"" Escapades i més...: ALEMANYA 2014 (I) : "ALSÀCIA i EUROPAPARK"

Traductor

dissabte, 23 d’agost del 2014

ALEMANYA 2014 (I) : "ALSÀCIA i EUROPAPARK"


Vacances agost-2014




Després de tant esperar...arriba, per fi, la "operació sortida".
Per preparar el viatge, a part de buscar i rebuscar informació a Internet, llegir la guia "Descubrir Alemania en coche" (guia visual de País Aguilar)  i seguir els post del foro d'ACpasion, m'han servit com a guia els fantàstics i complets relats de JoseAranjuez (ACpasion) i el blog d'Alundra (Mis AC-Aventuras)

Com detallava en un post anterior la nostra ruta prevista serà la següent: RUTÒMETRE



Veure Alemania 2014 (I) en un mapa més gran

Divendres 1 d'agost: Figueres - Remoulins 

20:00 h. i 23ºC
trajecte: 282 km

Surto puntual de la feina i torno disparada cap a casa. Les nenes han aprofitat la tarda per banyar a les gosses, han d'estar ben "maques i polides" durant vacances.
Entre setmana he anat portant a l'autocaravana tota la roba i el menjar que no necessita refrigeració, la logística per estar tres setmanes fora necessita una bona preparació.
Ahir al vespre vaig connectar la nevera i aquest matí he passat a deixar el menjar abans d'anar a treballar. Enquibir-ho tot ha sigut més complicat que una partida de Tetris!!

Abans de sortir de casa repasso mentalment que no ens deixem res: documentació de les nenes, passaports de les gosses, cartilles sanitàries,...,i sobre tot els passaports anuals de Disney, fa uns dies vaig somiar que arribàvem a Paris la darrera setmana de vacances i m'havia deixat els carnets anuals a casa, ufff, que malament ho vaig passar! Al pujar al cotxe ho torno a comprovar tot.

Parem un moment a acomiadar-nos de la família i fem canvi de vehicle, pugem a "LaCargoleta"...comencen les vacances, ara si.

Agafem l'autopista a La Jonquera esperant no trobar gaires retencions, estem en plena "operació sortida 1 d'agost". El trànsit en el nostre sentit es bastant fluid, tot el contrari de les cues que s'estan formant en sentit contrari.
També tenim sort climatològicament parlant: passem el tram Perpignan-Narbonne sense gens de vent! No ens ho podem creure...

No tenim pressa i pensem ón podem parar a dormir, no volem fer molts quilòmetres i començar les vacances estressats, Vinassan és una bona opció però preferim tirar una estona més, i com que la zona de costa propera a Sète no ens fa el pes decidim conduir fins a Remoulins, on arribem passades les 23:00 h. 

Hem sopat uns entrepans de truita en ruta.
Quan s'ha fet fosc encara ha sigut més visible el volum de trànsit dels vehicles en sentit contrari, mentre en el nostre sentit es veien puntets vermells dispersos de les llums posteriors dels vehicles, els que baixaven en sentit contrari formaven una serp de llum blanca i sinuosa que es perdia en l'horitzó.

Quan entrem a Remoulins ens sorprèn una inusual animació, amb gent pels carrers i els bars oberts. Deuen estar de festa major... 
El pàrquing per autocaravanes està ple, algunes mal col·locades impedint el bon aprofitament de l'espai i varis cotxes ocupant també diverses places.
Creuem el carrer, on hi ha un altre pàrquing, i aparquem a la darrera plaça marcada abans d'una barrera d'alçada que no deixa passar vehicles de més de 2,00 m. per fer el canvi de sentit i tornar al centre del poble passant per sota del pont. Estem a la vora del riu Gard. (GPS: 43.93831, 4.557948)
Les nenes van cap el llit mentre nosaltres estem una estona amb les gosses, que poden fer unes bones corregudes per la vora del riu. Un grup de jovent s'instal·la en una de les taules de pícnic de la zona verda que hi ha entre el pàrquing i el riu, fa pinta de "botellón". 

Per sort quan ens fiquem al llit comença a ploure lleugerament, però basta per dissuadir-los i marxen de seguida.
Fa xafogor, deixem la finestra i la claraboia un dit obertes per que corri l'aire.
Dormim plàcidament, ens acompanyen tant sols el tènue so de les gotes de pluja repicant contra el sostre i la remor llunyana del riu. 

Trajecte acumulat: 282 km          
Peatges: 35,40 €                         
Supermercat: 281,26 €   


Dissabte 2 d'agost: Remoulins - Besançon 

7:30 h. i 21ºC
trajecte: 497 km

Ens aixequem aviat, tenim dia de ruta.
En Manel treu les gosses mentre jo recullo. Aquesta nit han arribat dos autos més, una la tenim al cantó i l'altra davant. 
Deixem enrere Remoulins i seguim l'autopista A-9 fins a Orange, on continuarem sense peatges per la N-7. A l'alçada de Donzère, a peu de carretera, trobem gasoil a bon preu i omplim el dipòsit (Esso Expres).
El que ens semblava un bon ritme de viatge es comença a alentir quan hem de passar per les poblades zones de Montélimar i Valence. Tot i així el nostre ritme és fantàstic comparat amb la gran retenció dels cotxes que circulen en direcció sud. Molta estona els trobem parats, i no els queda res per arribar a la costa, segur que molts han de creuar la frontera! Deuen haver deixat l'autopista pensant que per nacional avançarien més...i res més lluny.

Una bona estona circulem a la vora del Rhône (Roine). Baixa ple, sembla que hagi de desbordar per les ribes. Té una amplada considerable i encara que no ho sembli si te fixes bé, veus que porta un corrent considerable.

Abans d'arribar a Lyon optem per tornar a agafar l'autopista, ens queden uns 50 km. per arribar a Pérouges, el primer destí del dia, i preferim evitar el centre de la ciutat.
Anem directes al pàrquing de l'Olivet (GPS: 45.90529, 5.17688), una explanada sense asfaltar a les afores del poble. Al contrari del que em pensava no hi ha gaires cotxes, i cap autocaravana. Ens posem al fons, i mentre jo preparo el dinar en Manel i les nenes surten a jugar amb les gosses.

Faig uns filets de pollastre a la planxa, aprofitant restes de la nevera de casa, acompanyats de "ensaladilla" russa precuinada.
Mentre dinem comença a ploure.

Desprès d'una reposada sobretaula ens disposem a visitar el poble, continua plovent, i no trobem per enlloc el parell de paraigües familiars del Decathlon. Com pot ser? Ens els devíem oblidar la  darrera vegada que els vam fer servir? En fi, haurem de sortir amb els impermeables...

La petita vila medieval de Pérouges, inclosa en la classificació dels Plus Beaux Villages de Franca, domina l'altiplà de Dombes des de dalt d'un turó.

Accedim al casc antic creuant la Porte d'en Haut, vestigi de l'antiga fortalesa. 
  
  

La pluja sembla que ha espantat a la resta de visitants, i recorrem els carrerons amb la màgia que dona aquesta solitud.

  

No podem marxar sense tastar l'especialitat dolça del poble, la "galette de Pérouges". La Sandra no en vol i demano una ració per a la Núria, però no le fa gaire el pes i me l'acabo menjant jo.

Posem rumb cap el destí de pernocta, Besançon
Seguim la carretera nacional, el tram és bo i la velocitat "de creuer" és quasi la mateixa que portaríem per l'autopista.  
La ciutat disposa d'una àrea per AC, però abans d'anar preferim passar a fer una ullada pel pàrquing La Rodia, una mica més allunyat però al cantó del riu, envoltat de zona verda (segons he pogut mirar pel google) i amb la parada de la "navette" que et porta al centre allà mateix.

Quan ens acostem a Besançon indico al GPS que ens porti fins el Decathlon més proper (queda de pas) on comprem un parell de paraigües familiars i un de petit per portar a la motxilla.

Al arribar al pàrquing, cap a les vuit del vespre, no tenim cap dubte, ens quedem. Sembla tranquil, hi ha varies autocaravanes més disperses per la zona, i ens va de conya per estar amb les gosses. Als cinc minuts ja estan galopant per l'herba que limita el passeig que dóna al riu. (GPS: 47.23145, 6.03924)




Sopem aviat, crema de verdures i varetes congelades de lluç.
Per acabar la jornada fem un passeig seguint la vora del riu. De tornada veiem un grupet de joves que s'han instal·lat en un banc amb la intenció de fer "botellón"...tornem-hi.

Posem una peli, Noé (Russell Crowe), i les nenes comencen rondinant, però desprès es queden enganxades mirant-la. 
No veiem el final, demà l'acabarem...

Aquesta nit no tenim sort, no plou. Quan fa estona que som al llit sentim arribar un parell de cotxes amb la música a un volum considerable. Per sort els tenim una mica lluny, el que no treu que cada dos per tres ens desvetllem. 

Al final, bastant tard, és fa el silenci...

Trajecte acumulat: 779 km          
Peatges: 10,80 €
Gasoil: 49,98 l. (1,26 €/l.) 63,12 €                         
Bar/Restaurant: 1,20 €
Pàrquing: 2,00 €
Entrades: 0,20 € (tríptic O.T Pérouges)


Diumenge 3 d'agost: Besançon 

7:30 h. i 21ºC
trajecte: 0 km

De matinada ha començat a ploure.
Ens aixequem sota un cel gris i ens disposem a passar el dia de visita per Besançon.

Des d'on estem veiem la parada de la "navette". Fa el seu primer viatge a les 8:30 h, però nosaltres esmorzem tranquil·lament i l'agafem una hora més tard. Dues families d'altres autocaravanes fan el mateix trajecte.
Ens puja, ràpidament, fins a l'accés a la Citadelle. Comentem que el xòfer es deu saber el trajecte de memòria, per que puja pels estrets carrerons "raspant" les parets dels edificis!

Besançon, capital de la regió Franche-Comté, s'estén sobre un revolt del riu Doubs i està dominada per la imponent silueta de la Citadelle, obra mestra de l'enginyer Vauban, i testimoni de l'arquitectura militar del s. XVII. 
El primer esment escrit de la ciutat va ser fet per Juli Cèsar en la seva obra De Bell Gallico (del 58 aC al 52 aC), on l'anomenà Vesontio. Durant el segle IV, la lletra V va canviar per la lletra B i el nom de la ciutat va passar a ser Besontio o Bisontion, després va patir algunes transformacions fins a arribar a l'apel·lació Besançon en 1243. 

En època romana existia en la ubicació de la Citadelle un temple pagà, al qual va succeir una església. Després de la conquesta francesa de 1674, Vauban va aixecar la fortalesa, que s'alça a 118 m. d'altura i, que després de diverses destinacions (caserna, presó d'Estat, fortalesa) és actualment la seu de diversos museus: Museu Comtois, Espai Vauban, Museu de la Resistència i de la Deportació, i el Museu d'Història Natural, amb el seu jardí zoològic. 

Des del camí de ronda, on subsisteixen les torretes de guàrdia, hi ha una vista impressionant sobre la ciutat.




Comencem el recorregut visitant l'Espai Vauban, on podem conèixer els motius i procés de construcció de tot el recinte. Seguim pel Museu de la Resistència, que mostra a través de les seves sales l'evolució de la història del Nazisme en la zona, des de l'ocupació, la repressió i resistència, la deportació i genocidi dels jueus, fins a l'Alliberament. Visitem només la primera planta de les tres existents.



Anem cap a la zona que més crida l'atenció a les nenes, el Zoo. Comença a ploure, obrim els paraigües.
La meitat dels animalons estan amagats, protegits de la pluja.
Ens encantem una estona a la zona dels lèmurs, la Sandra busca algun que es sembli a en Maurice (de la peli Madagascar), però només trobem un que se sembla al rei Julien.

Altres que ens criden la atenció són les exòtiques granotetes tropicals, que maques...però totes verinoses i tòxiques. 
La zona dels insectes ens fa una miqueta de fàstic...



Donem per finalitzada la visita i la Núria no perdona el seu primer gelat de les vacances!
Des de la muralla veiem el pàrquing, amb "LaCargoleta" en primera línia.


A la sortida veiem marxar la "navette", pels pèls no l'hem pogut agafar, i com que no volem esperar la mitja hora que falta fins que arribi la propera, baixem caminant. Un rètol indica 15 minuts.
La baixada es fa bé, primer per unes rampes i desprès per unes estretes escales adossades a la cara interior de la muralla. Però només de pensar que se'ns hagués ocorregut pujar també a peu ens vénen fogots...(mentre comentem això una parella inicia la pujada...uff no saben el que els espera).

En encara no deu minuts estem al pàrquing.

Fem el vermut mentre escalfo el dinar, canalons, és diumenge i no podem perdre les bones costums encara estant de vacances.

Les nenes miren la tele i nosaltres fem una estona de migdiada (aquesta costum tampoc s'ha de perdre), tenim previst sortir a mitja tarda a conèixer el casc antic de la ciutat.
A mida que es va acostant l'hora de sortir el sol s'amaga, i com no fa bona pinta ens emportem els paraigües.

Portem les gosses, en Manel les petites, la Sandra a la Nana i la Núria la Beti, jo faré les fotos.
Creuem la passera peatonal que ens porta a l'altra vora de riu i bordegem el passeig fins arribar al Pont de la République, que creua el riu just per sobre del port fluvial. Comencem a sentir uns trons espectaculars! De cop es posa el cel negre.
La intenció era anar fins el Pont Battant, però girem cua i ens endinsem  per la rue Gambetta que ens deixarà al centre de la vila, a la Place de 8 septembre...i de cop s'aixeca un fort vent i comença a ploure a bots i barrals!! 
La gent es dispersa ràpidament, la majoria buscant refugi a les cafeteries de la zona, alguns es refugien sota un portal, però nosaltres amb les quatre gosses quedem a la intempèrie. Caminem fins una porxada mentre el vent ens regira els paraigües, i això que són forts.

Decidim esperar, a veure si escampa, però no fa pinta i optem per continuar, intentant aixoplugar-nos sota els petits balcons. Estem calats!
Les gosses, pobres, van amb la cua entre cames, però segueixen el nostre ritme com conscients que avui s'han de portar bé.
Hem enfilat la Grande Rue, la seguim quasi fins al final, a peus de la Citadelle, i desprès fem el mateix recorregut que aquest matí cap el pàrquing. Sembla que ara comença a amainar.

Quan arribem a l'autocaravana a penes plou, eixuguem una mica a les gosses i nosaltres ens hem de canviar de dalt a baix. En Manel rondina...-ja us havia dit que plouria!!- 
En plena operació "eixugada" ens truquen a la porta, és el company del foro ACpasion Nuwanda, amb qui hem compartit preparatius de la ruta, doncs ells faran quasi el mateix recorregut que nosaltres fins a Füssen.

Xerrem una estona, fins que ells decideixen anar cap al centre (ha parat de ploure i es comença a veure una mica el sol, quina mala sort hem tingut!). Mentre estem a fora ve a acomiadar-se un "veí" portuguès amb el que aquest matí hem estat comentant el tema del "botellón" d'ahir...Han de marxar doncs amb aquesta pluja els hi ha començat a entrar un munt d'aigua per la claraboia i han d'anar a un taller per mirar d'arreglar-ho. Quina mala sort també ells. 

Nosaltres, ja, ens disposem a acabar tranquil·lament la tarda-nit sense fer res més, en Manel llegeix, les nenes juguen al Monopoly i jo aprofito per repassar la ruta de demà: travessarem Alsàcia per anar a dormir ja molt a prop de la frontera alemanya.  

Desprès de sopar, amanida i "san jacobos", mirem el final de Noé amb les corresponents brometes pel "diluvi" d'avui.

La nit és tranquil·la, sense aldarulls al pàrquing dormim plàcidament.

Trajecte acumulat: 779 km          
Bar/Restaurant: 3,00 €
Bus: 5,20 €
Entrades: 30,00 € (Citadelle, entrada familiar)



Dilluns 4 d'agost: Besançon - Chatenois

7:30 h. i 16ºC
trajecte: 212 km

Desprès de dos nits a Besançon avui toca un altra dia de ruta, en el que aprofitarem el nostre pas per Alsàcia per una visita que se'ns va quedar al tinter en el viatge del 2012 (Marchés de Nöel), el Château de Haut-Koenigsbourg.

Marxem aviat del pàrquing, i com no hem pogut acomiadar-nos de la família Nuwanda els hi deixem una nota de "bona ruta" al parabrises. 
Ens dirigim fins a l'àrea de servei d'AC per fer canvi d'aigües.
El pàrquing es asfaltat amb unes 10 o 12 places reservades per autocaravanes, està bé i es més cèntric, però nosaltres amb les gosses preferim espais més "folgats".
El punt de servei és gratuït. (GPS: 47.23712, 6.01624)

A les afores de la ciutat parem a posar gasoil a un Carrefour i aprofitem per comprar quatre coses que ens fan falta.

Fem camí fins a Hunawihr.
Aprofitant la parada per dinar els hi proposo a les nenes una visita, tenen dos opcions: el Centre de reintroducció de cigonyes i llúdrigues o el "Jardí de Papallones". Com era de suposar, no es posen d'acord.
Solució salomònica...en Manel anirà amb la Sandra a veure les papallones i la Núria i jo anirem a veure les cigonyes.

Cap a migdia arribem a Hunawihr. Ens quedem al pàrquing del Centre de cigonyes, on trobem varies places grans reservades per autocaravanes (encara que indica que està prohibida la pernocta). Fem les visites abans de dinar, però prèviament estem una estona fora amb les gosses. (GPS: 48.17974, 7.32045)




Una catifa de vinyes envolta el petit poble, vigilat des del cim per la antiga torre de l'església.

La Núria porta el planell informatiu que ens donen per realitzar la visita, i em fa de guia pel parc. Porta la seva càmera i es dedica a fotografiar a tots els "bitxos". 
Déu n'hi do!!, quin munt de cigonyes...

No ens quadra l'horari de l'espectacle de foques i pingüins, però com es posa pesadeta per veure'l pacto amb ella sortir per preparar el dinar i desprès tornar a entrar mentre en Manel i la Sandra mengen més tranquil·lament. Accepta!

Preparo fideus xinos (dels que només fa falta hidratar durant 4 minuts amb aigua bullent) saltejats amb ceba i bacó.

El cel comença a enfosquir-se per moments...i comença a ploure just quan tornen els altres.

La Sandra fa un complert reportatge de flors i papallones.



En canvi el reportatge de la Núria s'esvaeix, al cap d'uns dies volent borrar fotos més antigues de la tarja per fer espai ho borra tot!! Li agafa un disgust... 



Només tenim unes cigonyes espontànies que vam fotografiar amb el mòbil al pàrquing.

El canvi de temps és instantani, com ahir, de cop una ventolera i pluja a raig.
Durant el dinar ens entretenim mirant com els visitant del Centre de Cigonyes surten d'estampida cap els cotxes. Alguns amb els nens petits en braços arriben empapats.

La Núria rondina per que no podem entrar a veure l'espectacle, amb aquesta pluja segur que queda posposat.
El terra del pàrquing és tot un bassal.

La pluja ens fa també anul·lar la visita al poblet de Hunawihr, que deixarem pendent per una propera ocasió, el que ens dóna un marge de temps per fer una relaxada sobretaula amb un bon cafetó.

Passada una estona sembla que vol sortir el sol. 
Tan sols 15 km. ens separen del proper destí, el Château de Haut-Koenigsbourg. Reviso la informació per confirmar els horaris de visita i sortim cap allà.

Els darrers quilòmetres els fem per una estreta carretera de muntanya, amagada sota un bosc d' avets on sembla impossible que trobem una fortificació, però mirant per sobre de la copa dels arbres es vislumbra una silueta imponent, hem arribat.

Com a pàrquing han habilitat el voral de la carretera, doncs aquesta envolta el cim on s'aixeca majestuós el castell, sense possibilitat de fer espai en lloc més, només una zona a la punta del revolt que serveix per fer la maniobra de gir a l'hora de tornar a baixar. (GPS: 48.24960, 7.34436)

Fa un temps imprevisible, des del mateix punt i mirant cap a la dreta podem veure el cel tapat per grans núvols i intuir la pluja per les ombres inclinades que es formen a sota. Mirant cap a l'esquerre un lluminós Arc de Sant Martí encercla la plana alsaciana.



Enfilem cap el castell per un corriol que puja a l'ombra de grans arbres. Les vistes que tenim des d'aquí baix ja ens pronostiquen l'espectacularitat de la construcció.



Una primera porta exterior dona pas al pati on es troba l'accés a les taquilles.


Una vegada deixem el pati inferior, on es pot visitar l'antiga forja i la "posada" creuem un pont llevadís i accedim a l'interior del castell.
Seguim el recorregut, en sentit únic, llegint les explicacions del tríptic que ens han facilitat a l'entrada.


Una visita totalment recomanable, el castell és impressionant.
El castell és un dels monuments més visitats de França. En el moment de la seva construcció, al segle XVII, ocupava una posició estratègica, destinat a vigilar les rutes del vi i del blat al nord, així com la de la plata i la de la sal d'oest a est. Els suecs el van deixar en ruïnes durant la guerra dels Trenta Anys, i després va quedar abandonat. En 1899, l'emperador Guillem II va emprendre la tasca de reconstruir per complet el castell amb l'objectiu de convertir-lo en museu i, aprofitant l'ocasió, en símbol de la recuperació d'Alsàcia per part d'Alemanya. Encara que de construcció recent, el castell respecta fidelment l'arquitectura medieval. Resulta impressionant el refinament de les seves sales interiors, amb pintures murals, mobles renaixentistes i enormes estufes de ferro. En els soterranis es conserva una col·lecció d'armes de l'Edat Mitjana que inclou ballestes, espases de tot tipus i armadures.


Des de la part més alta, la zona defensiva del torre, tenim una vista fantàstica.


Passen pocs minuts de les 18:00h, i marxem cap al destí de pernocta d'avui, Chatenois, que queda a tan sols 10 km.
Anem directes cap a l'àrea, on trobem una gran autocaravana-camió que no ha tingut cap mirament en posar-se del través i ocupar part de les places disponibles! Com no volem estar "apretats" ens col·loquem en una explanada annexa. (GPS: 48.27473, 7.39889)
En els dos minuts que triguem a revisar el nivell i baixar, cinc autos més han envaït la resta d'explanada! Si ens despistem en quedem sense lloc!!
Està comprovat que a França s'ha d'arribar a lloc abans de les set de la tarda, i si són les sis encara millor, a veure com estarà el tema horari a Alemanya...(posteriorment descobrirem que encara pitjor!)

Desprès d'un bon passeig amb les gosses (encara que hem hagut de vigilar doncs a la zona es veuen molts gats) i del torn de dutxes preparo uns "burritos" per sopar. A les nenes els hi encanten i en un moment estan fets amb el pack Old el Paso.
(Per fer la compra pre-vacances i preveure les provisions vaig fer un menú per les dues primeres setmanes de vacances, i de moment ho estem seguint, he posat el paper a la lleixa de la cuina i tothom sap el "menú del dia". Així no t'has de parar a pensar que fas cada dia, i sembla que inclús guanyem temps.)


Una estona de 'ressopó' i cap el llit, demà creuarem la frontera.
Les nenes estan impacients.

Trajecte acumulat: 991 km          
Gasoil: 52,30 l. (1,27 €/l.) 66,90 € 
Pàrquing/Àrea: 2,00 € (borne Chatenois)  
Supermercat: 17,49 €
Entrades: 16,00 € (Papillons), 15,50 € (Cigonyes), 16,00 € (château Haut-Koenigsbourg)



Dimarts 5 d'agost: Chatenois - EuropaPark

7:30 h. i 16ºC
trajecte: 75 km

Toquem diana aviat, volem fer canvi d'aigües abans de marxar, i la intenció es entrar a EuropaPark a primera hora, el parc obre a les 9:00 h però des de les 8:00 h es pot accedir a la zona de pàrquing/càmping.

Tenim uns 40 km de distància i el GPS ens juga una mala passada quan ens vol fer creuar el Rin (Rhin/Rhein), frontera natural entre França i Alemanya, per un pas amb transbordador. Quin lapsus he tingut per no mirar el mapa!
A part de la cua de cotxes que hi ha per travessar no ens la volem jugar esperant i que desprès no podem passar per excedir les dimensions, així que reculem. Intento preguntar als nois del cotxe de darrera, que també reculen, però jo no tinc idea d'alemany i ells no tenen idea de francès ni anglès.
Segons el mapa hem de recular uns 20 km, creuar el riu, i tornar a poca distància de on ens trobem però de l'altre cantó de riu.

Doncs si que comencem bé el dia!!
En Manel rondina, i amb raó, però ningú es perfecte...i menys el GPS quan s'encaparra a portar-te per una drecera.

El rètol ens indica que ja estem a prop, però de cop trobem una rotonda que enllaça la carretera que ve de Friburg, on es forma una cua que espanta...paciència i una canya!.
Amb una hora de retràs sobre el previst entrem al parc. (GPS: 48.17974, 7.32045)
Les indicacions ja ens porten directament cap a la zona d'acampada, on es barregen autocaravanes, caravanes i tendes. Està ple de gom a gom!
Semblava que aquesta hora havia de ser de canvi de torn, doncs a partir de les 8:00h comença la tarifa de dia, però hi ha molta més gent que entra que no pas que surt.
La zona amb llambordes està tota ocupada i ens dirigim cap el fons del pàrquing on és zona d'acampada lliure, sobre herba. Aconseguim enquibir "LaCargoleta" entre el forat que queda entre dos grups de tendes.
De moment la deixarem aquí i quan tornem a dinar ja mirarem si trobem un lloc millor.

Per no fer cua a les taquilles trec les entrades en unes màquines expenedores, sembla que anem més ràpid. La Sandra ja paga com adult, la Núria se salva pels pèls.



Agafem un planell per orientar-nos, estem ben perduts!



El parc, com indica el seu nom, està dividit en zones que representen als països d'Europa, amb la corresponent temàtica que els caracteritza.



Travessem la zona alemanya, representada per edificacions típiques de La Selva Negra, i ens parem a la zona de Itàlia per entrar a la primera atracció, Geiterschloss (castell encantat). La Núria, que es una mica espantadissa no vol entrar, però ha de claudicar. L'atracció és molt semblant a la de Phantom Manor de Disney, per no dir clònica, però amb una mica més de "sustos". 

Com veiem que en un dia serà impossible veure tot el parc optem per pujar a les atraccions "més fortes" de cada zona. Les cues són bastant llargues a aquestes atraccions, oscil·lant entre els 40 i 60 minuts, encara que ho tenen ben muntat i trobes paradetes de begudes i gelats en mig de la cua per si vols fer un mos mentre esperes. 




Continuem cap a França, i anem a la cua de Silver Star, una impressionant muntanya russa patrocinada per Mercedes-Benz i dedicada a la Formula 1 on podem veure el Hall/museu amb varis cotxes exposats, entre ells un flamant "safety car".



De França saltem a Grècia, on la gran part de l'espai està dedicat a un parell d'atraccions d'aigua. Pugem a Poseidon.


Comença a apretar la gana, i l'oloreta dels molts bars i restaurants (la oferta gastronòmica es abundant, variada i no està malament de preu) no ajuda.



Tornem a pas lleuger cap el pàrquing.
Veiem varies autocaravanes aparcades a la zona de pàrquing de cotxes de la gent que està allotjada al campament de "tipis" i creiem que es millor opció que el forat on ens ha tocat parar.
Entro a la recepció a preguntar si podem moure'ns allà perquè en el lloc que ens ha tocat sobre la herba com plogui de nit ens quedarem embarrats. Em comenta el noi (per sort parla francès) que ahir van tenir "overbooking" i són les que queden de la nit passada, però que avui no es pot accedir, i avisa a un ajudant per que vagi a mirar si ens troba un lloc millor.
En un no res fa una volta en moto i torna indicant que tenim tres llocs lliures a la zona de llambordes, que podem triar el que ens agradi més.

Optem per la parcel·la que queda en un extrem, així podem tenir a les gosses tranquil·lament una estona a fora sense que molestin a ningú,  i aquesta nit podrem treure la barbacoa!




No ens podem encantar per dinar, fem una amanida complerta i mandonguilles pre-cuinades, i a les 15:00 h tornem a estar en dansa...

Comencem la tarda explorant la zona de Rússia, pugem a l' Euro-Mir. Per primera vegada veiem que no deixen accedir a un noi a una atracció per passar-se d'alçada! Està limitada a 1,95 m.
La vagoneta puja en espiral per l'interior de una de les torres i quan arribes a dalt de tot et deixa caure des de una alçada impressionat...



Seguim cap als països nòrdics.
La zona de Islàndia concentra un parell de "grans" muntanyes russes: la primera, més convencional, patrocinada per Gazprom, la Blue Fire Megacoaster, i la segona la impressionant Woodan, amb una estructura construïda únicament amb fusta.  






Fa una mica de "yuyu" pujar-hi, la vagoneta trontolla molt a les corbes!

A Escandinàvia ens ho passem pipa baixant pel Fjord-Rafting, intentant evitar la ruixada dels Trolls amagats que trobem durant el recorregut, a part d'evitar quedar-nos encallats sota cap cascada.
La que acaba pitjor parada és la Nuria...surt amb el cul ben mullat.



Arribem a Portugal, amb més atraccions d'aigua.
Fem cua a Atlàntica Super Splash.



La tarda es va acabant, voldríem pujar a més llocs però optem per tornar tranquil·lament, les nenes volen menjar-se una crêpe.
Acostumats als horaris espanyols se'ns fa estrany que un parc d'atraccions tanqui a les vuit del vespre.
Ens han quedat moltes coses per veure...

Tornem cap a la auto amb la intenció de treure la taula i sopar a la fresca, però quan arribem desistim de fer-ho, en un moment se'ns mengen els mosquits.
No entenem com la majoria dels veïns estan amb les portes i finestres obertes de bat a bat, i molts entaulats a fora! 

Anem tots cap a les dutxes, que tot s'ha de dir estan molt bé. 
Les nenes van a fer un volt i la Núria no es pot estar de pujar al búfal mecànic que hi ha a la zona d'esbarjo. 



Ens conformem, i sopem a dins, una bona plata de pa amb tomata i embotit.  
Posem una peli d'acció, però estem baldats! i aviat es comencen a tancar els ulls...

Deixem aquí la primera etapa del viatge, la d'aproximació, demà ens endinsarem ja de ple a la Selva Negra (Schwarzwald). 

Trajecte acumulat: 1.066 km          
Pàrquing/Àrea: 34,00 €   
Bar/Restaurant: 16,85 €
Entrades: 159,00 € (3 adults + 1 nen)





Continuar llegint: ALEMANYA (II): "SELVA NEGRA" 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada