GALICIA 2013 (I) : "RIAS ALTAS"

Vacances agost-2013


Arriben les vacances d'estiu i tornem a Galícia !
Fa mesos, quan vaig començar a preparar la ruta, tenia intenció d'entrar a Galícia pel sud i bordejar la costa seguint les "rias baixas", però finalment vaig canviar el "rutòmetre" a darrera hora i varem començar la ruta a Foz, on ho varem deixar a les anteriors vacances per anar cap a l'interior.

Estarem 3 setmanes fora, el nostre rècord, i dedicarem la primera a seguir el litoral de les "rias altas", la segona a descansar a casa de l'abuela Julia, i la tercera a visitar Santiago i tornar a A Coruña pel litoral de la "Costa da Morte".
Aquesta darrera setmana portarem un "polizon a bordo", hem de recollir a l'Alex que arriba en avió a l'aeroport de A Coruña.

A part dels relats i notes agafades del foro d'ACpasion he trobat una informació molt interessant a les següents webs:
- Riasaltas.info
- Ruta de los 7 faros
- Comer bien en el norte de Galicia

I a les webs de turisme dels "concellos" a visitar.
No cal dir que aquestes vacances han estat molt "gastronòmiques"...

Ver Galicia 2013- Parte 1 en un mapa más grande

Dissabte 3 d'agost: FIGUERES - CALATAYUD

9:15 i 28ºC
trajecte: 465 km

Ahir ho varem deixar tot preparat i a les 9:00 sortim de casa. Parem a acabar d'omplir el dipòsit i ...comencem el viatge.
El nostre objectiu d'avui es arribar fins el Monasterio de Piedra, per demà fer la visita. Fem camí tranquil·lament, evitem l'autopista i pugem per Olot i els túnels de Bracons fins a Vic, desprès agafem l'Eix, ja desdoblat, fins a trobar l'entrada de l'AP-2 a Fraga. (Això ens fa estalviar uns 20 km. i més de 40 € en peatges !)

Quan arribem a l'àrea de Los Monegros parem a dinar. Ens arraconem al cantó d'un arbre per tenir una mica d'ombra, fa força calor, i abans de seguir la ruta entrem a fer el cafè al bar per notar la fresqueta de l'aire condicionat (cau el primer gelat per la Núria).

Com arribarem aviat decidim no anar directament al pàrquing del Monestir, on he llegit que es pot pernoctar, i parar a Calatayud, visitar la ciutat i fer nit a la seva àrea d'autocaravanes.
Dit i fet, l'àrea queda darrera el pavelló municipal i molt a prop del centre, però no hi ha ningú. Aparquem a sota d'uns grans pins que ens ajudem amb la calor que està fent. Descansem una estona i desprès sortim a descobrir Calatayud.

Porto un petit dossier descarregat de la web de turisme, i seguim la ruta marcada com a "monumental". Comencem el recorregut passant per davant de la Fuente de los 8 caños i pugem cap el mirador de la Virgen de la Peña.

Tornem cap el centre i no podem evitar la foto davant del famós "Meson de la Dolores".

Però la ciutat ens decep molt. L'estat de deixadesa del casc antic és considerable, inclús les nenes es fixen en aparadors de botigues bruts i plens de bitxos morts!

Acabem la tarda seguts en una terrassa del Paseo Cortes de Aragón, una rambla llarguíssima amb taules a les dues bandes, amb algú molt pendent de si hi havia quelcom per rossegar...

Però com veu que no pesca res...millor descansar.
De tornada a l'àrea sembla que la "LaCargoleta" s'hagi multiplicat !!

Coneixem a la família "Alcoyano" d'ACpasion, que ens expliquen que van de pujada cap a Suïssa.
A la estona arriben tres autos més. Sopem i una estona de tele fins l'hora d'anar a dormir...

Trajecte acumulat: 465 km
Gasoil: 86,74 € (62,49 l.)
Peatges: 18,25 €
Hostaleria: 21,20 €
Supermercat: 95,50 €
Àrees/Pàrquing: -

Diumenge 4 d'agost: CALATAYUD - MONASTERIO DE PIEDRA - ARANDA DE DUERO

8:00 i 19,5ºC
trajecte: 209 km

Ens aixequem força aviat i fem canvi d'aigües (gratuït). No es veu cap moviment a les altres autos i deixem una nota de "bon viatge" al parabrises de l'Alcoyano. Marxem cap el Monasterio de Piedra, tenim una mica més de 20 km.
El paisatge es molt àrid i anem fent la conya de que potser el riu porta poca aigua i no podrem veure les cascades (a les fotos semblen impressionants).
Quan arribem al pàrquing m'alegro d'haver triat l'opció de dormir a Calatayud, hi ha un rètol que posa que només està permès l'estacionament de dia! Agafem lloc a l'ombra d'uns grans arbres.

Comprem les entrades i triem fer primer el recorregut pel parc natural, així podem portar la Beti amb nosaltres. Per la visita guiada al monestir la haurem de tornar a la auto.

Accedim al recinte, som dels primers en entrar, i ja ens esperen uns fotògrafs per fer uns "retrats" familiars (desprès a la sortida tenim opció de comprar si ens agraden). Les nenes es fan unes fotos molt xules amb un mussol que poden aguantar amb la mà. Diuen que és molt suuaaauuu.

Seguim el recorregut marcat.

Tot de cop ens veiem envoltats per un paisatge verd i fresc, amb un continu remor d'aigua.

Passegem sense presa admirant com l'aigua a esculpit la roca, deixant la superfície arrodonida i molt llisa.

Durant un tram del trajecte entrem en unes grutes, fosques i humides, el que ens permet observar la cascada "Cola de Caballo" des de l'interior de la cortina d'aigua. La Sandra fa un munt de fotos intentant captar les gotetes que ens van remullant.

L'itinerari dura unes dues horetes caminant tranquil·lament (parant cada dos per tres a fer fotos) i el punt final es el "Lago Espejo", que ens impressiona per la transparència de l'aigua, encara que suposem que el nom es deu a la manera de reflectir el paisatge sobre la seva superfície.

Al finalitzar el recorregut, i abans de passar pels torns de sortida trobem la parada amb les fotos, i com no... comprem les de les nenes amb el mussol i una dels quatre que hem quedat força bé tots (li portarem a la yaya).

Portem a la Beti a la auto i tornem a fer la visita al Monestir, escoltant les explicacions de la guia:

El monestir va ser fundat l'any 1194 per 13 monjos de l'Ordre del Cister provinents del Monestir de Poblet. Va ser abandonat desprès de la Desamortización de Mendizabal, i per això una part de l'edifici està en estat ruïnós. L'any 1840 un industrial català va comprar la finca, que actualment continua sent de propietat privada...

La Núria comença a estar cansada i va rondinant. Se'ns acaba la bateria de la càmera i no tenim fotos de l'edifici, tan sols una que faig amb el mòbil, que també està a punt de morir.

No ens parem a la botiga de records i sortim del recinte per tornar a dinar a la auto. Els cotxes no paren d'entrar i sortir del pàrquing, la gent passa amb bosses i neveres cap a la zona de pícnic, i nosaltres com uns senyors dinant a la fresca, mirant les noticies i fent una petita migdiada. Ja han començat les vacances...

A la tarda sortim cap a Aranda de Duero, on no hem estat mai, i fem un parell d'horetes de trajecte. Posem com a destí l' àrea d'autocaravanes.
A la fitxa posa que a partir de les 14:00 h. hi ha ombra, però quan arribem només hi ha una auto italiana, i a ple sol!! Sort que aviat comença a afluixar i corre l'aire, obrim "escotilles".
La veritat és que l'àrea està molt bé, a un moment del centre i en una zona tranquil·la. Tenim l'heliport al cantó, pintat a terra.

Ens posem "guapos" (sobretot la Sandra que estrena vestit blanc!) i sortim a fer un passeig. Deixem a la Beti de guàrdia.
Es nota que és diumenge i molts carrers estan poc transitats, encara que trobem vidilla a la Plaça Major, on fem les primeres "tapas" del viatge (seguint les recomanacions de "atapear.es"). El pintxo de "morcilla" d'arròs està increïble !

Quan tornem a la auto encara tenim temps de jugar una estona a bàdminton abans de sopar, es nota que anem cap a l'oest i comença a fosquejar més tard que a Figueres.

A darrera hora arriben dos autos més, en total quatre passem la nit a Aranda.

Trajecte acumulat: 674 km
Gasoil: 88,01 € (62,22 l.)
Hostaleria: 21,80 €
Entrades: 56,00 €
Varis: 15,00 €
Àrees/Pàrquing: -

Dilluns 5 d'agost: ARANDA DE DUERO - COSPEITO - FOZ

9:00 i 17ºC
trajecte: 533 km

A les 8:00 ens comencem a moure, els italians també sembla que sortiran aviat, i no ens encantem per omplir dipòsits.
Deixem enrere Aranda de Duero i posem destí cap a Galícia.
Les nenes a estones pinten i juguen a la Nintendo, la Núria pregunta un munt de vegades quan falta, i acaben connectant el disc dur a la tele per mirar pel·lícules: arriba la baralla per triar quina posar !

Fem carretera, passem Valladolid, Benavente, Astorga, i en una de les sortides de l'autovia A-6 (350) veig un rètol de gasoil a 1,29 €/l, sortim disparats cap allà. Es una benzinera Easygas i val la pena per la diferencia de més de 10 ct/l. amb totes les altres que hem vist.

Parem a Vega de Valcarce (com en tots els viatges a Galícia) per comprar un parell de coses a la botiga de "productos del Bierzo", no falten els pebrots escalivats picants. Com estem cansats no fem dinar i piquem una mica a la barra del bar: empanada i truita.

Continuem camí, estem a punt d'arribar a Galícia i la Sandra prepara la càmera per fer la foto oficial.

Ens dirigim cap a Feira do Monte, que queda a mig camí entre Lugo i Foz, on pararem a visitar la Lagoa de Cospeito. Just al pàrquing del Centre d'interpretació de la "lagoa" hi ha un àrea d'autocaravanes, on sembla que una AC francesa es prepara per passar la nit.

Farem la ruta circular que encercla el llac, i marca un recorregut de uns tres quilòmetres. La Beti surt contenta i no deixa d'ensumar aquí i allà.
La Núria agafa els seus prismàtics per mirar si veu algun animaló interessant.

Durant el recorregut trobem tres punts d'observació, on aprofito per explicar la llegenda del llac (que prèviament havia descobert a Internet) :

"Dicen que en el sitio donde hoy en día está la laguna, había una villa a la que llamaban Villa de Valverde, que era una de las más importantes y grandes de la zona. Y cuentan que, un día, pasó por la villa un pobre y pidió posada o algún cobertizo donde pasar aquella noche...". continuar llegint...

La Núria vol pujar a tots els "miradors".

I la Sandra, que s'està aficionant a la fotografia es dedica a buscar bitxos i fer "macros".

Tornem al pàrquing i desprès d'un petit berenar sortim cap a Foz, els francesos es queden sols.

El gps ens porta sense problemes fins a l'àrea d'àrea d'autocaravanes de Foz. Ens sorprèn el nombre d'elles que ja estan instal·lades, en primera línia de ria. El punt de servei està en un extrem del carrer i aparquem en un forat que queda entre dues autos.

Les vistes des de la cabina (abans de posar els enfosquidors) són fantàstiques ! La marea està en el seu punt àlgid. La ria és immensa i amb aigua clara.

Quan ens hem aposentat sortim a fer un passeig, hem de passar per un súper a comprar provisions, aquesta vegada no hem carregat la nevera, i anirem comprant a mida que ens facin falta les coses.

Fem una volta pels carrers del centre i una vegada passem pel Mercadona tornem al Passeig Marítim per anar fins a la platja de A Rapadoira. La marea comença a baixar...

Amb la calor que varem passar ahir i avui ens posem les jaquetes doncs fa un vent fresquet.

La Núria no pot evitar ficar els peus a la sorra...

Ens parem a la terrassa de la marisqueria Portochico, al Passeig, on les vistes són espectaculars i prenem el primer albariño.

Tornem a sopar a la auto, les nenes s'han aficionat als pebrots de Padron i els acompanyen amb nuguets. Nosaltres amanideta.
Les nenes volen peli de por i els hi poso "Señales", d'extraterrestres (desprès estaran totes les vacances pendents dels camps de blat de moro...).
De ressopó pipes i "quicos".

Trajecte acumulat: 1.207 km
Gasoil: 87,77 € (67,57 l.)
Hostaleria: 36,50 €
Varis: 44,05 €
Àrees/Pàrquing: -

Dimarts 6 d'agost: FOZ - BURELA - SAN CIBRAO

9:00 i 16ºC
trajecte: 40 km

Hem sentit plovinejar tota la nit. Quan es comença a fer de dia es senten cridaneres les gavines: presagi de mal temps. Crec que una està fent un passeig pel sostre de LaCargoleta, baixo l'enfosquidor i es confirma la predicció, ara no plou però el dia està molt negre.

En Manel surt amb la Beti i jo trec l'enfosquidor de la cabina. La imatge de la ria és totalment diferent a la d'ahir per la tarda.

La marea està baixa i es veu la sorra del fons de la ria.
Les nenes fan el ronso a la caputxina. Preparem tranquil·lament l'esmorzar.

El temps ha destarotat els nostres plans, la idea era anar primer a visitar la Basilica de San Martiño de Mondoñedo , pujar al mirador de la Fortaleza de A Frouxeira i desprès fer una ruta caminant fins el Castro de Fazouro.

Avui és dia de mercat a Foz i els marxants estan començant a muntar les parades, però en un moment comença a ploure una mica més fort i tots paren i esperen.
Tenim la mala sort que una dona, per muntar la seva parada, a aparcat la furgoneta just a sobre de la zona de buidat de grises, així que desistim de fer aquí el canvi d'aigües, desprès passarem per Burela, on també hi ha punt de servei. (No serà la única vegada durant les vacances que les zones de descàrrega estan ocupades per cotxes !!).

Acabem d'esmorzar, recollim i sortim cap a San Martiño. En un no res hi som.

El gran pàrquing està buit, i quan ens disposem a sortir comença a ploure fort. Ens esperem una estona, ens equipem amb els impermeables i quan sembla que para fem el primer intent...

Només fem uns passos i la pluja comença a caure fort, ens afanyem a arribar a la porta, ja amb els peus ben molls, i sorpresa: són les 10:00 i obren a les 11:00 h.!!! . Clar, nosaltres acostumats a moure'ns per França que tot obre aviat...

Ens refugiem sota una porxada fins que para una mica.

Tornem a la auto i decidim esperar, total no podem anar en lloc amb aquesta pluja. Comença a diluviar, i de sobte la Sandra s'adona que ens entra aigua per la sortida de l'extractor, a la paret de la cuina! Entra a raig.
En Manel surt a mirar i és la quantitat d'aigua que cau sobre el sostre que al estar la auto inclinada el toldo fa de guia i baixa a raig entrant per la reixeta lateral de l'extractor. Em poso al volant i deixo caure la auto una mica, fins que s'anivella i para d'entrar.
Com continuï així sortirem nedant !!!

A les 11:00 h. (desprès d'una estona de tele i relax) fem el segon intent, ara ja amb les xancletes, total si ens hem de mullar...que sigui bé.

Visitem l'interior en silenci, la dona que està a l'accés dona explicacions a una parella i parem una estona l'orella.

L'església construïda en els segles XI-XII, sobre un antic temple preromànic, antigament seu episcopal, està considerada la catedral més antiga de la península.

Amb aquest temps desistim d'anar al Castro de Fazouro (és la segona vegada que intentem visitar-lo i hem de passar de llarg, haurem de tornar en les pròximes vacances que vinguem a Galícia) i posem destí a l' àrea d'autocaravanes de Burela, on buidem i omplim dipòsits.

Desprès de la parada tècnica baixem a aparcar al port. Trobem un bon lloc en una explanada al cantó de l'espigó, al canto d'una altra AC i un autobús.

Plovisqueja i preguntem pel Barco Museo Boniteiro però quan arribem, està al final del moll, ho trobem tancat. Pensen que es per la pluja però quan anem a preguntar a la O.T. també està tancada (desprès ens comentarà el noi de la "cetarea" (vivers) que és un desastre d'Ajuntament i que sempre està tancat).

Al fer un passeig pel port veiem una cosa interessant...

...i encarreguem el sopar: 1/2 kg. de percebes i una "centolla" (29 €). Com tenen "cocedero" ens portem la centolla cuita i a punt per fer-li queixalada.

Abans d'anar a dinar a la auto, avui se m'acaba el sortit de plats preparats que portava de Figueres, parem a fer l'aperitiu a O Secreto do Xoco, albariño i una ració de "xipirons", que bons! La tapa de truita de patates a càrrec de la casa (la Sandra ho agraeix, no vol peix ni en pintura). El bar, al mateix port, està molt concorregut, sembla que el menú fa bona pinta i no es gens car.

Desprès de dinar una petita migdiada mentre les nenes miren la tele, i marxem cap a Sargadelos, a visitar el Conjunt Històric de Sargadelos.

El temps no acompanya, però li dona un aire de misteri a les antigues edificacions que formen part del conjunt històric, que deu el seu origen a la fàbrica de fosa que va fundar Raimundo Ibañez, marquès de Sargadelos, a finals del s. XVIII. Posteriorment la factoria es va reconvertir a principis del s. XIX en una fàbrica de "loza", que acabaria donant com a fruit la famosa Ceràmica de Sargadelos.

Comencem visitant la Casa de Administración, actualment seu del Museu Històric. La entrada és lliure i la noia de recepció ens fa un breu resum de la vida del marquès i creació de les fàbriques. La Núria s'empastifa les mans amb una mostra que hi ha per tocar de "caolín" (el pols blanc amb el que fan la ceràmica)

Tot seguit recorrem les restes dels antics edificis, on encara es poden veure els antics pavellons que servien d'habitatge als treballadors.
I les restes dels forns.

Arribem a l'inici de la ruta del Paseo dos Namorados, un passeig que s'endinsa en el bosc uns 500 m., bordejant el riu Xunco. Ens hagués agradat fer-lo, però el terreny estava molt enfangat i enlloc d'això fem un cafè al petit bar que hi ha a tocar el pàrquing.

Passen pocs minuts de les 18:00 i anem cap el lloc previst de pernocta, San Cibrao, una petita península rodejada de platges. Ens queda a uns 10 minutets de Sargadelos.

Com no porto un lloc definit de pernocta anem cap el port, on normalment no hi ha problema. Baixo a preguntar al bar que tenim molt a prop si hi ha inconvenient en que ens quedem per la nit, a la qual cosa hem contesten que no. Perfecte...el lloc és fantàstic i tranquil. LaCargoleta es camufla entre les façanes blanques i els tendals blaus.

El port està a la punta de la península, als peus de far de Punta Atalaia, i ara que la marea està alta queda unida a terra ferma per la carretera i uns tres metres de sorra a cada banda.

El dia ha canviat d'aquest matí i ara llueix el sol. Notem que la claror aquí allarga més que a Figueres, el sol es posa quasi una hora més tard, encara tenim temps de moltes coses...

Sortim a recórrer el Passeig, la marea comença a baixar, el que ens permet accedir a una petita illa amb restes d'antigues edificacions.

Sobre una petita roca veiem una figura, es l'estàtua de A Maruxaina, i descobrim la seva llegenda.

Al fons es divisen els Farallóns.

Deixem la vora del mar i ens dirigim cal el centre del poble, on trobem l'edifici de les antigues escoles reconvertit en Museo Provincial do Mar. Com portem la Beti no podem entrar tots, i a la Núria li fa gràcia així que en Manel i la Beti ens esperen fora mentre fem una visita ràpida. L'entrada és lliure i és petitó, però val la pena fer una ullada.

Consta de dues sales, una amb maquetes de vaixells, estris de pesca i objectes de navegació, i a l'altre ossos de cetacis i animals de la zona dissecats, entre ells una centolla enorme.

D'acabat, i parlant de centolles, busquem una ferreteria on en Manel comprarà uns cargols que li fan falta per un petit bricolatge i unes pinces de marisc per poder sopar aquesta nit, si no haurem de barallar-nos amb la clova del cranc.

De tornada cap el port seguim el Passeig que bordeja la ria que forma la desembocadura del riu Covo, on trobem més ruïnes, en aquest cas els d'una antiga factoria balenera.

Les nenes es mullen els peus i fan dibuixos a la sorra.

Un cop al port ens seiem tranquil·lament al Bar del Puerto: albariños (kas llimona per les petites) i una ració de musclos...boníssims!.
Comença a caure el sol.

Repassem el dossier preparant la ruta de demà.

Acabem el dia amb un sensacional sopar a la nostre "caseta", encara que primer fem la foto oficial de la primera mariscada per enviar a la família via WhatsAap. Al moment tots contesten amb "dentetes"!!

(Els rollitos cremats del fons són el sopar de la Sandra, com ella no vol ni sentir la olor del marisc...)
En canvi la Núria assalta els percebes i les potes del cranc.
En Manel i jo compartim el cap, preparat amb una miqueta de pa i un rajolí d'albariño.

Això és vida...

Trajecte acumulat: 1.247 km
Supermercat: 48,40 €
Hostaleria: 33,50 €
Àrees/Pàrquing: -

Dimecres 7 d'agost: SAN CIBRAO - ESTACA DE BARES - ORITGUEIRA

9:00 i 15ºC
trajecte: 106 km

Ens tornem a despertar amb la cridòria de les gavines. Traiem els enfosquidors, i com ahir, ens estem una estona amb la Sandra observant els seus moviments. Un home es dedica a donar-les menjar com si es tractés de coloms.

Les nenes esmorzen a la auto, mirant dibuixos, i nosaltres tornem al Bar del Puerto i fem un cafè amb llet.

Quan acabem l'endreça matinal comencem la ruta: seguirem la costa del Concello de Xove, per descobrir les seves platges i potser fem nit a Puerto de Bares, ja veurem com va el dia. (De moment està gris i amenaça pluja)

Per una estreta carretera arribem a la platja de Lago, situada entre els poblets de Lago i Morás, i protegida pels grans espigons del port, que donen abric a una important quantitat de vaixells de càrrega. Ens impressiona la factoria que ocupa gran part del litoral (desprès investigant per Internet descobreixo que és una de les plantes que la multinacional americana "Alcoa" té a Espanya.)

Aparquem a l'extrem de la platja, on comença un petit espigó. Es respira solitud.
Baixem amb els impermeables, plovineja.
La Beti surt ensumant a tort i dret.

Una passera de fusta ens porta fins a la sorra, i des de aquí pugem a la punta de l'espigó, que ens dona una fantàstica vista.

La marea està baixa i deixa a la vista els habitants de les roques. Les nenes observen els crancs que es mouen ràpidament.

Fa una increïble olor a "mar".

Continuem seguint la costa, i divisem des de la auto les platges de Portiño, una petita cala al cantó del port de Moràs, i Portocelo (el seu nom ve del llatí "port amagat" i té forma de coll d'ampolla, on els dos extrems de sorra només queden units durant la marea baixa).

Seguint el litoral arribem al Faro de Punta Roncadoira, el primer de la nostra personal "ruta de los 7 faros".

Aparquem i caminem fins el límit del camí, a peu de far. Tenim unes bones vistes. Al front la immensitat del mar (encara estem al Cantàbric)
A la dreta l'Illote O Ansarón en primer terme i més lluny els Farallóns.

I a l'esquerre l'entrada a la Ria de Viveiro i al fons la punta d' Estaca de Bares.

Fa fresca, sembla mentida que fa dos dies estàvem passant tanta calor!!

Tornem a la carretera i posem direcció a Viveiro, hem pensat afegir una visita no programada i busco les coordenades per arribar a Souto da Retorta (el bosc dels gegants).
Travessem Viveiro, on trobem molt de trànsit i estem una estona parats a la zona del pont que travessa la Ria. Quan sortim de l'embús en un no res arribem al pàrquing (GPS: 43.612689,-7.588949) que dona accés al Souto da Retorta.
Sembla que vol plovinejar, però aguanta.

Ens disposem a fer la ruta que recorre un tram del bosc d'eucaliptus, enormes, i ens portarà fins els peus del conegut per O Avó (l'avi). Es respira frescor.
El sender ens porta al cantó d'un rierol.

Un petit corriol ens permet endinsar-nos entre els arbres. Aixecant la vista veiem els raigs de sol intentant passar entre les branques.

I arribem al nostre destí, estem a peus d' O Avó, un impressionant eucaliptus de quasi 70 m. d'alçada i 10,50 m. de perímetre, plantat pels volts de l'any 1880.

El caminet continua una mica més, fins a un petita presa, i desprès tornem pel mateix lloc cap al pàrquing.
No ens quedem a dinar, estem força inclinats i preferim tornar a Viveiro, al passar hem vist un gran pàrquing on hi havia ja instal·lades varies AC's (GPS: 43.6589,-7.602706). Dit i fet.

Ha canviat el dia, ara fa calor. Obrim les finestres per que corri l'aire.
Petita sobretaula i comencem la jornada de tarda: continuem bordejant la costa amb destí a O Vicedo.

Busquem lloc on parar al port de O Vicedo, no tenim problema, hi ha lloc de sobres. Ens ve de gust parar una estona tranquil·lament i fer un cafè i aparquem LaCargoleta davant de la terrassa de La Bodeguita del Puerto, on un noi molt amable ens serveix molt ràpid.

La Núria agafa la càmera i surt a fer un reportatge fotogràfic (desprès del corresponent gelat) pel port.
Torna contenta dient que la seguim que ha descobert un camí molt xulo...I anem cap a la part posterior de l'espigó...

Trobem un rètol explicatiu amb el recorregut del "camí de ronda" que bordeja la costa de O Vicedo. Ens venen ganes de seguir-lo i decidim fer un petit tram. Les vistes són precioses, el color turquesa de l'aigua destaca sobre la blanca sorra.

Trobem un parell de cales amagades entre la vegetació, a les que s'accedeix per unes escales de fusta que et deixen a peu de sorra. Una casa, privilegiada, té accés directe a l'aigua per una escala que en marea alta et permet entrar a l'aigua sense trepitjar la sorra.

Continuem el camí fins que ens desviem cap a un petit far que il·lumina la ria, on fem unes quantes fotos i girem cua de tornada al port.
Continuem camí cap a Estaca de Bares, el punt més septentrional de la península.

Desprès dels darrers dies, acostumats als llocs bastants solitaris, ens sobta de cop una "multitud" a la zona d'aparcament del far de Bares. No ens hem parat a Porto de Bares, doncs com és aviat hem decidit fer la visita a la Estaca i desprès continuar per anar a dormir a Ortigueira.

En Manel fica LaCargoleta entre els cotxes (per ell és com portar un Smart) i sortim cap a la punta. De cop el temps es regira i el cel es posa gris i fosc. Ens afanyem doncs fa pinta de pluja.
Passem de llarg el far i seguim un caminet, molt transitat, que ens porta fins la punta. També s'ha aixecat molt de vent.

Quan arribem al final del camí comença a plovinejar.

Comencem a tornar i, amb el vent de cara, les gotes de pluja semblen petites agulles. Acabem el trajecte a corre-cuita i arribem a la auto una mica remullats. Hi ha esbandida de cotxes al pàrquing!

En mitja horeta ens plantem a Ortigueira, on fa molt poc han posat un punt de servei al cantó del pàrquing que ja estava habilitat per AC's. La zona està entre la piscina municipal i la caserna de la Guardia Civil, sembla que estarem molt segurs!

Quan estem aposentats anem cap el centre, seguint el passeig, i acabem tranquil·lament el dia fent una canya en una terrassa del Paseo Alameda.

Trajecte acumulat: 1.353 km
Gasoil: 20,00 € (14,61 l.)
Supermercat: 30,06 €
Hostaleria: 16,00 €
Àrees/Pàrquing: -

Dijous 8 d'agost: ORITGUEIRA - CARIÑO - CEDEIRA

9:00 i 18ºC
trajecte: 58 km

Un dia més...i avui llueix el sol!!!
Desprès d'esmorzar tornem cap el centre del poble i passegem tranquil·lament pels seus carrers. És aviat i la veritat és que hi ha molt poca gent pel carrer, i al ser agost hi ha locals i botigues tancades.

Tornem cap el pàrquing i fem canvi d'aigües (portem quasi una setmana de ruta i de moment tots els pàrquings i punts de servei han estat gratuïts!!)

L'objectiu d'avui és seguir descobrint la costa fins arribar a pernoctar a Cedeira. Porto marcats varis punts interessants de parada, però anirem sobre la marxa..

Passem de llarg el primer punt: el molí de marees de Senra. L'accés no està indicat i sembla que hem d'agafar un camí molt estret. Des de la carretera el podem veure al fons, a tocar l'aigua, i optem per continuar doncs tampoc sembla un lloc molt interessant (al nostre parer).
Voregem tota la conca de la ria amb direcció a Cariño.

Quan arribem al poble no tenim problemes per aparcar al passeig, a tocar el "Centre de Salut" i baixem a fer un passeig.
Aprofitem que passem per davant d'una fleca i comprem pa, unes pastes per les nenes (la Núria es demana una merenga! no sabíem que li agradaven, però que és el que no li agrada??), i un tall d'empanada per dinar, així fem un segon ràpid i ja estem servits.

Tornant a la auto parem a la Oficina de Turisme, on un noi molt amable ens dona tríptics de la zona i quan li pregunto per pujar a Cabo Ortegal amb la AC m'indica la volta que hem de fer, que sobre tot no intentem seguir el GPS doncs ens ficarà pel centre i és molt estret.

Seguint el plano, fem la volta per la part posterior del poble i enfilem la pujada cap el cementiri i la Punta de Cabo Ortegal. La carretera és molt estreta.

Passem pel cantó del Mesón San Xiao, de baixada pararem a fer el vermut.

Ens anem creuant amb cotxes i ens hem d'arraconar els dos vehicles per poder passar, i tot de cop...estan fent obres a la carretera!!
Resulta que estan condicionant el marge dret per fer una vorera per vianants, només faltava això!
Però no és tot, al girar un revolt hem de parar de cop, un treballador ens dona l' "alto", hi ha una cuba abocant formigó a la vorera!! Per sort en aquest moment ja no trobem ningú de cares fins arribar a la Punta.

Quan fem el darrer revolt i veiem el final de la carretera quedem impressionats.

Sembla que el far pengi sobre el mar.

En Manel prefereix no arribar fins a la zona de pàrquing, ens costarà molt maniobrar a l'hora de marxar doncs l'accés és molt estret (una AC italiana ha sigut més valenta i està a primera línia) i preguntem a uns treballadors que estan pavimentant una explanada al cantó esquerre (queda tapat per la muntanya i no s'aprecia a la foto) si podem parar un moment, ens diuen que cap problema. Imaginem que l'afluència de turisme s'ha incrementat i estan arreglant tota la zona.

Baixem a gaudir del paisatge: és una meravella !
El mar és d'un blau intens, encara que el cel no es queda enrere.
Ens agrada molt més que Estaca de Bares, i fem un munt de fotos.

Ara toca desfer el camí, esperant no trobar de cares res més gran que un cotxe, o no passarem!
Arribem sense gaires problemes a la petita explanada que fa de pàrquing davant del Meson San Xiao (està recomanat a la web de la "ruta de los 7 faros" i no el podem passar per alt)

Fem el vermut (albariño amb la seva corresponent tapa de truita) a la terrassa, amb unes vistes impressionants. Decidim quedar-nos a dinar, ja ens menjarem l'empanada per sopar!

Preguntem a la mestressa si fa nosa l' autocaravana doncs ocupa gran part del pàrquing i ens diu que cap problema, ¡ que quina sort de tenir una caseta com aquesta!

Fem un pica-pica de primer, i de segon uns xurrascos fets al foc de llenya, tot "regat" amb un turbio cosechero
El matrimoni que porta el local és molt amable, i com que fem el cafè a la barra per deixar la taula lliure (està ple i molta gent s'espera) ens conviden al cafè i xupitos.

Uff, estem tips!
Però avui no ens permetem la migdiada, continuem ruta.
Parem a la vora de la carretera per pujar caminant fins el Mirador Garita de Herbeira.

S'ha aixecat una mica de vent, ens quedem una estona impressionats pel paisatge, fins que de sobte ens sorprèn el so del galop dels cavalls salvatges que estaven pasturant tranquil·lament. Ens girem com la resta de la gent que està a la zona i ¡¡ Quina vergonya!! És la Beti que els ha espantat i els persegueix bordant! Mira que és burra...

En Manel la crida i a la tercera aconsegueix que vingui. La lliguem i se li ha acabat fer el tonto.

Continuem fent fotos una estona més.

I seguim ruta fins a San Andres de Teixido, "Vai de morto o que non foi de vivo".

Porto les coordenades del pàrquing i en un no res ja hi som. Hi ha molta gent, es nota que és molt turístic doncs la majoria dels veïns aprofiten per tenir paradetes amb productes típics als baixos de les cases.

Tinc referència de la Taberna Hermanos Bouza, com un dels millors llocs per anar a menjar percebes, però aquesta vegada ens ho saltem. Fem una passejada pel poble, és molt maco.

Passen minuts de les 17:00 i anem ja cap al destí de pernocta d'avui: Cedeira, encara que encara tenim temps de fer alguna parada en ruta i veure San Andres de Teixido perdut entre les muntanyes i el mar...

Al arribar a Cedeira anem directament fins el port, a la zona destinada com a pàrquing d'autocaravanes, i ocupem un forat entre dues ja instal·lades.

Des de el pàrquing tenim una vista complerta de la Praia de la Magdalena, i com les nenes insisteixen no ens escapem de fer una estona de relax a la sorra. Hi ha un munt de gent. L'aigua està una mica tèrbola doncs som quasi a tocar la desembocadura de la ria, però es el que hi ha...

Desprès de sortir una estona amb la Beti les nenes es volen quedar a la auto i en Manel i jo sortim a ver un volt, ens arribem fins el Mesón Kilowatio, al mateix passeig. Havia llegit bons comentaris a Internet d'aquesta petita "taberna" i no ens defrauda.
Està plena a vessar, però al moment marxen els ocupants d'una petita taula de peu. Ens acomodem com podem.
Demanen una ració de calamars, que venen acompanyats amb patates fregides casolanes, i dues canyes. Els calamars estan boníssims.

Ens fixem a les fotos que tenen penjades per les parets del local i ens adonem que a part de les racions de "raxo" (porc) tenen "marraxo" (una espècie de tauró petit), i és l'especialitat del local.

Com també fan racions per emportar agafem una de raxo (porc) i una de croquetes per les nenes, així ens evitem cuinar, i nosaltres soparem empanada.

El dia ha donat per molt, ara a descansar...

Trajecte acumulat: 1.411 km
Supermercat: 6,50 €
Hostaleria: 100,00 €
Àrees/Pàrquing: -

Divendres 9 d'agost: CEDEIRA - FERROL

9:00 i 14,5ºC
trajecte: 69 km

El dia s'aixeca una mica emboirat. Mentre esmorzem, des de la finestra, tenim una vista privilegiada de la ria.

El pla d'aquest matí és fer una ruta fins a la Punta Sarridal, on trobarem la petita ermita de San Antonio de Corbeiro.
Agafem el passeig en direcció al centre i de seguida trobem unes escales de fusta que ens porten fins al camí cap a l'ermita, passant per darrera el cementiri. Des d'aquí divisem, a l'altre extrem de la ria, el far de Punta Robaleira.

Ens creuem amb un munt de gent caminant. La Beti va contenta fent i desfent camí. El recorregut no és gaire llarg però la pendent, a estones, és més pronunciada del que m'agradaria (estic "fondona").

El camí, enmig del bosc, acaba en una estreta carretera local que ens deixa davant d'una gran explanada on trobem l'ermita.

I desprès de l'explanada, un gran penya-segat i ... l'horitzó.

Ens dediquem una estona a gaudir del paisatge, i fer un munt de fotos (quan expliquem a les nenes que abans en unes vacances només gastàvem un carret de 24 fotos, el de 36 ja era un luxe! ens miren amb cara d'incredulitat).

De tornada cap al pàrquing agafem un altre camí que ens porta fins a l'amagada cala de As Sonreiras, a la que s'accedeix únicament per una escala de fusta de 150 graons. Està solitària, quan puja la marea l'aigua deu arribar a tocar els darrers graons!

No baixem, continuem pel corriol en direcció al port. La Sandra troba un bitxo interessant:

Trobem les restes de les antigues "cetareas", de les que només es poden distingir la base dels murs que formaven els diferents vivers.

I arribem al Castell de la Concepció, construït l'any 1747 com a únic mitja de defensa de la vila, amb la planta irregular adaptada al terreny. Està tancat i no podem accedir a l'interior, però des de el perímetre tenim unes bones vistes de tota la ria.

Des de la part posterior de la fortalesa unes escales ens deixen directament a l'extrem del port. Tornem a la auto i deixem Cedeira.

Fem ruta seguint el litoral amb intenció de parar a dinar a Valdoviño.

El GPS ens porta fins el pàrquing de la platja A Frouxeira, un rètol prohibeix la pernocta (al final del pàrquing comença el càmping!). Arribem a bona hora doncs encara podem escollir un bon lloc per aparcar.
La platja és enorme! Uns 3 km. de sorra que acaben a la Punta Frouxeira. Les nenes s'acosten a la vora (la marea està baixa i s'ha de caminar una estona) i nosaltres agafem cadira en una terrassa i fem una canya fresqueta... relax!

Passada una estona elles també s'afegeixen (la Núria no perdona el seu gelat diari).
Les nenes tenen ganes de platja i mentre jo preparo el dinar ells tres marxen cap a l'aigua.
Quan tornen expliquen emocionades que hi havia unes onades molt grans i que les han rebolcat varies vegades.

Dinem i...que bé senta una bona migdiada amb la remor de l'aigua de fons...

La tarda la dedicarem a donar per finalitzada la "ruta dels 7 fars" i acabar el dia a Ferrol.
Deixem Valdoviño bordejant la Laguna de A Frouxeira i parem a la Punta, a tocar el far del mateix nom.

El Far de Punta Frouxeira és relativament de nova construcció, data del 1992 amb un disseny molt avantguardista. El color blau de les seves parets es fon en dies de sol amb el blau intens del cel i l'oceà.

Descobrim les restes d'una antiga bateria militar, amb els túnels i punts d'observació, i ens dediquem a fer una inspecció. En Manel explica a les nenes per que servien aquestes instal·lacions, cada dia s'ha d'aprendre alguna cosa...

Des de la Punta podem veure el nostre darrer destí el Far de Cabo Prior, i anem cap allà, però ens desviem per fer una parada a l'ermita de Santa Comba.

L'ermita està situada a la petita illa del mateix nom, Santa Comba, a la que només es pot accedir amb marea baixa. L'aigua ha començat a pujar i no hi anem, ens dediquem a gaudir una estona del fantàstic paisatge.
La Beti aprofita el temps corrent a munt i avall.

I per fi...Cabo Prior.
Al fons es pot divisar la petita illa de Santa Comba.

Acabem la tarda arribant al destí de pernocta, àrea d'autocaravanes de Ferrol.

Està a les afores de la ciutat, a tocar un complex esportiu. Ens agrada molt, hi ha plaça per unes 15 autos però al cantó hi ha un immens pàrquing de cotxes on també es pot aparcar.

Agafem lloc, de moment només hi ha tres autos més, i anem a inspeccionar la parada de bus que queda a prop per estudiar la manera de demà anar cap el centre.

Les nenes es queden a la zona de jocs infantils jugant amb les "pales".
Cap vespre de relax...

Trajecte acumulat: 1.480 km
Gasoil: 41,21 € (31,01 l.)
Hostaleria: 8,40 €
Àrees/Pàrquing: -

Dissabte 10 d'agost: FERROL

8:00 i 18ºC
trajecte: 42 km

El dia comença tranquil a l'àrea de Ferrol. Al final ahir es van ocupar totes les places. Ens fa gràcia observar el tot terreny que ha pernoctat a la plaça en front la nostre, amb un "acople" superior que es desplega formant una mena de llit portàtil.

Com hem decidit no agafar el bus, a la parada posava que passa una vegada cada hora començant a les 10:00 h. i no volem estar esperant per desprès que no passi per ser cap de setmana, sortim sense esmorzar per intentar trobar un lloc a prop del port. No tinc les coordenades però recordo haver llegit una crònica a ACpasion d'algú que aparcava en línia a tocar la muralla. I anem cap allà.

Tenim sort, és aviat i no tenim problemes per trobar un bon lloc, estem a 2 minuts de la O.T. (GPS: 43.479223,-8.245819). Esmorzem amb tranquil·litat, tot just són les nou del matí.

Com tenim previst fer un passeig per descobrir una mica la ciutat, seguint l'itinerari a peu que explica el fulletó FERROL Urbano&Cultural que vaig descarregar d'Internet, portem la Beti amb nosaltres.

Som-hi! Avui toca ciutat...

Comencem el recorregut al Porto de Curuxeiras, a tocar el Ferrol Vello, antic barri mariner on es troba el punt de partida del camí anglès a Santiago.

Deixem a la nostra dreta la Sala de Armas de l'impressionant Arsenal, construcció militar del s. XVIII en part reconvertit en Museu Naval, i anem cap el centre pujant per l'estreta rúa San Francisco fins a topar de front amb l'Esglèsia Castrense de San Francisco, construïda el s. XVIII per enginyers militars en el lloc d'un antic convent franciscà del s. XIV.

Faig de guia turística i explico al personal la curiositat de que és una església sense torres degut a que les autoritats de la Marina van impedir la seva construcció per que no impedissin la visibilitat d'un observatori astronòmic que posteriorment no es va arribar a construir.
Darrera l'església trobem el Parador de Turisme i la Praza A.Fernández Marin, amb dos elements remarcats al tríptic, i continuo amb les explicacions turístiques:

• Fuente de San Roque (1784), una de les més emblemàtiques de la ciutat per l'escut antic de Ferrol, una torre amb un fanal, que va donar lloc a la creença, errònia, de que el nom "Ferrol" deriva de "farol".
• Casa Anton (1918), una bona mostra de la corrent modernista a la ciutat, amb una original galeria-mirador de planta hexagonal a la seva cantonada.

Mentre comencen a obrir les botigues enfilem la rúa Real, que ens endinsa en el barri de La Magdalena, distribuït amb un traçat de rectangle perfecte (la seva construcció va ser portada a terme, paral·lelament a les obres dels arsenals i les drassanes, per enginyers i arquitectes militars), en forma de rajola de xocolata, amb sis carrers llargs i rectes creuats perpendicularment per nou de curts.

En un extrem del traçat es situa la Praza de Amboaxade i a l'altre la Praza de Armas, amb la Casa do Consello, i entre elles es troben imponents cases d'època, amb grans balcons de forja i galeries envidrades, destinades en el seu dia a les classes altes de la Marina. A principis del s. XX es van construir un gran nombre d'edificis modernistes.

Aquest barri va ser declarat Conjunt Històric-Artístic l'any 1984.

Acabem de fer un volt pels carrerons que ens porten cap al Museu Naval, quan de sobte passem per davant d'un barber que està sense clientela i en Manel aprofita per tallar-se el cabell (ja fa dies que rondina per no haver anat abans de marxar de Figueres). Nosaltres fem temps descansant als jardins de la Praza das Angustias, amb vistes a l'esglèsia del mateix nom.

La intenció es visitar el Museu Naval a la tarda, però al consultar els horaris a l'entrada indiquen que només es pot accedir de 10:30 a 13:30 h, i són quasi les 11:00 h., així que decidim tornar en Manel i jo a la auto a deixar la Beti i que les nenes ens esperin a gronxadors a mig camí.

Bé, desprès de la caminada, entrem al Museu Naval (gratuït), ubicat a una de les dependències del Arsenal.

Al fulletó FERROL Urbano&Cultural llegim la breu explicació d'aquest conjunt arquitectònic:

"Bajo la dirección de diversos arquitectos y ingenieros militares se construye en el s. XVIII el Arsenal de Ferrol, que se convierte en una de las empresas más grandes y difíciles de la España de la Ilustración y que vinculará a la ciudad, desde entonces y hasta hoy, a los vaivenes de la construcción naval y a las complejas decisiones del Estado.Por sus funciones–militar e industrial– el Arsenal se divide en dos: Arsenal del Parque, en la parte occidental y primero en iniciarse, y Arsenal de los Diques. Sendas puertas monumentales dan acceso a cada una de las partes del Arsenal. Dentro destacan la plaza porticada rectangular que comunica con la dársena; la Sala de Armas, cerrada por el norte por el Cuartel de Instrucción; el Dique de la Campana (s. XIX; en su momento uno de los diques más grandes del mundo); el Edificio de Herrerías, que acoge de forma permanente Exponav, la exposición nacional de construcción naval; el Museo Naval y la Biblioteca de la Zona Marítima del Cantábrico, instalados en la antigua cárcel de San Campio.
El Arsenal es una singular arquitectura hidráulica, defensiva, naval y militar, que por su importancia está propuesta a la UNESCO para ser declarada Patrimonio de la Humanidad".

La visita és força interessant, veiem tota mena d'estris de navegació, una col·lecció d'antics mascarons de proa i canons de totes mides, reproduccions a escala de goletes, fragates i galions, plànols cartogràfics, i un munt de coses més.

I desprès de la cultura...la gastronomia...anem a fer un volt pel Mercado da Magdalena, i concretament a la zona de peixateria, ubicada en un destacat edifici modernista rehabilitat.
Comprem per dinar: cloïsses i cargolins (bigaros)
Fem el vermut al bar exterior del mateix mercat, amb la corresponent tapa gratuita: "tabla" de llonganissa i formatge. Es nota que hi ha gana, no deixem res!

De tornada cap a l'àrea d'autocaravanes preparo la "clova" mentre els altres fan una amanida complerta. La Sandra té menú especial, croquetes, així toquem a més "clova", però la Núria menja els cargolins com si fossin pipes i en Manel i jo quasi ens quedem mirant el fum!

Passem la tarda tranquil·lament a la auto, unes miren la tele, els altres fan una migdiadeta...fins que arriba l'hora de la visita prevista: el Castell de San Felipe. A les 18:00 h fan una visita guiada i teatralitzada. Anem cap allà.

El trajecte és curt, el GPS marca uns 6 km., la carretera es força estreta, hi ha alguna zona al travessar petits nuclis de població que el pas es alternatiu i comencem a patir, però quan ja queda poc arribem a l'entrada del poblet de San Felipe i una senyal limita l'alçada de pas a dos metres i algo!!!

Hem de girar. En Manel les passa canutes per fer la volta, fent un munt de maniobres. Un home que ens veu ens indica que podem deixar la auto al lateral de la carretera, com uns quants cotxes i arribar caminant, però sembla que no vegi el volum de la auto, és impossible deixar-la enlloc.
Desprès ens indica que per arribar al castell haurem de girar cua i accedir per l'altre cantó de turó, que és l'itinerari que fan servir els autobusos. Així que els que havien de ser 6 km. és converteixen en més del triple...

I amb aquesta volta fem tard, arribem quan passen uns minuts de les 18:00 h., i ens costa aparcar, esperem que la visita valgui la pena!

La porta d'accés al recinte està tancada (deu ser per que no es coli ningú sense pagar a la representació), truquem i ens obre el noi de la taquilla, agafem els tiquets i ens diu que anem disparats cap a dintre que ja han començat.

Ens barregem amb la gent que ja està escoltant la història, es recrea la lluita de la "Batalla de Brión", entre les tropes angleses del general Pultney i els habitants de Brión, un petit poble al cantó de Ferrol, el 26 d'agost de 1800.

Els anglesos, que van arribar amb més de 100 vaixells i 15000 homes van ser vençuts gràcies a l'impressionant sistema defensiu de la ria format per tres fortificacions: el Castell de San Felipe, el Castell de la Palma (construït enfront del primer a l'altre cantó de la ria - foto superior-) i més a l'oest el Castell de San Martin.

La visita guiada ens porta per les dependències del castell i acaba amb una demostració de tir amb armes de l'època.

La Núria s'afegeix als "voluntaris" per fer instrucció i rep "la paga" amb monedes de xocolata.

La construcció del castell comença l'any 1557 per ordre de Felipe II, de qui pren el nom, però és reformat posteriorment entre els anys 1731 i 1755 seguint els dissenys tècnics de Vauban, incorporant en aquestes modificacions el revellí (fortificació exterior formada per dos mitjos baluards), el fosso i la porta principal.

I desprès d'aquest petita lliçó d'història marxem cap el destí de pernocta d'avui, que serà el pàrquing del Meson San Felipe, on tenim encarregada taula per sopar.
Al no poder travessar el petit nucli urbà hem de tornar a fer la volta per on hem vingut.

El Meson està abans d'arribar al punt on fa una estona hem hagut de girar cua, així que hem de tornar a passar per l'estreta carretera, que descobrim que el tram final que dóna accés al pàrquing és més estret que l'anterior, per moments crec que ens quedarem encallats. He de baixar abans de la darrera corba i procurar parar qualsevol vehicle que vingui en direcció contraria, si no...estem perduts.

Tenim sort, per una vegada, i arribem a l'explanada sense asfaltar que fa de pàrquing de la "cetarea" San Felipe. En Manel remugant de valent, tot sigui per un bon marisc!

Les nenes juguen una estona al Monopoli fins l'hora d'anar a sopar. El sol es posa.

I per acabar el dia res millor que un bon apat !

Uff, la Sandra es menja un "chuletón" que espanta (és l'únic plat que no es de peix, no té opció de triar) i nosaltres 1,9 kg. de bou de mar, uns percebes i un salpicó. Tot boníssim!!

I satisfets cap a dormir.

Sort que ens podem quedar al pàrquing, seria missió suïcida tornar ara. Demà al matí ja veurem com passem.

Trajecte acumulat: 1.522 km
Entrades: 20,00 €
Supermercat: 11,90 €
Hostaleria: 117,00 €
Àrees/Pàrquing: -

Diumenge 11 d'agost: FERROL - SAN TIRSO

8:00 i 21ºC
trajecte: 86 km

A les vuit obrim l'ull i saltem del llit. Sense despertar a les nenes ni treure les gosses arranquem la auto per intentar sortir ara que se suposa que sent diumenge no trobarem trànsit a la carretereta. El primer tram el faig a peu, obrint pas per si ve algú de front.

No es veu ni una ànima pel carrer, en 10 minuts estem una altra vegada a l'àrea de Ferrol.

Ara ja podem esmorzar tranquils!
Buidem i omplim dipòsits abans de marxar (borne gratuït)

És el darrer dia de la primera part de les vacances, aquesta tarda arribarem a casa l'avia.

Però és diumenge...i toca platja.

Passem per Mugardos, típic pel seu "pop a la mugardesa", però la zona del Port que és on podem aparcar està tancada, fan la Fira del Pirata, i l'explanada està plena de paradetes i tendals. Ens faria gràcia fer un volt però no trobem on parar.

Continuem fins a Ares, on gaudim d'un fantàstic matí de sol!

Amb la marea baixa el sorral, banyat per les aigües de la Ria de Ares i Betanzos, és impressionant. La platja té una longitud de 1100 m. y una amplada de 18 m. A l'altre vora de la ria es divisa la costa de Sada.

I desprès d'aquesta estona de relax res millor que un bon granissat!

Avui es festa a Ares i estan preparant una sardinada popular en una pineda a tocar la platja. Fa una oloreta...
Pensem en quedar-nos a dinar, però la Sandra no posa gaire bona cara amb l'olor de les sardines, així que optem pel pla B i ens anem a dinar a Parrillada Carlos (Guiliade), on sabem que menjarem un bon xurrasco, i estem a 5 minuts de casa.

L'aparcament està ple, arraconem LaCargoleta en un lateral on la vorera és més ample i entrem a dinar. Sortim tips! Per 41,70 € ens hem posat les botes (primer: pop, calamars romana , croquetes casolanes i amanida; segon: graellada mixta de porc i vedella; postres, cafès i xupitos).

I anem cap a San Tirso. Descartem parar a Puentedeume i se'ns queda per un pròxim viatge una visita al parc natural de les Fragas do Eume.

Entrem la auto al pati de l'avia i la deixem endollada a la corrent, així els dies que estem parats la nevera no ens gastarà propà.

Aquesta nit tenim sopar familiar, les nenes tenen moltes ganes de retrobar-se amb les seves cosines.
Pizzes, truites de patata i degustació dels "orujos" casolans del tio Jose.

Trajecte acumulat: 1.608 km
Gasoil: 41,89 € (32,09 l.)
Supermercat: 2,86 €
Hostaleria: 41,70 €
Àrees/Pàrquing: -


Continuar llegint: GALICIA 2013 (II): "SANTIAGO - COSTA DA MORTE - A CORUÑA"