Divendres 10 d'agost: Kutná Hora - Olomouc
7:00 h. i 21ºC
trajecte: 210 km
trajecte: 210 km
Hem de recuperar el temps perdut ahir a la carretera i avui ens mourem aviat.
En Manel passa per la dutxa i prenem uns "capuccinos" refrigerats que encara ens queden a la nevera.
Deixem enrere el càmping i ens dirigim cap a una de les visites "recomanades" a totes les guies, l'Ossera de Sedlec. A les 8:00 h, hora que comença l'horari de visites, estem a la porta. I no som els primers, una parella ens guanya per un parell de minuts!
La Núria no vol venir i es queda dormint a la auto, a l'Amancio tampoc li fa gràcia aquest macabre destí turístic i es queda inspeccionant l'exterior.
La història de la coneguda com a Capella dels ossos s'inicia al s. XIII quan un monjo que tornà de Jerusalem va portar terra cap al cementiri per enterrar als seus feligresos, el que va provocar que tothom volgués ser enterrat allà i amb el temps el cementiri s'omplí fins a desbordar-se. Segles més tard degut al clima (forts vents i inundacions) els cadàvers es van començar a desenterrar. Les autoritats van decidir construir una capella amb tots els ossos que van quedar a la vista, i posant-los formant piràmides van construir l'ossera.
Durant el s.XIX es va decidir contractar a un artista i va "redecorar" la capella formant escuts i escultures amb els ossos, i tal qual la va deixar s'ha mantingut fins els nostres dies.
El detall en la vorera d'entrada a la capella ja deixa entreveure el que trobarem a dins. Passada la taquilla unes amples escales baixen cap al que sembla més una cripta que una capella.
Fa olor a humitat. A la part exterior hem vist uns treballadors excavant un fossat al perímetre en el que sembla una prospecció arqueològica de la que estan encara desenterrant ossos, que es veuen sobresortir pel tall del terreny.
En 10 minuts enllestim la visita, reconeixent que el lloc és original, però preguntant-nos com se'ls hi va ocórrer fer aquestes "decoracions" amb els ossos...no hem vist res semblant mai enlloc.
A mi em ve al cap un antic episodi de dibuixos animats de Disney, on un munt d'esquelets ballaven al son d'una melodia:
Potser ara, sabent-ho, haguéssim obviat la visita, però bé, el fet, fet està.
La localitat de Kutná Hora era coneguda com la "caixa del tresor" del país, doncs la riquesa produïda per l'extracció de plata de les seves mines (Kutná Hora literalment significa "muntanya excavada") va ajudar notablement al desenvolupament del regne txec.
I com a següent destí tenim l'església de Santa Bàrbara, anomenada catedral dels miners. Una construcció que va durar més de 500 anys en enllestir-se, començada a l'època del gòtic tardà i acabada amb els vitralls neogòtics a principis del s. XX.
Aparquem molt a prop, en línia al voral de la carretera, per fer una visita ràpida doncs no accedirem a l'interior, segons la guia lo remarcable és l'exterior. Eclesiàsticament parlant ostenta el rang de capella, però a nivell arquitectònic assoliria el rang de catedral, que es el que volien els habitants de la localitat quan es van iniciar les obres; la intenció era la de fer la competència a la catedral de Sant Guiu de Praga (Katedrála Svatého Víta).
Comença a plovisquejar i no hem agafat els paraigües. Donem la volta a l'edifici protegint-nos sota de les àmplies copes dels arbres.
I desprès d'aquestes visites matinals, ens posem en ruta...a veure com es dona avui la carretera ¿?, Creuarem els dits! Tenim uns 90 quilòmetres fins a la propera parada: Litomyšl.
 |
| Kutná Hora - Olomouc |
La ciutat de Litomyšl va sorgir als albors del segle XIII degut al creixement d'un antic assentament fortificat en una important ruta comercial que unia Bohemia amb Moravia.
Portem anotat un possible pàrquing en un supermercat proper al centre, però quan hi arribem està ple, per no dir col·lapsat. Seguim la carretera sense opció a fer canvi de sentit, quan "per sort" trobem un gran pàrquing on no tenim cap problema per aparcar, i...de gratis. Quan ens mentalitzem per fer la caminada fins el centre trobem una drecera per un pas elevat que passa per sobre de la carretera i ens deixa just al carrer que dona al centre de la plaça. Ens hem estalviat una bona estona a peu...sort que hem vist el pas!!
Per visitar aquesta localitat seguirem el recorregut que marca un tríptic que vam descarregar d'Internet, i que comença a un dels punts més característics de la ciutat, la seva plaça major, la Plaça Smetana (Smetanovo náměstí), de 500 m. de longitud i rodejada per boniques façanes porxades, renaixentistes i gòtiques, de colors variats.
El temps ens està donant treva avui, i dona gust passejar amb la jaqueteta posada.
 |
| Plaça Smetana |
La plaça seria molt més espectacular sense cotxes, però aquí a Txèquia no hi ha plaça o carrer on no es pugui aparcar, per poder fins i tot, si haguéssim vingut d'hora, podíem haver deixar LaCargoleta, previ pagament del tiquet de zona blava. Comentem que ens recorda quan fa molts anys es podia deixar el cotxe a ple centre de la Plaça de l'Ajuntament a Figueres, i les nenes ens miren com si fóssim fòssils....
De totes les façanes la guia en destaca una, la Casa dels Cavallers (Dům U Rytířů) 1, una de les més antigues i valuoses de la vila. Tot i que va servir d'habitatge fins a ben entrats els anys 70 del segle passat, va ser declarat monument cultural i actualment és un museu on s'exposen pintures de la zona.
 |
| Al centre façana de la Casa dels Cavallers |
Des de la plaça un peculiar carreró ens porta cap a la part més elevada de la ciutat, i ens deixa entreveure les dues torretes de l'Església del descobriment de la Santa Creu 9.
I just davant de l'església, l'edifici més important de Litomyšl, el Castell o Palau Renaixentista 10, una construcció del s. XVI completada amb detalls barrocs durant els segles posteriors, inclosa en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.
Hagués estat bé visitar-lo, posa la guia que al seu interior es va construir a finals del s. XVIII un teatre de petites dimensions, seguint l'estàndard italià. I també es poden visitar els jardins, apartaments privats i les bodegues.
 |
| foto de http://www.czechtourism.com |
Però ens hem reservat la visita cultural d'avui per aquesta tarda: el Castell de Bouzov.
Seguim per els Jardins que del Monestir 14, reconstruïts de forma moderna entre l'Església del descobriment de la Santa Creu 9 i l'Església de l'Elevació de la Santa Creu 16
Des d'aquesta posició elevada es tenen unes bones vistes de la ciutat.
Un grupet de gent remulla els peus en una font al mig dels jardins, un altre dia amb les calors que hem passat ens haguéssim afegit, però avui passem de llarg i retornem a la Plaça Smetana on entrem a tafanejar a una llibreria on per casualitat trobem "mapes". Comprem un Atlas de carreteres de país, amb una bona escala per controlar tots els possibles "atajos"!
I, amb el nostre tresor al cabàs, ens asseiem a una terrassa a recuperar energies; gelat, capuccino o copa de vi (segons preferència) per a tothom.
Algunes aprofiten el moment de pausa per els "postureos" del dia mentre d'altres estudiem el camí fins al proper destí...
Continuem ruta i decidim dinar una vegada arribats al pàrquing del Castell de Bouzov. Quan deixem l'autovia 35 i agafem una estreta carretera local ens sembla impossible que aquí perdut en mig dels camps i el no res trobem un castell, però si el mapa en paper el marca no podem anar errats...de cop ja veiem la impressionant construcció al cim d'un turó. Un gran pàrquing asfaltat acull als visitants.
No tenim ombra però s'aguanta bé la calor fins que torna a sortir el sol, i llavors torna a apretar fort.
Tant punt acabem de dinar anem cap al castell.
Aixecat durant la primera meitat del s. XIV, el Castell de Bouzov està considerat com una de les fortaleses més destacades del país. Un incendi dos segles més tard va destruir gran part de l'edificació, i el seu aspecte actual es deu a una gran reforma de finals del s. XIX projectada segons els requisits del gran mestre de l'Ordre dels Cavallers Teutònics, l'arxiduc Eugeni d'Austria, que la va costejar amb el seu patrimoni personal.
L'any 1939 el castell va ser confiscat a l'Ordre Teutònica per l'exercit nazi i entregat a les SS, que l'utilitzà com a magatzem.
Durant la IIGM, Heinrich Himmler, comandant en cap de les SS, es va sentir atret per la construcció i la va afegir a la llista dels castells de l'Ordre Negra de les SS deixant una dotació permanent.
Al acabar la guerra, l'estat txecoslovac el va confiscar i va passar a ser propietat de l'administració pública i tot i que els teutònics ho van reclamar no se'ls va arribar a retornar mai.
Trobem la primera porta d'entrada, que en realitat és un bastió rere el que queda amagat un fossat que creuem per un pont de pedra.
El tram final del pont, que ja connecta amb una segona porta que dona accès a les edificacions que formen una primera muralla exterior, formant el Pati dels Cavallers, es de fusta i llevadís.
En aquesta zona, abans d'accedir al pati, trobem les taquilles i agafem la visita guiada en txec amb un fulletó en castellà, a les 16:20 h. Hi ha dos possibilitats visita normal o complerta, i per horari triem la primera.
Ens queda una estona fins a l'hora d'inici i fem unes quantes fotos i ens asseiem a una taula de fusta, sota para-sols, a disposició dels visitants...algú amb un gelat a la mà...
Puntuals ens dirigim fins el punt de trobada, la base del segon pont, que accedeix directament a l'interior del castell. La veritat és que la fortalesa impressiona vista des d'aquest lloc.
Iniciem la visita i ràpidament ens adonem que el txec és un idioma molt carregós, a part la guia parla de tiron i sense cap mena d'entonació, el que fa que el que escoltem, a part de no entendre res sigui molt monòton... sort de la "mini-guia" en paper...
Per contra, res a veure amb el que veiem, valgui la redundància: el castell interiorment està totalment equipat i moblat amb peces provinents de les col·leccions privades de l'arxiduc Eugeni i de l'Ordre Teutònica.
Segons la guia una de les parts més valuoses del castell és la capella d'estil neogòtic, amb un altar gòtic i decorada amb les làpides sepulcrals dels mestres de l'Ordre, datades entre els anys 1395 i 1515.
A nosaltres, per això, ens impressiona més una gran sala amb el sostre voltat, de fusta, i les parets policromades.
Acabem la visita guiada i aprofitem per fer unes quantes fotos als detalls que més ens criden la atenció abans de marxar.
Berenem mentre les gosses corren una estona pel prat adjacent al pàrquing i ens disposem a fer els darrers 35 quilòmetres del dia, destí Olomouc. Ara si, tot per bona carretera i autopista.
Portem fitxat un autocamp a les afores de la localitat, realment és un mix d'àrea d'autocaravanes, caravanes, zona d'acampada lliure, zona de lleure amb inflables, paintball i xiringuito!
Com hem arribat sense incidències, ni pérdua de temps, aprofito per rentar algo de roba a les aigüeres del mòdul de dutxes i aseos (que està tot en molt bones condicions) i guanyo temps bullint la pasta pel dinar de demà. Mentre els altres s'acosten al xiringuito, que també fa les funcions de recepció i és on hem fet el ceck-in, i tornen amb unes "impressionants" jerres de pilsner! Que bona!!
Quan ho tenim tot preparat per sopar, comença a ploure i hem de recollir taula i cadires a corre-cuita i acabem sopant a dins, mirant la primera peli de les vacances.
Anem a dormir, i continua plovent...
Trajecte acumulat: 2.225 km.
 - - - 2,10 € 27,20 €  10,00 € 36,19 € |
Dissabte 11 d'agost: Olomouc - Třebíč
8:00 h. i 15,5ºC
trajecte: 157 km
Com cada dia la intenció és moure'ns d'hora, val més avançar al matí per a les possibles "pèrdues" de temps a la carretera, i a les 7:15 h estem en peus. Suposo que molta gent associa la paraula vacances amb aixecar-se tard i fer el ronso, però a mi sempre m'ha semblat que en aquests moments és quan més hem d'aprofitar el temps, i...total amb la costum de matinar tot l'any ara no hi ha dia que no se'ns obrin els ulls abans de les set de matí.
Aprofito per rentar els plats i els estris del sopar d'ahir a les aigüeres de l'àrea mentre en Manel s'ocupa de les gosses, i desprès d'esmorzar deixem l'autocamp (omplim d'aigua neta però no trobem cap reixa o lloc condicionat per abocar les grises; vaig buidar el wc ahir al vespre als lavabos, sense deixar cap rastre del meu pas) i ens dirigim cap el centre per intentar aparcar el més a prop possible.
Podríem anar en bus, hi ha una línia que connecta l'àrea amb el centre de la vila, però preferim moure ja la autocaravana i així desprès poder marxar directament.
Ahir vaig estar investigant pel Maps dos possibles pàrquings i tenim sort al primer intent, una zona blava a 500 metres de la gran plaça, i a sobre els dissabtes no es paga! Al menys compensem la mala sort en ruta amb la bona en les pernoctes i zones de pàrquing!
Agafem els paraigües, doncs comença a plovisquejar, i ens disposem a visitar Olomouc.
Situada estratègicament entre Praga i Cracòvia (l' any 1990 encara es podien veure soldats soviètics a la guarnició local) a la plana on on conflueixen els riu Bystřice i Morava, la ciutat d'Olomouc va ser durant molts segles el centre administratiu, cultural i religiós de Moravia, sent el segon nucli de població de la regió per darrera de Brno.
El casc històric de la vila agrupa la segona reserva de monuments més importants del país, desprès de Praga, encapçalats per la Columna de la Santíssima Trinitat, inscrita a la llista UNESCO l'any 2000.
Llegeixo que una altra peculiaritat és l'especialitat local: els olomoucké tvarůžky, uns formatgets curats d'intens gust i olor. A veure si en trobem algun lloc on comprar-ne.
El carrer que ens porta cap al centre està semidesert, per no dir desert del tot, encara no son les 10:00 del matí i tot està tancat. Al menys podrem fer les fotos sense gaire "espontanis". Com a la majoria de ciutats i pobles del país el centre de la localitat gira en torn a una gran plaça, formada per la part superior, Plaça Alta (Horní náměstí), una amplia superfície trapezoïdal amb l'edifici de l'Ajuntament 2 al centre, flanquejat per la Columna de la Santíssima Trinitat 1 i tres fonts barroques inspirades en herois mitològics: la font de Cèsar 4 , la font d'Hèrcules 8 i la font d'Arió 9 .
L'edifici renaixentista de l'Ajuntament, dominant el bell mig de la plaça, està format per 4 ales i un pati interior. Hi ha tres elements que destaquen: la torre de 75 metres d'alçada, la balconada del cor de la capella gòtica de Sant Jeroni (que sobresurt de la façana sur) i el curiós rellotge astronòmic 3 , que data de l'any 1420.
Incrustades a les llambordes del solat de la plaça podem veure les plaques en record d'algunes víctimes de la barbàrie nazi, en aquest cas es tracta d'un matrimoni deportat a Terezin i posteriorment traslladat al camp d'extermini de Treblinka.
La inscripció zde bydlel significa "va viure aquí", i amb els cognoms podem comprovar la tradició txeca de que les dones al casar-se passen a adoptar el cognom del marit, afegint el sufix OVÁ, en aquest cas de Tauber passa a Tauberová.
Deixem la gran plaça per l' extrem sud i el carrer ens porta cap a una altra plaça de planta quadrangular on està instal·lat el mercat. Donem una volta i aprofitem per comprar pa i alguns queviures frescos.
Des d'aquest punt podem veure les restes de les antigues muralles, la fortificació medieval només es conserva en aquesta part de la ciutat, i separa el casc antic amb el parc municipal, una gran extensió amb amplies zones verdes.
Seguim el camí que bordeja l'antiga línia de defensa de la ciutat i tornem cap al centre a través de la única porta que queda de totes les existents, coneguda com a Porta Jueva (Židovská).
Tornem cap al pàrquing travessant els antics carrerons del casc històric. Abans de marxar fem canvi de moneda en una "casa de canvi" doncs al ser dissabte els bancs estan tancats. Tot i així ens surt millor que l'altra vegada, ara ens han donat net 25 Czk per euro.
Quan arribem a la auto encara no són les 12:00 h i trobem a la Núria, que no ha volgut venir, re-esmorzant i mirant una peli!!
És aviat per dinar, així que seguim ruta i avancem trajecte cap el proper destí.
Avui cauen del rutòmetre dos visites que teniem com a possibles: Brno i l'església de Sant Joan de Nepumocè a Zelená Hora.
8:00 h. i 12ºC
Dilluns 13 d'agost: Český Krumlov -
8:00 h. i 12,5ºC
Trobem el primer pont que creua el Moldava (Vltava en txec), que s'està convertint en el fil conductor del nostre viatge cap a Praga.
Els habitants de la zona varen aprofitar la defensa natural que suposava la triple corba del meandre del riu per construir el castell a la part més elevada per encàrrec d'una important família durant l'Edat Mitjana, al mateix temps que extramurs va anar creixent una població a la riba del riu que albergava als gremis i treballadors que donaven servei a la nombrosa cort establerta al castell, formant-se amb els anys la ciutat baixa.
Creuem el riu cap a una altre barri de la ciutat, més tranquil i amb unes grans zones verdes, on es localitzen la Sinagoga i la petita església catòlica de Sant Martí.
Des de la riba podem observar la "ciutat baixa" i en primer pla l'església de Sant Guiu (San Vito/kostel svatého Víta), amb la seva espectacular teulada amb una considerable pendent (per deformació professional no podem obviar el comentari: "no vegis els pobres que hagin de fer reparacions...")
Tornem a creuar el riu, ara en direcció al barri de Latran, on enfilem pujada amunt cap al castell.
El castell, del s. XIII, és un conjunt d'edificis que combinen elements gòtics, renaixentistes i barrocs, i... com avui és dilluns està TANCAT!!!
No es pot accedir a l'interior per a fer la visita guiada per les diferents estances, però al menys els patis i galeries de connexió interiors dels diferents mòduls són d'accès lliure i gratuït.
Llegim a la guia que al fossat hi viu un ós! Però no arribem a veure'l, això si, passem una estona mirant les maniobres que fan uns treballadors que li estan baixant una gran bala de palla.
Recorrem tota la longitud del pas interior lliure del castell de punta a punta fins a arribar a la galeria oberta que creua el viaducte per on hem passat al arribar al poble. I des d'aquest punt es tenen unes bones vistes de tota la vila i el riu...bé si poguèssim acostar-nos a la barana, que a aquesta hora ja està plena de turistes: riuades de grups de xinos amb els seus corresponents guies aixequen els mòbils per tot arreu. Quasi missió impossible fer una foto.
Esperant una estona ens aconseguim encabir en un racó, des d'on enfocar.
I fer-nos el nostre corresponent selfie.
Tornem cap a la auto donant per enllestida la nostra visita a Český Krumlov.
Continuem ruta cap al Castell d'Hubloká on preveiem dinar...fins que pocs minuts desprès d'agafar la carretera s'encén la llum groga d'avís d'avaria
de la autocaravana!!
En pocs segons desfila per la meva ment el mal presagi que portava des de dies abans de sortir de casa quan vaig llegir un post al Facebook de Fotorruteandoando, una família de Jerez de la Frontera, que s'havien quedat tirats a prop de Praga i van haver de repatriar la auto perquè no van aconseguir que cap taller els hi volgués mirar el vehicle...
No ens ho pensem, agafo la pòlissa i truco immediatament a l'assistència en carretera. Tenim sort, el noi que ens aten és molt amable i en pocs minuts ens localitza un taller amb servei Ford a la localitat de Ceské Budejovice, on vam dinar ahir i ens queda a pocs quilòmetres en el mateix sentit de ruta que portem.
Anem disparats, mirant contínuament que la llum groga d'avís no es torni en la vermella d'avaria, i haguem de parar la auto de cop.
La nostra alegria dura poc, el flamant concessionari Ford no es digna ni a fer-nos un diagnòstic per saber que passa...ens diuen que no ens poden mirar la auto fins d'aquí a TRES setmanes, que ho tenen tot ple!!
Flipem! Poc els hi importa que els hi diguem que estem de vacances, que no ens reparin però al menys que ens mirin que pot ser...però no. Només aconseguim que ens donin l'adreça d'un altre taller on potser ens podran atendre...
I al segon taller el plaç per diagnòstic és de DUES setmanes! Ens donen un telèfon d'un possible tercer taller...on ens diuen que per les mides de la auto no ens poden atendre, que només miren cotxes...
Increïble, el que semblava de fàcil solució en un primer moment es torna negre, negre.
Gran dilema: que fem?
Potser si no haguéssim conegut l'experiència dels Fotorruteando ens haguéssim posat com bojos a buscar un taller on ens volguessin atendre, però entre que les dates no són propícies (estem al pic de l'agost i la majoria de gent està de vacances) i que hem descobert la "amabilitat i empatia" txeca, estem convençuts que per molt que busquem no ens atendran enlloc, així que "a grans mals...grans remeis", decidim fer l'intent d'arribar a Praga i un cop allà (si arribem) veurem que fem.
Truco al noi de l'assistència i l'informo. Ens pregunta si volem que ens facin arribar una grua per anar a un taller, i també es sorprèn quan li explico la nostra recent experiència en tres d'ells. Aquesta serà la darrera opció...una vegada vingui la grua s'acaben les vacances!
Deixa l'expedient obert amb totes les dades per si no ens en sortim i ens han de repatriar.
Tenim 165 quilòmetres per arribar a Praga, no es molt i a la vegada és moltíssim!
Cauen del rutòmetre el Castell d'Hubloká, Písek, i els castells de Karlstejn i Krivoklat.
La única cosa que tenim ara a favor és que la carretera fins a Praga és tot autopista, això no vol dir que el que hauria de ser un trajecte de dues hores no acabi sent de més de tres...però hi arribem. La llum continua encesa, la auto en pla es comporta normal, només es nota la falta de potencia en pujada, i ha deixat de fer els "trompicons".
Aprofito per rentar els plats i els estris del sopar d'ahir a les aigüeres de l'àrea mentre en Manel s'ocupa de les gosses, i desprès d'esmorzar deixem l'autocamp (omplim d'aigua neta però no trobem cap reixa o lloc condicionat per abocar les grises; vaig buidar el wc ahir al vespre als lavabos, sense deixar cap rastre del meu pas) i ens dirigim cap el centre per intentar aparcar el més a prop possible.
Podríem anar en bus, hi ha una línia que connecta l'àrea amb el centre de la vila, però preferim moure ja la autocaravana i així desprès poder marxar directament.
Ahir vaig estar investigant pel Maps dos possibles pàrquings i tenim sort al primer intent, una zona blava a 500 metres de la gran plaça, i a sobre els dissabtes no es paga! Al menys compensem la mala sort en ruta amb la bona en les pernoctes i zones de pàrquing!
Agafem els paraigües, doncs comença a plovisquejar, i ens disposem a visitar Olomouc.
Situada estratègicament entre Praga i Cracòvia (l' any 1990 encara es podien veure soldats soviètics a la guarnició local) a la plana on on conflueixen els riu Bystřice i Morava, la ciutat d'Olomouc va ser durant molts segles el centre administratiu, cultural i religiós de Moravia, sent el segon nucli de població de la regió per darrera de Brno.
El casc històric de la vila agrupa la segona reserva de monuments més importants del país, desprès de Praga, encapçalats per la Columna de la Santíssima Trinitat, inscrita a la llista UNESCO l'any 2000.
Llegeixo que una altra peculiaritat és l'especialitat local: els olomoucké tvarůžky, uns formatgets curats d'intens gust i olor. A veure si en trobem algun lloc on comprar-ne.
 |
| Centre històric d'Olomouc |
 |
| Horní náměstí |
L'edifici renaixentista de l'Ajuntament, dominant el bell mig de la plaça, està format per 4 ales i un pati interior. Hi ha tres elements que destaquen: la torre de 75 metres d'alçada, la balconada del cor de la capella gòtica de Sant Jeroni (que sobresurt de la façana sur) i el curiós rellotge astronòmic 3 , que data de l'any 1420.
La Columna de la Santíssima Trinitat, monument barroc construït desprès d'una epidèmia de pesta l'any 1740, és el conjunt d'estatues (18 estàtues de sants, 12 figueres de portadors de llum i 6 relleus amb apòstols) en una sola escultura més gran de l'Europa Central, i amb els seus 32 metres dobla l'alçada del que sol ser habitual en aquest tipus de columnes.
La seva base incorpora una capella, que avui està tancada amb pany i clau (al menys a aquesta hora) i a l'extrem superior brilla una escultura de la Santíssima Trinitat.
 |
| Font de Cèsar |
Segons la llegenda, la ciutat d'Olomouc va ser fundada per l'emperador romà Cayo Julio César, potser per això la seva estàtua eqüestre s'alça orgullosa al mig de la font en un lloc privilegiat de la vila.
Per un dels extrem de la plaça enllacem amb la Plaça Baixa (Dolní náměstí), una superfície allargada i triangular, amb una font a cada extrem: Font de Neptú 10 i Font de Júpiter 12 , i a la part central una altra columna de la pesta, en aquesta ocasió anomenada Columna de Maria 11 , construïda desprès d'una epidèmia de pesta negra l'any 1715.
La inscripció zde bydlel significa "va viure aquí", i amb els cognoms podem comprovar la tradició txeca de que les dones al casar-se passen a adoptar el cognom del marit, afegint el sufix OVÁ, en aquest cas de Tauber passa a Tauberová.
Deixem la gran plaça per l' extrem sud i el carrer ens porta cap a una altra plaça de planta quadrangular on està instal·lat el mercat. Donem una volta i aprofitem per comprar pa i alguns queviures frescos.
Des d'aquest punt podem veure les restes de les antigues muralles, la fortificació medieval només es conserva en aquesta part de la ciutat, i separa el casc antic amb el parc municipal, una gran extensió amb amplies zones verdes.
Seguim el camí que bordeja l'antiga línia de defensa de la ciutat i tornem cap al centre a través de la única porta que queda de totes les existents, coneguda com a Porta Jueva (Židovská).
Tornem cap al pàrquing travessant els antics carrerons del casc històric. Abans de marxar fem canvi de moneda en una "casa de canvi" doncs al ser dissabte els bancs estan tancats. Tot i així ens surt millor que l'altra vegada, ara ens han donat net 25 Czk per euro.
Quan arribem a la auto encara no són les 12:00 h i trobem a la Núria, que no ha volgut venir, re-esmorzant i mirant una peli!!
És aviat per dinar, així que seguim ruta i avancem trajecte cap el proper destí.
 |
| Ruta Olomouc - Třebíč |
La primera, Brno, perquè és una ciutat gran (la segona més gran del país) i això ens suposa aparcar a les afores i agafar el transport públic per anar al centre, i tampoc he vist gaire res remarcable a visitar que valgui la aturada, a part de la Villa Tugendhat, obra del reconegut arquitecte alemany Mies Van der Rohe, considerada com una de les 4 viles més importants del mon, i inclosa també en la llista UNESCO, de la que diu que és "un exemple remarcable de l'estil internacional en l'arquitectura moderna tal com es va desenvolupar a Europa durant els anys vint".
Però per visitar-la s'ha de comprar prèviament l'entrada on-line (i fa un parell de mesos quan vaig buscar informació ja no quedaven de disponibles per aquestes dates)
Però per visitar-la s'ha de comprar prèviament l'entrada on-line (i fa un parell de mesos quan vaig buscar informació ja no quedaven de disponibles per aquestes dates)
La segona, l'església de peregrinació de Sant Joan de Nepumocè, una original construcció de principi del segle XVIII amb una planta en forma d'estrella i formada per 5 portes i 5 capelles, inscrita l'any 1994 en la llista de patrimoni UNESCO, perquè ens fa desviar uns 80 km, i desprès de les darreres experiències "en ruta" no ens arrisquem a passar mig dia a la carretera per aquesta visita.
I si vols caldo...dues tasses!
Agafem, feliços, l'autopista, fins que passats pocs quilòmetres ja trobem una retenció (els cotxes totalment parats). Avancem poc a poc fins a veure que ha estat un accident molt lleu (només una rascada entre dos vehicles) el que ha provocat aquest col·lapse.
Ens auto-animem "hem perdut una mica de temps però anem bé" i seguim fins...una segona retenció!! El GPS torna a marcar incidència a la via: accident en el km. 184 i nosaltres hem de deixar l'autopista en el 182...ens "xupem" la retenció de ple!
Quan hi arribem veiem que torna a ser una topada "en cadena" sense conseqüències per els ocupants dels vehicles.
Ens incorporem a la nacional. Comencem a estar farts de les carreteretes txeques (i això que encara no sabem que ens falta la "traca final"...).
Parem a dinar en ruta en una explanada a la part posterior d'una benzinera, així aprofitem per treure una bona estona les gosses abans d'arribar a destí: Třebíč.
Tornem a tenir sort amb el pàrquing, en trobem un de molt cèntric i al ser cap de setmana és gratuït (PK1).
Centrem el passeig per Trěbíč en tres punts, un molt a prop del pàrquing i a la mateixa riba del riu Jihlava: la Plaça de Carles (Karlovo náměstí) 7 i els altres dos a la riba oposada, el barri jueu 3 amb el seu cementiri i la basílica de San Procopi 2 .
La petita ciutat de Trěbíč està considerada localitat UNESCO, i inscrita a la llista de patrimoni des de l'any 2003 per els tres punts remarcats anteriorment, i la seva història està lligada a un monestir benedictí fundat l'any 1101. Per la seva ubicació, a les dues ribes del riu, aviat es convertiria en un important centre de la vida religiosa i la educació. Ja en els nostres dies la població va créixer moltíssim per la moderna construcció de blocs de pisos per acollir als treballadors de la planta nuclear de Dukonany, la primera que es va implantar al país i en funcionament des de l'any 1987.
Comencem recorrent tota la longitud de la immensa plaça Karlovo, que originàriament era una gran explanada envoltada per cases d'estil renaixentista i barroc on s'ubicava el mercat. L'any 1822, un gran incendi va arrasar amb la majoria d'elles i la zona es va reedificar amb nous edificis tal com es pot veure avui en dia. Amb els seus 22.000 metres quadrats es considera una de les més grans de tota l'Europa Central.
Al final una petita avinguda ens porta fins a la riba del Jihlava.
Creuant a l'altre cantó arribem al call jueu, que va créixer quan es van començar a establir a peus del turó nombroses famílies atretes per l'existència del gran mercat de la plaça. Aquests jueus eren obligat a viure en el call, i no es van poder establir en altres punts de la ciutat, fins a 1875, data en que es va derogar la antiga llei.
Tots els habitants jueus de Trěbíč van ser deportats a camps de concentració durant la II Guerra Mundial.
A la oficina de turisme ens han facilitat un tríptic amb l' informació detallada dels carrers del call, així com les cases i edificis remarcables.
El call jueu és l'element més significatiu de la vila, i va ser el primer monument jueu no localitzat a Israel que va ser incorporat a la llista UNESCO, i simbolitza junt amb la basílica de Sant Procopi la convivència pacífica dels cristians i jueus des de l'Edat Mitjana fins al s. XX.
Serpentejant pels carrerons enfilem cap a la part alta, on es situa el cementiri jueu.
Ens creuem amb un parell més de families de turistes, a part d'això no es veu moviment de gent enlloc.
El recinte acull unes 3.000 làpides, on les més antigues daten del s. XVII. Aquestes són més petites i de formes arrodonides; erosionades pel pas del temps ja no es pot llegir cap de les seves inscripcions.
Fem la visita en total solitud i silenci.
Llegint el tríptic, avui aprenem una cosa més...als cementiris jueus la gent no porta flors si no que deixa pedres, la tradició és deixar una pedra sobre la làpida que indica que algú ha visitat la tomba. A més pedres, més visites en honor al difunt.
Mentre jo acabo de fer unes fotos la "family" cau sobre un banc...estem una mica baldats!
Per sort la resta de passeig ja és de baixada. Ens arribem fins a la Basílica de San Procopi, construïda entre els anys 1240 i 1260 annexa a l'antic monestir benedictí. Al s. XV va patir grans desperfectes durant la invasió dels hongaresos però va ser reconstruïda posteriorment, no com el monestir, que va ser totalment enderrocat i en el seu lloc es va construir el castell que avui en dia està adossat a la basílica.
L'edifici està considerat com una de les joies arquitectòniques de l'Europa medieval, barrejant els estils romànic tardà.
Mentre a algú encara li queden forces pels "postus" altres es tornen a llençar sobre els bancs.
I si vols caldo...dues tasses!
Agafem, feliços, l'autopista, fins que passats pocs quilòmetres ja trobem una retenció (els cotxes totalment parats). Avancem poc a poc fins a veure que ha estat un accident molt lleu (només una rascada entre dos vehicles) el que ha provocat aquest col·lapse.
Ens auto-animem "hem perdut una mica de temps però anem bé" i seguim fins...una segona retenció!! El GPS torna a marcar incidència a la via: accident en el km. 184 i nosaltres hem de deixar l'autopista en el 182...ens "xupem" la retenció de ple!
Quan hi arribem veiem que torna a ser una topada "en cadena" sense conseqüències per els ocupants dels vehicles.
Ens incorporem a la nacional. Comencem a estar farts de les carreteretes txeques (i això que encara no sabem que ens falta la "traca final"...).
Parem a dinar en ruta en una explanada a la part posterior d'una benzinera, així aprofitem per treure una bona estona les gosses abans d'arribar a destí: Třebíč.
Tornem a tenir sort amb el pàrquing, en trobem un de molt cèntric i al ser cap de setmana és gratuït (PK1).
 |
| Planell turístic de Trěbíč |
La petita ciutat de Trěbíč està considerada localitat UNESCO, i inscrita a la llista de patrimoni des de l'any 2003 per els tres punts remarcats anteriorment, i la seva història està lligada a un monestir benedictí fundat l'any 1101. Per la seva ubicació, a les dues ribes del riu, aviat es convertiria en un important centre de la vida religiosa i la educació. Ja en els nostres dies la població va créixer moltíssim per la moderna construcció de blocs de pisos per acollir als treballadors de la planta nuclear de Dukonany, la primera que es va implantar al país i en funcionament des de l'any 1987.
 |
| La Torre de la Ciutat (Mestská věž) sobresurt darrera la casa "pintada" (Malovaný dům) |
Comencem recorrent tota la longitud de la immensa plaça Karlovo, que originàriament era una gran explanada envoltada per cases d'estil renaixentista i barroc on s'ubicava el mercat. L'any 1822, un gran incendi va arrasar amb la majoria d'elles i la zona es va reedificar amb nous edificis tal com es pot veure avui en dia. Amb els seus 22.000 metres quadrats es considera una de les més grans de tota l'Europa Central.
Al final una petita avinguda ens porta fins a la riba del Jihlava.
Creuant a l'altre cantó arribem al call jueu, que va créixer quan es van començar a establir a peus del turó nombroses famílies atretes per l'existència del gran mercat de la plaça. Aquests jueus eren obligat a viure en el call, i no es van poder establir en altres punts de la ciutat, fins a 1875, data en que es va derogar la antiga llei.
Tots els habitants jueus de Trěbíč van ser deportats a camps de concentració durant la II Guerra Mundial.
A la oficina de turisme ens han facilitat un tríptic amb l' informació detallada dels carrers del call, així com les cases i edificis remarcables.
El call jueu és l'element més significatiu de la vila, i va ser el primer monument jueu no localitzat a Israel que va ser incorporat a la llista UNESCO, i simbolitza junt amb la basílica de Sant Procopi la convivència pacífica dels cristians i jueus des de l'Edat Mitjana fins al s. XX.
Serpentejant pels carrerons enfilem cap a la part alta, on es situa el cementiri jueu.
El recinte acull unes 3.000 làpides, on les més antigues daten del s. XVII. Aquestes són més petites i de formes arrodonides; erosionades pel pas del temps ja no es pot llegir cap de les seves inscripcions.
Fem la visita en total solitud i silenci.
Llegint el tríptic, avui aprenem una cosa més...als cementiris jueus la gent no porta flors si no que deixa pedres, la tradició és deixar una pedra sobre la làpida que indica que algú ha visitat la tomba. A més pedres, més visites en honor al difunt.
Mentre jo acabo de fer unes fotos la "family" cau sobre un banc...estem una mica baldats!
Per sort la resta de passeig ja és de baixada. Ens arribem fins a la Basílica de San Procopi, construïda entre els anys 1240 i 1260 annexa a l'antic monestir benedictí. Al s. XV va patir grans desperfectes durant la invasió dels hongaresos però va ser reconstruïda posteriorment, no com el monestir, que va ser totalment enderrocat i en el seu lloc es va construir el castell que avui en dia està adossat a la basílica.
L'edifici està considerat com una de les joies arquitectòniques de l'Europa medieval, barrejant els estils romànic tardà.
Mentre a algú encara li queden forces pels "postus" altres es tornen a llençar sobre els bancs.
Ens acomiadem de Trěbíč i creuem els dits camí del lloc de pernocta triat per avui, un altre "autocamp" a les afores de la ciutat.
Per arribar-hi hem de creuar un pont de fusta que no fa molt bona pinta, però desprès del pont cobert de Karlovy Vary estem curats d'espants...demà ens adonarem que una vegada més el GPS ens ha fet agafar l' "atajo"!!
Una vegada més... la sort està del nostre cantó. Aquest "mini-càmping" està molt bé, plantem la parada i acabem de passar la tarda entre dutxes, relax, i com no unes cerveses al "xiringuito" del càmping.
Trajecte acumulat: 2.382 km.
(supermercat): 2,05 €(gasoil): -(peatge): -(hostaleria): 18,91 € (entrades): -(records i varis): -(àrea/Pk/càmping): 24,69 € |
Diumenge 12 d'agost: Třebíč - Český Krumlov
8:00 h. i 12ºC
trajecte: 166 km
Recollim la parada, esmorzem, omplim dipòsits i sortim en direcció cap al proper destí, encara sense saber el que ens espera...
Ens adonem que la auto que va arribar ahir a darrera hora és espanyola, i breument intercanviem impressions dels viatges; són una família de Fornells de la Selva i fan la ruta en sentit contrari al nostre, ja venen de Praga i han estat a un dels mini-càmpings de la zona de Troja, que segons ens diuen estava molt bé. Els expliquem que nosaltres hem triat un autocamp a l'altra banda de la ciutat, més que res per la amplitud i les zones verdes al voltant per poder sortir amb les gosses.
Ens fem a la carretera, busquem la benzinera més propera i omplim els dipòsits, que ja estaven una mica apurats, i aquí comencen els nostres problemes: en pocs quilòmetres LaCargoleta comença a petardejar (amb els mateixos símptomes que tenia el Toyota quan li van diagnosticar injectors bruts).
Anem tirant, de moment no s'encén cap llum d'advertència, però a part de "trompiconejar" de tant en tant notem que a les pujades no té la potència habitual. Fent hipòtesis ens diem que segurament és que hem apurat massa el dipòsit i ha agafat brutícia o el gasoil que ens han posat, literalment, és una merda!
Desprès de l'habitual "umleitung" del dia (bé, millor dit dos, i en el segon perdem de vista LaCargoleta-II, que ja no trobarem fins arribar a destí) arribem a Telč, un petit poblet també integrant de la llista UNESCO des de l'any 1992.
Aparquem, sense problemes, a la zona habilitada per autocaravanes d'un gran pàrquing molt a prop del casc antic. Una noia ens passa a cobrar la tarifa (90 Czk/dia) i ens diu on ens hem de situar.
En un no res ens plantem enfront les muralles i la porta que dona accès a intramurs.
El centre històric de Telč, envoltat d'estanys i emmurallat, es conserva tal i com era quan va quan va aconseguir el seu màxim esplendor a finals del s. XVI, sota el mandat de Zachariáš de Hradec. El punt més destacat és la plaça a la que va donar nom aquest antic mandatari, Plaça de Zachariáš de Hradec, de forma triangular i grans dimensions.
Els habitants competien amb l'alçada i decoració de les seves façanes per demostrar les seves riqueses i condició social (així moltes vegades els edificis eren més baixos que les façanes que donaven a la plaça), amb la mala sort que al llarg dels anys dos incendis van causar múltiples danys: el primer l'any 1530 que va deixar la plaça totalment derruïda, i el segon a finals del s XIX, rere el que es van reconstruir totes les façanes de les cases que donaven a la plaça, el que fa que les façanes que veiem en l'actualitat són relativament recents, formant un bonic i colorit conjunt arquitectònic d'estil renaixentista.
En un extrem de la plaça destaquen la Columna de la Verge i l'església de Sant Jacob, i a l'extrem oposat l'església Jesuïta i el Zamek, una residència tipus castell d'estil renaixement, que es pot visitar.
Acabem el nostre recorregut de tornada cap el centre creuant el rierol Telčský, i tornem cap a la plaça a fer un piscolabis, on triem una terrassa a l'ombra, doncs avui el sol apreta una mica.
Tot i la inoportuna presencia de vespes (és increïble la quantitat que hi ha sempre per tot arreu) ens prenem els nostres refrigeris.
Uns 25 quilòmetres ens separen del nostre destí de pernocta, Český Krumlov, una petita localitat construïda a l' empara del riu Moldava, on a la part posterior del pàrquing d'autobusos hi ha una zona reservada per a la pernocta de les autocaravanes.
Es nota que aquest poblet és un dels més turístics del país per el volum de vehicles que veiem als pàrquings i els autobusos que només fan que arribar i "descarregar" gent o recollir als que han passat el dia aquí i continuen ruta o tornen cap a Praga.
Tot i ser un pàrquing sense serveis ens acomodem sobre l'herba a l'ombra d'uns grans arbres i ens disposem a acabar tranquil·lament la jornada entaulats a fora per sopar, com estan fent la resta dels nostres veïns.
Consensuem el pla de demà: pel matí visitarem Český Krumlov i destinarem la tarda al Castell d'Hubloká; aquesta part del viatge la hem centrat en la zona de castells que rodegen la capital, Praga, on tenim previst arribar demà passat...(o això ens pensem).
Ens adonem que la auto que va arribar ahir a darrera hora és espanyola, i breument intercanviem impressions dels viatges; són una família de Fornells de la Selva i fan la ruta en sentit contrari al nostre, ja venen de Praga i han estat a un dels mini-càmpings de la zona de Troja, que segons ens diuen estava molt bé. Els expliquem que nosaltres hem triat un autocamp a l'altra banda de la ciutat, més que res per la amplitud i les zones verdes al voltant per poder sortir amb les gosses.
Ens fem a la carretera, busquem la benzinera més propera i omplim els dipòsits, que ja estaven una mica apurats, i aquí comencen els nostres problemes: en pocs quilòmetres LaCargoleta comença a petardejar (amb els mateixos símptomes que tenia el Toyota quan li van diagnosticar injectors bruts).
Anem tirant, de moment no s'encén cap llum d'advertència, però a part de "trompiconejar" de tant en tant notem que a les pujades no té la potència habitual. Fent hipòtesis ens diem que segurament és que hem apurat massa el dipòsit i ha agafat brutícia o el gasoil que ens han posat, literalment, és una merda!
Desprès de l'habitual "umleitung" del dia (bé, millor dit dos, i en el segon perdem de vista LaCargoleta-II, que ja no trobarem fins arribar a destí) arribem a Telč, un petit poblet també integrant de la llista UNESCO des de l'any 1992.
 |
| Ruta Třebíč - Telč |
En un no res ens plantem enfront les muralles i la porta que dona accès a intramurs.
El centre històric de Telč, envoltat d'estanys i emmurallat, es conserva tal i com era quan va quan va aconseguir el seu màxim esplendor a finals del s. XVI, sota el mandat de Zachariáš de Hradec. El punt més destacat és la plaça a la que va donar nom aquest antic mandatari, Plaça de Zachariáš de Hradec, de forma triangular i grans dimensions.
 |
| ● ● ● Recorregut a peu per Telč |
En un extrem de la plaça destaquen la Columna de la Verge i l'església de Sant Jacob, i a l'extrem oposat l'església Jesuïta i el Zamek, una residència tipus castell d'estil renaixement, que es pot visitar.
 |
| Columna de la Verge |
I continuem ruta, anirem a dinar a České Budějovice, la ciutat que visitarem aquesta tarda.
La ciutat de České Budějovice, fundada a mitjans del s. XIII es situava en l'antiga ruta de la sal, entre Praga i Linz, el que va fer que creixés i s' enriquís ràpidament.
El centre històric, de forma ovoide i envoltat per les aigües del riu Moldava (Vltava) en el seu camí cap a Praga, segueix el patró que anem trobant a totes les localitats: una gran plaça envoltada de construccions amb exquisides façanes decorades.
Una vegada més, la sort cau de la nostra banda a l'hora d'aparcar. Ens situem al fons d'un gran pàrquing a tocar d'una benzinera i en front d'un gran gimnàs amb restaurant, a l'ombra dels arbres...i dinem la mar de tranquils.
Amb l'avantatge afegit de que ens rodeja una àmplia zona verda on les peludes fan de les seves, corrent a munt i avall.
Sobretaula amb cafè, dutxa refrescant i ja estem a punt per passejar per la ciutat.
Creuem el Moldava per un parell de ponts i travessant un parc molt cuidat ens plantem en el centre.
La gran plaça de Přemysla Otakara II, a part de ser una de les més grans d'Europa apareix a la majoria dels manuals txecs de matemàtiques, doncs la seva superfície fa exactament una hectàrea.
Rodejada de acolorides façanes barroques, destaca la de l'Ajuntament en un extrem i la coneguda com a Palau de l'Abella (Palác Včela) a l'altre.
Passegem una estona.
És diumenge tarda i totes les botigues estan tancades, el que fa que la ciutat estigui bastant silenciosa i solitària.
Portava anotada l'adreça d'una taverna (Taberna de Masné krámy) per si arribàvem abans i teniem l'opció de dinar, però no s'ha donat el cas. Haguéssim pogut tastar la cervesa Budweiser Budvar en aquest històric local, obert originàriament en temps de l'emperador Carles IV.
També es pot visitar l'antiga fàbrica, amb set segles d'història i on es continua fabricant aquesta marca, que no té res a veure amb l'americana Budweis.
Tornem a la plaça i fem unes quantes fotos més, tot i que és impossible abastar-la tota amb l'objectiu de la càmera.
En el centre del gran quadrat s'ubica la Font de Sanson, on descansem una estona abans d'iniciar el camí de tornada cap a la auto, i aprofitem per fer la "foto de família" de les vacances.
La ciutat de České Budějovice, fundada a mitjans del s. XIII es situava en l'antiga ruta de la sal, entre Praga i Linz, el que va fer que creixés i s' enriquís ràpidament.
El centre històric, de forma ovoide i envoltat per les aigües del riu Moldava (Vltava) en el seu camí cap a Praga, segueix el patró que anem trobant a totes les localitats: una gran plaça envoltada de construccions amb exquisides façanes decorades.
 |
| ● ● ● Trajecte des del pàrquing al centre històric |
Amb l'avantatge afegit de que ens rodeja una àmplia zona verda on les peludes fan de les seves, corrent a munt i avall.
Sobretaula amb cafè, dutxa refrescant i ja estem a punt per passejar per la ciutat.
Creuem el Moldava per un parell de ponts i travessant un parc molt cuidat ens plantem en el centre.
La gran plaça de Přemysla Otakara II, a part de ser una de les més grans d'Europa apareix a la majoria dels manuals txecs de matemàtiques, doncs la seva superfície fa exactament una hectàrea.
Rodejada de acolorides façanes barroques, destaca la de l'Ajuntament en un extrem i la coneguda com a Palau de l'Abella (Palác Včela) a l'altre.
Passegem una estona.
És diumenge tarda i totes les botigues estan tancades, el que fa que la ciutat estigui bastant silenciosa i solitària.
Portava anotada l'adreça d'una taverna (Taberna de Masné krámy) per si arribàvem abans i teniem l'opció de dinar, però no s'ha donat el cas. Haguéssim pogut tastar la cervesa Budweiser Budvar en aquest històric local, obert originàriament en temps de l'emperador Carles IV.
També es pot visitar l'antiga fàbrica, amb set segles d'història i on es continua fabricant aquesta marca, que no té res a veure amb l'americana Budweis.
Tornem a la plaça i fem unes quantes fotos més, tot i que és impossible abastar-la tota amb l'objectiu de la càmera.
En el centre del gran quadrat s'ubica la Font de Sanson, on descansem una estona abans d'iniciar el camí de tornada cap a la auto, i aprofitem per fer la "foto de família" de les vacances.
 |
| ● ● ● Trajecte des del pàrquing al centre històric |
Tot i ser un pàrquing sense serveis ens acomodem sobre l'herba a l'ombra d'uns grans arbres i ens disposem a acabar tranquil·lament la jornada entaulats a fora per sopar, com estan fent la resta dels nostres veïns.
Consensuem el pla de demà: pel matí visitarem Český Krumlov i destinarem la tarda al Castell d'Hubloká; aquesta part del viatge la hem centrat en la zona de castells que rodegen la capital, Praga, on tenim previst arribar demà passat...(o això ens pensem).
Pernocta: APN Pàrquing BUS - 6,00€ (sense serveis)- (GPS: N48.815582, E14.308853)
Trajecte acumulat: 2.548 km.
(supermercat): 10,00 €(gasoil): 94,70 € (1,32 €/l)(peatge): -(hostaleria): - (entrades): -(records i varis): 22,46 €(àrea/Pk/càmping): 9,60 € |
Dilluns 13 d'agost: Český Krumlov - Písek
8:00 h. i 12,5ºC
trajecte: 195 km
Ens aixequem sota un cel assolellat i brillant a Český Krumlov. El castell, la principal atracció de la vila, obre les seves portes a les 9:00 h., així que esmorzem, endrecem les coses i fem via cap el centre. Des del pàrquing en uns 10 minuts ens plantem al centre, passant per sota el viaducte construït per unir les dues parts del castell, aixecat a la part alta del poble.
Els habitants de la zona varen aprofitar la defensa natural que suposava la triple corba del meandre del riu per construir el castell a la part més elevada per encàrrec d'una important família durant l'Edat Mitjana, al mateix temps que extramurs va anar creixent una població a la riba del riu que albergava als gremis i treballadors que donaven servei a la nombrosa cort establerta al castell, formant-se amb els anys la ciutat baixa.
 |
| Principals monuments de Český Krumlov |
Des de l'altra riba tenim una bona perspectiva dels laterals del castell, aixecat directament sobre la roca.
La ciutat declarada Patrimoni UNESCO l'any 1992 també té, al bell mig de la plaça de l' Ajuntament, la Svornosti nám., una columna de la pesta.
Des de la riba podem observar la "ciutat baixa" i en primer pla l'església de Sant Guiu (San Vito/kostel svatého Víta), amb la seva espectacular teulada amb una considerable pendent (per deformació professional no podem obviar el comentari: "no vegis els pobres que hagin de fer reparacions...")
Tornem a creuar el riu, ara en direcció al barri de Latran, on enfilem pujada amunt cap al castell.
No es pot accedir a l'interior per a fer la visita guiada per les diferents estances, però al menys els patis i galeries de connexió interiors dels diferents mòduls són d'accès lliure i gratuït.
Llegim a la guia que al fossat hi viu un ós! Però no arribem a veure'l, això si, passem una estona mirant les maniobres que fan uns treballadors que li estan baixant una gran bala de palla.
Recorrem tota la longitud del pas interior lliure del castell de punta a punta fins a arribar a la galeria oberta que creua el viaducte per on hem passat al arribar al poble. I des d'aquest punt es tenen unes bones vistes de tota la vila i el riu...bé si poguèssim acostar-nos a la barana, que a aquesta hora ja està plena de turistes: riuades de grups de xinos amb els seus corresponents guies aixequen els mòbils per tot arreu. Quasi missió impossible fer una foto.
Esperant una estona ens aconseguim encabir en un racó, des d'on enfocar.
I fer-nos el nostre corresponent selfie.
Tornem cap a la auto donant per enllestida la nostra visita a Český Krumlov.
Continuem ruta cap al Castell d'Hubloká on preveiem dinar...fins que pocs minuts desprès d'agafar la carretera s'encén la llum groga d'avís d'avaria
de la autocaravana!!En pocs segons desfila per la meva ment el mal presagi que portava des de dies abans de sortir de casa quan vaig llegir un post al Facebook de Fotorruteandoando, una família de Jerez de la Frontera, que s'havien quedat tirats a prop de Praga i van haver de repatriar la auto perquè no van aconseguir que cap taller els hi volgués mirar el vehicle...
No ens ho pensem, agafo la pòlissa i truco immediatament a l'assistència en carretera. Tenim sort, el noi que ens aten és molt amable i en pocs minuts ens localitza un taller amb servei Ford a la localitat de Ceské Budejovice, on vam dinar ahir i ens queda a pocs quilòmetres en el mateix sentit de ruta que portem.
Anem disparats, mirant contínuament que la llum groga d'avís no es torni en la vermella d'avaria, i haguem de parar la auto de cop.
La nostra alegria dura poc, el flamant concessionari Ford no es digna ni a fer-nos un diagnòstic per saber que passa...ens diuen que no ens poden mirar la auto fins d'aquí a TRES setmanes, que ho tenen tot ple!!
Flipem! Poc els hi importa que els hi diguem que estem de vacances, que no ens reparin però al menys que ens mirin que pot ser...però no. Només aconseguim que ens donin l'adreça d'un altre taller on potser ens podran atendre...
I al segon taller el plaç per diagnòstic és de DUES setmanes! Ens donen un telèfon d'un possible tercer taller...on ens diuen que per les mides de la auto no ens poden atendre, que només miren cotxes...
Increïble, el que semblava de fàcil solució en un primer moment es torna negre, negre.
Gran dilema: que fem?
Potser si no haguéssim conegut l'experiència dels Fotorruteando ens haguéssim posat com bojos a buscar un taller on ens volguessin atendre, però entre que les dates no són propícies (estem al pic de l'agost i la majoria de gent està de vacances) i que hem descobert la "amabilitat i empatia" txeca, estem convençuts que per molt que busquem no ens atendran enlloc, així que "a grans mals...grans remeis", decidim fer l'intent d'arribar a Praga i un cop allà (si arribem) veurem que fem.
Truco al noi de l'assistència i l'informo. Ens pregunta si volem que ens facin arribar una grua per anar a un taller, i també es sorprèn quan li explico la nostra recent experiència en tres d'ells. Aquesta serà la darrera opció...una vegada vingui la grua s'acaben les vacances!
Deixa l'expedient obert amb totes les dades per si no ens en sortim i ens han de repatriar.
Tenim 165 quilòmetres per arribar a Praga, no es molt i a la vegada és moltíssim!
Cauen del rutòmetre el Castell d'Hubloká, Písek, i els castells de Karlstejn i Krivoklat.
 |
| Ruta Český Krumlov - Praga |
Hem posat un pot de neteja injectors per si de cas...
Ens plantem en el que serà el nostre "campament base" durant els propers quatre dies, el Camp Dzban, triem un parell de parcel·les contigues, fem el chek-in, i deixem pagades les properes quatre nits...hem arribat, de moment decidim no trencar-nos el cap amb el que passarà quan continuem ruta, tenim quatre dies per descobrir i gaudir la fantàstica ciutat de Praga.
Dinem, descansem una estona de les emocions del dia i ens disposem a fer la primera presa de contacte amb la ciutat, anirem a recollir les PragueCard ue ja tenim encarregades i pagades, i ens informarem de si ja podem reservar per demà el Tour amb el bus panoràmic.
Tenim entre 10 i 15 minuts caminant fins a la parada de metro (Nádraží Veleslavín).
A partir de demà ja no ens haurem de preocupar de comprar bitllets, doncs la PragueCard inclou l'accès il·limitat a tot el transport públic de la ciutat, però avui hem de comprar els dos bitllets per persona (anada/tornada).
Aquesta estació només acull el pas dels trens de la línia A, bé realment la xarxa de Metro és molt senzilla, només està formada per 3 línies que no coincideixen juntes en cap estació. En canvi la xarxa de tramvies es molt més completa i és potser el mitja més ràpid i còmode per descobrir la ciutat.
Cinc parades ens separen del "rovell de l'ou" de Praga.
Baixem a Staroměstská, a tan sols un parell de minuts de la famosa Plaça de la Ciutat Vella (Staroměstské náměstí), que ens impressiona des del minut 1!
Però no ens podem encantar, hem de fer els tràmits de recollida de les targetes abans de que tanquin el TIC OLD TOWN HALL (Oficina d'Informació Turística de la Ciutat Vella) a les 19:00 h
En pocs minuts ens donen les targes, prèvia presentació dels justificants de reserva, i ens les emplenen amb els noms de cada un i la data d'activació (data de demà).
I, amb les targetes guardades a lloc segur, ens deixem emportar per l'ambient de la ciutat, fent les primeres fotos de dos dels elements més representatius de la plaça: les torres de l'església de Tyn i la torre de l'antic ajuntament.
De tornada fem una primera passada de reconeixement per la riba del Moldava i els primers "postus" amb el concorregut Pont de Carles (Karlův most) al fons.
Per avui ja tenim prou, fem trajecte de tornada cap al càmping i ens disposem a acabar la jornada amb un sopar de barbacoa...hem de celebrar que hem arribat a Praga!!
Ara cada dia que superem de les vacances serà com un regal, doncs no sabem com acabaran.
Amb els nervis de la situació i la impotència de no haver pogut arreglar la autocaravana abandono totalment les notes del viatge, així que al final hauré de fer memòria i recordar el que ens ha anat passant...
Continuar llegint...REPÚBLICA TXECA 2018 (III): PRAGA
Ens plantem en el que serà el nostre "campament base" durant els propers quatre dies, el Camp Dzban, triem un parell de parcel·les contigues, fem el chek-in, i deixem pagades les properes quatre nits...hem arribat, de moment decidim no trencar-nos el cap amb el que passarà quan continuem ruta, tenim quatre dies per descobrir i gaudir la fantàstica ciutat de Praga.
Dinem, descansem una estona de les emocions del dia i ens disposem a fer la primera presa de contacte amb la ciutat, anirem a recollir les PragueCard ue ja tenim encarregades i pagades, i ens informarem de si ja podem reservar per demà el Tour amb el bus panoràmic.
 |
| Metro A: trajecte del càmping al centre |
A partir de demà ja no ens haurem de preocupar de comprar bitllets, doncs la PragueCard inclou l'accès il·limitat a tot el transport públic de la ciutat, però avui hem de comprar els dos bitllets per persona (anada/tornada).
Aquesta estació només acull el pas dels trens de la línia A, bé realment la xarxa de Metro és molt senzilla, només està formada per 3 línies que no coincideixen juntes en cap estació. En canvi la xarxa de tramvies es molt més completa i és potser el mitja més ràpid i còmode per descobrir la ciutat.
Cinc parades ens separen del "rovell de l'ou" de Praga.
Baixem a Staroměstská, a tan sols un parell de minuts de la famosa Plaça de la Ciutat Vella (Staroměstské náměstí), que ens impressiona des del minut 1!
Però no ens podem encantar, hem de fer els tràmits de recollida de les targetes abans de que tanquin el TIC OLD TOWN HALL (Oficina d'Informació Turística de la Ciutat Vella) a les 19:00 h
En pocs minuts ens donen les targes, prèvia presentació dels justificants de reserva, i ens les emplenen amb els noms de cada un i la data d'activació (data de demà).
I, amb les targetes guardades a lloc segur, ens deixem emportar per l'ambient de la ciutat, fent les primeres fotos de dos dels elements més representatius de la plaça: les torres de l'església de Tyn i la torre de l'antic ajuntament.
De tornada fem una primera passada de reconeixement per la riba del Moldava i els primers "postus" amb el concorregut Pont de Carles (Karlův most) al fons.
Per avui ja tenim prou, fem trajecte de tornada cap al càmping i ens disposem a acabar la jornada amb un sopar de barbacoa...hem de celebrar que hem arribat a Praga!!
Ara cada dia que superem de les vacances serà com un regal, doncs no sabem com acabaran.
Amb els nervis de la situació i la impotència de no haver pogut arreglar la autocaravana abandono totalment les notes del viatge, així que al final hauré de fer memòria i recordar el que ens ha anat passant...
Trajecte acumulat: 2.743 km.
(supermercat): 91,90 €(gasoil): 57,77 € (1,32 €/l)(peatge): -(hostaleria): 6,00 € (entrades): 236,00 € (Prague Card)(records i varis): 6,87 €(àrea/Pk/càmping): 39,45 € |
Continuar llegint...REPÚBLICA TXECA 2018 (III): PRAGA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada