Per fi!
Desprès de quasi tres mesos confinats a casa podem tornar a sortir a voltar...però de moment només per la provincia (indret ara conegut com a regió sanitaria, en el nostre cas).
Fa uns mesos, quan va començar a circular el nom de COVID-19, i nosaltres ho etiquetàvem com a "virus a un país llunyà", no ens podíem pensar que trasbalsaria les nostres vides, i en el millor dels casos tan sols suposaria un confinament total durant dues setmanes, i parcial durant 3 mesos, a casa...sense sortir (només per a les compres bàsiques...i treure el gos!)...tele-treballant els afortunats, i la resta de ERTO, o pitjor...
Per sort, nosaltres hem passat "la quarantena" sense cap pèrdua important, yo he continuat treballant des de casa (ara he pogut descobrir que treballes més des de casa que a la oficina!!), en Manel ha perdut alguns dies de vacances, les nenes continuen el curs "on-line" amb més treballs i exàmens que si tinguessin classes presencials, i cap familiar ni gent propera ha patit la malaltia.
Bé, una cosa si que ha trastocat el maleït virus: el nostre destí de vacances d'aquest any, que celebrem els 10 anys de viatges amb LaCargoleta i ja teníem la ruta mig planejada...Dinamarca, quedarà en el tinter per una altra ocasió.
I, aquesta setmana que hem passat a la Fase II de "desescalada" sortirem amb la autocaravana.
I, Llei de Murphy, un munt de dies a casa passant calor, amb unes temperatures estiuenques en ple inici de la primavera, veient un sol espaterrant des de la terrassa, i arriba l'hora de sortir i... previsió de núvols, algun ruixat i mal temps a una setmana vista.
Però...al mal temps, bona cara! Sortirem peti el que peti!
Dissabte 6 de juny: Figueres - Roses
Dels possibles destins a triar a la nostra regió sanitaria optem per un dels més propers, a petició de la Núria que vol platja.
Als volts de les 9:00 agafem LaCargoleta, parem a fer una petita compra al Carrefour de Vilatenim i enfilem la C-260 cap a Roses, farem estada a l'àrea que van obrir l'any passat a l'entrada de la població, al llindar de la urbanització de Santa Margarida.
En condicions normals, en aquestes dates, estaria plena ja d'autocaravanistes estrangers, però avui no tindrem problemes per escollir plaça encara que només es pugui ocupar un 50% de l'aforament per les mesures Covid. A veure quants dels "caravaneros" gironins han tingut la mateixa idea que nosaltres...
En un no res ens plantem a la porta, i baixo a fer els tràmits d'accés.
L'entrada està totalment automatitzada i a la màquina abans de pagar tries la parcel·la escollida sobre un planell (ara la meitat ja estan en vermell - no disponibles - encara que a dins només veiem 5 vehicles). Es paga per dies (12€/24hores a partir de l'hora d'entrada) i amb al tiquet que et lliuren surt el codi per si vols sortir i tornar a entrar durant l'estada, la plaça queda bloquejada fins passat el període de pagament.
Així mateix el codi wifi (que posteriorment provem i funciona més que acceptablement)
Ens instal·lem a la plaça escollida, obrim finestres, parem la taula a fora i ens disposem a ... no fer res, relax total.
Tot i que el dia està una mica tonto la temperatura és alta i estirem el toldo.
Parxís, vermut, barcacoa i sobretaula.
La Núria aprofita per avançar deures amb el portàtil mentre nosaltres continuem amb la lectura, i per unanimitat decidim de no anar fins a la platja, que està a 600 metres desde la nostra posició, doncs aquí s'està de conya, i tampoc fa temps per banyar-se, el cel s'està tapant.
La tranquil·litat és total.
Ruta fins a la platja
A mitja tarda desprès de sortir amb les gosses ens preparem per anar fins el centre a prendre quelcom.
Anem fins a la platja, on ja trobem el passeig que voreja tot el litoral i el seguim fins a la Plaça de Sant Pere, on seurem a una de les típiques terrasses.
Panoràmica de la Badia de Roses des de la Platja del Salatar
Ens prenem amb calma el trajecte, per sort és pla doncs la cadira de rodes sembla que no però mira que costa d'empènyer en pujada !!
De moment encara ens queda un mes més fins que Núria es pugui treure la fèrula, avui fa just un mes que la van operar del genoll esquerre, ara ja els té els dos com nous i amb les ròtules a lloc !!
Al arribar a Roses ens posem les mascaretes, tothom al carrer hi va guarnit amb una. Predominen les quirúrgiques però comencen a imposar-se les de colors i amb dibuixos. Ara totes les marques estan traient al mercat els seus models de mascaretes, camí de la anomenada "nova normalitat" on de moment seran obligatòries en espais públics.
Els carrers estan força animats, tot i que es nota que la gent guarda les distàncies de seguretat, i les terrasses dels bars o tenen les taules més separades, o com en el cas de la plaça, on estem asseguts, només deixen ocupar taules alternativament, una de cada tres té les cadires lligades per a que la gent no les ocupi.
Ens acabem les begudes, i vist lo negre que s'està posant el cel, tornem cap a la autocaravana. El Meteo no marca pluja fins el vespre...però per si de cas.
A l'extrem oposat de la badia es veu la silueta del poble de l'Escala amb un cel ben clar.
Al fons silueta del Massís del Montgrí ("el bisbe")
Aprofitem la treva que ens dóna el cel i rostim unes sardines a la barbacoa.
Les vam comprar a La Sirena, ja netes i a filets sense les espines, però no ens han fet el pes, no hi ha la espina central però queden moltes petites i són difícils de treure. La propera vegada les comprarem fresques.
Però la flaire de la barbacoa si que és bona, doncs al moment ha aparegut una convidada que ha començat a rondar a veure si pescava alguna cosa.
Sopem a dins, s'ha aixecat una lleu marinada i ha refrescat bastant.
Ens barallem una estona amb la tele per sintonitzar els canals...si ho arribem a saber no canviem la que portàvem, aquesta és més gran, es veu i s'escolta molt millor, a part de portar entrada USB i HDMI per connectar dispositius, però a l'hora de sintonitzar o tens la antena perfectament orientada o no pilla cap canal!
I cap al llit.
Sembla mentida com condeix el dia quan estàs fora de casa, sembla que sigui molt més llarg, i això que no hem fet res...
Diumenge 7 de juny: Roses - Figueres
Dóna gust despertar-se, obrir la persiana i tenir unes bones vistes.
Sembla que fa bon dia.
Saltem del llit i anem a fer un passeig amb les gosses fins a la platja. La Núria, per descomptat es queda dormint. Ahir le vaig preparar el llit del menjador, doncs amb la pota tiesa li feia mandra pujar fins a la caputxina.
La platja està deserta i els núvols van tapant a poc a poc el cel.
Les gosses no s'ho pensen i quan senten la remor de l'aigua s'hi llencen de cap, i fan unes bones nedades.
De tornada esmorzem, fem una mica d'endreça, fem caure a la Núria del llit, i fem via cap a casa...comença a plovisquejar.
Buidem dipòsits abans de marxar.
Per sortir la càmera detecta la matricula, que vam haver d'introduir ahir al registrar la pernocta, i aixeca la barrera.
Finalment 10 autocaravanes hem fet nit, i nosaltres som els primers a marxar.
Quan arribem a casa ja plou!
I, fins a la propera sortida, a veure si ja podem saltar a un altre territori...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada