Desprès de mirar diferents opcions per "rutejar" aquest cap de setmana llarg al final sortim amb LaCargoleta a mitja càrrega; la Sandra i la Núria es queden a casa, amb la Nana fent de guardiana.
En principi havíem de fer una sortida amb la Gemma i la Laia, però per problemes d'agenda no es poden afegir, i això fa que la Núria també ens abandoni...a partir d'ara ens haurem d'acostumar a la nostra nova "emancipació", doncs les nenes ja no són tan nenes i comencen a volar soles.
Però, d'aquesta manera podrem fer alguna ruta de senderisme, així que buscant llocs que no ens quedin gaire lluny, preparo l'itinerari de la sortida, amb dos punts com a base:
Amb aquestes premisses ens posem en ruta 
Dijous, 11 d'octubre: Figueres – Sant Joan de les Abadesses (65 km)
Deixem la nevera de casa ben assortida per que les "petites" puguin sobreviure els tres dies i sobre les 20:00 h enfilem cap a Sant Joan de les Abadesses, on ens plantem en menys d'una horeta de trajecte per la N-260.
El poble disposa d'una àrea de descàrrega per autocaravanes i zona de pernocta (pàrquing mixt autos i vehicles). Quan arribem està força ple i decidim pujar a una de les plataformes superiors, sense asfaltar, on també es pot aparcar. El segon nivell està ple i ens situem al tercer, on de moment només tenim un parell de cotxes que ens fan companyia.
Com les gosses ja han sopat abans de sortir de casa, calcem la auto, posem els protectors de la cabina i ens disposem a seure'ns a la taula a gaudir d'una cargolada (que en Manel va cuinar abans d'ahir).
Mirem una estona la tele abans de passejar a les gosses i tancar llums, tot veient el tràfec d'autos que van arribant, suposem que el primer pàrquing ja s'ha omplert del tot (des de la nostra posició no ho veiem), algunes fan maniobres i s'encabeixen com poden a la zona mitja, i a la nostra plataforma acabem cinc passant la nit.
Divendres, 12 d'octubre: St Joan de les Abadesses - Castellar de n'Hug (35 km)
A les 8:00 del matí saltem del llit. Tenim una fresca temperatura exterior de 8,5º C.
Esmorzem cafè amb llet i galetes Maria (com quan erem petits!!), en Manel prepara uns sandvitxos d'avituallament mentre jo preparo el GPS de mà que ens marcarà la ruta a seguir: anirem, seguint un tram de La ruta del ferro i el carbó, fins al poblet d'Ogassa i desprès pujarem una mica més fins a l'església de Santa Bàrbara, parant a diferents fonts.
 |
| Ruta Sant Joan de les Abadesses - Ogassa |
Tots els detalls de la ruta els tenim explicats en el post:
RUTES A PEU: SANT JOAN DE LES ABADESSES - OGASSAHa estat una excursió molt agradable, i amb ella inaugurem un nou apartat al blog: "RUTES A PEU".
En aquesta ocasió no visitarem el poble de Sant Joan de les Abadesses, i com encara és aviat per dinar preferim conduir ara els 35 quilòmetres que ens separen del nostre proper destí, Castellar de n'Hug, i un cop aposentats allà dinar tranquil·lament i evitar-nos el transitar amb la modorrilla post-dinar/pre-migdiada.
Dit i fet, partim amb la intenció d'anar a mirar una nova zona de pernocta a Castellar que he localitzat per l'aplicació www.park4night.com.
Des de Sant Joan agafem la GI-401 en direcció a La Pobla de Lillet, fins a trobar el trencant a mà dreta cap a Montgrony i Castellar de n'Hug. Aquest darrer tram fins arribar a destí circulem per una estreta carretera, sense marques vials, en la que si ens ve un vehicle gran de cares tindrem problemes per passar.
Quan arribem a Castellar, veiem que marca la indicació cap a Montgrony com a "camí rural"...ja ens semblava! al menys hem tingut sort i no ens hem creuat amb ningú!
Però ara comença la "jugada" del GPS (aquesta vegada acompanyada també pel GoogleMaps). El pàrquing es troba als terrenys de l'antic camp de futbol i per arribar l'únic camí que ens marquen els dos aparells és per una pujada amb una corba tan tancada que és impossible girar amb la autocaravana.
Pregunto a una persona que passa caminant i em confirma que si, que al final de la pujada està el "gran" pàrquing, i que es pot pujar sense problema amb la auto (sense indicar-me que existeix un altre camí d'accès).
Al final en Manel opta per pujar el primer tram del carrer marxa enrere i així evita girar i ja està encarat cara amunt...sort que té molta pràctica, segur que no molta gent circula marxa enrere amb un trasto tan gran!
Superat l'obstacle de la corba enfilem amunt, i deu ni do quina pujada...per haver de ficar-li la primera a LaCargoleta (que va pujar a Ezaro i la carretera dels rusos a Eslovènia en 3ª) és que la pendent és molt pronunciada i a sobre sense poder agafar carrerilla...
Però bé, arribem a dalt, i el pàrquing és enorme, i solitari. No hi ha cap vehicle més...però no ens estranya, qualsevol puja fins aquí...bé un cop aquí veiem que la carretereta continua amunt, o sigui que segur que hi ha una entrada "bona" i nosaltres hem entrat per l'"atajo"...ho sabrem al marxar...
Hora de dinar, i escalfo les mandonguilles amb sèpia que el xef Manel també va preparar durant la setmana. Les acompanyem amb una bona amanida.
Desprès de la sobretaula, el cafè i la corresponent migdiada ens plantegem que fer ¿?: ens quedem a pernoctar aquí (són quasi les 18:00 de la tarda i continuem sols) o intentem trobar un lloc al pàrquing del poble, que tot i ser ampli segur que està a petar de gent fins que marxin els "visitants de dia" i es comenci a buidar.
Optem per la segona opció, més que res perquè no ens fa gràcia deixar l'autocaravana en un lloc tan apartat quan baixem a fer un passeig i a sopar al poble, però abans deixem sortir una bona estona a les dues peludes, i aprofitem per fe unes fotos de l'entorn. Amb un parell d'autos fent-nos companyia seria un lloc de pernocta privilegiat!
Seguim la carretera en sentit contrari al de pujada, a veure on ens porta...
I com era d'esperar...a l'accès correcte!!
 |
| Indicacions GPS - Ruta a seguir - Camí a peu |
Bé, un cop al pàrquing del poble ens armem de paciència i ens disposem a esperar poder encabir la auto en un lloc adequat, de moment hem aconseguit ocupar dues places en línia en un dels laterals, però hi ha un desnivell molt pronunciat.
I aquí trobem totes les autos, al menys en el moment que hi arribem podem comptar sis o set...
Passada una estona podem col·locar-nos en una plaça que ens sembla adequada i molt planera, així que ens hi quedem. Fem torn de dutxes, donem de sopar a les gosses i ja estem preparats per anar a fer un volt, comença a fosquejar...
El pàrquing s'ubica a la zona baixa del poble, ens toca pujar per anar cap el centre, farcit de botigues de records i fleques, on venen un producte típic: el croissant de quilo!!
El poble de Castellar, del que és te constància des de l'any 839 en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, va formar part fins el s. XIII dels dominis dels comtes de Cerdanya, i no va ser fins aquest moment que quedà adscrit al Berguedà, quedant incorporat als dominis de la vegueria de Berga.No està clar l'origen de la segona part del topònim, que fins una època relativament recent s'escrivia Castellar de Nuch, adoptant-se desprès la forma actual "de n'Hug", admetent que el nom es referia a un personatge històric (Hug de Mataplana), però les probes documentals indiquen que l'orígen és nuce (nuc, en català), mot que indica corrent o origen d'una corrent d'aigua, en referència a les Fonts del Llobregat.Fem una volta pels carrers empedrats d'aquest antic nucli urbà, i pugem fins el mirador des d'on podem admirar l'espectacular posta de sol, que s'amaga darrera la serralada.
El castell, del que es conserven alguns restes a la part alta del poble i l'església parroquial de Santa Maria, a peus del castell, originaren el nucli urbà, que a partir del s. X va créixer a mida que s'anaven construint cases a la sagrera de l'església.
Tot el tràfec de gent que durant el dia ha ocupat els carrers desapareix a mida que es posa el sol, i el poble comença a quedar en silenci. Busquem un lloc per anar a prendre alguna cosa i sopar, però els locals estan buits, sembla que recullen i un d'ells tanca els llums! No fan sopars?
Veiem una altra parella que, seguint les indicacions del mòbil, també busquen restaurant.
No trobem res que ens faci el pes, i per a estar sols en un lloc, preferim deixar el sopar fora per demà, la nostra avantatge és que portem queviures suficients per a poder fer un sopar "comme il faut" a LaCargoleta, i cap allà anem.
Sopem la resta dels cargols i un bon sortit d'embotits, acompanyats d'una copeta de vi...a qui li fa falta un restaurant per acabar bé el dia?
El pàrquing també s'ha buidat, quedem les autocaravanes, set o vuit en fem nit, i un parell de cotxes.
És negre nit i la calma cau sobre Castellar de n'Hug.
Dissabte, 13 d'octubre: Castellar de n'Hug - Puigcerdà (40 km)
Com ahir, cap a les 8:00 del matí ens aixequem. Tenim un grau més de temperatura exterior (9,5º C), tot i que per la sensació tèrmica sembla que fa més fred.
Repetim amb el cafè amb llet i galetes Maria i fem els preparatius per a la caminada d'avui.
L'objectiu és pujar al cim del Tossal d'Orriols seguint un ruta que passa per diferents fonts i finalitza a les Fonts del Llobregat, a poca distància del pàrquing del poble.
 |
| Ruta Castellar - Tossal d'Orriols - Fonts del Llobregat |
RUTES A PEU: CASTELLAR DE N'HUG - TOSSAL D'ORRIOLS - FONTS DEL LLOBREGAT
Uff, ha estat una bona caminada, i el tram final de les Fonts del Llobregat, escales a munt m'ha deixat amb les cames "fent figa".
Per més inri, ens falta fer les compres i ens toca pujar més escales per arribar a la zona de les botigues. Baixem amb un croissant i una ensaïmada gegants, pa i un braçalet de record de cuiro per en Manel, ahir ja havia pescat un bastó de "muntanyenc" que per sort m'ha ajudat a pujar al Tossal!
Endrecem les coses, deixem enrere el pàrquing, que a aquesta hora ja està una altra vegada petat de gent, i conduïm fins a Puigcerdà. Poso al GPS l'adreça del carrer Marina Alta, on mai hem tingut problemes per pernoctar...però trobem tota la zona amb tanques i senyals de prohibit aparcar demà per pas d'una cursa popular. Possa a partir de les 11:00 h, però tampoc volem arriscar-nos a no poder marxar, si tanquen abans.
Així que dinem i fem una migdiadeta, hem de recuperar forces (jo estic morta!), i desprès anirem a investigar una altra zona de pàrquing que he trobat a park4night.
Doncs si, el pàrquing ens fa el pes i ens hi quedem, al arribar només hi ha una altra autocaravana i una camper, però en l'estona que ens dutxem i empolainem per anar al centre han anat arribant fins quasi omplir totes les places disponibles.
I al caure al sol, comencem la ruta de la tarda, ens encanta Puigcerdà i sempre és un petit plaer passejar pels seus carrers, seure a fer un toc a la plaça i quedar-nos encantats observant el tràfec de la gent amunt i avall.
Aquesta vegada trio jo el local per sopar, el Tap de Suro, i potser per les bones crítiques que llegim per Internet al final sortim una mica decebuts, doncs els plats estan bé però són una mica escassos pel preu. En Manel abans d'entrar ja m'ho ha dit que no li feia gaire el pes...la propera vegada triarà ell! (Anècdota: riem una bona estona quan al veure que en el plat que demanem "d'assortit d'ibèrics" ens han posat quasi més talls de pernil d'ànec que de pernil... no sabia que hi havia una raça d'ànec "ibèric"!!)
De tornada, el llac ofereix unes boniques vistes nocturnes amb les siluetes dels cignes a contrallum (tot i que amb el mòbil la qualitat deixa molt que desitjar)
I quan arribem al pàrquing podem comprovar com s'han acabant omplint totes les places amb petites campers; els nostres veïns, amb els que parlem una estoneta doncs es sorprenen al veure sortir les gosses, estan preparant el sopar jugant al "tetris" amb la cuina, la taula i els calaixos que els hi surten de la part posterior.
Un petit ressopó abans d'anar a dormir i demà cap a casa.
Avui també ens aixequem aviat, doncs volem baixar a esmorzar al centre i fer un volt pel mercat abans de tornar a casa, o hem d'arribar a dinar.
A les 9:00 i un diumenge l'únic lloc del poble on es veu moure's a la gent és al Passeig Deu d'Abril, avinguda on es munta el mercat setmanal.
Fem una volta entre les parades, veiem cistells de rovellons, però al final marxem amb les mans buides.
I ja només ens queda el camí de tornada, aquesta vegada optem per baixar La Collada de Toses en lloc de tornar per França, segons els nostre amic Garmin és la ruta més ràpida.
De baixada parem a la àrea d'autocaravanes de Besalú, per buidar i omplir dipòsits. El borne funciona amb una fitxa ("jeton") que s'ha d'anar a buscar a la Oficina de Turisme que està en front del pàrquing, el que fa que només estigui operativa en horari d'atenció al públic; creiem que seria més funcional si agafés directament la moneda (3€ per ús).
Ara, ja a caseta, a pensar en el proper destí...
Així que dinem i fem una migdiadeta, hem de recuperar forces (jo estic morta!), i desprès anirem a investigar una altra zona de pàrquing que he trobat a park4night.
Doncs si, el pàrquing ens fa el pes i ens hi quedem, al arribar només hi ha una altra autocaravana i una camper, però en l'estona que ens dutxem i empolainem per anar al centre han anat arribant fins quasi omplir totes les places disponibles.
I al caure al sol, comencem la ruta de la tarda, ens encanta Puigcerdà i sempre és un petit plaer passejar pels seus carrers, seure a fer un toc a la plaça i quedar-nos encantats observant el tràfec de la gent amunt i avall.
De tornada, el llac ofereix unes boniques vistes nocturnes amb les siluetes dels cignes a contrallum (tot i que amb el mòbil la qualitat deixa molt que desitjar)
I quan arribem al pàrquing podem comprovar com s'han acabant omplint totes les places amb petites campers; els nostres veïns, amb els que parlem una estoneta doncs es sorprenen al veure sortir les gosses, estan preparant el sopar jugant al "tetris" amb la cuina, la taula i els calaixos que els hi surten de la part posterior.
Un petit ressopó abans d'anar a dormir i demà cap a casa.
 |
| Ensaïmada de 30 cm de diàmetre!! |
Diumenge, 14 d'octubre: Puigcerdà - Figueres (141 km)
Avui també ens aixequem aviat, doncs volem baixar a esmorzar al centre i fer un volt pel mercat abans de tornar a casa, o hem d'arribar a dinar.
A les 9:00 i un diumenge l'únic lloc del poble on es veu moure's a la gent és al Passeig Deu d'Abril, avinguda on es munta el mercat setmanal.
I ja només ens queda el camí de tornada, aquesta vegada optem per baixar La Collada de Toses en lloc de tornar per França, segons els nostre amic Garmin és la ruta més ràpida.
De baixada parem a la àrea d'autocaravanes de Besalú, per buidar i omplir dipòsits. El borne funciona amb una fitxa ("jeton") que s'ha d'anar a buscar a la Oficina de Turisme que està en front del pàrquing, el que fa que només estigui operativa en horari d'atenció al públic; creiem que seria més funcional si agafés directament la moneda (3€ per ús).
Ara, ja a caseta, a pensar en el proper destí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada