RUPIT

Fa ja més de dos mesos que tenim LaCargoleta "abandonada" al garatge!

I aquest cap de setmana, que miraculosament no tenim natació, no deixem passar més  el temps i sortim disparats cap a un destí que ens queda a prop: Rupit

Divendres, 18 de novembre: Figueres - Rupit (75 km)

Com només estarem fora un dia i mig no preparo res de menjar, agafem alguna cosa de la nevera i si de cas ja comprarem el que ens faci falta allà. Així que, per una vegada, sortim sense que sembli que estem de mudances...

El trajecte ens es conegut fins que passat Olot deixem a la dreta l'habitual trencant de la C-37 cap als túnels de Bracons i continuem per la C-153, on se'ns fan una mica massa llargs els darrers 20 quilòmetres per la solitària i fosca carretera, amb un excés de corbes.

Però, finalment, arribem al punt previst, un gran pàrquing asfaltat a l'entrada del poble, on està permesa la pernocta de les autocaravanes (5€/dia). Havia llegit en algun post del foro d'ACpasion que normalment hi ha molt volum de vehicles i que s'havia d'evitar ocupar les places reservades per els autobusos...no tenim problema, algun cotxe i un parell d'autocaravanes, podem triar plaça.

Portem a terme el que ja és el ritual de parada, en Manel passeja i dona el sopar a les gosses mentre jo col·loco les coses i començo a preparar el sopar. La Núria ens ajuda als dos, i la Sandra dormita al sofà!

En un tres i no res tenim la sopa y unes truites franceses a punt.

Provo de sintonitzar la tele, però no agafem cap canal, deu ser que estem enclotats entre muntanyes i no arriba la senyal, en previsió ja portem el disc dur. L'inconvenient...la Núria ens "enxufa" una de les seves friki-pelis de taurons, aquesta vegada Ice Sharks (taurons de/al gel)... el títol ja deixa entreveure la qualitat de la cinta! 

Però ens l'empassem fins el final...
Una sortida ràpida amb les gosses i tots a dormir.

Dissabte, 19 de novembre: Rupit

Quina nit més tranquil·la!
Ens despertem acompanyats per la remor de l'aigua del petit rierol que discorre per tot el lateral del pàrquing.
Miro per la finestra a veure quin dia fa i em sembla veure alguna cosa que mou l'aigua, però no faig cas, segur que es l'efecte del salt de l'aigua sobre les pedres... 
Les nenes es queden dormint, i nosaltres desprès de passejar a les gosses anem a esmorzar a un bar/botiga/fleca que tenim ben bé davant de l'accès al pàrquing.

Uff quina bona pinta té tot, a part del nostre esmorzar complert, agafo pa, pastes per l'esmorzar de les nenes i un tall de coca de sucre...no em puc resistir!

Quan tornem a la autocaravana la Núria ens rep nerviosa, diu que ha vist una llúdriga des de la finestra del nostre llit quan ha pujat a fer una estona el ronso. O sigui que jo havia vist alguna cosa, i no era cap efecte òptic.

Optem per sortir a fer una caminada, tenim un petit planell amb la ruta circular que porta al Salt de Sallent. Marxem amb la Núria, la Sandra es queda estudiant (qualsevol excusa es bona per no caminar...)

Travessem el centre del poble fins a la sortida en direcció a la riera, passant pel túnel sota una casa i enfilem el camí. 

Mirant enrere ens adonem de la bonica estampa del poble.

El tram inicial de la ruta discorre entre l'escarpada paret de roca, amb coves naturals on la Núria no pot evitar anar a tafanejar, i el rierol enclotada al marge dret.

Caminant, caminant, arribem al cim del Salt de Sallent (tot s'ha de dir que la ruta no està gaire ben indicada), però com no baixa aigua des de dalt només es veu una zona de pedres erosionades per l'acció del Salt.

El que si que és espectacular és la visió del mirador, ben bé a la punta del cingle oposat, des de on si que es deu veure el salt en total esplendor. Però com avui no baixa ni una gota d'aigua descartem fer el camí fins allà, ni baixar per un caminet fins a la base del salt...fem un munt de fotos del paisatge, i continuem ruta de tornada.

Un grup de joves, amb les furgonetes al límit dels penya-segats estan muntant una corda per travessar de cantó a cantó del cingle...desprès quan algú es fa mal tothom plora, però és que a vegades es busquen massa les coses...

Una mica més endavant el camí deixa els penya-segats i transita per una plana que ens retorna fins a la part alta de Rupit, on ens comencem a creuar a la gent que fa la ruta en sentit invers.

Creuem el famós Pont Penjant i en un no res tornem al pàrquing, que està considerablement més ple que quan hem marxat, i per moments els cotxes el van ocupant fins a quedar totalment ple. 

Sort que no ens vam posar en la zona reservada per els autobusos, doncs tres estan ja aparcats i un quart fent maniobres per omplir la plaça restant! No ens podíem imaginar que un dissabte qualsevol vingués tanta gent. 

Donem aigua a les gosses, que ara ja descansaran una bona estona, i anem cap el centre a fer una volta i prendre alguna cosa, nosaltres també tenim sed ...

Des del pàrquing hem de tornar a creuar el Pont Penjant i un carrer flanquejat per antigues façanes de pedra ens porta per el carrer de l'Església fins a la Plaça Major, lloc ideal per prendre un vermut de la casa. 

S'està molt bé al solet, però toca tornar a la autocaravana, la Sandra ens espera per dinar.

El pàrquing continua ple, i és un continu marxar i arribar de cotxes. Quina casualitat que veiem aparcada la furgo dels nostres veïns, la Mireia i l'Albert, deuen està fent ruta en bici...desprès si els veiem els anirem a saludar (no ens dona temps, quan ens adonem la furgoneta ja ha marxat).

Dinem, i la resta de tarda les nenes fan deures mentre nosaltres dormitem una estona, tarda de relax, que ja toca.

Quan comença a fosquejar tornem a anar al centre, que maco el poble ara de fosc, amb la llum dels fanals il·luminant els carrers (llàstima no hem agafat la càmera i ens quedem sense fotos).

Pugem per el carrer del Fossar, estret i amb el terra directament tallat a la roca. Enfilant el carrer amunt s'arriba a l'ermita de Santa Llúcia, però nosaltres girem cua i baixem, creuant de nou el Pont Penjant i acabem la tarda al mateix bar que havíem esmorzat, les nenes es demanen uns biquinis, fets amb pa de viena, i nosaltres una canyeta fresca.

Aprofito per comprar embotit variat i pa per sopar.

I després de les feines típiques amb les gosses acabem el dia amb una bona plata de pa amb tomata i embotits casolans.

Diumenge, 20 de novembre: Rupit - Figueres (75 km)

Aquesta nit no ha estat tan tranquil·la com la d'ahir, s'han començat a sentir cotxes de matinada, resulta que un grup de caçadors de senglar han posat com a punt de trobada el bell mig del pàrquing, i no eren gaire silenciosos que diguem... 

I quan ens despertem i traiem les gosses algun d'ells està per la part alta de la muntanya a l'altra cantó de riu, amb un gos que no deixa de bordar, com crida el paio! li comunica a un dels companys que tenen acorralat a un "porc" molt gran. Va marxant i els crits i els lladrucs es van esvaint en la llunyania.

Esmorzem, recollim i tornem cap a casa.

Ha estat una bona mini-escapada, segur que tornem a Rupit aviat, no coneixíem aquest petit poble i ens ha sorprès molt gratament.