Aquest cap de setmana llarg de la Diada tornem a una de les nostres zones preferides dels Pirineus, La Cerdanya, però en aquesta ocasió creuem la frontera i ens dedicarem a les comarques franceses de la Cerdagne i el Capcir.
Portem dues rutes de senderisme a la recàmera, però tot dependrà del temps...
Com era d'esperar, el dia que volem enllestir ràpid per no retrassar la sortida és el dia que a la feina surten imprevistos...però a les 19:00 h estem ja plantats davant de ca la iaia per recollir a l'infiltrat de la sortida. El meu germà Alex s'afegeix a les caminades.
Com ja va sent habitual les nenes es queden a casa, i la Nana també, pobreta ja amb els seus 15 anys no està per a gaires esforços
Per guanyar temps descartem la NII i agafem l'autopista fins a Perpignan, on empalmem amb la N116 que ens pujarà fins a Mont-Louis.
Ens havíem plantejat de pernoctar-hi, però ja posats acabem de tirar i arribem a la zona superior de l'estació d'esquí de Font-Romeu, el pàrquing de Col del Pam, just a les 22:00 h.
L'explanada està totalment a les fosques, fem una volta de reconeixement i ens posem on ens sembla que està més planer. De moment veiem que quatre autocaravanes passarem la nit aquí.
Mentre en Manel s'ocupa de treure les gosses i posar els enfosquidors de la cabina nosaltres ens ocupem de la intendència de cuina: l'Alex organitza la nevera i la bodega i jo preparo un sopar ràpid, fajitas (darrerament hem canviat la preferència dels burritos per les fajitas...amb uns paquets de pollastre a tallets ja cuinat del Mercadona es fan en un moment!)
Una estona de sobretaula i cap al llit que estem cansats
No fa fred però tampoc ens sobra el sac, quina diferència de fa poc més de 15 dies quan estàvem suant la cansalada per terres aragoneses.
A les 7:30 comença a despuntar el dia, i en Manel (que no pot estar al llit despert ni dos segons) surt amb les gosses i aprofita per fer unes fotos. Els altres ens quedem fent el ronso una estona més.
Fem un esmorzar lleuger, agafem les motxilles i ens disposem a fer una ruta de senderisme, o randonnée - com diuen els francesos - molt típica. La intenció inicial era haver pujat amb la autocaravana fins al llac de Les Bouillouses i des d'allà fer la ruta dels 12 llacs a peus del massís del Carlit, però fins a mitjans de setembre l'accès per carretera està prohibit als particulars durant el dia i has d'accedir-hi amb la navette. Així que farem la ruta pels llacs de la zona inferior, a on podem accedir des de la nostra posició, coneguts com Les étangs des Esquits.
Des d'el pàrquing seguim les indicacions marcades cap al Estany de la Pradella, on començarem el "boucle" al voltant dels altres 3 llacs, l'Estany Negre, l'Estany Llarg i l'Estany del Racó, arribant fins a la base del Llac de les Bouilloses.
Al sortir de la autocaravana ens trobem amb una companyia que no esperàvem, unes vaques es passegen pel pàrquing i just darrera l'autocaravana veïna hi ha una manada de cavalls menjant herba, que està fresqueta i mullada de la nit.
La ruta és molt maca i recomanable, amb algun tram de pujada, però perfectament assumible, i els paisatges a la vora dels estanys: espectaculars!
Estany de la Pradella
Estany Negre
Tots els detalls de la ruta els trobareu en el post:
VOLTA ALS ESTANYS DELS ESQUITS
Desprès de 4 hores d'excursió i 11,4 km a les botes tornem al punt de sortida. L'Alex i jo estem força baldats, en Manel com un gínjol!
Com el pla d'avui és anar a pernoctar a una de les granges de la guia France-Passion que està uns quilòmetres més amunt ja a la comarca del Capcir, a tocar el poble de Puyvalador, per demà fer una ruta per aquella zona, pleguem veles i anem cap allà disparats.
Dinarem al arribar...total hem menjat un bon entrepà fa una estona..
Poc més de mitja hora i ja hi som, però no tenim sort. Els propietaris es veu que no viuen aquí, només és una nau on guarden la maquinària i sembla que a la part posterior un porxo habilitat com a botiga, però no puc acostar-me a mirar si hi ha alguna nota, amb les pluges dels darrers dies està tot ben embarrat!
I la zona d'herba on es suposa que acullen a les autocaravanes està ocupada per un tractor.
Però, avantatges de les cases rodants, recalculem la jornada en un tres i no res, anem cap al pàrquing de l'estació d'esquí de Formiguères, i demà caminarem per allà.
A Formiguères les autocaravanes són ben rebudes, inclús en temporada de neu. Seguim la indicació cap a la zona del pàrquing marcada per els nostres vehicles (P3).
Com hi ha bastants cotxes en l'extrem més proper a l'edifici d'acollida i bar ens posem a l'extrem contrari, desprès quan marxin ja veurem si ens interessa moure'ns, però aquí estem ben anivellats.
Ens posem còmodes i mentre es cou el risotto de verdures i bolets que tenim per dinar fem un pica-pica. Desprès de la caminada tenim una sed...que corrin els quintos fresquets!!
Com hem començat a dinar tard la sobretaula s'allarga i quan ens adonem son volts de les sis de la tarda, ja se'ns ha passat l'hora de la migdiada.
S'ha de dir que hem passat una bona estona intentant sintonitzar la tele, des de que la vàrem canviar no hi ha manera de pillar canals...
- vaig llegir que pel canvi de sistema d'emisió dels formats digitals només es sintonitzava si tenies l'antena perfectament enfocada al repetidor, i clar això en una autocaravana és complicat: com saps on és el repetidor en cada un dels llocs on aparques?? Aquestes vacances no vam tenir problemes per veure tots els canals a Vitòria, però en els altres llocs res de res (la veritat és que ja desmotivats sempre connectem el disc dur amb pel·lícules), i al arribar a Figueres de tornada ho vam provar al pàrquing i de seguida va sintonitzar tot, així que no és problema de la tele ni de l'antena...potser aquí entre muntanyes no es pilla res? Demà ho provarem a Puigcerdà a veure que passa...CONTINUARÀ -
Quan comença a caure el sol marxen els darrers cotxes del pàrquing, i ens quedem acompanyats per una camper a l'altre extrem de l'esplanada i una auto que acaba d'arrivar fa una estona.
Pensàvem que podríem comprar carn a la granja de France-Passion per fer una barbacoa, doncs és una explotació de vaques de raça llemosina, però avançant-nos als imprevistos portava uns filets al congelador, que ja he tret fa unes hores, i els fem per sopar acompanyats d'uns pebrots de Padrón del nostre hortet urbà...que piquen d'allò més.
Ha refrescat força i, desprès de les dutxes que ens han sentat de meravella, notem una mica de fredor, així que matem dos ocells d'un tret: poso en marxa la calefacció per fer la proba pre-hivern i arribem a una temperatura interior de confort ideal per sopar i mirar una estona la tele (l'Alex ha portat el disc dur carregat de pel·lícules, i acabem empassant-nos una de riure, dolenta!!)
Uns xupitos finals com a recompensa per la caminada i anem cap al sobre que estem més que baldats!
Demà farem una ruta més curteta.
Repetim la rutina del dia anterior...en Manel salta del llit, jo miro el rellotje (falta poc per les 8:00 h), baixo una mica la persianeta de la finestra dels peus del llit i veig que el sol comença a sortir rera les muntanyes. Em fa mandra fins i tot agafar el mòvil per fer unes fotos...em torno a enroscar sota el sac i faig el ronso una estona més. Avui no tenim cap pressa.
Desprès d'esmorzar ens posem en ruta.
Com no portem cap trajecte preparat decidim enfilar pistes amunt i anar improvitzant per a la baixada per l'altra banda de l'estació.
Ben passades les nou ens posem en ruta i fem el següent trajecte:
-- Trajecte: 7,2 km
Tots els detalls de la ruta els trobareu en el post:
VOLTA A L'ESTACIÓ D'ESQUÍ DE FORMIGUERES
Abans del migdia ja tornem a ser al pàrquing, en Manel ens volia fer pujar a dalt de tot de l'estació, on arriba el telecadira de Serre de Maury (cota: + 2.320 m), pero l'Alex i jo ens hem revelat i hem anat directes a la zona alta de la Calmazeille (cota: + 2.095 m) on hem parat un estona i ens hem menjat els entrepans amb unes bones vistes.
Recollim tot i posem rumb cap a Puigcerdà, però abans hem d'omplir dipòsits, i a mig camí pararem a l'àrea d'autocaravanes de Mont-Louis, la que ens cau més a prop i gratuïta, doncs el punt de servei de Sallaigouse funciona amb "jeton" i sempre que hi anem trobem la Oficina de Turisme tancada, i és on es compra la fitxa...
Ubicació curiosa del punt de servei de Mont-Louis.
Amb els deures fets creuem la frontera i ens dirigim de cap cap al pàrquing on hem pernoctat en les nostres darreres parades a la capital de la Cerdanya.
El pàrquing és petit i les places laterals ja estan ocupades, així que de moment ens situem al carrer, on també es pot aparcar en el lateral.
I, mentre jo començo a fer el dinar (fideos xinos amb pollastre i verdures), els nois intenten orientar la antena...
- No hi ha manera! Encaren l'antena en la mateixa direcció que les que tenen els teulats de les cases, una mica a la dreta, una mica a l'esquerra i no hi ha ta tia. Estem a prop d'uns arbres, però alguna senyal hauria d'arribar?!
Finalment es rendeixen i tornem a posar una peli del disc dur ... -
Com que l'objectiu que ens queda per a avui és anar a sopar a un restaurant argentí que en Manel va reservar ahir, ens ho agafem amb mooolta calma.
Dinar, cafè, sobretaula, migdiada, dutxa,
- I mentre en Manel surt amb les gosses i l'Alex s'està empolainant al lavabo, jo (tossuda) torno a pujar l'antena, la poso en paral·lel als arbres, i trec el cable de la presa i ho torno a connectar...i agafo 6 canals!!
Pensem entre tots que deu ser el cable que està fet malbé, o com és el mateix que vam posar a l'estrenar la auto ja té els seus anyets i potser amb el canvi digital s'havia d'haver canviat... -
Rondant les set baixem cap al centre i ens dediquem a fer una volta pels carrers comercials per acabar fent un vinet a la plaça, que realment són dues: La Plaça dels Herois (la zona que queda a tocar del Casino) i la Plaça de Santa Maria (que ocupa l'espai de l'antiga Església de Santa Maria, derruïda durant la guerra civil i de la que només queda en peu el campanar)
Asseguts, com de costum, a la terrassa del Sol i Sombra (o com el coneixem nosaltres, "el gallego", doncs la familia que el regenta son gallecs i fan plats típics d'allà com el lacon o caldo) veiem passar la gent mentre degustem l'Albariño. Ens fem creus, Puigcerdà està a petar de gent!!!
Xino-xano baixem cap al restaurant, La Pampa, que està a la zona baixa de la ciutat (ja anem pensant que amb la panxa plena patirem desprès per tornar a pujar). En Manel va triar aquest restaurant desprès de llegir bons comentaris al Tripadvisor, i desprès de la nostra experiència ens hem de refermar en ells.
Bon tracte, la carn i unes empanadilles espectaculars i una molt bona relació qualitat/preu.
Ho anotem per les properes estades a Puigcerdà.
Vacio i entrama - Provoleta (formatge a la brasa) - Empanadilla criolla
Bé, la pujada no ens costa tant com pensàvem i aviat ens plantem una altra vegada al pàrquing, travessant la vila i vorejant el llac.
- En Manel ha aprofitat a la tarda que hem passat per davant d'un basar i ha comprat un cable nou per l'antena, i el primer que han fet al arribar és fer el canvi i provar...quan de sobte l'Alex s'ha adonat que el cable (al igual que el que teníem) té les preses mascle-femella, i que la base d'antena de la auto és femella i la de la TV també, així que necessitaríem o un acople per els cables o un cable mascle-mascle!!
Tot de cop totes les mirades recauen sobre la meva figura, hem estat un any intentant sintonitzar amb el cable endollat a un forat de la tv que no li corresponia (sortida coaxial)???!!! Em faig creus, si la vaig provar a casa abans de montar-la, quina vergonya, com he pogut fer una pifia així?
Rialles, rialles, i riallades que els hi duraran molt de temps...
Finlement, desprès de varies anades i vingudes durant la tarda, set vehicles farem nit al pàrquing. Tanquem llums i a dormir.
Ens aixequem sota un cel blau intens.
Hem de fer camí de tornada cap a casa, però abans de marxar ens ve de gust baixar a esmorzar al centre i fer una volta pel mercat de verdura, a veure si trobem alguns bolets per comprar.
Al passar pel Parc Schierbeck no puc evitar parar-me a fotografiar el llac, i serà que no tinc fotos d'aquest indret!
A diferència de les altres vegades l'aigua de la riba està clara i es veu el fons. En Manel ens comenta que va llegir que fa poc que ho van drenar i buidar completament per netejar i eliminar les especies invasores de peixos...doncs si que s'ha notat la feina.
Amb una bona xocolata calenta a la panxa, però sense bolets, abandonem Puigcerdà i decidim baixar per La Collada per fer canvi d'aigües a l'àrea d'autocaravanes de Ripoll.
A mig camí en Manel ja rondina dient que es millor tornar per França...ho tindrem en compte per a la propera.
L'àrea de Ripoll està fins a la bandera de autos, i el punt de servei ocupat i amb un segon vehicle fent cua, tirarem fina a Sant Joan de les Abadesses.
Ja coneixem l'àrea de Sant Joan, de parades anteriors, però les branques del pi que hi ha al cantó de la plataforma de descarrega de grises han crescut bastant i no ens podem situar bé dons no ens queda prou alçada. Omplim d'aigua, netejo el químic i marxem sense poder buidar les grises.
Hem d'estar agraïts al municipi per l'existencia de l'àrea gratuïta, però ja que està que podin una mica els arbres, perquè algun no ha tingut gaires miraments i per no ficar-se sota l'arbre a buidat regalimant tota l'aigua per fora de la plataforma!
Aprofitem una rentada ràpida abans de deixar LaCargoleta al garatge per buidar les aigües de les dutxes d'ahir a la reixa del rentador.
I a pensar en la propera sortida del cap de setmana llarg del Pilar, a veure on ens porta la carretera.
Portem dues rutes de senderisme a la recàmera, però tot dependrà del temps...
Dijous, 10 de setembre: FIGUERES - FONT-ROMEU (141 km)
Com era d'esperar, el dia que volem enllestir ràpid per no retrassar la sortida és el dia que a la feina surten imprevistos...però a les 19:00 h estem ja plantats davant de ca la iaia per recollir a l'infiltrat de la sortida. El meu germà Alex s'afegeix a les caminades.
Com ja va sent habitual les nenes es queden a casa, i la Nana també, pobreta ja amb els seus 15 anys no està per a gaires esforços
Per guanyar temps descartem la NII i agafem l'autopista fins a Perpignan, on empalmem amb la N116 que ens pujarà fins a Mont-Louis.
Ens havíem plantejat de pernoctar-hi, però ja posats acabem de tirar i arribem a la zona superior de l'estació d'esquí de Font-Romeu, el pàrquing de Col del Pam, just a les 22:00 h.
L'explanada està totalment a les fosques, fem una volta de reconeixement i ens posem on ens sembla que està més planer. De moment veiem que quatre autocaravanes passarem la nit aquí.
Mentre en Manel s'ocupa de treure les gosses i posar els enfosquidors de la cabina nosaltres ens ocupem de la intendència de cuina: l'Alex organitza la nevera i la bodega i jo preparo un sopar ràpid, fajitas (darrerament hem canviat la preferència dels burritos per les fajitas...amb uns paquets de pollastre a tallets ja cuinat del Mercadona es fan en un moment!)
Una estona de sobretaula i cap al llit que estem cansats
No fa fred però tampoc ens sobra el sac, quina diferència de fa poc més de 15 dies quan estàvem suant la cansalada per terres aragoneses.
Divendres, 11 de setembre: FONT-ROMEU - PUYVALADOR - FORMIGUÈRES (34 km)
A les 7:30 comença a despuntar el dia, i en Manel (que no pot estar al llit despert ni dos segons) surt amb les gosses i aprofita per fer unes fotos. Els altres ens quedem fent el ronso una estona més.
Fem un esmorzar lleuger, agafem les motxilles i ens disposem a fer una ruta de senderisme, o randonnée - com diuen els francesos - molt típica. La intenció inicial era haver pujat amb la autocaravana fins al llac de Les Bouillouses i des d'allà fer la ruta dels 12 llacs a peus del massís del Carlit, però fins a mitjans de setembre l'accès per carretera està prohibit als particulars durant el dia i has d'accedir-hi amb la navette. Així que farem la ruta pels llacs de la zona inferior, a on podem accedir des de la nostra posició, coneguts com Les étangs des Esquits.
Des d'el pàrquing seguim les indicacions marcades cap al Estany de la Pradella, on començarem el "boucle" al voltant dels altres 3 llacs, l'Estany Negre, l'Estany Llarg i l'Estany del Racó, arribant fins a la base del Llac de les Bouilloses.
Al sortir de la autocaravana ens trobem amb una companyia que no esperàvem, unes vaques es passegen pel pàrquing i just darrera l'autocaravana veïna hi ha una manada de cavalls menjant herba, que està fresqueta i mullada de la nit.
La ruta és molt maca i recomanable, amb algun tram de pujada, però perfectament assumible, i els paisatges a la vora dels estanys: espectaculars!
Estany de la Pradella
Estany Negre
Tots els detalls de la ruta els trobareu en el post:
Desprès de 4 hores d'excursió i 11,4 km a les botes tornem al punt de sortida. L'Alex i jo estem força baldats, en Manel com un gínjol!
Com el pla d'avui és anar a pernoctar a una de les granges de la guia France-Passion que està uns quilòmetres més amunt ja a la comarca del Capcir, a tocar el poble de Puyvalador, per demà fer una ruta per aquella zona, pleguem veles i anem cap allà disparats.
Dinarem al arribar...total hem menjat un bon entrepà fa una estona..
Poc més de mitja hora i ja hi som, però no tenim sort. Els propietaris es veu que no viuen aquí, només és una nau on guarden la maquinària i sembla que a la part posterior un porxo habilitat com a botiga, però no puc acostar-me a mirar si hi ha alguna nota, amb les pluges dels darrers dies està tot ben embarrat!
I la zona d'herba on es suposa que acullen a les autocaravanes està ocupada per un tractor.
Però, avantatges de les cases rodants, recalculem la jornada en un tres i no res, anem cap al pàrquing de l'estació d'esquí de Formiguères, i demà caminarem per allà.
A Formiguères les autocaravanes són ben rebudes, inclús en temporada de neu. Seguim la indicació cap a la zona del pàrquing marcada per els nostres vehicles (P3).
Com hi ha bastants cotxes en l'extrem més proper a l'edifici d'acollida i bar ens posem a l'extrem contrari, desprès quan marxin ja veurem si ens interessa moure'ns, però aquí estem ben anivellats.
Ens posem còmodes i mentre es cou el risotto de verdures i bolets que tenim per dinar fem un pica-pica. Desprès de la caminada tenim una sed...que corrin els quintos fresquets!!
Com hem començat a dinar tard la sobretaula s'allarga i quan ens adonem son volts de les sis de la tarda, ja se'ns ha passat l'hora de la migdiada.
S'ha de dir que hem passat una bona estona intentant sintonitzar la tele, des de que la vàrem canviar no hi ha manera de pillar canals...
- vaig llegir que pel canvi de sistema d'emisió dels formats digitals només es sintonitzava si tenies l'antena perfectament enfocada al repetidor, i clar això en una autocaravana és complicat: com saps on és el repetidor en cada un dels llocs on aparques?? Aquestes vacances no vam tenir problemes per veure tots els canals a Vitòria, però en els altres llocs res de res (la veritat és que ja desmotivats sempre connectem el disc dur amb pel·lícules), i al arribar a Figueres de tornada ho vam provar al pàrquing i de seguida va sintonitzar tot, així que no és problema de la tele ni de l'antena...potser aquí entre muntanyes no es pilla res? Demà ho provarem a Puigcerdà a veure que passa...CONTINUARÀ -
Quan comença a caure el sol marxen els darrers cotxes del pàrquing, i ens quedem acompanyats per una camper a l'altre extrem de l'esplanada i una auto que acaba d'arrivar fa una estona.
Pensàvem que podríem comprar carn a la granja de France-Passion per fer una barbacoa, doncs és una explotació de vaques de raça llemosina, però avançant-nos als imprevistos portava uns filets al congelador, que ja he tret fa unes hores, i els fem per sopar acompanyats d'uns pebrots de Padrón del nostre hortet urbà...que piquen d'allò més.
Ha refrescat força i, desprès de les dutxes que ens han sentat de meravella, notem una mica de fredor, així que matem dos ocells d'un tret: poso en marxa la calefacció per fer la proba pre-hivern i arribem a una temperatura interior de confort ideal per sopar i mirar una estona la tele (l'Alex ha portat el disc dur carregat de pel·lícules, i acabem empassant-nos una de riure, dolenta!!)
Uns xupitos finals com a recompensa per la caminada i anem cap al sobre que estem més que baldats!
Demà farem una ruta més curteta.
Dissabte, 12 de setembre: FORMIGUÈRES - MONT-LOUIS - PUIGCERDÀ (43 km)
Repetim la rutina del dia anterior...en Manel salta del llit, jo miro el rellotje (falta poc per les 8:00 h), baixo una mica la persianeta de la finestra dels peus del llit i veig que el sol comença a sortir rera les muntanyes. Em fa mandra fins i tot agafar el mòvil per fer unes fotos...em torno a enroscar sota el sac i faig el ronso una estona més. Avui no tenim cap pressa.
Desprès d'esmorzar ens posem en ruta.
Com no portem cap trajecte preparat decidim enfilar pistes amunt i anar improvitzant per a la baixada per l'altra banda de l'estació.
Ben passades les nou ens posem en ruta i fem el següent trajecte:
-- Trajecte: 7,2 km
Tots els detalls de la ruta els trobareu en el post:
Abans del migdia ja tornem a ser al pàrquing, en Manel ens volia fer pujar a dalt de tot de l'estació, on arriba el telecadira de Serre de Maury (cota: + 2.320 m), pero l'Alex i jo ens hem revelat i hem anat directes a la zona alta de la Calmazeille (cota: + 2.095 m) on hem parat un estona i ens hem menjat els entrepans amb unes bones vistes.
Recollim tot i posem rumb cap a Puigcerdà, però abans hem d'omplir dipòsits, i a mig camí pararem a l'àrea d'autocaravanes de Mont-Louis, la que ens cau més a prop i gratuïta, doncs el punt de servei de Sallaigouse funciona amb "jeton" i sempre que hi anem trobem la Oficina de Turisme tancada, i és on es compra la fitxa...
Ubicació curiosa del punt de servei de Mont-Louis.
Amb els deures fets creuem la frontera i ens dirigim de cap cap al pàrquing on hem pernoctat en les nostres darreres parades a la capital de la Cerdanya.
El pàrquing és petit i les places laterals ja estan ocupades, així que de moment ens situem al carrer, on també es pot aparcar en el lateral.
I, mentre jo començo a fer el dinar (fideos xinos amb pollastre i verdures), els nois intenten orientar la antena...
- No hi ha manera! Encaren l'antena en la mateixa direcció que les que tenen els teulats de les cases, una mica a la dreta, una mica a l'esquerra i no hi ha ta tia. Estem a prop d'uns arbres, però alguna senyal hauria d'arribar?!
Finalment es rendeixen i tornem a posar una peli del disc dur ... -
Com que l'objectiu que ens queda per a avui és anar a sopar a un restaurant argentí que en Manel va reservar ahir, ens ho agafem amb mooolta calma.
Dinar, cafè, sobretaula, migdiada, dutxa,
- I mentre en Manel surt amb les gosses i l'Alex s'està empolainant al lavabo, jo (tossuda) torno a pujar l'antena, la poso en paral·lel als arbres, i trec el cable de la presa i ho torno a connectar...i agafo 6 canals!!
Pensem entre tots que deu ser el cable que està fet malbé, o com és el mateix que vam posar a l'estrenar la auto ja té els seus anyets i potser amb el canvi digital s'havia d'haver canviat... -
Rondant les set baixem cap al centre i ens dediquem a fer una volta pels carrers comercials per acabar fent un vinet a la plaça, que realment són dues: La Plaça dels Herois (la zona que queda a tocar del Casino) i la Plaça de Santa Maria (que ocupa l'espai de l'antiga Església de Santa Maria, derruïda durant la guerra civil i de la que només queda en peu el campanar)
Asseguts, com de costum, a la terrassa del Sol i Sombra (o com el coneixem nosaltres, "el gallego", doncs la familia que el regenta son gallecs i fan plats típics d'allà com el lacon o caldo) veiem passar la gent mentre degustem l'Albariño. Ens fem creus, Puigcerdà està a petar de gent!!!
Xino-xano baixem cap al restaurant, La Pampa, que està a la zona baixa de la ciutat (ja anem pensant que amb la panxa plena patirem desprès per tornar a pujar). En Manel va triar aquest restaurant desprès de llegir bons comentaris al Tripadvisor, i desprès de la nostra experiència ens hem de refermar en ells.
Bon tracte, la carn i unes empanadilles espectaculars i una molt bona relació qualitat/preu.
Ho anotem per les properes estades a Puigcerdà.
Vacio i entrama - Provoleta (formatge a la brasa) - Empanadilla criolla
Bé, la pujada no ens costa tant com pensàvem i aviat ens plantem una altra vegada al pàrquing, travessant la vila i vorejant el llac.
- En Manel ha aprofitat a la tarda que hem passat per davant d'un basar i ha comprat un cable nou per l'antena, i el primer que han fet al arribar és fer el canvi i provar...quan de sobte l'Alex s'ha adonat que el cable (al igual que el que teníem) té les preses mascle-femella, i que la base d'antena de la auto és femella i la de la TV també, així que necessitaríem o un acople per els cables o un cable mascle-mascle!!
Tot de cop totes les mirades recauen sobre la meva figura, hem estat un any intentant sintonitzar amb el cable endollat a un forat de la tv que no li corresponia (sortida coaxial)???!!! Em faig creus, si la vaig provar a casa abans de montar-la, quina vergonya, com he pogut fer una pifia així?
Rialles, rialles, i riallades que els hi duraran molt de temps...
Finlement, desprès de varies anades i vingudes durant la tarda, set vehicles farem nit al pàrquing. Tanquem llums i a dormir.
Diumenge, 13 de setembre: PUIGCERDÀ - FIGUERES (141 km)
Ens aixequem sota un cel blau intens.
Hem de fer camí de tornada cap a casa, però abans de marxar ens ve de gust baixar a esmorzar al centre i fer una volta pel mercat de verdura, a veure si trobem alguns bolets per comprar.
Al passar pel Parc Schierbeck no puc evitar parar-me a fotografiar el llac, i serà que no tinc fotos d'aquest indret!
A diferència de les altres vegades l'aigua de la riba està clara i es veu el fons. En Manel ens comenta que va llegir que fa poc que ho van drenar i buidar completament per netejar i eliminar les especies invasores de peixos...doncs si que s'ha notat la feina.
Amb una bona xocolata calenta a la panxa, però sense bolets, abandonem Puigcerdà i decidim baixar per La Collada per fer canvi d'aigües a l'àrea d'autocaravanes de Ripoll.
A mig camí en Manel ja rondina dient que es millor tornar per França...ho tindrem en compte per a la propera.
L'àrea de Ripoll està fins a la bandera de autos, i el punt de servei ocupat i amb un segon vehicle fent cua, tirarem fina a Sant Joan de les Abadesses.
Ja coneixem l'àrea de Sant Joan, de parades anteriors, però les branques del pi que hi ha al cantó de la plataforma de descarrega de grises han crescut bastant i no ens podem situar bé dons no ens queda prou alçada. Omplim d'aigua, netejo el químic i marxem sense poder buidar les grises.
Hem d'estar agraïts al municipi per l'existencia de l'àrea gratuïta, però ja que està que podin una mica els arbres, perquè algun no ha tingut gaires miraments i per no ficar-se sota l'arbre a buidat regalimant tota l'aigua per fora de la plataforma!
Aprofitem una rentada ràpida abans de deixar LaCargoleta al garatge per buidar les aigües de les dutxes d'ahir a la reixa del rentador.
I a pensar en la propera sortida del cap de setmana llarg del Pilar, a veure on ens porta la carretera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada