BRETANYA 2015 (III): "PINZELLADES DE PARIS"

Vacances agost-2015

Dimarts 11 d'agost: DisneylandParis

8:00 h. i 18ºC
trajecte: 0 km

Primer dia del nostre impàs a Paris...

Ens aixequem sense pressa, acompanyats per una temperatura molt agradable i un cel blau i clar, no sembla que estem a Paris, acostumats sempre a estar sota els núvols.

En vista de la gran quantitat d’autocaravanes suposem que serà missió impossible gaudir d’una dutxa tranquil·la ara al matí, ja anirem al migdia quan tothom estigui al Parc.

Desprès d’esmorzar pugem a les cintes automàtiques que porten cap a la zona d’accés, les nenes continuen cap els torns d’entrada i nosaltres ens dirigim a la parada del bus que ens portarà fins a l’hotel Cheyenne, on farem la bugada en la zona que tenen a disposició dels hostes. Ens repartim els “walkies” per comunicar-nos en cas de necessitat.

Com era d’esperar l’autobús ve ple, i de tornada només l’ocupem nosaltres i una família que recent arribada de l’estació deu anar cap allà a fer el check-in, amb la cara d’il·lusió que denota la seva primera estada.

En el Hall de l’hotel demano informació de l’ús i situació de les màquines rentadores, i per sorpresa nostra la noia deixa el seu lloc i ens acompanya per indicar-nos el procés: primer comprar les fitxes a la botiga de records i desprès ens indica on es troba el rentador.

Un cop amb les fitxes (rentadora i assecadora: 6,20 €) al nostre poder iniciem el procés...primer tota la roba a la rentadora, i per matar el temps del programa triat anem cap el bar a fer un cafè.

Encara hi ha gent apurant la darrera hora del bufet de l’esmorzar, i la noia que està a la barra ens indica que el bar està tancat, li explico que estem fent temps per esperar la bugada i ens diu que sense cap problema anem a les màquines dispensadores de cafè i agafem el que volem! Segur que hi ha gent que haurà estat mal atesa a Disney, però nosaltres no podem tenir cap queixa...

Desprès del programa de rentat toca el d’assecat i ara aprofitem per anar a fer unes partides al saló recreatiu que tenim a prop, en Manel em guanya de carrer al joc de “hoquei” magnètic.

Amb la roba neta i ben plegada tornem a la auto i aprofitem fins l’hora de dinar per anar a les dutxes, com havíem suposat ara estan desèrtiques.

Desprès d’un plat de patates bullides i llom a la planxa toca una petita migdiada, el pla de la tarda és no fer res!!  Bé, nosaltres, doncs les nenes campen una altra vegada cap a les atraccions, mai en tenen prou...

En aquesta ocasió hem optat també per no deixar a les gosses al centre d’acollida, elles estan més tranquil·les al seu “niu”, i amb diverses passejades al dia i el ventilador al garatge estan la mar de bé.

Ja, a mitja tarda, anem cap el Disney Village per aprofitar la “happy hour” del King Ludwig's Castle, amb aquesta calor entra de faula una cervesa fresqueta, i a meitat de preu encara més!

Abans, però, passem per l’estació i fem els “Pass Navigo” per viatjar els propers dies en tren a Paris.

Ens retrobem amb les nenes, que venen de l’Starbuks, i tots junts anem cap al parc, on més tard ens trobarem amb l’Eva i família per sopar.

Comença a fosquejar a la plaça del castell, saturada de gent.

Ens retrobem amb els nostres amics i ens disposem a buscar un lloc per sopar, la primera opció és el mexicà “Fuente del Oro”, però incomprensiblement està tancat als vespres. Acabem al Colonel Hathi’s Pizza Outpost, on gaudim de la frescor de l’aire condicionat. Quina calor que fa avui a Paris, sembla mentida...

Les pizzes i amanides no maten però fan el pes, ja ben sopats anem a agafar lloc per veure l’espectacle “Dream’s”.

Es podria dir que ens el sabem de memòria, però el joc de llums, so i imatges animades ens continua atrapant.

Faig unes quantes fotos amb el mòbil, que queden un xurro comparades amb les d’en David que desprès he vist al relat de l’Eva, però és el que hi ha...

I cap a dormir, que demà nosaltres tenim visita cultural a Paris i ells marxen ja cap el seu periple a Gales.

Ens acomiadem desprès d’aquesta curta i inesperada trobada.

Pernocta: ASN DisneylandParis, 30€/dia (gratis amb els passaports anuals Fantasy/Dream)

Trajecte acumulat: 2.409 km
Hostaleria: 56,35€

Records/Varis: 167,80€ (pass Navigo: 161,60€ transport a Paris 4pax/1setmana)

Dimecres 12 d'agost: Paris: Musée d'Orsay 

7:00 h. i 17ºC
trajecte: 0 km

Avui aviat, tothom en peu!

Volem agafar el tren cap a les vuit per ser a primera hora al centre de Paris, doncs hem de tornar al mig dia cap aquí, no podem deixar les gosses tanta estona sense sortir.

Ens repartim les feines, les nenes preparen l’esmorzar, en Manel passeja les gosses i jo faig uns sandvitxos per menjar a mig matí.

Amb possessió dels Pass Navigo accedim directament al tren ja sense passar per la guitxeta, i per sort trobem un a la via a punt de sortir, no ens hem d’esperar gens. Tenim uns 45 minuts de trajecte, que cadascú aprofita a la seva manera: en Manel llegeix el diari que ha pogut comprar a la botiga de l’estació, i les altres fem les corresponents partides a un joc del mòbil.

He tornat a instal·lar al telèfon l’aplicació Visitar Paris en metro, que no necessita connexió a Internet i et busca els trajectes i parades segons els llocs que vols visitar, realment és molt pràctica.

El destí d’avui és el Museu d’Orsay.

Deixem el RER A a l’estació d’enllaç de Chatelet les Halles i agafem la línia groga (M1) fins a Tuileries, a partir d’aquí acabem el trajecte a peu, travessem els Jardins des Tuileries i anem cap al riu, el museu està a la riba oposada.

Des del Pont Royal tenim unes bones vistes del riu, amb la silueta del Grand Palais al fons, magnífic edifici construït amb motiu de l’Exposició Universal de 1900 y catalogat com a  monument històric cent anys més tard.

I en primera línia, la antiga estació ferroviaria d’Orsay, que es va edificar a finals del s. XIX també amb motiu de l’Exposició Universal, mantenint-se en actiu fins a la dècada dels 70. Desprès de quedar en desús i amenaçar ruïna es va rehabilitar i és va convertir en la seu de l’actual Musée d’Orsay, inaugurat l’any 1986.

Arribem abans que obri les seves portes, i aprofitem l’estona a la cua per connectar-nos al wifi gratuït que ofereixen.

Passem per taquilla, 11€ cada adult i entrada gratuïta per els menors de 18 anys, i el Hall d’accés dona pas a la gran sala central, diàfana, que ocupa tota la nau central de l’antiga estació. Podem admirar la coberta original de l’edificació, una combinació d’estructura lleugera de ferro i vidre. Encara es conserva el rellotge que marcava l’hora als molts viatgers que anaven i venien per les andanes.

Imatge de l'estació a principis del s XX

Fem la visita seguint el recorregut marcat al tríptic informatiu.

Aquesta pinacoteca engloba el període artístic que queda entre les exposicions del Louvre i del Centre Pompidou, concretament el període de temps que va des dels anys 1848 al 1914, i podem trobar la més gran col·lecció d’obres impressionistes del mon.  És curiós constatar que la creació d’aquestes obres coincideix en el temps amb la construcció i etapa d’esplendor de l’edifici on actualment s’exposen.

Trobem que és un museu molt més amè de visitar què el Louvre, també és moltíssim més petit, i personalment les obres exposades són més del nostre gust que le “tètrica” pintura religiosa del segles anteriors.

Passegem “sobre” els edificis de Paris, i podem veure l’ interior del famós teatre de l’ Opera (busquem el fantasma, però està ben amagat!).

Les nenes s’interessen per una sala amb llenços de la tècnica “puntillista”, la Sandra agafa idees per alguna propera obra, quan li torni la inspiració...

Ens entretenim una mica més a la zona de l’ impressionisme i post-impressionisme, en Manel té preferència per la pintura de Toulouse-Lautrec, 

mentre que jo em decanto per Van Gogh. 

Busquem les obres de Gauguin, per admirar les que va realitzar durant la seva estada a Pont Aven, on varem estar fa uns dies.

Acabem la visita fent unes quantes fotos més

i tornem a creuar el riu refent el camí d’aquest matí. Ara agafem el metro a la parada Palais Royal-Musée du Louvre i no podem evitar fer les típiques fotos de “guiri” amb la piràmide del museu!

Tornem, una mica cansats, al pàrquing de Disney; preparo uns macarrons bolonyesa per dinar mentre els altres fan sortir una estona a les gosses.

L’Eva i família ja han marxat, deuen estar a punt de travessar el Canal.

Descansem una estona desprès de dinar, fa una calor increïble, passem per les dutxes i em sorprenc a mi mateixa pensant que pagaria per a que desconnectessin l’aigua calenta! Aquí no hi ha opció de regular la temperatura, a l’ hivern la trobàvem templadeta tirant a freda i ara està bullint...

En Manel diu que es queda una estona més a la auto i jo no m’escapo i em toca anar amb les dues ganàpies a mirar el show de Frozen que fan al Chaparral Theatre. Ens posem a la cua per la sessió de les 17:30 h, just davant d’una parada de gelats, amb aquesta calor estan fent l’agost, mai millor dit.

Dins les grades del teatre encara fa més calor, no lliga res aquest espectacle “gelat” amb aquestes calors, sort que l’Olaf és de mentida!! Els pobres actors estan suant sota tot el vestuari hivernal.

I per refer el cos surto disparada cap el King Castle, on ja m’espera en Manel amb una suculenta i freda gerra de cervesa. Les nenes continuen al parc.

Ens retrobem més tard i fem un sopar tex-mex al Last Chance Cafe, a Frontierland. 

El parc està a petar de gent i nosaltres estem cansats, enfilem cap a la auto.

Una altra nit amb les finestres obertes, que bé notar que corre l’aire... al lluny se sent la incansable melodia de les cintes transportadores.

Pernocta: ASN DisneylandParis, 30€/dia (gratis amb els passaports anuals Fantasy/Dream)

Trajecte acumulat: 2.409 km
Entrades: 22,00€
Hostaleria: 56,44€

Records/Varis: 82,62€ 

Dijous 13 d'agost: Paris: Sainte-Chapelle/Les Invalides

7:00 h. i 18ºC
trajecte: 0 km

Un dia més ens despertem amb sol a Paris.

Seguim la mateixa rutina matinal que ahir i  tornem al centre de la ciutat, avui tenim dos objectius: la Sainte Chapelle i Les Invalides.

Per la primera visita enllacem la línia M4 des de Chatelet les Halles, i una parada desprès ens baixem a Cité.

Al vell mig de l’Île de la Cité trobem la Sainte-Chapelle, també coneguda com a Capella Reial, una petita joia gòtica eclipsada per la famosa catedral de Notre-Dame, que li fa ombra a menys de 500 m. de distància.

Ens posem a la cua, encara no han obert, i fem temps observant la diversitat de turistes que ens acompanyen, anglesos, molts xinesos, alguna família catalana i algun rus...

La capella es troba dins el recinte de l’antic Palau Reial de Sant Lluís (Lluís IX) que es va reconstruir a mitjans del s. XIX, i per accedir-hi hem de passar per els arcs de seguretat que es troben a l’entrada dels jutjats, i és la única part que es manté en peu amb el seu aspecte original.

El rei va ordenar la construcció de la capella, que es va executar entre els anys 1242 i 1248, amb la finalitat de conservar-hi les relíquies de la Passió de Crist que havia comprat als emperadors de Constatinoble, la corona d’espines i un tros de la Santa Creu.

Traspassant les dues petites portes que donen accés a l’interior no podem imaginar el que trobarem a dins. Entrem a la zona baixa o capella inferior, zona més discreta i més fosca que servia com a lloc de culte per el personal del palau, tot i això ens impressiona. 

La nau, estreta i amb un sostre amb voltes amb no gaire alçada, presenta una decoració policromada a partir de tres colors, blau, grana i or. Sobre el fons blau del sostre destaquen les decoracions daurades en forma de flor de lis (heràldica dels reis francesos) i sobre el grana de les columnes en forma de castell (heràldica de la casa de Castella, en honor a Blanca de Castella, mare de Lluís IX)

Però el millor està a dalt, a la capella superior, on originàriament només es podia accedir directament des del palau.

Amb la mateixa superfície de planta la seva alçada ens dona la sensació de que sigui molt més estreta. Uns fantàstics vitralls ocupen la gran part dels seus murs perimetrals. Ens fixem en el tríptic informatiu que enumera les escenes religioses representades.

 

Tenim la mateixa sensació que al estar a la Capella Sixtina, un munt de gent quieta mirant cap a dalt per admirar els vitralls.

Quan ens sembla que ja ho hem vist tot sortim a l’exterior per deixar pas a més visitants, i tornem cap a la parada de metro de Cité per anar cap al següent destí.

Ara de baixada, ens fixem en l’estructura i decoració d’aquesta estació, típica de principis del s. XX, estructura de ferro i parets revestides de panells de xapa d’acer reblats. Només hi circula una línia, la M4, que va ser la primera en creuar per sota la llera del riu, a uns 20 m. de fondària.

Fem una combinació de línies, M4 fins a Odeon, M10 fins a Duroc i M13 fins a Varenne, estem a un pas del monument.

El Palau Nacional dels Invàlids (Hôtel National des Invalides), un dels principals monuments de Paris, és un imponent conjunt arquitectònic construït a la segona meitat del s. XVII amb la finalitat de donar asil a soldats i combatents retirats o malalts, per ordre del rei Lluís XIV. Annexa als edificis principals destaca la Església de Saint Louis des Invalides, amb la seva cúpula daurada, construïda posteriorment.

Des de la Place de Vauban tenim una bona perspectiva de la cúpula, i també es deixa entreveure, per sobre dels edificis, la silueta de la Tour Eiffel.

Desprès de passar per taquilla accedim directament a l’interior de l’ església.

La intenció del rei Lluís XIV quan va ordenar la construcció de l’església es que els soldats i ell poguessin assistir a la mateixa missa, però sense haver d’estar junts, per això el temple es va projectar en dues esglésies separades però amb continuïtat arquitectònica: l’Església de Saint-Louis-des-Invalides, coneguda també com a “l’església dels soldats” i la Capella de Saint Louis o “du Dôme” (cúpula), destinada al monarca i la reialesa. Aquesta zona es va preveure també com a mausoleu reial, tot i que mai es va enterrar a cap rei francès.

Sota la cúpula, però, si descansa una persona molt coneguda, Napoleó I Bonapart, junt amb les restes del seu fill i germà, i diversos dels seus mariscals, que es troben en zones annexes.

Trobem també el sepulcre del gran enginyer militar Vauban, del que hem visitat fortificacions repartides per tot el territori francès. 

L’entrada també dona dret a visitar el vast museu militar, però ho deixarem per una altra ocasió doncs no volem que se’ns faci molt tard, i per aquest matí ja en tenim prou. Fem camí de tornada, però quan arribem a l’estació de Chatelet les Halles per enllaçar amb el RER A que ens porta a Disney trobem els accessos tancats i una veu que anuncia per megafonia que la línia està tancada. Al punt d’informació ens ho confirmen, i comencem a suar...

No sabem si per avaria o per motius de seguretat tenen tallada tota la línea que torna a Disney i enllaça amb l’estació d’alta velocitat de Marné-la-Vallée! Solució: ens indiquen que hem d’anar al final de línia 1 de metro, parada Château de Vincennes i allà muntaran un dispositiu especial amb “navettes” que ens portaran fins a Disney.

Som-hi! arribem a Vincennes, i un munt de gent nerviosa s’acumula al voltant d’un parell de gendarmes. Intentem situar-nos a davant per quan arribin els busos trobar lloc, però tothom pensa el mateix, i no sabem per on arribaran. Els gendarmes estan desbordats, passa i passa el temps i aquí no ve ningú.

Alguna família opta per els taxis, però també hi ha cua per agafar-los i ves a saber el que et cobren per portar-te fins allà.

A nosaltres el que ens fa patir es que les gosses estan soles a la auto, si no ens hauríem quedat a dinar per Paris i intentaríem tornar més tard.

Una mica abans de les 15:00 comencen a arribar els primers vehicles, la gent es mou i comença a apretar. Per sort, per pèls, pugem en el primer autobús, i ara els 45 minuts que triguem amb el RER es converteixen en quasi el doble, el bus segueix la seva línia i va fent totes les parades, on només es pot baixar, perquè els que esperen per pujar ens miren atònits, al veure el bus ple a vessar, anem com sardines en llauna!

Per fi arribem al parc, ens “desembarquen” a la zona d’autobusos dels hotels, on la gent continua mirant amb raresa que els vehicles arribin tan plens.

Passades les 16:00 h ens seiem a taula, primer per això ens ocupem de les peludetes, que ens reben amb alegria (com sempre). Amanida, filets empanats i unes gambes salades per picar abans.

Avui tothom descansa, fins i tot a les nenes els hi fa mandra sortir cap a les atraccions, però desprès d’una estona de repòs surten cap allà. Quedem en retrobar-nos més tard.

Al cap d’una estona el cel comença a canviar de cop, per moments sembla que ens quedem a les fosques, i... comença a ploure amb força, un xàfec d’estiu d’aquells de gotes gruixudes!

Com veiem que no para ens traiem la mandra de sobre, ens equipem amb els impermeables, agafem un parell de paraigües (aquí a Disney sempre s’ha de tenir la motxilla amb els impermeables a punt...) i anem cap el parc. Intentem connectar amb les nenes pel walkie.

I tal com s’ha posat negre es torna a aclarir... Abans d’arribar a la plaça de l’estació ja no plou! Les nenes responen, contentes, que amb la pluja la gent a començat a marxar i han pogut pujar a l’ Autopia sense esperar, just quan ha parat de ploure.

I per no perdre els bons hàbits, aprofitem un dia més el Happy Hour del Castle, avui tenim sort i agafem lloc al cantó de la finestra, on podem fer el tafaner mirant la gent que va amunt i avall del Village.

Per acabar el dia, uns Giants HotDogs al típic Casey’s Corner.

Pernocta: ASN DisneylandParis, 30€/dia (gratis amb els passaports anuals Fantasy/Dream)

Trajecte acumulat: 2.409 km
Supermercat: 4,70€
Entrades: 36,00€
Hostaleria: 51,92€

Divendres 14 d'agost: Paris: Galeries Lafayette

8:00 h. i 17ºC

trajecte: 0 km

Avui ens quedem una estona més al llit, no tenim pressa.

Passarem el matí al Parc i per la tarda farem una escapada “de noies” cap al centre: objectiu Galeries Lafayette. En Manel, desprès del desastre del transport d’ahir, i preveient una tarda de mirar aparadors, es quedarà a la auto. De tornada, recollirem a l’Alex a l’estació de Gare de Lyon, que hores d’ara deu estar tancant les maletes per sortir disparat al migdia desprès de treballar.

El cel està d’un gris plomís... sembla que comença a canviar el temps, tot i que encara es manté la xafogor.

Passem el matí per Disney Studios, les nenes han marxat a primera hora i nosaltres anem tranquil·lament més tard.

Cap a les 16:00 h, desprès de la sobretaula, deixem a en Manel a punt per la migdiada i anem a agafar el tren.

Baixem del RER A a l’estació d’Auber, on agafem la correspondència amb la línia M9 fins a la parada de Alma-Marceau. Quan sortim a la superfície, just en front del Pont de l’Alma, torna a aparèixer la silueta de la Tour Eiffel.

A la cruïlla de la Place de l’Alma desemboca la Avenue Montaigne, considerat el carrer amb més glamour de la ciutat, seu de totes les grans marques d’alta costura, Chanel, Dior, Louis Vuitton, Prada,...

Per les seves voreres es barregen els clients, que arriben en imponents cotxes (tot el carrer està ple de vehicles d’alta gama) i els turistes tafaners, com nosaltres tres.

La Sandra queda esparverada veient els preus d’alguns vestits!

Pugem, o baixem, segons es miri, l’Avinguda fins que trobem els Champs Élysées, on tornem a agafar el metro a Franklin D. Roosevelt fins a Concorde, des d’on continuem tenint vistes de la famosa torre, ara quasi aparellada amb l’Obelisc de Luxor.

Deixem la Place de la Concorde i enfilem la rue Royale en direcció a les Galeries Lafayette (ens hem deixat la guia amb el plano a la auto i portem el mini-planell del metro, però suposo que hi sabrem arribar).

Comencen a caure quatre gotes i de cop un impressionant ruixat, que ens enganxa de ple! I sense paraigües ni impermeable. La gent corre a aixoplugar-se sota els tendals de les botigues i els ampits dels portals. Restem una estona “amagades” a un aparador, però no fa pinta de parar, i ens decidim a anar avançant, corrents sota els petits balcons de les façanes. Estem a prop i sembla que amaina una mica, comencem a veure algun clar al cel, i per sort podem eixugar-nos els peus i les sabates amb l’aire calent que surt d’una reixeta de retorn de l’aire condicionat d’una botiga.

Entrem a les famoses galeries comercials, que semblen com tantes altres, però aquestes tenen un element molt diferenciat, un rètol ens indica la direcció que hem de seguir per accedir a la zona de la cúpula. Les nenes no s’imaginen el que trobarem, i en veure la peculiar coberta quedem impressionades.

També impressionen els preus de les grans marques que ocupen aquesta part dels magatzems. Pugem fins a la tercera planta i acabem la tarda degustant unes begudes i unes pastes a la zona “mirador” de l’ Starbucks.

Aprofitem, ja que estem aquí i ens queda una mica de temps fins l’hora d’arribada de l’Alex, per a fer una volta per les altres dependències del magatzem, i pugem a la terrassa per accedir a la part exterior de la cúpula, però està tancat i no podem sortir.

Tenim la parada de metro just davant de les Galeries, Chausée d’Antin La Fayette, on agafem la línia M7 fins a Palais Royal-Musée du Louvre, aquí transbordo a la línia M1 fins a Gare de Lyon, on arribem encara amb una mica de temps.

Uff quin cacau de línies! seguim les indicacions cap a les andanes de “grandes lignes” i un cop allà identifiquem el número de via per on entrarà el tren procedent de Figueres/Perpignan, que en poc més de 5 hores s’haurà plantat a Paris.

La Núria ha preparat un cartell de benvinguda, i ara li fa vergonya treure’l.

A la hora prevista arriba el tren, però ve ple fins a la bandera, anem veient passar els passatgers i l’Alex que no arriba, per fi al final quasi de la cua apareix. Ve content com un gínjol amb la seva càmera de fotos nova!

Canviem d’andana i anem a buscar el RER A que ens retornarà a Disney, la Núria ja té víctima per els propers dies, no para de xerrar.

Abans de les 21:00 h estem a l’entrada del Parc, on trobem a en Manel que ens espera amb uns entrepans que ha preparat per sopar. Deixem la maleta de l’Alex a la consigna (servei gratuït amb el passaport anual Dream) i anem a acabar el dia amb unes pujades al “coet” i a la “mina”.

Pernocta: ASN DisneylandParis, 30€/dia (gratis amb els passaports anuals Fantasy/Dream)

Trajecte acumulat: 2.409 km
Hostaleria: 26,74€

Dissabte 15 d'agost: DisneylandParis

8:30 h. i 18ºC

trajecte: 0 km

Darrera jornada a Paris.

En Manel i jo ja hauríem marxat avui, però l’Alex ha arribat amb “mono” d’atraccions i ja s’havia conxorxat amb les nenes per que ens quedéssim un dia més, bé, estem de vacances...els hi concedirem el desig.

El dia és encara més gris que ahir, i anem cap al parc sota una pluja fina.

Al matí estem al Studios i, fent temps per entrar a la atracció de Ratatouille amb el fast-pass, aprofitem per veure l’espectacle Animagique, que segons hem sentit serà clausurat properament. 

Les nenes el van veure la primera vegada que vàrem venir el 2010 i  a penes se’n recorden, i l’Alex no l’ha vist mai. Val la pena.

Ara, mentre escric el relat, ja puc dir “valia la pena” doncs el 31 de gener de 2016 va baixar el teló per darrera vegada.

Desprès de dinar, els grans ens prenem una estona de relax i les nenes surten a apurar les darreres hores al parc, ja els hi hem dit que ara trigarem a tornar, com a molt aviat al 2020! Tenim molts altres destins pendents...

Durant la setmana s'ha anat buidant una mica el pàrquing, tot i que el volum d'autocaravanes és considerable. Suposem que estem en període de canvi de torn de vacances, segur que diumenge es comença a omplir de nou.

El dia s’ha aclarit i ara llueix el sol, ens acomiadem també del King Ludwig's Castle veient passar la tarda des de la seva terrassa.

Com a “fi de festa” sopem al Cowboy Cookout Barbecue i fem la darrera passada per Adventureland i Frontierland...

Adéu Disney...adéu! 
Recullo els passaports anuals i els guardo tots junts, han fet el seu darrer servei, els hem amortitzat durant dos anys, ara ja cap a la caixa dels records.

Abans d’anar a dormir deixem tot endreçat, demà sortirem aviat. La propera nit estarem ja a terres normandes.

Pernocta: ASN DisneylandParis, 30€/dia (gratis amb els passaports anuals Fantasy/Dream)

Trajecte acumulat: 2.409 km

Hostaleria: 58,67€

Fins aquí la tercera entrega del viatge, properament BRETANYA 2015 (IV): "VERSAILLES - OMAHA BEACH - CÔTE D'EMERAUDE"