ALEMANYA 2014 (II) : "SELVA NEGRA"

Vacances agost-2014

Dimecres 6 d'agost: EuropaPark - Freudenstadt

8:00 h. i 20ºC
trajecte: 158 km

Desprès del nostre dia d'esbarjo a EuropaPark avui es pot dir que comença un dels objectius principals d'aquestes vacances: descobrir la Selva Negra (Schwarzwald).

Abans, però, toca la logística pre-sortida.
En Manel treu las gosses mentre jo recullo i faig l'esmorzar. No ens entretenim gaire. Deixem la parcel·la i anem a fer cua per utilitzar el punt de servei (funciona amb monedes), que de moment trobem col·lapsat per tres autos italianes. 
Aprofito l'estona per anar a investigar com he de pagar la pernocta, és una màquina com la de qualsevol parquímetre, encara que aquesta no accepta targetes, tots els pagaments s'han de fer amb efectiu.
Per fi arriba el nostre torn de canvi d'aigües, i com sempre a mi em toca la pitjor part! netejar el químic...
Mentre estic fent la neteja em sobta veure passar un home (estil Cocodrilo Dundee) que arrastra una tenda de campanya pel carrer fins a les escombraries, penso per mi que deu ser de "usar y tirar".

Pago i trec el tiquet per sortir del pàrquing mentre en Manel s'acosta a la barrera. Veig que un tot terreny que estava parat al lateral del carrer arrenca ràpidament i de cop s'enganxa a la trassera de la autocaravana, és el Dundee. Quan comença a aixecar-se la barrera li veig les intencions...el tio carota aprofita que el nostre vehicle és gran i passa tot just darrera nostre abans de que torni a baixar la barrera.
Mentre està passant li faig el gest de "quina cara més dura tens", i a sobre me fa una ganyota fent-se el xulo!!
Pujo a la auto entre sorpresa i indignada i li explico a en Manel, que des de la cabina no s'ha adonat de res. 

Quan girem per agafar l'avinguda que surt del parc ens trobem al mateix noi que ens va ajudar a buscar la parcel·la, parat amb la seva moto. M'ha fet tanta ràbia el tio "jetas" que parem i li explico al noi el que ha passat, que se'ls hi ha colat un llest sense pagar. Em pregunta com és el cotxe i gira cua. Pel retrovisor veiem que va directe cap a ell i el fa parar...ens queda la incògnita de com va acabar. I sempre som els espanyols els que tenim mala fama!!  

Desprès de l'aventura matinal iniciem la ruta en direcció nord per la A5, fins el nostre primer destí del dia: Gengenbach. 
En principi no el tenia posat a la ruta, però desprès de llegir un post del blog Mis viajes y sensaciones vaig creure que valia la pena desviar-nos uns quilòmetres i fer una parada. 

Se'ns fa estrany conduir per una carretera on tots els rètols indicadors són de color groc! I no entenem "ni papa", sort que amb el GPS ens despreocupem.

Passades les 11:00 h arribem a destí i anem directament a un dels pàrquings recomanats a l'exterior del casc antic (GPS: 48.40302, 8.01891). Poso 2€ al parquímetre (en previsió portem uns 20 € en monedes, havíem llegit que s'ha de pagar en efectiu a gairebé tots els pàrquings i punts de servei)
Ens sorprèn trobar una parada de venda de pomes sense venedor, tipus autoservei. Agafes la bossa que vols, amb el preu establert i deixes l'import en una mena de guardiola. Com per fer-ho a Espanya això, quan tornessin al vespre es trobarien sense pomes, sense guardiola i...sense parada!!!  

Ens distribuïm les gosses i anem cap el casc antic.

El pàrquing es troba situat a la part posterior dels jardins d'un dels edificis destacats del poble, el monestir benedictí, fundat l'any 725. Tot s'ha de dir que no queda cap resta de l'edificació medieval i el que podem veure actualment és l'edifici barroc aixecat a mitjans del s. XVIII.

Seguint el carrer que surt del pàrquing i passa per davant del monestir i l'església de Sta. Maria arribem a l'antic accés nord del poble, la Oberturm (torre de la porta superior). Voregem l'antiga muralla, amb les seves torres incorporades a les vivendes que posteriorment es van anar adossant a la construcció original. 

El casc antic, edificat a l'interior del cercle format per les muralles, ens recorda molt a Eguisheim (Alsàcia).

Der Röhrbrunnen (El Cavaller de pedra) ens dona la benvinguda des del centre de la Marktplatzbrunnen (plaça del mercat), envoltat de acolorides parades de flors, fruites i verdures.  

Ens sorprèn la decoració de les fonts: aneguets de goma flotant tranquil·lament a l'aigua embassada i petits testos amb plantes aromàtiques! 

Les gosses fiquen les potes al petit canal d'aigua que voreja la plaça, les petites xapotejen una estona.

Ens ha agradat molt el poble, petitó i molt acollidor. Ha valgut la pena no passar de llarg.

De camí cap a la auto descobrim que Gengenbach és una de les etapes del Camí de Santiago que ve del nord-est d'Europa, que passa també per Strasbourg amb direcció a Roncesvalles. Li comento a en Manel que li passaré la foto a la Isabel, a veure si s'anima a fer un tram més...

Deixem enrere Gengenbach i desfem part del camí fins a tornar a enllaçar amb la A5 en direcció a Baden-Baden. En teoria la famosa "ruta de la Selva Negra" comença a aquesta localitat, però desprès de llegir sobre els problemes per poder aparcar amb la autocaravana prop del centre la vaig eliminar de les nostres previsions, i enllaçarem la ruta un mica més al sud.

La Selva Negra (Schwarzwald) és un massís muntanyenc amb una gran densitat forestal, en la seva majoria boscos d'avet, de més de 160 km. de longitud i una amplada que oscil·la entre els 30 i els 60 km.

Es creu que deu el seu nom als romans, "Populus Nigra", una regió boscosa fosca i intrigant en els límits de la terra dels bàrbars, que aquests respectaven i temien a parts iguals.

Una carretera, la D500, la travessa de nord a sud, en un recorregut d'aproximadament 70 km, des de Baden-Baden a Freudesntadt. És coneguda com Schwarzwaldhochstrasse.(carretera panoràmica de la Selva Negra): aquest és el nostre objectiu d'avui.

foto google

A pocs quilòmetres de l'enllaç amb la D500 trobem un dels llocs turístics més visitats de la regió, el Mummelsee (llac Mummel), el llac d'origen glacial situat a més alçada de la Selva Negra (1.036 m.)

El seu nom deriva de "Mummeln" que es refereix als nenúfars blancs. La seva forma és pràcticament circular, amb un perímetre d'uns 800 m. i una profunditat màxima de 17 m.

Es ben veritat lo de "més turístic", el pàrquing a tocar la carretera està ple, i trobem un forat a una explanada a la part inferior. (GPS: 48.59639, 8.20124)

En Manel i les nenes surten una estona amb les gosses mentre jo preparo el dinar. Avui de menú: arròs negre. Provarem un pack de Nomen que porta l'arròs en una bosseta i el caldo ja preparat en una llauna, només cal bullir 17 minuts i...a taula!

Una mica de pica-pica per fer boca i a dinar.
S'ha de dir que no està mal l'arròs, pel preu i la dificultat passa la proba amb nota.
I no falta el comentari graciós a taula: arròs negre a la Selva Negra ¡!

Desprès del cafè anem cap el llac, creuem la carretera i ja hi som. Darrera una gran botiga de records, un restaurant amb les taules exteriors plenes i un munt de gent arribem a poder veure el petit llac, un cercle d'aigua fosca envoltat per una vora de grans avets. 

És quasi missió impossible fer una foto sense que surti cap "espontani" . 

La visita al llac és molt ràpida, però tinc preparada una ruta per fer una mica de senderisme, farem el trajecte que puja al Hornisgrinde (ruta treta de wikiloc)

El trajecte comença seguint una pista asfaltada, que puja amb una pendent considerable, encara que el CargoletaTeam puja a un bon ritme (menys jo, que ja vaig bufant només de començar...)

El Hornisgrinde, amb els seus 1164 m. d'alçada, és la muntanya més alta de la Selva Negra Septentrional. Quan arribem al cim les vistes són espectaculars.

Impressiona la paret, de més de 100 m. d'alçada, del circ glacial (vall en forma d'amfiteatre produït per un glacial) de la cara del Hornisgrinde. Portem les gosses lligades, no sigui que alguna s'acosti massa a la vora del precipici i baixi rodolant! 

Pugem a la torre-mirador Neuerturm (torre nova) mentre en Manel ens espera fora amb les gosses. Les vistes des de dalt encara són millors, uns panells indicatius indiquen el que podem veure en cada direcció: la Selva Negra, la Vall del Rhin, al fons els Vosgos (Alsàcia), i amagat entre els arbres podem entreveure el petit llac Mummelsee.

El camí de tornada baixa entre immensos prats, amb zones atapeïdes per xais "peluts" (tornem a agafar de curt a les gosses que els miren intrigades) 

Unes passeres de fusta permeten salvar una zona d'aiguamolls abans de tornar a endinsar-nos al bosc.

I ja, de tornada al pàrquing, podem comprovar que ha passat l'hora punta de la visita a la zona, un munt de llocs on aparcar així ho demostra.

Són les cinc tocades i continuem ruta, la propera parada és l'Abadia de Allerheiligen. 
A pocs quilòmetres de llac, seguint la D500, trobem un petit trencant que ens porta, per la K5370, fins a les ruïnes de l'antic edifici. (GPS: 48.53878, 8.19678)

L'edifici, construït entre els anys 1191 i 1196 es convertí en un important centre de peregrinació, elevat al rang d'Abadia en 1657 i secularitzat en 1802. L'any 1804 va ser destruït en gran part degut a la caiguda d'un llamp, i posteriorment quan es va dissoldre la congregació l'edifici va ser abandonat. A mitjans del s. XIX es va redescobrir com atracció turística. De estil gòtic i aixecada amb pedra sorrenca vermella encara manté en peu una part de la nau, restes de la sagristia i el claustre. A la part baixa de les ruïnes es conserva la casa dels criats, avui en dia seu del Centre de Informació.

Encara que unes poques persones més estan visitant l'edificació el silenci envaeix l'ambient, i la llum del capvespre li dona un aspecte lúgubre. 

A prop de la abadia es troben les cascades Allerheiligenwasserfälle, on el riu Lierbach, també anomenat Grindenbach, té una caiguda natural d'uns 90 m, repartida en varis salts.

Es massa tard per fer la ruta circular, d'uns 4 km, que arriba fins a les cascades passant pel Engelskanzel-Roßgrund “púlpit de l'Angel” i la petita capella de Engelskanzel-Robgrund, i optem pel camí que enllaça directament l'abadia amb les cascades (1,3 km).

Unes escales i ponts de fusta permeten l'accés fins a la part baixa dels salts d'aigua.

Baixem només fins a mig camí, doncs se'ns està començant a fer tard. Alleugerim de tornada, la Núria porta tot el camí demanant un gelat, i quan arribem al petit bar ja està tancat!.

Fem el darrer tram de la D500, fins a Freudenstadt.

Aquesta localitat no disposa d'àrea per autocaravanes, però vaig trobar dos punts marcats com a possible pàrquing per pernocta. Anem cap al que em va sembla millor inspeccionant pel Google, una zona d'aparcament a prop de la zona esportiva. (GPS: 48.47169, 8.41258).

Ens estranya al arribar no trobar cap autocaravana més, però el lloc sembla tranquil i decidim quedar-nos. 

Desprès de la sessió de dutxes preparo una crema d'espàrrecs per les nenes, en Manel i jo ens acabarem un tetrabric de "ajoblanco" amb crostons, i nuggets per a tothom.

Es fa fosc i continuem sols. Opto per no posar cap peli de por...i estrenem els "fermins" (sistema que permet que es puguin obrir les portes de la cabina només el necessari per fer saltar l'alarma). Val més prevenir que...ser robat!

I cap a dormir que demà toca el segon tram de la Selva Negra...

Trajecte acumulat: 1.224 km          
Gasoil: 74,45 l. (1,37 €/l.) 102,68 € 
Pàrquing/Àrea: 2,00 €   
Supermercat: 9,98 €

Dijous 7 d'agost: Freudenstadt - Triberg

8:00 h. i 21ºC
trajecte: 66 km

Ens aixequem amb un bon sol! La nit ha estat molt tranquil·la.

Cap a les nou, ja esmorzats, anem a intentar aparcar a prop del centre per fer una visita ràpida a Freudenstadt. Deixem la auto en un carrer molt a prop de la plaça principal, en zona blava. Agafo el corresponent tiquet (1€).

La peculiaritat d'aquesta ciutat, aixecada originàriament en una cruïlla de camins, és que va ser incendiada durant la II Guerra Mundial (1945) i posteriorment reconstruïda seguint una planta quadriculada al voltant de la Markplatz (Plaça del Mercat), que amb el seus 219x216 m. està considerada la plaça més gran d' Alemanya.

La plaça està envoltada per destacats edificis històrics i cases d'entramat de fusta amb galeries de voltes.

Es poden comptar fins a 50 fonts repartides per tota la plaça.

Ens sorprèn, a part de les grans dimensions de la mateixa, que dos carrers la creuen pel mig, formant tres parts diferenciades: Plaça Alta, Plaça Baixa i Plaça del Mercat.

En una de les cantonades de la plaça, formant angle recte, es troba l'església evangelista (Stadtkirche), amb unes originals cúpules verdes coronant les dues torres.  

A aquesta hora del matí, i un dia sense mercat, la trobem molt solitària, hagués esta bé trobar-la una mica més animada, però així hem pogut admirar la seva magnitud. 

Tornem cap a la auto, però abans parem a una farmàcia doncs la Núria es queixa de mal d' oïda (encara arrossega una mica d'otitis de tanta aigua durant el campus d'estiu de natació). Per sort la farmacèutica xampurreja francès... 

Cap a les 10:00 iniciem la ruta del dia, el tram central de la Selva Negra amb la intenció d'arribar a pernoctar a Triberg.

Seguim la carretera B294 fins el primer destí, Alpirsbach.
Quan arribem trobem la zona de pàrquing recomanada per autocaravanes envaïda per la maquinaria d'obra que està arreglant la carretera annexa, així que optem per deixar-la aparcada en la zona reservada per autobusos, on de moment no n'hi ha cap. (GPS: 48.34310, 8.39761).

Aquesta vila, situada a uns 20 km al sud de Freudenstadt, deu la seva prosperitat a la seva abadia benedictina, un dels edificis romànics més antics de la Selva Negra (s. XI).

Per arribar al centre creuem la via del tren i baixem pels carrerons empedrats cap a la plaça. El poble reflexa la típica arquitectura de la zona, grans cases amb els teulats a dues aigües i espectaculars façanes d'entramats de fusta.

Al centre del poble trobem l'imponent edifici de murs de maçoneria combinats amb grans blocs de pedra sorrenca vermellosa. La plaça i carrers annexes estan ocupats per las parades del mercat de brocanters. 

Accedim a l'abadia, on amablement la recepcionista ens dona les explicacions per realitzar la visita. Ens comenta que en una estona hi haurà una visita guiada, però optem per fer-la per lliure amb la guia en paper que ens deixa durant el recorregut. S'esforça en parlar-nos en castellà (té una amiga a Espanya i el xampurreja, però li costa) encara que acabem parlant en francès.

Fem primer la volta al claustre i desprès visitem l'església, que es fa servir tant per oficis catòlics com per a protestants.

Un cop finalitzat la visita a l'abadia anem cap a l'altre punt interessant de la vila, la fàbrica i museu de la cervesa Alpirsbacher Klosterbräu, que es troba a la mateixa plaça que l'abadia.
Ens hem de conformar amb comprar unes ampolles a la botiga de la fàbrica, doncs l'horari de les visites guiades és a les 14:30 h (7€ amb degustació inclosa pels adults i 3€ els nens amb refresc), i no hi ha possibilitat de fer una visita lliure. Les posarem en fresc i desprès farem un tastet. 

La Núria no pot deixar de fer-se la foto "guiri"!

Continuem ruta per la B294 i en un no res arribem a Schiltach, un petit poble situat a la vall del riu Kinzig, conegut per mantenir la seva estructura tal com era durant l'Edat Mitjana, destacant les seves cases d'entramat de fusta. 
Anem cap al pàrquing marcat per AC (GPS: 48.29113, 8.34244), que queda a l'altra vora de riu que el centre històric.
El trobem ple, i mentre esperem a que quedi alguna plaça lliure aprofitem per omplir el dipòsit d'aigua neta. Encara que no es pugui considerar una àrea per autocaravanes hi ha a disposició d'aquestes una mànega amb servei gratuït d'aigua i un parell d'endolls per connectar-se a la corrent (deixo 2€ a la guardiola que hi ha penjada sota els endolls, on una associació demana la voluntat pel manteniment).

És migdia, i decidim visitar el poble abans de dinar.
Sortint del pàrquing tenim unes bones vistes, amb les cases construïdes a la vora del riu.

Creuem el pont i ens endinsem pels estrets carrerons que ens portaran fins a la Marktplatz.

Aquesta plaça, delimitada per les típiques casones, té la peculiaritat d'estar construïda seguint la inclinació natural del terreny, i alberga l'edifici més remarcable de la vila, l'Ajuntament (Rathaus), que data de l'any 1593, amb una destacada façana pintada. 

Es nota que és hora de dinar, els carrers estan vuits a excepció dels grupets de turistes (la majoria espanyols i catalans, i algun que altre japonès) que caminen pausadament.

De tornada cap al pàrquing les nenes es fixen en els vestits que omplen la majoria d'aparadors, abillaments típics de la zona. La Sandra demana un per Carnestoltes, però quan veiem els preus...s'ho treu del cap!

En poc més d'una hora em fet la volta al poble, ara toca dinar tranquil·lament.
El menú d'avui no requereix gaire elaboració: amanida de tomata, tonyina i ceba, acompanyada amb unes hamburgueses.

Fem un cafè i passegem una estona a les gosses doncs en el proper destí s'han de quedar de guàrdia a la auto, visitarem el Schwarzwälder Freilichtmuseum Vogtsbauernhof (Museu al aire lliure de la Selva Negra).

Desprès d'uns 15 km. per la B294 agafem la sortida cap a la B33 en direcció a Triberg. De seguida trobem, a peu de carretera, el gran pàrquing del museu. (GPS: 48.27001, 8.20110)
Pago l'entrada familiar (amb bonificació pel pàrquing) i comencem la visita amb la Núria fent de guia, seguint el recorregut del tríptic informatiu.

En aquest museu "al aire lliure" podem descobrir la vida i costums dels habitants de la Selva Negra en unes edificacions que són repliques de les existents des d'aproximadament l'any 1600 a finals del s. XIX.

Són unes construccions de senzilla planta rectangular, amb la part frontal destinada a la vida familiar (cuina i menjador a planta baixa, una o dues plantes de dormitoris i les golfes) i la part del mig pels animals i la zona posterior, amb accés des de la part superior, destinada a magatzem i graner.

A meitat del recorregut fem una parada tècnica per menjar uns gelats, i descansar una estona.

I donem per finalitzada la visita després de fer-li unes manyagues als cavalls que pasturen tranquils, acostumats a la gent ja s'acosten per que els toquis una estona!

Ja només ens queda el darrer tall de ruta que ens portarà fins a Triberg, on pernoctarem aquesta nit i demà visitarem les seves famoses cascades.

Li poso al GPS el punt que està marcat com àrea per autocaravanes (GPS: 48.13061, 8.23112) però quan arribem ens trobem amb sis places de pàrquing sota cobert on només dues estan ocupades. Aparquem però no ens agrada, és massa claustrofòbic! Potser a l'hivern s'està bé, però ara no corre gens l'aire i sembla que farà molta calor aquí anxovats.

Surto cap a la O.T. a preguntar si hi ha algun altre lloc i a mig camí ja veig on estan instal·lades la resta d'autocaravanes, una zona de pàrquing sense asfaltar a la vora del riu, en ple centre del poble!

Vaig corrent a buscar-los i movem la auto fins allà. 

Tenim la sort de trobar lloc a l'extrem, així podem treure les gosses més tranquil·lament sense molestar, i la zona no és gaire inclinada. Estarem de fàbula¡! 

Trec el tiquet del parquímetre (com a la nit no es paga amb 3,95 € podem estar fins demà a les 10:00 h.) 

Triberg està totalment enfocat al turisme, deu ser un dels pobles més visitats de la Selva Negra. Tot i això ens sorprèn veure que tots els baixos del carrer principal, que travessa el poble de punta a punta, estan reconvertits en botigues de records i el producte estrella de la zona: el rellotge de cucut. A part de les botigues també hi ha molts tallers de fabricació artesana.

Mentre en Manel i jo ens dediquem a les gosses, corresponent passeig i sopar posterior, les nenes surten disparades a mirar les botigues, volen comprar algun record amb els seus diners que porten per disposar durant les vacances (així aprenen a racionar les compres i no estan tot el dia demanant, sobre tot la Núria!).

Acabem la tarda a una terrassa que només està separada del pàrquing pel riu Gutach, que baixa paral·lel al carrer principal.

Fem un sopar senzill: ous ferrats, frankfurts i amanida.
I per acabar la jornada sessió de pel·lícula de por, tot un clàssic "El misteri de Salem's Lot" (una de vampirs de Stephen King). Uff, recordo quan la vaig veure de "joveneta" a casa amb els meus germans i ens varem cagar de por... en canvi ara es veu súper antiga! 

Quan ens posem al llit ens acompanya la remor de la corrent d'aigua, dormim plàcidament...

Trajecte acumulat: 1.290 km          
Pàrquing/Àrea: 3,95 €   
Supermercat: 3,35 €
Bar/Restaurant: 8,50 €
Entrades: 10,00 € (Abadia Alpirsbach), 23,50 € (museu Selva Negra)
Varis/Records: 7,60 €

Divendres 8 d'agost: Triberg - Freiburg

8:00 h. i 20ºC
trajecte: 58 km

Saltem del llit a les 8:00 h, sota un cel blau i clar!
Desprès d'esmorzar, i mentre en Manel surt amb les gosses, em dedico a fer unes quantes fotos des del pàrquing: al nord una torre amagada entre els immensos arbres que rodegen el poble i al sud el rierol que corre paral·lel a la avinguda principal.

 Des de la zona inferior del pàrquing es veu la fantàstica posició on hem passat la nit!

Cap a les 10:00 h. comencem el trajecte de pujada que ens portarà a descobrir les famoses cascades de Triberg, Triberger Wasserfälle, considerades les més altes d' Alemanya, amb  163 m. de caiguda dividits en 7 salts, (realment són les novenes del rànquing, les primeres són les Röthbachfall amb 470 m. de caiguda)
Sembla que som els visitants més matiners, no trobem a ningú pel caminet.

Entre els grans arbres es deixa entreveure el salt d'aigua. Unes enormes passeres de fusta ens permeten "sobrevolar" la cascada.

Seguim un dels tres recorreguts marcats al tríptic, que ens retorna al poble per la part posterior, passant per la curiosa església Wallfahrtskirche...

i pel carrer de tornada al pàrquing, amb totes les cases també "ocupades" per botigues de rellotges i records.

Deixem Triberg i fem ruta fins a Freiburg. Havia marcat una possible parada a Furtwangen, una petita ciutat amagada al bell mig de la Selva Negra amb un dels museus més importants de la zona: el Museo Alemany de la Rellotgeria (Deutsche Uhrenmuseum), amb més de 8000 peces procedents de tot el mon i una extensa biblioteca, però ho desestimem, preferim arribar aviat a Freiburg.

Poso al GPS que ens porti directes fins a l'àrea d'autocaravanes a les afores de la ciutat. Encara que marca que hi ha plaça per 75 vehicles he llegit cròniques que l'han trobat plena arribant una mica tard. (GPS: 47.99965, 7.82566)

Cap al migdia hi som, i la dona encarregada de la recepció ens indica que podem triar el lloc que ens agradi més (es paga 9,10 i 11 € segons la llargada de la plaça, per autos de 6,7, o més metres). Pago també 3€ per poder connectar-nos al wifi durant 24h.

La utilització del punt de servei està inclosa al preu, i és lo primer que fem, les nenes es queden guardant la plaça que hem escollit i nosaltres anem a fer les tasques de "neteja".

Per primera, i darrera, vegada durant les vacances despleguem el toldo i traiem taula i cadires, dinarem a la fresca.
Una mica de pica-pica de vermut, i puré de patates amb salsitxes.

Aquesta tarda ens permetem una bona estona de relax, unes aprofiten el wifi i es passen l'estona amb el mòbil i la tablet, i els altres fem una tranquil·la sobretaula amb migdiada i lectura...  

Avui fa calor i llueix un bon sol (no ens podem imaginar que poc més el veurem durant les vacances), així que esperem que baixi una mica per sortir a fer el passeig de la tarda, anirem caminant fins el centre, ens han dit que seguint el recorregut del tramvia tenim uns 15 minuts fins allà. 

Encara que l' arribada al centre és una mica decebedora, trobem les antigues portes d'accés totes tapades amb lones i bastides, quan accedim al casc antic els carrerons amb llambordes ens conviden a passejar.

Hi ha un munt de "bächle" (canals) per on corre l'aigua fresca que fan la delícia de les gosses, la Morga tota l'estona vol caminar dins l'aigua.

Aquests "rierols" son característics del casc antic de la ciutat. Originalment van ser pensats per abastir d'aigua per diversos usos, avui en dia aquests canals proporcionen a la ciutat un clima molt agradable i veiem als nens jugant i grups de joves remullant els peus.

Portem un plano molt esquemàtic de la ciutat i no busquem ni mirem res en concret, només passegem. De sobte trobem un carrer molt animat, amb multitud de petites terrasses a la vora d'un rierol. La curiositat és l'estàtua de pedra que sobresurt lleugerament a la superfície: el cap d'un cocodril!!

Sense adonar-nos arribem al bell mig de la Münsterplatz (Plaça de la catedral) on aprofitem per fer una parada tècnica.

Fan una mena de "mostra del vi" amb un parell de parades i taules amb bancs de fusta que ocupen part de la plaça, però nosaltres tenim set de cervesa i quan li pregunto a l'home que si en tenen em mira una mica malament, recalcant que és per "catar" els vins de la regió !
Agafo un parell d'aigües per les nenes i descansem una estona, aprofitant per gaudir dels impressionants edificis que envolten la plaça.
El més impactant és el Historische Kaufhaus (Magatzems històrics), amb la seva façana vermella adornada per quatre arcs a la planta baixa rematats amb dues torretes, una a cada cantó.
L'edifici, construït entre els anys 1520 i 1532 era la seu de la oficina de duanes, i des d'on es controlava i gestionava les operacions comercials, importacions i exportacions de la ciutat.

Com tenim "antojo" d'una bona cervesa continuem passejant pels carrerons fins arribar a una placeta ocupada totalment per diferents bars i cafeteries.
Ara si...una cervesa fresqueta, jo mida canya i en Manel mida canyó!
La Núria no perdona el seu gelat i la Sandra la seva clàssica Schweppes de llimona. 
S'aixeca un vent lleuger i a la Núria se li posa el pentinat de "profesor chiflado"!! (amb la ràbia que li fa que li quedi encrespat).

Tornem cap a l'àrea pel mateix camí, seguint la via del tramvia. Comença a baixar el sol. 

Volíem aprofitar i sopar fora a la fresca, però quan arriba l'hora fa massa fred i el vent va en augment, està canviant el temps per moments. Recollim el toldo i tot el que tenim a fora i ens preparem un "fish & chips" acompanyat d'un albariño fresquet...tot un luxe!

Mirem la segona part de "Salem's Lot" i a dormir. 

Trajecte acumulat: 1.348 km          
Pàrquing/Àrea: 15,00 €   
Bar/Restaurant: 17,20 €
Entrades: 9,50 € (Wasserfall)
Varis/Records: 21,75 €

Dissabte 9 d'agost: Freiburg - Konstanz

8:00 h. i 17ºC
trajecte: 163 km

Ens aixequem sota un cel molt gris.
Encara que ahir varem fer canvi d'aigües al arribar, abans de sortir tornem a passar pel punt de servei (mai se sap quan es podrà tornar a carregar).

Desprès d'esmorzar, com ahir ja vaig deixar pagada l'estança, comencem la ruta: destí llac Titisee.

A pocs quilòmetres de Freiburg, a la rotonda d'entrada a un petit poble, trobem la carretera B31, que ens ha de portar fins el llac, tallada. El GPS es torna boig doncs recalcula tota l'estona i ens fa tornar cap al desviament tallat. El mapa tampoc ens soluciona res: la B31 és la única carretera que uneix les dos localitats, potser hi ha alguna carretera local però no surt al mapa!
El tram de carrer que va de punta a punta de poble està ple de cotxes que com nosaltres no saben on van, ens creuem dues vegades amb una auto espanyola que sembla que ens segueix, potser es pensa que sabem on anem ¡!
En Manel es comença a posar nerviós i para on pot, jo baixo a preguntar però el meu alemany es nul encara que per sort trobo un home amb el que em mig entenc per signes, hem de trobar un rètol que posi alguna cosa semblant a "anletun"...Tornem a la rotonda principal, parem darrera l'altra auto que també s'ha parat, i li explico el que he entès.
Passada la rotonda trobem un flamant indicador que posa UMLEITUNG (paraula que ens queda gravada i repetirem en broma durant tot el viatge!) 
Avui ja hem après una cosa...

Ara si, ja sense pèrdua cap a Titisee, que segons la llegenda deu el seu nom al general romà Tito. Ell i les seves legions varen travessar la Selva Negra i al quedar meravellat per paisatge del llac li va donar el seu nom.

Aparquem, sense cap mena de problema doncs hi ha lloc de sobra, en la zona del pàrquing destinat a les autocaravanes (GPS: 47.90371, 8.15572), on també està permesa la pernocta. Estem a prop de l'estació i just quan baixem veiem passar una locomotora de vapor!!

Està plovinejant, agafem les gosses i els paraigües i anem en busca del llac. Hem de sortir per l'altre extrem del pàrquing i travessar les vies per un pas peatonal. En cinc minuts arribem a la vora del llac, on hi ha un munt de gent. Realment és una zona molt turística.

Segons he llegit, a principis del segle passat només hi havia un parell de granges a la vora del llac, en canvi avui en dia la zona està dedicada exclusivament al turisme, amb multitud d'hotels, restaurants i bars. 
Amb els seus 2 km. de longitud, 700 m. d'amplada i uns 40 m. de fondària es considera el llac natural més gran de la Selva Negra. Està rodejat pels cims Hochfirst y Feldberg, d'on baixa el riu Seebach, que al travessar el llac canvia de nom pel de riu Gutach.

Avancem camí, teníem previst dinar aquí però com és d'hora continuarem fins a Donaueschingen, on trobem tallat per obres l'accès al pàrquing que portem preparat, a prop del centre, i he de fer recalcular el GPS marcant-li un altre punt del fitxer que vaig gravar de campingcar-infos. Està una mica més allunyat, junt a una zona esportiva, però al panell informatiu veiem que fent un petit passeig, un corriol peatonal ens portarà directes al centre. (GPS: 47.94737, 8.51228)

Dinem tranquil·lament (gnocchis carbonara) acompanyats per un parell més d'autocaravanes i fem una estona de sobretaula.

Al poble de Donaueschingen conflueixen els rius Breg i Brigach, que junts formen el Danubi (en alemany Donau), que dóna nom a la localitat, on també trobem la Donauquelle o Font del Danubi, lloc oficial del naixement del famós riu.

Desprès de recollir i endreçar una mica la autocaravana seguim el camí que ens portarà cap al centre. Travessem uns jardins immensos, amb un estany on hem d'anar amb compte i agafar fort a les gosses, que de seguida detecten els ànecs que es remullen tranquil·lament.
Des del pont sobre el riu Brigach podem veure la façana del Brauereimuseum de Fürstenberg (museu de la cervesa).

Estaria bé parar i fer una cervesa fresqueta, però amb les quatre peludes ni ens ho plantegem, anem directes cap el nostre destí: la Donauquelle, on es diu que neix el Danubi, encara que realment la trobada dels dos rius que el formen està a les afores del poble.

I...per mala sort...està en obres!!  

Com a consolació podem fer la foto de la foto que tenen penjada a l'explicació de la reforma del lloc.... 

Tornem cap al pàrquing seguint la vora del pre-Danubi, que contrari al famós vals de Johann Strauss no és blau sinó verd, amb aigües cristallines.

Avui ens hem avançat a la previsió de ruta, Donaueschingen era la pernocta prevista però farem uns quilòmetres més e intentarem pernoctar a prop de Konstanz.

Quan portem la meitat del camí (uns 50 km. separen les dues poblacions) desistim d'intentar entrar al centre de Konstanz, la carretera B-33 està totalment col·lapsada, i això que és de dos carrils per sentit. Estem aturats a cada moment, i ens comencem a posar nerviosos. Dubtem si això és normal o si hi ha algun esdeveniment especial?
Començo a buscar alternatives de pernocta a les guies que portem en paper.
Parem a Allensbach, i faig la intentona a un càmping a la vora del llac de Constanza, "missió impossible" crec que la ocupació està al 100% a part de tenir molt poques places destinades a les autocaravanes, la majoria son petites parcel·les per tendes.

La segona opció és un pàrquing al cantó del que sembla un petit zoo, Wild- und Freizeitpark Allensbach. Anem cap allà i descobrim que és un punt d'acollida semblant als de France-Passion. Podem pernoctar en una explanada d'herba davant d'una granja reconvertida en pensió i restaurant, per 8€ la nit. (GPS: 47.74325, 9.04312) ... al final hem tingut sort!

Les nenes es queden a la auto i en Manel i jo anem a pagar l'estança, aprofitant per prendre una cervesa a la terrassa de la fonda, on els hostes ja comencen a sopar.

Desprès de passejar les gosses preparem una bona plata de pa amb tomata i embotits. 
Fem un berenar/sopar i recollim aviat. Les nenes juguen una estona al Monopoly fins que acaben discutint, com sempre...
Nosaltres llegim una estona.
Comença a ploure i tanquem els llums.   


Trajecte acumulat: 1.511 km          
Pàrquing/Àrea: 11,00 €   
Supermercat: 75,74 €
Bar/Restaurant: 6,70 €

Diumenge 10 d'agost: Konstanz - Meersburg

8:00 h. i 17,5ºC
trajecte: 27 km


El temps no millora, continua plovent lleugerament.
Esmorzem i sortim aviat per intentar trobar una plaça a l' àrea de Konstaz. Està al centre de la ciutat i pel que llegit costa trobar lloc.

Per sorpresa nostra quan arribem veiem el gran pàrquing, amb una filera de places reservats per les autocaravanes, totalment buit! Senyals de trànsit indiquen que està prohibit aparcar el dia 9/08/14. (Renecs corresponents al veure la situació) Com pot ser que tinguin això tancat!!
Ens costa adonar-nos que el dia 9 era ahir! Quin lapsus, es veu que hi havia un festival de música i focs d'artifici molt famós  i ara comencen a retirar les senyals...sort que ahir vam decidir no venir fins el centre.
Un home amb armilla groga ens dona instruccions per que accedim al pàrquing, li pregunto com puc si podem aparcar i per signes indica que si, que cap problema. Estem sols...increïble. (GPS: 47.65850, 9.16950)

Aprofitem per fer servir el punt de servei (gratuït) davant la atenta mirada d'un grup de joves que desprès de la nit de festa esperen el bus (la seva cara delata que no han dormit gaire). I una vegada aparcats agafo un tiquet del parquímetre per tres hores i marxem a descobrir la ciutat. 

La històrica vila de Constança, amb uns 80.000 habitants, és la ciutat més gran en les riberes del Llac de Constança i ha sabut conservar fins els nostres dies la seva tradició com a centre de comerç i cultura. La seva fundació és atribuïda a l'emperador romà Constantí (292-306)

Enclavament alemany sobre la riba suïssa del llac, aquí es reuní, entre 1414 i 1418, un concili per intentar restablir la unitat de l'Església, compromesa per les pretensions de tres dignataris eclesiàstics escollits per a la seu pontifícia. Benet XIII (el conegut Papa Lluna) va fugir a Espanya i persistí en la seva demanda fins a la seva mort a Peñíscola. En 1417, amb l'elecció de Martí V es va posar fi provisionalment al cisma.

El pàrquing està ben bé al centre de la ciutat, al límit del Altstadt (casc antic) i en un moment ens plantem davant de la Schnetztor, porta amb torrasses construïda al s. XIV a la frontera sud de la ciutat.

Seguim el recorregut marcat en el tríptic que ja portava imprès de casa i podem admirar les façanes dels antics edificis, decorades en la seva majoria per escenes pintades. Impressionants...

El mateix carrer ens porta fins a la Münsterplatz, on la Núria ja "pesca" el primer gelat del dia (curiosament a tots els llocs el gelat de cucurutxo amb una bola ens ha costat 1€, bastant més econòmic que a Figueres, que pagues 2,50€ per els més petits!)

Travessant uns estrets carrerons ens trobem, de sobte, amb la immensitat del Rhein (Rin), que entra al llac pel sud (Austria) i surt per l'oest, marcant la frontera natural entre Alemanya i Suïssa. 

Anem fins al tram central del pont sobre el riu i ens passem una estona observant el fantàstic paisatge. Ens crida l'atenció el color turquesa de l'aigua.

Desprès de un munt de fotos acabem la ruta guiada (recorregut circular) que ens retorna cap el pàrquing.

Al arribar veiem que la majoria de les places ja estan ocupades, els que arribin gaire més tard no s'hi podran col·locar.

Per sort comença a sortir el sol i la temperatura és molt agradable, just el que necessitàvem per la nostra propera visita: la Illa de Mainau.

Aquesta illa, situada a la part nord-occidental del llac (zona coneguda com llac de Überlingen), està connectada amb terra ferma per un pont 

Se la coneix com a "Illa de les flors", doncs alberga una gran vegetació rica en una multitud d'especies, entre elles moltes tropicals i subtropicals.

Al bell mig de l'illa hi ha un palau barroc on cada any es donen cita els premiats amb el Nobel.

La seva història es remunta al 3000 a.c, data de la qual daten les primeres restes humanes. L'any 14 a.c, els romans van ocupar l'illa i van construir un castell i un port destinat als vaixells de guerra. Entre el segles IX i XIII, l'illa va pertànyer al monestir de Reichenau. Més tard l'illa va passar a ser propietat de l'Ordre dels Cavallers Teutònics, i després va arribar a mans privades, fins a dia d'avui.Gràcies a la seva ubicació al sud d'Alemanya, aquesta illa de 45 hectàrees, protegida per la serralada dels Alps, troba la humitat i temperatura perfecta per a tot tipus de varietat d'espècies vegetals i aus, des d'un mar de flors (primavera-estiu), més de 500 espècies diferents de fulla caduca, coníferes, arbres exòtics ... oferint la sensació d'estar en un enorme i bell quadre.

En menys de deu minuts estem al pàrquing des d'on podrem accedir a la illa. El noi de l'accès ens indica on aparcar, hi ha dos files reservades per les autocaravanes (es pot passar el dia però no es permet la pernocta). Aprofito per preguntar-li si les gosses ens poden acompanyar durant la visita i em diu que cap problema. (GPS: 47.69896, 9.18140)

Som-hi! 

Creuem el pont que uneix la illa permanentment amb terra i anem cap a la zona de les taquilles. (entrada familiar 37€ + pàrquing 4€)

La gent es mira les quatre gosses, que a aquestes alçades de les vacances ja estan acostumades a acompanyar-nos en zones amb molta gent.

L' illa en si és un gran jardí botànic al aire lliure, una gran "flor" en dona la benvinguda.

Amb els tiquets d'entrada ens han donat un tríptic amb els recorreguts i zones de l'illa. Seguim el trajecte marcat que ens porta per la vora del llac, sota uns frondosos arbres plataners que amb les branques inclinades sembla que busquin tocar l'aigua, fins a una zona amb uns petits estanys replets de nenúfars. 

A part dels nenúfars hi ha quelcom més sota l'aigua que crida la atenció de les gosses. La Beti mira amb cara interrogant una gran carpa que treu el cap a la superfície...val més que la Núria agafi fort la corretja, no tinguem un ensurt i acabin les dues en remull !

Abans d'agafar un caminet que ens porta cap a l'interior aprofitem per fer unes fotos amb el llac de fons, a petició de la Núria.

Ens endinsem cap a la zona central de l'illa rodejats d'un munt de parterres multicolors, i la curiosa escala d'aigua italiana dona una agradable frescor a l'ambient (Avui, encara que sembli mentida, fa calor!).

A la zona alta un gran hivernacle conegut com "la casa de les papallones" acull una gran varietat d'aquestes. No entrem, amb les gosses no està permès.

Seguim per un espectacular jardí de roses, on la Sandra fa un munt de fotos a les més de 400 varietats d'aquesta flor.

Des d'el mirador, amb vistes al llac i envoltats per plantes aromàtiques, tenim la sensació de ser a la riba del Mediterrani.  

I al finalitzar el trajecte ens acomiaden uns ocells de colors. Realment ha valgut la pena la visita, sembla impossible tal varietat d'espècies en un espai tan reduït i la manera en que estan combinades en els dissenys dels parterres.

L'illa disposa de varis locals de restauració, zona de pícnic, zona de jocs infantils i una petita granja on els nens es poden acostar als animals (ponis, xais, cabretes,...) Es veu que molta gent dels voltants ve a passar el dia.

Nosaltres continuem ruta. Teníem pensat dinar al pàrquing però fa calor i decidim anar fins el punt de pernocta d'aquesta nit que ens queda molt a prop, Meersburg. Hem de recular fins a Konstanz i agafarem un ferry que creua el llac, així evitem haver de rodejar-lo per carretera.

Anem cap al moll i en un no res estem embarcats. En Manel es queda a la auto i nosaltres pugem a coberta, des d'on tenim unes bones vistes del llac, que més que un llac sembla el mar! Ens ha impressionat.

El color de l'aigua contrasta amb el blau del cel, i al fons veiem el nostre destí, la vila de Meersburg. 

El Llac de Constança (en alemany Bodensee) és el llac continental més gran d'Alemanya, amb una superfície de 536,5 km², una longitud de 63 km i una amplada de 14 km entre Langenargen (Àustria) i Rorschach (Suïssa). La major profunditat, 254 m, es troba entre Friedrichshafen (Alemanya) y Uttwil (Suïssa).- Ribera alemanya: 173 km- Ribera suïssa: 72 km- Ribera austríaca: 28 km

En uns vint minuts arribem a destí i el gps ens porta cap a l' àrea d'autocaravanes de la localitat (GPS: 47.70184, 9.26894). A aquesta hora encara no hi ha problema per trobar lloc, i escollim una plaça en una punta, així no tenim ningú a un cantó i les gosses estan més tranquil·les.

Preparo una fideuà Nomen per dinar (dóna bon resultat, igual que l'arròs negre de l'altre dia) i estem de sobretaula i relax fins al tard que sortirem a fer una volta pel poble.

Estem a les afores del poble i fem un passeig cap al centre. La vila està emplaçada a la vora del llac. Accedim al casc antic per la zona alta, que dona la sensació de ser la zona més noble del poble.

Travessem la peculiar Markplatz, rodejada de acolorides façanes i ens aturem en una terrassa a la plaça del Neues Schloss (Castell Nou)  

Aquest castell barroc construït entre els anys 1712 i 1740, va ser la residencia dels prínceps bisbes de Konstanz. Posteriorment, ja en propietat del land de Baden, va tenir diferents usos: presó oficial, pensió femenina, caserna, escola de marina i institut d'ensenyança secundària.

Baixem pel carrer Steigstrasse cap a la zona baixa del poble (Unterstadt), admirant les típiques façanes de les cases d'entramat de fusta.

Un antic pont porta cap a l'entrada del Burg (Castell Antic), considerat el castell habitat més antic del país. Ens hagués agradat visitar-lo però fem tard, aquí a partir de les sis ja no es pot veure res!

Seguim baixant fins a la vora del llac i una antiga porta ens dona pas cap el Unterstadt.

Aquest antic barri de pescadors està convertit ara en una zona molt turística, i el carrer que el travessa està ple de terrasses de bars, restaurants i cerveseries.

Des d'aquí tenim una bona perspectiva de la façana del castell nou que sembla penjada sobre una vessant folrada de vinyes (l'industria vinícola és un dels motors de la zona).

Fem camí de tornada cap a la auto, on les noies aprofitarem el mòdul de serveis de l'àrea per dutxar-nos i fer servir l'assecador de cabell! (quin luxe...), mentre en Manel prefereix dutxar-se en la auto.

Al tornar hem vist que al cantó de l'àrea hi ha un local de kebabs i pizzes per emportar, i ens acostem a comprar un parell per sopar.

Una estona de tele, fem el darrer passeig del dia amb les gosses i a llegir una estona abans de tancar el llum.

Avui ens toca acomiadar-nos de la regió de Baden-Wurtemberg, demà iniciem el recorregut per la zona de Baviera.

Trajecte acumulat: 1.538 km          
Ferry: 18,60 €  
Pàrquing/Àrea: 18,70 €   
Bar/Restaurant: 27,20 €
Entrades: 41,00 € (Illa Mainau)



Continuar llegint: ALEMANYA 2014 (III): "CASTELLS DE BAVIERA"