Escapades i més...: UN PASSEIG PER LA PROVENÇA (II)

Setmana Santa 2012

Aquest any, en les curtes vacances de Setmana Santa, la nostra intenció és continuar explorant la Provença, en concret la frontera entre el departament del Gard (30) i el de Vaucluse (84), centrant la visita a la ciutat d’Avignon i aprofitant per veure també el Pont du Gard i la vila d’Orange.

Dijous 5 d’abril: FIGUERES - REMOULINS

PREPARATIUS.
Aprofito que m’he demanat festa per fer els preparatius habituals i poder sortir aviat a la tarda tant punt plegui en Manel de la feina. Al matí, després de preparar les bosses amb la roba, les pelis del disc dur, les guies Vert Michelin, el GPS amb les rutes,..., vaig cap a LaCargoleta a deixar-ho tot col·locat. Encenc la nevera i vaig a buscar un recanvi de propà per sortir amb les dues bombones plenes, ara sense posar la calefacció amb una passaríem, però per si les mosques...

A la tarda, desprès de dinar, passem una estona a veure els “yayos” i tornem a banyar les gosses per que vagin lluentes aquests dies de vacances. Quan les fiquem a la banyera ja ensumen festa!

Quan arriba en Manel...dutxa i...marxant...
Per una vegada podem sortir d’hora i amb totes les coses col·locades.

EN RUTA.
Posem el GPS direcció al pàrquing de AC’s de Remoulins i enfilem l’autopista cap a la frontera. Tenim 281 km. per davant, la Núria es posa una peli d’ Scooby al netbook, la Sandra aprofita per anar fent deures de mates i nosaltres posem musiqueta, Adele 21...

Aquesta ruta ens és familiar, Perpignan, Salses le Château (un dels llocs de pernocta habituals quan sortim més tard i fem nit pel camí), els “étangs” de la zona de Leucate amb els vivers d’ostres, Béziers,...comencem a tenir gana, trec els “bocatas” de truita i bacó i els mengem, menys la Sandra, que s’ha quedat grogui i passarà la resta de viatge dormint...Montpelier, Nîmes, i deixem l’autopista... estem a Remoulins. El GPS ens porta de dret cap al PK, vist pel google-maps era força gran, però quan arribem, ja quasi son les 22:00 h., està ple de AC’s. La veritat és que l’espai està força desaprofitat, estan totes força separades i ens fiquem en l’únic forat que queda al fons del pàrquing. Estem a tocar el riu, al cantó d’un xiringuito de lloguer de canoes.

Traiem a la Beti i la Nana, perquè estirin les potes i corrin una estona vora el riu, posem els calços i tots cap a dormir ben planers. Demà comencen les mini-vacances.

Resum del dia

283,70 km
Gasoil: 74,33 € l (52,62 l)
Peatge: 38,50 €
Pernocta: Pàrquing AC Remoulins
Supermercat: 90,00 €

Divendres 6 d’abril: REMOULINS - PONT DU GARD - "CHÂTEAU REMILLON"

Durant la nit ha estat plovent una bona estona, encara que de seguida el soroll de les gotes al sostre es va esvaint...ZZzzz...Quan obrim les finestres el cel està força clar, son les vuit del matí i descobrim que tenim uns veïns una mica “rucs”...

Esmorzem després de despertar a les dormilegues, i sortim cap el PONT DU GARD.

Arribem aviat, al pàrquing i tan sols i ha un parell de cotxes, la màquina ens dona un tiquet que desprès haurem de validar al punt de informació. He llegit que la tarifa diària per cotxe és de 18 € (fins a 5 persones) i et dona dret a visitar el Pont i el Museu, i passar tot el dia als diferents espais.

Decidim deixar les gosses a la auto ara al matí i anar primer al Pont i entrar al museu, i desprès de dinar recórrer “La Garriga”, un parc on es recrea la flora mediterrània, i llavors les portarem a fer un bon passeig amb nosaltres. De moment surten una estona i corren pel pàrquing mentre agafem les jaquetes i ens preparem per baixar. Fa bon dia.

Inspeccionem el “point d’accueil”, la zona de les botigues, i aprofitem per anar al lavabo abans de baixar cap el Pont. Es d’hora, hi ha poca gent, les botigues estan obrint portes. Ens seiem les tres a unes butaques esperant a en Manel que encara està al lavabo. Triga molt, diu la Sandra, però continuem mirant el tríptic de la zona. El veiem venir amb cara de pocs amics, resulta que s’ha ficat en un wc que no tenia maneta!! I l’ha hagut de rescatar un treballador que passava per fora i l’ha sentit cridar, jaja.

El Pont és impressionat. Realment era part de l’aqüeducte que van construir els romans per portar l’aigua fins a la ciutat de Nîmes. El creuem, pugem fins a dalt per veure per on corria l’aigua, baixem a vora el riu, i quan ja l’hem vist des de tots els punts de vista anem a visitar el museu. És força interessant, detalla la construcció de l’aqüeducte, el traçat, els ponts de tot el recorregut, i en especial l’execució del més important, el Pont du Gard.

Entrem també a la “ludoteca”, espai pensat pels nens, on estem una estona jugant amb l’aigua.
Tornem cap a la auto, però abans passem per la paradeta de creps i cau una de Nutella per la Sandra i la Núria es demana un “twister”, que ens hem d’acabar menjant nosaltres, com sempre.

Fem un dinar ràpid, només fa falta escalfar les dues safates de canalons, ja gratinats, i unes olivetes per picotejar. Faig cafè i ens mengem unes mousses de xocolata blanca de postres. Estem preparats per la jornada de tarda, avui no hi ha migdiada.

Surten les gosses, cada una amb una nena, així tothom content, i passem una bona estona recorrent “les memòries de Garrigue”, tornem a passar vora el Pont, fem una ullada a la botigueta de records (els imants de nevera no son gens originals, ja el comprarem a Avignon) i vaig a validar el tiquet per poder sortir del pàrquing. 18€ clavats, la informació de la web era correcta, no així la de la Guia Verda Michelin que devia tenir encara les tarifes anteriors, per cert, més cares.

Es aviat, son les 16:00 h., passem per un Carrefour que hem vist al matí, amb benzinera, a omplir el dipòsit, i agafar sucre que ens queden només dos terrossos, i posem al GPS cap a “Château Remillon”, on passarem la nit convidats per FRANCE PASSION. Tot just al sortir del súper poso l'adhesiu de FP2012 al vidre.

Com està molt a prop, no estem més de 10 minuts en ruta, i accedim a la finca, veien la fletxeta de FP al portal d’entrada. Baixo a presentar-me a un home que surt d’una petita edificació annexa, crec que ho lloguen com a “gite d’hôtes” o això posa a la guia, i ens indica que ens podem posar al fons de la parcel·la com vulguem, al cantó d’un cobert on tenen un petit tractor i eines. Veiem una manguera, desprès demanaré si podem agafar aigua abans de marxar demà al matí. Ens col·loquem per deixar lloc per si venen altres AC’s, posa que admeten 3.

Bé, tenim tota la tarda per davant, estarem de relax, per que desprès de carregar el disc dur de pelis m’he deixat el comandament a casa!! I no te cap botó per accionar-lo manualment. I he provat de posar la tele i el TDT no agafa cap canal francès, que estrany!
Les nenes trastegen a la caputxina “redistribuint” els llits, serà que no tenen prou espai...

En Manel fa bricolatge i recol·loca les eines al garatge.
Connecto el boiler per les dutxes, així demà marxarem dutxats i amb el dipòsit ple.

I arriba l’hora del “tast”, anem cap a la porta del celler i surt la mestressa a atendre’ns. Ens explica les varietats de vi que tenen, optem per tastar les dues varietats de negre, i com ens agraden els dos, un més suau, comprem una ampolla de cada, i ja posats una bossa regalo amb dos ampolles pels “yayos”. La Núria demana si no hi ha vi sense alcohol pels nens!!

Al cap d’una estona arriben uns veïns, una Van alemanya amb un matrimoni i dos nens de 8-9 anys que als cinc minuts ja estan fora jugant a la petanca. Aquestes de cop tenen ganes de jugar a les pales i surten cap a fora, però la pilota a les poques passades es penja a la canal del celler (i això que ja les havíem avisat) , s’ha acabat el joc!!

Agafem les gosses i fem una volta per les vinyes, però el terreny està força enfangat i tornem vorejant la casa.

Haurem de fer quelcom productiu... ens preparem un “piscolabis” mentre jo preparo el sopar: una plata d’embotits de Can Morera, una mica de formatge, i per descomptat una ampolla de “Château Remillon 2010”.

Per entretenir les nenes mentre esperen el sopar, hamburgueses i croquetes, posem una peli d’Scooby al netbook (la nostre salvació desprès del fiasco del disc dur), i desprès continuem amb Happy Feet, el pingüí...En Manel, desprès de passejar un moment les gosses diu que ja té prou i enfila cap el llit, la Sandra cau rodona tot darrera; la Núria i jo ens quedem una estona més. Cap a les onze tanquem parada, tanco finestres, i veig que els alemanys encara estan els quatre jugant a cartes, però no duran gaire més, quan pujo el llit ja sento que obren i tanquen portes i desprès...silenci total.

Que tranquil que es dorm dins d’una finca privada!!, no posem alarma ni fermins.

Resum del dia

12,00 km (296,00 acumulats)
Gasoil: 65,15 € l (46,23 l)
Pernocta: "Château Remillon" (France Passion)
Visites: Pont du Gard 18,00 €
Varis: 30,00 €

Dissabte 7 d’abril: "CHÂTEAU REMILLON" - AVIGNON

Ens despertem aviat, abans que els alemanys, jeje, hem d’anar cap a Avignon i volem aprofitar bé el dia. Esmorzem, recollim i ens acomiadem del propietari, que torna de comprar el pa i el diari, demanant-li si podem agafar una mica d’aigua. Cap problema, ens diu que nosaltres mateixos, que omplim el dipòsit, però que si la volem per veure que sortim a l’altre cantó del camí que aquella es potable, com mai bevem ni cuinem amb l’aigua de la AC li diguem que aquesta ens va bé, que és per la dutxa.

En Manel col·loca la Cargoleta encarada a la aixeta i una vegada plens sortim disparats cap a Avignon. Estem molt a prop, en 10 minuts ens plantem a Île Piot, els GPS ens porta sense problemes al PK d'autocaravanes, on ens podem col·locar a un molt bon lloc en una de les puntes.

Abans de anar cap al centre estem una estona amb les gosses a una explanada al cantó del pàrquing, és aviat, les nou passades, i com no les podem portar amb nosaltres les deixem que corrin al seu aire. Aprofito per preguntar a una parella que baixa d’una integral amb matricula espanyola si saben a quina hora passen les “navettes” (autobús gratuït que posa la informació que et porta al centre), diuen que ells estan desperts des de les vuit i no han vist cap, potser no hi ha servei avui, i com el pàrquing de cotxes sembla que esta en obres...crec que haurem de creuar el pont i anar a peu fins el centre.

Agafem la guia, la càmera de fotos, uns bollicaos per si les nenes tenen gana i marxem cap el centre.

Travessem el pont que uneix l’Île Piot amb el centre, fem les primeres fotos al Pont St. Bénezet, més conegut com “le Pont d’Avignon”, i accedim al casc antic per la Porte de l’Ouille, la muralla envolta la ciutat antiga. Fem camí cap el Palau dels Papes per la Place de l’Horloge, plena de terrasses de bars i restaurants (algun menú fa bona pinta, potser aquesta nit sopem a la fresca), l’edifici de l’Òpera, que ocupa unes de les cantonades de la plaça al cantó de l’Hôtel de Ville, té anunciada “Romeo i Julieta” pel proper cap de setmana. La Sandra diu que li faria il·lusió veure la funció, haurem de descarregar alguna versió en pel·lícula quan arribem a casa.

Arribem a la plaça per on s’accedeix al Palau i sense perdre temps anem cap a la taquilla, al sortir ja mirarem les botiguetes de records (hem de comprar l’imant de les vacances). A la web posava que hi havia una entrada familiar (39€) però em cobren 46€, poder ho vaig mirar malament, perquè aquesta inclou també l’entrada al Pont. Això si, inclou les audio-guies pels quatre (tots els monuments d’Avignon ofereixen audio-guies gratis als seus visitants).

Abans de començar la visita ens parem al “toilette”, aquesta vegada sense cap maneta trencada!!

Play a l’audioguia... i seguint els indicadors de la visita comencem a explorar el Palau.

Quan sortim del Palau, per la part de darrera, ens dirigim cap a la muralla per arribar fins el Pont, al que s’accedeix des del interior de la muralla. També tenim audio-guia que ens explica la llegenda del pastoret Bénezet, la construcció del Pont i la seva capella.
Anem fins el final, només queden 4 arcs dels 22 que formaven el Pont que unia Avignon amb Villeneuve-lès-Avignon, creuant el riu Rhône.

Son quarts d’una del migdia, no sabem si tornar al centre i visitar la zona de la Catedral i Jardins de Rocher des Domes o tornar a la AC i descansar una estona. Optem per lo segon, així dinarem aviat, podrem fer una petita becaina, les feres sortiran una estona, i cap a quarts de cinc tornarem al centre on passarem la tarda i ens quedarem a sopar a alguna terrasseta.

Dit i fet.
Se’ns fa una mica tard, sortim cap al centre quasi a les cinc, el temps ha canviat, d’un bon sol a un cel cobert amb núvols foscos que no fan gaire bona pinta, però quan ho pensem ja estem al centre, i els nostres paraigües a la AC, esperem que no plogui. Tornem a la plaça del Palau i pels carrerons posteriors pugem al Rocher des Domes per les escales de Sta. Anna. Les nenes rondinen, la Sandra té el peu esquerre botit i una gran butllofa al dit petit, desprès buscarem una farmàcia.

Un cop a dalt un parc amb un petit estanc, una gran terrassa-mirador i una vista espectacular sobre el riu, el Pont, el fort de Villeneuve-lès-Avignon i el paisatge de la Provença al fons.
També una paradeta amb “cotó de sucre” i la Núria, que estava una mica mosca per la caminada, disparada a la cua, 2€ el cotó, segur que me l’he d’acabar menjant jo...

Tornem de baixada cap a la Plaça de l’Horloge, trobem una farmàcia i ens aconsellen una pomada de cortisona pel peu de la Sandra, i una bona neteja de les butllofes amb aigua oxigenada.

Creiem que no podrem sopar a la fresca, perquè s’està aixecant un ventet i comencen a caure gotes. Acabem corrents buscant un bar per prendre quelcom i esperar que amaini la pluja. Agafem taula a un saló de té, sota un gran tendal, fa fresca i ens demanen dos “suissos” per las nenes, una xocolata per mi (una mica aiguaxirri), i en Manel una cervesa (només tenen sense alcohol!!)

Plovisqueja una mica, però tornem cap a la autocaravana, a pas ràpid. Picotegem unes patates i juguem una estona al monopoli. Torno a provar de sintonitzar algun canal a la tele, i per burla de tots, resulta que la presa d’antena no estava connectada!!! Amb raó no pillàvem res...

Acabem la nit mirant una peli de dibuixos al canal infantil Gully, “Els Rebels del bosc”, amb el seu protagonista Mr. Saucisse.

Resum del dia

15,00 km (311,00 acumulats)
Pernocta: Pàrquing AC Avignon (Ille Piot)
Visites: Palau dels Papes + Pont S. Bénezet: 46,00 €
Varis: Bar + iman nevera: 22,00€

Diumenge 8 d’abril: AVIGNON - ORANGE - MÈZE

Toquen diana aviat, no ens podem despistar, volem anar a buidar/carregar dipòsits al Càmping La Bagatelle i si no arribem a primera hora segur que trobem cua. En cinc minuts estem a la porta, entro a preguntar, i veig que el punt de servei està passada la caseta d’informació. Pago 3,40 € pels serveis i ens disposem a obrir grises quan ja veiem que es va formant cua darrera nostra. Quan acabem ja tenim 5 AC’s esperant, aquesta vegada hem sigut els primers!

Deixem Avignon i posem rumb cap a Orange.

Aparquem al cantó de l’Arc de Triomf, descartant un pàrquing mes a prop del centre perquè les places son molt justes i potser tindríem problemes per sortir si ens aparquessin als dos cantons. Hi ha una barrera d’alçada però han tret la barra horitzontal, ja hi ha quatre autos aparcades i molt d’espai lliure.

Anem cap al centre, direcció el Teatre Antic, però abans d’entrar fem una parada tècnica a una petita fleca on agafem una “quiche” per la Sandra i dos talls de pizza. El flequer ens serveix molt amablement i ens pregunta si som italians...nooo...espanyols, de Girona, i ell ens explica que es alemany i ens indica on és l’entrada al teatre.

Ens disposem a entrar i la Núria decideix guardar-se la pizza per després (ja se on acabarà). Ens donen audio-guia amb l’entrada i comencem el recorregut, tot molt ben indicat i explicat.

És una passada, impressiona veure l’escenari des de dalt de tot de la grada, on explica l’audio-guia que es seien els esclaus, que també tenien dret a assistir a les moltes funcions anuals que s’oferien al poble.

Ja passa del migdia quan sortim del Teatre, i com l’entrada dona dret a visitar també el museu fem una passada ràpida. La veritat es que el museu no es gaire interessant i les nenes estan ja cansades, així que tornem cap a la auto a dinar.

Fem una becaina abans de començar el camí de tornada cap a casa.

Com volem parar a comprar unes ostres pel yayo, decidim parar a una “granja ostrícola” de la guia France Passion. Posem el GPS direcció a Mèze.

No tinc coordenades ni adreça exacta, així que seguim les indicacions de la guia i quan ens creiem perduts veiem el rètol de la fletxeta indicadora de FP. Està a les afores del poble, les fletxetes ens porten a tocar el mar, pensem que estarem sols, posa que hi ha lloc per 5 AC, però al arribar ja hi ha 8 autos col·locades. Aparquem i encara queda lloc per dos autos més. Crec que no podrem comprar les ostres, no es veu a ningú a la zona d’atenció al públic, truco al interfono que posa “acollida càmping-car” però no tinc resposta. Pregunto a un francès que surt de la cabina de la seva auto i hem diu que han arribat i no han vist a ningú, així que calcem la Cargoleta i marxem a fer un passeig amb les gosses, amb vistes a l’”etang”.

Quan tornem del passeig encara és aviat, les nenes acaben de fer deures mentre en Manel llegeix i jo passo comptes del viatge i començo a preparar el sopar.
Unes ostres haurien estat un bon “fi de festes”...
Les nenes es dutxen, sopem, una estona de tele i a dormir que demà ens queden dues horetes de carretera.

Resum del dia

165,00 km (476,00 acumulats)
Peatge: 20,20 €
Pernocta: "Ferme Ostricole" (FP). Borne càmping Bagatelle: 3,80€
Visites: Teatre Antic + museu: 23,50 €
Varis: Fleca: 6,60€

Dilluns 9 d’abril: MÈZE - FIGUERES

Ens toca tornar cap a casa. Esmorzem i ens dirigim al centre de Mèze, on ahir vam veure varies parades i botigues de venta d’ostres. A la primera que trobem oberta, encara no son 2/4 de nou, fem la nostra compra: 2 kg d’ostres (4 €/kg), 1 kg. de musclos i 1 kg. de cargols punxons.

Parada tècnica a l’àrea d’autopista dels Països Catalans per buidar dipòsits i cap a casa que tenim dinar familiar. Ens esperen les mones.

P.D.: Les ostres estan boníssimes.