Un any més ens enfrontem al dilema de triar destí per a les vacances d'estiu. Eslovènia va deixar molt alt el llistó el passat agost, i tornem a tantejar la possibilitat de recórrer els Països Baixos, però en Manel aposta aquest any per visitar un país tirant més cap a l'est... la República Txeca.
En un primer moment em sembla molt lluny, molts quilòmetres, però la llaminera visita a la ciutat de Praga ens enlluerna a tots, sobre tot a les "petites" que cada vegada volen més ciutat i menys rutes i paisatges.
Al mes de gener començo a plantejar punts en el mapa i llocs "imprescindibles" segons recopilo informació en guies i webs. En aquests països fora de les rutes "trillades" pels turistes és més laboriós recavar informació, moltes (quasi totes, a excepte de Praga) de les webs no tenen versió en castellà i s'ha d'anar saltant de les poques que estan en francès, al anglès i com a darrera opció el traductor instantani de Google, que a vegades es una mica complicat d'entendre amb les seves traduccions en plan "indi".
Al mes de juliol, una vegada lligades les dates definitives de les vacances, compro per internet les targetes Prague Card (3 dies), que ens donaran accès a les principals visites de la ciutat a més d'incloure tot el transport públic durant els tres dies. Opto per la compra on-line doncs així ens estalviem la comissió de canvi de moneda que ens aplicarien si les compréssim "in-situ" (la comissió s'aplica tant si canvies els euros en efectiu com si fas el pagament amb tarja de crèdit). Al moment tinc el mail amb el número de reserva ("voucher") per a recollir-les al TIC (oficina d'informació) del centre de Praga.
La setmana prèvia tenim la feina típica "pre-vacances": preparar roba, comprar i omplir la nevera amb les coses bàsiques (que acaben sent més de les necessàries, com sempre, i hem de jugar al Tetris per inquivir-ho tot a dins), carregar Poids al GPS, etc, etc,...
Finalment, la ruta establerta serà l'anada creuant França i Alemanya, ruta circular per Txèquia acabant a Praga, i de tornada visita a les ciutats imperials de Viena i Salzburg, tornant cap a Espanya creuant Suïssa.
 |
| Ruta General |
Com el relat és bastant extens, una vegada estructurat, he decidit dividir-lo en quatre etapes:
I - Anada i ruta per la Bohemia Nord-Oest
II - Ruta per la Bohemia Sud-Est i petita part de Moravia
III- Praga
IV- Tornada per Viena i Salzburg
Comencem...
Diumenge 5 d'agost: Figueres - Munster
4:00 h. i 33ºC
trajecte: 929 km
trajecte: 929 km
Aquest any, cosa inusual i per primera vegada, iniciem ruta el diumenge de matinada, doncs hem d'esperar que torni la Sandra de les seves "mini vacances" a la costa italiana. Acostumats a sortir disparats desprès de la feina, en canvi, hem tingut temps de preparar i carregar LaCargoleta durant tot el dissabte.
La previsió era engegar motors cap a les 6:00 h, però entre la calor i que la Sandra ha arribat quasi a les tres de la matinada ens hem desvetllat i hem decidit avançar camí. Així que ben de fosc deixem enrere la frontera i circulem, quasi en solitari, per l'autopista francesa A9 fins passat Avignon on enllacem amb la A7 en direcció a Lyon.
Fem el primer repostatge a l'alçada de Chanas, abans d'agafar el perifèric de Lyon, on he localitzat una benzinera low cost just al cantó de la sortida de l'autopista, on tornem tot seguit.
Les nenes dormen fins passades les 10:00 h i quan es desperten aprofitem per fer una parada per esmorzar, tot i que nosaltres ja hem parat a estirar les cames en un parell d'ocasions.
A mig matí tenim la sensació que ja són les 3:00 de la tarda...però haver sortit tant aviat ens ha fet avançar molt i a bon ritme; no hem trobat gaire trànsit ni retencions i optem per no fer cas al GPS que ens porta a agafar la A6 pel centre de Lyon i una estona abans ens desviem a la dreta per la A46 "Rocade Est" direcció Estrasbourg: tot un encert! Els quilòmetres són aproximadament els mateixos però l'autopista va molt més lleugera evitant el trànsit de les rodalies de Lyon.
Ens adonem que gran part de la descongestió és deguda a que circulem en diumenge, i a França només es permet el trànsit als camions frigorífics. És una delícia no tenir els grans vehicles ocupant contínuament el carril dret.
Desprès de dinar i descansar una estona en una de les fantàstiques àrees de descans franceses ens queden uns 120 km per al nostre destí, Eguisheim. En Manel es posa de copilot per descansar una estona i jo començo un torn de conducció (l'únic de les vacances!) de uns 80 km, fins que el pilot em torna a reclamar el volant.
Quan arribem a la petita vila alsaciana ens sorprèn veure que el pàrquing on varem estar fa uns anys, destinat a les autocaravanes ara està destinat només a la parada d'autobusos, i els nostres vehicles ocupen com poden les amples voreres dels carrers adjacents.
Per sort LaCargoleta-II, amb l'Ana i l'Amancio a bord, ens han guardat lloc davant seu. Ens acompanyaran durant aquestes tres setmanes de vacances.
Desprès del retrobament i una dutxa ràpida per recuperar-nos (cosa difícil doncs el termòmetre marca 35ºC) anem al centre històric del petit poble d'Eguisheim a fer un passeig.
Nosaltres el coneixem del nostre viatge del 2012 als "Marchés de Noël", però sempre és un plaer poder passejar per els seus carrerons concèntrics...
El pigeonnier (colomar), que bifurca el carrer en dos de més estrets, és una de les estampes més famoses del poble.
Durant l'hivern el poble està guarnit amb les decoracions nadalenques, però ara les plantes i flors no es queden enrere i no sabria dir en quina de les dues versions m'agrada més.
Fem la volta al poble i acabem a la plaça del Castell, celebrant el nostre inici de vacances.
Una vegada remullat l'interior gaudint d'una tradicional "blonde alsacienne" decidim agafar les autos i anar a pernoctar a l'àrea de Munster, al menys podrem endollar a la corrent i connectar els ventiladors per intentar aplacar la calor.
Sopem amb la taula a fora, i a mida que passen els minuts baixen els graus..., i al final podem dormir plàcidament, amb inclús una mica de fresca a la matinada...
Amb la inèrcia del rellotge biològic ens despertem abans de les set, cosa que aprofitem per avançar la sortida i fer el canvi d'aigües abans de que comenci a moure's la gent. Nosaltres vam aparcar a la plataforma superior i els lavabos i punt de càrrega es troben a la inferior, així que movem la auto i fem les tasques, com sempre...Manel aigua neta i jo neteja de "poti" (wc)
Amb el dipòsit de gasoil novament ple deixem Rothenburg i enfilem cap a l'est.
Just passada la frontera parem a comprar la "vinyeta", que per 440 Cz ens donarà dret a circular per les autopistes txeques durant un mes. Pago en euros pensant que em tornaran el canvi en corones txeques (Cz), així ja tindré moneda per els bitllets de tramvia quan arribem a Plzeň, però m'ho tornen en euros! Si ho arribo a saber pago amb la Visa...al canvi pur (avui 1€=25,65Czk) haurien de ser 17€ però amb la comissió de canvi i la de l'establiment em surt per 21,73€.
La impressió del país durant aquests primers quilòmetres és bona i la carretera adequada...
El nostre primer destí a Txèquia serà la vila de Plzeň, famosa per la seva indústria cervesera, encapçalada per la fàbrica Pilsner Urquell(Plzeňský Prazdroj), que dona nom al tipus de cervesa "pilsener", coneguda arreu del mon.
A Plzeň van ser fundades també les primeres fàbriques de la famosa empresa de maquinària Skoda Works, sent actualment la seu de Skoda Transportation on es produeixen mitjans de transport urbans i ferroviaris.
Creuem la vila en direcció al "campament base" d'avui, situat a la riba del llac Bolevec.
-Normalment en els nostres viatges optem per els pàrquings i àrees, però en aquesta ocasió portem la previsió de pernoctar sempre a mini-càmpings o "autocamps", doncs volem anar a lo segur-
De camí de tornada fins a la parada del tramvia aprofitem per fer una volta seguint l'itinerari marcat al planell i fer unes quantes fotos...
Jornada de tarda/nit a la tranquil·litat del càmping.
Les gosses es donen el seu primer bany a terres txeques, elles també tenen dret a refrescar-se!
Sopem i planifiquem una mica l'etapa de demà, amb la previsió de visitar la zona de les ciutats balneari de l'oest del país.
Aprofito el vespre per tornar a fer l'arxiu de pois i tornar a instal·lar-ho al GPS, que devia fer quelcom malament abans de marxar i estaven en memòria però no els podíem marcar per fer la ruta...
Cap a les 6:00 h se m'obren els ulls, però em regiro i els torno a tancar fins a les 7:15 h, hora en que retorna en Manel del seu passeig matinal amb les gosses. Ha fet el circuit que rodeja el llac, aprofitant per a que les peludes es tornin a remullar.
Esmorzem, fem canvi d'aigües i a les 8:30 h ens posem en ruta, desprès de fer les corresponents fotos del lloc de pernocta.
L'objectiu d'avui es visitar dues localitats de l'oest del país, que van tenir el seu màxim esplendor a finals del s. XIX com a destí turístic degut a les seves fonts i deus termals: Karlovy Vary i Mariánské Lázně.
Desfem part del camí que varem fer ahir per arribar a Plzeň per l'autopista D5 i ens desviem cap al nord per la 21 fins a Mariánské Lázně on tenim marcat un pàrquing a la entrada sud de la ciutat, i caminem fins a la zona de les "fonts". Al plano semblava una distància més curta, però potser caminem 2 km fins a l'inici de la ruta turística (la Núria rondina!...haurem de comprar gelats extres)
Mariánské Lázně (més coneguda per el seu topònim alemany: Marienbad - Baños de María) és una ciutat jardí que va adquirir reputació durant l' Imperi austrohongarès, amb hostes il·lustres com Johann Wolfgang von Goethe, Frédéric Chopin, Franz Kafka, Mark Twain, Richard Wagner, Sigmund Freud i Alfred Nobel, a més de reis, tsars, prínceps i membres de la noblesa europea.
Les aigües curatives de Marienbad son fredes, amb una temperatura entre els 7ºC i els 10ºC. Però podem constatar, ja en aquest primer tastet, que el gust no és gens desitjable.
Iniciem la ruta marcada al tríptic pujant cap a la part alta de la ciutat, on trobarem la zona de les "columnates".
A mig camí, i just de lluny sentim una música. Els altres no li donen importància i de cop recordo "la font cantarina" (Zpívající fontána) 10 , una de les atraccions de la vila, que durant la temporada turística (abril/octubre) cada hora imparell des de les 7:00 h del matí fins a les 21:00 h fa ballar els seus dolls al compàs de la música, i per la nit (22:00 h) es combina la tonada amb un joc de llums.
La distància ens ha fet fallar per poc la previsió i arribem a la font cinc minuts tard per veure l'espectacle de les 11:00 h, amb la melodia Vivo per lei (Andrea Bocelli). Cada vegada la melodia és diferent i també es van alternant durant els dies de la setmana per que no coincideixin en horari.
I molt a prop de la font s'aixeca la gran atracció de Marienbad, la "columnata principal" (Hlavní kolonáda), estructura barroca amb amb un impressionant esquelet metàl·lic i tot un lateral diàfan aixecada a finals del s. XIX per protegir les fonts.
Tastem de diferents fonts, però el gust continua sent horrible...totes tenen gust a ferro, el que varia és la temperatura!
I per treure el mal gust de boca que millor que una pilsen fresqueta?!
Descansem una estona al bar/cafeteria que hi ha a l'interior de la columnata escoltant el concert d'una petita orquestra que ambienta la galeria.
Desprès de la pausa optem per seguir la ruta, és aviat per dinar, i fer-ho ja a l'àrea de Karlovy Vary que portem programada.
Fem les darreres fotos a la vila i tornem cap el pàrquing.
1er fiasco: no sabem que ha fet l'Amancio al entrar al pàrquing que el seu tiquet porta també la nostra matrícula, i una vegada pagat, la barrera no s'obre per molt que passem i passem el paper pel lector, no funciona!
Truquem un parell de vegades al botó de "incidències" i suposo que no ens entenen en el nostre (i seu) anglès patatero, però ens deuen veure per la càmera de seguretat, o comproven els dos pagaments, que passats uns cinc minuts s'obre de cop la barrera i l'Amancio s'afanya a sortir...no sigui que es torni a quedar tancat a dins.
Fem camí fins a Karlovy Vary, i...
2n fiasco: l'autocamp previst té una cinta barrant el pas amb un rètol de TODAY CLOSED, així que anem cap a la solució d'emergència, un pàrquing (amb possible opció de pernocta?) adjacent a l'estació d'autobusos...un pedregar sense cap ombra...
Dinem, descansem una estona, ens dutxem (continuem sense la necessitat d'encendre el boiler per escalfar l'aigua), i marxem cap al centre per a continuar els tastets "d'aigües pudentes"!!
Com aquest matí, la distància fins a la zona de les fonts és considerable, però és normal: gran part del centre és peatonal i només està permès el pas a vehicles autoritzats.
Carles IV, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, va fundar la ciutat l'any 1530, i va rebre el nom de Karlovy Vary en el seu honor.
Actualment més de 80 fonts es reparteixen per tota la vila, de les que 13 són considerades com a principals, i junt amb les aigües termals del riu Teplá la converteixen en la ciutat balneari més important de la República Txeca.
Seguint la riba del riu trobem la primera "kolonáda", la Columnata del Parc (Sadová Kolonáda), una estructura de ferro fos que és manté com a darrer vestigi d'un antic saló de concerts.
En un dels extrems trobem la Font de la Serp (Hadí pramen). Es veu que li van posar el nom per les serps d'herba que vivien a la zona posterior de la columnata. Hem de fer cua rere un munt de xinos per aconseguir una foto. I el que costa més és que no es fiquin pel mig...de veritat que no miren res i només van a la seva, ficant els pals selfies per tots els forats!
Ens adonem que lo típic és beure l'aigua de les fonts amb una mena de gerra de porcellana amb forma de pipa, i ens fem creus de la quantitat de gent (semblen de la zona i no turistes) que van pel carrer fent petits xarrups de les "pipes"...
Seguint la corrent de turistes arribem a la columnata més gran: la Columnata del Molí (Mlýnská Kolonáda) que amb els seus 132 metres de llargària i suportada per 124 columnes corínties és la més extensa, i potser la més luxosa. Construïda entre el 1871 i el 1881 dóna recer a 5 fonts en el seu interior, amb unes temperatures que oscil·len entre els 53ºC i els 65ºC.
I arribats a aquest punt hem de desfer el camí fet i tornar sobre les nostres passes cap el pàrquing...i ara anem de pujada!
Parada d'avituallament a mig camí amb gelats i cerveses a dojo...doncs amb aquesta calor estem a punt de que ens doni una "pajara", i tampoc és pla.
És hora de buscar un lloc on pernoctar aquesta nit, doncs descartem quedar-nos en aquest pàrquing, i desprès de consultar varies aplicacions d'àrees, seguim les indicacions de campingcar-infos i acabem a un càmping a la riba d'un riu a uns 13 km. de Karlovy Vary.
Però els 13 km. es fan moooolt llargs per una carretera estreta i amb corbes, i més quan ens trobem de front davant d'un pont cobert de fusta (similar al de moltes pel·lícules de por) amb les senyals de alçada màxima 3 metres i menys de 3,5 tones!!
Dilema...que fem? Sabem segur que nosaltres estem sobre els 2,95 m i raspem les 3,5 tones...però en Manel diu que ja no fem més "umleitungs" i ens disposem a passar. Baixo i vaig mirant com passem pels pèls!! però per els pèls!!!
Creuo el pont caminant davant la auto mirant enrere. Només que una de les bigues hagi cedit pocs centímetres i deixarem la clova de LaCargoleta enganxada al sostre...
Quan la cabina surt per l'altra extrem del túnel-pont respiro alleujada i veig els ulls com plats de l'Anna i l'Amancio que han creuat darrera nostre. Ells sense problemes amb la seva auto perfilada.
Arribem al càmping, que té la recepció a la part posterior de la cuina del restaurant d'un hotel, on ens aten la mestressa mentre van passant els cambrers de la cuina al menjador i del menjador a la cuina amb uns plats que fan molt bona pinta.
Fem el chek-in i triem dues parcel·les, en una zona d'herba apartada de la zona de l'entrada que està molt plena.
Acabem la jornada amb una bona plata de pa amb tomata i embotit, tot comentant l'aventura del túnel-pont. Ara que ja em passat l'ensurt pensem que podíem haver fet alguna foto de la "gesta", però en aquell moment la darrera cosa que m'ha vingut al cap es fer una foto!!
També comentem que en aquesta segona pernocta en un "autocamp" ens adonem que les instal·lacions ens recorden les dels antics països comunistes que es veu als documentals, són correctes però molt bàsiques i "espartanes". A part dels lavabos i dutxes disposen d'uns recintes comunitaris on es pot cuinar i neveres compartides. Les nenes diuen que els hi recorda els vells campaments de les pel·lícules infantils, en concret la de ScoobyDoo Terror en el Campamento, tot i que a mi em ve al cap el terrorífic Cristal Lake de la saga "Viernes13"...
Però, ans el contrari, la nit és de lo més tranquil·la.
És d'agrair que la temperatura al vespre i ara, de bon matí, ens doni una treva. També notem que estem en una vall entre muntanyes a la riba d'un rierol i això ajuda.
Sortim a peu del càmping per passejar una estona amb les gosses i veiem que a una explanada al llarg de la riba estan instal·lades un munt més de tendes de campanya, suposem que tenen la tarifa de "acampada lliure", i un cercle de pedres ple de cendra és la prova de que ahir algú va fer una gran fogata de campament.
Fem les corresponents feines matinals de recollida i canvi d'aigua, i sobre les 8:00 h deixem el càmping.
Creuem els dits amb en Manel per no haver de passar una altra vegada pel maleit pont! I per sort la ruta que ens marca el GPS va en sentit contrari...fins que desprès de uns quants quilòmetres, de cop, trobem la carretera tallada. No pot ser!!
Hem vist la senyal una mica abans però suposàvem que arribat al punt i hauria algun "umleitung", però NO.
Fem que el GPS recalculi una ruta alternativa, i, ohhh, ens fa recular cap a la carretera d'on veníem ahir! (Trobem a faltar un mapa en paper per poder situar-nos i evitar aquests imprevistos)
I tremolo quan diviso, de lluny, la temuda construcció de fusta
Per evitar més errors i "atajos" del GPS ens parem, sense èxit, a un parell de benzineres...no tenen mapes. Em miren com si els hi estigués demanant una cosa rara!!
De tota manera, a la segona aprofitem per posar gasoil. Al pagar amb la targeta automàticament fan la conversió a euros (24,51 Czk/€).
En aquest moment comencem a ser conscients que els comentaris d'altres viatgers, que havíem llegit per internet, són del tot certs...a Txèquia s'ha de preveure el doble (o triple) de temps del que estem acostumats per recórrer una distància.
Entre "pitos i flautes" arribem a Terezin a les 11:00 h. (hem recorregut poc més de 100 km entre les dues localitats).
Durant el s.XVIII els Habsburg van aixecar una fortificació entre els rius Elba y Ohre per a defensar la frontera txeca i a la ciutat de Praga dels atacs provinents del nord. Un nucli urbà va créixer als voltants de la fortificació i l’emperador Josep II va fundar la vila amb el nom de Theresienstadt (en honor a l'emperadriu Mª Teresa).
El conjunt format per la ciutat emmurallada a una riba del riu Ohre i una petita fortalesa a l' altra riba, amb un intricat anell triple de muralles permetia als defensors cobrir tot el primer pla amb foc creuat. A més amb un sistema artificial de canalitzacions no només es podia inundar el fossat que rodeja el bastió, sinó també crear una ona d’inundació artificial que s’emportava per davant a qualsevol assaltant.
Però el nom de Terezin va quedar lligat de per vida als fets infames que es van produir durant la II Guerra Mundial:
Aquesta vegada, i que no serveixi de precedent, ens atenen en castellà!
Un guia, molt amable, ens explica resumidament els llocs que s'inclouen a la visita, i el millor trajecte a seguir. I ja posats, aprofitem l'avinentesa i li preguntem llocs on puguem anar a dinar que estiguin bé...ens en recomana tres.
En el Museu de Ghetto 4 trobem una exposició permanent on s'exposa la història del territori i la evolució de la invasió nazi, amb fotos, documents testimonials i objectes.
Hi ha moltíssims dibuixos, quadres, partitures musicals i obres d'art que demostren que una gran part dels deportats a Terezin eren artistes i gent culta, però el que més esgarrifa són les col·leccions de dibuixos pintats pels nens, on reflectien les activitats quotidianes del seu dia a dia en el camp de concentració.
Del Museu anem cap a les antigues casernes 7 , que durant el conflicte bèl·lic acolliren la seu de l'autogovern jueu. Avui en dia es pot veure la reconstrucció de com eren les "dormitoris" en el ghetto.
Realment més que dormitoris ens podem imaginar en les condicions en que vivien al ghetto 50.000 jueus on abans hi havien viscut només 7.000 txecs. Unes lliteres amb una petita taula adossada era tot el que tenien per vivenda i on guardar les poques possessions de que disposaven.
Caminem cap a les afores del poble, amb la sensació de passejar per un poble fantasma, no es veu ningú pel carrer (a part dels valents turistes que ens estem rostint sota un intens sol) i encara que els edificis estan en bon estat rere les finestres dona la sensació de que els habitatges estan abandonats, el poc que es pot entreveure rere les cortines sembla antic i empolsegat. Alguns comerços, que recorden l'època de "Cuentame" tenen les reixes baixades. Tot està tancat. Però hi ha cotxes aparcats, així que deu ser una impressió nostra i les vivendes deuen estar habitades, al menys algunes.
Una pensió, amb el rètol de "en venda", i una antiga via de tren en desús són els darrers elements que trobem abans d'arribar a una altra de les parts "dures" de la visita. Ocupant una part de les fortificacions originals trobem primer el dipòsit de cadàvers 9 , les sales cerimonials i el Columbarium 10 , lloc on es van emmagatzemar la cendra de les víctimes del ghetto.
I una mica més lluny, rere una avinguda envoltada de xiprers, s'arriba al Cementiri Jueu i el Crematori 11 . I un monument circular senyala el lloc on s'establí el Cementiri dels soldats soviètics 12 .
El crematori, posat en servei pels nazis l'any 1942, no només va acollir els morts del ghetto, sinó que també era utilitzat amb les víctimes de la presó de la Petita Fortalesa i posteriorment amb les procedents del proper camp de Litoměřice. Segons els registres prop de 30.000 persones van ser cremades en aquest recinte.
Els morts al ghetto van ser enterrats des de l'inici en fosses comuns i tombes individuals a prop de la veïna localitat de Bohusovice, lloc que amb el temps esdevingué el cementiri jueu, en el que descansen 9.000 víctimes del ghetto.
Reculem sobre les nostres passes i desestimem tornar a dinar a les autocaravanes, optem per anar a un dels restaurants recomanats i per la tarda continuar amb la visita, ens falta la Petita Fortalesa.
Triem la pizzeria, que està just a l'extrem oposat del poble! Hi arribem deshidratats...
Ens deixen triar taula a fora, sota uns para-sols o a l'interior, de cop tots diem "a dins"...esperant trobar el fresc ambient de l'aire condicionat. Però un cop instal·lats ens adonem que d'aire res...quin "fail", com diuen les nenes, ens haurem de conformar amb una lleugera corrent d'aire que passa quan obren la porta de la cuina al fons d'un passadís.
Pizzes i cerveses a dojo per tothom (bé les nenes demanen les seves corresponents still water). Tot i semblar molta quantitat les gerres de mig litre, les pilsner entren de meravella, ens estem fent tot uns experts en birres!!
Desprès d'aquesta pausa i uns cafès continuem la visita, però les nenes prefereixen marxar cap a la auto i passejar una estona a les gosses, així que ens separem i es perden, al nostre parer, lo millor del memorial.
El Cementiri Nacional 7 ,establert l'any 1945 a petició d'antics presoners i familiars dels morts, ocupa tota l'explanada al cantó dret del camí que separa el pàrquing amb la Petita Fortalesa. En ell reposen prop de 10.000 víctimes de la Gestapo que es van exhumar de les diverses fosses comuns existents a la zona, 2.386 d'elles en tombes individuals i la resta en 5 fosses marcades amb unes pilones.
En la zona d'accès ens donen un petit tríptic explicatiu de les diferents estances, totes numerades, per poder seguir un ordre de visita. La Petita Fortalesa 1 ,que des dels seus inicis va ser utilitzada com a presó, es va transformar en la presó de la Gestapo l'any 1940, quan totes les altres presons de la zona es van anar omplint. Durant la IIGM 32 mil presoners van passar per aquí, de moltes nacionalitats i condicions, molts com a punt de pas cap a tribunals i altres camps de concentració, i molts mai no hi van sortir.
La inscripció "ARBEIT MACHR FREI" (el treball fa lliure) es pot llegir en la majoria dels camps de concentració nazis.
Seguint el traçat marcat al tríptic anem veient les diferents estances, amb el mobiliari i distribució tal com va quedar desprès de l'alliberació del camp per part dels aliats.
De entre les diferents estances, infermeria, dutxes,..., ens crida la atenció una sala amb dues fileres d'aigüeres a cada lateral de paret, impecables, com si fossin noves, i realment descobrim a la guia que eren noves, mai es van fer servir, era l'anomenada "barberia model", dissenyada el 1944 per mostrar a les autoritats internacionals que a la presó es respectaven les normes sanitàries!
Amb el cor encongit, molta calor i una set increïble tornem cap a la autocaravana, i posem rumb cap el destí de pernocta, Kutná Hora.
Tenim 124 km per davant...i triguem tres hores en arribar!! I sort que arribem...
Desprès d'una estona en ruta, i sense cap mena d'avís, o al menys nosaltres no hem vist res passant pel mig d'un poble trobem la carretera tallada. Una tanca metàl·lica i dues furgonetes barren el pas!!
El GPS recalcula un possible "umleitung" i ens fica per un camí sense asfaltar, però com ens avança un cotxe a tota pastilla suposem que uns pocs metres més endavant podrem tornar a enllaçar la carretera...i si que podríem si fóssim un cotxe...per tornar a la carretera s'ha de creuar una petita riera i nosaltres amb la trassera no podem o ens deixaríem el cul de la autocaravana clavat a terra.
Tornem enrere just quan passa un "paisà" que ens intenta explicar, però no pillo res, a la segona indicació de giro amb les mans i els noms que diu ja m'he perdut, i clar per molt que parli no hi entenc res. Intentem seguir per on ens diu però ens tornem a perdre, i el GPS intenta portar-nos a d'on venim...i sense un plano en paper és impossible situar-se. La única opció és tirar endavant i intentar que el GPS recalculi una altra ruta...i això fem...finalment enllacem amb la carretera...fins que 5 quilòmetres abans d'arribar a destí trobem una altra senyal de "carretera tallada"...no ens ho podem creure, ja no ens hi arrisquem a seguir i agafem la primera drecera cap el centre de Kutná Hora per arribar per l'altra cantó de ciutat.
Fem tota la volta, creuem la ciutat i quan el GPS marca 500 m per a destí...trobem un pont (que passa sobre les vies del tren) en obres i tallat: NO POT SER!!! El càmping està just passat el pont. Armats de paciència (ja ens queda poca) tornem a intentar-ho per l'atre cantó, ens saltem l'avís de carretera tallada i arribem, ara si...l'accés al càmping està just 10 metres abans del tall de carretera. Ja podien haver posat un rètol avisant, i ens haguéssim estalviat quilòmetres, gasoil, temps i mal humor...
Bé, al menys la mala sort en ruta ens queda compensada amb les pernoctes, ens situem en dues parcel·les d'herba, i fem el chek-in. El "autocamp" és molt casolà i té la recepció improvisada en el que imaginem menjador de la casa dels propietaris, on aprofito per comprar un parell de gelats i cerveses fresques.
Enllestits els tràmits sortim tots disparats cap a les dutxes, i desprès ja tranquil·lament ens podem relaxar sopant a la fresca.
A les 22:00 h s'apaguen de cop les llums de les faroles i acabem de fer la sobretaula a la llum de les espelmes de "citronela" anti-mosquits.
Continuar llegint...REPÚBLICA TXECA 2018 (II): MORAVIA
La previsió era engegar motors cap a les 6:00 h, però entre la calor i que la Sandra ha arribat quasi a les tres de la matinada ens hem desvetllat i hem decidit avançar camí. Així que ben de fosc deixem enrere la frontera i circulem, quasi en solitari, per l'autopista francesa A9 fins passat Avignon on enllacem amb la A7 en direcció a Lyon.
Fem el primer repostatge a l'alçada de Chanas, abans d'agafar el perifèric de Lyon, on he localitzat una benzinera low cost just al cantó de la sortida de l'autopista, on tornem tot seguit.
Les nenes dormen fins passades les 10:00 h i quan es desperten aprofitem per fer una parada per esmorzar, tot i que nosaltres ja hem parat a estirar les cames en un parell d'ocasions.
A mig matí tenim la sensació que ja són les 3:00 de la tarda...però haver sortit tant aviat ens ha fet avançar molt i a bon ritme; no hem trobat gaire trànsit ni retencions i optem per no fer cas al GPS que ens porta a agafar la A6 pel centre de Lyon i una estona abans ens desviem a la dreta per la A46 "Rocade Est" direcció Estrasbourg: tot un encert! Els quilòmetres són aproximadament els mateixos però l'autopista va molt més lleugera evitant el trànsit de les rodalies de Lyon.
Ens adonem que gran part de la descongestió és deguda a que circulem en diumenge, i a França només es permet el trànsit als camions frigorífics. És una delícia no tenir els grans vehicles ocupant contínuament el carril dret.
Desprès de dinar i descansar una estona en una de les fantàstiques àrees de descans franceses ens queden uns 120 km per al nostre destí, Eguisheim. En Manel es posa de copilot per descansar una estona i jo començo un torn de conducció (l'únic de les vacances!) de uns 80 km, fins que el pilot em torna a reclamar el volant.
Quan arribem a la petita vila alsaciana ens sorprèn veure que el pàrquing on varem estar fa uns anys, destinat a les autocaravanes ara està destinat només a la parada d'autobusos, i els nostres vehicles ocupen com poden les amples voreres dels carrers adjacents.
Per sort LaCargoleta-II, amb l'Ana i l'Amancio a bord, ens han guardat lloc davant seu. Ens acompanyaran durant aquestes tres setmanes de vacances.
Desprès del retrobament i una dutxa ràpida per recuperar-nos (cosa difícil doncs el termòmetre marca 35ºC) anem al centre històric del petit poble d'Eguisheim a fer un passeig.
Nosaltres el coneixem del nostre viatge del 2012 als "Marchés de Noël", però sempre és un plaer poder passejar per els seus carrerons concèntrics...
El pigeonnier (colomar), que bifurca el carrer en dos de més estrets, és una de les estampes més famoses del poble.
Durant l'hivern el poble està guarnit amb les decoracions nadalenques, però ara les plantes i flors no es queden enrere i no sabria dir en quina de les dues versions m'agrada més.
 |
| planell de la vila d'Eguisheim |
Una vegada remullat l'interior gaudint d'una tradicional "blonde alsacienne" decidim agafar les autos i anar a pernoctar a l'àrea de Munster, al menys podrem endollar a la corrent i connectar els ventiladors per intentar aplacar la calor.
Sopem amb la taula a fora, i a mida que passen els minuts baixen els graus..., i al final podem dormir plàcidament, amb inclús una mica de fresca a la matinada...
Trajecte acumulat: 929 km.
 (supermercat): 195,80 € (gasoil): 95,41 € (1,40 €/l) (peatge): 118,50 € (hostaleria): 7,50 € (entrades): - (records i varis): - (àrea/Pk/càmping): 11,00 € |
Dilluns 6 d'agost: Munster - Rothenburg ob der Tauber
7:30 h. i 23ºC
trajecte: 362 km
trajecte: 362 km
Fem un esmorzar ràpid abans de plegar i guardar la taula exterior.
Fem canvi d'aigües i marxem en direcció a Alemanya, on tenim fixat el nostre objectiu d'avui: Rothenburg od der Tauber, una de les parades de la clàssica Ruta Romàntica i, segons les guies, el poble més fotografiat del país.
A la sortida de Munster trobem un Super-U amb benzinera a preus raonables, així que aprofitem per posar gasoil i omplir el dipòsit. Teòricament a Alemanya les webs marquen el preu del dièsel més econòmic que a França, però no sabem si trobarem alguna benzinera abans d'agafar l'autopista, on el preu augmenta entre 15 i 20 cts/l per sobre de la mitja dels súpers i carreteres nacionals.
La Sandra em substitueix al seient de copilot, doncs vol fer una foto del rètol d'entrada a Alemanya, i jo aprofito per anar entrant les notes del dia.
El riu Rin és la frontera natural entre
i 
, i el creuem pel pont que separa la francesa Strasbourg amb la alemanya Khel...realment ningú diria que estem canviant de país, el rètol és molt petit i la Sandra desprevinguda ho agafa desenfocat i de canto!!
Ràpidament ens adonem que deixem enrere el nostre territori de confort, no s'entén "ni papa" dels rètols indicadors, però tenim gravat "a foc" al cervell, des de la nostra estada per aquestes terres durant les vacances de 2014, una paraula màgica: UMLEITUNG (desviament) ...esperem no trobar-la gaire sovint...
I, com ja esperàvem...comencen les retencions! Molta fama les autopistes alemanyes, gratuïtes i sense límit de velocitat...però si sempre congestionades és impossible passar dels 100 km/h quan no estàs parat per embús, obra i/o accident!
Xino-xano fem els quilòmetres que ens separen de destí, i sense cap Umleitung, arribem a Rothenburg passades la una del migdia.
Per sort, l'àrea prevista encara té bastants places lliures (marcada a les indicacions com a pàrquing P2 ) i podem posar LaCargoleta a semiombra, i treure el toldo cap a la part posterior. Amb això i l'ajuda de la tanca d'arbustos millorem considerablement el "micro-clima" i dinem canalons acompanyats d'un pica-pica variat.
Desprès una bona sobretaula per recuperar forces, tot i l'ombra i la lleugera brisa que corre, s'agraeix una dutxa fresca abans d'anar cap el centre. Imagineu si fa calor que fa dos dies que ens dutxem sense encendre el boiler (escalfador), cosa que no havíem fet mai! La temperatura ambient de l'aigua del dipòsit és perfecte per refrescar-nos.
Ens dirigim cap al centre històric, realment en menys de 5 minuts ens plantem davant la muralla que envolta el casc antic. Aquesta, circular, està completa en tot el perímetre i es pot recórrer en gran part a peu per el seu camí superior; 42 torres i portes donen accès a l'interior del recinte emmurallat.
La muralla, de 9 metres d'alçada i enterrada per evitar la formació de pasos subterranis, era el primer element de defensa, complementat amb un sistema de fortificacions, on en algun dels seus punts es poden comptar fins a 7 portes, una darrera l'altra, per a protegir a la ciutat de l'entrada dels enemics.
Accedim a l'interior per la Porta de Spital (Spitaltor), el bastió més nou de tot el sistema defensiu (s. XVI), en forma de vuit i format per set portes, un fosso, un pont llevadís i un camí rodejat de canons que defensaven la vila dels atacs des del sud.
Realment no sabem si és el poble més fotografiat, o el més bonic, però segur que pocs el superen.
Caminem sense rumb per els carrerons i les places, buscant una de les estampes més típiques, la petita plaça triangular, Plönlein, amb una casa d'estreta façana que, al igual que el pigeonnier d'Eguisheim bifurca el carrer en dos, el de la dreta en direcció a la Torre de Kobolzell (Kobolzeller Turm) i el de l'esquerra cap a la Torre de Sieber (Siebersturm), la més alta de les dues.
Aquestes dues torres, de principis del s. XIII, es van construir durant la primera ampliació de la ciutat, i eren les dues entrades principals a la zona sud fins a la construcció segles més tard del bastió de Spital.
Aprofitem per comprar els primers records de les vacances i ens quedem una estona encantats fent fotos al bell mig de la Marktplatz, rodejada per impressionants edificis històrics:
- L'antic ajuntament (Altes Rathaus)
- La farmàcia (Marienapotheque) que porta en funcionament des de l'any 1812
- L'antiga conselleria ara reconvertida en Oficina de Informació Turística (Ratstrinkstube) amb un curiós rellotge artístic que representa el llegendari Glop Magistral del 1631 (a cada hora en punt entre les 10 del matí i les 10 de la nit s'obren les finestres i l'alcalde Nusch presa d'un sol glop els 3,25 litres de exquisit vi, davant la mirada del Comte de Tilly, per així salvar Rothenburg de la destrucció).
Acabem la tarda prenent unes cervesetes fresques (i gelat) en una de les terrasses de l'extrem nord de la plaça.
De camí de tornada cap a les auto aprofitem per fer les darreres fotos, amb llocs així és impossible deixar de disparar...
L'àrea ha acabat per omplir-se, ja de tard han arribat els endarrerits que han acabat d'omplir els pocs forats que quedaven.
Sopem gaspatxo i carn feta a la barbacoa.
Encara no ho sabem però aquestes vacances seran el nostre rècord de treure tendal i taula per menjar a l'exterior (cosa que normalment no fem mai), tampoc sabem que la cervesa es convertirà en la nostra beguda oficial (les caminades i la calor seran les responsables), i, encara, tampoc sabem que demà quan creuem la frontera txeca, la xarxa de carreteres ens atraparà com una teranyina...de la que ens costarà escapar pels nostres mitjans...
El que si sabem és que hem suat tinta per aconseguir plegar el tendal de l'Amancio, amb una clau anglesa i enfilats a l'escala de la caputxina, una vegada se si ha trencat la peça que va rodar el torn! Restarà inutilitzat durant totes les vacances...
Per sort, al caure la nit la temperatura baixa, i amb la finestra una mica oberta la desitjable corrent d'aire ens bressola fins a caure dormits.
Fem canvi d'aigües i marxem en direcció a Alemanya, on tenim fixat el nostre objectiu d'avui: Rothenburg od der Tauber, una de les parades de la clàssica Ruta Romàntica i, segons les guies, el poble més fotografiat del país.
A la sortida de Munster trobem un Super-U amb benzinera a preus raonables, així que aprofitem per posar gasoil i omplir el dipòsit. Teòricament a Alemanya les webs marquen el preu del dièsel més econòmic que a França, però no sabem si trobarem alguna benzinera abans d'agafar l'autopista, on el preu augmenta entre 15 i 20 cts/l per sobre de la mitja dels súpers i carreteres nacionals.
La Sandra em substitueix al seient de copilot, doncs vol fer una foto del rètol d'entrada a Alemanya, i jo aprofito per anar entrant les notes del dia.
El riu Rin és la frontera natural entre
i , i el creuem pel pont que separa la francesa Strasbourg amb la alemanya Khel...realment ningú diria que estem canviant de país, el rètol és molt petit i la Sandra desprevinguda ho agafa desenfocat i de canto!!Ràpidament ens adonem que deixem enrere el nostre territori de confort, no s'entén "ni papa" dels rètols indicadors, però tenim gravat "a foc" al cervell, des de la nostra estada per aquestes terres durant les vacances de 2014, una paraula màgica: UMLEITUNG (desviament) ...esperem no trobar-la gaire sovint...
I, com ja esperàvem...comencen les retencions! Molta fama les autopistes alemanyes, gratuïtes i sense límit de velocitat...però si sempre congestionades és impossible passar dels 100 km/h quan no estàs parat per embús, obra i/o accident!
Xino-xano fem els quilòmetres que ens separen de destí, i sense cap Umleitung, arribem a Rothenburg passades la una del migdia.
Per sort, l'àrea prevista encara té bastants places lliures (marcada a les indicacions com a pàrquing P2 ) i podem posar LaCargoleta a semiombra, i treure el toldo cap a la part posterior. Amb això i l'ajuda de la tanca d'arbustos millorem considerablement el "micro-clima" i dinem canalons acompanyats d'un pica-pica variat.
Desprès una bona sobretaula per recuperar forces, tot i l'ombra i la lleugera brisa que corre, s'agraeix una dutxa fresca abans d'anar cap el centre. Imagineu si fa calor que fa dos dies que ens dutxem sense encendre el boiler (escalfador), cosa que no havíem fet mai! La temperatura ambient de l'aigua del dipòsit és perfecte per refrescar-nos.
Ens dirigim cap al centre històric, realment en menys de 5 minuts ens plantem davant la muralla que envolta el casc antic. Aquesta, circular, està completa en tot el perímetre i es pot recórrer en gran part a peu per el seu camí superior; 42 torres i portes donen accès a l'interior del recinte emmurallat.
La muralla, de 9 metres d'alçada i enterrada per evitar la formació de pasos subterranis, era el primer element de defensa, complementat amb un sistema de fortificacions, on en algun dels seus punts es poden comptar fins a 7 portes, una darrera l'altra, per a protegir a la ciutat de l'entrada dels enemics.
Accedim a l'interior per la Porta de Spital (Spitaltor), el bastió més nou de tot el sistema defensiu (s. XVI), en forma de vuit i format per set portes, un fosso, un pont llevadís i un camí rodejat de canons que defensaven la vila dels atacs des del sud.
Caminem sense rumb per els carrerons i les places, buscant una de les estampes més típiques, la petita plaça triangular, Plönlein, amb una casa d'estreta façana que, al igual que el pigeonnier d'Eguisheim bifurca el carrer en dos, el de la dreta en direcció a la Torre de Kobolzell (Kobolzeller Turm) i el de l'esquerra cap a la Torre de Sieber (Siebersturm), la més alta de les dues.
Aquestes dues torres, de principis del s. XIII, es van construir durant la primera ampliació de la ciutat, i eren les dues entrades principals a la zona sud fins a la construcció segles més tard del bastió de Spital.
- L'antic ajuntament (Altes Rathaus)
- La farmàcia (Marienapotheque) que porta en funcionament des de l'any 1812
- L'antiga conselleria ara reconvertida en Oficina de Informació Turística (Ratstrinkstube) amb un curiós rellotge artístic que representa el llegendari Glop Magistral del 1631 (a cada hora en punt entre les 10 del matí i les 10 de la nit s'obren les finestres i l'alcalde Nusch presa d'un sol glop els 3,25 litres de exquisit vi, davant la mirada del Comte de Tilly, per així salvar Rothenburg de la destrucció).
Acabem la tarda prenent unes cervesetes fresques (i gelat) en una de les terrasses de l'extrem nord de la plaça.
De camí de tornada cap a les auto aprofitem per fer les darreres fotos, amb llocs així és impossible deixar de disparar...
Sopem gaspatxo i carn feta a la barbacoa.
Encara no ho sabem però aquestes vacances seran el nostre rècord de treure tendal i taula per menjar a l'exterior (cosa que normalment no fem mai), tampoc sabem que la cervesa es convertirà en la nostra beguda oficial (les caminades i la calor seran les responsables), i, encara, tampoc sabem que demà quan creuem la frontera txeca, la xarxa de carreteres ens atraparà com una teranyina...de la que ens costarà escapar pels nostres mitjans...
El que si sabem és que hem suat tinta per aconseguir plegar el tendal de l'Amancio, amb una clau anglesa i enfilats a l'escala de la caputxina, una vegada se si ha trencat la peça que va rodar el torn! Restarà inutilitzat durant totes les vacances...
Per sort, al caure la nit la temperatura baixa, i amb la finestra una mica oberta la desitjable corrent d'aire ens bressola fins a caure dormits.
Trajecte acumulat: 1.291 km.
- 94,43 € (1,42 €/l) - 22,00 € - 9,90 € 13,00 € |
Dimarts 7 d'agost: Rothenburg ob der Tauber - Plzeň
7:00 h. i 20ºC
trajecte: 287 km
trajecte: 287 km
Amb la inèrcia del rellotge biològic ens despertem abans de les set, cosa que aprofitem per avançar la sortida i fer el canvi d'aigües abans de que comenci a moure's la gent. Nosaltres vam aparcar a la plataforma superior i els lavabos i punt de càrrega es troben a la inferior, així que movem la auto i fem les tasques, com sempre...Manel aigua neta i jo neteja de "poti" (wc)
Amb el dipòsit de gasoil novament ple deixem Rothenburg i enfilem cap a l'est.
Just passada la frontera parem a comprar la "vinyeta", que per 440 Cz ens donarà dret a circular per les autopistes txeques durant un mes. Pago en euros pensant que em tornaran el canvi en corones txeques (Cz), així ja tindré moneda per els bitllets de tramvia quan arribem a Plzeň, però m'ho tornen en euros! Si ho arribo a saber pago amb la Visa...al canvi pur (avui 1€=25,65Czk) haurien de ser 17€ però amb la comissió de canvi i la de l'establiment em surt per 21,73€.
La impressió del país durant aquests primers quilòmetres és bona i la carretera adequada...
El nostre primer destí a Txèquia serà la vila de Plzeň, famosa per la seva indústria cervesera, encapçalada per la fàbrica Pilsner Urquell(Plzeňský Prazdroj), que dona nom al tipus de cervesa "pilsener", coneguda arreu del mon.
A Plzeň van ser fundades també les primeres fàbriques de la famosa empresa de maquinària Skoda Works, sent actualment la seu de Skoda Transportation on es produeixen mitjans de transport urbans i ferroviaris.
Creuem la vila en direcció al "campament base" d'avui, situat a la riba del llac Bolevec.
-Normalment en els nostres viatges optem per els pàrquings i àrees, però en aquesta ocasió portem la previsió de pernoctar sempre a mini-càmpings o "autocamps", doncs volem anar a lo segur-
Quan hi arribem ens adonem que "literalment" està a la riba, doncs hi ha tendes a tocar la sorra de la platjeta privada i zona de bany!
Fem el check-in, no admeten targetes de crèdit, pago amb euros i aquesta vegada si em tornen el canvi en corones (uff, costa d'identificar les monedes...espero que ens acostumem a elles ràpidament)
Una inspecció visual de la zona abans de triar ubicació i ens llancem sota l'ombra de uns grans arbres, a una vintena de metres de la riba, sobre herba, cosa que ens dona més sensació de frescor.
Mentre ordeno i preparo el dinar la resta marxa a remullar una estona els peus i mirar per quina zona ens anirà millor per passejar a les gosses.
Dinem una refrescant amanida de salmó i hamburgueses, i rere la corresponent sobretaula fem torn de dutxes, i ens empolainem per anar al centre.
Fem el check-in, no admeten targetes de crèdit, pago amb euros i aquesta vegada si em tornen el canvi en corones (uff, costa d'identificar les monedes...espero que ens acostumem a elles ràpidament)
Una inspecció visual de la zona abans de triar ubicació i ens llancem sota l'ombra de uns grans arbres, a una vintena de metres de la riba, sobre herba, cosa que ens dona més sensació de frescor.
Mentre ordeno i preparo el dinar la resta marxa a remullar una estona els peus i mirar per quina zona ens anirà millor per passejar a les gosses.
Dinem una refrescant amanida de salmó i hamburgueses, i rere la corresponent sobretaula fem torn de dutxes, i ens empolainem per anar al centre.
Les dutxes del càmping funcionen amb "jeton", així que amb la mandra de tornar a recepció a comprar les fitxes ens dutxem a la auto, total podent buidar i omplir demà abans de marxar no hi ha cap problema de manca d'aigua...i les nenes sempre ho prefereixen, no els hi agraden les dutxes "alienes".
Des del càmping hem de caminar aproximadament un quilòmetre fins a trobar la línia 1 de tramvia que ens deixarà just a la Plaça de la República (náměstí Republiky), en ple centre de la vila.
Ben bé davant del càmping hi ha una parada de bus, que suposem també anirà cap al centre, però preferim assegurar la jugada tot i que ens suposi caminar una mica.
En la guia que portem posa que els bitllets es poden comprar directament al conductor (30 Czk), però aquest està amb la porta tancada, cara de pocs amics i es fa el boig al veure que li intentem xampurrejar quelcom en anglès...per sort un noi que ens mira encuriosit ens ajuda i donant-li l'import ell ens els compra, parlant al "simpàtic" en txec.
La plaça 1 és un rectangle enorme que acull els principals monuments històrics.
Al bell mig, la catedral de Sant Bartolomé 2 ,el monument més notable de la vila i construïda durant el s. XIII, poc desprès de la fundació de la ciutat, compta amb la torre més alta de tot el país, sumant 102,6 m. d'alçada.
En un extrem de la plaça es situa la Columna de la Pesta (1681) 5 , monument habitual en la majoria de les localitats txeques, i que commemora el final d'una epidèmia de pesta negra que hi va haver en aquesta zona al segle XVII. A l'extrem oposat trobem tres modernes fonts.
Des del càmping hem de caminar aproximadament un quilòmetre fins a trobar la línia 1 de tramvia que ens deixarà just a la Plaça de la República (náměstí Republiky), en ple centre de la vila.
Ben bé davant del càmping hi ha una parada de bus, que suposem també anirà cap al centre, però preferim assegurar la jugada tot i que ens suposi caminar una mica.
En la guia que portem posa que els bitllets es poden comprar directament al conductor (30 Czk), però aquest està amb la porta tancada, cara de pocs amics i es fa el boig al veure que li intentem xampurrejar quelcom en anglès...per sort un noi que ens mira encuriosit ens ajuda i donant-li l'import ell ens els compra, parlant al "simpàtic" en txec.
La plaça 1 és un rectangle enorme que acull els principals monuments històrics.
Al bell mig, la catedral de Sant Bartolomé 2 ,el monument més notable de la vila i construïda durant el s. XIII, poc desprès de la fundació de la ciutat, compta amb la torre més alta de tot el país, sumant 102,6 m. d'alçada.
En un extrem de la plaça es situa la Columna de la Pesta (1681) 5 , monument habitual en la majoria de les localitats txeques, i que commemora el final d'una epidèmia de pesta negra que hi va haver en aquesta zona al segle XVII. A l'extrem oposat trobem tres modernes fonts.
La primera cosa a fer és buscar una oficina de canvi per obtenir moneda txeca, em vaig apuntar algunes adreces a prop de la plaça, però la noia de l'estanc on entrem a comprar els bitllets del tramvia de tornada (a 18 Czk i no a 30 Czk com les comprades al vehicle!!) ens indica que anem directament al banc que tenim just al cantó (per sort aquí els bancs estan oberts fins les 16:00/17:00/18:00 depenent del dia de la setmana...)
Per 300€ em donen 7.129 Czk, així el canvi em surt a 24,38 quan l'oficial està a 25,65, el que representa una comissió de venta de moneda i canvi de aproximadament el 5%
- moltes cases de canvi "extraoficial" pesquen clients amb rètols de comissió 0%, però desprès t'apliquen una taxa més alta i surts perdent. Tampoc és interessant fer el canvi abans de venir, doncs a Figueres el canvi que va aconseguir l'Ana al seu banc va ser de 22,8 Czk/€ -
Amb la feina feta ens adrecem cap el Museu de la Cervesa (Pivovarské Muzeum) 19 , que cau molt a prop de la plaça.
Ubicat en una antiga fabrica de cervesa ens mostra des de antics artefactes i màquines per el procés d'elaboració, ampolles, gerres i copes, fins a la recreació d'antigues cerveseries, i com a traca final...una consumició per a degustar la daurada pilsen a la taverna contigua al museu (inclòs amb el preu de l'entrada). La Núria per ser menor d'edat es demana una Fanta!
De camí de tornada fins a la parada del tramvia aprofitem per fer una volta seguint l'itinerari marcat al planell i fer unes quantes fotos...
La Gran Sinagoga 8 és la més gran de Txèquia, la segona d'Europa i la tercera del mon, amb una capacitat per a albergar fins a 2000 fidels i construïda únicament amb els donatius voluntaris de la comunitat jueva entre els anys 1888 i 1892. Actualment acull esdeveniments culturals.
Les gosses es donen el seu primer bany a terres txeques, elles també tenen dret a refrescar-se!
Sopem i planifiquem una mica l'etapa de demà, amb la previsió de visitar la zona de les ciutats balneari de l'oest del país.
Aprofito el vespre per tornar a fer l'arxiu de pois i tornar a instal·lar-ho al GPS, que devia fer quelcom malament abans de marxar i estaven en memòria però no els podíem marcar per fer la ruta...
Pernocta: AC Bolevák Autocamp Ostende serveis inclosos (dutxes amb "jeton") (GPS: N49.77724, E13.38992)
Trajecte acumulat: 1.578 km.
2,64 € 60,43 € (1,41 €/l) 21,73 € (vinyeta txeca) 22,00 € 14,65 € (Museu de la cervesa) 9,00 € (bitllets tramvia) 34,77 € (càmping Bolevák) |
Dimecres 8 d'agost: Plzeň - Karlovy Vary
7:30 h. i 22ºC
trajecte: 153 km
trajecte: 153 km
Cap a les 6:00 h se m'obren els ulls, però em regiro i els torno a tancar fins a les 7:15 h, hora en que retorna en Manel del seu passeig matinal amb les gosses. Ha fet el circuit que rodeja el llac, aprofitant per a que les peludes es tornin a remullar.
Esmorzem, fem canvi d'aigües i a les 8:30 h ens posem en ruta, desprès de fer les corresponents fotos del lloc de pernocta.
L'objectiu d'avui es visitar dues localitats de l'oest del país, que van tenir el seu màxim esplendor a finals del s. XIX com a destí turístic degut a les seves fonts i deus termals: Karlovy Vary i Mariánské Lázně.
 |
| Ruta Plzen - Karlovy Vary |
 |
| Planell Mariánské Lázně |
Seu de banys termals i hotels d'arquitectura eclèctica, va tenir el seu màxim esplendor entre 1870 i 1914, amb un altre període important entre las dues guerres mundials.
La zona compta amb més de 100 deus termals, de les que 40 brollen en el centre de la vila. Sis son emprades amb fins curatius i moltes d'aquestes estan protegides amb columnates i pavellons, aixecats durant el pas dels segles...i, desprès de la nostra caminada d'aproximació arribem al punt on trobem la primera font, la Font del Cargol 1 .
 |
| Font del Càrgol |
Iniciem la ruta marcada al tríptic pujant cap a la part alta de la ciutat, on trobarem la zona de les "columnates".
A mig camí, i just de lluny sentim una música. Els altres no li donen importància i de cop recordo "la font cantarina" (Zpívající fontána) 10 , una de les atraccions de la vila, que durant la temporada turística (abril/octubre) cada hora imparell des de les 7:00 h del matí fins a les 21:00 h fa ballar els seus dolls al compàs de la música, i per la nit (22:00 h) es combina la tonada amb un joc de llums.
La distància ens ha fet fallar per poc la previsió i arribem a la font cinc minuts tard per veure l'espectacle de les 11:00 h, amb la melodia Vivo per lei (Andrea Bocelli). Cada vegada la melodia és diferent i també es van alternant durant els dies de la setmana per que no coincideixin en horari.
I molt a prop de la font s'aixeca la gran atracció de Marienbad, la "columnata principal" (Hlavní kolonáda), estructura barroca amb amb un impressionant esquelet metàl·lic i tot un lateral diàfan aixecada a finals del s. XIX per protegir les fonts.
I per treure el mal gust de boca que millor que una pilsen fresqueta?!
Descansem una estona al bar/cafeteria que hi ha a l'interior de la columnata escoltant el concert d'una petita orquestra que ambienta la galeria.
Fem les darreres fotos a la vila i tornem cap el pàrquing.
1er fiasco: no sabem que ha fet l'Amancio al entrar al pàrquing que el seu tiquet porta també la nostra matrícula, i una vegada pagat, la barrera no s'obre per molt que passem i passem el paper pel lector, no funciona!
Truquem un parell de vegades al botó de "incidències" i suposo que no ens entenen en el nostre (i seu) anglès patatero, però ens deuen veure per la càmera de seguretat, o comproven els dos pagaments, que passats uns cinc minuts s'obre de cop la barrera i l'Amancio s'afanya a sortir...no sigui que es torni a quedar tancat a dins.
Fem camí fins a Karlovy Vary, i...
2n fiasco: l'autocamp previst té una cinta barrant el pas amb un rètol de TODAY CLOSED, així que anem cap a la solució d'emergència, un pàrquing (amb possible opció de pernocta?) adjacent a l'estació d'autobusos...un pedregar sense cap ombra...
Dinem, descansem una estona, ens dutxem (continuem sense la necessitat d'encendre el boiler per escalfar l'aigua), i marxem cap al centre per a continuar els tastets "d'aigües pudentes"!!
Com aquest matí, la distància fins a la zona de les fonts és considerable, però és normal: gran part del centre és peatonal i només està permès el pas a vehicles autoritzats.
Carles IV, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, va fundar la ciutat l'any 1530, i va rebre el nom de Karlovy Vary en el seu honor.
Actualment més de 80 fonts es reparteixen per tota la vila, de les que 13 són considerades com a principals, i junt amb les aigües termals del riu Teplá la converteixen en la ciutat balneari més important de la República Txeca.
Ens adonem que lo típic és beure l'aigua de les fonts amb una mena de gerra de porcellana amb forma de pipa, i ens fem creus de la quantitat de gent (semblen de la zona i no turistes) que van pel carrer fent petits xarrups de les "pipes"...
Seguint la corrent de turistes arribem a la columnata més gran: la Columnata del Molí (Mlýnská Kolonáda) que amb els seus 132 metres de llargària i suportada per 124 columnes corínties és la més extensa, i potser la més luxosa. Construïda entre el 1871 i el 1881 dóna recer a 5 fonts en el seu interior, amb unes temperatures que oscil·len entre els 53ºC i els 65ºC.
Cada font té la seva placa amb el nom, la temperatura a la que brolla l'aigua i una numeració (la primera que hem trobat, la de la Serp, tenia el nº15, i les 5 de la columnata del Molí es numeren de la 6 a la 10).
I finalment trobem la Columnata del Mercat (Tržní Kolonáda) que com el seu nom indica ocupa part de l'antic mercat, cobrint 3 fonts: Carles IV, Castell i Mercat.
Més petita que la anterior però, personalment, amb més encant, amb estructura i balustrades de fusta blanca.
En aquesta zona és on es situaven els banys més antics de la vila, i segons la llegenda la font original anomenada Žrout (brot) va servir per sanar les extremitats del propi emperador, i a partir d'aquell moment es va conèixer com a Font de Carles IV.
I arribats a aquest punt hem de desfer el camí fet i tornar sobre les nostres passes cap el pàrquing...i ara anem de pujada!
Parada d'avituallament a mig camí amb gelats i cerveses a dojo...doncs amb aquesta calor estem a punt de que ens doni una "pajara", i tampoc és pla.
És hora de buscar un lloc on pernoctar aquesta nit, doncs descartem quedar-nos en aquest pàrquing, i desprès de consultar varies aplicacions d'àrees, seguim les indicacions de campingcar-infos i acabem a un càmping a la riba d'un riu a uns 13 km. de Karlovy Vary.
Però els 13 km. es fan moooolt llargs per una carretera estreta i amb corbes, i més quan ens trobem de front davant d'un pont cobert de fusta (similar al de moltes pel·lícules de por) amb les senyals de alçada màxima 3 metres i menys de 3,5 tones!!
Dilema...que fem? Sabem segur que nosaltres estem sobre els 2,95 m i raspem les 3,5 tones...però en Manel diu que ja no fem més "umleitungs" i ens disposem a passar. Baixo i vaig mirant com passem pels pèls!! però per els pèls!!!
Creuo el pont caminant davant la auto mirant enrere. Només que una de les bigues hagi cedit pocs centímetres i deixarem la clova de LaCargoleta enganxada al sostre...
Quan la cabina surt per l'altra extrem del túnel-pont respiro alleujada i veig els ulls com plats de l'Anna i l'Amancio que han creuat darrera nostre. Ells sense problemes amb la seva auto perfilada.
Arribem al càmping, que té la recepció a la part posterior de la cuina del restaurant d'un hotel, on ens aten la mestressa mentre van passant els cambrers de la cuina al menjador i del menjador a la cuina amb uns plats que fan molt bona pinta.
Fem el chek-in i triem dues parcel·les, en una zona d'herba apartada de la zona de l'entrada que està molt plena.
Acabem la jornada amb una bona plata de pa amb tomata i embotit, tot comentant l'aventura del túnel-pont. Ara que ja em passat l'ensurt pensem que podíem haver fet alguna foto de la "gesta", però en aquell moment la darrera cosa que m'ha vingut al cap es fer una foto!!
També comentem que en aquesta segona pernocta en un "autocamp" ens adonem que les instal·lacions ens recorden les dels antics països comunistes que es veu als documentals, són correctes però molt bàsiques i "espartanes". A part dels lavabos i dutxes disposen d'uns recintes comunitaris on es pot cuinar i neveres compartides. Les nenes diuen que els hi recorda els vells campaments de les pel·lícules infantils, en concret la de ScoobyDoo Terror en el Campamento, tot i que a mi em ve al cap el terrorífic Cristal Lake de la saga "Viernes13"...
Però, ans el contrari, la nit és de lo més tranquil·la.
Pernocta: AC Autocamping Na Špici 25,53€ serveis inclosos (dutxes amb "jeton") (GPS: N50.270380, E12.994588)
Trajecte acumulat: 1.731 km.
23,02 € - - 16,10 € - 8,91 € 33,06 € |
Dijous 9 d'agost: Karlovy Vary - Kutna Hora
7:30 h. i 16,5ºC
trajecte: 284 km
trajecte: 284 km
És d'agrair que la temperatura al vespre i ara, de bon matí, ens doni una treva. També notem que estem en una vall entre muntanyes a la riba d'un rierol i això ajuda.
Sortim a peu del càmping per passejar una estona amb les gosses i veiem que a una explanada al llarg de la riba estan instal·lades un munt més de tendes de campanya, suposem que tenen la tarifa de "acampada lliure", i un cercle de pedres ple de cendra és la prova de que ahir algú va fer una gran fogata de campament.
 |
| A punt per començar la jornada... |
 |
| Karlovy Vary - Kutná Hora |
Hem vist la senyal una mica abans però suposàvem que arribat al punt i hauria algun "umleitung", però NO.
Fem que el GPS recalculi una ruta alternativa, i, ohhh, ens fa recular cap a la carretera d'on veníem ahir! (Trobem a faltar un mapa en paper per poder situar-nos i evitar aquests imprevistos)
I tremolo quan diviso, de lluny, la temuda construcció de fusta
Per sort les indicacions són de seguir recte i les nostres pors queden en el trencant a la esquerre!
De tota manera, a la segona aprofitem per posar gasoil. Al pagar amb la targeta automàticament fan la conversió a euros (24,51 Czk/€).
En aquest moment comencem a ser conscients que els comentaris d'altres viatgers, que havíem llegit per internet, són del tot certs...a Txèquia s'ha de preveure el doble (o triple) de temps del que estem acostumats per recórrer una distància.
Entre "pitos i flautes" arribem a Terezin a les 11:00 h. (hem recorregut poc més de 100 km entre les dues localitats).
Durant el s.XVIII els Habsburg van aixecar una fortificació entre els rius Elba y Ohre per a defensar la frontera txeca i a la ciutat de Praga dels atacs provinents del nord. Un nucli urbà va créixer als voltants de la fortificació i l’emperador Josep II va fundar la vila amb el nom de Theresienstadt (en honor a l'emperadriu Mª Teresa).
El conjunt format per la ciutat emmurallada a una riba del riu Ohre i una petita fortalesa a l' altra riba, amb un intricat anell triple de muralles permetia als defensors cobrir tot el primer pla amb foc creuat. A més amb un sistema artificial de canalitzacions no només es podia inundar el fossat que rodeja el bastió, sinó també crear una ona d’inundació artificial que s’emportava per davant a qualsevol assaltant.
Però el nom de Terezin va quedar lligat de per vida als fets infames que es van produir durant la II Guerra Mundial:
"L'exercit nazi va reconvertir la ciutat en un ghetto jueu i, tot i que mai va tenir la funció de camp d'extermini, la petita fortalesa va servir de presó temporal per a molts que sí que van ser enviats a altres camps per a ser executats. Donat a que els primers exiliats van ser artistes i intel·lectuals, el govern nazi la va usar com a propaganda sobre el bon tracte i alt nivell de vida que es proporcionava als jueus en els ghettos, arribant a enganyar a un equip d'inspectors internacionals i fins i tot filmant documentals preparats, quan en realitat les condicions de vida de les persones obligades a viure allí era deplorable. Al sud de la ciutat es troba un edifici amb quatre forns crematoris, que cap al final de la guerra no donaven l'abast per desfer-se dels morts. Més de 150.000 jueus van ser traslladats al ghetto, dels quals hi van morir aproximadament 33.000 i altres 88.000 van ser deportats a camps d'extermini. Al final de la guerra hi restaren 17.247 supervivents. Annex a la fortalesa hi ha un gran cementiri on alguns cadàvers mai han pogut ser identificats."Anem directes a un gran pàrquing, sense cap mena d'ombra, entre el poble i la petita fortalesa. Caminem fins al Museu del Ghetto, on comprem les entrades que donen accès a la visita dels diferents llocs històrics que conformen el Memorial.
Un guia, molt amable, ens explica resumidament els llocs que s'inclouen a la visita, i el millor trajecte a seguir. I ja posats, aprofitem l'avinentesa i li preguntem llocs on puguem anar a dinar que estiguin bé...ens en recomana tres.
 |
| Planell de Terezin |
Hi ha moltíssims dibuixos, quadres, partitures musicals i obres d'art que demostren que una gran part dels deportats a Terezin eren artistes i gent culta, però el que més esgarrifa són les col·leccions de dibuixos pintats pels nens, on reflectien les activitats quotidianes del seu dia a dia en el camp de concentració.
Del Museu anem cap a les antigues casernes 7 , que durant el conflicte bèl·lic acolliren la seu de l'autogovern jueu. Avui en dia es pot veure la reconstrucció de com eren les "dormitoris" en el ghetto.
Realment més que dormitoris ens podem imaginar en les condicions en que vivien al ghetto 50.000 jueus on abans hi havien viscut només 7.000 txecs. Unes lliteres amb una petita taula adossada era tot el que tenien per vivenda i on guardar les poques possessions de que disposaven.
Caminem cap a les afores del poble, amb la sensació de passejar per un poble fantasma, no es veu ningú pel carrer (a part dels valents turistes que ens estem rostint sota un intens sol) i encara que els edificis estan en bon estat rere les finestres dona la sensació de que els habitatges estan abandonats, el poc que es pot entreveure rere les cortines sembla antic i empolsegat. Alguns comerços, que recorden l'època de "Cuentame" tenen les reixes baixades. Tot està tancat. Però hi ha cotxes aparcats, així que deu ser una impressió nostra i les vivendes deuen estar habitades, al menys algunes.
Una pensió, amb el rètol de "en venda", i una antiga via de tren en desús són els darrers elements que trobem abans d'arribar a una altra de les parts "dures" de la visita. Ocupant una part de les fortificacions originals trobem primer el dipòsit de cadàvers 9 , les sales cerimonials i el Columbarium 10 , lloc on es van emmagatzemar la cendra de les víctimes del ghetto.
I una mica més lluny, rere una avinguda envoltada de xiprers, s'arriba al Cementiri Jueu i el Crematori 11 . I un monument circular senyala el lloc on s'establí el Cementiri dels soldats soviètics 12 .
El crematori, posat en servei pels nazis l'any 1942, no només va acollir els morts del ghetto, sinó que també era utilitzat amb les víctimes de la presó de la Petita Fortalesa i posteriorment amb les procedents del proper camp de Litoměřice. Segons els registres prop de 30.000 persones van ser cremades en aquest recinte.
 |
| Cementiri jueu |
Reculem sobre les nostres passes i desestimem tornar a dinar a les autocaravanes, optem per anar a un dels restaurants recomanats i per la tarda continuar amb la visita, ens falta la Petita Fortalesa.
Triem la pizzeria, que està just a l'extrem oposat del poble! Hi arribem deshidratats...
Ens deixen triar taula a fora, sota uns para-sols o a l'interior, de cop tots diem "a dins"...esperant trobar el fresc ambient de l'aire condicionat. Però un cop instal·lats ens adonem que d'aire res...quin "fail", com diuen les nenes, ens haurem de conformar amb una lleugera corrent d'aire que passa quan obren la porta de la cuina al fons d'un passadís.
Pizzes i cerveses a dojo per tothom (bé les nenes demanen les seves corresponents still water). Tot i semblar molta quantitat les gerres de mig litre, les pilsner entren de meravella, ens estem fent tot uns experts en birres!!
Desprès d'aquesta pausa i uns cafès continuem la visita, però les nenes prefereixen marxar cap a la auto i passejar una estona a les gosses, així que ens separem i es perden, al nostre parer, lo millor del memorial.
El Cementiri Nacional 7 ,establert l'any 1945 a petició d'antics presoners i familiars dels morts, ocupa tota l'explanada al cantó dret del camí que separa el pàrquing amb la Petita Fortalesa. En ell reposen prop de 10.000 víctimes de la Gestapo que es van exhumar de les diverses fosses comuns existents a la zona, 2.386 d'elles en tombes individuals i la resta en 5 fosses marcades amb unes pilones.
En la zona d'accès ens donen un petit tríptic explicatiu de les diferents estances, totes numerades, per poder seguir un ordre de visita. La Petita Fortalesa 1 ,que des dels seus inicis va ser utilitzada com a presó, es va transformar en la presó de la Gestapo l'any 1940, quan totes les altres presons de la zona es van anar omplint. Durant la IIGM 32 mil presoners van passar per aquí, de moltes nacionalitats i condicions, molts com a punt de pas cap a tribunals i altres camps de concentració, i molts mai no hi van sortir.
La inscripció "ARBEIT MACHR FREI" (el treball fa lliure) es pot llegir en la majoria dels camps de concentració nazis.
Seguint el traçat marcat al tríptic anem veient les diferents estances, amb el mobiliari i distribució tal com va quedar desprès de l'alliberació del camp per part dels aliats.
 |
| oficina d'admissió i cel·la tipus |
De entre les diferents estances, infermeria, dutxes,..., ens crida la atenció una sala amb dues fileres d'aigüeres a cada lateral de paret, impecables, com si fossin noves, i realment descobrim a la guia que eren noves, mai es van fer servir, era l'anomenada "barberia model", dissenyada el 1944 per mostrar a les autoritats internacionals que a la presó es respectaven les normes sanitàries!
Amb el cor encongit, molta calor i una set increïble tornem cap a la autocaravana, i posem rumb cap el destí de pernocta, Kutná Hora.
Tenim 124 km per davant...i triguem tres hores en arribar!! I sort que arribem...
Desprès d'una estona en ruta, i sense cap mena d'avís, o al menys nosaltres no hem vist res passant pel mig d'un poble trobem la carretera tallada. Una tanca metàl·lica i dues furgonetes barren el pas!!
El GPS recalcula un possible "umleitung" i ens fica per un camí sense asfaltar, però com ens avança un cotxe a tota pastilla suposem que uns pocs metres més endavant podrem tornar a enllaçar la carretera...i si que podríem si fóssim un cotxe...per tornar a la carretera s'ha de creuar una petita riera i nosaltres amb la trassera no podem o ens deixaríem el cul de la autocaravana clavat a terra.
Tornem enrere just quan passa un "paisà" que ens intenta explicar, però no pillo res, a la segona indicació de giro amb les mans i els noms que diu ja m'he perdut, i clar per molt que parli no hi entenc res. Intentem seguir per on ens diu però ens tornem a perdre, i el GPS intenta portar-nos a d'on venim...i sense un plano en paper és impossible situar-se. La única opció és tirar endavant i intentar que el GPS recalculi una altra ruta...i això fem...finalment enllacem amb la carretera...fins que 5 quilòmetres abans d'arribar a destí trobem una altra senyal de "carretera tallada"...no ens ho podem creure, ja no ens hi arrisquem a seguir i agafem la primera drecera cap el centre de Kutná Hora per arribar per l'altra cantó de ciutat.
Fem tota la volta, creuem la ciutat i quan el GPS marca 500 m per a destí...trobem un pont (que passa sobre les vies del tren) en obres i tallat: NO POT SER!!! El càmping està just passat el pont. Armats de paciència (ja ens queda poca) tornem a intentar-ho per l'atre cantó, ens saltem l'avís de carretera tallada i arribem, ara si...l'accés al càmping està just 10 metres abans del tall de carretera. Ja podien haver posat un rètol avisant, i ens haguéssim estalviat quilòmetres, gasoil, temps i mal humor...
Bé, al menys la mala sort en ruta ens queda compensada amb les pernoctes, ens situem en dues parcel·les d'herba, i fem el chek-in. El "autocamp" és molt casolà i té la recepció improvisada en el que imaginem menjador de la casa dels propietaris, on aprofito per comprar un parell de gelats i cerveses fresques.
Enllestits els tràmits sortim tots disparats cap a les dutxes, i desprès ja tranquil·lament ens podem relaxar sopant a la fresca.
A les 22:00 h s'apaguen de cop les llums de les faroles i acabem de fer la sobretaula a la llum de les espelmes de "citronela" anti-mosquits.
Trajecte acumulat: 2.015 km.
- 79,03 € (1,28 €/l) - 45,87 € 17,99 € - 22,18 € |
Continuar llegint...REPÚBLICA TXECA 2018 (II): MORAVIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada