"" Escapades i més...: 2018

Traductor

dissabte, 29 de desembre del 2018

PARIS "TEMPS DE NADAL"

Aquest any dedicarem la setmana de vacances de Nadal a "viure Paris". 
Serà la nostra 5ª estada a la "ciutat de la llum", que va rebre aquest sobrenom per ser la primera ciutat europea en il·luminar els seus carrers amb llum elèctrica, i no volem ser uns mers turistes, volem descobrir la ciutat i els seus "Marchés de Noël" com autèntics parisencs.

Reservo, setmanes abans, una parcel·la al Càmping de Paris, situat al Bois de Boulogne i amb bona connexió de transport públic fins al centre de la ciutat. Aquesta setmana de Nadal està considerada com a "alta" i no volem arribar sense reserva i quedar-nos sense lloc (suposo que no passaria doncs el càmping és molt gran...però prefereixo anar sobre segur).

La idea que portem es visitar pels matins alguna de les coses que ens queden pendents i per la tarda gaudir de l'ambient nadalenc dels mercats de Nadal
Com a fons de informació he consultat bàsicament tres webs:

Parisinfo.com (web oficial de la Oficina de Turisme de Paris)
Meraviglia - Blog de viajes
Viajes Chavetas 

En aquests dos blogs de viatgers es pot trobar informació "subjectiva" per a descobrir consells i llocs fora dels típics "circuits turístics".

Allons y !




Divendres 21 de desembre: Figueres - La Canourgue 

19:00 h. i 11º C
trajecte: 311 km

Em quedaven dies de vacances, així que avui també m'he demanat festa per poder preparar totes les coses i sortir puntuals quan en Manel plegui de la feina.
Fa dos dies que vaig connectar la nevera per que el congelador estigués al 100% al omplir-lo amb l'assortit de canapès, croquetes i marisc que portem per celebrar els apats dels propers dies festius...estar lluny de casa no vol dir no gaudir dels bons costums.

Amb les gosses impecables, desprès del seu habitual bany pre-vancances, i la Núria rondinant, doncs un any més es perd la festa de l' "amic invisible" amb els companys de natació, ens llancem a la carretera.
Parem a la benzinera a inflar les rodes, doncs estaven una mica baixes, i ens adonem que l'intermitent esquerre torna a fallar. La setmana passada varem canviar la bombeta pensant que estava fosa, però finalment creiem que algun cable fa mal contacte. Ens desviem i passem per el taller habitual, però passen alguns minuts de les 19:00 h i ja està tancat. Bé, haurem d'anar amb compte a les incorporacions i canvis de carrils, funcionen tots els pilots laterals excepte el de la trassera. 

A la sortida de Figueres ja ens incorporem a la autopista, amb la incògnita de no saber si trobarem algun tipus de retenció: a la part espanyola per a la concentració dels CDR que estan mobilitzats per ser l'aniversari de les eleccions del 21D de l'any passat, i a la part francesa pels grups de "armilles grogues" (gilets jaunes) que porten setmanes manifestant-se per la puja de preus i baixes condicions laborals a França.
Però, al contrari del temut, no trobem gens de congestió i la circulació és molt fluida. I, sense poder creure-ho, travessem tot el tram de la A9 sense rastre del típic vent que normalment afecta a la zona.
Agafem la A-75 en direcció nord cap a Paris, i de cop, l'intermitent torna a funcionar correctament. És hora de menjar els entrepans que portem per sopar.
Arribem a l'àrea d'autocaravanes de La Canourgue passades les 22:00 h

És força gran, però al fons es veu un gran bassal d'aigua i ens quedem a la zona més propera a la porta d'accès...total segur que demà som els primers a marxar...
Col·loquem quatre coses que hem agafat a darrera hora i quan em disposo a posar la calefacció...no funciona! No fa xispa, així que suposo que canviant la pila solucionarem el problema...però no, no hi ha manera!!
Fa vuit anys que no ens fallava, i just avui....prego que sigui per que amb algun clot de la carretera s'hagi mogut alguna peça del cremador i demà en ruta es torni a posar bé, que és el que ens va passar en el nostre primer viatge d'hivern a Disney.
Per sort la temperatura ambient es bastant agradable, ronda els 9º-10ºC a l'exterior, així que a dins dormirem bé amb els sacs de "baixa temperatura" que portem a l'hivern, i demà al càmping, si a les males no funciona, podrem endollar el radiador d'oli que portem de complement per escalfar el garatge i la cabina en dies molt freds.


PernoctaASN La Canourgue-serveis gratuïts(electricitat)- (GPS: 44.433127, 3.211754)
Trajecte acumulat: 311 km
Peatges: 34,80 €


Dissabte 22 de desembre: La Canourgue - Paris 

6:00 h. i 9º C
trajecte: 605 km

Com ja havíem previst som els primers a moure'ns, tot i que no varem ser els darrers a arribar...cap a la una de la matinada van arribar els "endarrerits" i van estar una estona fent maniobres, suposem que per pujar-se a les falques.

Parem a posar gasoil a l'Intermarché que queda molt a prop de l'àrea.
Ens sorprèn la "càlida" temperatura exterior, s'han mantingut els 9ºC durant tota la nit, cosa poc habitual en aquestes dates i aquestes latituds. Altres vegades hem pujat raspant els 0ºC.
Iniciem ruta assaborint uns "cafe latte" refrigerats, una mica més tard pararem a una de les àrees de l'autovia a treure les gosses i a esmorzar. 

Anem cremant quilòmetres i deixant enrere pobles i ciutats. Aquesta ruta ens és familiar i passades les 11:00 ens plantem a Cosne-sur-Loire, on tenim comprovat que omplint el dipòsit en aquest punt tenim autonomia per arribar a Paris i tornar a baixar fins aquí en el trajecte de tornada. No hem de desviar-nos gens de la autovia, el gasoil és low-cost al supermercat Auchan i podem aprofitar per fer la compra de les quatre coses que sempre pensem que ens hem deixat i ens faran falta...en aquesta ocasió entrem a mirar si trobem algun calefactor/radiador suplementari per si ens continua fallant la calefacció, tot i que el primer que he fet al aparcar ha estat intentar posar-la en marxa, i Voila, Oui ça marche!
Per si de cas, i com la estufa pot anar en marxa mentre anem en ruta la deixo posada al mínim.

A falta de uns 100 quilòmetres per arribar al càmping parem a dinar, són prop de la una del migdia i aprofitem la darrera àrea de la A-77, anomenada "Autorute de l'Arbre", on les àrees de descans són immenses i estan molt ben cuidades.

Desprès d'uns bons plats d'espaguetis carbonara, uns cafès ben carregats i un passeig amb les gosses ens disposem a afrontar el tram final de la ruta. Portem el GPS, però alhora anem consultant el Google Maps per veure les incidències viàries en temps real, es suposa que es el 5è dissabte de concentració dels "armilles grogues" i si tallen alguna entrada a la ciutat no volem quedar-nos aturats, i dit i fet, la ruta més lògica presenta un tall de carretera a la D1 en la zona que travessa el Sena, per sort recalculem i agafem una altra alternativa.
Tot i així els 100 km es fan llarg, sempre hi ha molt trànsit a la circumval·lació de Paris, i avui no és una excepció, però realment ens esperàvem quelcom pitjor.

Fem el check-in sense cap problema, vaig fer la reserva de la parcel·la (que inclou dues persones en el preu) amb electricitat i mascota, i ara al arribar he afegit a les nenes, així no em pujava tant l'import del 30% que demanaven per avançat en el moment de formalitzar-la.
El càmping ens ha sortit per 70,05 €/dia
- Parcel·la = 39,60 €/dia (dos adults inclosos)
- Electricitat = 6,10 €/dia 
- Suplement 2 persones: 17,40 €/dia
- Mascota = 4,70 €/dia
- Taxa turística = 2,25 €/dia (3*0,75, gran estalvi la Núria no paga per ser menor de 15 anys!!)

Ens acomodem a la parcel·la adjudicada, la nº 132, i una vegada mirem el planell per situar-nos veiem lo realment gran que és el càmping.
Estem ben situats, a dues passes del mòdul de lavabos i dutxes, i també molt a prop dels contenidors i el punt de servei per autocaravanes...suposem que tenen en compte el nombre de dies que hi passaràs per a situar-te millor que si entres només per una nit.



Són les 17:00 h i ja estem ben aposentats, però cansats, així que per unanimitat es vota quedar-nos tranquil·lament a acabar de passar la tarda a la autocaravana, val més recuperar forces que tenim 5 dies "a full" per gaudir de la ciutat.

I que millor manera de recuperar energia que amb un bon i calentó plat de sopa!

Però abans de sopar tenim una altra tasca important, investigar la zona per trobar un lloc adient on les gosses puguin fer les seves carreres diàries i estirar les potes, així que sortim amb en Manel, creuem la carretera que ens separa del Bois de Boulogne i caminant un centenar de metres cap a l'esquerre trobem un caminet que es fica entre els arbres i desemboca en un immens camp d'entrenament anomenat "Plaine de jeux de Bagatelle", just al cantó d'un camp de polo.
El lloc és perfecte!


Ara si, a sopar, una estona de tele i a dormir...


PernoctaAC Camping de Paris -serveis inclosos- (GPS: 48.86862, 2.23504)
Trajecte acumulat: 916 km
 Peatges: 28,30 €
 Supermercat: 66,29 €
⛽ Gasoil: 135,66 (1,38 €/l)
 Hostaleria: -
 Entrades: -
 Records i varis: -
 Càmping: 70,05 €


Diumenge 23 de desembre: Le Marais "ruta dels mercats" i "rive gauche" 

7:00 h. i 4º C 
trajecte: -

Tot i estar de vacances no se'ns poden enganxar els llençols...la logística matutina requereix una bona estona: dutxes, passeig amb les gosses, esmorzar i avui, suplementàriament, tenim que comprar/recarregar els bitllets de transport per moure'ns per la ciutat.
La connexió des del càmping fins el centre es fa des de la parada de metro de "Porte Maillot" i per arribar tenim a disposició la navette privada del càmping (a 2€/trajecte per persona) o la línia de bus 244, amb parada a cinc minuts caminant de la porta.
Avui, com que per anar fins el metro igualment hem d'agafar bitllets individuals (els del bus surten a 1,90 €/trajecte per persona) preferim fer us de la navette, que surt de la porta del càmping cada 1/2 hora.
Comprem els tiquets a recepció i a les 8:55 h estem com un clau esperant a fora.

El trajecte que segueix la navette és el mateix que el de la línia pública  244  (però sense parades intermèdies) en uns 10 minuts ens deixa a la parada de la Place de Porte Maillot, just al cantó de una de les boques del metro.



El transport públic de Paris ofereix un munt de possibilitats a l'hora de escollir el títol més adient segons les necessitats. En el nostre cas, que hem de tornar al migdia cap al càmping i tornar a sortir per la tarda, i fer diferents combinacions pel centre el que ens surt més a compte és el Forfait Navigo Semaine, que per 22,80 €/persona ens permet utilitzar tota la xarxa de transport il·limitadament durant una setmana. L'únic inconvenient és que és vàlid de dilluns a diumenge, no set dies a partir de l'activació, així que fins demà no el podrem utilitzar.
Per avui compro 4 Mobilis Jour (viatges il·limitats durant un dia) a 7,50€/adult i 4,50€/joves (tarifa especial per els joves <26 anys en cap de setmana i festius)
Tenim les targetes Navigo de quan varem estar l'any 2014 durant el Pont de la Puríssima i pregunto si encara són vàlides per recarregar (pensant que em diran que no), però si...les fica a la màquina i les recarrega al moment.
Una condició indispensable per obtenir els Navigo és portar una foto, doncs són personalitzats, i encara ens fa riure veure les "cutre" fotos que ens varem fer a correcuïta fa 5 anys al fotomaton de l'estació de RER de Disney!! Quines pintes...
Fer la tarja suposa un suplement de 5€/persona, això que ens hem estalviat!

I ara, amb els deures fets, podem iniciar la ruta prevista per aquest matí, que el destinarem a conèixer dos mercats de proveïments on els parisencs solen fer les compres dominicals: el Marché les Enfants Rouges i el Marché Bastille, al barri conegut com Le Marais.


Le Marais: ruta dels mercats
Per arribar a l'inici de la ruta agafem la línia   1  a Porte Maillot fins a Chatelet i d'aquí la  11  fins a Arts et Métiers.
El dia no acompanya gaire, no fa fred però no para de plovisquejar.
Ens sorprèn l'aire "futurista" de la decoració de l'estació de metro, em recorda l'interior de la recreació del Nautilus de Disney. Durant la setmana anirem descobrint que varies estacions han estat remodelades segons una temàtica d'acord als seus noms.



Sota els paraigües de seguida arribem a l'entrada del mercat cobert més antic de Paris, el Marché les Enfants Rouges, fundat l'any 1628 i anomenat així per que a la zona hi havia un orfenat on els nens vestien de vermell.



No el trobem en el seu millor moment, son les 10:00 i potser encara és aviat, doncs algunes parades estan tancades, i les de menjar preparat comencen a obrir portes. Segur que a "midi" estarà a ple rendiment. Les parades que s'emporten la palma són les de peix i marisc, amb una gran varietat de productes, i els parisencs més matiners ja estan omplint la cistella per el sopar de nadal de demà...a nosaltres ens fan dentetes, però portem el congelador ple i ja tenim les nostres previsions cobertes...en Manel marxa amb recança...
Continuem cap al Boulevard Richard Lenoir, on s'instal·la els dijous i diumenges el Marché Bastille, i aquest si que fa goig.
Multitud de gent s'apila a les parades de verdura i peix. Tot fa una bona pinta!
Nosaltres fem un stop a una "boulangerie" on compro pa i unes pastes de formatge per les nenes.


Anem baixant pel Boulevard fins a la Place de la Bastille, anomenada així en referència a l'antiga fortalesa, presa per assalt el 14 de juliol de 1789, acte considerat com a inici de la Revolució Francesa, i destruïda entre aquesta data i el 14 de juliol de 1790.

Tot i el caràcter simbòlic de la plaça, avui sota el cel tapat i gris no ens sembla res especial, si no sabéssim la història passaríem per ella com una enorme rotonda més, a excepció de estar presidida per la Colonne de Juillet (Columna deJuliol), coronada per la famosa estàtua Genie de la Liberté, en commemoració d'una altra revolució, la de 1830, coneguda com a Revolució de Juliol, i que va posar fi al regim polític de la Segona Restauració i es va coronar a Lluís Felip I no com a rei de França, si no com a rei dels francesos.



En aquesta plaça trobem també l'edifici de la Opéra Bastille, un modern teatre d'òpera inaugurat el 13 de juliol de 1989 durant les celebracions del bicentenari de la caiguda de la Bastilla, i conegut com a "òpera del poble" en contraposició a la afamada Opéra Garnier.

El mercat acaba just on comença la gran rotonda, ara en obres. Tornem sobre les nostres passes en direcció a la Place des Vosges.


La Place des Vosges es va inaugurar l'any 1612 amb el nom original de Place Royale (plaça reial) degut a que es va construir en el terreny on anteriorment s'alçava la residencia reial on va morir el rei Enric II. L'edifici gòtic conegut com a Hôtel des Tournelles va ser demolit per ordres de la seva dona Catalina de Médicis.
A part de ser la més antiga de Paris, amb la seva planta quadrangular de 140x140 m. és el primer exemple de programa d'ordenament urbà a Europa.



Va rebre el seu nom actual l'any 1799 quan el departament dels Vosges va ser el primer en pagar les taxes per mantenir a l'exèrcit revolucionari.
El perímetre de la plaça presenta una simetria perfecta, amb 36 edificis de rajol vermell, 9 a cada costat, i cada un d'ells amb 4 arcades i teulats inclinats de pissarra negra.

I clar, arriba l'hora "postu"...


En Manel i jo aprofitem l'estona per a fer el tafaner sota les voltes de la porxada perimetral.


En aquestes residencies varen habitar un munt d'aristòcrates i personatges famosos de l'època, entre ells l'escriptor Victor Hugo, que va ocupar el nº6 (Hôtel de Rohan-Guéménée) des de 1832 a 1848, data en la que va morir en un llit a dosser que encara es conserva. A principis del s. XX la residència es va reconvertir en el Museu de Victor Hugo, i cap allà ens dirigim.


La visita a l'apartament, situat en el 2n pis de l'edifici, és gratuïta, tot i que igualment s'ha de demanar a la taquilla el corresponent bitllet d'accès. Al primer pis es pot visitar l'exposició temporal, però aquesta es de pagament, i ens la saltem.
Nosaltres, gràcies al blog de Meraviglia, sabíem que no es paga, però suposo que molta gent arriba i passa per caixa pagant per la visita completa sense saber que si només vols visitar la vivenda s'entra de franc!  
Ens fan deixar els paraigües i les motxilles a consigna, i anem escales amunt.

El recorregut passa per varis salons, el gabinet de treball i acaba al dormitori on va morir l'escriptor el 22 de maig de 1885.

Finalitzada la visita tornem cap a la Place de la Bastille i baixem en direcció al Sena bordejant el Port de l'Arsenal o Bassin de l'Arsenal, un antic port de mercaderies que connectava el Sena amb el Canal Saint-Martin i que a partir del 1983 es va reconvertir en una marina.

A la riba del Sena agafem la línia  5  a la parada de Quai de la Rapée fins a Bastille i aquí ja connectem amb la  1  fins a Porte Maillot i el bus   244  fins el càmping.

Hora de dinar i recuperar forces per a la jornada de tarda...visitarem el Marché de Noël de NotreDame, que és l'únic de la ciutat que tanca portes aquesta tarda.

I, com l'ordre dels factors no altera el producte, ens mengem avui els "canalons de Sant Esteve", doncs ja els porto gratinats de casa i només s'han d'escalfar. No em fio de tenir-los a la nevera 3 dies més...

Tot i voler aprofitar la tarda, hem de comptar que aquí els horaris són diferents i a les 19:00 ja comencen a tancar botigues, se'ns tira el temps a sobre i passen de les cinc quan agafem el bus per tornar al centre. Però com anem a passejar doncs tampoc ens importa gaire, i segons l'horari el mercat està obert fins les 21.00 h

La rutina de transport serà la mateixa que portarem durant els dies d'estada a Paris, aquesta vegada fem transbord de la línia  1  a la  4  a Chatelet amb destí a Saint-Michel Notre-Dame.


Quatier Latin: Marché de Noël de NotreDame

Quan sortim a la superfície, al Quai (moll) de Saint-Michel, ja s'alça davant nostre la inconfusible façana de NotreDame. Ens dirigim cap a la plaça Square René Viviane, que es on s'ubica el mercat de Nadal

Tot i que s'anomena "marché de NotreDame" no està situat a la placa de la catedral, a la Île de la Cité, si no a la riba esquerre del riu, lloc conegut coma a "rive gauche".

Caminem al llarg del Quai, amb els ulls oberts com plats per retenir les primeres imatges nocturnes de Paris. De fosc tot llueix més, les moltes botigues guarnides amb llumetes i garlandes, els sobris edificis de la Île, i al fons "hipnotitzant" sempre NotreDame.

Passem pel carreró "La rue du chat qui peche", diuen que és el més estret de Paris,


i anem fins a la Rue de la Bûcherie, un estret carreró paral·lel al Quai de Montebello on trobem la llibreria Shakespeare&Company.
Shakespeare and Company és una llibreria en anglès al cor de París, a la vora del Sena, davant Notre-Dame. Des de l'obertura del 1951, ha estat un lloc de trobada per a escriptors i lectors anglòfons, convertint-se en una institució literària de la "rive gauche" ... (shakespeareandcompany.com)
Podríem dir que la majoria de gent entra a la botiga a fer el tafaner (com passa amb la coneguda Lello de Porto), i nosaltres no serem menys... L'edifici, construït a principis del s. XVII, va ser en els seus origens un monestir, i es manté l'antiga estructura amb parets plenes de llibres des del terra al sostre, aquest suportat per torts cairats de fusta.



I just al final del carrer arribem al mercat de nadal, estem a Square René Viviani. La plaça, rodejada per un enreixat de forja i accessible només durant el dia, acull el mercat que rodeja una estàtua central.



No són gaires parades, totes d'artesania (de moment no trobem "vin chaud"), però fa molt de goig amb NotreDame de fons.
En aquesta plaça es troba l'arbre més vell de Paris...una falsa acàcia plantada en 1601!

Sortim del mercat i passegem una bona estona pels carrers del Quartier Latin, on inesperadament trobem un altra zona de mercat al Boulevard Saint-Germain, i aquí si, inaugurem la "temporada vin chaud" i la Núria es demana una paperina de xurros (els fregeixen al moment i estan boníssims).


No fa gens de fred i dona gust passejar (aquesta tarda la pluja ens ha donat una mica de treva), caminant, caminant creuem el riu i ens plantem a la plaça Parvis de NotreDame, sota les altes torres de la catedral.



L'enorme sapin (arbre de Nadal) es veu insignificant sota l'ombra de la catedral. En aquesta ocasió només la veurem de lluny, ja hi hem entrat varies vegades i en viatges anteriors hem pujat a les torres (Disneyland i Paris 2014), així que continuem pel Quai des Orfèvres fins el Pont Neuf, que tot i anomenar-se Pont Nou és el més antic de Paris, i també el més llarg, amb 232 metres.

El seu nom es deu a que va ser el primer pont de pedra que es va construir a la ciutat, els existents fins el moment eren tots de fusta.
Abans trobem el Pont de Saint-Michel, que és un dels quatre que connecten la Île amb la "rive gauche". I per darrera els teulats del Quartier de Saint-Michel-des-Prés veiem el feix de llum, que a mena de far, ens indica la posició de la Tour Eiffel.


Pont de Notre-Dame
El Pont Neuf és el únic que travessa directament des de la riba esquerre a la dreta i al seu centre es forma la Place du Pont Neuf, que ens serveix de mirador per sobre dels jardins de Square du Vert-Galant, que solquen el Sena com si fossin la proa del vaixell anomenat Île de la Cité.

Creuem el pont fins a la "rive droite" en direcció al Metro, sense deixar de mirar la silueta il·luminada de la Dama de Ferro.
Ens pugem a la línia  1  a la parada de Louvre-Rivoli, i fem trajecte de tornada al càmping.

Bé, no ha estat malament el primer dia!
Ara unes dutxes ben calentes (el mòdul de serveis del càmping està impecable i a una temperatura molt agradable) i a preparar el sopar. La Sandra aprofita aquests moments de "relax" per posar-se a estudiar, tornant de vacances té un munt d'examens.

Com no varem poder encabir tot el previst al congelador, alguna cosa va anar a la nevera i s'ha descongelat abans d'hora, per això avui ens soparem unes delicioses "zamburiñas" a la planxa amb all i julivert acompanyades d'unes gules i les nenes les patates "mediterrànies" de la sirena que havien d'acompanyar el rostit de Nadal amb unes hamburgueses.
Mirem un capítol de la sèrie que ens enganxa en aquest moment, una dels misteris d'una casa encantada , i anem a dormir que demà també tenim un dia complert.


Trajecte acumulat: 916 km
 Transport: 122,40 €
 Hostaleria: 14,40 €
 Càmping: 70,05 €


Dilluns 24 de desembre: Museu d'Història Natural i La Défense 

7:30 h. i 5º C ☁
trajecte: -

En Manel toca "diana" i comença un nou dia. Sense haver deixat connectat el radiador de suport, la estufa, al mínim, ha mantingut uns desitjables 18ºC. S'ha de dir que continuem amb una inusualment càlida temperatura exterior.
Mentre nosaltres ens ocupem de les gosses les nenes passen per les dutxes, la Núria amb els seus cabells de lleó es incapaç de sortir al carrer sense mollar-se els rinxols!!

Un bon esmorzar i estem preparats per encarar el dia amb energia.

Havíem deixat fins a darrer moment la tria de la visita que farem aquest matí, depeníem del temps.
Segons la majoria de les guies el TOP 10 de les coses a visitar a Paris és el següent: 
📝Torre Eiffel, NotreDame, Arc de Triomf, Museu del Louvre, Basílica del Sacre Coeur, Panteó, Les Invalides, Òpera Garnier, Sainte Chapelle i Cementiri de Père Laichaise.

Nou d'elles ja les hem visitat, i algunes en més d'una ocasió:
 Disneland i Paris 2014: Arc de Triomf, NotreDame, Panteó, Tour Eiffel, Louvre, Sacre Coeur i Père Laichaise.
 Bretanya 2015 (III): "Pinzellades de Paris": Museu d'Orsay, Sainte Chapella, Les Invalides.   

Així que de les TOP només tenim pendent la Òpera Garnier, i en aquesta ocasió afegirem també la visita al Museu Nacional d'Història Natural.

Ens decidim a fer avui la visita al Museu doncs al ser en part exterior preferim assegurar "el tiro" amb el temps: no plou, i tot i que el cel està tapat les temperatures són acceptables per passejar pels jardins. Les previsions cara als propers dies empitjoren, i tot i que marquen temps solejat, els graus cauen en picat cap els 0ºC.

Tornem cap a la principal arteria del Metro de Paris, la línia  1 .

La línia 1 del Metro de Paris, la més antiga de les 16 existents, es va inaugurar mesos abans de la inauguració de la Exposició Universal de 1900, creuant la ciutat d'oest a est, connectant Porte Maillot amb Porte de Vincennes, amb un estil arquitectònic homogeni influenciat per l'Art Noveau, circulant sota el cor de Paris i amb parada a molts dels llocs emblemàtics: Champs Elysées, Place Concorde, Tuileries, Louvre, Palais RoyalHôtel de Ville i Bastille

En una d'aquestes fem canvi de línia, a Palais Royal-Musée du Louvre fem canvi de la  1  a la  7  fins l'estació de Jussieu. Cinc minuts més a peu i ens trobem en front d'una de les entrades del Jardin des Plantes, creat l'any 1635 com a jardí medicinal reial per a Lluís XIII. Uns cent anys més tard, en 1739 es va reconvertir en el que ha estat la seva funció fins els nostres dies: un lloc d'investigació per a botànics, metges i farmacèutics, gràcies a l'ambició del seu creador, el naturalista Georges Buffon, que va voler reunir en un mateix lloc totes les formes de la naturalesa.

Planell del Jardin des Plantes
Accedim al recinte per la porta marcada com a nº40 al planell, i sense adonar-nos ens trobem a l'espiral d'arbustos que formen el laberint.

La visita als jardins i zones exteriors és gratuïta, i trobem a molta gent caminant i fent running mentre els "turistes" ens dirigim cap a la zona de taquilles de l'edifici principal.


Alguns dels arbres estan marcats amb un número i la seva explicació: formen part del circuit "Arbres històrics del Jardin des Plantes".


També veiem un curiós "hotel" per abelles!

Però no tenim prou temps per passejar per tots els jardins, i centrarem la nostra visita en La Gran Galeria de l'Evolució.

Hi ha tot un mon de possibles combinacions d'entrades segons els edificis a visitar, e inclús una que els agrupa tots i es poden visitar durant tres dies, però com no sabem el que ens donarà temps de fer (el nostre handicap és haver de tornar al càmping al migdia per a passejar les gosses) les anirem agafant individualment.

Són les 10:00 h i tot just acaben d'obrir portes, entrem al Hall de l'edifici principal i on es situa la Gran Galeria.
Aquí els menors de 26 anys no paguen (com a molts dels museus de Paris) així que agafem 2 adults a 10€/persona. No afegim la zona d'exposicions temporals ni l'annex de Galerie des Enfants.

Ho tenen molt ben muntat, just desprès dels torns d'accès hi ha una zona de taquilles on deixar abrics i objectes. Ens alliberem també de les bufandes i la motxilla i iniciem la visita seguint les fletxes que van indicant el recorregut.

L'antiga galeria de zoologia, tancada al públic l'any 1965 va restar buida durant molts anys, fins que el 1994 va tornar a obrir les portes mostrant uns resultats espectaculars després d'una important remodelació.
El primer que ens impressiona al entrar és el conjunt global, el joc de llums i la impressionant estructura de ferro de l'antic edifici coronada d'una espectacular cúpula que a mida que fem la visita ens adonem que canvia de tonalitat.

Com si es tractés d'una gran Arca de Noè en el nivell 0 i nivell 1 s'exposa La diversitat de la Vida, en el 0 trobem els entorns marins i en el 1 els terrestres.    

Els espècimens exposats provenen de les immenses col·leccions històriques de l'antiga Galeria de Zoologia, que ara es complementen amb modernes rèpliques d'altres animals.


 Esquelet de balena blava

Al nivell 0, agrupats segons els diferents habitats, i semblant que neden entre el joc de llums blaves suspesos del sostre, il·lustren les diversitats i adaptacions de les especies a l'entorn marí. No només peixos, foques, pingüins i ossos polars també són presents.

Al pujar les escales que ens porten al nivell 1 ens creiem transportats a una de les escenes de la peli Jumanji!! Ocupa el centre de la superfície una desfilada dels grans mamífers de la sabana, encapçalada per un elefant africà.




A l'altra extrem de la sala veiem un elefant indi, i podem apreciar les diferències entre els dos.
Els nivells 2 i 3 es distribueixen per les galeries laterals, i expliquen L'evolucio de la Vida i L'home com factor d'evolució.



Ens fan gràcia alguns detalls, com una girafa que treu el cap per la barana del tercer pis.
Acabem de recórrer les tres plantes i l'exposició acaba amb la Sala de les espècies en perill i desaparegudes, una sala declarada monument històric on podem veure animals que ja no existeixen degut a l'acció de l'espècie humana! 



Baixem cap a la zona de les taquilles i recuperem les nostres pertinences. Ens abriguem i sortim a l'exterior.
El matí continua molt gris. Desestimem visitar cap més galeria, així que ens saltem la botànica, la de mineralogia i la de paleontologia, on segons les nenes hi deu d'estar l'esquelet del T-Rex (es pensen que estan a "Noche en el Museo"...)
Creuem el llarg de gran jardí central i anem cap a La Ménagerie, el zoo del Jardin des Plantes. La Núria, per molt que passin els anys, no pot deixar sense visitar els aquaris i els zoos, i menys ara que diu que ha decidit estudiar Biologia Marina...



Per accedir a La Ménagerie hem d'entrar a la boca d'un gran tauró blanc! una de les figures que formen part de l'exposició nocturna Espècies en via d'il·luminació, el primer festival lluminós que acull el Jardin des Plantes, i que actualment només es pot visitar durant aquests dies de festes nadalenques.
Un munt de grans animals inflables es distribueixen pel recinte del zoo i la part final del Jardí, i tot i que ara fan patxoca no hi ha punt de comparació amb el que deu ser passejar per aquí un cop sigui negra nit. Si no, mireu la diferencia del tauró matinal amb el nocturn:


Espèces en voie d’illumination au Jardin des Plantes à Paris / © Steve Stillman pour Enlarge your Paris

La Menagerie és un dels zoos més antics del mon, inaugurat l'any 1794 amb animals que provenien de les col·leccions reials de Versailles. Es va fer molt popular i va albergar un munt d'espècies. Té un encant especial doncs es respira un aire modernista de finals del s. XIX passejant entre les edificacions i les diferents galeries, això es deu a que va ser declarat monument artístic i no es poden fer canvis respecte a l'aspecte original, el que en part és un desavantatge doncs tampoc es poden certes renovacions per a modernitzar les instal·lacions.

Progressivament, es van anar desprenent dels grans mamífers i felins, els quals es trobaven massa confinats en les seves estretes gàbies, i avui dia el zoo coordina varis programes de reproducció d'espècies amenaçades, dels que podem veure dos cadellets de pantera de les neus nascuts fa dos mesos.

La Núria, com de costum en aquests casos, porta el planell per seguir el recorregut. Anem mirant fins que trobem algú que ens fa estar una estona encantats davant el seu recinte: el panda vermell o "petit panda".




Dos exemplars, germans i nascuts a La Ménagerie el 2011, ens fan un "pase" particular i vénen a empolainar-se ben bé a davant nostre. Només se sent la veu de la Sandra..."que monuuu"!!
Espècie considerada "en perill" està inclosa al pla europeu EEP.

Seguim la visita entre animals reals i conjunts de figures a il·luminar.



I una vegada finalitzada la visita fem el tram final del jardí fins a la sortida, on estan agrupades la majoria de figures de l'exposició nocturna. 




Bé, matí finiquitat...tornem al metro i cap el càmping.
Optem per obviar la parada de Gare d'Austerliz doncs hem de recular un centenar de metres i anem a buscar la mateixa línia  5  a la parada de Quai de la Rapée, a l'altra riba del riu, fent el mateix recorregut que ahir desprès de la visita als mercats matinals.

Ens acabem les hamburgueses del sopar d'ahir a les que afegeixo unes salsitxes, amb una amanida complerta de primer.
Al arribar del centre hem passat per el petit supermercat del càmping i hem comprat un paquet de cafè, doncs encara portàvem un comprat a l'estiu a Txèquia i era imbevible!!
Ens preparem un ben carregat per afrontar la jornada de tarda i sortim disparats, avui sent "nit de Nadal" els mercats suposem que tancaran abans.


Càmpig de Paris
Ens sorprèn veure la quantitat de gent que hi ha al càmping, la zona on estem es podria dir que les autocaravanes ocupen un més del 80% de les parcel·les, hi ha alguna caravana, però poques.
La majoria porten alguna llumeta nadalenca, nosaltres no ens quedem enrere i portem els típics adhesius de Santa Claus i ninots de neu per enganxar a les finestres, i aquest any estrenem unes tires lluminoses. Però uns ens superen, inclús han enroscat una garlanda de llumetes al tronc d'arbre que tenen a la parcel·la!!   

El bus ens deixa a Porta Maillot i avui, al contrari que totes les altres vegades hem d'agafar el la línia  1  en sentit contrari, anem cap a La Défense, a l'oest de la ciutat i ja fora dels límits d'aquesta, és la zona més moderna i considerada un dels principals districtes de negocis d'Europa.
Però nosaltres no hi anem per negocis...anem a passejar per el mercat de Nadal instal·lat a la gran plaça anomenada Parvis de la Défense

Arribem a "terminus", Gare de la Défense, i quan sortim a la superfície ens trobem directament sota l'impressionant Grand Arche. Són les 17:30 i estem en el punt àlgid de la famosa hora màgica coneguda com a "hora blava": l’estona que va entre la posta de sol a l’horitzó i el moment en que ja no hi ha llum residual i comença la negra nit, moment que els fotògrafs anhelen per la qualitat de la llum i la tonalitat que es reflexa a les fotografies.


En els pocs minuts (3 minuts) que passen des de les fotos sota el gran arc fins a que girem i veiem la impressionant vista de la gran esplanada el cel ja s'ha enfosquit, i s'obre davant nostre la espectacular rectangle que forma el Parvis de la Défense, actualment ocupat per un munt de paradetes del Marché de Noël.


La Núria, impressionada pels imponents edificis que envolten la plaça, exclama: "sembla que estem a Nova York!!"
Baixem des del Gran Arc fins al mercat.
Degut a les fortes mesures de seguretat imposades desprès del darrer atemptat de mitjans de mes a Strasbourg, per accedir s'ha de passar per un arc de seguretat on revisen bosses i motxilles i a algunes persones els hi passen el detector de metalls, així el recinte està tancat en tot el perímetre i només hi ha una accés i sortida per cada extrem.
Comentem la coincidència de que l'any de l'atemptat a Paris, el 2015, nosaltres vam anar de vacances a Strasbourg i aquest any ha estat a la inversa.



Passegem una estona enmig de les "maisonetes", en aquesta ocasió totes iguales i de color blanc, però ens hem d'afanyar doncs, com suposàvem, avui tanquen més d'hora per ser la Nit de Nadal. Encara no són les sis i algunes ja comencen a baixar persiana.
Sortim del primer recinte, el mercat es distribueix en dos nivells, i en el segon aprofitem per demanar el vi calent de la jornada. Les nenes, tot i que sembli estrany, no volen res.


Deixem enrere el mercat i continuem caminant, direcció sudest, pel bell mig de la avinguda/plaça que, tot recte, desemboca a la Esplanade de la Défense, on agafarem el Metro de tornada.
A mida que ens allunyem de la zona del mercat el passeig es va quedant més solitari, el caminar ràpid de la gent que surt dels grans edificis d'oficines (suposem que amb pressa per anar cap a casa) contrasta amb el nostre pas i el d'algun altre grup de "turistes" que caminen (i es fan fotos) en la mateixa direcció que nosaltres, boulevard avall, en direcció al Sena.



La "agradable" temperatura es presta a fer que caminem sense pressa, i entre això i les parades "fotogràfiques", potser ens porta més de mitja hora recórrer la longitud de l'avinguda.
Arribem a la boca de Metro. Si continuéssim caminant, en línia recta, creuaríem el Sena i estaríem a l'inici de l'Avinguda Charles de Gaulle, arribaríem a l'Arc de Triomf i desprès a la Plaça de la Concòrdia. Una recta perfecte de quasi cinc quilòmetres separa els dos punts.
Però ja hem caminat prou! Baixem a buscar el tren que ens deixarà una altra vegada a Porte Maillot i cap a caseta...que tenim feina: s'ha de preparar el sopar de la Nit de Nadal!




Les gosses ja les hem deixat sopades abans de sortir a la tarda, així que ara surten en Manel i la Núria a fer-lis un bon passeig mentre la Sandra comença a parar la taula i preparar els canapès, i jo em poso amb el sopar, bé, poca cosa he de fer, només fregir l'assortit de formatgets i delícies de formatge i croquetes de formatge... per a la ratolina Sandra. Els altres ens conformarem amb unes gambes a la planxa, un bou de mar i unes potes de cranc!!


Com fa bon temps en Manel treu en un moment la barbacoa a gas i fa les gambes a l'exterior, i així ens estalviem estar durant una bona estona respirant aroma a l'interior de la auto, més que res perquè la Sandra es posa verda només d'ensumar de lluny el peix...



Quan tenim la taula ja preparada comencen a sonar els mòbils, i comencen a arribar un munt de felicitacions nadalenques i reenvios al grups de whatsapp...i per no ser menys fem la nostra foto per enviar a familiars i amics. 


Bon Nadal!!


Trajecte acumulat: 916 km
 Transport: 122,40 €
 Hostaleria: 14,40 €
 Càmping: 70,05 €


Dimarts 25 de desembre: Tour Eiffel - ÎIe Saint Louis - Champs Élysées

8:00 h. i 3º C 
trajecte: -

Inusualment, la Núria salta del llit sense recança.
Quan tornem de passejar les gosses ja la trobem a la taula, amb l'esmorzar a punt i els regals "sota" l'arbre...és Nadal!
i aquest any en Santa ha delegat les seves funcions a la seva ajudanta "Núria Claus"...

Obrim els regals i esmorzem, i ens disposem a gaudir d'un assolellat dia de Nadal a Paris.

Línia  1  fins a Trocadero, i tenim les primeres imatges de la famosa torre sota un cel blau.
Són tot just les 10:00 i l'afluència de gent ja comença a ser important, i nosaltres que pensàvem que al ser Nadal estaríem sols pel carrer...però no, per moments es comença a omplir la gran explanada, des de, on diuen, es poden treure les millors instantànies de la torre.


Així que no perdem el temps i traiem alguna de bona, a contrallum queden força originals. 



  
En Manel i la Núria van cap a un dels quioscs que bordegen l'explanada, volen mirar si troben una dessuadora de la "Universitat de Paris" per a la col·lecció. I com no, em criden per que vagi a pagar. En Manel em demana 30€, cosa que em sobta per que normalment estan entre 20 i 25€ (a la parada del costat estan marcades a 25 i aquest no té penjats els preus). Quan li repregunto ¿30€? es fa enrere i em diu que li doni 25...a si? doncs no...li dic a la Núria que li torni la bossa que ja la comprarem en un altre lloc...i el tio rient dient "va 25"...no em dona la gana que ens estafin, que es pensa que som tontos?...apa siau. 
Es queda mirant amb un pam de nas doncs es pensava que li acabaríem pagant els 25.

Estem al cim del Turó de Chaillot, que desde l'any 1823 es coneix com a "Trocadero", dons  va ser el lloc escollit pels soldats francesos per a celebrar la victòria de la la batalla de Trocaderoesdevinguda el 31 d'agost del mateix any a la Illa de Trocadero, a la costa gaditana espanyola.


Plaça de Trocadéro
La plaça en si es va crear l'any 1869 amb el nom de Place du Roi de Roma, en honor al fill de Napoleó I, i es va rebatejar posteriorment com a Place du Trocadéro l'any 1877 just quan es va edificar el Palau de Trocadero abans de la Exposició Universal de 1878 (avui en dia el palau no existeix doncs va ser enderrocat i substituït per l'actual Palau de Chaillot per a una altra Exposició Universal, la de l'any 1937).
Aquesta plaça circular on desemboquen sis grans avingudes està annexa a la coneguda com a Esplanade du Trocadero, el pati central que separa les dues ales del Palau Chaillot.

Anem avançant i baixem les escales cap als Jardins du Trocadéro...


però costa guanyar metres amb tantes parades pels "postus".
Aquests jardins baixen des del palau fins al Sena, i s'alinien amb la Torre Eiffel i els jardins de Champs de Mars, situats a l'altra cantó del riu.


Des d'aquesta posició captem una bona perspectiva, amb la torre al centre, el sol a la dreta i una "petita" lluna plena a l'esquerre! El sol i la lluna aliniats a la mateixa alçada sembla que escorten la figura de la vella dama de ferro.
Els Jardins de Trocadero, amb una superfície de quasi bé 100.000 m2, es troben en aquestes dates en el seu període de "descans": els estanys i les fonts estan buits i els grans parterres en altres èpoques de l'any acullen els pícnics dels parisencs estan tancats amb els rètols de "pelouse au repos" (gespa en repòs)

Ja estem més a prop.



I quan creuem el Pont d'Iéna ens sorprèn una comitiva de un munt de motoristes de la Policia francesa, amb els vestits de gala, escortant a ... 
  

El Pare Noel ha canviat el seu trineu per una potent moto!!
Ara si, estem a Quai Branly, sota els peus de la impressionant torre.


A diferència d'altres vegades ara no es pot caminar lliurement per sota, tot el perímetre està envoltat per un alt mur de panells de vidre de seguretat, i la vorera protegida per unes robustes pilones. Els atemptats esdevinguts en els últims anys han fet augmentar notablement la seguretat dels llocs públics, i blindar aquests monuments intentant evitar més desgràcies.
Una llarga cua es forma per entrar a l'interior i poder pujar a la torre, previ pas per un ferri control de seguretat.

Passem de llarg i baixem pels jardins de Champ de Mars, també actualment "en repòs", fins a la Place de l'École Militaire on agafarem el metro per anar a la Place de l'Hôtel de Ville (Ajuntament) - línia   8  de École Militar a Concorde i des d'aquí la  1  fins a Hôtel de Ville.




Sortim a la superfície just a un extrem de la plaça, el més allunyat del riu.


L'Hôtel de Ville, seu del govern municipal de la ciutat des de l'any 1357, domina la plaça ocupant un dels seus laterals. L'edifici actual, d'estil neo-renaixentista, data de finals del s.XIX, i va substituir a l'original desprès de quedar devastat per un gran incendi.

La plaça inicialment anomenada Place de la Grève (grève vol dir riba) va passar a dir-se Place de l'Hôtel de Ville l'any 1803 i a l'abril del 2013 el municipi la va rebatejar com a Esplanade de la Libération, en honor als resistents, francesos lliures i aliats que van alliberar Paris la nit del 24 d'agost de 1944, i entre ells la companyia coneguda com La Nueve, formada per 150 soldats republicans espanyols, els primers a entrar a la ciutat aquella nit...llàstima que aquestes coses no s'ensenyen a les classes d'història...



La decoració nadalenca ocupa el centre de la plaça, segur que de nit llueix molt més aquest bosc d'abets rodejant el petit mercat de "maisonettes" blanques.

Creuem el Sena pel Pont d'Arcole i caminem a la vora del riu fins el Pont Saint-Louis, que connecta les dues illes, trepitgem per primera vegada la Île Saint-Louis


La Île de Saint-Louis, més petita i molt més tranquil·la que la seva germana gran, consta d'un carrer longitudinal que la travessa de punta a punta i quatre travessers. Molts baixos són petites botigues, avui tancades, però per sort trobem un "artesan boulanger" on comprar unes pastes...comencem a tenir gana i encara ens falta una estona pel nostre àpat de Nadal.
Els "croque-monsieur" desapareixen com per art de màgia! 




Fem ruta de tornada al càmping i ens disposem a rendir compte del nostre àpat: pica-pica variat i rostit de pollastre  farcit amb patates. I de postres torrons i bombons!

Finalitzat l'àpat descansem una estona i tornem "a la càrrega", la petició de les nenes era veure la torre de dia i de nit...tornem a Trocadéro per fer el mateix recorregut que aquest matí, amb la diferència que enlloc de baixar per l'avinguda de Champ de Mars ens quedarem al mercat de Nadal de Quai Branly, amb les casetes quasi als peus de la torre.


L'esplanada està plena de gent, entre els que admiren la vista, els que fan fotos i els "guaniros", els manters que estan per tot arreu intentant vendre "torres" de totes mides i colors a un euro, i com ho repeteixen tantes vegades i tant ràpid les nenes quan eren petites van batejar als que es posaven a l'entrada de Disney amb aquest nom: one euro...uane iro...uaneiro...guaniro...

Realment la vista és espectacular, fins i tot es veu la il·luminada cúpula del Sacre Coeur!

Anem baixant i arribem al mercat de Nadal, on també s'accedeix per un arc de seguretat. Un cop a dins ens envaeix la barreja d'aromes: vi calent, salsitxes, creps, gofres, grans entrepans de formatge de raclette, terrines de formatge Reblochon fos,...


I la temptació ens venç. Com sempre l'elecció és variada, vi calent per nosaltres, entrepà de salsitxes per a la Núria i gofra de Nutella per a la Sandra. 


A la zona central, entre les fileres de casetes hi ha unes taules grans, on la gent no té problema de seure i compartir lloc amb els altres, aprofitem una punta i descansem mentre ens prenem el comprat.


I just en aquest moment la torre comença a brillar, són les 18:00 h i cada hora en punt durant 5 minuts els centelleigs ressalten sobre la il·luminació de base de la torre.



El 31 de desembre del 1999, just a mitjanit, es va inaugurar una nova il·luminació a la torre:el far, format per dos feixos de llum amb un abast de 80 quilòmetres i sincronitzats  per a rotar a 360º, i els centelleigs, que es superposen a la il·luminació dorada de base, formats per 20.000 bombetes que brillen durant 5 minuts cada hora en punt des de l'ocàs fins a la una de la matinada, moment en que s'apaga l'enllumenat base i durant aquests darrers cinc minuts només brillen els centelleigs.
Estem a una posició privilegiada i en acostem a la base per tenir una imatge completa.



Desprès d'aquest moment màgic ens acomiadem de la Tour Eiffel i anem a buscar el metro a la parada més propera, Bir-Hakeim, una de les poques en superfície de la ciutat.
Per moments pensem que hem perdut el Navigo d'en Manel, doncs no el porto junt amb els altres tres a la butxaca de sempre...nervis...i finalment surt d'una butxaca de la Sandra!!
Pugem escales a munt i agafem el tren...fins a Arc de Triomf. Estem a peus del monument, just a l'inici de la famosa avinguda dels Champs-Élysées. 



Passegem avinguda avall, en aquesta ocasió tota guarnida de color vermell, admirant el aparadors de les interminables botigues de luxe...només mirar! 


Quan arribem a l'encreuament amb l' Avenue Montagne  - carrer que té la fama de ser el de la moda i el luxe de la ciutat, i que alberga les grans marques des de Chanel a Dior, Louis Vuitton,... - les llumetes passen del vermell al blanc. En aquest punt ens endinsem una altra vegada sota terra, estem a la parada de Franklin D. Roosevelt, sota la atenta mirada del far de la torre a la llunyania.



Avui la nit és més freda, ja es comença a apreciar l'anunciada baixada de temperatures, i quan arribem al càmping s' agraeix una dutxa calenta i un bon plat de "galets de nadal" acompanyat de les típiques pilotetes de carn picada...i més bombons de postres.

Per sort, LaCargoleta manté la seva temperatura de confort i dormim plàcidament.



Trajecte acumulat: 916 km
 Hostaleria: 18,00 €
 Càmping: 70,05 €




Dimecres 26 de desembre: Opéra - Place Vendôme - Tuileries

8:00 h. i -1º C 
trajecte: -

Una jornada més per davant a Paris...i comença molt més freda que les anteriors, el cel està net i clar, llueix el sol, però l'ambient és de gelor.

Amb els deures matinals enllestits sortim cal al centre, i de camí el mòbil ens marca una temperatura de -1ºC, per sort hem agafat bufandes i guants (bé, "algunes" els van deixar a casa dient que faria bon temps...)

Fem el trajecte habitual, línia 1 fins a Palais Royal-Musée du Louvre. Sortim just davant del famós museu. M'encanten aquestes boques de metro amb la decoració "Belle Époque", no puc deixar de fotografiar-les una vegada i una altra més.


L'objectiu d'aquest matí és visitar l'Òpera Garnier, i de camí fem els "postus" del dia al pati interior del Palais Royal.



El Palais-Royal era conegut inicialment com a Palais-Cardinal, doncs es va edificar per ordre del Cardenal Richelieu l'any 1633 en uns terrenys a tocar el Palau del Louvre. Posteriorment, a la mort d'aquest, va passar a mans de la reialesa, que va deixar l'antic Palau del Louvre i el va habitar fins el seu trasllat al nou Palau de Versailles.
El conjunt arquitectònic està format per el palau, els jardins, les galeries i un teatre, i actualment acull el Consell d'Estat, el Consell Constitucional i el Ministeri de Cultura.


El recinte de les galeries i els jardins són de lliure accés.
Anem cap al Pati d'Honor (Cour d'Honneur), on des del 1986 s'exhibeix l'obra escultòrica de Daniel Buren "Les deux plateaux", una escultura de 3000 metres quadrats de superfície que ocupa tot el pati formada per una sèrie de columnes ratllades en blanc i negre, de diferents alçades, i col·locades simètricament, i que es coneixen popularment com a Les Columnes de Buren
  
A aquesta hora del matí estem de sort i podem esplaiar-nos amb la càmera sense haver de "barallar-nos" amb ningú per agafar columna!
La temperatura és molt baixa, però tot i això una bona foto bé es val un petit refredat...abrics fora!





Des dels solitaris jardins observem el cel de Paris "quadriculat" amb les esteles dels avions que ens sobrevolen.
Caminem per l'Avenue de l'Ópera fins el Palau Garnier.


Ens plantem davant la façana de l'edifici neobarroc, manat construir per Napoleó III i executat per l'arquitecte Charles Garnier, de qui agafa el seu nom. Juntament amb la moderna Òpera de la Bastilla conformen la Òpera Nacional de Paris.
L'obra s'allargà durant més de 15 anys degut a la inestabilitat del terreny i a les vicissituds polítiques, com la caiguda del règim imperial, i finalment es va inaugurar l'any 1875, amb una capacitat per a uns 2200 espectadors y un gran escenari que pot acollir 450 artistes.

Accedim a l'interior, agraint el canvi de temperatura.
Havia consultat les tarifes a la web, i estàvem disposat a pagar 12€/adult i 8€/jove (total 40 €), així que ens dirigim a una de les màquines automàtiques dispensadores de les entrades, on ens fa passar un dels recepcionistes i ens presta ajuda...però de lluny sentim que un dels seus superiors ens indica que passem per la taquilla principal...ens explica que a la màquina no podem optar a la tarifa "famille" i ens acompanya dient a la noia de la caixa que ens cobri aquesta tarifa, que és de 28€ els quatre!! Tot un detall
Donem repetidament les gràcies al personal i comencem la visita.

  
Ens trobem en front de la Grand Escalier, que com el seu nom indica és impressionant. La nau de més de 30 metres d'alçada, recoberta de marbres de diferents tonalitats, acull aquesta escala de doble gir que dona accés als vestíbuls i diferents pisos del teatre.
Es impossible obtenir una imatge sencera de l'estança, hem de fer servir el mode "panoràmic" del mòbil, i ni així.   


Anem pujant, i a cada planta trobem els "foyers", vestíbuls ricament decorats amb pa d'or i mosaics on els espectadors es deixaven veure entre actes. A part de gaudir dels espectacles molts hi acudien per aparentar, veure i ser vistos.
I a la part més noble del teatre, a prop de les llotges principals s' ubica el Grand Foyer, una galeria de 154 metres de llarg, 13 d'amplada i 18 d'alçada, on predominen els tons daurats i les parets estan recobertes amb miralls.
Ens recorda, com no, a la Galeria dels Miralls de Versailles


Un gran arbre de Nadal guarneix un dels extrems, i hem de fer una petita cua per treure l'estampa nadalenca familiar.



Un espai intermedi separa els foyers de la sala d'espectacles, una paret circular incorpora les portes a cada una de les llotges. Cada porta té el seu número i indica les places i si està o no llogada.
Com a curiositat trobem la que dona accés a la llotja del famós "Fantasma de l'Òpera", és la nº5 i està llogada!



Podem accedir a la sala d'espectacles des d'una de les llotges, on ens podem imaginar als espectadors de l'època tafanejant mentre observaven les altres llotges.
Amb forma de ferradura, inspirada en els teatres italians, les llotges es distribueixen en 5 plantes, i els 1900 seients estan entapissats amb un lluent vellut vermell, color dominant a la sala juntament amb el daurat.
El sostre, relativament modern, va ser pintat l'any 1964, i evoca als grans compositors d'òpera. Al bell mig una impressionant "aranya" de bronze i cristall, de 8 tones de pes i 340 làmpades, il·lumina la sala.




Tornem a la planta baixa descendint per la gran escala, ara ja més plena de gent que en el moment que la hem pujat.
En els vestíbuls s'exposen vestits d'antigues representacions i podem veure les barres de bar que donen servei les nits de funció, ara ben recollides.

Ja, tan sols ens queda el tram final. Com sempre la sortida està desprès de l'obligat pas per la botiga de records...i ja que hi som fem unes compres: la Núria es compra el seu típic llapis dels "museus", la Sandra agafa un doble CD amb recull de les millors chansons franceses per a un regal de Nadal que té pendent, i en Manel un altre CD, en aquest cas un recopilatori de nadales tradicionals cantades per Frank Sinatra, Bing Crosbi i Dean Martin (a les nenes aquests noms els hi sonen a xino, però a nosaltres ens transporten a les antigues pel·lícules en "blanc i negre" de les "tardes de cine" dels dissabtes quan només existia un canal de televisió...cosa que quan els hi expliquem no arriben a entendre com podíem viure només amb un canal i sense comandament a distància!!)

Deixem enrere l'Òpera i baixem pel Boulevard de la Madeleine cap a un Decathlon que ens ha localitzat el GoogleMaps a la zona, les nenes tenen les mans glaçades...comprarem un guants (compra que podríem haver evitat si haguessin agafat els seus de casa...tal com els vam recomanar!)

La botiga està a dues passes de l'Església de la Madeleine, que més que una església sembla un temple grec, ens recorda a la façana del Panteó.
Les seves 52 columnes corínties de 20 metres d'alçada li atorguen un aspecte imponent, i al seu frontal, un alt relleu representa el judici final.

Decidim agafar el metro de tornada a Concorde, així que baixem per la rue Royale fins a la gran plaça el·líptica que separa els Champs Elysées dels Jardins des Tuileries. Però a mig camí encara som a temps d'entrar a fer una estona el tafaner a la Galerie Royal, un antic pas interior que comunicava la rue Royale amb la rue Boissy d'Anglas, ara reconvertit en una zona de compres "exclusives". 




Una vegada a la Place de la Concorde fem l'habitual trajecte de tornada al càmping on dinarem i reposarem una estona, aquesta tarda tenim visita al, podríem dir, principal mercat de Nadal de la ciutat, instal·lat en ple cor de Paris, als Jardins des Tuileries.

I el trajecte de la tarda comença just on ens hem quedat aquest migdia, a la Place de la Concorde.
Es comença a posar el sol, i aprofitem per fer unes fotos. Estem a l'inici dels Jardins des Tuileries, i caminem fins al "bassin octogonal", un petit estany de forma octogonal on la gent es pot seure a descansar a les cadires que l'envolten.





Planell del Jardí des Tuileries (font:wikipèdia)

Emmarcat entre la rue Rivoli i el Sena, la superfície d'aquests jardins s'estén d'oest a est des de la Place de la Concorde fins al Louvre.
Antigament, al s. XVI, existia a la riba del Sena una fàbrica de teules ("teulerie") que es va enderrocar per a permetre la construcció d'un antic palau reial, el Palais des Teuleries, edificat l'any 1564 i destruït per un important incendi el 1871. Aquests jardins plantats i dissenyats paral·lelament a la construcció del palau han conservat el seu aspecte fins els nostres dies gairebé sense cap modificació.

Passegem per l'avinguda central dels jardins, fins el trencant que ens portarà (girant a l'esquerre) directament a una de les places més "chics" de la ciutat: la Place Vendôme.


Construïda per ordre de Lluís XIV com a mostra del seu poder absolut avui en dia la majoria de les seves façanes, classificades com a monuments històrics, acullen a les principals firmes de luxe i grans joieries.
En el centre de la planta octogonal s'alça una gran columna, la Columna Vendôme, que imita a la Columna Trajana de Roma, i va ser erigida per Napoleó, en el lloc on fins a les hores havia lluït una estàtua eqüestre de Lluís XIV, per commemorar la seva victòria a la batalla d'Austerlitz.


Creuem la plaça en l'instant de l'hora blava, i continuem, de pujada, per l'engalanada Rue de la Paix, també seu de les principals cadenes i marques de moda i joieria.
Rodegem la Place de l'Òpera i seguim, en sentit nord, cap a les Galeries Lafayette, on "les models" volen immortalitzar-se sota la seva cúpula i el gran arbre de Nadal col·locat durant la campanya de compres nadalenques.
Es veu que han posat una passarel·la de metacrilat transparent per poder fer-se les fotos com si estiguessis penjat al cantó de l'arbre...però quan arribem descobreixen que només es pot accedir si li pagues per la foto al fotògraf "oficial" que hi han posat...



Així que, fem la foto a l'arbre i sortim disparats. L'ambient és aclaparador! Massa gent, calor i soroll. No sé com algú pot gaudir de comprar alguna cosa en aquestes condicions, clar que suposem que la majoria de la gent està fent el "guiri" com nosaltres...així que au revoir Lafayette.

Com s'agraeix l'aire fresc a la cara! i l'amplitud de la Avenue de l'Òpera, per on caminem, ara en sentit sud, cap a l'explanada del Louvre.
L'hora blava ha deixat pas a la negra nit, i el Palais i la Pyramide llueixen impassibles en front a la multitud de flaixos.




   
Les fonts i basses que envolten la gran estructura de ferro i vidre estan buides, suposem que en temporada d'hivern per evitar gelades treuen tota l'aigua, cosa que permet a la gent acostar-se a la base per "millorar" els seus selfies!
Deixem enrere el Louvre, passem sota l'Arc de Triomphe du Carrousel i passejant passejant arribem a la zona lateral del Jardin des Tuileries on està instal·lat el mercat de Nadal.

La gran nòria, abans instal·lada a la Place de Concorde, i les moltes casetes de "menjars típics" ens donen la benvinguda. 




Fem una primera volta d'inspecció a veure que berenarem avui, la Núria que s'ha atapeït de crispetes durant el camí ara diu que ja no vol res...no ho podem creure!




Tenim un munt de varietats a triar, on predomina sobre tot el formatge fos...

Grans cassoles de "tartiflette"

Entrepans de formatge de Raclette i salsitxes o pernil


I la Sandra es decideix per una "barquette" de patates i formatge Reblochon fos.


Ens col·loquem a un dels taulells que hi ha entre les parades on la gent pot prendre les seves consumicions, i acompanyem a la Sandra amb els nostres corresponents "vins chauds", potser seran els darrers de les vacances...

I fem camí de tornada al càmping, els dies i els quilòmetres caminats comencen a pasar-nos factura i ens retirem aviat, desprès de la corresponent sopa calenta i una mica de tele.
Demà hem d'acabar de donar-ho tot en el darrer dia a Paris!.



Trajecte acumulat: 916 km
 Supermercat: 2,60 €
 Hostaleria: 22,00 €
 Entrades: 28,00 €
 Records i varis: 26,15 €
 Càmping: 70,05 €




Dijous 27 de desembre: Montmartre - Les Halles

8:00 h. i 2º C 
trajecte: -

Ens aixequem sota un cel una mica tapat, esperem que quan avanci el matí surti una mica el sol. La temperatura continua baixa, i ens abriguem bé per la nostra darrera jornada a la ciutat.
Hem deixat per el darrer dia la pujada a Montmartre, tot i haver estat altres vegades és un destí que no es pot obviar.

De les combinacions de Metro possibles optem per agafar la línia  1  fins a Charles de Gaulle-Étoile i aqui enllaçar amb la línia  2  fins a la parada de Blanche, al Boulevard de Clichy. Estem davant d'un dels llocs icònics de la Belle Epoque parisina, el Moulin Rouge. Qui ens ho hauria de dir que el famós cabaret va ser construït l'any 1889 per un català? en Josep Oller, empresari nascut a Terrassa però establert a Paris des de molt jove.



Baixem pel Boulevard de Clichy fins a la Place Pigalle, on trobem una altra de les clàssiques boques de metro i les indicacions a peu cap a la Butte Montmarte. Iniciem la pujada amb parada a la Place des Abbesses



Just darrera aquesta plaça de forma triangular es localitzen uns petits jardins, el parc urbà Square Jeham Rictus on es troba el "Le mur des je t'aime". 


El mural de 40 m2 (10,00x4,00 m) està composat per 612 rajoles esmaltades, d'un color blau intens, on es pot llegir "t'estimo" en 311 idiomes diferents. Uns detalls en color vermell rematen el conjunt.

Seguim fins a la base del turó de Montmartre, des d'on ja divisem les blanques i arrodonides cúpules de la basílica del Sacré Coeur, però fem trampa i evitem pujar els 197 graons que porten a la basílica: accedim al funicular que en poc més d'un parell de minuts ens deixa a dalt (amb el Navigo també podem fer us d'aquest transport).



Des d'aquesta posició es tenen unes bones vistes de Paris, però el cel està bastant tapat i no ens entretenim gaire, ja en tenim algunes molt maques d'altres visites anteriors.
Passegem una estona entre els artistes que ocupen la Place du Tertre, el centre neuràlgic del barri.



Prenem unes begudes calentes per reconfortar l'estomac i escalfar una mica les mans, i just la botiga del costat, Maxim's, ens atrapa i acabem comprant dues caixes de bombons i unes rajoles de xocolata.


Decidim fer camí de tornada per la part posterior del "quartier", així que baixem pels estrets carrerons, aquí ja la afluència de turistes és mínima, fins a trobar la Vinya de Montmartre, les restes d'una zona que a principis del s. XIX estava recoberta de vinyes, de barraques camperoles i unes desenes de molins de vent.



El conegut com a Clos de Montmartre ocupa una parcel·la de poc més de 1500 m2 de superfície, en la cantonada de la rue Saint-Vincent amb la rue des Saules, i està gestionat i cuidat  per l'Associació del Comité de Festes i Acció Social del districte 18 des del seus origens l'any 1934, quan es va salvar la parcel·la de possibles edificacions.
Les quasi 2000 vinyes plantades produeixen a l'any unes 1000 ampolles de vi, que son subhastades i venudes amb fins socials en benefici dels infants i persones grans del districte.



Seguim baixant i de seguida arribem a la parada de metro de Lamarck-Caulaincourt, abans però comprem pa i uns pastissets en un forn que trobem molt a prop.
Fem trajecte de tornada amb les mateixes línies i transbords que hem fet servir per pujar.


Dinem i ens preparem per passar la nostra darrera tarda a la capital francesa.
En vistes de que el pla de la tarda és anar a fer un volt per centre comercial Les Halles i fer les darreres compres, en Manel diu que ell es queda descansant i mirant una peli, així que les noies agafem els nostres NavigoPass i fem el darrer trajecte al centre, baixem a la parada de Chatelet i anem caminant fins al renovat Forum de les Halles.

El barri de Les Halles deu el seu nom a que en aquest lloc es situava l'antic mercat central de Paris, que va estar en funcionament fins a finals dels anys 70. Posteriorment la zona es va rehabilitar i es va condicionar el gran Jardí de Les Halles, el centre comercial soterrani i l'impressionat "porxo" del Forum, anomenat La Canopée.



En aquestes dates sota el corbat sostre de La Canopée s'instal·la un altre mercat de Nadal i un gran arbre al bell mig del Hall. Fem una volta per les parades i desprès baixem a veure si trobem una botiga de "macarons" a l'interior del centre comercial.


Com la botiga no acaba de convèncer a la gourmet Sandra busquem l'adreça d'una de les botigues Ladurée que tinguem a prop i anem cap allà. Agafem el metro fins al Louvre i trobem la botiga al centre comercial del Carrousel du Louvre, al soterrani del conegut museu.

I, ja, amb els deures fets acabem de passar la tarda davant unes begudes calentes a un Starbucks proper.
Ara si, darrer viatge de metro fins el càmping i darrera nit a Paris.
Realment estem força esgotats, hem aprofitat ben bé la setmana.

Deixem les coses recollides i demà desprès d'esmorzar ens posarem en ruta camí de tornada a casa...que ja toca començar a preparar la nit de Cap d'Any!!   


Trajecte acumulat: 916 km
 Hostaleria: 20,00 €
 Records i varis: 49,20 €
 Càmping: 70,05 €



Divendres 28 de desembre: Paris - La Couvertoirade

7:00 h. i 2º C 
trajecte: 684

Esmorzem, acabem de recollir, omplim dipòsits i deixem el que ha estat el nostre "apartament" a Paris durant quasi una setmana...tenim per davant un dia de ruta.

El camí és conegut, conduïm en direcció sud i aprofitem una de les àmplies àrees de descans franceses per fer un "alto", dinar, estirar les cames i passejar una estona amb les gosses.
Podríem anar de tirada fins a casa, però arribaríem cap al tard i tampoc tenim pressa, així que decidim fer nit a La Couvertoirade, prèvia parada a l'àrea de l'Aveyron, on comprem un bon assortiment de formatge Roquefort.

Aquesta vegada no plou a La Couvertoirade, però fa un vent que espanta.
Dormim tranquil·lament acompanyats per un parell més d'autocaravanes.


Trajecte acumulat: 1.600 km
⛽ Gasoil: 91,68 (1,35 €/l)
 Peatges: 40,70 €
 Hostaleria: 7,80 €
 Records i varis: 58,80 €


Dissabte 29 de desembre: La Couvertoirade - Figueres

7:30 h. i 9º C 
trajecte: 239

I, tot lo bo s'acaba!
Tram d'autopista fins a Figueres, amb el vent de costum a la zona entre Narbonne i Perpignan, i el pitjor de tot viatge: buidar l'autocaravana i rentar tota la roba!!


Trajecte acumulat: 1.839 km
⛽ Gasoil: 87,83 (1,21 €/l)
 Peatges: 20,45 €
 Hostaleria: -
 Records i varis: -







Resum despeses: