Tenim un nou cap de setmana llarg a la vista i aprofitem per fer una nova sortida cap a la France; de baixada de la nostra escapada a Albi, el Nadal passat, creuant el departament del Tarn vam veure uns pobles que feien bona pinta. Portem diverses xinxetes marcades al Maps, però finalment acabarem improvisant.
Avantatges de viatjar amb la closca a sobre.
Divendres 28 d'abril: Figueres - Revel
19:00 h
trajecte: 233 km
Amb les dues peludes contentes, com cada vegada que ensumen el seu piset a LaCargoleta, ens posem en ruta cap al departament del Tarn, cor de la regió d'Occitània, en concret cap a la zona sud-oest, en el triangle format entre les ciutats d'Albi, Toulouse i Carcassonne, coneguda com el Pays de Cocagne.
Mapa turístic del Tarn
Conduïm cap al primer destí, Revel, on passarem la nit.
Seguim l'autopista A9 fins a Narbonne, enllacem -sentit Est- l'A6 i, deixant enrere la cita de Carcassonne, arribem a Castelnaudary, capital de la Cassoulet, on ens desviem cap a la departamental D624.
Uns 25 quilòmetres més i ens plantem a l'àrea d'autocaravanes de Revel, que pertany a la xarxa CampingCar Park.
Un cop acabades les tasques típiques post-arribada (calçar el vehicle, posar el protector de la cabina, treure i donar de sopar a les gosses,...) ens entaulem per sopar i mirem una estona la tele abans d'anar a dormir, demà visitarem Revel.
Dissabte 29 d'abril: Revel - Lautrec
9:30 h
trajecte: 34 km
En Manel s'aixeca aviat.
Ahir vam planificar una ruta, al Komoot, fins al Lac de Saint Ferréol i acompanyat de les peludes surt a fer la caminada.
Jo...ZZZZZzzz
Detall de la ruta:
Una dutxa, un esmorzar a base de torrades (amb melmelada per a mi i amb formatges i llonganissa per a Manel) i sortim cap al centre de Revel.
L´arribada al centre no té pèrdua.
Des de la nostra posició, a peu de sòl, no apreciem la distribució arquitectònica de la ciutat, però si l'observéssim a vista d'ocell (avui seria a vista de dron) podríem admirar el traçat d'una típica bastida medieval.
Durant la baixa Edat Mitjana, segles XIII i XIV, es van aixecar al sud-oest de França 364 ciutats, conegudes com a “bastides”, unes ciutats fortificades construïdes pels reis i senyors de les terres per atraure sobre els seus dominis un cabal humà que pogués eventualment esdevenir soldats i explotar les terres, repartint equitativament les càrregues i els beneficis que s'obtinguessin.
Amb el desig d'atreure una mà d'obra que col·laborés en les tasques de construcció i que, posteriorment, fixés la seva residència a la "ville neuve", s'oferia a les persones interessades un terreny on poder construir casa seva i, a més, un altre, fèrtil, per cultivar, alhora que rebia per escrit l'estatut d'home lliure.
Construïdes sobre un pla geomètric, com si es tractés d'un tauler d'escacs, les bastides ordenaven els carrers de traçat rectilini al voltant d'una plaça central envoltada de galeries cobertes (porxades).
I al centre de la plaça, com a cor de la bastida, l'edifici conegut com “la halle”; sota la seva sostrada tenia lloc el mercat, congregant-se venedors i compradors de tota la regió, i atraient els comerciants vinguts fins i tot d'altres països.
Avui, prop de vuit segles després, la majoria segueixen en plena activitat.
Amb el desig d'atreure una mà d'obra que col·laborés en les tasques de construcció i que, posteriorment, fixés la seva residència a la "ville neuve", s'oferia a les persones interessades un terreny on poder construir casa seva i, a més, un altre, fèrtil, per cultivar, alhora que rebia per escrit l'estatut d'home lliure.
Construïdes sobre un pla geomètric, com si es tractés d'un tauler d'escacs, les bastides ordenaven els carrers de traçat rectilini al voltant d'una plaça central envoltada de galeries cobertes (porxades).
I al centre de la plaça, com a cor de la bastida, l'edifici conegut com “la halle”; sota la seva sostrada tenia lloc el mercat, congregant-se venedors i compradors de tota la regió, i atraient els comerciants vinguts fins i tot d'altres països.
Avui, prop de vuit segles després, la majoria segueixen en plena activitat.
A mesura que ens acostem al centre els carrers es van poblant de vianants, fins a desembocar a la plaça del mercat, que avui ens mostra la seva màxima esplendor.
Dissabte al matí és dia de mercat!
Des de fa 700 anys els comerciants i productors de la regió (ara ronden els 300) munten els seus llocs arrecerats sota la teulada de la Halle. Aquesta plaça coberta és una de les més grans de França, quadrangular de 40 metres de costat i suportada per 79 pilars de roure. Al seu centre, sobresortint per sobre de les antigues teules, el campanar (beffroi, com diuen els francesos) neoclàssic del s. XIX.
El marché de plein-vent (mercat descobert) de Revel està considerat un dels més bonics del país.
Recorrem les parades i ens barregem amb els vilatans. Aprofitem per comprar pa i uns formatges de la regió, que mai no estan de més.
El campanar, símbol del poder reial del bastida i avui seu de l'Oficina de Turisme, va acollir al seu dia la llar dels cònsols, la presó, la sala de guàrdia i la torre de vigilància.
El guàrdia de camp i el pregoner van viure aquí fins al 1965.
Entro i agafo una recopilació de fullets, tríptics i mapes turístics de la zona.
La plaça, a la qual s'accedeix pels quatre cantons, està totalment envoltada per galeries amb arcades.
Algunes façanes encara mantenen els rètols i anuncis d'antics comerços. Els baixos ocupats per bars i petites botigues rematen aquest peculiar conjunt arquitectònic.
Fem un cafè sota la porxada i ens acomiadem de Revel comprant una ració de cargols "à la catalane" per menjar... fan molt bona pinta!
Tornem l'autocaravana i fem ruta fins a la propera destinació: Lautrec, ubicat uns 35 km al nord de Revel.
Tot i ser un petit poble, Lautrec, ofereix una àrea per a autocaravanes amb tots els serveis per 8 €/24h (inclòs connexió elèctrica!)
De les 30 places de què disposa només tres estan ocupades, així que ens posem on ens agrada més, i, abans de dinar, fem una passejada amb les gosses per la gran zona verda que ens envolta.
Després d'un aperitiu ens cruspim la ració de cargols, estan realment bons i busquem la recepta per Internet per fer-los a casa una altra vegada.
Estem molt a gust en aquesta àrea, i les peludes també doncs estem força estona fora amb elles.
A mitja tarda sortim a descobrir el poble.
Aquest bonic poblet medieval, fundat a mitjans del s.X als peus d'un petit turó, està catalogat com uns dels plus beaux villages de France, i podem dir que és cèlebre per quatre motius:
- Va ser bressol dels vescomtes de Lautrec, avantpassats del famós pintor francès Henri de Toulouse-Lautrec.
- Molí de vent de la Salette (s. XVII)
- El cultiu de l'all rosa, conegut com a "ail rose de Lautrec", amb etiqueta de denominació d'origen.
- L'herba Pastel, una planta amb floretes grogues de les quals s'extreu la pasta per a la fabricació del tint del preat Blau Pastel.
Originalment, Lautrec, estava fortificat amb una muralla circumdant de 1200 metres de longitud, amb 8 portes d'accés, de les quals avui dia només es manté dempeus la que ara traspassem, la Porta de la "Caussade", construïda al segle XIII com una torre quadrada protegida per un pont llevadís i un rasclet.
Porte de la Caussade (Exterior - Interior)
Accedim a un solitari intramurs, que ens trasllada a temps passats, com diuen els francesos d'autrefois: carrerons empedrats, façanes de pedra, maó i entramat de fusta esquitxades pels colors dels porticons de les finestres, blaus, marrons i grana.
