Vacances agost-2011
Comencem la darrera etapa de les vacances, ens dirigim a la Galícia interior. La previsió es estar dos dies descobrint la Ribeira Sacra i després enfilar ja cap a casa en dues jornades.
Ver Galicia 2011 en un mapa más grande
La nit ha estat tranquil·la. Quan mirem per la finestra els nostres "veïns" ja estan preparant l'esmorzar. Han muntat una paradeta amb una taula petita de càmping i el fogonet. Les nenes pregunten com és que viatgen així, que si no es dutxen! Els hi dic que segurament no han trobat hotel, o potser el pressupost per les vacances s'ha acabat abans d'hora i van a l'aventura.
El planning del dia és seguir la ruta "dels monestirs" que surt detallada en un dossier d'informació, molt complert, que vaig descarregar de la web de turisme de la Ribeira Sacra. Som-hi !
Deixem Ribadavia en direcció Ourense, la carretera segueix el curs del riu Miño. Quan arribem a Orense tenim la intenció de fer un parada curta, però el pàrquing que porto al GPS queda lluny del centre, són les termes que queden a les afores, i quan parem a preguntar a una parella de municipals que veiem al carrer ens diuen que no podem pernoctar! Els hi demanem que només volem "estacionar" una estona per fer un volt i marxar, però en vistes de les poques ganes que tenen d'ajudar, són incapaços d'indicar-nos algun lloc on aparcar una estona, passem de llarg.
Travessem la ciutat i comencem a pujar per la OU-536 en direcció a Esgos fins que trobem el trencant que ens indica la direcció del nostre primer destí, el monestir de San Pedro de Rocas, girem a l'esquerra en la OU-0509 (el rètol marca 5 km). La carretera és sinuosa i molt estreta i ens porta fins un petit pàrquing que dóna accés al monestir.
Accedim al monestir per una edificació més moderna adossada a la primitiva, que data del s. VI. Actualment és la seu de la Oficina de Turisme de la Ribeira Sacra a Esgos.
En les diferents sales podem observar una mostra de cultura, estris, mapes i informació de la zona.
Després sortim a l'exterior i rodejant l'edifici anem cap a la part posterior, on un arc tallat a la roca ens dona pas a l'antiga església, considerada un dels temples cristians més antics que es coneixen. El campanar es situa a la part superior d'aquesta roca, que dóna nom al lloc...
L'edifici està excavat a la roca natural.
Una vegada a l'interior ens sorprèn lo antic que és, la presencia dels primers ocupants del lloc data de l'any 573, segons les inscripcions tallades en una làpida que actualment es conserva al Museu Arqueològic Provincial.
En totes les cambres trobem a terra els forats dels antics sepulcres, excavats directament sobre la roca.
L'ambient és fosc, humit i lúgubre.
Tornem a l'exterior i per un petit arc accedim a un pati que fins fa poc s'utilitzava com a cementiri parroquial. Unes antigues i gastades escales tallades a la roca ens permeten l'accès a la zona superior just per sobre l'arc.
Donem per acabada la visita i marxem cap el pròxim destí: el monestir de de Santo Estevo de Ribas de Sil.
Desfem camí des del pàrquing fins a la OU-0509 i continuem fins a Luintra on enllacem la OU-0508 en direcció a Parada de Sil. A pocs quilòmetres un rètol ens indica que hem d'agafar un trencant a mà esquerre per arribar al monestir, actualment reconvertit en Parador Nacional de Turisme.
La carretera torna a ser molt estreta, no sabem si hi haurà alguna zona per poder aparcar. Quan veiem que ja estem molt a prop del monestir, la carretera queda més amunt i ja es veuen els edificis, ens parem al lateral, on una fila de cotxes ja estan aparcats. Baixo en una correguda a mirar si podem continuar.
La carretera s'acaba un centenar de metres més avall, i l'únic espai disponible es una petita placeta on una furgoneta de repartiment del Parador està intentant fer maniobres per girar. Torno a pujar, ara no tan lleugera ! En Manel arracona la "Cargoleta" tant com pot cap a la paret lateral i anem cap el monestir.
Les nenes agafen els patinets i aprofiten la baixada, mentre jo faig les primeres fotos als teulats.
Un cop a baix una plaça dona accés al monestir i l'església. El petit poble deu estar en festes doncs hi ha muntada la típica barra de bar d'envelat on la gent comença a fer el vermut, són quasi bé la una del migdia.
Primer ens dirigim a l'església travessant el petit cementiri que ocupa la part dreta de la plaça, tocant a la seva façana. Recorrem l'interior, però desprès de la màgia que desprenia San Pedro de Rocas, aquesta no ens crida gaire l'atenció.
Entrem al monestir, no sabem si es pot visitar, i com que sembla que està tot destinat a Parador només passegem pel Claustre principal.
Abans de tornar a la auto recuperem forces amb un "vino" i unes olivetes a la plaça.
Es hora de dinar però aquí no ens podem quedar, ho farem de camí del tercer destí del dia: el monestir de Santa Cristina de Ribas de Sil.
Tornem a la OU-0508 que a partir d'ara segueix el curs del riu Sil, hem arribat a la zona coneguda com Canóns do Sil, i en pocs quilòmetres trobem una indicació a la carretera que marca Miradoiro de Cabezoá, al mateix peu d'aquesta. Aparquem al lateral, on el voral ho permet, i baixem a fer un cop d'ull.
Les vistes des de la plataforma del mirador són espectaculars ! El riu corre encaixonat entre les muntanyes..
Fem un munt de fotos i continuem en busca d'una ombra per dinar. Quan arribem a Parada de Sil deixem la OU-0508 i un trencat a l'esquerra ens porta direcció a Castro i al monestir de Santa Cristina.
