresca però per sort ha parat el vent.
Fem un bon passeig, sembla que mai tenen prou de córrer. 

Després d'esmorzar aprofito per fer el "zafarrancho" de neteja que tenia pendent des de que vam tornar de vacances. Faig la dutxa i el lavabo amb la "pierre verte" i queden com nous!

Les nenes diuen que no tenen ganes de caminar i marxem en Manel i jo a fer una altra ruta, i mirar d'agafar algun bolet més per acompanyar el dinar.

 

Comencem seguint el "Sentier de Glaciers", però aviat es perd la traçada, es barregen un munt de marques de colors, blanques, grogues, blanques i vermelles,...


Anem fent tranquil·lament sense preocupar-nos del camí, amb el GPS marcant el recorregut que estem fent i havent marcat el punt de sortida, en tot moment sabem on som i cap a on anem.

Trobem un munt de rovellons, però la gran majoria estan corcats, a penes es poden aprofitar.
Ben amagat trobem (trobo) un altre cep, aquest si que és maco... i fa una olor!

Passades les 12:00 h comencem a tornar, orientem el Garmin cap el "waypoint" que he marcat com a "càmping" i ens fa enllaçar una altra vegada amb el Sentier de Glaciers.
Quan les gosses senten la remor del riu no ho poden evitar i es llencen a l'aigua.




A les dues petites els hi encanta remullar-se.

Per dinar tornem a fer barbacoa, avui costelles de xai, i unes xuies ben torradetes.
Les nenes porten una mica més de llenya, branques petites per encendre millor el foc, mentre jo faig una amanida per acompanyar.

En Manel s'encarrega de la "cocció".



Preparem els "boletus edulis" en carpaccio: un bon rajolí d'oli verge sobre les làmines i una mica de sal gruixuda...impressionants ¡!
Els rovellons els faig saltejats (em falta all, llàstima) 

I a dinar...


Tarda de relax, en Manel fa una senyora migdiada, les nenes surten a explorar una zona del riu i jo m'arribo fins al porxo de recepció, on puc agafar wifi i em poso al dia de les notícies. 
Aprofito per llegir una nova etapa del relat de l'Eva a ACpasion, "2014: Aguas croatas y cimas dolomíticas", mentre em prenc el cafè.

De tornada cap a la auto em sorprèn que encara no hagin tornat les nenes, no es normal tanta estona juntes sense discutir-se...vaig a veure si les trobo...
Segueixo el caminet que surt de la zona d'acampada lliure sota els arbres per la vora del riu. Es respira tranquil·litat.


Les trobo ben entretingudes fent una cabana i intentant fer una passera amb pedres per creuar el rierol.



Des de la vora del riu es veu "LaCargoleta" camuflada entre els arbres.


Per acabar la tarda fem un altra passeig amb les gosses (que es tornen a remullar al riu) seguint un altre dels camins que surten del càmping. Trobem un arbre amb una construcció de fusta adossada, sembla una tarima d'observació. Les nenes volen pujar, les aviso que potser la fusta està en mal estat i que cauran! 
Com sempre...no em fan cas.
La Sandra s'emociona recordant quan de petita jugava a fer la "Lara Croft" i com era d'esperar cau i acaba amb el genoll pelat. Mira que l'havia advertit!

Acabem la tarda jugant unes partides de ping pong a la taula de la zona de jocs.

Per la nit refresca i poso la calefacció al mínim. La Núria demana sopa per sopar, i l'acompanyen amb un bon pa amb tomata i embotit.

La previsió per demà dissabte era arribar-nos a Andorra, havíem pactat una tarda de botigues amb les nenes, però ens fa una mandra...encara que en Manel i jo ens quedaríem aquí fins diumenge hem d'entendre que elles també volen fer altres coses. Fem un "ni tu ni jo" i decidim que ens quedarem a Puigcerdà, que segur que està més tranquil. Andorra amb aquests dies de festa del pont segur que està a vessar de gent!

Però no ens escapem ens demanen que la propera sortida de cap de setmana anem a Andorra.

Mirem una estona la tele, sortim amb les gosses un moment i a dormir...


Dissabte, 13 de setembre: Pla de Barrès - Puigcerdà (25 km)


Ahir a la nit ja varem recollir el toldo, no volíem aixecar-nos i que estigués ben mollat de la humitat de la nit (com ens va passar el dia abans). Ara, després d'esmorzar acabem de recollir.
Aprofito per aspirar a dins i espolsar les catifes de terra.

En Manel surt a caminar una estona amb les gosses i nosaltres anem a fer la revenja del ping pong, tenim temps fins a migdia que és quan hem de deixar el càmping que ja he passat a pagar de bon matí (parcel·la + 3 adults + 1 nen + 4 gossos + electricitat = 25,10 €/nit)

Minuts abans de les 12:00 h deixem el càmping. Serem uns dels darrers ocupants doncs un rètol als lavabos anunciava "festa final de temporada" dimecres vinent. El càmping romandrà tancat tota la temporada d'hivern, millor dit la recepció i els serveis, perquè es pot accedir i acampar durant tot l'any.

En menys de 20 minuts arribem a Puigcerdà, i anem a aparcar al lloc de sempre. Tenim tot el carrer per nosaltres, ens pensàvem trobar més moviment, però de moment està tot molt tranquil.


Preparo el dinar, espaguetis carbonara, mentre les nenes aprofiten per jugar una estona amb les pales. 
Passarem la tarda de tranquis i desprès quan baixem al centre ja ens quedarem a sopar.
Llegeixo una estona, em reenganxo al llibre que vaig deixar fa temps a la lleixa de sobre el llit, Mar de Fuego.

Donem el sopar a les gosses per que es quedin tranquil·les i baixem cap el centre, a passejar una estona.
Fem una volta pels carrers cèntrics, sempre atapeïts de gent, i per esperar a l'hora d'anar a sopar fem un albariño al Sol y Sombra, a la plaça.

Acabem la tarda al Frankfurt Medieval (que ens diuen que canvien de lloc i es traslladaran en poc temps a l'edifici de l'antic Casino).
La Sandra no perdona el seu "frankfurt carbonara", la Núria nuggets amb patates tallarines, jo un immens sandvitx triple amb ou ferrat inclòs i en Manel un mall de pollastre i formatge.


Postres, cafès i de tornada cap a dormir.
Ja no estem sols, dos autocaravanes més ens acompanyen durant la nit.
Per sort aquesta vegada no hem tingut cap gos fent la ronda a les sis del matí!


Diumenge, 14 de setembre: Puigcerdà - Figueres (135 km)


Ens aixequem, recollim sense pressa i fem el camí de tornada cap a Figueres.
Baixem per la Collada, no trobem gens de trànsit.

Abans d'arribar a Sant Joan de les Abadesses, marco al GPS que ens porti fins a la nova àrea on aprofitarem per buidar els dipòsits. El punt de servei està molt bé, però com a zona de pàrquing és petita i compartida amb els cotxes. Massa claustrofòbica pel nostre gust, però val més això que res...

A Ribes de Freser parem a un súper a peu de carretera per comprar mi-cuit, anem a dinar a ca la yaya i en Manel vol provar una recepta que  li va explicar un boletaire amb els ceps que vam comprar ahir a una botigueta de verdures Puigcerdà.

Segur que estarà boníssima...