RUTES A PEU: "CHEMIN DE HALAGE de BOUZIÈS à St-CIRQ-LAPOPIE"

Enmarcada en la nostra escapada a la Vall del riu Lot, del cap de setmana llarg de Tot Sants, aquesta senzilla ruta ens permet descobrir antics mitjans de transport fluvial, i uns bonics paratges.

Abans de la implantació de les vies fèrries la única manera posible de transportar carregaments pesats era el transport fluvial, i França es podia travessar d’est a oest gràcies a dues impressionants obres de enginyeria portades a terme entre els segles XVII i XIX: - Canal du Midi, que uneix el riu Garonne, a Toulouse, amb el Mar Mediterrani - Canal latéraral à la Garonne, que uneix Toulouse amb Bordeaux Els dos formen una via navegable coneguda com a Canal des Deux-Mers (Canal dels dos mars) La zona nord d’ Occitània es connectava a aquesta via fluvial mitjançant el riu Lot. I aquí ens trobem, en un dels trams del riu, on per remuntar la llera era necessari estirar de les embarcacions amb sirgues, tram reconvertit actualment en ruta turística.

Portava descarregada la ruta de Wikiloc, però no es necessari obrir el Maps, doncs està perfectament marcada, i no té pèrdua...només pots anar endavant, o caure al riu!

Powered by Wikiloc

Route du Chemin de Halage

Segons indicacions de la plaquette que ens han donat a la Oficina de Turisme els temps i distàncies de les opcions de ruta són, sortint des de Bouziès i tenint en compte l'anada i tornada, els següents:

• 3 km (45 min) fins a la resclosa de Ganil.
• 8 km (2 h) fins el poble de St-Cirq-Lapopie
• 10 km (2 h 15 min) fins a la base nàutica de St-Cirq-Lapopie

Com el temps no acompanya gaire i ara es fa de fosc molt aviat, optem per a la primera opció, que ja enmarca el tram més característic de la ruta, el camí tallat a la pedra.

Som-hi!

14:35 h | El camí surt del mateix pàrquing de l'àrea recreativa de Bouziès. Passem per sota d'un antic pont metàl·lic del tren, i deixant el prat enrere ens endinsem entre els arbres, apropant-nos lentament a la riba del riu.

14:45 h | El pas es  va estrenyent fins a quedar encaixonat entre un escarpada paret de roca i les aigües fosques del riu.

  

14:50 h | En un lleuger revolt la muntanya ja sobrevola els nostres caps, i el camí terròs es converteix en roca. 

14:55 h | I passem de caminar al costat de la paret de roca a caminar dins la paret de roca.

Comença a plovisquejar, però just ara no ens molesta, estem a cobert en aquest túnel de pedra.

El lloc és molt original, no ens cansem de fer fotos, i per sort...estem sols i no surt cap espontani. No vull imaginar el que deu ser fer aquesta ruta en ple mes d'agost, segur que s'ha de fer caminant en fila india!!

  

15:00 h | Just abans d'arribar a la resclosa de Ganil trobem uns peculiars baix relleus en el darrer tram de passadís tallat a la muntanya.

Daniel Monnier, escultor tolosà, va realitzar entre els anys 1985 i 1989 aquest baix relleu de 30 metres de longitud a la paret de la llera, on va voler simbolitzar l'entorn del riu, amb la seva fauna, flora, roques, fòssils i remolins.

I quan acaba el baix relleu el camí torna a "sortir a la superfície", a partir de la resclosa transita una altra vegada encaixat entre la paret de roca i el riu. Aquest és el nostre punt final.

Trastegem una estona per la Resclosa de Ganil, que dona pas a un petit canal lateral per on les embarcacions salven el desnivell d'una petita presa propera.
Mentre les rescloses de la majoria de cursos fluvials francesos funcionen amb sistemes automàtics, les del riu Lot encara s' accionen de manera manual, així cada embarcació ha de fer girar la manivela per obrir les comportes i passar la resclosa.
Llegim que en temporada alta un "éclusier" regula el trànsit i facilita el pas dels vaixells...com s'ajuntin gaires que pugen i baixen pel riu ens podem imaginar l'overbooking!!

15:05 h | Girem cua, i fem el camí a la inversa, ara potser una mica més ràpid doncs no ens parem a fer fotos.

15:15 h | En poca estona tornem a ser al prat, on es poden veure diverses escultures, i passem sota el pont abandonat.

15:20 h | Arribem al pàrquing 45 minuts desprès de la sortida, just el temps clavat que marcava el tríptic!

Ruta curteta però molt maca!

Llàstima del temps, sino una molt bona opció hagués estat plantejar el dia a la inversa,  és a dir: venir de bon matí a Bouziès, fer el camí fins a St-Cirq-Lapopie, visitar el poble i tornar cap aquí per arribar a dinar.