Portem uns dies de descans a casa de l'avia, on hem aprofitat també per fer-li la repassada anual a "LaCargoleta", a mi m'ha tocat la part interior, li he fet una neteja integral, i en Manel s'ha dedicat a l'exterior. Ha repassat totes les juntes del sostre i l'ha deixat impecable i lluenta. Però ens hem adonat que ens faltava el barret de la xemeneia de la calefacció! Ens estranya, per que el dia que ens va diluviar a Foz ens hauria d'haver entrat aigua, però no, això és que o s'ha volat a partir de llavors o ens l'han pispat.
Busco per internet una casa d'accessoris a A Corunya, Yakart, que també disposa d'àrea de servei i pernocta, però en Jose ens comenta que a Betanzos hi ha una botiga de venta d'accessoris i reparació d'autocaravanes: Caravanas Mallón.
Truco i em diuen que cap problema, que tenen de varis tipus, que passem i mirem quin necessitem, dit i fet. El mateix dia el tenim posat, ara ja pot ploure!
Dijous 15 d'agost: SAN TIRSO
9:00 h. i 19ºCtrajecte: 75 km (dies anteriors: 50 km)
Desprès del passeig matinal rutinari (en Manel i jo cada dia ens hem aixecat més aviat per caminar els nostres 9 km... hem de recuperar la forma!) marxem cap a Sada, hem de deixar a l'avia a casa la tia Isabel, tenen dinar de festa major.
Aquest any no ens podrem quedar, doncs cap a la una hem de recollir a l'Alex que arriba a l'aeroport de A Coruña.
Però això no vol dir que marxem amb la panxa buida, tant si com no la tia ens fa menjar un munt d'aperitiu, i com l'Alex ens envia un Whatsapp avisant que el vol ve amb retràs aprofitem l'estona parlant animadament amb els cosins d'en Manel, que ens recomanen varis llocs per anar de tapes a A Coruña (que per descomptat tindrem en compte).
Sortim de Sada com si ja haguéssim dinat, uff, i ara cap a l'aeroport. El retràs encara s'ha allargat més i passen de les tres quan recollim al "polizón".
De tornada cap a San Tirso parem a dinar a Carral. No pot faltar un bon plat de raxo, ni un de pop! Com ja sabem que les racions són molt completes (abans aquesta cerveseria estava a San Tirso) agafem mitges racions, varies per compartir.
La Núria estava esperant a la seva "víctima" amb candeletes, ara ja té a qui donar la tabarra...
Acabem de dinar molt tard, i desprès tenim berenar-sopar a casa d'en Jose i la Isa, on farem el fi de festa amb la família.
I tornem a Sada a buscar a l'avia.
I ara, ens acorralen amb les postres!! L'Alex mira el plat que li han omplert, mentre deia "no, no más..." i no té més remei que menjar-lo.
No sé si podré menjar res més avui, m'estic posant malalta per moments...
Descansem una estona a casa, i començo a endreçar les bosses per demà tenir-ho tot a punt.
Al cap vespre ens tornem a entaular, sort que en David i la Paula arriben força tard. Hem guanyat una mica de temps per refer l'estomac abans de la traca final del dia: centolles i xurrasco.
Ahir a la tarda ens vam arribar fins a la cetarea de Caión amb en Jose i ens vam sortir amb sis bones centolles per només 29 €!
Acabem la vetllada admirant la moto clàssica que ha restaurat personalment en Jose. Les nenes fan cua per que els hi faci una petita volta pel garatge.
Trajecte acumulat: 1.733 km
Supermercat: 153,15 € (conjunt dies parats)
Hostaleria: 49,00 €
Cetarea: 29,00 €
Àrees/Pàrquing: -
Divendres 16 d'agost: SAN TIRSO - SANTIAGO DE COMPOSTELA
9:00 h. i 17ºCtrajecte: 91 km
Darrer despertar a casa.
Procurem recollir totes les coses (sempre ens deixem quelcom) i acabo de portar la darrera bugada a la autocaravana. Tot ben endreçat al seu lloc, que ara som un més i cada nit haurem de fer el llit de la taula del menjador.
Aprofitem el matí per passar per Casa Torreiro, volem comprar "orujo" blanc per portar cap a Figueres. En Manel i l'Alex s'han aficionat a fer els seus propis licors d'herbes i estan picats a veure qui el fa més bo.
I ja que estem aquí, una copeta d'albariño i pinxo de truita.
Aquesta tarda tenim entrades per la visita guiada a les cobertes de la Catedral de Santiago, però com tenim temps destinarem la resta del matí a passejar per Betanzos. Aquesta nit no podrem veure com s'enlaira El Globo, fet típic de la festa major del poble, San Roque.
Avui hi ha feira a Betanzos, com cada dia 1 i 16 de cada més. La plaça està atapeïda de gent, de parades de roba, de menjar, d'eines...
Ens hem d'acomiadar de la família... continuem ruta, però encara farem el darrer àpat junts, aprofitarem les sobres del sopar d'ahir (que son moltes, excepte un enorme tall de xurrasco que en Jose es va deixar a la barbacoa del jardí, sobre les brases, i aquest matí havia desaparegut, alguna guineu estarà fent la migdiada amb la panxa plena...)
Mentre anem cap a dinar de cop em ve al cap que la visita no és a les sis, com porto dos dies dient, al final vaig avançar l'hora (tal com em va recomanar una noia d'informació) a les cinc per tenir temps de fer la visita guiada i la part de visita lliure del Museu de la Catedral. O sigui que toca córrer, hem de dinar ràpid i sortir cap a Santiago disparats.
Els poc més de 65 km. que ens separen de Santiago de Compostela se'm fan eterns! Només faig que mirar el rellotge i calcular mentalment el temps de que disposem, mentre en Manel se'n riu del meu error. Com puc haver tingut un lapsus així!!
Anem amb el temps just, o sigui que hem de trobar l'àrea de pernocta a la primera (sort que portem les coordenades al GPS), localitzar la parada de bus que ens ha de portar fins el centre, tenir la sort que passi algun autobús i des de on ens deixi córrer fins la Catedral: ens preparem per la nostra missió...impossible?
El primer punt el liquidem sense problemes, el GPS ens deixa davant la barrera d'entrada de l' àrea de Santiago. Paguem 3 € en concepte de pàrquing de dia i 12 € per la pernocta. Està vigilat i és una esplanada asfaltada molt gran, llàstima no tingui cap ombra, però tampoc fa molta calor i aparquem la auto de manera que el sol no toqui directament "l'apartament" de la Beti, que es queda de vigilant.
La noia de la caseta de cobro ens indica on està la parada d'autobús (just davant del pàrquing) però ens comenta que avui és festa a Santiago i l'autobús no passa tant sovint com els dies laborables, malament, són les 16:20 h.
Però aquesta vegada sembla que tindrem sort, cada 1/2 hora passa un bus. Hem d'esperar fins les 16:30 h. i pregar per que realment compleixin l'horari, si no ni corrent arribem a la visita.
Quins deu minuts més llargs!!
Però és puntual, pugem a corre-cuita.
Connecto el Google Maps al mòbil per saber a quina parada ens hem de baixar. Quan sembla que estem a prop del centre saltem (parada "Virxe da Cerca") i fem l'esprint final fins al "Centre de recepció de visitants" de la Catedral, sota el Pòrtic de Gloria.
Ho hem aconseguit: són les 16:57 i encara tenim temps de fer unes fotos mentre es fa el grup per començar la visita.
Traspassem el Pòrtic de Glòria i la guia ens fa les primeres explicacions, hem canviat la claror del sol per una tènue penombra. Pugem per una escala no accesible al públic en general i des de la galeria superior tenim unes vistes privilegiades de la nau, amb el "botafumeiro" al fons.
Continuem pujant per una escala, cada vegada més estreta, fins sortir a la impressionant coberta. Sembla mentida com l'estructura pot aguantar tot el pes... el teulat és de lloses de pedra (com el Duomo de Milan). Els cossos adossats (més nous) estan coberts per teula vermella.
Agafem lloc a la part de dalt per escoltar les explicacions.
Quina tranquil·litat aquí dalt, i quin relax desprès del que hem patit per arribar-hi.
Anem passant de coberta a coberta.
Desprès d'una horeta de fer els "gats a la teulada" tornem a baixar i anem cap al Museu, on podem admirar part del "tresor" de la Catedral i el famós "Códice Calixtino", això si, digitalitzat.
El Còdex Calixtí, en llatí Codex Calixtinus, (Santiago de Compostel·la, Arxiu de la Catedral, s.n.) és un manuscrit il·luminat de mitjan segle XII conservat a la Catedral de Santiago de Compostel·la. Constitueix una espècie de guia per als pelegrins que seguien el Camí de Sant Jaume en el seu viatge a Santiago de Compostel·la, amb consells, descripcions de la ruta i de les obres d'art així com dels costums locals de la gent que vivien al llarg del Camí. També conté sermons, miracles i textos litúrgics relacionats amb l'apòstol Sant Jaume. El llibre va desaparèixer de la caixa forta on estava custodiada a l'arxiu catedralici el 5 de juliol de 2011[1] i fou recuperat el 4 de juliol de 2012. (Viquipèdia)
Ja només ens queda fer un volt pel claustre, on ens entretenim fent unes quantes fotos.
Tornem a l'interior de la catedral, hem d'esperar a les 19:30 h, hora en que veurem volar el "botafumeiro". Agafem lloc al fons, a tocar una de les portes de sortida. Comença a entrar gent i en poca estona està tot ple.
Desprès d'una llarga missa, amb un recordatori final per tots el pelegrins que han arribat avui al final del trajecte del "Camí", ens preparem per veure com alcen el "botafumeiro".
Sort que algú s'ha dedicat a obrir les portes, quedem ben fumats amb l'encens que deixa anar!!
Donem per finalitzada la visita cultural i ara ens dedicarem a la lúdica, o sigui és hora de prendre quelcom, fa molta estona que no mengem res... Es hora de consultar la guia de atapear.com.
Ens han parlat de la costum de fer el "Paris-Dakar" a la Rúa do Franco (el bar Paris està en una extrem del carrer i el Dakar a l'altra punta), però nosaltres devem anar en contra direcció i comencem per l'arribada.
Es una passada la quantitat de gent que envaeix els estrets carrerons que envolten la Plaça de l'Obradoiro, es respira vida, però deu ni do també la quantitat de bars!
Entrem en un que ens crida l'atenció, és un autèntic bar/bodega que segueix amb la mateixa decoració que als anys 60 (o abans), i suposem que amb els mateixos cambrers...
Demanem uns ribeiros i omplen la gerra directament d'una bota (l'Alex es queixa de que està calent), i ho serveixen a les típiques tasses.
Continuem passejant i decidim buscar un lloc per sopar abans de que es faci massa tard, entrem a Los Caracoles. Als 15 minuts d'haver arribat totes les taules estan plenes.
Sopem de racions: truita, padrons, cloïsses,...Triem bé, sortim contents i a un preu molt raonable.
Tornem cap a la parada del bus, no sabem si tindrem combinació per tornar a l'àrea o ens tocarà caminar per fer baixar el sopar.
Avui és el nostre dia de sort, arribem just 10 minuts abans del darrer servei.
Dues families més esperen a la parada, tots anem allà mateix.
Les nenes es posen a dormir a la caputxina i nosaltres ens quedem fent una copeta. Acaba un dia intens, demà ens dirigirem ja cap a la "Costa da Morte" .
Trajecte acumulat: 1.824 km
Gasoil: 36,10 € (27,00 l.)
Supermercat: 67,00 €
Hostaleria: 64,30 €
Entrades: 71,20 €
Àrees/Pàrquing: 15,00 €
Dissabte 17 d'agost: SANTIAGO DE COMPOSTELA - FISTERRA
9:00 h. i 19ºCtrajecte: 120 km
El dia comença tranquil a l'àrea de Santiago. Els conductors d'uns quants autobusos turístics amb matricules de països variats, que també han "dormit" aquí, comencen a escalfar motors.
En Manel surt amb la Beti i porta pa i pastes per esmorzar.
Quan ho tenim tot recollit (ens hem d'acostumar a fer/desfer el llit del menjador) m'acosto a la caseta de cobro, on pago l'import del punt de servei (3€).
L'objectiu d'avui és bordejar el litoral i arribar a pernoctar a Fisterra, on tenim encarregada taula per sopar al restaurant Tira do Cordel.
Seguim la carretera que ens porta fins a Muros, bordejant tot el lateral de la ria de Muros e Noia. Quan arribem a l'entrada del poble hem d'estar una estona parats doncs la policia té tallat l'accés per que està passant una cursa popular. No tenim pressa i ens dediquem a mirar el personal que fa esport.
Sembla que el pàrquing està col·lapsat, i no podrem arribar a la punta de l'espigó, on veiem varies autos aparcades, doncs l'accés al port està ocupat per la improvisada línia de meta. Aprofito l'estona que ens fan parar per anar a inspeccionar on podrem parar.
El cantó esquerre del pàrquing és gratuït i està ple, el cantó dret té barrera, és de pagament (parquímetre horari) i està quasi buit! Quan el trànsit comença a fluir faig senyes als nois per que vinguin cap a aquí. El que fa la gent per no pagar ni un euro... Pago amb monedes el parquimetre mentre ells aparquen.(GPS: 42.775456,-9.056141)
Fem un curt passeig pel poble i ens adrecem cap al port, on la temptació ens venç: no podem evitar comprar una mica de marisc per dinar (percebes i escopinyes). L'Alex fa una foto a un llamàntol enorme! amb aquest sortiria un bon arròs ...
Es una passada poder comprar directament a les parades de peix dels ports, la qualitat és superior i el preu molt, molt assequible.
Fem el vermut en una terrassa mirant com desprès d'arribar els corredors més endarrerits, donen la sortida a la cursa infantil. L'Alex gaudeix de la seva primera Estrella Galícia respirant l'olor de l'Atlàntic.
Tornem a la auto i decidim continuar ruta i buscar algun lloc per parar a dinar a la platja de Carnota, que ens queda molt a prop.
Seguim el litoral, conduint a poc a poc, intentant trobar un accés a la platja on sigui possible accedir amb la autocaravana. Des de la carretera veiem una explanada, força amagada, amb un parell d'autocaravanes i varies campers, ara falta trobar el camí per baixar. Ens l'hem passat de llarg, canviem de sentit on podem i enfilem cap a la platja: el lloc és fantàstic.
Ens posem els banyadors i sortim disparats.
Les nenes i en Manel es capbussen ràpidament, jo fico els peus i la trobo molt freda, però em faig la valenta i cap a dins. L'Alex és el que més es fa de pregar!
Una vegada s'aclimata el cos s'està d'allò més bé.
Juguem a saltar les onades i riem una estona fent el tonto.
I per primera vegada aquestes vacances traiem la taula i les cadires. Dinem a l'ombra del toldo.
Les escopinyes, cuites amb l'aigua de mar que la Núria ha anat a buscar amb la galleda, estan impressionants. I que dir dels percebes!
Fem una tranquil·la sobretaula.
Això són vacances...
Ens fa mandra, però hem de continuar ruta: destí Ezaro, on podrem contemplar la única cascada d'Europa que desemboca directament al mar.
Jo ja la tenia al rutòmetre, però en Jose ens va recomanar que la visitéssim i, sobre tot, que pugéssim al mirador.
Abans, però, fem una parada tècnica a l'àrea de Carnota (Lombans), on reomplim dipòsits, doncs aquesta nit al pàrquing de Fisterra no tindrem cap punt de servei, i amb les dutxes post-platja ens ha baixat el nivell (es nota que anem cinc persones).
Un cop a Ezaro decidim pujar primer al mirador i de baixada anar fins a la base de la cascada.
Agafem el trencant que ens portarà fins a dalt, i enfilem la pujada...i quina pujada!!!(mireu les fotos a altimetria pujada Ezaro). Resulta que aquest tram va ser el final d'una de les etapes de la Vuelta Ciclista 2012, amb zones amb pendent del 25%.
I LaCargoleta puja sense despentinar-se!
Bé, en un tram hem de frenar, el Land Rover que portem davant sembla que no tira! Vulgarment diríem que va "pisando huevos". Si para, tindrem un problema perquè amb el pes de la auto serà molt difícil arrancar amb aquesta pendent. En Manel redueix per deixar distancia.
Quan arribem a dalt ens hem de ficar a l'únic forat que queda lliure, el pàrquing és petit i la gent ens mira amb cara d'incredulitat, suposem que pensen: com han pujat aquests amb aquest trasto tan enorme?
S'acosta el conductor del Land Rover i li diu a en Manel - quina pujada més dura, eh! -, i en Manel tot xulo li contesta - he pujat bé, em sobra motor! -
Desprès riurem un munt de vegades recordant aquesta anècdota.
Val la pena pujar, la vista és increïble!
Ens estem una estona gaudint del paisatge i tornem a baixar. Aparquem al lateral de la carretera i anem caminant fins a la base de la cascada.
Fa calor i amb el soroll de l'aigua donen unes ganes de banyar-se! Els nois es queden amb la Beti a la passera de fusta i les nenes i jo baixem per les roques fins a tocar l'aigua, on no podem evitar remullar els peus.
Ens quedaríem una estona més, hipnotitzats pel salt d'aigua, però encara ens queda la traca final del dia: Finisterre, o Fisterra com diuen els gallecs.
Ja coneixem el camí de pujada al far, les vacances del 2011 vam arribar i no vam poder baixar de la auto, plovia moltíssim. Avui fa un dia fantàstic espero que aquesta vegada podem veure el far de la fi del mon.
Com veiem que hi ha molta gent aparcada a la vora de la carretera, suposem que l'aparcament estarà molt ple i no ens arrisquem a arribar fins a dalt, ens fiquem en un forat de la fila de cotxes i acabem d'arribar caminant.
Passem de llarg el far, que actualment acull les instal·lacions de l'Hotel O Semaforo, i arribem fins a la punta, el fi de la terra (finis terrae), a partir d'aquí només hi ha oceà.
Aquí és on molts pelegrins, un cop passat per Santiago de Compostela, venen a complir la tradició de cremar alguna de les peces de roba que s'han portat durant les etapes del "camí", com a símbol de la renovació interior que tot pelegrí pateix durant el Camí de Santiago.
A les roques podem observar les restes de moltes d'aquestes petites fogueres.
Hem tingut sort amb el temps, brilla el sol i l'aigua mostra una calma inusual. Les vistes són increïbles, podem divisar Ezaro, on estàvem fa una estona.
Són més de les vuit i el sol comença a perdre intensitat, encara que estem al punt de la península on es posarà més tard.
Marxem, d'esquenes al sol cap al poble, d'aquí poc tenim reserva per sopar.
Tenim la intenció de pernoctar a la zona d'aparcament que hi ha davant del restaurant, així desprès ja no ens haurem de moure, però un cop allà ens adonem que quedem molt inclinats. Ens movem varies vegades per intentar trobar el lloc més planer, però en Manel diu que no. (Bé potser al sortir canviem d'opinió...dependrà de com caigui l'albariño).
Ens "mudem" per l'ocasió i anem cap al restaurant, ubicat en una antiga casa de pescadors a un extrem de la Praia Langosteira, ja sortint del nucli urbà de Fisterra. Ja se'ns fa la boca aigua...
El restaurant ofereix varis menús però nosaltres decidim triar un assortit de plats de la carta per a compartir entre tots.
Entrants: escopinyes, "zamburiñas", navalles i percebes.
Primer: centolla de la ria.
Segon: llobarro salvatge amb patates
I per la Sandra...
El sopar ha estat fantàstic, que dir...tot boníssim!!
I cap a dormir.
Optem per moure la auto i anar a pernoctar a la zona del port. El curt trajecte ens proporciona l'anècdota del viatge: el carrer d'accés al port és bastant estret (direcció única) i quan arribem a una bifurcació en Manel frena esverat, diu que els dos carrers són direcció prohibida i que com ho farem per recular? Ens fem un fart de riure quan mirem i ens adonem que, de lluny, ha confós un rètol de "Mahou" amb una senyal de direcció prohibida!!
Al port trobem varies autos i busquem un forat intentant no fer gaire fressa, sembla que tothom dorm, menys uns pescadors que seguts al moll amb les seves canyes, han preparat la parada per passar la nit.
Trajecte acumulat: 1.944 km
Supermercat: 20,00 €
Hostaleria: 198,00 €
Àrees/Pàrquing: - €
Diumenge 18 d'agost: FISTERRA - A CORUÑA
8:00 h. i 18ºCtrajecte: 164 km
Es fa de dia a Fisterra i els veïns comencen a moure's. Nosaltres no tenim pressa.
Les nenes prefereixen esmorzar a la auto, mirant la tele, i nosaltres sortim a buscar un bar que ens faci bona pinta.
Fem primer una volta pel port, on no es veu gaire, per no dir cap, moviment. És diumenge. L'aigua d'una petita cala que està a la part de darrera, amb vistes a una antiga fortalesa, es cristal·lina. En Manel s'entreté una estona fent fotos als peixos.
Entrem a esmorzar a un bar que està força ple, té taules fora però el temps no acompanya. Encara no s'ha aixecat el dia, i està força tapat.
Ens barregem entre les moltes taules ocupades per pelegrins. Suposem que aquest ja han arribat a la fi del seu camí.
Ens engresquem i comencem a parlar de que d'aquí a dos anys podríem organitzar un "camino" familiar (les pròximes vacances ja estan adjudicades a la Selva Negra!)...
L'objectiu d'avui és arribar a A Corunya i trobar lloc al pàrquing de la Torre de Hércules per passar els pròxims dos dies. Hem d'arribar cap el tard doncs durant el dia deu ser bastant complicat trobar lloc entre tots els cotxes.
Aprofitarem la jornada per acabar de recórrer el litoral.
Primera parada: Camariñas, vila coneguda pels seus famosos "encajes de bolillos".
En Camariñas, en plena "Costa da Morte", se mantiene viva una antigua tradición que data del siglo XV, convertida hoy en artesanía: el encaje de bolillos. Alrededor del encaje de bolillos circulan diversas leyendas, desde la caracola de la sirena que inspiraba encajes a una joven para poder casarse, hasta la del barco italiano que naufragó frente a sus costas y una de sus supervivientes, en señal de agradecimiento a las gentes de Camariñas por su ayuda mostró el arte de palillar. Sea cual sea el origen del encaje de bolillos, no cabe duda de que es un símbolo de identidad de este pueblo marinero, en el cual cada rincón y a cualquier hora del dia, se puede ver a las camariñanas tejiendo el laborioso encaje. Se trata por lo tanto de una labor artesana y precisa en torno a la que antaño giraba la vida cotidiana de los habitantes de la villa marinera. (mecam.net)
Aparquem al port, on tornem a trobar una espectacular autocaravana anglesa que aquesta nit també ha pernoctat a Fisterra.
Aquí també es nota que és diumenge, falta l'enrenou quotidià dels dies laborables a la zona del port. Anem cap el passeig per una passera de fusta, molt moderna, amb les baranes de policarbonat transparent. Sembla que hem de caure a l'aigua, la Beti no acaba de refiar-se, no li agraden les passeres i l'he de estirar.
No hem agafat la càmera i ens quedem sense fotos del poble.
I ja que és diumenge no podem oblidar la tradició del vermut! Ens seiem en una terrassa al passeig. Ens crida la atenció com antigues casetes de pescadors es barregen amb construccions més modernes a primera línia de costa.
El poble és molt tranquil.
Acompanyant a les begudes ens serveixen la corresponent tapa de "callos amb cigrons" i una segona de pinxo de truita, uff quina diferencia amb els bars de la nostra zona, que no et donen ni una miserable patata xip!! i a sobre bastant més cars...
Com encara és aviat per dinar continuem ruta fins a Laxe, un altre petit poble de la "Costa da Morte". Ens dirigim directament cap el port, no tenim cap problema en trobar lloc, ens posem al cantó d'un munt d'estris de pesca que sembla que fa molt de temps que no es fan servir.
Obrim les finestres i dinem tranquil·lament. Es respira olor a mar.
El poble està en festes, els vaixells estan tots engalanats amb banderoles de colors (després buscant informació m'assabento que ahir van fer "El Simulacro del Naufragio", una processó marítima per la ria en honor a la Verge del Carme.)
Desprès d'una estona de relax, i una petita migdiada, fem el darrer tram de ruta fins a A Coruña. Abans d'anar cap el centre ens desviem cap a l'àrea de pernocta situada al final, final, final, del Passeig Marítim.
A ple agost, les cinc de la tarda i ni una sola auto a l'àrea. Ja havia llegit comentaris que era molt solitària, ha quedat comprovat.
El punt de servei si que està bé, hi ha dos zones de càrrega/descàrrega. Llàstima que hi hagi un cotxe a sobre del desaigua de cada una d'elles, serà que no hi ha pàrquing!
De seguida ho entenem, com queden amagades entre arbrat hi ha dues parelletes "passant l'estona". Amablement un cotxe surt per deixar-nos fer les nostres feines...
Ja amb els dipòsits a punt anem cap al pàrquing de la Torre de Hércules, on encara hi arribem massa aviat, no tenim lloc i ens hem d'esperar a la zona de autobusos on varies autos sembla que han passat el dia.
M'acosto a la Oficina de Informació, a peus de la Torre, i consulto com està el tema del pàrquing. La noia em comenta, molt amablement, que al pàrquing no hi ha cap problema per pernoctar, però que a la zona d'autobusos en principi no es pot, i que de tant en tant passa la policia i depèn del dia multa o no.
En Manel és posa en un racó on no molesta per la maniobrabilitat dels busos que comencen a marxar, i esperem...
En aquestes que arriba una família italiana i ens pregunta on pot aparcar, porta una guia amb informació molt confusa. Li expliquem el que ens ha dit la noia, i també espera.
Em passejo entre els cotxes esperant que quedi alguna plaça lliure, i en poca estona trobem un forat, per senyes indico a en Manel que vingui, i comença la maniobra per ficar LaCargoleta entre els dos cotxes. Ho hem aconseguit.
L'italià es passeja pels voltants, encara no se'n fia de que es pugui pernoctar. Queda un altre forat lliure i en Manel l'indica mentre aparca.
Quan sembla que estem situats en Manel diu que no, veu un altre forat que sembla més ample i en un no res canvia la auto de lloc.
Ara si (de moment) ben aparcats en preparem per sortir cap el centre. Davant mateix del pàrquing tenim la parada de bus, esperem la línia que ens deixi més a prop del centre i de seguida ens estem passejant pel centre de la plaça de Maria Pita.
Són els darrers dies del Festival del Còmic, i encara ens podem fer alguna foto, aquests any deixem Batman i la "Mujer Maravilla" i ens immortalitzem amb el Joker.
Abans d'anar a sopar, avui toca pizza i pasta (és el dia que tria la Sandra), fem una passada pel carrer dels vins, on en Manel té una sorpresa per l'Alex, el porta a El Priorato, un bar on ell anava en la seva època estudiantil a A Coruña. Fem lo típic: demanar porró de vi dolç i cacauets. L'Alex flipa!
Anem a sopar a una pizzeria del centre comercial Los Cantones, a la zona del port, i desprès tornem xino-xano cap a la autocaravana.
Trajecte acumulat: 2.108 km
Supermercat: 7,10 €
Hostaleria: 83,20 €
Entrades: 6,20 € (bus)
Àrees/Pàrquing: - €
Dilluns 19 d'agost: A CORUÑA
8:00 h. i 17ºCtrajecte: 0 km
Primera nit als peus de la Torre de Hercules, molt tranquil·la.
Esmorzem amb vistes a la Torre i desprès ens disposem a fer la visita. Nosaltres ja vam estar l'any 2011, però en aquella ocasió la boira ens va tapar totes les vistes des de dalt, avui, amb un sol radiant, la podrem gaudir molt més.
Com som matiners podem fer les fotos sense les multituds que corren pels voltant de la Torre quan comencen a arribar els busos turístics.
Creia recordar haver pagat entrada per accedir la darrera vegada, però en aquesta ocasió l'accés és gratuït.
Després de pujar els 234 graons arribem al mirador superior, quines vistes!
Podem veure LaCargoleta a un cantó, La Rosa dels Vents a l'altre, i al fons Riazor.
Reportatge fotogràfic i tornem a baixar, ja més lleugers. Anem cap al centre, a passejar i fer el vermut.
Primer ens acostem al mercat de la Plaza de Lugo a veure si podem comprar alguna cosa bona (peix) per dinar, però no pensem que es dilluns i quan arribem ens adonem que avui no hi ha peix. Aprofito i compro filets de pollastre i croquetes, haurem de canviar el menú.
Demà tornarem, el mercat és molt gran, i una de les tres plantes està dedicada exclusivament a peix i marisc (106 parades).
De tornada cap a Maria Pita ens aturem al c/Estrella, on un munt de bars fan patxoca per fer el vermut. Ens quedem als "barrils" exteriors de la A Taberna de Cunqueiro, i encertem de ple. Amb la canya ens posen un "cunqueiro" de llenties estofades per cada un, i a l'estona ens reparteixen pinxos de truita!
Seguim ruta fins aturar-nos Bar la Bombilla, al c/ Torreiro. Un dels més típics de la "ruta de las cañas", i tan autèntic que es veu la petita cuina on tres dones fan truites de patates sense parar. Estan boníssimes.
Busquem una parada de bus que ens porti fins la Torre, mentre alguns s'ho passen pipa...
I com estem de vacances: dinar tranquil, sobretaula i migdiada.
Estem molt bé en aquest pàrquing, només faltaria una zona de descàrrega pels dipòsits, però no es pot tenir tot, i racionem el consum.
Tornem a sortir al capvespre, anem una estona a mirar botigues (les nenes es volen comprar unes tasses de record) i desprès a sopar a un bar típic, recomanat per la cosina d'en Manel: Mesón As Cavas.
Un lloc senzill però amb racions abundants i tot molt bo, a destacar el pop a la gallega i el lacon!!
Algú no pot perdonar les postres...
Tornem cap el pàrquing caminant, fa una nit molt agradable.
Les nenes van cap a dormir i nosaltres fem la darrera copa amb vistes a la Torre, tot un plaer.
Trajecte acumulat: 2.108 km
Supermercat: 22,00 €
Hostaleria: 11,50 €
Entrades: 12,20 € (bus)
Varis: 44,00 €
Àrees/Pàrquing: - €
Dimarts 20 d'agost: A CORUÑA - LUGO
9:00 h. i 18ºCtrajecte: 104 km
El nostre darrer matí a A Coruña i darrer dia a Galícia, comença la tornada, que aquesta vegada serà tranquil·la, farem la ruta de les 3 "L": Lugo, León i Logroño.
Després d'esmorzar agafem el bus i tornem al centre, anem directes al mercat de la Plaça de Lugo a fer les compres pel dinar.
Realment és espectacular veure la quantitat de parades de peix, totes ben assortides d'un gènere impecable i fresc.
Fem una volta d'inspecció i acabem comprant en varies parades.
Per acomiadar A Coruña ens farem un "homenatge" amb percebes, camarons, cargolins i musclos.
Aprofitem per comprar un número de loteria de Nadal (portem encàrrec de varia gent) i passegem una estona més.
Parem a l'únic bar que hem vist a la ciutat on tenen ostres, l'Alex té un "antojo" increïble de menjar-les fa dies, i el deixem gaudir (encara que paga les ganes...)
De tornada a la auto, mentre començo a parar taula, la tropa baixa a una cala que queda darrera la torre i tornen amb una galleda d'aigua de mar per coure el marisc. Ja que ho fem, fem-ho bé...
Dinem de luxe, els percebes són bons, però els camarons estan impressionants!
La Sandra, com sempre, disposa del seu menú personalitzat...
I desprès d'una reconfortant migdiada deixem enrere A Coruña, direcció Lugo.
Arribem a la ja coneguda i fantàstica àrea de Lugo.
Abans d'agafar lloc passem per la zona de serveis, portem els dipòsits al límit!
Una dutxa i ens preparem per anar al centre.
La Beti, desprès del corresponent passeig i amb la panxa plena, és queda de guardiana.
Atallem camí per les escales que travessen la zona verda i ens porten cap el parc Rosalía de Castro. En cinc minuts estem als peus de la muralla, travessem la porta de Santiago i ja podem admirar la Catedral.
Ens desviem cap a l'esquerre, per la Rúa Bispo Basulto, i arribem a la animada Praza do Campo.
És l'hora de les canyes i esta ple de gent. Passegem pels carrers dels voltants buscant un lloc adient per reposar forces, fa estona que no mengem res!
Acabem sopant a A'xarra (seguint consell de la web atapear), i tornem a encertar, les racions bones i el servei molt agradable.
Tornem satisfets cap a la auto, a dormir que demà ja tenim un trajecte més llarg.
Trajecte acumulat: 2.212 km
Supermercat: 50,00 €
Hostaleria: 64,50 €
Àrees/Pàrquing: - €
Dimecres 21 d'agost: LUGO - LEON
9:00 h. i 15ºCtrajecte: 238 km
Comença el camí de tornada a casa, quina pena desprès de quasi tres setmanes fantàstiques. Però tot lo bo s'acaba!
Esmorzem i tornem a omplir dipòsits abans de deixar Lugo.
Com tenim previst arribar a León a mitja tarda (hem quedat per sopar amb el nostre amic José Luís, alies "Garci") ens ho agafem amb calma i fem una parada a Cacabelos per fer una visita a la botiga del Palacio de Canedo.
Aprofitem per fer uns tastets i descobreixo la "limonada", una mena de sangria feta a base de vi de Mencía i fruita, beguda típica de Setmana Santa a la zona, que servida freda està prou bona, passa bé!
Continuem ruta i parem a dinar a Ponferrada. Ens posem a prop de dues autos més que hi ha aparcades, el pàrquing és molt gran, però sense cap ombra, i fa una calor...
Estem davant de l'alberg de pelegrins i els veiem arribar, amb pas cansat, sota aquest sol implacable.
Sort que corre una mica l'aire i amb les finestres obertes estem prou bé.
No ens entretenim gaire en la sobretaula i fem la tirada fins a León.
Marco al GPS el poi de l' àrea d'autocaravanes, que està al cantó del riu, molt a prop del centre.
Quan arribem només queda una plaça lliure de les reservades per autocaravanes (gratuïtes), la resta és pàrquing de zona blava, a compartir amb els altres vehicles.
Està perfecte, llàstima que no hi hagi ombra, i ara si que apreta la calor!!
Passem per la dutxa per torns, primer les nenes i l'Alex, que una vegada llestos marxen a esperar-nos a un gran centre comercial que hi ha en front de l'àrea, on estaran més fresquets.
Quan arribem nosaltres...quina delícia l'aire condicionat!
I tots marxem cap al centre.
La Calle Ancha ens porta fins a peus de la catedral, però fa molta calor i preferim buscar una cafeteria on apagar la set, entrem al peculiar Capitan Haddok (cafeteria i bar de copes d'estil modernista), amb unes butaques comodíssimes i una temperatura genial. Demanem unes clares gegants!!
Fem temps esperant a en José Luís, que desprès de les corresponent xerrada de retrobada ens fa de guia particular per la ciutat, portant-nos als llocs més típics.
Desprès del "tour" turístic toca el gastronòmic, i com a bon amfitrió ens porta a descobrir la zona de tapes per excel·lència: el Barrio Húmedo
Com a "fi de festa" tenim pensat anar a sopar a La Gitana (on ja ens va portar en José Luís en una anterior escapada a la zona). Hem parlat meravelles de la "carn a la pedra" i la cecina a l'Alex, però per mala sort està tancat, deu ser el dia de descans setmanal.
Però el guia té molts recursos i acabem sopant a la Taberna la Piconera, a la terrassa, situada a una bonica plaça empedrada.
Com cada dia s'aprèn alguna cosa, avui descobrim una nova varietat de vi típic de la zona: el Prieto Picudo.
Ens acomiadem d'en José Luís i tornem cap a dormir, decidint que demà canviarem una mica els plans, teníem pensat marxar d'hora però ens quedarem al matí per visitar la catedral, diuen que els vitralls són impressionants.
Trajecte acumulat: 2.450 km
Gasoil: 120,01 € (90,08 l)
Supermercat: 6,60 €
Hostaleria: 33,00 €
Varis: 25,00 €
Àrees/Pàrquing: - €
Dijous 22 d'agost: LEON - LOGROÑO
8:00 h. i 20ºCtrajecte: 299 km
Podríem haver sortit aviat al matí i fer de tirada fins a Figueres, però com no tenim pressa, aprofitant el retard per la visita no prevista a la Catedral de León, ens pararem a dormir a Logroño, i demà acabarem de fer el camí fins a casa.
Desprès d'esmorzar tornem cap al centre, aquesta vegada agafem el bus (hi ha una parada al carrer de darrera de l'àrea), i en un moment ja hi som.
Som dels primers a passar per la taquilla que dona accés a la Catedral. El preu inclou audio-guia.
Comencem a escoltar les explicacions mentre comentem que realment a valgut la pena quedar-nos, l'interior d'aquesta catedral és impressionant, i encara es gaudeix més en aquest dia d'estiu en que el sol fa lluir la lluminositat dels vitralls.
Les fotos no aconsegueixen transmetre l'espectacularitat de les magnífiques façanes.
Desprès d'escoltar individualment totes les explicacions i admirar en silenci l'edifici sortim al claustre, on n'hi ha dos que no poden evitar quedar immortalitzats!
Acabada la visita, tornem a la parada del bus.
Se'ns ha fet curta l'estada a León, la ciutat mereix més temps, i ben segur que tornarem.
Deixem enrere León i la Autovia del Camino de Santiago (A-231) ens portarà fins a Burgos, on agafarem la N-120 fins a Logroño, evitant així els peatges de la AP-1 i AP-68 i fent quasi 40 km. de menys
Des de la autovia es divisen multitud de pelegrins caminant sota un sol de justícia!
Amb aquesta calor hem de buscar alguna ombra per dinar, cosa difícil en aquesta zona, i acabem aparcats a l'ombra d'un edifici al cantó del Arco de San Benito, que dona accés a la vila de Sahagún.
A mitja tarda arribem a Logroño. El GPS ens porta fins a l'àrea d'autocaravanes, on ens estranya no trobar-ne cap. Seguint les indicacions de areasAC ens arribem fins el proper pàrquing de Las Norias (molt gran) on ja trobem varies autos a l'ombra d'uns arbres enormes. Aparquem, descansem una estona i ens dutxem.
La darrera nit de les vacances la dedicarem a conèixer (i degustar) la famosa Calle Laurel.
Quin munt de bars, tasques i tavernes!!
L'Alex, que va estar uns dies de vacances amb en Fernando i l'Esther, ens fa de guia...La Tasca del Pato, La Taverna del tio Blas,...
Tornem caminant, abans hem agafat el bus que té parada al cantó del pàrquing, però realment és un passeig curt des del centre fins a Las Norias, i fa una nit fantàstica.
Trajecte acumulat: 2.749 km
Bars i Restaurants: 38,00 €
Regals: 25,00 €
Divendres 23 d'agost::LOGROÑO - FIGUERES
8:00 h. i 21ºCtrajecte: 557 km
Recta final del viatge.
Aprofitem el punt de servei de l'àrea de Logroño, abans de marxar per fer el darrer canvi d'aigües.
Les nenes es posen una peli darrera l'altra i van passant els quilòmetres.
La calor va augmentant i entre Saragossa i Lleida comença a apretar de valent.
S'acosta l'hora de dinar però decidim continuar i fer de tirada fins a Vic, on podrem descansar una estona a l'àrea d'autocaravanes i menjar tranquil·lament.
Els arbres han crescut des de la darrera vegada que vàrem estar aquí, i fem el darrer pícnic sobre l'herba fresqueta.
Ja només ens queda una horeta de camí fins a casa, i desprès...tornada a la rutina, dilluns comencem a treballar!!
Trajecte acumulat: 3.306 km
Gasoil: 46,07 l (1,36 €/l) 62,61 €
Peatge: 45,00 €
Detall consums:
Durada del viatge: 21 dies
Trajecte acumulat: 3.306 km
Despesa acumulada: 2.544 €
Gasoil: 585 € (433 l)
Peatges: 63 €
Pàrquing i àrees: 18 €
Supermercat: 524 €
Bars i restaurants: 937 €
Entrades: 133 €
Varis i regals: 284 €