Trobem un bon lloc per parar a dinar en una petita zona de pícnic, amb una taula, davant d'una ermita a peu de carretera. Les nenes volen menjar fora, però quan surten amb un bol d'olives per picar mentre escalfo el dinar comencen a aparèixer un munt de mosques, tornen disparades cap a dins!
Dinem tranquil·lament a l'ombra d'uns grans arbres.
Desprès d'un cafetó i una estona de descans continuem cap a Santa Cristina.
La Beti i la Nana han fet una bona migdiada sota l'arbre, a elles no els hi molesten les mosques.
El paisatge que podem veure des de la carretera que ens porta al monestir és impressionant. Estem de ple als Canóns do Sil, i el riu corre tranquil al fons, encaixat entre les vessants de les dues muntanyes.
Tot d'una les branques dels arbres tapen el sol, entrem en un bosc i la carretera acaba als peus de l'antic monestir, rodejat de vegetació. L'únic cotxe marxa quan nosaltres arribem, estem sols.
Comencem la visita entrant a l'església, un noi que està a l'entrada ens dóna uns fulletons informatius i ens diu que s'ha de pagar entrada: 1 €!!! (els 4) pels treballs de rehabilitació que s'estan portant a terme. Paguem gustosament.
Es va construir al s.XII i es va adossar a l'edifici original del monestir, que data del s. IX. La nau és petitona i conserva uns "frescos" que també s'estan restaurant.
Sortim de l'església i al cantó esquerre travessem la portada que dóna accés al claustre de l'antic monestir, només es conserven dues ales.
La construcció ha estat restaurada i uns altells de fusta permeten l'accés al pis superior.
Passegem. El silenci i la solitud ens envolten donant-li a aquesta antiga edificació un aire de misteri...
Tornem a la auto i marco al GPS el punt de pernocta d'avui, anem a l'àrea de Monforte de Lemos.
Desfem camí fins a Parada de Sil i deixem enrere la carretera que segueix els Canóns do Sil, i continuem per la OU-0604 fins a tornar a enllaçar amb la OU-536, que havíem deixat aquest matí a la alçada de Esgos. Arribats a Castro Cadelas trenquem a l'esquerre i tornem a anar en direcció al Sil per la OU-903.
El riu Sil és la frontera natural entre les dues províncies, Ourense i Lugo, i aprofitant que no hi ha trànsit ens parem a fer unes fotos des del centre del pont que el travessa.
Quan creuem el pont ja estem a la província de Lugo, la carretera comença a pujar i veiem les primeres vinyes, ocupant les vessants de la muntanya.
El GPS ens porta sense pèrdues a l'àrea de Monforte, que està amagada darrera un poliesportiu. El carreró d'accès no fa gaire bona pinta, a part de que a algun il·luminat se li ha ocorregut posar el "borne" a la vorera que dóna al poliesportiu, per fer-lo servir es talla el pas a qualsevol que vulgui entrar o sortir de l'àrea.
Per sort al final del carreró hi ha una explanada immensa que arriba fins a vora el riu que travessa la població.
Reculem fins el punt de servei i reomplim dipòsits, tenim sort que no passa ningú durant l'avituallament.
Desprès ocupem una plaça al cantó d'una autocaravana belga, els ocupants de la qual estan amb dues cadires vora el riu, degustant una cervesa.
Bé, desprès de tant de monestir toca una mica de ciutat. Un caminet que surt de l'àrea seguint la vora del riu Cabe ens porta cap el centre. Les gosses s'esveren al veure els ànecs que neden tranquil·lament sobre les fosques aigües del rierol.
En un no res arribem al "Ponte Vella" o també conegut com a Ponte Romano, encara que se sap que és d'origen medieval.
Passegem una estona i la rúa Cardenal ens porta fins a una gran plaça rectangular, coronada per la impressionat façana de la col·legiata de Nosa Señora da Antiga, on ens crida l'atenció una cigonya descansant tranquil·lament al seu niu.
Fem camí de tornada cap a l'àrea, però una taula a l'exterior de una vinoteca ens diu "seieu" i obeïm sense protestar. Vi i tapa !!
Un cop a l'àrea ens replantegem la pernocta, canviem de plans i optem per anar a dormir a Oseira on demà tenim previst visitar el monestir.
Els veïns belgues, estranyats, ens pregunten si marxem i d'on som. Estem una estona parlant, són molt simpàtics, encara que una mica "a lo belga" (nosaltres ja ens entenem). S'interessen pel monestir i pregunten si queda gaire lluny. L'home ens comenta que es comença a fer fosc i que les cerveses de la tarda li recomanen quedar-se on està, jaja, i que ja té l'antena encarada pel partit d'aquest vespre: Supercopa Madrid-Barça, ens havíem oblidat !!!
El GPS ens marca uns 50 km, però quan deixem la N-560 passat Chantada, a l'alçada de A Barrela ens fa agafar una carretereta que no marca cap indicació, molt estreta, que sembla que no s'acaba mai. Ens refiem d'ell, quin remei !, però estem enmig del "no res" i comença a fosquejar. Quan marca 1 km per arribar a destí encara estem entre muntanyes, sense que es vegi cap indici d'edificacions, això si, els rètols ens marquen que seguim el Camino de Santiago. Les nenes no diuen res, van amb els ulls com plats mirant per la finestra i segur que pensen que ens hem perdut.
De cop, en un canvi de rasant de la carretera apareix el poble, i al girar la corba veiem els campanars del Monestir d'Oseira...hem arribat (respiro).
A un cantó de carretera hi ha un pàrquing amb zona de cotxes i busos, però seguint les indicacions de la guia de España Discovery que vaig comprar a en Nico d'ACpasion pugem una petita rampa que hi ha a l'altre cantó de carretera, que dona accés al monestir. Sembla que el lloc previst de pernocta és al cantó de la tàpia que ens separa del cementiri, no hi ha ningú més.
Aparquem i accedeixo caminant al recinte, entrant en un gran pati amb jardins i vaig fins el portal d'entrada. Està tancat i no es veu a ningú.
Ens quedem al lloc.
I en Manel prega perquè tinguem senyal de TV per poder veure el partit !!!
I si el veiem, i guanya el Barça, 3-2..
Ens despertem plàcidament desprès d'una nit molt tranquil·la i silenciosa, pernoctar en llocs així val la pena!
En el monestir encara hi viu una comunitat de monjos cistercencs i en Manel diu que els ha sentit cantar de matinada, jo no m'he adonat de res...
Les nenes es queden dormint una estona més i nosaltres aprofitem per anar a mirar l'horari de visites i esmorzar en una tasca que trobem a un típic carrer empedrat al cantó del monestir. Comprem uns xoriços de León que fan una bona pinta !, per emportar cap a casa.
Tornem a la auto i fem temps fins les 11:00 h., que hem de començar la visita guiada. No es pot fer visita lliure.
Veiem gent que comença a entrar a la botiga-recepció del monestir i anem cap allà, però són d'un grup que sembla que estan allotjats a la Hospederia Monàstica del mateix monestir i fan una visita especial.
La nostra tampoc és una visita qualsevol, com que no hi ha ningú més tenim guia "personalitzat", una noia molt simpàtica que ens explica extensament la història i desprès ens passeja per sales i claustres.
No es poden fer fotos, així que només tenim imatges de l'accés al monestir, però dir que realment val la pena la seva visita, per alguna cosa és conegut com "el Escorial Gallego"
Ens acomiadem de la nostra guia i donem per finalitzada la darrera visita prevista d'aquestes vacances, ara comencem a tornar cap a casa. I ho farem seguint una part del Camí de Santiago.
Desfem camí fins a Chantada, ara el trajecte ens sembla molt més curt, i enllacem la N-560 fins el trencant que ens indica Portomarin, LU-633, on ja veiem la primera indicació que estem al "Camino".
Apareixen els primers pelegrins, el camí va a estones al cantó del voral dret, desprès desapareix entre la vegetació per tornar a aparèixer algun quilòmetre més lluny i creuar cap al voral esquerra de la carretera.
Molts van caminant, encara que també es veuen molts en bicicleta. De totes edats, inclús algun nen que ens sembla massa petit, en grup o solitaris...tots cap a Santiago. Nosaltres anem en sentit contrari.
El camí sens fa curt divagant sobre quan nosaltres farem el camí. La Núria diu que s'ha de caminar molt i que és massa petita, que la Sandra i el papa vagin caminant i nosaltres dues en cotxe !!
Arribem a Portomarin, poble que ha estat etapa dels pelegrins des de l'edat mitjana.
El poble original es va formar als dos cantons del pont que travessava el riu Miño, que junt amb el de Lugo i Ourense eren la única manera de travessar el riu sense fer servir una barca. Per això els peregrins passaven per aquesta ruta.
A la vora dreta estava Sant Joan de Portomarin i a la esquerre Sant Pere de Portomarin.
Però, l'any 1963 tot el poble va haver de ser reconstruït a la zona més alta de la vessant, alguns edificis importants es van traslladar pedra a pedra, com l'església de San Xoán i l'antic pont romà. La resta va quedar submergit per sempre sota les aigües del riu degut a la construcció l'embassament de Belesta, que va fer pujar el nivell i va inundar la zona.
Com ens fa por entrar cap el centre, per si trobem algun carrer molt estret ens parem en un pàrquing en línia a la zona exterior del casc antic, amb la casualitat que hem anat a parar al cantó de la piscina municipal. I, es clar, no tenim escapatòria. Les nenes es posen ràpidament el banyador i anem cap a l'entrada. La mateixa socorrista és la que atén i les deixa passar sense pagar, diu que si només estaran una horeta que no fa falta que paguem.
Mentre elles es banyen nosaltres aprofitem per passejar a les altres "nenes" i comprem quatre cosetes que falten en un petit "economato" que hi ha davant d'on hem aparcat. Parlant amb la noia de la botiga em diu que pugem una mica més pel carrer, que trobarem una zona amb arbres per dinar.
Dit i fet, recollim a les nenes a la piscina, han sortit abans d'hora doncs diuen que l'aigua estava molt freda !! I anem a dinar.
Aparquem a l'ombra d'uns plataners al cantó d'un petit parc infantil.
Avui ens permetem una petita migdiada.
Amb les piles recarregades anem caminant cap el centre, a fer un cafè. El carrer principal és una gran recta, amb arcades a banda i banda, que desemboca a la plaça on trobem l'edifici de l'Ajuntament en una de les cantonades i al bell mig l'església de Sant Xoán.
Fem el cafè a l'ombra de les voltes, observant el munt de pelegrins que van d'un cantó a l'altre. Uns mengen grans plats combinats del "menú peregrino", altres sembla que fan grupets explicant les anècdotes de la jornada, i molts fan cua a la farmàcia (suposo que per comprar pomades i venes pels peus).
Desprès d'aquesta estona de relax continuem el nostre "camí". Encarem cap a l'àrea de Sarria, on ens plantem en menys de mitja hora. El Camí ens ha acompanyat intermitentment.
L'àrea és gran i està a tocar d'unes instal·lacions esportives. Ens col·loquem i descansem una estona mentre les nenes van a investigar el rierol que passa per la part de darrera.
Per acabar la tarda anem passejant cap el centre històric, pugem per les estretes escales de la rúa Pedreira i enfilem la rúa Maior fins arribar a la part més alta de la vila on trobem les restes de l'antiga Fortalesa, només una torre queda en peu.
Una mica més allunyat queda el Monestir de la Magdalena, on es pot visitar l'església i el claustre, i les nenes aprofiten per fer les "models".
Parem una estona en una terrassa que trobem a una placeta, i continuem veiem passar pelegrins. La majoria d'edificis d'aquesta zona estan reconvertits en albergs i hostals.
Toquem diana i desprès de la operació "dipòsits" ens posem en ruta.
La carretera ens porta de pujada cap a l'Alto de Cebreiro a 1300 m. d'altitud. Conduïm per sobre els núvols.
A Pedrafita de Cebreiro agafem ja la autovia A-6, que circula paral·lela a l'antiga nacional. Fem la nostra parada típica dels viatges a Galícia a l'àrea de servei de Valcarce, estem ja a la província de León, i fem una ullada a la botiga de Productos del Bierzo, on comprem uns formatges i una caixa de vi.
Parlant de la zona decidim seguir el consell del tio Jose i anar a fer el vermut a la Posada Palacio de Canedo, a Cacabelos. Ens portem una grata sorpresa. És una antiga bodega totalment restaurada, en mig de grans extensions de vinyes, amb botiga dels seus propis envasats, tot productes del Bierzo, bodega que es pot visitar i com no, posada i restaurant.
Fem el toc a la planta superior, en una galeria amb vistes a les vinyes.
Abans de marxar no podem evitar fer unes compres...
La propera parada també ha estat consell del tio Jose, Lás Médulas. Arribem a l'hora de dinar.
Fa molta calor, volíem aprofitar per fer una petita ruta per la zona però ho descartem. Dinem amb finestres i claraboies obertes per que passi una mica d'aire, sembla que el clima hagi canviat de cop.
Las Médulas és una antiga mina d'or romana, en la que feien servir l'aigua canalitzada per desgastar i esmicolar la muntanya per poder extreure el valuós metall.
Desprès de dinar agafem forces i pugem fins el Mirador de Orellan. Abans d'arribar-hi trobem l'accés a la galeria de Orellán, paguem una mòdica entrada i ens donen un casc i una llanterna a cada un per fer el recorregut. Són uns 100 m. per un túnel sota terra totalment a les fosques, i molt fresc. Es tracta d'un antic conducte per on es transportava l'aigua.
La Núria s'agafa com una paparra! no li agrada gens la foscor.
Al final del túnel veiem la llum...La galeria queda tallada en mig de la muntanya, una barana de vidre ens separa de l'abisme.
Des de el forat es pot veure la plataforma del mirador a l'altre cantó de muntanya. I quan reculem per la galeria, pugem a dalt del mirador, i observem podem veure el petit forat on estàvem fa pocs minuts.
Les vistes són espectaculars.
Les muntanyes totalment "menjades" li donen un aspecte estrany al paisatge.
Tornem cap a la auto i continuem camí cap a Ponferrada, on en Manel ha quedat amb el seu amic Jose Antonio per veure's una estona. Les nenes i jo aprofitem la parada per anar a fer un volt a un gran centre comercial que queda prop d'on hem aparcat.
Per acabar la jornada arribem fins Astorga, on farem nit. L'àrea està a les afores, darrera la plaça de braus. Aparquem al cantó d'una família basca, que ens comenta que han estat tot un més per Portugal i que està molt bé.
Com ja hem visitat Astorga en altres ocasions ens quedem de relax a l'àrea, les nenes juguen una estona a "pales" i desprès sortim a passejar amb les gosses pel camp que queda a tocar.
Sopem i mirem una estona la tele.
Demà toca etapa de ruta.
Esmorzem aviat i buidem/omplim dipòsits (algun "warro" ha buidat el químic a l'aigüera de netes i està ben emboçat !)
Comencen els quilòmetres de tornada. Les nenes van dormitant a estones.
La carretera és molt familiar: León, Sahagun, Carrión de los Condes, Burgos, Osorno, Sasamon (en Manel vol parar a comprar formatge a la Cooperativa però ja portem els comprats al Bierzo). Passat Burgos deixem l'autopista i fem el tall fins a Logroño per la N-120 (a meitat del trajecte passa a ser la A-12 Autovia del Camino de Santiago).
És hora de dinar i parem a una àrea d'autopista entre Tudela i Zaragoza. Fa tanta calor que mengem molt ràpid. Quasi es pitjor obrir les finestres, l'aire sembla que crema. En aquestes ocasions les més "fresques" són les gosses, el garatge és la zona que més aguanta la frescor.
Sortim disparats amb l'aire condicionat de la cabina al màxim.
A l'alçada de Lleida parem a estirar les cames, encara fa molta calor però ara ja és més suportable.
Enfilem el tram final, dormirem a Vic i estrenarem la nova àrea d'autocaravanes.
Quan arribem a l'àrea quedem sorpresos, està molt bé, més que bé, però només hi ha tres autos italianes que van juntes.
Les nenes volen sopar fora però els italians han ocupat una gran taula de pícnic que hi ha a la zona central, així que muntem la nostra a la part posterior de l'autocaravana, sota uns arbres. I fem el sopar de "fi de festes" a la llum de les nostres noves espelmes anti-mosquit.
Les nenes estan cansades i es queden dormides mirant el DisneyChanel. Nosaltres ens quedem tranquil·lament a la fresca una estona més.
Esmorzem i recollim.
Començo a fer bosses amb la roba bruta i buido la nevera.
Anem al punt de servei, abans de marxar i deixem buits els dipòsits.
Ja només queden els pocs quilòmetres que ens separen de Figueres.
En Manel demà comença a treballar, jo encara tinc dos dies pel "zafarrancho" de tornada.
La rentadora traurà fum... Han estat unes bones i variades vacances.
Comencem la darrera etapa de les vacances, ens dirigim a la Galícia interior. La previsió es estar dos dies descobrint la Ribeira Sacra i després enfilar ja cap a casa en dues jornades.
Ver Galicia 2011 en un mapa más grande
Dimecres 17 d'agost: Ribadavia - Oseira (198 km)
La nit ha estat tranquil·la. Quan mirem per la finestra els nostres "veïns" ja estan preparant l'esmorzar. Han muntat una paradeta amb una taula petita de càmping i el fogonet. Les nenes pregunten com és que viatgen així, que si no es dutxen! Els hi dic que segurament no han trobat hotel, o potser el pressupost per les vacances s'ha acabat abans d'hora i van a l'aventura.
El planning del dia és seguir la ruta "dels monestirs" que surt detallada en un dossier d'informació, molt complert, que vaig descarregar de la web de turisme de la Ribeira Sacra. Som-hi !
Deixem Ribadavia en direcció Ourense, la carretera segueix el curs del riu Miño. Quan arribem a Orense tenim la intenció de fer un parada curta, però el pàrquing que porto al GPS queda lluny del centre, són les termes que queden a les afores, i quan parem a preguntar a una parella de municipals que veiem al carrer ens diuen que no podem pernoctar! Els hi demanem que només volem "estacionar" una estona per fer un volt i marxar, però en vistes de les poques ganes que tenen d'ajudar, són incapaços d'indicar-nos algun lloc on aparcar una estona, passem de llarg.
Travessem la ciutat i comencem a pujar per la OU-536 en direcció a Esgos fins que trobem el trencant que ens indica la direcció del nostre primer destí, el monestir de San Pedro de Rocas, girem a l'esquerra en la OU-0509 (el rètol marca 5 km). La carretera és sinuosa i molt estreta i ens porta fins un petit pàrquing que dóna accés al monestir.
Accedim al monestir per una edificació més moderna adossada a la primitiva, que data del s. VI. Actualment és la seu de la Oficina de Turisme de la Ribeira Sacra a Esgos.
En les diferents sales podem observar una mostra de cultura, estris, mapes i informació de la zona.
Després sortim a l'exterior i rodejant l'edifici anem cap a la part posterior, on un arc tallat a la roca ens dona pas a l'antiga església, considerada un dels temples cristians més antics que es coneixen. El campanar es situa a la part superior d'aquesta roca, que dóna nom al lloc...
L'edifici està excavat a la roca natural.
Una vegada a l'interior ens sorprèn lo antic que és, la presencia dels primers ocupants del lloc data de l'any 573, segons les inscripcions tallades en una làpida que actualment es conserva al Museu Arqueològic Provincial.
En totes les cambres trobem a terra els forats dels antics sepulcres, excavats directament sobre la roca.
L'ambient és fosc, humit i lúgubre.
Tornem a l'exterior i per un petit arc accedim a un pati que fins fa poc s'utilitzava com a cementiri parroquial. Unes antigues i gastades escales tallades a la roca ens permeten l'accès a la zona superior just per sobre l'arc.
Donem per acabada la visita i marxem cap el pròxim destí: el monestir de de Santo Estevo de Ribas de Sil.
Desfem camí des del pàrquing fins a la OU-0509 i continuem fins a Luintra on enllacem la OU-0508 en direcció a Parada de Sil. A pocs quilòmetres un rètol ens indica que hem d'agafar un trencant a mà esquerre per arribar al monestir, actualment reconvertit en Parador Nacional de Turisme.
La carretera torna a ser molt estreta, no sabem si hi haurà alguna zona per poder aparcar. Quan veiem que ja estem molt a prop del monestir, la carretera queda més amunt i ja es veuen els edificis, ens parem al lateral, on una fila de cotxes ja estan aparcats. Baixo en una correguda a mirar si podem continuar.
La carretera s'acaba un centenar de metres més avall, i l'únic espai disponible es una petita placeta on una furgoneta de repartiment del Parador està intentant fer maniobres per girar. Torno a pujar, ara no tan lleugera ! En Manel arracona la "Cargoleta" tant com pot cap a la paret lateral i anem cap el monestir.
Les nenes agafen els patinets i aprofiten la baixada, mentre jo faig les primeres fotos als teulats.
Un cop a baix una plaça dona accés al monestir i l'església. El petit poble deu estar en festes doncs hi ha muntada la típica barra de bar d'envelat on la gent comença a fer el vermut, són quasi bé la una del migdia.
Primer ens dirigim a l'església travessant el petit cementiri que ocupa la part dreta de la plaça, tocant a la seva façana. Recorrem l'interior, però desprès de la màgia que desprenia San Pedro de Rocas, aquesta no ens crida gaire l'atenció.
Entrem al monestir, no sabem si es pot visitar, i com que sembla que està tot destinat a Parador només passegem pel Claustre principal.
Abans de tornar a la auto recuperem forces amb un "vino" i unes olivetes a la plaça.
Es hora de dinar però aquí no ens podem quedar, ho farem de camí del tercer destí del dia: el monestir de Santa Cristina de Ribas de Sil.
Tornem a la OU-0508 que a partir d'ara segueix el curs del riu Sil, hem arribat a la zona coneguda com Canóns do Sil, i en pocs quilòmetres trobem una indicació a la carretera que marca Miradoiro de Cabezoá, al mateix peu d'aquesta. Aparquem al lateral, on el voral ho permet, i baixem a fer un cop d'ull.
Les vistes des de la plataforma del mirador són espectaculars ! El riu corre encaixonat entre les muntanyes..
Fem un munt de fotos i continuem en busca d'una ombra per dinar. Quan arribem a Parada de Sil deixem la OU-0508 i un trencat a l'esquerra ens porta direcció a Castro i al monestir de Santa Cristina.
Trobem un bon lloc per parar a dinar en una petita zona de pícnic, amb una taula, davant d'una ermita a peu de carretera. Les nenes volen menjar fora, però quan surten amb un bol d'olives per picar mentre escalfo el dinar comencen a aparèixer un munt de mosques, tornen disparades cap a dins!
Dinem tranquil·lament a l'ombra d'uns grans arbres.
Desprès d'un cafetó i una estona de descans continuem cap a Santa Cristina.
La Beti i la Nana han fet una bona migdiada sota l'arbre, a elles no els hi molesten les mosques.
El paisatge que podem veure des de la carretera que ens porta al monestir és impressionant. Estem de ple als Canóns do Sil, i el riu corre tranquil al fons, encaixat entre les vessants de les dues muntanyes.
Tot d'una les branques dels arbres tapen el sol, entrem en un bosc i la carretera acaba als peus de l'antic monestir, rodejat de vegetació. L'únic cotxe marxa quan nosaltres arribem, estem sols.
Comencem la visita entrant a l'església, un noi que està a l'entrada ens dóna uns fulletons informatius i ens diu que s'ha de pagar entrada: 1 €!!! (els 4) pels treballs de rehabilitació que s'estan portant a terme. Paguem gustosament.
Es va construir al s.XII i es va adossar a l'edifici original del monestir, que data del s. IX. La nau és petitona i conserva uns "frescos" que també s'estan restaurant.
Sortim de l'església i al cantó esquerre travessem la portada que dóna accés al claustre de l'antic monestir, només es conserven dues ales.
La construcció ha estat restaurada i uns altells de fusta permeten l'accés al pis superior.
Passegem. El silenci i la solitud ens envolten donant-li a aquesta antiga edificació un aire de misteri...
Tornem a la auto i marco al GPS el punt de pernocta d'avui, anem a l'àrea de Monforte de Lemos.
Desfem camí fins a Parada de Sil i deixem enrere la carretera que segueix els Canóns do Sil, i continuem per la OU-0604 fins a tornar a enllaçar amb la OU-536, que havíem deixat aquest matí a la alçada de Esgos. Arribats a Castro Cadelas trenquem a l'esquerre i tornem a anar en direcció al Sil per la OU-903.
El riu Sil és la frontera natural entre les dues províncies, Ourense i Lugo, i aprofitant que no hi ha trànsit ens parem a fer unes fotos des del centre del pont que el travessa.
Quan creuem el pont ja estem a la província de Lugo, la carretera comença a pujar i veiem les primeres vinyes, ocupant les vessants de la muntanya.
El GPS ens porta sense pèrdues a l'àrea de Monforte, que està amagada darrera un poliesportiu. El carreró d'accès no fa gaire bona pinta, a part de que a algun il·luminat se li ha ocorregut posar el "borne" a la vorera que dóna al poliesportiu, per fer-lo servir es talla el pas a qualsevol que vulgui entrar o sortir de l'àrea.
Per sort al final del carreró hi ha una explanada immensa que arriba fins a vora el riu que travessa la població.
Reculem fins el punt de servei i reomplim dipòsits, tenim sort que no passa ningú durant l'avituallament.
Desprès ocupem una plaça al cantó d'una autocaravana belga, els ocupants de la qual estan amb dues cadires vora el riu, degustant una cervesa.
Bé, desprès de tant de monestir toca una mica de ciutat. Un caminet que surt de l'àrea seguint la vora del riu Cabe ens porta cap el centre. Les gosses s'esveren al veure els ànecs que neden tranquil·lament sobre les fosques aigües del rierol.
En un no res arribem al "Ponte Vella" o també conegut com a Ponte Romano, encara que se sap que és d'origen medieval.
Passegem una estona i la rúa Cardenal ens porta fins a una gran plaça rectangular, coronada per la impressionat façana de la col·legiata de Nosa Señora da Antiga, on ens crida l'atenció una cigonya descansant tranquil·lament al seu niu.
Fem camí de tornada cap a l'àrea, però una taula a l'exterior de una vinoteca ens diu "seieu" i obeïm sense protestar. Vi i tapa !!
Un cop a l'àrea ens replantegem la pernocta, canviem de plans i optem per anar a dormir a Oseira on demà tenim previst visitar el monestir.
Els veïns belgues, estranyats, ens pregunten si marxem i d'on som. Estem una estona parlant, són molt simpàtics, encara que una mica "a lo belga" (nosaltres ja ens entenem). S'interessen pel monestir i pregunten si queda gaire lluny. L'home ens comenta que es comença a fer fosc i que les cerveses de la tarda li recomanen quedar-se on està, jaja, i que ja té l'antena encarada pel partit d'aquest vespre: Supercopa Madrid-Barça, ens havíem oblidat !!!
El GPS ens marca uns 50 km, però quan deixem la N-560 passat Chantada, a l'alçada de A Barrela ens fa agafar una carretereta que no marca cap indicació, molt estreta, que sembla que no s'acaba mai. Ens refiem d'ell, quin remei !, però estem enmig del "no res" i comença a fosquejar. Quan marca 1 km per arribar a destí encara estem entre muntanyes, sense que es vegi cap indici d'edificacions, això si, els rètols ens marquen que seguim el Camino de Santiago. Les nenes no diuen res, van amb els ulls com plats mirant per la finestra i segur que pensen que ens hem perdut.
De cop, en un canvi de rasant de la carretera apareix el poble, i al girar la corba veiem els campanars del Monestir d'Oseira...hem arribat (respiro).
A un cantó de carretera hi ha un pàrquing amb zona de cotxes i busos, però seguint les indicacions de la guia de España Discovery que vaig comprar a en Nico d'ACpasion pugem una petita rampa que hi ha a l'altre cantó de carretera, que dona accés al monestir. Sembla que el lloc previst de pernocta és al cantó de la tàpia que ens separa del cementiri, no hi ha ningú més.
Aparquem i accedeixo caminant al recinte, entrant en un gran pati amb jardins i vaig fins el portal d'entrada. Està tancat i no es veu a ningú.
Ens quedem al lloc.
I en Manel prega perquè tinguem senyal de TV per poder veure el partit !!!
I si el veiem, i guanya el Barça, 3-2..
Dijous 18 d'agost: Oseira - Sarria (84 km)
Ens despertem plàcidament desprès d'una nit molt tranquil·la i silenciosa, pernoctar en llocs així val la pena!
En el monestir encara hi viu una comunitat de monjos cistercencs i en Manel diu que els ha sentit cantar de matinada, jo no m'he adonat de res...
Les nenes es queden dormint una estona més i nosaltres aprofitem per anar a mirar l'horari de visites i esmorzar en una tasca que trobem a un típic carrer empedrat al cantó del monestir. Comprem uns xoriços de León que fan una bona pinta !, per emportar cap a casa.
Tornem a la auto i fem temps fins les 11:00 h., que hem de començar la visita guiada. No es pot fer visita lliure.
Veiem gent que comença a entrar a la botiga-recepció del monestir i anem cap allà, però són d'un grup que sembla que estan allotjats a la Hospederia Monàstica del mateix monestir i fan una visita especial.
La nostra tampoc és una visita qualsevol, com que no hi ha ningú més tenim guia "personalitzat", una noia molt simpàtica que ens explica extensament la història i desprès ens passeja per sales i claustres.
No es poden fer fotos, així que només tenim imatges de l'accés al monestir, però dir que realment val la pena la seva visita, per alguna cosa és conegut com "el Escorial Gallego"
Ens acomiadem de la nostra guia i donem per finalitzada la darrera visita prevista d'aquestes vacances, ara comencem a tornar cap a casa. I ho farem seguint una part del Camí de Santiago.
Desfem camí fins a Chantada, ara el trajecte ens sembla molt més curt, i enllacem la N-560 fins el trencant que ens indica Portomarin, LU-633, on ja veiem la primera indicació que estem al "Camino".
Apareixen els primers pelegrins, el camí va a estones al cantó del voral dret, desprès desapareix entre la vegetació per tornar a aparèixer algun quilòmetre més lluny i creuar cap al voral esquerra de la carretera.
Molts van caminant, encara que també es veuen molts en bicicleta. De totes edats, inclús algun nen que ens sembla massa petit, en grup o solitaris...tots cap a Santiago. Nosaltres anem en sentit contrari.
El camí sens fa curt divagant sobre quan nosaltres farem el camí. La Núria diu que s'ha de caminar molt i que és massa petita, que la Sandra i el papa vagin caminant i nosaltres dues en cotxe !!
Arribem a Portomarin, poble que ha estat etapa dels pelegrins des de l'edat mitjana.
El poble original es va formar als dos cantons del pont que travessava el riu Miño, que junt amb el de Lugo i Ourense eren la única manera de travessar el riu sense fer servir una barca. Per això els peregrins passaven per aquesta ruta.
A la vora dreta estava Sant Joan de Portomarin i a la esquerre Sant Pere de Portomarin.
Però, l'any 1963 tot el poble va haver de ser reconstruït a la zona més alta de la vessant, alguns edificis importants es van traslladar pedra a pedra, com l'església de San Xoán i l'antic pont romà. La resta va quedar submergit per sempre sota les aigües del riu degut a la construcció l'embassament de Belesta, que va fer pujar el nivell i va inundar la zona.
Com ens fa por entrar cap el centre, per si trobem algun carrer molt estret ens parem en un pàrquing en línia a la zona exterior del casc antic, amb la casualitat que hem anat a parar al cantó de la piscina municipal. I, es clar, no tenim escapatòria. Les nenes es posen ràpidament el banyador i anem cap a l'entrada. La mateixa socorrista és la que atén i les deixa passar sense pagar, diu que si només estaran una horeta que no fa falta que paguem.
Mentre elles es banyen nosaltres aprofitem per passejar a les altres "nenes" i comprem quatre cosetes que falten en un petit "economato" que hi ha davant d'on hem aparcat. Parlant amb la noia de la botiga em diu que pugem una mica més pel carrer, que trobarem una zona amb arbres per dinar.
Dit i fet, recollim a les nenes a la piscina, han sortit abans d'hora doncs diuen que l'aigua estava molt freda !! I anem a dinar.
Aparquem a l'ombra d'uns plataners al cantó d'un petit parc infantil.
Avui ens permetem una petita migdiada.
Amb les piles recarregades anem caminant cap el centre, a fer un cafè. El carrer principal és una gran recta, amb arcades a banda i banda, que desemboca a la plaça on trobem l'edifici de l'Ajuntament en una de les cantonades i al bell mig l'església de Sant Xoán.
Fem el cafè a l'ombra de les voltes, observant el munt de pelegrins que van d'un cantó a l'altre. Uns mengen grans plats combinats del "menú peregrino", altres sembla que fan grupets explicant les anècdotes de la jornada, i molts fan cua a la farmàcia (suposo que per comprar pomades i venes pels peus).
Desprès d'aquesta estona de relax continuem el nostre "camí". Encarem cap a l'àrea de Sarria, on ens plantem en menys de mitja hora. El Camí ens ha acompanyat intermitentment.
L'àrea és gran i està a tocar d'unes instal·lacions esportives. Ens col·loquem i descansem una estona mentre les nenes van a investigar el rierol que passa per la part de darrera.
Per acabar la tarda anem passejant cap el centre històric, pugem per les estretes escales de la rúa Pedreira i enfilem la rúa Maior fins arribar a la part més alta de la vila on trobem les restes de l'antiga Fortalesa, només una torre queda en peu.
Una mica més allunyat queda el Monestir de la Magdalena, on es pot visitar l'església i el claustre, i les nenes aprofiten per fer les "models".
Parem una estona en una terrassa que trobem a una placeta, i continuem veiem passar pelegrins. La majoria d'edificis d'aquesta zona estan reconvertits en albergs i hostals.
Divendres 19 d'agost: Sarria - Astorga (208 km)
Toquem diana i desprès de la operació "dipòsits" ens posem en ruta.
La carretera ens porta de pujada cap a l'Alto de Cebreiro a 1300 m. d'altitud. Conduïm per sobre els núvols.
A Pedrafita de Cebreiro agafem ja la autovia A-6, que circula paral·lela a l'antiga nacional. Fem la nostra parada típica dels viatges a Galícia a l'àrea de servei de Valcarce, estem ja a la província de León, i fem una ullada a la botiga de Productos del Bierzo, on comprem uns formatges i una caixa de vi.
Parlant de la zona decidim seguir el consell del tio Jose i anar a fer el vermut a la Posada Palacio de Canedo, a Cacabelos. Ens portem una grata sorpresa. És una antiga bodega totalment restaurada, en mig de grans extensions de vinyes, amb botiga dels seus propis envasats, tot productes del Bierzo, bodega que es pot visitar i com no, posada i restaurant.
Fem el toc a la planta superior, en una galeria amb vistes a les vinyes.
Abans de marxar no podem evitar fer unes compres...
La propera parada també ha estat consell del tio Jose, Lás Médulas. Arribem a l'hora de dinar.
Fa molta calor, volíem aprofitar per fer una petita ruta per la zona però ho descartem. Dinem amb finestres i claraboies obertes per que passi una mica d'aire, sembla que el clima hagi canviat de cop.
Las Médulas és una antiga mina d'or romana, en la que feien servir l'aigua canalitzada per desgastar i esmicolar la muntanya per poder extreure el valuós metall.
Desprès de dinar agafem forces i pugem fins el Mirador de Orellan. Abans d'arribar-hi trobem l'accés a la galeria de Orellán, paguem una mòdica entrada i ens donen un casc i una llanterna a cada un per fer el recorregut. Són uns 100 m. per un túnel sota terra totalment a les fosques, i molt fresc. Es tracta d'un antic conducte per on es transportava l'aigua.
La Núria s'agafa com una paparra! no li agrada gens la foscor.
Al final del túnel veiem la llum...La galeria queda tallada en mig de la muntanya, una barana de vidre ens separa de l'abisme.
Des de el forat es pot veure la plataforma del mirador a l'altre cantó de muntanya. I quan reculem per la galeria, pugem a dalt del mirador, i observem podem veure el petit forat on estàvem fa pocs minuts.
Les vistes són espectaculars.
Les muntanyes totalment "menjades" li donen un aspecte estrany al paisatge.
Tornem cap a la auto i continuem camí cap a Ponferrada, on en Manel ha quedat amb el seu amic Jose Antonio per veure's una estona. Les nenes i jo aprofitem la parada per anar a fer un volt a un gran centre comercial que queda prop d'on hem aparcat.
Per acabar la jornada arribem fins Astorga, on farem nit. L'àrea està a les afores, darrera la plaça de braus. Aparquem al cantó d'una família basca, que ens comenta que han estat tot un més per Portugal i que està molt bé.
Com ja hem visitat Astorga en altres ocasions ens quedem de relax a l'àrea, les nenes juguen una estona a "pales" i desprès sortim a passejar amb les gosses pel camp que queda a tocar.
Sopem i mirem una estona la tele.
Demà toca etapa de ruta.
Dissabte 20 d'agost: Astorga - Vic (823 km)
Esmorzem aviat i buidem/omplim dipòsits (algun "warro" ha buidat el químic a l'aigüera de netes i està ben emboçat !)
Comencen els quilòmetres de tornada. Les nenes van dormitant a estones.
La carretera és molt familiar: León, Sahagun, Carrión de los Condes, Burgos, Osorno, Sasamon (en Manel vol parar a comprar formatge a la Cooperativa però ja portem els comprats al Bierzo). Passat Burgos deixem l'autopista i fem el tall fins a Logroño per la N-120 (a meitat del trajecte passa a ser la A-12 Autovia del Camino de Santiago).
És hora de dinar i parem a una àrea d'autopista entre Tudela i Zaragoza. Fa tanta calor que mengem molt ràpid. Quasi es pitjor obrir les finestres, l'aire sembla que crema. En aquestes ocasions les més "fresques" són les gosses, el garatge és la zona que més aguanta la frescor.
Sortim disparats amb l'aire condicionat de la cabina al màxim.
A l'alçada de Lleida parem a estirar les cames, encara fa molta calor però ara ja és més suportable.
Enfilem el tram final, dormirem a Vic i estrenarem la nova àrea d'autocaravanes.
Quan arribem a l'àrea quedem sorpresos, està molt bé, més que bé, però només hi ha tres autos italianes que van juntes.
Les nenes volen sopar fora però els italians han ocupat una gran taula de pícnic que hi ha a la zona central, així que muntem la nostra a la part posterior de l'autocaravana, sota uns arbres. I fem el sopar de "fi de festes" a la llum de les nostres noves espelmes anti-mosquit.
Les nenes estan cansades i es queden dormides mirant el DisneyChanel. Nosaltres ens quedem tranquil·lament a la fresca una estona més.
Diumenge 21 d'agost: Vic - Figueres (87 km)
Esmorzem i recollim.
Començo a fer bosses amb la roba bruta i buido la nevera.
Anem al punt de servei, abans de marxar i deixem buits els dipòsits.
Ja només queden els pocs quilòmetres que ens separen de Figueres.
En Manel demà comença a treballar, jo encara tinc dos dies pel "zafarrancho" de tornada.
La rentadora traurà fum... Han estat unes bones i variades vacances.