Arribem a la Plaça del Mercat, La Place des Couverts, flanquejada per porxades i inusualment silenciosa a diferència dels matins dels divendres quan bull l'activitat del mercat setmanal. Aquest punt ha estat sempre el centre de l'activitat local i comercial.
Al centre d'aquesta plaça, de planta triangular, s'hi conserva l'antic pou durant molts anys l'únic punt d'aigua potable de la vila.
I, tot passejant, trobem el carrer costerut que ens porta cap al molí, situat a dalt d'un promontori.
El carrer, cada vegada més estret, es transforma en una escala un cop passem sota un arc de pedra gairebé al capdamunt.
Al final de l'escala mirem a dalt i apareix davant nostre la silueta del molí, enmig d'una prada poblada de petites floretes blanques.
El molí de la Salette, construït el 1688, deu el seu nom al lloc on es troba, antigament dins dels murs de la fortalesa, i és l'únic supervivent dels 7 molins existents.
En funcionament fins a 1930 i després abandonat, va ser restaurat el 1991 segons els plànols i tècniques d'antany; el sostre, la llanterna i la roda van ser refets per un fuster local.
És un dels pocs molins de vent de tota la regió occitana que segueix produint farina avui dia, i actualment l'únic molí de vent en funcionament al Tarn.
Un sender "botànic" puja des del vessant del molí fins a dalt del turó, on trobem el mirador del Calvari de la Salette, amb unes bones vistes dels voltants.
Sembla que tota la gent que es trobava visitant el poble és aquí!
Baixem cap al centre i acabem de recórrer els seus carrers mirant els aparadors d'un parell de botigues obertes, totes dedicades a la venda de productes típics que exploten el producte de tradició local: l'herba del pastell (hierba pastel, en castellà; Pastel ou Guède, en francès). Mocadors, vestits, camises... d'un intens color blau pastell.
BLAU PASTEL
S'anomena cultura de l'herba del pastell al període de bonança que va començar al segle XII i va tenir el seu punt àlgid entre el 1450 i el 1562. L'herba pastell era la base de l'única font de tintura blava coneguda per aquesta època a Europa.
Lautrec formava part d'allò que a l'Edat Mitjana es coneixia com a triangle de Lauragais, el format entre les ciutats de Toulouse, Albi i Carcassonne.
En aquesta zona una petita planta insignificant, la Isatis tintòria, que creixia sense problemes i donava unes petites flors grogues, esdevingué “l'or blau”, una font de riquesa fins al segle XVII. Però anem per parts...
Les grans fulles verdes de la planta es trituraven i es posaven a assecar en boles, anomenades "cocagnes", per això la denominació de Pays de Cocagne, boletes de 12 a 15 cm de diàmetre, que després s'assecaven durant 15 a 20 dies. Tot seguit, es trituraven les boletes i es fermentaven amb calç. El pigment en pols es feia servir després per produir l'inimitable blau pastel.
Es va sumar la inestimable ajuda del riu Garona com a ruta fluvial d'exportació cap al nord, via Bordeus; i del Canal de Midi, via Narbona, cap a la Mediterrània.
Però res no dura per sempre i quan va arribar d'ultramar l'Indigo americà, molt més barat, molt més fàcil de produir i capaç de tenyir fibres de cel·lulosa (lli, cotó, cànem) mentre que l'herba pastel només tenyia la llana de forma uniforme, el sector va fer fallida.
La isatis tinctòria quedà en l'oblit... fins al segle XXI. En els darrers anys, nous artesans han reinventat el tenyit amb pastel, investigant antigues receptes per extreure el pigment, moltes vegades transmeses de manera oral, i creant nous productes que van més enllà dels teixits naturals, com els exposats a La Petite Maison du Pastís.
No hi ha cap racó del poble on no hi destaqui algun element blau.
En una de les cantonades de la Plaça del Mercat trobem el que creiem únic bar obert del poble. Amb només dues taules a l'exterior, i ocupades, gairebé passem de llarg...però en entrar-hi, ens sorprèn: és una moderna vinoteca, i posa que és oberta fins a les 23:00!! Si a mitja tarda el poble està gairebé desert, qui vindra aquí al vespre?
Ens prenem una copa de rouge i una de rosé, comprem una ampolla de vi de la zona i tornem xino-xano cap a l'autocaravana, on acabem de passar la tarda de relax total.
Diumenge 30 d'abril: Lautrec - Mazamet
9:30 h
trajecte: 43 km
En Manel surt una estona a caminar, seguint un tram de la Via Verda que uneix Albi amb Castres, i passa pels afores Lautrec, mentre jo aprofito per recollir i netejar una mica (no tot són vacances...).
Passades les 9:00, després d´esmorzar, deixem Lautrec, on hem estat molt a gust. L'àrea és al costat del pàrquing del centre d'oci Aquaval.
La primera destinació del dia és la ciutat de Castres, a uns vint quilòmetres al sud-est de Lautrec, on pararem a fer una volta. Anem directes al Pàrquing des Cèdres, al costat del cementiri i a la riba del riu Agout.Complex d'oci creat l'any 1996 a la població de Lautrec (81440), AQUAVAL és un oasi verd gestionat i mantingut per la nostra comunitat. Situat en un entorn verd en una superfície total de 5 hectàrees, AQUAVAL reuneix zones aquàtiques, dos grans llacs, un camp de minigolf, una gran zona de jocs infantils, pistes de voleibol i petanca... Donem la benvinguda a les autocaravanes en una zona especialment dissenyada.
aquaval-lautrec
No tenim cap problema a aparcar, el pàrquing està molt ampli i pràcticament buit. Des d'aquí, un caminet que segueix la riba del riu ens porta directament al centre.
El camí acaba al del Jardin de l'Évêché (Jardí del Bisbat).
Avui el temps no ens acompanya, el cel està molt tapat i s'enfosqueix per moments...esperem que no plogui.
Jardin de l'Évêché amb el Palau Episcopal a la dreta i el Théâtre de Castres a l'esquerre
El Jardí de l'Évêché és l'antic jardí d'esbarjo del palau episcopal de Castres, construït a finals del segle XVII per André Le Nôtre, jardiner del rei Lluís XIV des de 1645 fins a 1700, quan es va encarregar de dissenyar els jardins del palau de Versalles, del palau de Vaux-le-Vicomte i de Chantilly.
És un jardí francès que combina parterres de boix i brodats anglesos, clar exemple de l'estil de l'època de Lluís XIV.
Entre el dia lleig i que és el diumenge al matí la ciutat està ben buida!!
Quan acaben els jardins seguim tot recte per la Rue de l'Évêché.
L'antic palau acull des del 1840 el Museu de Castres, (Museu Goya) que a finals del segle XIX va anar orientant-se progressivament cap a l'art hispànic, fins a constituir actualment una de les col·leccions d'obra espanyola més riques de França. Quan el 1947, l'art espanyol va despertar un renovat interès a França, es va canviar el nom del museu afegint-hi el nom de Goya, per l'especial protagonisme del pintor, i el 1949 va obtenir del Museu del Louvre el prestigiós dipòsit de pintures de Velázquez i Murillo.
Ens arribem fins al Pont Neuf, des d'on podem admirar uns dels punts més destacats de la ciutat, i que li dóna el sobrenom de “la petita Venècia del Llenguadoc”.
Les primeres cases construïdes a la riba del riu Agout daten del final del segle XII. Durant segles aquestes cases, de colors vius i façanes en voladís, van servir de taller a adobers, que rentaven les pells a l'aigua del riu; als cellers hi havia les tines i safareigs, a la zona central els habitatges, i a les golfes i terrasses els assecadors o soleilhou.
Avui, restaurades fidelment, són l'estampa més fotografiada de Castres.
Com que el dia continua sense acompanyar fem una visita ràpida al centre, ens apropem al mercat cobert, on comprem pa i uns formatges, i ens refugiarem a una cafeteria que hem vist en passar, sota les arcades d'un edifici que s'aixeca solitari entre el riu i la gran plaça de Castres, la Place Jean Jaurès.
No podem evitar fer els golafres i demanar uns macro capuccinos!
Amb la panxa plena anem cap a la propera destinació, on si el temps millora farem una petita excursió després de dinar; anem cap a Mazamet. Als afores de la ciutat de Mazamet ens instal·lem a l'àrea de CampingCar Park.
Ens va bé perquè, encara que queda lluny del centre, que no tenim previst visitar aquesta vegada, és just on comença la ruta que porta fins a la Passarel·la de Mazamet, el nostre principal objectiu d'avui.
Estem de sort i, durant l'hora de dinar, ha començat a treure el cap el sol, i a l'hora de sortir s'ha quedat una bona tarda.
Aquesta vegada no ens poden acompanyar les gosses i els fem una bona passejada abans d'iniciar la rutilla. Realment no està prohibit el pas dels gossos per la passarel·la, però no volem que la Morga pateixi estrès; li provoca pànic passar per sobre de superfícies de reixeta... suposem que arrossega un "trauma infantil" de quan als 3 mesos va haver de fer el trajecte des del pàrquing de Disney al centre d'acollida de mascotes per les cintes transportadores automàtiques...quina por els hi tenia!
Iniciem la pujada; tenim un desnivell d´uns 100 metres d´altitud des de l´àrea fins al´inici de la passarel·la.
Amunt!
Abans de creuar la passarel·la ens quedem una estoneta abstrets, recolzats a la barana, veient la gent anar i venir per aquest corriol aeri.
Observem una família que va amb un gos i tot just li està passant el que nosaltres hem volgut evitar...el gos no vol creuar! Els avancem i iniciem el trajecte.
La passarel·la metàl·lica, de 140 metres de longitud, travessa les gorges del riu Arnette penjada a 70 metres d'alçada, unint l'alt de Mazamet amb el poblet medieval de Hautpoul.
En aquest moment hem pogut creuar tenint gairebé tota la passarel·la per a nosaltres, i ens hem esplaiat fent un munt de fotos.
Arribats a l'altre extrem ara ens toca acabar de pujar fins a Hautpoul.
I el petit esforç paga la pena...tenim unes vistes impressionants.
Però com que no tot han de ser vistes i paisatges ens divertim una estona fent-nos uns selfies, que mai surten com els "postus" dels Instagramers!!
Construït sobre un esperó rocós, Hautpoul dominava les valls circumdants i controlava l'accés a la Montagne Noire.
El castell original va ser construït, suposadament l'any 413, pels visigots al vessant d'una muntanya, defensat per penya-segats gairebé inaccessibles.
Aquesta fortalesa controlava les valls dels rius Arnette i Thoré, dominant la plana on avui hi ha la ciutat de Mazamet.
El castell i la ciutat van ser assetjats per Simó de Montfort el 1212 durant la croada contra els càtars del Llenguadoc. Va caure després de quatre dies, però els supervivents es diu que van tornar al catarisme tan aviat com els croats van marxar, sent novament assetjada durant les guerres de religió entre catòlics i hugonots.
Amb el temps els habitants van anar abandonant progressivament Hautpoul, desplaçant-se cap a la vall de l'Arnette, i van fundar la ciutat de Mazamet.
Donem una passejada pels empinats carrers del poble, avui dia recuperat pels artesans que ocupen algunes de les antigues cases i els seus tallers, un petit museu centrat en la vida medieval, i, sobretot, per la vida que li donen les visites durant el període estival.
Agafem les darreres panoràmiques des de la terrassa de l'antiga fortalesa i seiem a la terrasseta de l'únic bar del poble. Al cap d'una estona veiem passar la família i el gos, no sabem si l'han arrossegat per la passarel·la o, finalment, han hagut de creuar amb ell a coll ...
Donem per finalitzada la visita, tornem a creuar la pasera i tornem cap a l'àrea, ara ja tot de baixada.
Dilluns 1 de maig: Mazamet - Figueres
9:30 h
trajecte: 218 km
Sortim aviat cap a casa, que Figueres està de festa major i hem d'aprofitar la tarda per fer la típica passejada per la Fira del Dibuix,Pintura i l'Artesania!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada