Comencem un nou dia a Beauvais, continuant on ho havíem deixat a FRANÇA 2022 (II): "HAUTS-de-FRANCE"
Encarem la darrera setmana de vacances....per recòrrer el litoral més septentrional del pais gal, des de Dunkerque a Honfleur, que conforma les costes conegudes com a Côte d'Albâtre i Côte d'Opale.
8:30 h i 16ºC
trajecte: 277 km
Ens aixequem i el primer que fem és anar a veure com està la Mica; amb preocupació veiem que no ha millorat; per contra, ara hi ha moments que no manté l'equilibri.
En previsió, ahir ja vaig estar mirant centres veterinaris als voltants, i aprofito que anem a esmorzar i a fer la compra al centre, avui és dia de mercat, per anar trucant:
Dels tres que estan oberts avui dissabte (encara tenim opcions ja que a l'agost ens sorprèn trobar-ne algun obert) dos ja em diuen d'entrada que no ens poden atendre, que només obren per a visites ja concertades pels seus clients.
Al tercer una noia m'atén amb més interès i m'explica que el veterinari està operant, que li digui a ella que li passa a la gossa i que truqui en mitja hora que em diran si em poden fer un forat... creuem els dits, perquè realment estem molt preocupats!
Estem de sort, ens atendran i em donen hora per a les dues del migdia.
Ara només ens falta quadrar l'última peça del trencaclosques... ¡l'avió del meu germà aterra a l'aeroport (als afores de la ciutat) a les 13:15!!
Com el vol vingui amb retard, a veure com ho fem ...
Doncs ens ha sortit rodó, són les 14.30 i sortim del centre veterinari després d'haver passat per l'aeroport a recollir al polissó. Resulta que la clínica veterinària estava a uns 10 minuts de l'accés a l'aeroport!
No tenim un diagnòstic clar, el veterinari dubta entre un petit ictus i una infecció a l'oïda interna que pot provocar la "síndrome vestibular". Per saber-ho s'hauria de fer un TAC, però aquí a Beauvais no ho fan i a Lille, el lloc més proper, no seria possible fins dilluns com a molt aviat.
Ens recepta antibiòtics per a una setmana i recomana portar-la al nostre veterinari quan arribem a casa, en principi diu que en un parell de setmanes ha d'estar recuperada...esperem.
(A posteriori, un cop a casa, busco el mail per agrair la seva atenció, però a Internet no ha estat possible trobar-ho: gràcies Clinique veterinaire Georges Bonan - Beauvais!!)
Ens posem en ruta, direcció nord, i a la primera àrea de descans de l'autopista parem a dinar.
Beauvais - Bergues
260 km i 4 hores més tard arribem a Bergues, un petit poble envoltat de muralles i canals, on farem nit.
El pàrquing d'autocaravanes, sense serveis, és a tocar de la Porte de Cassel, antic accés a la vila des del sud. A l'hora que arribem ja no queda cap lloc lliure, ens col·loquem al voral del camí, on ja hi ha apostats un parell de vehicles més.
El monument més emblemàtic d'aquest petit nucli fortificat és el Beffroi, un campanar de 47 metres d'alçada i 206 esglaons que donen accés al seu carilló, de 50 campanes!
El carilló té 6,2 tones de bronze. La campana més gran pesa 1500 kg i la més petita 14 kg. El primer carilló, que data del 1544, només tenia 10 campanes.
Construït originàriament el 1112, reconstruït diverses vegades davant la destrucció de les guerres, va ser destruït per les tropes alemanyes durant la seva retirada per voladura el 1944. Entre 1958 i 1961 es va reconstruir amb la mateixa silueta, però amb una decoració simplificada, i, finalment, va ser protegit com a Monument Històric el 2004, catalogant-se com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO un any més tard, el 2005, juntament amb 22 campanars més.
Actualment acull l´Oficina d´Informació Turística, sales d´exposicions i una escola de música.
A partir de l'any 2009, Bergues, també es va fer famós per ser l'escenari de la pel·lícula Benvinguts al Nord (Bienvenue chez les Ch'tis)...un tip de riure.
Donem una volta pel poble, cal dir que molt desert, i parem a prendre una copa en un dels llocs que surten a la pel·li, el Cafè de la Poste.
Ha estat un dia intens, tornem a sopar a l'autocaravana i per ambientar-nos tornem a mirar la pel·li dels “pixules Ch'tis”; l'hem vist un munt de vegades però ens seguim petant amb la cursa de les bicicletes!!
Pernocta: APN Bergues - gratuït, serveis inclosos - (GPS: N50.965367, E2.436222)
Trajecte acumulat: 2.157 km
Super: 76,27 €
Peatge: 20,10 €
Hostaleria: 17,70 €
Pk/àrea/càmping: - €
8:00 h i 14,5ºC
trajecte: 84 km
Després d´un accidentat inici de dia... arribem al mar.
Bergues-Calais
Tornem, per segona vegada a Dunkerque, i ara sí, aparquem a l'àrea d'autocaravanes (realment un pàrquing mixt amb places reservades, i la majoria amb força pendent). L'avantatge és que està situat molt a prop de la nostra propera visita, el Musée Dunkerque 1940 (Opération Dynamo).
Situada a tocar de la frontera belga i separada d'Anglaterra pel Canal de la Mànega, la ciutat portuària de Dunkerque ha estat considerada durant molt de temps com una posició estratègica, construint-se les primeres fortificacions al voltant de la ciutat durant el s.X.
Als segles següents, la ciutat va canviar de mans en diferents ocasions, fins que Lluís XIV la comprés als anglesos el 1662 i la convertís en una fortalesa. Després de successius treballs de reforç i ampliació, a finals del s.XIX, es van construir les casamates i murs cortina del Bastió 32, recinte que avui acull el museu que visitarem, per conèixer detalladament la Batalla de Dunkerque i l'Operació Dynamo.
Tot i que els fets són coneguts i han estat plasmats en diverses pel·lícules (Dunkerque, L'instant més fosc,...) el museu, renovat i ampliat el 2017 -ofereix ara una superfície d'aproximadament 1000 m²- ens permet submergir-nos en la història, començant per una projecció inicial i recorrent els 400 metres de llargada del Bastió 32, on s'exposen objectes d'època, armes, vehicles, uniformes, fotografies i mapes de la batalla i les estratègies dels dos exèrcits.
La batalla de Dunkerque va començar oficialment el 10 de maig de 1940: A l'est, el Grup d'Exèrcits B alemany va envair els Països Baixos i van avançar cap a l'oest. El 14 de maig, el Grup d'Exèrcits A alemany va irrompre a les Ardenes i va avançar ràpidament per l'oest cap a Sedan. Després va virar en sentit nord cap al Canal de la Mànega.
Les unitats franco-britàniques es van retirar cap a Dunkerque. Ràpidament, la ciutat es va veure aclaparada per centenars de milers de soldats que buscaven embarcar-se cap a Anglaterra. Envoltats per divisions alemanyes, 15.000 soldats francesos van oposar una ferotge resistència per permetre que els seus camarades franco-britànics abordessin més de 1.400 vaixells de tota mena, fins i tot quan la Luftwaffe va bombardejar sense parar la ciutat portuària.
Durant la batalla el lloc triat com a lloc de comandament i Caserna General va ser aquest allargat bastió, d'aquí provenien les ordres de defensa terrestre i també la coordinació de les evacuacions per mar.
L'evacuació de Dunkerque o el miracle de Dunkerque —nom en clau: Operació Dinamo- és l'evacuació militar més gran de la història: en 9 dies, 340.000 soldats (130.000 francesos i 210.000 britànics) van ser evacuats a Anglaterra. Els alemanys només van capturar 40.000 homes.
El museu explica les seves històries, però també les dels civils de Dunkerque, les de l'invasor nazi i fins i tot les dels alliberadors txecs el 1945.
Després d´aquesta estona d´immersió històrica seguim ruta pel litoral fins a Calais.
Ens dirigim directament cap a l'àrea d'autocaravanes, situada al costat del Càmping Le grand Gravelot, entre el Canal des Pierrettes i la Platja de Calais.
És enorme, 106 places i 4 punts de servei!
Però s'està molt tranquil, està tota tancada i només s'hi pot accedir (fins i tot caminant) amb codi una vegada pagada l'estada; les places són àmplies i podem treure la taula per menjar.
I a això anem: aperitiu, dinar, postres, cafè, xarrups i migdiada...que per això estem de vacances, i no tot serà caminar i visitar!
Cap a les sis ens posem en marxa i anem cap al centre.
Calais, com a primer port de passatgers de França, zona turística i frontera natural entre França i el Regne Unit, ens fa la impressió de ser un mix d'Empuriabrava i La Jonquera: blocs baixos d'apartaments, locals de menjar ocupant els baixos i cotxes amb matrícules de variades nacionalitats, dominant les angleses després les franceses.
La ciutat de Calais està formada per tres "quartiers" (barris): La Plage, al nord, Quartier Saint Pierre, al sud, i Centre Ville, el nucli antic de Calais, just entre els dos.
Originalment Calais i Saint-Pierre-lès-Calais eren dues ciutats independents, fins que el 1885 aquesta segona va ser annexada com un barri de la primera. A la plana sorrenca que les separava, anomenada pels vilatans “le Sahara”, es va construir entre 1911 i 1924 l'ajuntament (Hôtel de ville de Calais), d'estil regionalista neoflamenc, i considerat un dels més bonics de França, així com el símbol de la creació del Calais contemporani.
Cap allà anem!
Realment és un edifici impresionant, destacant el seu beffroi de 75 metres d'alçada, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i que acull un rellotge de quatre esferes i un carilló.
Just davant de l'ajuntament trobem una esplèndida escultura de bronze, les Bourgeois, una obra mestra de Rodin, que rememora un dels mites de la història medieval de França:
Creuem el pont George V, sobre el Canal de Calais a Saint-Omer, que uneix Saint-Pierre amb la Vielle Ville (antic recinte fortificat) i caminem fins a la Place d'Armes, el centre de l'antiga vila medieval.
En un dels extrems, a peus de la Tour de Guet (torre de guàrdia), probablement el monument més antic de la ciutat (s.XIII), trobem una altra escultura, en aquesta ocasió l'estàtua de la parella formada per Charles i Yvonne De Gaulle, que rememora el casament de la parella, el 1921.
Inaugurada el novembre del 2013, és el testimoni contemporani de l'enllaç que uneix aquesta parella a Calais. Amb 2,40 metres d'alçada, aquesta obra es va inspirar en fotografies fetes durant una visita oficial de la parella a Calais el 1959.
Líder de la França Lliure el 1940 i després President de la República de 1958 a 1969, Charles de Gaulle és un personatge essencial a la Història de França.
Nascut a Lille el 1890, es va casar amb una jove calaisiana el 1921, aquí a Calais, Yvonne Vendroux. Més tard els francesos la van anomenar afectuosament “tia Yvonne”.
Place d'Armes i la parella De Gaulle
I ara ja, busquem un local on fer una cerveseta. Deixem escollir l'Alex, que com sempre en tria un de peculiar, ja amb el nom paga, "La Crypte"...no sé si és més "autèntic" el local o el cambrer...que li explica a en Manel, quan demana a la barra, que ell coneix Espanya, que allà fumava bons "purritos"!!
Riguem una estona i seguim camí cap a l'autocaravana, però només caminem uns metres i ja en troba un altre, amb aparença exterior de pub anglès, que li crida l'atenció: Un singe en hiver (un mico a l'hivern). Entrem... Bé, doncs resulta que aquest sí que està bé, un típic pub, amb gent que sembla que es coneixen tots entre ells, i els que hi van entrant; futbol a la tele, i bona cervesa.
I aquí donem per finalitzat el dia, la resta és l'habitual quefer diari de passeig de peludes, dutxa, sopar i sobretaula...aquesta nit per estar en línia ens mirem la pel·li Dunkerque.
Pernocta: ASN Calais - 10 €/dia, serveis 3€ - (GPS: N50.965367, E2.436222)
Trajecte acumulat: 2.241 km
Super: 1,00 €
Hostaleria: 20,50 €
Entrades: 23,00 €
Pk/àrea/càmping: 17,00 €
9:00 h i 17,7ºC
trajecte: 61 km
Iniciem un nou dia sota un sol radiant, i, un cop fetes les tasques matinals i rendit compte d'un bon esmorzar, ens posem en ruta.
Avui seguirem el litoral fins a la localitat de Boulogne-sur-Mer, centre neuràlgic de la Côte d'Opale, que pot presumir de comptar amb el primer port pesquer de França, amb una flota de 150 vaixells i un volum de peix desembarcat d'aproximadament 35.000 tones anuals.
Calais - Boulogne-sur-Mer
La Costa d'Òpal, un magnífic conjunt de paisatges de dunes, penya-segats, aiguamolls, estuaris, reserves naturals i petits pobles amb encant, va ser batejada així pel pintor i escriptor Édouard Levêque al començament del segle XX, que es va veure seduït pel reflex dels raigs del sol sobre el mar del Nord, que en assolir les aigües aquestes adquirien un preciós to semblant al de la pedra preciosa, ajudat per la influència dels blanquinosos penya-segats de la zona.
Destacant sobre la sorra de les platges, els caps de Blanc-Nez i Gris-Nez (Nas Blanc i Nas Gris, respectivament), i cap allà ens dirigim.
Primera parada del dia, Blanc-Nez.
Côte d'Opale
Més ben dit, primera passada de llarg del dia: Cap Blanc-Nez. Tots els pàrquings tenen barrera d'alçada, excepte unes poques places que, com és de suposar, ja estan ocupades... doncs res, a veure si tenim més sort al següent.
I si, en el segon intent tenim més sort, al gran pàrquing que dóna accés al lloc hi ha força places reservades per a autocaravanes, i aparquem sense problema.
Seguim el sender que porta cap als miradors (belvederes), al límit del penya-segat. Estem al punt de França més proper a les costes angleses, només 34 km ens separen dels blancs penya-segats de Dover.
Els caps de Cap Gris-Nez i Blanc-Nez conformen el Gran Site Les Deux-Caps, etiquetat Gran Site de France des de 2011. El primer rep el seu nom del color gris de la pedra sorrenca, i s'alça 45 metres sobre el mar... res comparat amb els 134 metres d'alçada dels penya-segats de calcària blanca del Blanc-Nez.
Punta de Blanc-Nez des de Gris-Nez
Dover des de Gris-Nez
Després d'un munt de fotos continuem cap a Boulogne-sur-Mer i ens instal·lem a la seva àrea d'autocaravanes, situada a la vora dels penya-segats que dominen la Plage de Bologne, amb una magnífica vista sobre el mar.
Aquí acabarem de passar la jornada.
Calcem LaCargoleta en una de les places que ens sembla que té menys pendent i ens disposem a gaudir de la "clova" que hem comprat aquest matí en una de les parades del mercat de Calais.
Això són vacances!
La primera part de la tarda la destinem a la platja. No es pot accedir a la sorra des del cim del penya-segat, i cal caminar una estona fins a trobar un punt accessible sense haver de baixar fins al poble.
El cel està encapotat i la marea baixa ha deixat una immensa extensió de sorra, avancem fins a la riba.
Des d'aquí s'albiren les autos sobre el penya-segat
I res...a passar una estona en remull.
Fresquets i després d'una dutxa, ara sí, baixem fins al centre de Boulogne-sur-Mer, i passegem una estona pels carrers més comercials, per acabar la tarda a l'animada Place Dalton, davant de l'Església de Sant Nicolàs.
Per acompanyar les begudes ens demanem una taula de "saucisson", i per 5,50€ ens porten la fusta de llonganissa i un cistell de pa amb tres porcions de mantega... no està gens malament!
Al nostre passeig ens hem mogut només per la part baixa de la ciutat, a la riba del mar, sense arribar a la ciutat alta; aquesta, composta per muralles edificades entre 1227 i 1231 acull la basílica de Notre-Dame, construïda al segle XIX sobre les ruïnes d'una catedral medieval, i que posseeix la major cripta de França. A la zona alta també es troben el Beffroi i el castell comtal, avui dia seu del Museu de Boulogne-su-Mer.
.jpg)
Aquí a la ciutat baixa, a part del port, destaca l'aquari més gran d'Europa dedicat al món marí i als oceans: Nausicaá - Centre Nacional del Mar (que vam visitar amb les nenes en el nostre primer viatge amb LaCargoleta per allà l'any 2010).
Acompanyats per una bonica posta de sol pugem cap a l'àrea i comprem una ració de patates en una parada ambulant que hi ha instal·lada davant de l'entrada.
Avui soparem un plat típic de la zona: moules et frittes (musclos amb patates fregides).
Pernocta: ASN Boulogne - 9,20 €/dia, serveis 4,5€ - (GPS: N50.743153, E1.596303)
Trajecte acumulat: 2.302 km
Super: 38,22 €
Hostaleria: 25,30 €
Pk/àrea/càmping: 16,70 €
8:30 h i 18ºC
trajecte: 148 km
Algun dia havia de ser el primer, i toca avui: ens despertem sentint el repicar de les gotes de pluja al sostre.
Retiro l'enfosquidor, el dia és gris i lleig...
Esmorzem, i ens posem en ruta, però abans de deixar Boulogne-sur-Mer tenim una parada pendent: el Marché aux Poissons de Boulogne-sur-Mer.
Situades al Quai Gambetta, aquestes petites parades a l'aire lliure a l'aixoplug d'una onejant marquesina, obren durant tot l'any, però els horaris varien segons l'arribada de les embarcacions, la marea i la captura del dia.
Fem una primera passada de reconeixement, fins que ens decidim que i on comprar. Bé, realment fem dues passades.
Marxem amb la cistella plena: ostres, boulots (cargols), un bou de mar cuit (aquí anomenat crabe tourteau) i un llamàntol...de quilo!!
Conduïm direcció sud cap al nostre destí d'avui, la ciutat costera de Dieppe, però per arribar-hi hem de travessar un extens aiguamoll de 70 km2 format per l'estuari del riu Somme a la seva desembocadura al Canal de la Mànega.
La Baie de Somme, que també ostenta l'etiqueta de Gran Site de France, es compon de dos ambients diferenciats:
- l'slikke, una zona de maresmes, coberta pel mar dues vegades al dia, que correspon a la zona més exterior de l'estuari.
- l'schorre o "mollières" que està cobert pel mar només durant les grans marees (marees vives), a la zona interior i just on hem parat.
Al lluny s'albira un ramat d'ovelles, són els coneguts com a moutons de prés-salés (literalment, ovelles de prats salats). Aquests xais de costa, amb AOP (denominació d'origen) "pres-salès", s'alimenten de plantes halòfites durant la major part de l'any, els pastors els guien entre els canals dels aiguamolls i els porten a beure regularment a la Somme.
Per accedir a l'AOP han de tenir almenys 115 dies, i d'aquests han passat 70 dies als prats salats.
La Mica i la Morga els miren atentament, sort que les portem lligades, que si no... ja haurien sortit disparades.
Seguim per la D940, que envolta la zona inundable de la badia, deixem enrere el departament del Somme i arribem al Seine-Maritime; hem arribat a Normandia, en concret a la zona coneguda com a Pays de Caux.
Boulogne-sur-Mer - Dieppe
En poca estona arribem a Dieppe, que disposa de dues àrees d'autocaravanes. Anem a la que és en front de la platja i, quan arribem, encara queden algunes places lliures, però no gaires.
En realitat és un pàrquing sobre asfalt, amb les places d'una mesura força justeta, però no ens queixarem...està ben situada i estem en una zona molt turística, així que avui dinarem la nostra mariscada dins, aquí és impossible treure taula i cadires.
Avui no tenim sort amb el temps, la tarda està força lletja. El cel, amb uns núvols d'un gris plom, desllueix les vistes que tenim de la platja i el mar.
L'àrea està separada de la platja per un muret baix; caminem cap a la riba. A diferència de la fina sorra de la platja de Boulogne, aquesta està formada per còdols, i no petits, que fan incòmode el caminar... i més incòmode deu ser estirar-se amb la tovallola al sol!
Estem a l'inici de la Côte d'Albâtre (Costa d'Alabastre), al seu extrem nord, un dels paisatges més reconeixibles de l'Alta Normandia, i també de tota França: els penya-segats, que s'estenen al llarg de 130 km, des de Le Tréport fins a Le Havre.
Aquests penya-segats, que oscil·len entre els 30 i els 105 metres d'alçada, formen part del mateix sistema geològic que els Penya-segats Blancs de Dover, a l'altra banda del Canal de la Mànega.
Centre i ports de Dieppe
Vorejem el Bassin Ango, on s'ubica el port d'esbarjo, i seguim cap al centre pels animats i acolorits carrers de Dieppe.
Passem per la Place de Saint-Jacques, on s'aixeca l'església en honor al sant, que combina els estils romànic i gòtic amb elements renaixentistes, i que és una parada al pelegrinatge a Compostel·la.
A l'interior l'escultura de Saint-Jacques mostra els atributs del pelegrí compostel·là, amb el barret d'ala ampla decorat amb una petxina, el bastó llarg i la bossa destinada a rebre almoines.
Seguim per la rue Saint-Jacques, i a la confluència amb la Gran Rue es forma la Place du Puits Salé, de planta triangular i la més coneguda de la ciutat.
Al seu centre un fals pou substitueix des del 1930 l'antiga font de Puits-Salé, construïda el 1558 i que rebia l'aigua d'una deu propera. Es diu que el lloc, esmentat en documents d'arxiu ja el 1281, assenyala el lloc on l'aigua de mar es barrejava antigament amb l'aigua dolça durant la marea alta.
A la plaça, just a la cantonada dels dos carrers, trobem un altre element emblemàtic de la ciutat: el Cafè des Tribunaux.
Aquest antic edifici, que data de principis del s. XVIII, s'anomenava originalment L'Alberg del Horloge (Alberg del Rellotge), fins a 1810, data en què es va convertir en el Café des Tribunaux, i deu el seu nom a l'antic tribunal que es trobava a l'actual rue Victor Hugo, a l'època anomenada rue des Tribunaux.
La seva façana va ser restaurada el 1929 imitant l'"antic estil normand", amb el seu entramat de fusta, el cartell de ferro forjat, el barril esculpit a la part davantera, i l'estatueta d'un clergue en un nínxol amb un barril als peus.
I, acabem de passar la tarda a la terrassa del Cafè dels Tribunaux. El cel està cada cop més negre, i amenaça pluja; per sort només són un parell de gotes que evitem arrecerats sota els para-sols oberts, que en aquesta ocasió fan funció de paraigües.
Quan arribem a l'àrea, com es diu vulgarment, no hi cap ni una agulla.
A veure demà com se'ns dóna el dia, que anem a Etretat, un dels punts més "calents" de la Costa d'Alabastre, per no dir el més calent.
Creuarem els dits per poder aparcar ...
Pernocta: ASN Dieppe - 14,30 €/dia, serveis inclosos - (GPS: N49.9324, E1.08373)
Trajecte acumulat: 2.450 km
Gasoil: 114,87 € (1,79 €/l)
Peatges: 7,60 € Super: 84,37 €
Hostaleria: 27,80 €
Pk/àrea/càmping: 14,30 €
7:30 h i 18ºC
trajecte: 129 km
Comença un nou dia, i podríem dir que comença també el principi de la fi de les vacances. Avui acabarem de recórrer la Côte d'Albâtre fins a Le Havre, i passarem la nit a Honfleur; demà comencem a baixar cap a casa...
Dieppe - Honfleur
Els 82 km que separen Dieppe de la localitat d'Étretat es fan més llargs del que s'esperava, i triguem més d'una hora i mitja a arribar. Accedim a l'únic pàrquing on es permeten autocaravanes, els altres tenen barrera d'alçada, i per sort trobem un forat gairebé al final de tot...per sortir haurem de fer diverses maniobres.
Pago el tiquet a la màquina per un temps de dues hores i anem cap a la costa.
Ens portem a les gosses amb nosaltres, la Mica va millorant de mica en mica i un petit passeig no li sentarà malament.
El volum de gent que camina en el nostre mateix sentit ja ens fa intuir allò que trobarem ...
Anem directes cap a la platja, igual que la resta de tots els visitants i turistes que ens envolten.
Som al centre del passeig que ressegueix la platja urbana, al bell mig del poble, segurament el punt més famós de la Côte d'Albatre, i de la costa normanda, amb el permís d'Omaha Beach.
Quan arribem al límit del passeig i traiem el cap a la barana que ens separa de la platja, la Morga, impacient en sentir el rumor de les onades, estira de la seva corretja per baixar cap a la riba.
En Manel s'acosta a l'aigua i, amb la corretja extensible, la deixa gaudir una estona. Mentre nosaltres i la Mica aprofitem per observar el nostre entorn: els famosos penya-segats d'Étretat -Falaises d’Étretat en francès– ens flanquegen pels dos extrems.
Els penya-segats estan formats per capes de calcària i de sílex, ratlles blanques i negres (com la samarreta d'un mariner) que des de la nostra posició distingim perfectament. El mar, al llarg dels anys, els ha esculpit i ha format portes, agulles i coves.
Els trams de penya-segat s'ensorren regularment i la seva base s'enfronta a la marea alta dues vegades al dia. El sílex, caigut o esquinçat, és polit per les onades i el vent, omplint la platja de còdols, que mostren una paleta de color que combina blanc, gris, blau i verd. Aquests còdols són molt importants per protegir les ciutats costaneres de les inundacions ja que bloquegen les onades; de fet, està prohibit recollir-los sota pena de multa.
Si mirem cap a l'esquerra, a l'extrem de la platja de còdols trobem el penya-segat d'Aval, potser el més famós, on s'alça una agulla solitària de 51 metres d'alçada esculpida per les onades, L'Aiguille d'Étretat, just darrere de la Porte d'Aval, que diuen que sembla un elefant ficant la trompa a l'aigua.
Un element destacat és el conegut com a Le Trou de l'Homme (Forat de l'home), que correspon a un túnel excavat al penya-segat d'Aval que uneix les dues platges. La seva particularitat? Només és accessible unes quantes hores al dia, quan la marea és baixa.
Porte d'Aval i Aiguille
A l'extrem dret de la platja hi ha el penya-segat d'Amont, coronat al cim per una petita capella, Notre-Dame de la Garde, a on s'arriba per un sender que ofereix unes vistes panoràmiques impressionants...però no pugem.
Falaise d'Amont i capella de Notre-Dame de la Garde
La Costa d'Alabastre, i en particular els penya-segats d'Etretat, van ser un lloc d'inspiració per a molts pintors impressionistes: Claude Monet, Eugène Bodin o Gustave Corbet van donar a conèixer amb els seus quadres aquest tram de la costa francesa; les aigües d'un blau verdós del Canal de la Mànega i els seus impressionants paisatges oferien una varietat infinita de temes...
Étretat també va ser el lloc escollit com a lloc de residència per cèlebres escriptors, un d'ells, Maurice Leblanc, va situar a l'Aiguille el cau del famós lladre Arsène Lupin, a la seva novel·la Arsène Lupin, l'Aiguille creuse (Arsène Lupin i l'agulla buida).
La antiga llar de l'escriptor acull avui en dia un museu misteriós i intrigant, el Clos Lupin, on l'objectiu de la visita és resoldre el misteri de L'Agulla buida, potser la novel·la més famosa, i trobar dins aquesta agulla de pedra l'amagatall dels tresors dels robatoris més clamorosos: les perles, robins, safirs i diamants de la reina...
Avui dia encara hi ha un grup d'apassionats (anomenats els "Gentlemen Lupinophiles") convençuts que en algun lloc dels penya-segats d'Étretat hi ha un passadís secret que condueix a l'agulla on el tresor els espera...
Abans de tornar cap a l'autocaravana fem una passejada pels carrers centrals del poble, que avui bullen atapeïts de turistes com un eixam d'abelles. Realment el poble està encarat a això, al turisme.
El centre històric d'Étretat és un bonic conjunt d'antigues mansions d'entramat de fusta; entre elles una ens crida particularment l'atenció, i no n'hi ha per menys, llegim que és el segon lloc més fotografiat de la ciutat després de l'Aiguille Creuse, es l'anomenada Manoir De La Salamandre. Aquesta mansió, construïda el 1912 inspirada en l'arquitectura medieval i transformada en un hotel a finals del segle passat, és un edifici de tres plantes amb façana d'entramat de fusta. Per a la construcció, el seu arquitecte va utilitzar parts d'un vell edifici del segle XV ubicat a la ciutat de Lisieux. Amb una façana molt decorada, alguns dels seus motius tracten particularment el tema de l´alquímia: la representació d'una salamandra, de la qual es diu que és capaç de resistir el foc, dóna nom a l´edifici.
Com ja havíem suposat sortir del pàrquing és gairebé una odissea: s'hi entra i surt pel mateix lloc, però l'accés és estret i només passa un vehicle, o sigui que he d'anar a fer guàrdia per avisar els nois quan puguin venir, des del fons de l'aparcament, i quan vinguin no deixar entrar ningú perquè no es quedin encallats!
Ens encaminem direcció sud, resseguint la costa fins a Le Havre, situada a la riba dreta del riu Sena, i des d'aquí només ens cal creuar a la riba esquerra, on s'ubica Honfleur. Per salvar la distància un pont espectacular travessa l'estuari del Sena, el Pont de Normandia, que amb els seus 2143,21 metres, dels quals 856 es corresponen amb l'obertura central, va ser en el moment de la seva inauguració, el 1995, el pont atirantat amb l'obertura més gran del món. Actualment, 28 anys després, es manté al novè lloc del rànquing mundial, és de peatge i abonem 6,50 € per creuar-lo amb l'autocaravana (tarifa 2).
I ja directes cap a l'àrea d'autocaravanes d'Honfleur, enorme, amb 160 places!
Ja vam ser aquí el 2010 i ara està ampliada, però tampoc és que hi hagi gaire lloc disponible. Arribem passades les 12:00 i ens fiquem en una plaça lliure que no ens convenç tot esperant que marxi algú més per canviar-nos, cosa que passa al cap de poca estona.
Les places estan marcades i no són molt àmplies, però la gent s'ajusta a un lateral i a l'altre queda l'espai just per a la taula i treure una mica el tendal.
Preparo un vermut mentre els nois es barallen amb la bèstia, i gaudim del menú de final de vacances, un apetitós arròs caldós amb llamàntol (el comprat fa un parell de dies a Boulogne-sur-Mer).
L'àrea està molt ben situada, a la riba esquerra del riu La Morelle, afluent del Sena i que desemboca al seu estuari a través de les dàrsenes del port de Honfleur, aigües avall del Pont de Normandia, del que tenim una bona panoràmica des de la nostra posició.
A mitja tarda sortim a fer una volta pel centre neuràlgic de l'antic barri de pescadors, el Quai (moll) de Sainte-Catherine i el port interior, conegut com a Vieux Bassin (moll vell).
Aquest pintoresc i antic port, es va crear el 1681 per substituir l'antic moll, molt més estret. Les obres d'ampliació i aprofundiment de la dàrsena van requerir, a causa de la seva ubicació intramurs, la destrucció de la part occidental de les muralles i va rebre el nom d'Havre de l'Enclos. Una gran resclosa en regulava la profunditat. A mesura que es construïen noves dàrsenes va anar canviant de nom, passant per Havre Neuf, Bassin de l'Ouesti finalment Vieux Bassin.
El que avui veiem com un petit port esportiu, durant el segle XII va ser un important port comercial, un dels més importants del ducat de Normandia, des d'on sortien les mercaderies en direcció a Anglaterra.
En aquella època, i fins a alguns segles més tard, els normands, del llatí "Northmannorum" (homes del nord), descendents dels víkings que van conquerir aquestes costes, dominaven les aigües del canal, i després de la unió de Normandia amb Anjou i Aquitània (amb l'accés dels Plantagenêt al tron d'Anglaterra) els normands van arribar a controlar la meitat de França i la totalitat d'Anglaterra.
Unes acolorides i estretes façanes voregen el port. Aquestes cases, construïdes entre els segles XVI al XVII, inscrites a la llista de monuments històrics el 1933, i els seus reflexos a l'aigua van ser font d'inspiració dels mateixos pintors que van immortalitzar Étretat: Gustave Courbet, Claude Monet i Johann Jongkind, que van formar l'École d'Honfleur, la qual va contribuir a l'aparició del moviment impressionista.
Caminem sense pressa, i sense rumb, pels atapeïts carrerons del centre d'Honfleur. La propera Place du Marché, que envolta l'església de Sainte-Catherine, està copada per les parades del mercat: menjar, roba i artesania. Potser els colorits tendals de les parades ens despisten i passem per alt l'església (no tinc ni una foto!), i tampoc visitem el seu interior...que rabia en assabentar-me a posteriori que ens hem perdut una construcció molt peculiar...
Per sort, a l'era d'Internet, el Sr. Google ens en facilita la visió...
Foto de Juama Mateo (Flickr)
Resulta que aquesta església, catalogada com a monument històric des del 1879, està construïda totalment en fusta, i és la major església de fusta de França, que a més té el campanar independent.
L'església original, inicialment de pedra, va ser destruïda durant la Guerra dels Cent Anys, i reconstruïda posteriorment a la seva ubicació actual, la Place Sainte-Catherine, durant el segle XV pels mariners que poblaven el barri, coneguts com a «gens de mer» (literalment, gent del mar); de caràcter humil, van utilitzar la fusta dels boscos propers, material més econòmic i més fàcil d'obtenir. La seva estructura s'assembla a la sala d'un mercat, i el sostre sembla l'interior d'un casc bolcat.
En allunyar-nos una mica del moll comercial gaudim dels tranquils i solitaris carrerons de l'antic barri mariner.
Realment Honfleur és un poble, malgrat la massificació turística, encantador.
Tornem cap al punt on el Vieux Bassin connecta amb La Morelle, el Quai de la Quarantaine, on un pont mòbil, obert en aquest moment, permet l'entrada dels vaixells al port.
Davant del pont, a la cruïlla dels dos molls, trobem l'únic vestigi que queda de les antigues fortificacions de la ciutat i una de les portes, la porta de Caen, que a l'Edat Mitjana dominava l'entrada a Honfleur.
Adossada a la porta, l'antiga fortalesa, coneguda com a Lieutenance, per ser l'edifici assignat al lloctinent del rei des de 1684 fins a la Revolució.
Els nois agafen taula en un local just davant de la porta mentre jo aprofito per fer unes fotos del bassin.
I, acabem de passar la tarda, entre copes de vin rouge i un peculiar mos de sardines en llauna.
De tornada cap a l'autocaravana aprofitem per fer les darreres instantànies del centre de Honfleur, mentre comença a caure el sol.
Vieux Bassin des de la Lieutenance
Vieux Bassin des del Pont giratori de Morelle
Pernocta: ASN Honfleur - 12,00 €, serveis inclosos - (GPS: N49.419687, E0.24221)
Trajecte acumulat: 2.579 km
Peatges: 6,50 € Super: 35,45 €
Hostaleria: 26,60 €
Varis: 31,50 €
Pk/àrea/càmping: 12,00 €
9:00 h i 20ºC
trajecte: 327 km
Comença a sortir el sol a Honfleur i, malgrat la recança, hem de començar camí de tornada a casa.
Però, aquest matí, aprofitarem la ruta en sentit sud, per seguir una part de la coneguda com La Route des fromages AOP de Normandia, fent parada a tres dels pobles que donen nom a les varietats Camembert, Livarot i Pont-L'Evêque.
El poble de Neufchâtel-en-Bray, lloc d'origen de la quarta varietat, el formatge Neufchâtel, ens el saltarem, ja que es situa al nord-est de la nostra posició actual.
Deixem enrere el Canal de la Mànega i circulem direcció sud, endinsant-nos al departament de Calvados, famós mundialment per acollir les platges del desembarcament durant el Dia-D; i també pels seus tres productes estrella: la sidra, l'aiguardent del mateix nom (Calvados) i, el que ens ocupa avui, el formatge.
Fem la primera parada a Pont-l'Evêque, al cor del Pays d'Auge, que des dels seus orígens ha estat un important lloc de pas i de comerç, cruïlla a la ruta entre París i el Canal de la Mànega.
Aquesta petita localitat, ja esmentada al s.XII com a “Pons Episcopi” està situada a la confluència de 3 rius: el Touques, el Calonne i l'Yvie.
Segons la tradició hi ha dues versions sobre l'origen de la seva nomenclatura: la primera diu que pren el seu nom d'un pont que va fer construir un dels bisbes (évêque, en francès) de Lisieux; la segona explica que la ciutat es deia "Pont les Vaques", i que amb el temps s'hauria convertit en Pont-l'Évêque. Personalment, em convenç més la primera opció ...
Aparquem just darrere de l'Oficina de Turisme, que ocupa una antiga i bonica casa d'entramat de fusta, a la vora del Touques. Veiem que acull durant l'estiu una exposició de formatges, però no hi entrem. Passegem pel carrer principal, la rue Saint-Michel, fins a trobar una "fromagerie" que té bona pinta...a comprar formatge!
La recepta del Pont-l'Évêque, coneguda al Pays d'Auge des de 1230, va ser idea dels monjos cistercencs establerts a l'oest de Caen, capital del departament. En aquella època aquest formatge es coneixia com a Angelot; aquest terme prové del nom d'una moneda: el formatge va servir llavors com a mitjà d'intercanvi, remuneració i impostos!
Va adquirir la seva forma quadrada per diferenciar-se d'una altra de les varietats normandes, el Livarot.
Diversos segles després va passar a ser anomenat finalment "Pont-L'Évêque", a causa del nom de la ciutat que acollia als productors que ho venien al seu mercat.
El 1622, la poeta normanda Hélie Le Cordier li va dedicar uns versos:
Pont-l'Evêque, com la majoria de localitats de la zona, no es va escapar dels estralls de la II Guerra Mundial, i el poble va ser destruït gairebé en un 65% a l'agost de 1944, durant la batalla per alliberar la ciutat.
Dóna la casualitat, que aquest alliberament es va produir el 24 d'agost del 1944, i trobem un grup de veterans i autoritats just celebrant el seu 79è aniversari. Una banda de música acompanya l'ofrena floral que estan duent a terme al centre del pont. Al costat de la barana podem veure uns panells informatius amb imatges d'aquell dia.
Al peu de les ruïnes de l'església de Saint-Michel, al centre de la ciutat de Pont-l'Evêque, escenari dels violents combats del 23 d'agost, paracaigudistes de la 6a Divisió Aerotransportada creuen sobre una biga metàl·lica, únic vestigi del pont oriental sobre el riu Touques
Tornem a la carretera, seguim baixant, voregem la ciutat de Lisieux i, en quaranta quilòmetres, ens plantem al segon destí: Livarot, lloc d'origen del formatge del mateix nom.
Passem de llarg el poble i parem al voral, just davant de la Fromagerie E.Graindorge, productors de formatge des de 1910. Entrem a fer el tafaner...
S´ofereixen visites guiades a la zona de producció, on s´explica tot el procés d´elaboració del formatge; també es poden fer diferents modalitats de tasts de les diferents varietats i finalment, és clar, hi ha la gran sala dedicada a la venda...allà anem.
Picotegem alguna de les mostres que tenen exposades per poder diferenciar les varietats segons la seva maduració i marxem amb un assortiment que no està malament.
En aquesta formatgeria, a part del Livarot, també s'elaboren les altres varietats de l'AOP Normandie.
El Livarot és un formatge tendre d'escorça rentada, reconeixible pel seu color taronja i les 5 tires de joncs secs, anomenades “laîches”, col·locades per mantenir la seva forma durant el procés de curat. Durant l'Edat Mitjana els agricultors utilitzaven la llet a la granja: el greix es feia servir per fer mantega i la llet desnatada es transformava en un formatge. El Livarot era un formatge de criança, de sabor fort, que es podia conservar de 4 a 6 mesos. Al segle XX es va desenvolupar la producció de Livarot, i va ser reconegut com a formatge AOP el 1996.
Quinze quilòmetres més al sud trobem el petit poble de Camembert, llar d´un dels formatges més famosos del món!
Aparquem en una esplanada, al costat d'una bonica zona de pícnic a la vora d'un riuet i pugem el carrer cap a la Maison de Camembert, una autèntica granja normanda del segle XVIII reconvertida en un museu que dóna a conèixer la història del famós formatge normand i els seus secrets de fabricació al llarg del temps, des de la fabricació tradicional en les granges normandes fins a les formatgeries actuals.
Desenvolupat el 1791 per Marie HAREL, és el formatge normand, i francès, més famós… Formatge tendre de llet crua, deu la seva fama en particular a l'enginyer RIDEL, que va inventar una caixa de fusta d'àlber que va permetre al Camembert de Normandia estendre's ràpidament més enllà de les fronteres normandes. Gràcies al seu èxit, el nom Camembert va passar a ser de domini públic el 1926. Avui dia, només el Camembert de Normandie té la Denominació d'Origen Protegida (AOP) i es beneficia de l'AOC (Denominació d'Origen Controlada ) des de 1983..
Amb la nevera plena de formatges (que ens perfumaran durant tot el trajecte de tornada a casa...), ara sí, ens disposem a devorar quilòmetres. Deixem enrere les estretes carreteres de la Normandia profunda i trepitgem l'accelerador quan ens incorporem a l'autopista A-28; veiem passar els indicadors d'Alençon, Le Mans i Tours, on creuem el Loira i ens desviem, en sentit est, per l'A85, cap a Chenonceaux, al cor de la Vall del Loira, on passarem la nit.
L'àrea d'autocaravanes de Chenonceaux, de la xarxa Camping Car Park, és al costat dels jardins del Château de Chenonceau.
S'hi accedeix per un cul de sac entre el pàrquing del castell i la via del tren, i hi ha un punt que s'estreny tant, per evitar una antiga tàpia, que em baixo a mirar si realment l'àrea està a l'altra banda de la paret just en el moment que surt, en sentit contrari, una Benimar amb una parella de joves espanyols...que em diuen que sí, que al fons hi ha l'àrea, ubicada a l'antic càmping municipal.
Ens hauria agradat arribar abans i poder visitar el castell, però ni així ho hauríem pogut fer, ja que la visita està lligada a una franja horària i s'ha de reservar prèviament.
El Château de Chenonceau, també conegut com a "castell de les dames", forma part del grup anomenat castells del Loira (en francès: Châteaux de la Loire), que agrupa sota una mateixa apel·lació turística un conjunt de castells situats a la Le Val de Loire, al curs mitjà i baix del riu Loira, al centre de França.
El petit poble de Chenonceaux tampoc no té gaire a veure, ni beure...no trobem cap bar on poder fer el mos de la tarda, i a grans mals...grans remeis: ens muntem un assortiment de delicatessens a la nostra parcel·leta, des d'on veiem caure el sol, i donem per finalitzat aquest primer tram de tornada.
Pernocta: ASN Chenonceaux - 13,20 €/dia, serveis inclosos - (GPS: N47.330383, E1.071181)
Trajecte acumulat: 2.906 km
Gasoil: 139,03 € (1,87 €/l)
Peatges: 21,40 € Super: 19,23 €
Hostaleria: 26,60 €
Varis: 51,25 €
Pk/àrea/càmping: 13,20 €
7:00 h i 16ºC
trajecte: 542 km
Una mica abans de les 8:00 ens posem en dansa, tenim una altra intensa jornada de conducció.
Comencem circulant, en sentit est per l'A85 fins a Vierzon i seguim cap al sud per l'A71, fins a Clermont-Ferrand. Les dues vies són de peatge.
A partir d´aquí enllacem amb l´A75, per sort, autovia gratuïta.
Parem a dinar, i descansar una estona, a una àrea de repòs a l'alçada de L'Aubrac (quines àrees que tenen aquests francesos...)
A L'Aveyron no podem evitar la obligada parada a l'àrea de servei de Sévérac-le-Château, d'on sortim amb una bona carregada de productes "du terroir": formatge Roquefort i cervesa de l'Aveyron!
Cinquanta quilòmetres més i arribarem al punt de pernocta escollit per avui: La Cavalerie.
Abans hem de creuar una vegada més l'imponent Viaducte De Millau, que a més de salvar la llera del riu Tarn, uneix els dos vessants de la vall (la causse Rouge i la causse du Larzac) en creuar una bretxa de 2.460 metres de longitud.
Dissenyat per l'enginyer francès Michel Virlogeux, amb l'assessoria estètica de l'arquitecte britànic Norman Foster, està considerat el pont atirantat més alt del món, els pilars arriben als 343 metres al punt més elevat i la carretera es troba a 270 metres del terra.
Des de la distància s'albira només una fina línia blanca que sembla surar entre els núvols, però en apropar-nos podem admirar la gegantina obra d'enginyeria formada per 350.000 tones d'acer, formigó i asfalt.
Abans d'accedir al tram elevat trobem les cabines de peatge, aquest és l'únic punt de pagament de l'A75, anomenada La Méridienne.
Sortim de l'autovia i, a 2 quilòmetres escassos, accedim a l'àrea d'autocaravanes, també de la xarxa Camping Car Park.
Ens aposentam, descansem una estona, ens dutxem i sortim a fer una volta pel poble.
El poble fortificat de La Cavalerie forma part del conegut com a Circuit templer i hospitaler de Larzac, juntament amb quatre bastides més: Sainte-Eulalie de Cernon, La Couvertoirade, Saint-Jean d'Alcas i el Viala-du-Pas-de-Jaux.
Fa anys, per allà el 2012 vam recorrer tota aquesta zona durant les vacances d'estiu, ho podeu llegir en el nostre post: RUTA PER L'AVEYRON 2012.
Al segle XII els Templers van prendre possessió de l'immens altiplà de Larzac i van crear les cinc comandàncies per garantir la seguretat dels habitants del país.
Quan, el 1312, l'Ordre del Temple va ser suprimida pel Papa Clement V, van ser els hospitalers els que van heretar les viles i les van fortificar.
Recorrem els deserts carrerons intramurs i acabem de passar la tarda en un curiós bar amb la porta incrustada a la muralla; ens quedem a la zona exterior, un pati a l'ombra de l'alt mur de pedra.
Estan muntant un petit escenari, aquesta nit hi ha concert! (pensem tornar desprès de sopar, però finalment ens venç la mandra).
Nosaltres anem desfilant cap a l'autocaravana, i com que no tenim ganes de cuinar comprem una pizzes en un local proper.
Última nit en ruta, comencem a recollir abans d'anar a dormir...
Pernocta: ASN La Cavalerie - 12,00 €/dia, serveis inclosos - (GPS: N44.008785, E3.152249)
Trajecte acumulat: 3.448 km
Gasoil: 116,24 € (1,90 €/l)
Peatges: 58,90 € Hostaleria: 31,20 €
Varis: 35,47 €
Pk/àrea/càmping: 12,00 €
7:00 h i 13,7ºC
trajecte: 247 km
Últims quilòmetres a França, creuem la frontera de La Jonquera i 21 dies i 3.695 km després tornem a casa!
Fins a la propera!!
Trajecte acumulat: 3.695 km
Gasoil: € ( €/l)
Peatges: 22,10 € Hostaleria: 31,20 €
Varis: 17,76 €
Pk/àrea/càmping: - €
Durada del viatge: 21 dies
Trajecte acumulat: 3.695 km
Despesa acumulada: 2.738 €
Gasoil: 791 € (438 l)
Peatge: 265 €
Supermercat: 723 €
Hostaleria: 313 €
Entrades: 145 €
Varis: 268 €
Pk/àrea/càmping: 233 €
Encarem la darrera setmana de vacances....per recòrrer el litoral més septentrional del pais gal, des de Dunkerque a Honfleur, que conforma les costes conegudes com a Côte d'Albâtre i Côte d'Opale.
Dissabte 20 d'agost: BEAUVAIS - BERGUES
8:30 h i 16ºC
trajecte: 277 km
Ens aixequem i el primer que fem és anar a veure com està la Mica; amb preocupació veiem que no ha millorat; per contra, ara hi ha moments que no manté l'equilibri.
En previsió, ahir ja vaig estar mirant centres veterinaris als voltants, i aprofito que anem a esmorzar i a fer la compra al centre, avui és dia de mercat, per anar trucant:
Dels tres que estan oberts avui dissabte (encara tenim opcions ja que a l'agost ens sorprèn trobar-ne algun obert) dos ja em diuen d'entrada que no ens poden atendre, que només obren per a visites ja concertades pels seus clients.
Al tercer una noia m'atén amb més interès i m'explica que el veterinari està operant, que li digui a ella que li passa a la gossa i que truqui en mitja hora que em diran si em poden fer un forat... creuem els dits, perquè realment estem molt preocupats!
Estem de sort, ens atendran i em donen hora per a les dues del migdia.
Ara només ens falta quadrar l'última peça del trencaclosques... ¡l'avió del meu germà aterra a l'aeroport (als afores de la ciutat) a les 13:15!!
Com el vol vingui amb retard, a veure com ho fem ...
Doncs ens ha sortit rodó, són les 14.30 i sortim del centre veterinari després d'haver passat per l'aeroport a recollir al polissó. Resulta que la clínica veterinària estava a uns 10 minuts de l'accés a l'aeroport!
No tenim un diagnòstic clar, el veterinari dubta entre un petit ictus i una infecció a l'oïda interna que pot provocar la "síndrome vestibular". Per saber-ho s'hauria de fer un TAC, però aquí a Beauvais no ho fan i a Lille, el lloc més proper, no seria possible fins dilluns com a molt aviat.
Ens recepta antibiòtics per a una setmana i recomana portar-la al nostre veterinari quan arribem a casa, en principi diu que en un parell de setmanes ha d'estar recuperada...esperem.
(A posteriori, un cop a casa, busco el mail per agrair la seva atenció, però a Internet no ha estat possible trobar-ho: gràcies Clinique veterinaire Georges Bonan - Beauvais!!)
Ens posem en ruta, direcció nord, i a la primera àrea de descans de l'autopista parem a dinar.
Beauvais - Bergues
260 km i 4 hores més tard arribem a Bergues, un petit poble envoltat de muralles i canals, on farem nit.
El pàrquing d'autocaravanes, sense serveis, és a tocar de la Porte de Cassel, antic accés a la vila des del sud. A l'hora que arribem ja no queda cap lloc lliure, ens col·loquem al voral del camí, on ja hi ha apostats un parell de vehicles més.
El monument més emblemàtic d'aquest petit nucli fortificat és el Beffroi, un campanar de 47 metres d'alçada i 206 esglaons que donen accés al seu carilló, de 50 campanes!
El carilló té 6,2 tones de bronze. La campana més gran pesa 1500 kg i la més petita 14 kg. El primer carilló, que data del 1544, només tenia 10 campanes.
Construït originàriament el 1112, reconstruït diverses vegades davant la destrucció de les guerres, va ser destruït per les tropes alemanyes durant la seva retirada per voladura el 1944. Entre 1958 i 1961 es va reconstruir amb la mateixa silueta, però amb una decoració simplificada, i, finalment, va ser protegit com a Monument Històric el 2004, catalogant-se com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO un any més tard, el 2005, juntament amb 22 campanars més.
Actualment acull l´Oficina d´Informació Turística, sales d´exposicions i una escola de música.
A partir de l'any 2009, Bergues, també es va fer famós per ser l'escenari de la pel·lícula Benvinguts al Nord (Bienvenue chez les Ch'tis)...un tip de riure.
Donem una volta pel poble, cal dir que molt desert, i parem a prendre una copa en un dels llocs que surten a la pel·li, el Cafè de la Poste.
Ha estat un dia intens, tornem a sopar a l'autocaravana i per ambientar-nos tornem a mirar la pel·li dels “pixules Ch'tis”; l'hem vist un munt de vegades però ens seguim petant amb la cursa de les bicicletes!!
Pernocta: APN Bergues - gratuït, serveis inclosos - (GPS: N50.965367, E2.436222)
Trajecte acumulat: 2.157 km
Super: 76,27 €
Peatge: 20,10 €
Hostaleria: 17,70 €
Pk/àrea/càmping: - €
Diumenge 21 d'agost: BERGUES - CALAIS
8:00 h i 14,5ºC
trajecte: 84 km
Després d´un accidentat inici de dia... arribem al mar.
Resulta que quan arribem per primera vegada a Dunkerque cap a les 9:30 en Manel s'adona que no té el mòbil. Diu que li haurà caigut durant la seva caminada matinal!
Tornem a Bergues, per sort només és a uns 10 km de distància, i refem el trajecte que ha fet caminant, però no hi ha senyals del mòbil... finalment ho assumim i el donem per perdut...quina ràbia, tot per no portar el localitzador activat!
Bé, ens ho prenem amb filosofia, bé ell no tant per haver d'estar una setmana sense telèfon.
Amb una trucada a la companyia dono la SIM de baixa per pèrdua i en tornar a Figueres ja en farem una de nova.
Bergues-Calais
Tornem, per segona vegada a Dunkerque, i ara sí, aparquem a l'àrea d'autocaravanes (realment un pàrquing mixt amb places reservades, i la majoria amb força pendent). L'avantatge és que està situat molt a prop de la nostra propera visita, el Musée Dunkerque 1940 (Opération Dynamo).
Situada a tocar de la frontera belga i separada d'Anglaterra pel Canal de la Mànega, la ciutat portuària de Dunkerque ha estat considerada durant molt de temps com una posició estratègica, construint-se les primeres fortificacions al voltant de la ciutat durant el s.X.
Als segles següents, la ciutat va canviar de mans en diferents ocasions, fins que Lluís XIV la comprés als anglesos el 1662 i la convertís en una fortalesa. Després de successius treballs de reforç i ampliació, a finals del s.XIX, es van construir les casamates i murs cortina del Bastió 32, recinte que avui acull el museu que visitarem, per conèixer detalladament la Batalla de Dunkerque i l'Operació Dynamo.
Tot i que els fets són coneguts i han estat plasmats en diverses pel·lícules (Dunkerque, L'instant més fosc,...) el museu, renovat i ampliat el 2017 -ofereix ara una superfície d'aproximadament 1000 m²- ens permet submergir-nos en la història, començant per una projecció inicial i recorrent els 400 metres de llargada del Bastió 32, on s'exposen objectes d'època, armes, vehicles, uniformes, fotografies i mapes de la batalla i les estratègies dels dos exèrcits.
La batalla de Dunkerque va començar oficialment el 10 de maig de 1940: A l'est, el Grup d'Exèrcits B alemany va envair els Països Baixos i van avançar cap a l'oest. El 14 de maig, el Grup d'Exèrcits A alemany va irrompre a les Ardenes i va avançar ràpidament per l'oest cap a Sedan. Després va virar en sentit nord cap al Canal de la Mànega.Les unitats franco-britàniques es van retirar cap a Dunkerque. Ràpidament, la ciutat es va veure aclaparada per centenars de milers de soldats que buscaven embarcar-se cap a Anglaterra. Envoltats per divisions alemanyes, 15.000 soldats francesos van oposar una ferotge resistència per permetre que els seus camarades franco-britànics abordessin més de 1.400 vaixells de tota mena, fins i tot quan la Luftwaffe va bombardejar sense parar la ciutat portuària.
Durant la batalla el lloc triat com a lloc de comandament i Caserna General va ser aquest allargat bastió, d'aquí provenien les ordres de defensa terrestre i també la coordinació de les evacuacions per mar.
L'evacuació de Dunkerque o el miracle de Dunkerque —nom en clau: Operació Dinamo- és l'evacuació militar més gran de la història: en 9 dies, 340.000 soldats (130.000 francesos i 210.000 britànics) van ser evacuats a Anglaterra. Els alemanys només van capturar 40.000 homes.
El museu explica les seves històries, però també les dels civils de Dunkerque, les de l'invasor nazi i fins i tot les dels alliberadors txecs el 1945.
CADA EMBARCACIÓ COMPTA
Sense importar la mida, la velocitat o les prestacions,
qualsevol vaixell capaç d'esquivar el canal de la Mànega va ser benvingut.
A partir del 14 de maig, la BBC va emetre una ordre de l'Almirallat destinada a comptabilitzar tots els vaixells d'esbarjo de 9 a 30 metres de llarg: la idea de fer-ne un ús militar és, per tant, anterior a Dynamo. Tot i que només van portar de tornada uns 28.000 homes a Anglaterra, el paper d'aquests petits vaixells (en anglès "little chips") va ser principalment transbordar els homes de les platges als vaixells en alta mar. El 27 de maig, l'Almirallat es va posar en contacte amb els navegants per informar-los de la seva mobilització per a una missió perillosa, la veritable naturalesa de la qual van conèixer a posteriori.
El seu nombre real durant Dynamo és imprecís, van participar entre 1.176 i 1.588 vaixells civils britànics, belgues, francesos i holandesos. Majoritàriament pilotats per civils, tots aquests vaixells d'arrossegament, llanxes i altres iots a motor, barcasses i fins i tot vaixells de vapor, com el Princess Elizabeth, es van enfrontar a bombardeigs i metrallaments, però també al mar mateix i a l'angoixa dels soldats rescatats.
L'epopeia dels Little Ships és una part integral de Dynamo i la seva memòria. Cada 5 anys, des del seu "retorn a Dunkerque" l'any 1965, es celebra una regata per rememorar aquest episodi heroic, i també com a prova de la capacitat de mobilització dels britànics, civils i militars, davant l'adversitat.
Després d´aquesta estona d´immersió històrica seguim ruta pel litoral fins a Calais.
Ens dirigim directament cap a l'àrea d'autocaravanes, situada al costat del Càmping Le grand Gravelot, entre el Canal des Pierrettes i la Platja de Calais.
És enorme, 106 places i 4 punts de servei!
Però s'està molt tranquil, està tota tancada i només s'hi pot accedir (fins i tot caminant) amb codi una vegada pagada l'estada; les places són àmplies i podem treure la taula per menjar.
I a això anem: aperitiu, dinar, postres, cafè, xarrups i migdiada...que per això estem de vacances, i no tot serà caminar i visitar!
Cap a les sis ens posem en marxa i anem cap al centre.
Calais, com a primer port de passatgers de França, zona turística i frontera natural entre França i el Regne Unit, ens fa la impressió de ser un mix d'Empuriabrava i La Jonquera: blocs baixos d'apartaments, locals de menjar ocupant els baixos i cotxes amb matrícules de variades nacionalitats, dominant les angleses després les franceses.
La ciutat de Calais està formada per tres "quartiers" (barris): La Plage, al nord, Quartier Saint Pierre, al sud, i Centre Ville, el nucli antic de Calais, just entre els dos.
Originalment Calais i Saint-Pierre-lès-Calais eren dues ciutats independents, fins que el 1885 aquesta segona va ser annexada com un barri de la primera. A la plana sorrenca que les separava, anomenada pels vilatans “le Sahara”, es va construir entre 1911 i 1924 l'ajuntament (Hôtel de ville de Calais), d'estil regionalista neoflamenc, i considerat un dels més bonics de França, així com el símbol de la creació del Calais contemporani.
Cap allà anem!
Realment és un edifici impresionant, destacant el seu beffroi de 75 metres d'alçada, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i que acull un rellotge de quatre esferes i un carilló.
Just davant de l'ajuntament trobem una esplèndida escultura de bronze, les Bourgeois, una obra mestra de Rodin, que rememora un dels mites de la història medieval de França:
En 1346, al començament de la Guerra dels Cent Anys, els anglesos van assetjar Calais. Després de 10 mesos de setge, afamats, els residents de Calais es van rendir. El desenllaç tràgic s'hauria materialitzat mitjançant el sacrifici de sis notables, designats per lliurar les claus de la ciutat al rei d'Anglaterra Eduard III a canvi de la salvació de la població de Calais. Aquest episodi marca el començament de 211 anys de presència anglesa a Calais (1347-1558).L'estàtua, que pesa 1,5 tones, es va encarregar el 1884, abans de la fusió de les dues ciutats, i es va instal·lar inicialment davant del parc Richelieu; entre guerres va ser traslladada a la Place d'Armes i va trobar el seu lloc actual al final de la Segona Guerra Mundial.
Creuem el pont George V, sobre el Canal de Calais a Saint-Omer, que uneix Saint-Pierre amb la Vielle Ville (antic recinte fortificat) i caminem fins a la Place d'Armes, el centre de l'antiga vila medieval.
En un dels extrems, a peus de la Tour de Guet (torre de guàrdia), probablement el monument més antic de la ciutat (s.XIII), trobem una altra escultura, en aquesta ocasió l'estàtua de la parella formada per Charles i Yvonne De Gaulle, que rememora el casament de la parella, el 1921.
Inaugurada el novembre del 2013, és el testimoni contemporani de l'enllaç que uneix aquesta parella a Calais. Amb 2,40 metres d'alçada, aquesta obra es va inspirar en fotografies fetes durant una visita oficial de la parella a Calais el 1959.
Líder de la França Lliure el 1940 i després President de la República de 1958 a 1969, Charles de Gaulle és un personatge essencial a la Història de França.Nascut a Lille el 1890, es va casar amb una jove calaisiana el 1921, aquí a Calais, Yvonne Vendroux. Més tard els francesos la van anomenar afectuosament “tia Yvonne”.
Place d'Armes i la parella De Gaulle
I ara ja, busquem un local on fer una cerveseta. Deixem escollir l'Alex, que com sempre en tria un de peculiar, ja amb el nom paga, "La Crypte"...no sé si és més "autèntic" el local o el cambrer...que li explica a en Manel, quan demana a la barra, que ell coneix Espanya, que allà fumava bons "purritos"!!
Riguem una estona i seguim camí cap a l'autocaravana, però només caminem uns metres i ja en troba un altre, amb aparença exterior de pub anglès, que li crida l'atenció: Un singe en hiver (un mico a l'hivern). Entrem... Bé, doncs resulta que aquest sí que està bé, un típic pub, amb gent que sembla que es coneixen tots entre ells, i els que hi van entrant; futbol a la tele, i bona cervesa.
I aquí donem per finalitzat el dia, la resta és l'habitual quefer diari de passeig de peludes, dutxa, sopar i sobretaula...aquesta nit per estar en línia ens mirem la pel·li Dunkerque.
Pernocta: ASN Calais - 10 €/dia, serveis 3€ - (GPS: N50.965367, E2.436222)
Trajecte acumulat: 2.241 km
Super: 1,00 €
Hostaleria: 20,50 €
Entrades: 23,00 €
Pk/àrea/càmping: 17,00 €
Dilluns 22 d'agost: CALAIS - BOULOGNE-sur-MER
9:00 h i 17,7ºC
trajecte: 61 km
Iniciem un nou dia sota un sol radiant, i, un cop fetes les tasques matinals i rendit compte d'un bon esmorzar, ens posem en ruta.
Avui seguirem el litoral fins a la localitat de Boulogne-sur-Mer, centre neuràlgic de la Côte d'Opale, que pot presumir de comptar amb el primer port pesquer de França, amb una flota de 150 vaixells i un volum de peix desembarcat d'aproximadament 35.000 tones anuals.
Calais - Boulogne-sur-Mer
La Costa d'Òpal, un magnífic conjunt de paisatges de dunes, penya-segats, aiguamolls, estuaris, reserves naturals i petits pobles amb encant, va ser batejada així pel pintor i escriptor Édouard Levêque al començament del segle XX, que es va veure seduït pel reflex dels raigs del sol sobre el mar del Nord, que en assolir les aigües aquestes adquirien un preciós to semblant al de la pedra preciosa, ajudat per la influència dels blanquinosos penya-segats de la zona.
Destacant sobre la sorra de les platges, els caps de Blanc-Nez i Gris-Nez (Nas Blanc i Nas Gris, respectivament), i cap allà ens dirigim.
Primera parada del dia, Blanc-Nez.
Côte d'Opale
Més ben dit, primera passada de llarg del dia: Cap Blanc-Nez. Tots els pàrquings tenen barrera d'alçada, excepte unes poques places que, com és de suposar, ja estan ocupades... doncs res, a veure si tenim més sort al següent.
I si, en el segon intent tenim més sort, al gran pàrquing que dóna accés al lloc hi ha força places reservades per a autocaravanes, i aparquem sense problema.
Seguim el sender que porta cap als miradors (belvederes), al límit del penya-segat. Estem al punt de França més proper a les costes angleses, només 34 km ens separen dels blancs penya-segats de Dover.
Els caps de Cap Gris-Nez i Blanc-Nez conformen el Gran Site Les Deux-Caps, etiquetat Gran Site de France des de 2011. El primer rep el seu nom del color gris de la pedra sorrenca, i s'alça 45 metres sobre el mar... res comparat amb els 134 metres d'alçada dels penya-segats de calcària blanca del Blanc-Nez.
Punta de Blanc-Nez des de Gris-Nez
Dover des de Gris-Nez
Després d'un munt de fotos continuem cap a Boulogne-sur-Mer i ens instal·lem a la seva àrea d'autocaravanes, situada a la vora dels penya-segats que dominen la Plage de Bologne, amb una magnífica vista sobre el mar.
Aquí acabarem de passar la jornada.
Calcem LaCargoleta en una de les places que ens sembla que té menys pendent i ens disposem a gaudir de la "clova" que hem comprat aquest matí en una de les parades del mercat de Calais.
Això són vacances!
La primera part de la tarda la destinem a la platja. No es pot accedir a la sorra des del cim del penya-segat, i cal caminar una estona fins a trobar un punt accessible sense haver de baixar fins al poble.
El cel està encapotat i la marea baixa ha deixat una immensa extensió de sorra, avancem fins a la riba.
Des d'aquí s'albiren les autos sobre el penya-segat
I res...a passar una estona en remull.
Fresquets i després d'una dutxa, ara sí, baixem fins al centre de Boulogne-sur-Mer, i passegem una estona pels carrers més comercials, per acabar la tarda a l'animada Place Dalton, davant de l'Església de Sant Nicolàs.
Per acompanyar les begudes ens demanem una taula de "saucisson", i per 5,50€ ens porten la fusta de llonganissa i un cistell de pa amb tres porcions de mantega... no està gens malament!
Al nostre passeig ens hem mogut només per la part baixa de la ciutat, a la riba del mar, sense arribar a la ciutat alta; aquesta, composta per muralles edificades entre 1227 i 1231 acull la basílica de Notre-Dame, construïda al segle XIX sobre les ruïnes d'una catedral medieval, i que posseeix la major cripta de França. A la zona alta també es troben el Beffroi i el castell comtal, avui dia seu del Museu de Boulogne-su-Mer.
.jpg)
Aquí a la ciutat baixa, a part del port, destaca l'aquari més gran d'Europa dedicat al món marí i als oceans: Nausicaá - Centre Nacional del Mar (que vam visitar amb les nenes en el nostre primer viatge amb LaCargoleta per allà l'any 2010).
Acompanyats per una bonica posta de sol pugem cap a l'àrea i comprem una ració de patates en una parada ambulant que hi ha instal·lada davant de l'entrada.
Avui soparem un plat típic de la zona: moules et frittes (musclos amb patates fregides).
Pernocta: ASN Boulogne - 9,20 €/dia, serveis 4,5€ - (GPS: N50.743153, E1.596303)
Trajecte acumulat: 2.302 km
Super: 38,22 €
Hostaleria: 25,30 €
Pk/àrea/càmping: 16,70 €
Dimarts 23 d'agost: BOULOGNE-sur-MER - DIEPPE
8:30 h i 18ºC
trajecte: 148 km
Algun dia havia de ser el primer, i toca avui: ens despertem sentint el repicar de les gotes de pluja al sostre.
Retiro l'enfosquidor, el dia és gris i lleig...
Esmorzem, i ens posem en ruta, però abans de deixar Boulogne-sur-Mer tenim una parada pendent: el Marché aux Poissons de Boulogne-sur-Mer.
Situades al Quai Gambetta, aquestes petites parades a l'aire lliure a l'aixoplug d'una onejant marquesina, obren durant tot l'any, però els horaris varien segons l'arribada de les embarcacions, la marea i la captura del dia.
Fem una primera passada de reconeixement, fins que ens decidim que i on comprar. Bé, realment fem dues passades.
Marxem amb la cistella plena: ostres, boulots (cargols), un bou de mar cuit (aquí anomenat crabe tourteau) i un llamàntol...de quilo!!
La Baie de Somme, que també ostenta l'etiqueta de Gran Site de France, es compon de dos ambients diferenciats:- l'slikke, una zona de maresmes, coberta pel mar dues vegades al dia, que correspon a la zona més exterior de l'estuari.
- l'schorre o "mollières" que està cobert pel mar només durant les grans marees (marees vives), a la zona interior i just on hem parat.
Al lluny s'albira un ramat d'ovelles, són els coneguts com a moutons de prés-salés (literalment, ovelles de prats salats). Aquests xais de costa, amb AOP (denominació d'origen) "pres-salès", s'alimenten de plantes halòfites durant la major part de l'any, els pastors els guien entre els canals dels aiguamolls i els porten a beure regularment a la Somme.
Per accedir a l'AOP han de tenir almenys 115 dies, i d'aquests han passat 70 dies als prats salats.
La Mica i la Morga els miren atentament, sort que les portem lligades, que si no... ja haurien sortit disparades.
Seguim per la D940, que envolta la zona inundable de la badia, deixem enrere el departament del Somme i arribem al Seine-Maritime; hem arribat a Normandia, en concret a la zona coneguda com a Pays de Caux.
Boulogne-sur-Mer - Dieppe
En poca estona arribem a Dieppe, que disposa de dues àrees d'autocaravanes. Anem a la que és en front de la platja i, quan arribem, encara queden algunes places lliures, però no gaires.
En realitat és un pàrquing sobre asfalt, amb les places d'una mesura força justeta, però no ens queixarem...està ben situada i estem en una zona molt turística, així que avui dinarem la nostra mariscada dins, aquí és impossible treure taula i cadires.
Avui no tenim sort amb el temps, la tarda està força lletja. El cel, amb uns núvols d'un gris plom, desllueix les vistes que tenim de la platja i el mar.
L'àrea està separada de la platja per un muret baix; caminem cap a la riba. A diferència de la fina sorra de la platja de Boulogne, aquesta està formada per còdols, i no petits, que fan incòmode el caminar... i més incòmode deu ser estirar-se amb la tovallola al sol!
Estem a l'inici de la Côte d'Albâtre (Costa d'Alabastre), al seu extrem nord, un dels paisatges més reconeixibles de l'Alta Normandia, i també de tota França: els penya-segats, que s'estenen al llarg de 130 km, des de Le Tréport fins a Le Havre.
Aquests penya-segats, que oscil·len entre els 30 i els 105 metres d'alçada, formen part del mateix sistema geològic que els Penya-segats Blancs de Dover, a l'altra banda del Canal de la Mànega.
D'una banda l'àrea dóna a la platja, i de l'altra al carrer que ens porta als ports, arrecerats a la desembocadura del riu Arques.
Dieppe és un important port pesquer i marítim. De fet, és coneguda com la “ciutat dels quatre ports”: pesquer, esportiu, turístic i comercial. També va ser la primera ciutat turística costanera de França i un balneari molt famós entre els artistes anglesos del segle XIX.
Centre i ports de Dieppe
Vorejem el Bassin Ango, on s'ubica el port d'esbarjo, i seguim cap al centre pels animats i acolorits carrers de Dieppe.
Passem per la Place de Saint-Jacques, on s'aixeca l'església en honor al sant, que combina els estils romànic i gòtic amb elements renaixentistes, i que és una parada al pelegrinatge a Compostel·la.
A l'interior l'escultura de Saint-Jacques mostra els atributs del pelegrí compostel·là, amb el barret d'ala ampla decorat amb una petxina, el bastó llarg i la bossa destinada a rebre almoines.
Seguim per la rue Saint-Jacques, i a la confluència amb la Gran Rue es forma la Place du Puits Salé, de planta triangular i la més coneguda de la ciutat.
Al seu centre un fals pou substitueix des del 1930 l'antiga font de Puits-Salé, construïda el 1558 i que rebia l'aigua d'una deu propera. Es diu que el lloc, esmentat en documents d'arxiu ja el 1281, assenyala el lloc on l'aigua de mar es barrejava antigament amb l'aigua dolça durant la marea alta.
A la plaça, just a la cantonada dels dos carrers, trobem un altre element emblemàtic de la ciutat: el Cafè des Tribunaux.
Aquest antic edifici, que data de principis del s. XVIII, s'anomenava originalment L'Alberg del Horloge (Alberg del Rellotge), fins a 1810, data en què es va convertir en el Café des Tribunaux, i deu el seu nom a l'antic tribunal que es trobava a l'actual rue Victor Hugo, a l'època anomenada rue des Tribunaux.
La seva façana va ser restaurada el 1929 imitant l'"antic estil normand", amb el seu entramat de fusta, el cartell de ferro forjat, el barril esculpit a la part davantera, i l'estatueta d'un clergue en un nínxol amb un barril als peus.
I, acabem de passar la tarda a la terrassa del Cafè dels Tribunaux. El cel està cada cop més negre, i amenaça pluja; per sort només són un parell de gotes que evitem arrecerats sota els para-sols oberts, que en aquesta ocasió fan funció de paraigües.
Quan arribem a l'àrea, com es diu vulgarment, no hi cap ni una agulla.
A veure demà com se'ns dóna el dia, que anem a Etretat, un dels punts més "calents" de la Costa d'Alabastre, per no dir el més calent.
Creuarem els dits per poder aparcar ...
Pernocta: ASN Dieppe - 14,30 €/dia, serveis inclosos - (GPS: N49.9324, E1.08373)
Trajecte acumulat: 2.450 km
Gasoil: 114,87 € (1,79 €/l)
Peatges: 7,60 € Super: 84,37 €
Hostaleria: 27,80 €
Pk/àrea/càmping: 14,30 €
Dimecres 24 d'agost: DIEPPE - HONFLEUR
7:30 h i 18ºC
trajecte: 129 km
Comença un nou dia, i podríem dir que comença també el principi de la fi de les vacances. Avui acabarem de recórrer la Côte d'Albâtre fins a Le Havre, i passarem la nit a Honfleur; demà comencem a baixar cap a casa...
Dieppe - Honfleur
Els 82 km que separen Dieppe de la localitat d'Étretat es fan més llargs del que s'esperava, i triguem més d'una hora i mitja a arribar. Accedim a l'únic pàrquing on es permeten autocaravanes, els altres tenen barrera d'alçada, i per sort trobem un forat gairebé al final de tot...per sortir haurem de fer diverses maniobres.
Pago el tiquet a la màquina per un temps de dues hores i anem cap a la costa.
Ens portem a les gosses amb nosaltres, la Mica va millorant de mica en mica i un petit passeig no li sentarà malament.
El volum de gent que camina en el nostre mateix sentit ja ens fa intuir allò que trobarem ...
Anem directes cap a la platja, igual que la resta de tots els visitants i turistes que ens envolten.
Som al centre del passeig que ressegueix la platja urbana, al bell mig del poble, segurament el punt més famós de la Côte d'Albatre, i de la costa normanda, amb el permís d'Omaha Beach.
Quan arribem al límit del passeig i traiem el cap a la barana que ens separa de la platja, la Morga, impacient en sentir el rumor de les onades, estira de la seva corretja per baixar cap a la riba.
En Manel s'acosta a l'aigua i, amb la corretja extensible, la deixa gaudir una estona. Mentre nosaltres i la Mica aprofitem per observar el nostre entorn: els famosos penya-segats d'Étretat -Falaises d’Étretat en francès– ens flanquegen pels dos extrems.
Els penya-segats estan formats per capes de calcària i de sílex, ratlles blanques i negres (com la samarreta d'un mariner) que des de la nostra posició distingim perfectament. El mar, al llarg dels anys, els ha esculpit i ha format portes, agulles i coves.
Els trams de penya-segat s'ensorren regularment i la seva base s'enfronta a la marea alta dues vegades al dia. El sílex, caigut o esquinçat, és polit per les onades i el vent, omplint la platja de còdols, que mostren una paleta de color que combina blanc, gris, blau i verd. Aquests còdols són molt importants per protegir les ciutats costaneres de les inundacions ja que bloquegen les onades; de fet, està prohibit recollir-los sota pena de multa.
Si mirem cap a l'esquerra, a l'extrem de la platja de còdols trobem el penya-segat d'Aval, potser el més famós, on s'alça una agulla solitària de 51 metres d'alçada esculpida per les onades, L'Aiguille d'Étretat, just darrere de la Porte d'Aval, que diuen que sembla un elefant ficant la trompa a l'aigua.
Un element destacat és el conegut com a Le Trou de l'Homme (Forat de l'home), que correspon a un túnel excavat al penya-segat d'Aval que uneix les dues platges. La seva particularitat? Només és accessible unes quantes hores al dia, quan la marea és baixa.
Porte d'Aval i Aiguille
A l'extrem dret de la platja hi ha el penya-segat d'Amont, coronat al cim per una petita capella, Notre-Dame de la Garde, a on s'arriba per un sender que ofereix unes vistes panoràmiques impressionants...però no pugem.
Falaise d'Amont i capella de Notre-Dame de la Garde
La Costa d'Alabastre, i en particular els penya-segats d'Etretat, van ser un lloc d'inspiració per a molts pintors impressionistes: Claude Monet, Eugène Bodin o Gustave Corbet van donar a conèixer amb els seus quadres aquest tram de la costa francesa; les aigües d'un blau verdós del Canal de la Mànega i els seus impressionants paisatges oferien una varietat infinita de temes...
Étretat també va ser el lloc escollit com a lloc de residència per cèlebres escriptors, un d'ells, Maurice Leblanc, va situar a l'Aiguille el cau del famós lladre Arsène Lupin, a la seva novel·la Arsène Lupin, l'Aiguille creuse (Arsène Lupin i l'agulla buida).
La antiga llar de l'escriptor acull avui en dia un museu misteriós i intrigant, el Clos Lupin, on l'objectiu de la visita és resoldre el misteri de L'Agulla buida, potser la novel·la més famosa, i trobar dins aquesta agulla de pedra l'amagatall dels tresors dels robatoris més clamorosos: les perles, robins, safirs i diamants de la reina...
Avui dia encara hi ha un grup d'apassionats (anomenats els "Gentlemen Lupinophiles") convençuts que en algun lloc dels penya-segats d'Étretat hi ha un passadís secret que condueix a l'agulla on el tresor els espera...
Abans de tornar cap a l'autocaravana fem una passejada pels carrers centrals del poble, que avui bullen atapeïts de turistes com un eixam d'abelles. Realment el poble està encarat a això, al turisme.
El centre històric d'Étretat és un bonic conjunt d'antigues mansions d'entramat de fusta; entre elles una ens crida particularment l'atenció, i no n'hi ha per menys, llegim que és el segon lloc més fotografiat de la ciutat després de l'Aiguille Creuse, es l'anomenada Manoir De La Salamandre. Aquesta mansió, construïda el 1912 inspirada en l'arquitectura medieval i transformada en un hotel a finals del segle passat, és un edifici de tres plantes amb façana d'entramat de fusta. Per a la construcció, el seu arquitecte va utilitzar parts d'un vell edifici del segle XV ubicat a la ciutat de Lisieux. Amb una façana molt decorada, alguns dels seus motius tracten particularment el tema de l´alquímia: la representació d'una salamandra, de la qual es diu que és capaç de resistir el foc, dóna nom a l´edifici.
Com ja havíem suposat sortir del pàrquing és gairebé una odissea: s'hi entra i surt pel mateix lloc, però l'accés és estret i només passa un vehicle, o sigui que he d'anar a fer guàrdia per avisar els nois quan puguin venir, des del fons de l'aparcament, i quan vinguin no deixar entrar ningú perquè no es quedin encallats!
Ens encaminem direcció sud, resseguint la costa fins a Le Havre, situada a la riba dreta del riu Sena, i des d'aquí només ens cal creuar a la riba esquerra, on s'ubica Honfleur. Per salvar la distància un pont espectacular travessa l'estuari del Sena, el Pont de Normandia, que amb els seus 2143,21 metres, dels quals 856 es corresponen amb l'obertura central, va ser en el moment de la seva inauguració, el 1995, el pont atirantat amb l'obertura més gran del món. Actualment, 28 anys després, es manté al novè lloc del rànquing mundial, és de peatge i abonem 6,50 € per creuar-lo amb l'autocaravana (tarifa 2).
I ja directes cap a l'àrea d'autocaravanes d'Honfleur, enorme, amb 160 places!
Ja vam ser aquí el 2010 i ara està ampliada, però tampoc és que hi hagi gaire lloc disponible. Arribem passades les 12:00 i ens fiquem en una plaça lliure que no ens convenç tot esperant que marxi algú més per canviar-nos, cosa que passa al cap de poca estona.
Les places estan marcades i no són molt àmplies, però la gent s'ajusta a un lateral i a l'altre queda l'espai just per a la taula i treure una mica el tendal.
Preparo un vermut mentre els nois es barallen amb la bèstia, i gaudim del menú de final de vacances, un apetitós arròs caldós amb llamàntol (el comprat fa un parell de dies a Boulogne-sur-Mer).
L'àrea està molt ben situada, a la riba esquerra del riu La Morelle, afluent del Sena i que desemboca al seu estuari a través de les dàrsenes del port de Honfleur, aigües avall del Pont de Normandia, del que tenim una bona panoràmica des de la nostra posició.
A mitja tarda sortim a fer una volta pel centre neuràlgic de l'antic barri de pescadors, el Quai (moll) de Sainte-Catherine i el port interior, conegut com a Vieux Bassin (moll vell).
Aquest pintoresc i antic port, es va crear el 1681 per substituir l'antic moll, molt més estret. Les obres d'ampliació i aprofundiment de la dàrsena van requerir, a causa de la seva ubicació intramurs, la destrucció de la part occidental de les muralles i va rebre el nom d'Havre de l'Enclos. Una gran resclosa en regulava la profunditat. A mesura que es construïen noves dàrsenes va anar canviant de nom, passant per Havre Neuf, Bassin de l'Ouesti finalment Vieux Bassin.
El que avui veiem com un petit port esportiu, durant el segle XII va ser un important port comercial, un dels més importants del ducat de Normandia, des d'on sortien les mercaderies en direcció a Anglaterra.
En aquella època, i fins a alguns segles més tard, els normands, del llatí "Northmannorum" (homes del nord), descendents dels víkings que van conquerir aquestes costes, dominaven les aigües del canal, i després de la unió de Normandia amb Anjou i Aquitània (amb l'accés dels Plantagenêt al tron d'Anglaterra) els normands van arribar a controlar la meitat de França i la totalitat d'Anglaterra.
Unes acolorides i estretes façanes voregen el port. Aquestes cases, construïdes entre els segles XVI al XVII, inscrites a la llista de monuments històrics el 1933, i els seus reflexos a l'aigua van ser font d'inspiració dels mateixos pintors que van immortalitzar Étretat: Gustave Courbet, Claude Monet i Johann Jongkind, que van formar l'École d'Honfleur, la qual va contribuir a l'aparició del moviment impressionista.
Caminem sense pressa, i sense rumb, pels atapeïts carrerons del centre d'Honfleur. La propera Place du Marché, que envolta l'església de Sainte-Catherine, està copada per les parades del mercat: menjar, roba i artesania. Potser els colorits tendals de les parades ens despisten i passem per alt l'església (no tinc ni una foto!), i tampoc visitem el seu interior...que rabia en assabentar-me a posteriori que ens hem perdut una construcció molt peculiar...
Per sort, a l'era d'Internet, el Sr. Google ens en facilita la visió...
Foto de Juama Mateo (Flickr)
Resulta que aquesta església, catalogada com a monument històric des del 1879, està construïda totalment en fusta, i és la major església de fusta de França, que a més té el campanar independent.
L'església original, inicialment de pedra, va ser destruïda durant la Guerra dels Cent Anys, i reconstruïda posteriorment a la seva ubicació actual, la Place Sainte-Catherine, durant el segle XV pels mariners que poblaven el barri, coneguts com a «gens de mer» (literalment, gent del mar); de caràcter humil, van utilitzar la fusta dels boscos propers, material més econòmic i més fàcil d'obtenir. La seva estructura s'assembla a la sala d'un mercat, i el sostre sembla l'interior d'un casc bolcat.
En allunyar-nos una mica del moll comercial gaudim dels tranquils i solitaris carrerons de l'antic barri mariner.
Realment Honfleur és un poble, malgrat la massificació turística, encantador.
Tornem cap al punt on el Vieux Bassin connecta amb La Morelle, el Quai de la Quarantaine, on un pont mòbil, obert en aquest moment, permet l'entrada dels vaixells al port.
Davant del pont, a la cruïlla dels dos molls, trobem l'únic vestigi que queda de les antigues fortificacions de la ciutat i una de les portes, la porta de Caen, que a l'Edat Mitjana dominava l'entrada a Honfleur.
Adossada a la porta, l'antiga fortalesa, coneguda com a Lieutenance, per ser l'edifici assignat al lloctinent del rei des de 1684 fins a la Revolució.
Els nois agafen taula en un local just davant de la porta mentre jo aprofito per fer unes fotos del bassin.
I, acabem de passar la tarda, entre copes de vin rouge i un peculiar mos de sardines en llauna.
De tornada cap a l'autocaravana aprofitem per fer les darreres instantànies del centre de Honfleur, mentre comença a caure el sol.
Vieux Bassin des de la Lieutenance
Vieux Bassin des del Pont giratori de Morelle
Pernocta: ASN Honfleur - 12,00 €, serveis inclosos - (GPS: N49.419687, E0.24221)
Trajecte acumulat: 2.579 km
Peatges: 6,50 € Super: 35,45 €
Hostaleria: 26,60 €
Varis: 31,50 €
Pk/àrea/càmping: 12,00 €
Dijous 25 d'agost: HONFLEUR - CHENONCEAUX
9:00 h i 20ºC
trajecte: 327 km
Comença a sortir el sol a Honfleur i, malgrat la recança, hem de començar camí de tornada a casa.
Però, aquest matí, aprofitarem la ruta en sentit sud, per seguir una part de la coneguda com La Route des fromages AOP de Normandia, fent parada a tres dels pobles que donen nom a les varietats Camembert, Livarot i Pont-L'Evêque.
El poble de Neufchâtel-en-Bray, lloc d'origen de la quarta varietat, el formatge Neufchâtel, ens el saltarem, ja que es situa al nord-est de la nostra posició actual.
Deixem enrere el Canal de la Mànega i circulem direcció sud, endinsant-nos al departament de Calvados, famós mundialment per acollir les platges del desembarcament durant el Dia-D; i també pels seus tres productes estrella: la sidra, l'aiguardent del mateix nom (Calvados) i, el que ens ocupa avui, el formatge.
Fem la primera parada a Pont-l'Evêque, al cor del Pays d'Auge, que des dels seus orígens ha estat un important lloc de pas i de comerç, cruïlla a la ruta entre París i el Canal de la Mànega.
Aquesta petita localitat, ja esmentada al s.XII com a “Pons Episcopi” està situada a la confluència de 3 rius: el Touques, el Calonne i l'Yvie.
Segons la tradició hi ha dues versions sobre l'origen de la seva nomenclatura: la primera diu que pren el seu nom d'un pont que va fer construir un dels bisbes (évêque, en francès) de Lisieux; la segona explica que la ciutat es deia "Pont les Vaques", i que amb el temps s'hauria convertit en Pont-l'Évêque. Personalment, em convenç més la primera opció ...
Aparquem just darrere de l'Oficina de Turisme, que ocupa una antiga i bonica casa d'entramat de fusta, a la vora del Touques. Veiem que acull durant l'estiu una exposició de formatges, però no hi entrem. Passegem pel carrer principal, la rue Saint-Michel, fins a trobar una "fromagerie" que té bona pinta...a comprar formatge!
FORMATGE PONT-l'ÉVÊQUE
La recepta del Pont-l'Évêque, coneguda al Pays d'Auge des de 1230, va ser idea dels monjos cistercencs establerts a l'oest de Caen, capital del departament. En aquella època aquest formatge es coneixia com a Angelot; aquest terme prové del nom d'una moneda: el formatge va servir llavors com a mitjà d'intercanvi, remuneració i impostos!
Va adquirir la seva forma quadrada per diferenciar-se d'una altra de les varietats normandes, el Livarot.
Diversos segles després va passar a ser anomenat finalment "Pont-L'Évêque", a causa del nom de la ciutat que acollia als productors que ho venien al seu mercat.
El 1622, la poeta normanda Hélie Le Cordier li va dedicar uns versos:
“Tots l'estimen igual perquè està fet amb tant d'art que, jove o vell, no és més que crema”.
Pont-l'Evêque, com la majoria de localitats de la zona, no es va escapar dels estralls de la II Guerra Mundial, i el poble va ser destruït gairebé en un 65% a l'agost de 1944, durant la batalla per alliberar la ciutat.
Dóna la casualitat, que aquest alliberament es va produir el 24 d'agost del 1944, i trobem un grup de veterans i autoritats just celebrant el seu 79è aniversari. Una banda de música acompanya l'ofrena floral que estan duent a terme al centre del pont. Al costat de la barana podem veure uns panells informatius amb imatges d'aquell dia.
Al peu de les ruïnes de l'església de Saint-Michel, al centre de la ciutat de Pont-l'Evêque, escenari dels violents combats del 23 d'agost, paracaigudistes de la 6a Divisió Aerotransportada creuen sobre una biga metàl·lica, únic vestigi del pont oriental sobre el riu Touques
Tornem a la carretera, seguim baixant, voregem la ciutat de Lisieux i, en quaranta quilòmetres, ens plantem al segon destí: Livarot, lloc d'origen del formatge del mateix nom.
Passem de llarg el poble i parem al voral, just davant de la Fromagerie E.Graindorge, productors de formatge des de 1910. Entrem a fer el tafaner...
S´ofereixen visites guiades a la zona de producció, on s´explica tot el procés d´elaboració del formatge; també es poden fer diferents modalitats de tasts de les diferents varietats i finalment, és clar, hi ha la gran sala dedicada a la venda...allà anem.
Picotegem alguna de les mostres que tenen exposades per poder diferenciar les varietats segons la seva maduració i marxem amb un assortiment que no està malament.
En aquesta formatgeria, a part del Livarot, també s'elaboren les altres varietats de l'AOP Normandie.
FORMATGE LIVAROT
El Livarot és un formatge tendre d'escorça rentada, reconeixible pel seu color taronja i les 5 tires de joncs secs, anomenades “laîches”, col·locades per mantenir la seva forma durant el procés de curat. Durant l'Edat Mitjana els agricultors utilitzaven la llet a la granja: el greix es feia servir per fer mantega i la llet desnatada es transformava en un formatge. El Livarot era un formatge de criança, de sabor fort, que es podia conservar de 4 a 6 mesos. Al segle XX es va desenvolupar la producció de Livarot, i va ser reconegut com a formatge AOP el 1996.
Quinze quilòmetres més al sud trobem el petit poble de Camembert, llar d´un dels formatges més famosos del món!
Aparquem en una esplanada, al costat d'una bonica zona de pícnic a la vora d'un riuet i pugem el carrer cap a la Maison de Camembert, una autèntica granja normanda del segle XVIII reconvertida en un museu que dóna a conèixer la història del famós formatge normand i els seus secrets de fabricació al llarg del temps, des de la fabricació tradicional en les granges normandes fins a les formatgeries actuals.
FORMATGE CAMEMBERT
Desenvolupat el 1791 per Marie HAREL, és el formatge normand, i francès, més famós… Formatge tendre de llet crua, deu la seva fama en particular a l'enginyer RIDEL, que va inventar una caixa de fusta d'àlber que va permetre al Camembert de Normandia estendre's ràpidament més enllà de les fronteres normandes. Gràcies al seu èxit, el nom Camembert va passar a ser de domini públic el 1926. Avui dia, només el Camembert de Normandie té la Denominació d'Origen Protegida (AOP) i es beneficia de l'AOC (Denominació d'Origen Controlada ) des de 1983..
Amb la nevera plena de formatges (que ens perfumaran durant tot el trajecte de tornada a casa...), ara sí, ens disposem a devorar quilòmetres. Deixem enrere les estretes carreteres de la Normandia profunda i trepitgem l'accelerador quan ens incorporem a l'autopista A-28; veiem passar els indicadors d'Alençon, Le Mans i Tours, on creuem el Loira i ens desviem, en sentit est, per l'A85, cap a Chenonceaux, al cor de la Vall del Loira, on passarem la nit.
L'àrea d'autocaravanes de Chenonceaux, de la xarxa Camping Car Park, és al costat dels jardins del Château de Chenonceau.
S'hi accedeix per un cul de sac entre el pàrquing del castell i la via del tren, i hi ha un punt que s'estreny tant, per evitar una antiga tàpia, que em baixo a mirar si realment l'àrea està a l'altra banda de la paret just en el moment que surt, en sentit contrari, una Benimar amb una parella de joves espanyols...que em diuen que sí, que al fons hi ha l'àrea, ubicada a l'antic càmping municipal.
Ens hauria agradat arribar abans i poder visitar el castell, però ni així ho hauríem pogut fer, ja que la visita està lligada a una franja horària i s'ha de reservar prèviament.
El Château de Chenonceau, també conegut com a "castell de les dames", forma part del grup anomenat castells del Loira (en francès: Châteaux de la Loire), que agrupa sota una mateixa apel·lació turística un conjunt de castells situats a la Le Val de Loire, al curs mitjà i baix del riu Loira, al centre de França.
La història del Château de Chenonceau està marcada per una successió gairebé ininterrompuda de dones que el van construir, embellir, protegir, restaurar i salvar. El primer castell és un castell medieval dels segles XII i XIII, del qual només en queda la torre de l'homenatge: la Tour des Marques. Els constructors del monument actual van ser del 1513 al 1517, Thomas Bohier i especialment la seva esposa, Catherine Briçonnet...
El petit poble de Chenonceaux tampoc no té gaire a veure, ni beure...no trobem cap bar on poder fer el mos de la tarda, i a grans mals...grans remeis: ens muntem un assortiment de delicatessens a la nostra parcel·leta, des d'on veiem caure el sol, i donem per finalitzat aquest primer tram de tornada.
Pernocta: ASN Chenonceaux - 13,20 €/dia, serveis inclosos - (GPS: N47.330383, E1.071181)
Trajecte acumulat: 2.906 km
Gasoil: 139,03 € (1,87 €/l)
Peatges: 21,40 € Super: 19,23 €
Hostaleria: 26,60 €
Varis: 51,25 €
Pk/àrea/càmping: 13,20 €
Divendres 26 d'agost: CHENONCEAUX - LA CAVALERIE
7:00 h i 16ºC
trajecte: 542 km
Una mica abans de les 8:00 ens posem en dansa, tenim una altra intensa jornada de conducció.
Comencem circulant, en sentit est per l'A85 fins a Vierzon i seguim cap al sud per l'A71, fins a Clermont-Ferrand. Les dues vies són de peatge.
A partir d´aquí enllacem amb l´A75, per sort, autovia gratuïta.
Parem a dinar, i descansar una estona, a una àrea de repòs a l'alçada de L'Aubrac (quines àrees que tenen aquests francesos...)
A L'Aveyron no podem evitar la obligada parada a l'àrea de servei de Sévérac-le-Château, d'on sortim amb una bona carregada de productes "du terroir": formatge Roquefort i cervesa de l'Aveyron!
Cinquanta quilòmetres més i arribarem al punt de pernocta escollit per avui: La Cavalerie.
Abans hem de creuar una vegada més l'imponent Viaducte De Millau, que a més de salvar la llera del riu Tarn, uneix els dos vessants de la vall (la causse Rouge i la causse du Larzac) en creuar una bretxa de 2.460 metres de longitud.
Dissenyat per l'enginyer francès Michel Virlogeux, amb l'assessoria estètica de l'arquitecte britànic Norman Foster, està considerat el pont atirantat més alt del món, els pilars arriben als 343 metres al punt més elevat i la carretera es troba a 270 metres del terra.
Des de la distància s'albira només una fina línia blanca que sembla surar entre els núvols, però en apropar-nos podem admirar la gegantina obra d'enginyeria formada per 350.000 tones d'acer, formigó i asfalt.
Abans d'accedir al tram elevat trobem les cabines de peatge, aquest és l'únic punt de pagament de l'A75, anomenada La Méridienne.
Sortim de l'autovia i, a 2 quilòmetres escassos, accedim a l'àrea d'autocaravanes, també de la xarxa Camping Car Park.
Ens aposentam, descansem una estona, ens dutxem i sortim a fer una volta pel poble.
El poble fortificat de La Cavalerie forma part del conegut com a Circuit templer i hospitaler de Larzac, juntament amb quatre bastides més: Sainte-Eulalie de Cernon, La Couvertoirade, Saint-Jean d'Alcas i el Viala-du-Pas-de-Jaux.
Fa anys, per allà el 2012 vam recorrer tota aquesta zona durant les vacances d'estiu, ho podeu llegir en el nostre post: RUTA PER L'AVEYRON 2012.
Al segle XII els Templers van prendre possessió de l'immens altiplà de Larzac i van crear les cinc comandàncies per garantir la seguretat dels habitants del país.
Quan, el 1312, l'Ordre del Temple va ser suprimida pel Papa Clement V, van ser els hospitalers els que van heretar les viles i les van fortificar.
Recorrem els deserts carrerons intramurs i acabem de passar la tarda en un curiós bar amb la porta incrustada a la muralla; ens quedem a la zona exterior, un pati a l'ombra de l'alt mur de pedra.
Estan muntant un petit escenari, aquesta nit hi ha concert! (pensem tornar desprès de sopar, però finalment ens venç la mandra).
Nosaltres anem desfilant cap a l'autocaravana, i com que no tenim ganes de cuinar comprem una pizzes en un local proper.
Última nit en ruta, comencem a recollir abans d'anar a dormir...
Pernocta: ASN La Cavalerie - 12,00 €/dia, serveis inclosos - (GPS: N44.008785, E3.152249)
Trajecte acumulat: 3.448 km
Gasoil: 116,24 € (1,90 €/l)
Peatges: 58,90 € Hostaleria: 31,20 €
Varis: 35,47 €
Pk/àrea/càmping: 12,00 €
Dissabte 27 d'agost: LA CAVALERIE - FIGUERES
7:00 h i 13,7ºC
trajecte: 247 km
Últims quilòmetres a França, creuem la frontera de La Jonquera i 21 dies i 3.695 km després tornem a casa!
Fins a la propera!!
Trajecte acumulat: 3.695 km
Gasoil: € ( €/l)
Peatges: 22,10 € Hostaleria: 31,20 €
Varis: 17,76 €
Pk/àrea/càmping: - €
Detall consums
Durada del viatge: 21 dies
Trajecte acumulat: 3.695 km
Despesa acumulada: 2.738 €
Gasoil: 791 € (438 l)
Peatge: 265 €
Supermercat: 723 €
Hostaleria: 313 €
Entrades: 145 €
Varis: 268 €
Pk/àrea/càmping: 233 €
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada