"" Escapades i més...

Traductor

dilluns, 15 d’octubre del 2012

CAP DE REC (La Cerdanya)


2012


Aquest cap de setmana llarg ens decidim a pujar cap a La Cerdanya i com he llegit bones crítiques de la zona establim el “campament base” al pàrking de Cap de Rec, al que s’arriba per una bona pista asfaltada una vegada passat el poble de Lles.



Dijous 11 d’octubre: FIGUERES - MONT-LOUIS (131 km)


Aquest matí he passat a deixar les bosses i la bombona de propà a la Cargoleta (això de tenir-la al nou pàrking a Figueres va de conya!). En Manel plega aviat i quan jo arribo de la feina ja podem sortir, només faltava agafar el menjar.

Decidim passar per França i fer nit a Mont-Louis.

Arribem passades les nou, i ja hi ha varies autos a l’àrea. Aquesta vegada passem per sota els arcs del pont d’accés a la ciutadella i aparquem a la zona de AC’s. Plovineja. Escalfo unes croquetes, el foc fa molt poqueta flama, crec que demà haurem de desmuntar els cremadors i intentar netejar-ho.

Tots estem una mica cansats i sense TV ens anem a dormir.

Divendres 12 d’octubre: MONT-LOUIS - PUIGCERDÀ- CAP DE REC (68 km)


Cap a les 8:00 h. toquem “diana”, esmorzem, recollim i marxem cap a Puigcerdà. Volem mirar de trobar una ferreteria per comprar els cargols que ens fan falta pels cremadors de la cuina, doncs mirant de treure’ls se’ns han trencat dos. Hem pogut netejar el foc gran, que estava de brut!! I bufant s’ha desembussat el foradet del “xiclet” per on surt el gas.

Intento posar al GPS el pàrking que he buscat a Puigcerdà però he gravat l’arxiu malament i el detecta com si fos un “punt de proximitat” (radar) però no em deixar marcar-li una ruta, així que haurem d’improvisar.

Primer passem pel Carrefour a comprar quatre cosetes, i ens dirigim cap el “Pk de l’antic Convent”. Per la situació sembla que és el que havia mirat. Sí, ho és. Aparquem a la zona de més amunt, com és escalonat la culera surt per darrera i no molesta als cotxes del nivell inferior. Un ascensor ens puja des del pàrking al centre del poble (és nou, la darrera vegada que varem estar a Puigcerdà no hi era).

Passegem una estona pels carrers principals, però és aviat i no es veu molt de moviment. Una senyora ens indica on hi ha una ferreteria per poder comprar els cargols i ens hi acostem, amb la casualitat que l’home que ens atén es autocaravanista. Parlem una estona.

Desprès del passeig toca reposar forces i anem a una granja a fer uns cafès i les nenes, com no uns gofres.

Son quarts de dotze, tornem al pàrking i comencem a pujar cap a Cap de Rec. Passem per Bellver i l’Hotel Bellavista, recordant a les nenes que es on varem estar fa uns anys passant un cap de setmana, i a la Sandra les vacances de l’estiu quan encara no havia nascut la Núria.

Per arribar a Lles la carretera és dolentona, moltes corbes, però passat el poble i fins el refugi la pista és més ample, asfaltada i sense tantes corbes.

Quan arribem al pàrking ens sorprenem del nombre d’autos que hi ha. Els cotxes estan mals aparcats, tots en línia ocupant molt d’espai. Ens posem en un lateral davant d’una Hymmer. De casualitat resulta que son la Pepi i l’Albert, els que porten el foro ACpasion, que també varem trobar al càmping de Tossa de Mar.

Baixo a saludar-los i pregunto si els molesta que ens aparquem davant. Diuen que cap problema, que fins diumenge no han de moure la auto.


Avui, desprès de dinar farem la pujada a l’Estany de l’Orri, marca 40’ de pujada i 30’ de baixada.

Inspeccionem la zona de barbacoes i en Manel comença a preparar el foc. Resulta que la bossa de carbó que vaig comprar no tira bé, són boles molt compactes, i hem de buscar branques per avivar la flama. Tot i això acabem de fer les costelles abans que una colla de l’ACA (autocaravanistes catalans) que ja s’hi barallaven amb les brases quan nosaltres hem arribat.

Tornem a la auto i ens cruspim les costelles amb allioli, acompanyades d’una amanideta.
Avui no hi ha migdiada que fem tard a l’excursió.

Preparem la motxilla amb uns entrepans i aigua, agafem les gosses i...cap a munt.

Anem pujant pel mig del bosc, seguim el camí marcat “21”. Quan portem una estona ens creuem amb la Pepi l ‘Albert, que ja baixen, només ens queden 15 minuts!!

La Beti i la Nana veuen en Biot, però es tan gran que només l’esquiven. La Nana fa un “dribling” i es deixa les costelles a un arbre...fa una estona la ploramiques.

Seguim pujant i a dalt de tot ens trobem amb un grup amb mainada, vora el llac, que ja marxen. El xivarri es va esvaint i quan ens quedem sols el silenci es total. El llac, petit i enclotat entre els arbres, reflexa les muntanyes.


Massa tranquil·litat, la Nana salta a l’aigua i xapoteja una estona. La Beti diu que està freda i només remulla les potes.




Ens quedem una estona vora l’aigua mentre les nenes es mengen els entrepans, i les gosses les miren hipnotitzades esperant que caigui algun tallet de xoriço.

Hem de tornar.
Desfem el camí cap el refugi. Ara, en baixada, ho fem bastant més ràpidament.

Al arribar al pàrking veiem un grup de cavalls quasi a tocar les autos.


Les nenes surten disparades amb la càmera de fotos i nosaltres aprofitem per anar a fer una cerveseta al refugi i decidim que tornarem a sopar al vespre. Xerrem una estona amb l’encarregat del refugi.

Hora de les dutxes.
Mirem una estona la tele abans d’anar a sopar.
A les 21:00 sortim cap el refugi, està tant fosc que hem d’agafar la llanterna per marcar el camí.

Sort que hem reservat taula per que quan arribem està quasi al complert.

La Sandra no té gaire gana i es demana només un plat de macarrons, la Núria un plat combinat d’ous, llom i patates, i en Manel i jo un trinxat de la Cerdanya de primer i després jo pollastre amb prunes i ell conill amb carreretes.

Està tot boníssim.
Fem cafè i postres i al final la nota són 47 €.

Tornem cap a la auto, traiem la Nana i la Beti i a dormir, que demà toca ruta.

Dissabte 13 d’octubre: CAP DE REC - POLLINERES - CAP DE REC (22 km)


Ens despertem tranquil·lament. En Manel ha sortit a fer la seva carrera matinal i jo preparo l’esmorzar. A les 9:00 comencem a veure passar cotxes en direcció a la “autopista” (és el nom que li han donat a la pista que puja al refugi de Pollineres) i quan torna en Manel decidim pujar ràpid no sigui que desprès tinguem problemes per aparcar la auto.


La pista està bé al principi però el darrer tram té uns sots que deixa’ls anar! Sembla que s’hagin de desmuntar els armaris, quin patir.
Quan arribem a dalt ja no tenim lloc al pàrquing i ens posem en un lateral del camí.
El lloc val la pena. A tocar el pàrquing hi ha un petit estany, un refugi i una magnífica zona de pícnic amb barbacoes.

Preparem uns entrepans i sortim a fer la pujada als Estanys de la Pera, les indicacions marquen 55’ de pujada.
Sembla la rambla!
A mitja pujada trobem una cascada i una manada de cavalls salvatges pastant tranquil·lament.

       

Ens creuem amb el grupet amb mainada que ahir estaven al llac de l’Orri, entretinguts mirant una petita granota que havien trobat despistada (pobre...)

Quan ja som quasi a dalt de tot trobem l’estany petit i tot seguit l’estany gran. El paisatge és molt diferent del de l’Orri, estem a més alçada i hi ha molts menys arbres.


Seiem de cara al llac i mirem una parella d’ànecs mentre reposem forces amb els entrepans. La Beti i la Nana mirant els ànecs i els entrepans...




De baixada la Nana travessa nedant el Llac Petit per sorpresa de tots els que van pujant: “el monstre del llac” li diu un pare als nens petits!

I desprès de caminar, toca dinar.

Fem la parada a una de les taules de pícnic que hi ha al cantó de les barbacoes. Estem a tocar d’un petit rierol i aprofitem per posar la Fanta en fresc, mentre recollim branques i pinyes per encendre el foc. La Núria es remulla els peus, això serà refredat segur!!



En Manel s’ocupa de la “barbacue” i jo estic a la auto fent un retourtillat que ens menjarem de primer plat, després “xistorres” i xoricets.
Quan acabem de dinar recollim tranquil·lament, és hora de tornar a Cap de Rec. Tenim tarda de relax.

Al arribar al pàrquing ens posem a la zona lateral, tocant el camp, han marxat varies autos i aprofitem el forat.
En Manel aprofita per fer bricolatge i canviar uns cargols que estaven rovellats i nosaltres estrenem les raquetes de bàdminton que vam comprar al Decathlon.

Així acaba la tarda i comença a fosquejar.

Sopem i posem la peli Atlantis II, de Disney (ahir varem mirar la primera part). L’Alex ens ha gravat més de 80 pelis de Disney al disc dur!! Tenim per uns quants dies...

A les fosques surten les gosses i tanquem parada.

Deixem la calefacció al mínim.

Diumenge, 14 d’octubre: CAP DE REC - FIGUERES (180 km)


S’acaba el cap de setmana.

De tornada a Figueres pararem a Puigcerdà a comprar uns pastissos per celebrar els cumples de la Núria (9), la Sandra (13) i el “yayo” (72).

Decidim canviar la ruta habitual, per França, i provar la Collada de Toses. Fa mil anys que no passem per aquesta carretera, i així podrem comparar (personalment crec que es fa més pesat per aquí, la carretera està més arreglada que abans però hi ha els mateixos revolts.)

Un cop a casa descarreguem, portem a guardar LaCargoleta i anem a dinar a casa els Yayos.

I...fins la propera sortida.




divendres, 17 d’agost del 2012

RUTA PER L'AVEYRON 2012


Vacances agost-2012

Desprès d’estar algun, per no dir molts, mesos planificant les vacances d’aquest any, amb una gran ruta per Alsàcia, Selva Negra i Baviera…hem d’acabar fent ruta per l’Aveyron, degut a les males influencies d’aquesta “crisis”.

Però bé, la qüestió és sortir i ho fem una mica més a l'aventura que altres vegades, sense saber quants dies estarem fora ni quin serà el recorregut definitiu, encara que la intenció es començar per la zona templària/hospitalària del Larzac y desprès anar cap al Tarn.



Diumenge 5 d’agost: FIGUERES - SAINTE-EULALIE-de-CERNON


LaCargoleta és a punt, així que aviat, desprès d’esmorzar, comença la “Operació Sortida”.
94.764 km. al marcador, 30.5º C  i dipòsit ple.

Agafem l’autopista a Figueres i ens porta fins a la sortida 47, just a 5 minuts del nostre primer destí: La Cavalerie, poble fortificat creat pels templers al segle XII, on començarem el circuit.  Anem directes al pàrquing que ja coneixem d’altres ocasions, en un extrem del poble, i parem a dinar. Estem sols, encara que aviat arriba una Van, ens adonem perquè el seu “inquilino”, un gran pastor alemany ronda prop del garatge, ensumant olor a Bety.

Desprès d’un petit descans de sobretaula, ens hem de començar a acostumar a l’horari francès per poder aprofitar més els dies, sortim cap a la O.T. per veure que podem visitar. Agafo un plànol i una audio-guia, que escoltem per torns, per conèixer una mica l’història del lloc. No fem la visita al camí de ronda de la muralla, preferim passejar pels carrerons del poble. És diumenge i hi ha poca gent per carrer, visitem l’església, recomanada per la noia de l’O.T i parem una estoneta en una terrasseta a prendre cafè i gelats.


La visita ha estat més ràpida del previst i decidim anar a dormir al següent destí, Ste-Eulalie-de-Cernon, on podrem pernoctar al pàrquing municipal (sense serveis). Està molt a prop de la Cavalerie, i en 15 minuts hem arribat, encara que abans d’anar la pàrquing ens desviem cap a la antiga estació per reservar hora per un passeig en Velo-rail per demà matí.

El pàrquing té bastant desnivell i hem de ser fins amb els "calços", però estem molt tranquils en un extrem, on la Bety pot tombar-se a l'herba.

Abans de sopar tenim temps de recórrer el poble, amb algunes cases molt antigues, i la Comanderie templaria.


Comença a ploure i marxem cap a la auto a picotejar quelcom, i preparar el sopar. No para de ploure...

Dia 1

Recorregut: 256,70 km
Gasoil: -
Peatge: 20,80 €
Entrades: 4,50 €
Varis/Supermercat: 9,80 €
Pernocta: -



Dilluns 6 d’agost: SAINTE-EULALIE-de-CERNON - ROQUEFORT


Ha plogut tota la nit, i a les 8:00 h. quan sembla que millora una mica el temps sortim disparats cap a l’estació. Amb aquest temps pensem que estarem sols, però quan arribem al pàrquing ja trobem una VW espanyola amb pinta d’haver-hi pernoctat, i gent esperant a la finestreta dels tiquets. M’acosto a pagar i em diu la noia que han sortit a mirar si plou a l’altra punta del trajecte, en 15 minuts diran si podem sortir. Aprofitem per fer un esmorzar ràpid, agafem la motxilla amb els impermeables i anem cap a la cua. Està "xulo" el Velo-rail, hi ha dos trajectes per escollir, el nostre ha estat Les Orchidées, 8 km. en vagoneta i la tornada en tren. Passem por dos grans viaductes i sota quatre túnels, massa foscos per la Núria!



Tan punt hem sortit ha començat a plovinejar i ens hem posat els impermeables. Hagués estat millor amb un dia solejat, però…al finalitzar el trajecte en vagoneta ens han caigut de meravella uns cafès i unes crêpes de Nutella!!


Tornem a Sainte-Eulalie, ara toca Reptilarium. No es molt gran però estem una bona estona entretinguts mirant serps i llangardaixos estranys. La Sandra fa unes bones fotos del "personal". Com ja varem veure el poble ahir marxem a dinar a la següent etapa, Viala-du-Pas-de-Jaux, amb la seva majestuosa Torre Hospitalària. Hi ha un pàrquing públic a l’entrada del poble, al cantó d’una explanada d’herba.

Decidim menjar primer i desprès visitar la torre.




Es aviat i a la O.T comprem una topoguide i ens calcem les botes per una ruta de 10 km., circular al voltant del poble. Les nenes protesten, com no…

Uff, un tram tenia molta pujada…però hem acabat en menys temps de l’indicat a la guia, ara un bon berenar i a buscar el lloc de pernocta, el nostre proper destí, Saint-Jean d’Alcas, on trobarem una àrea d’AC.

El poble està molt a prop, són quasi las 18:30 h. i no es veu ningú pel carrer, seguim el GPS i ens porta cap a la sortida del poble per l’altra banda, ja veiem el rètol de "àrea", però ens sobta que no hi ha ningú, i a tocar la tàpia del cementiri. A les nenes no els hi agrada el lloc, així que fem un passeig pel poble, molt maco per cert, el casc antic està fortificat (ens deixem la càmera de fotos a la auto i no tenim ni una foto!), i decidim anar a dormir a Roquefort, que ens queda a pocs km. de distància.

Abans d’anar a l’àrea, a Roquefort, anem directament a la botiga Papillon, hi arribem just 5 minuts abans de que tanquin, ja estan fent caixa, compro 1/8 de “Premium” i anem cap al pàrquing. Està ple, una AC està fent maniobres prop del borne i baixem fins al cantó del camp de futbol, on queda un forat. Li pregunto al Mr. francès de la AC veïna i em diu que la noia d’informació els hi ha dit que no hi ha problema per pernoctar en aquesta zona. Estem molt millor que a dalt, al pàrquing general.


Al cantó del camp de futbol hi ha una zona de jocs infantils i a l’altre extrem un "circuit de salut", que recorrem amb la Bety. En Manel no es perd al seva sessió de footing diària.


Per sopar una fantàstica degustació de Roquefort…

Dia 2

Recorregut: 39,00 km
Gasoil: -
Peatge: -
Entrades: 79,50 €
Varis/Supermercat: 18,80 €
Pernocta: -



Dimarts 7 d’agost:  ROQUEFORT - VABRES-l'ABBAYE


Ens aixequem aviat, en Manel fa el seu passeig matinal i jo dono una volta amb la Bety al circuit de salut. Avui toca recarregar dipòsits. Pugem al borne, gratuït, i descarreguem grises (em hagut de pujar disparats doncs mentre en Manel es dutxava ha desbordat el dipòsit i hem mullat tots els baixos) i negres, però el cabal de subministrament d’aigua es tan mínim que decidim tornar a Saint-Jean d’Alcas a omplir de netes. Borne gratuït també.


Hi ha boira baixa a Roquefort.

Des de Saint-Jean d’Alcas ens dirigim a la primera visita del dia, l’abadia cistercenca de Sylvanès. La visita és ràpida doncs l’escriptorium està "ocupat" per la gent que està assajant pel festival de cant que fan durant l’estiu. Fem una volta pel claustre, a la part exterior està muntat l’escenari. Al sortir aprofitem per comprar pa de "campagne", "Hipocras" (vi medieval) i un formatge típic de la zona, en una petita botiga de records.




Continuem ruta i anem cap al Castell de Montaigut, situat en un turó enmig del paisatge típic del rouergue.

La visita comença amb una projecció per ensenyar els treballs de restauració del castell, començats l’any 1968, però abans l’amable Mr. de la taquilla ha deixat escollir a la Núria un vestit "de princesa" per fer la visita vestida d’època (estava més contenta!). Hem pogut recórrer totes les sales del Castell, primer les zones baixes amb una antiga cisterna tallada a la roca, cuines, presó, etc., i desprès la zona superior, amb un gran saló i les habitacions, totes moblades. Una curiositat són les tombes excavades a la roca que es troben a totes les sales de la zona baixa, més de 80, que segons un estudi antropològic pertanyien a una antiga necròpolis existent a la zona.




A la tornada cap al pàrquing visitem ràpidament la casa-museo que mostra la vida de una família al segle XIX, molt ben ambientada.
Mentre preparo el dinar, la Sandra i la Núria marxem amb la Bety a explorar un caminet que porta fins una font. Fa calor, reposem una estona desprès de dinar, una migdiadeta… i desprès cap a Sainte-Affrique.


Parem a un pàrquing cèntric que portava preparat al GPS i fem un passeig seguint la ruta recomanada en un plànol del poble que vaig baixar d’Internet (va bé portar  preparada la informació, estalviem un munt de temps). Fa calor i, encara que no pensem estar molta estona, agafem a la Bety, que s’està acostumant molt ràpid a la bona vida!

Sainte-Affrique és una petita ciutat, més moderna, encara que conserva un pont medieval, le Pont Vieux, i l’església, amb una impressionant agulla de 81 m.

Tornem cap a la auto i les nenes "pesquen" el seu primer souvenir, un tampó con el nom de "Sandra" i como no existeix "Nuria" es tria un amb unes flors. A veure el que duren…

Bé, s’acaba el dia i hem de pensar on dormirem. Decidim quedar-nos a prop, a Vabres-l’Abbaye, està tan sols a uns 5 km. i de passada aprofitarem per posar gasoil a un Intermarché. (¡el posem més barato que a Espanya!).


Quan arribem a l’àrea ens portem una sorpresa agradable, és molt gran, i podem triar plaça a la zona central o sota uns arbres. Escollim la segona opció, encara fa un bo sol i tot i veient que les autos que estan a la zona central estan totes amb el toldo i les taules fora (una altra sorpresa per nosaltres que no estem acostumats) preferim l’ombra natural.

En Manel va a inspeccionar el borne, és de "jeton", i como hi ha una llista amb els llocs on poder comprar-lo aprofitem per caminar una mica i visitar el poble. Faríem una canyeta però son quasi les 19:00 h. i l’únic bar del poble està desert i amb pintes de tancar, així que haurem de preparar un “piscolabis” casolà.


Dia 3

Recorregut: 67,00 km
Gasoil: 93,13 €
Peatge: -
Entrades: 17,00 €
Varis/Supermercat: 34,00 €
Pernocta: 3,00 €



Dimecres 8 d’agost:  VABRES-l'ABBAYE - BROUQUIÈS


Això de començar aviat la jornada fa que el dia s’estiri molt, així que sobre las 9:00 h (13,2º C) ja estem carregant/buidant dipòsits, mentre la Núria passeja la Bety. Avui tenim previst visitar els Castell de Saint-Izaire, Coupiac i arribar a Brousse-le-Château.
Posem rumb a Saint-Izaire. A partir d’aquí les carreteres comencen a ser departamentals, i trobarem alguns trams bastant estrets. Al arribar al poble el GPS ens porta al pàrquing que hi ha a tocar el riu, i pugem al Castell per uns carrerons estrets i plens de flors.


El Castell de Saint-Izaire és un edifici episcopal del s. XIV, de pedra vermella i planta quadrangular, que també va servir de residència d’estiu dels bisbes de Vabres. Actualment acull les peces del museu d’objectes tradicionals i d’art rural de la zona.


La visita dura una horeta, hi ha zones molt deteriorades, sobre tot al pujar a les golfes i a la torre. La noia que atén les visites és molt agradable i ens dona informació i quantitat de fulletons i plànols de la zona del Tarn, que li comentem que volem visitar. Ens recomana de camí parar al Montclar, des d’allà diu que en un dia clar es poden divisar els Pirineus.


Desprès de la parada al Montclar seguim direcció Coupiac, i el GPS ens porta directament a l’àrea d’AC, on encara queda una plaça a l’ombra. Piquem unes xips mentre preparo un dinar ràpid, ¡estem ja totalment adaptats a l’horari francès! I sobre les 14:20 h. tornem a estar en marxa…Aquesta tarda toca visita al Château de Coupiac.


El castell original data del s. X, però l’estructura actual correspon a les modificacions portades a terme des dels s. XV al XVIII. Ens ha agradat més que el de Saint-Izaire. La sorpresa la trobem pujant a la torre sud: una serp surt per una esquerda a la base dels graons, passem sense fer soroll per que no es mogui!! Al sortir avisem a la noia de recepció que tenen una "inquilina" i ens contesta que ja ho sap i que ha trucat als bombers, que ella no puja ni boja…


No visitem el poble de Coupiac, preferim tornar a la auto i continuar ruta fins el proper destí, el primer poble classificat como Les plus beaux villages de France dels que visitarem durant les vacances, Brousse-le-Château.

Aparquem a una explanada vora el riu, al costat de varies AC’s. Fa calor. Les nenes no poden evitar remullar-se un estona els peus. La Bety corre també a tocar l’aigua.


El poble de Brousse mereix el qualificatiu de plus beaux. Les cases ocupen la vessant de la muntanya, i passejant per estrets carrerons plens de flors arribem a l’accés al castell medieval, antiga fortalesa defensiva a dalt del turó. Els murs coronats per merlets ("almenas") rodegen el recinte, unint les torres i el "donjon" (he descobert que significa torre de l’homenatge). Recorrem totes les sales i estem una estona a l’antic pati d’armes, descansant i mirant des de dalt com discorre tranquil el Tarn.

Desprès de totes les visites del dia ens mereixem un “kit-kat” així que anem a una terrasseta a prendre quelcom. Ens agafen la darrera taula que estava lliure i hem de seure a dins, cosa que als 5 minuts ja agraïm al notar el fresquet de l’aire condicionat i mirar per la finestra com escalfa el sol sobre els que estan afora. (Desprès encara ho agrairem més…)

El dia arriba a la fi i hem de pensar on dormir.

Sortim cap a Brouquiès en veure a la guia que l’àrea municipal és molt recomanable.

La tria ha estat bona, l’àrea està a l’entrada del poble, a una explanada que sembla penjada sobre la vall, amb taules de pícnic i tots els serveis gratuïts, inclús la llum.

La Sandra vol fer una petita sessió fotogràfica quan ens adonem que…mer(piii)…ens hem deixat la càmera al bar de Brousse!! Pleguem el toldo i sortim disparats cap a allà. Uff, per sort la havia trobat el cambrer i la tenia guardada (sort que ens havíem assegut dins el local…). Tornem a Brouquiès. Ja quasi és fosc.

Ara sí, seiem en una de les taules de pícnic i tenim la nostra estoneta de relax abans de sopar. Ens quedem amb la Sandra a mirar una peli de por "La mujer de negro",  hi ha un parell de "sustos" bons.


Dia 4

Recorregut: 83,00 km
Gasoil: -
Peatge: -
Entrades: 36,00 €
Varis/Supermercat: 41,03 €
Pernocta: -



Dijous 9 d’agost:  BROUQUIÈS - SAINT-ROME-DE-TARN


Avui fem ruta per Les Raspes du Tarn, que correspon al tram de riu que va aproximadament des de Brousse-le-Château a Saint-Rome-de-Tarn. Recarreguem dipòsits al sortir de Brouquiès i anem fins a la primera parada, toca piscina a Le Truel.

Ens sembla estrany però la piscina obre a partir de les 14:00 h. i això en dona temps per descobrir el petit poble, fer la compra al súper i menjar tranquil·lament, aparcats a la vora del Tarn.




La Sandra i la Núria juguen una estona a vòlei a la pista que hi ha a tocar la piscina, davant del pàrquing, però fa molta calor. Dinem aviat i a les 14:05 h. ja estem entrant a la piscina (2€ jo i 1€ les nenes, en Manel es queda de migdiada a la auto). La piscina està molt bé, fem unes bones capbussades, i les nedadores fan uns "llargs" i acaben amb concurs de salts de "bomba" i "palillo".

Cap a les 16:00 h. sortim, ¡com noves!, hem de continuar cap a Saint-Rome-de-Tarn. Establirem el campament base durant 2 dies al càmping municipal de La Basse Nautique (ahir vaig trucar per reservar parcel·la). Le Truel està molt a prop de Saint-Rome i de seguida estem a la porta del càmping. Passo per recepció, pago (20€/nit) i entrem a buscar un lloc. La veritat és que està ple i hem de posar-nos en una parcel·la una mica inclinada, però una vegada “calçats”, i col·locada la parada exterior anem a inspeccionar la zona de bany o plan d’eau, como diuen els francesos.

El càmping està a la vora del Tarn, però a les nenes no els hi fa molta gràcia banyar-se, l’aigua és neta però gens clara. Així que primer anem a la zona de platjeta, amb sorra. La Núria en 5 minuts està ja como "peix a l’aigua", però la Sandra diu que no li agrada, ella i en Manel marxen a la zona de herba que bordeja el riu. La veritat és que a mi tampoc m’agrada gaire no veure que tenim sota els peus, millor no enfonsar-se molt i fer "nado" de superfície.

Avui ha estat un dia de relax i el donem per finalitzat estrenant la nostra barbacoa.

Dia 5

Recorregut: 27,00 km
Gasoil: -
Peatge: -
Entrades: 4,00 €
Varis/Supermercat: 16,73 €
Pernocta: 20,80 €



Divendres 10 d’agost: SAINT-ROME-DE-TARN


Estem tot el dia de relax al càmping. Avui ens hem aixecat tard i el nostre principal objectiu és un passeig en canoa, però ho farem més tard.

Desprès d’esmorzar anem, passejant, fins el poble. Un caminet que surt del càmping ens porta en 5 minutets (però fa una pujada…). Aprofitem per comprar un bon pain de campagne i unes napolitanes a la boulangerie i també comprem quatre cosetes al súper per refer el rebost.

A la plaça hi ha una terrasseta i no perdonem una canya, és l’hora del vermut.

De tornada al càmping, son només les 13:00 h., decidim anar a per les canoes. Ens equipem amb les armilles salvavides i ens distribuïm en dues canoes, jo amb la Sandra i en Manel amb la Núria. L’aigua és verda i tranquil·la. Remem fins a la Cascade de la Baume, que només és accessible des del riu.
Hem trigat uns 20 minuts a arribar-hi, i trobem varies canoes “atracades” a la vora oposada.


Fem fotos per torns i desprès ens banyem una estona, saltem des d’una espècie de torre situada en front de la cascada. Les nenes no s’atreveixen a tirar-se i he de fer-me la valenta des de dalt de la torre, deu fer uns 3 m. d’alçada. Tan sols penso en no enfonsar-me gaire i no tocar res sota l’aigua !!


Desprès de l’exercici un dinar tranquil, una bona migdiada i una tarda de platja fluvial.




Avui també toca barbacoa i formatge fos a les cassoletes de la raclette.

Tenim nous veïns a la parcel·la del cantó, una parella d’holandesos, ella professora de castellà, i que van de vacances a Olot! Això si que és una coincidència.
Aquesta nit sembla que no tenim filles, s’han passat les hores jugant amb els nens holandesos, el “raspas” como diu la Núria, els hi ha ensenyat un joc com de bolos estranys, diu que és un antic joc víking.

Quina tranquil·litat…

Però demà toca recollit tot, hem decidit allargar uns dies més les vacances i visitar la zona de las bastides de Rouergue i pujar fins a Laguiole a la zona de l’Aubrac. Així que vaig a buscar a les perdudes i …al sobre.

Dia 6

Recorregut: -
Gasoil: -
Peatge: -
Entrades: 24,00 €
Varis/Supermercat: 61,50 €
Pernocta: 20,80 €



Dissabte 11 d’agost: SAINT-ROME-DE-TARN - NAJAC


Dit i fet, toca recollir. Ens aixequem aviadet i mentre en Manel fa la seva sessió de footing jo recullo la taula i les cadires, plego la roba que vaig rentat ahir i preparo l’esmorzar. Els holandesos en un plis-plas han desmuntat la tenda i venen a acomiadar-se. Els hi aconsellem varies coses a visitar als voltants d’Olot, i que no es perdin Cadaqués i Figueres, i marxen.

Ja estem en ruta. Hem de desfer part del caní que varem fer per venir a Saint-Rome i tornem a passar per Brouquiès. Un tram de la carretera és molt estret, marca <1,80 m. i això ens obliga a fer una petita volta.

Arribem a Sauveterre-de-Rouergue i aparquem al cantó del càmping municipal, on ja hi ha varies AC’s. Uns francesos porten una barbacoa como la nostra i estan fent un pollastre sencer, quina flaire! Val més que no traiem a la Bety…

Quan acabem de dinar anem a aparcar a una zona més cèntrica i sortim a explorar el casc antic. Sauveterre és també a la llista de Plus Beaux Villages de France, i realment ho mereix. El centre, emmurallat, està format per un entramat de carrerons que envolten la gran plaça central, de forma quadrangular i porticada pels quatre cantons. És una pena que estiguin muntat un escenari, per la Festa de la Lumière i les fotos desmereixen la realitat.


Sota les arcades hi ha botiguetes d’artesans i records. Passegem tranquil·lament pels carrerons i seiem a un bar de la plaça a agafar forces.

Aquest poble ens ha agradat molt, però hem de continuar, tenim la intenció de fer nit a Najac, també un poblet de la llista de Plus Beaux Villages de France.

El GPS ens porta a l’àrea, a les afores del poble, a tocar el càmping municipal i la piscina. Amb aquesta calor i sentint la gent ens venen ganes d’una capbussadeta…i un cop estem instal·lats al fons de l’àrea (gratuïta), que està molt bé  (hi ha 10 places marcades però hi cabrien moltes més AC’s) marxem una estona a la piscina.

Tenim un petit-gran problema: els nois no poden entrar amb banyador "playero" i en Manel ha de posar-se un tipus "slip" que li deixa el socorrista!! Hi ha un trampolí enorme i la Núria gaudeix saltant unes quantes vegades.

Sortim de la piscina com nous, agafem a la Bety i decidim pujar fins els poble. Un caminet ens porta fins a dalt, 20 minuts de pujada, on hi ha el Castell (aquest no el visitem, és tard i la veritat és que estem cansats). He de posar-me en forma, quan arribo a dalt estic a les últimes.

Són ja les 19:00 h. i no queda molta gent pel carrer. Un cop estem a dalt ens adonem que no portem la càmera!! Passegem tranquil·lament fins la plaça major del poble, on remullem la panxa amb unes canyetes.

Aquest poble també és fantàstic, les antigues cases de pedra ocupen la vessant del turó fins arribat al castell, amb jardins i hortets en bancades. Moltes s’han convertit en cases de turisme i segones residències.

De tornada a la auto, de baixada com canvia el caminet, vaig a buscar un "jeton" al càmping per demà omplir dipòsits abans de marxar (2€).

Quan hem arribat hi havia moltes places lliures, però ara estan totes ocupades i dues autos estan entravessades a la zona del fons, encara que no molesten a ningú.

Sopem aviat i seguim amb les pelis Indiana Jones que portem al disc dur.


Dia 7

Recorregut: 152 km
Gasoil: -
Peatge: -
Entrades: 8,80 €
Varis/Supermercat: 65,00 €
Pernocta: 2,00 €



Diumenge 12 d’agost: NAJAC - CONQUES



El dia comença molt tapat. Esmorzem ràpid per poder carregar dipòsits abans que comencin a moure’s les altres autos, volem pujar i aparcar al centre de Najac per poder fer alguna foto i fer un volt pel mercat que posen al centre.

I ja que hi ha mercat aprofitem per comprar quatre cosetes per picotejar després: tres tipus d’olives i fuet variats.
Parada reglamentaria a la boulangerie.
La Sandra es compra un pastisset de xocolata per menjar-lo per la nit mirant la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics, Londres 2012.


El pla del dia és visitar Villefrange-de-Rouergue i Belcastel, així que en ruta.

Villefrange-de-Rouergue no té l’encant que els petits poblets als que ens hem acostumat, el GPS vol que ens fiquem per un carreró molt estret per arribar al pàrquing que portem marcat, ha de "recalcular" i fem la volta por una gran avinguda fins entrar al pàrquing per la zona posterior, és molt gran i amb 4 places reservades per AC. També hem vist varies autos parades al quai (moll) al cantó del riu.


Portem un plano amb el recorregut a seguir per visitar el casc antic, començant per la Place de la Fontaine, on estava situat l’antic escorxador fins la Place de Notre Dame, amb la col·legiata del mateix nom. La Plaça de Notre Dame, com la de Sauveterre, està emmarcada per una galeria d’arcades i en una cantonada es troba la col·legiata.

Ens recorda la plaça de Mondoñedo (Galicia) on varem estar l’any passat.
Seguim el camí marcat, encara que lo més remarcable és a la plaça i carrers del voltant. Per tornar a la AC fem una volta baixant fins el riu. En nota que es diumenge, es respira una tranquil·litat total.

En una horeta hem vist Villefrange i com encara és aviat per dinar, continuem fins a Belcastel.

Al arribar anem cap a un dels pàrquings habilitats a l’entrada del poble (accés amb barrera, 3€), només hi ha un parell de cotxes i una AC italiana, així que ens dirigim al fons, obrim "escotilles" i ens preparem un vermut mentre es fa el dinar.

Després d’una migdiadeta curta sortim a descobrir el poble, també catalogat com les plus beaux. ¡Cada un que visitem és millor que l’anterior!

Pugem per uns carrerons estrets fins a dalt del poble, i decidim visitar el castell, al que s’accedeix per l’antic pont llevadís sobre el fosso. Al cantó esquerre la profunditat d’aquest és considerable.

La visita ha valgut la pena, és el castell que més ens ha agradat, amb diferencia. Des de dalt hi ha unes vistes del poblet espectaculars.




Quan tornem a l'auto encara no són les 18:00 h., Avui hem aprofitat el dia al màxim. Ens anem cap a Conques a buscar algun lloc tranquil per pernoctar i donar-nos el merescut descans.

Ens acostem al pàrquing recomanat, però és només de dia, no es pot pernoctar. Hem de retrocedir uns km. i parar a una espècie de gran àrea de descans on ja hi ha altres AC s estacionades. L'únic (gran) problema és que estem en una vall envoltats d'altes muntanyes i és impossible agafar senyal amb l'antena.

La Sandra es queda sense poder veure als One Direction en el comiat dels jocs. Es ràbia tant que no es menja ni el pastisset.

Dia 8

Recorregut: 130 km
Gasoil: -
Peatge: -
Entrades: 22,00 €
Varis/Supermercat: 46,15 €
Pernocta: 3,00 €



Dilluns 13 d’agost: CONQUES - Ste-EULALIE-d'OLT


Hem dormit fresquets, són les 8:00 h. i el termòmetre exterior marca 13 º C. Obro les persianetes i, a part de veure dos AC més que van arribar a darrera hora al costat d'una camper, veig dues espècie d'hamaques penjades dels arbres, com unes "crisàlides". Ara entenc perquè es van estar tanta estona amunt i avall amb llanternes ahir a la nit, ¡¡i jo preocupada per si eren uns lladregots!! Dono un passeig ràpid a la Bety esperant que en Manel torni del seu footing i després d'una dutxa ràpida sortim cap al pàrquing de Conques (3 €). Les petites segueixen dormint.


Conques, a part de pertànyer a la llista de pobles Les Plus Beaux de France està considerat com un dels Grans Paratges de l'Aveyron. Des del s. XII ha estat una important etapa en el Camino de Santiago, i per la importància dels seus monuments (Abadia de Sainte-Foy, amb el timpà del judici final, i el Pont dels Pelegrins) dins de la ruta compostelana va ser declarat per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.


El poble és preciós i l'Abadia impressionant. Entrem a veure el famós tresor, format per multitud de reliquiaris, i la peça principal la Majestat de Santa Foy, una petita estàtua d'or i pedres precioses. En sortir de l'Abadia recorrem el poble i aprofitem per comprar alguns souvenirs i regalets per a la família.
Un cop a la carretera, sortint del poble, fem les darreres fotos des d'un mirador.


Seguim ruta amb intenció anar a dinar a Bouzols però fem una curta parada a Estaing, una petita ciutat medieval situada a la vora del Lot, també etapa al Camí de Santiago (veiem alguns pelegrins i les famoses petxines).




Bouzols, amb el seu famós "forat", queda molt a prop d'Estaing, té àrea per AC però ens parem a dinar en un pàrquing recomanat a Campingcar-infos, a l'ombra d'uns arbres. Mentre preparo el menjar les nenes surten a inspeccionar els voltants, però al cap de cinc minuts tornen enfadades. Que estrany!

Després d'un cafetó ens anem caminant cap al "trou" (forat). La vista des del mirador és impressionant.


Estem una estona mirant al buit i ens tornem a l'auto per seguir fins al nostre punt de pernocta, Ste-Eulalie-d'Olt. Anem directes a l'àrea, està al costat del càmping municipal, i per 8 € ens inclou electricitat i l'ús de tots els serveis del càmping, la veritat és que està genial.


Un cop col·locats i calçats anem a donar una volteta pel centre. Ste-Eulalie també està inclòs a la llista de Plus Beaux (crec que gairebé ja els hem visitat tots) i totes les cases són de pedra i entramat de fusta.


Ens mereixem un descans i seiem en una terrassa a la plaça, davant de l'església. Crêpes, gelats, i descobrim la cervesa aveyronesa. En tornar a l'auto entrem en un petita botiga de queviures i ens portem una caixa per degustar a la tornada a Figueres a algun "dinar familiar".


Com l'àrea està a tocar del riu la Núria no pot evitar voler remullar els peus i ens anem una estona ella i jo. La Sandra i en Manel aprofiten per donar-se una dutxa tranquil·lament al càmping. Però no hi ha capbussada, només ens mullem fins al genoll, ja que a la zona més profunda el corrent en bastant fort i li fa por tirar-se.

Per acabar bé el dia ens fem uns filets a la barbacoa, mentre plantegem la ruta de demà.
Tot això regat amb una altra cerveseta aveyronesa.

Dia 9

Recorregut: 92 km
Gasoil: -
Peatge: -
Entrades: 16,40 €
Varis/Supermercat: 60,25 €
Pernocta: 11,00 €



Dimarts 14 d’agost: Ste-EULALIE-d'OLT - SÉVÉRACH-le-CHÂTEAU


Seguint el costum ens aixequem aviat, i després d'omplir dipòsits, sobre les 9:00 h. sortim direcció a la zona de l'Aubrac, amb primera parada a Laguiole. Poc després de deixar Ste-Eulalie el paisatge comença a canviar, arribem a una zona de pastures alpines, els arbres desapareixen gairebé del tot i les vaques pasturant ens recorden que Laguiole, a part de les seves famoses navalles, també és terra de formatges, com ho demostra el seu plat tradicional: Aligot, barreja de puré de patates i formatge de Laguiole (denominació d'origen).


Parem a un gran pàrquing a l'entrada del poble i recorrem els carrers mirant tots els aparadors amb infinitat de models diferents de navalles. Tots els baixos estan ocupats per botigues i tallers de " coutellerie". Al final trobem la "nostra" Laguiole, ¡amb certificat de garantia i tot!. I d'amagat les nenes compren uns ganivets de formatge i embotit per en Manel.

Anem caminant fins a la Cooperativa Jeune Montagne, on podem fer una visita guiada i veure el procés d'elaboració del formatge, una degustació dels diferents tipus i com no ... comprem un tros de cada un d'ells. Com amb el Roquefort cada un té el seu "model" preferit, en Manel sempre el més fort i la Núria sempre el més suau.

Amb el rebost ple seguim ruta i anem a dinar al poblet d'Aubrac, al costat de la Maison de l'Aubrac (punt d'informació turística) i la Dômerie, antic "hospital refugi" pels pelegrins que anaven a Santiago de Compostela.

Prenem cafè a la terrassa-mirador de la Maison de l'Aubrac. Quina tranquil·litat. La Sandra i la Núria ens compren un regalet sorpresa a la botiga de records.

S'acaba la tranquil·litat… hem apurat massa el dipòsit i hem de buscar la gasolinera més propera per omplir el dipòsit. Per sort trobem un taller amb sortidor a només 15 km., Encara que paguem les ganes a 1,52 € / l

Seguim fins Sévérac-le-Château i pernoctem a la Ferme de la Calsade, de la guia France Passion. Quan arribem ja hi ha una AC holandesa i a l'estona arriben dos franceses més.

Dormim entre vaques i oques.

Dia 10

Recorregut: 146 km
Gasoil: 108,28 €
Peatge: -
Entrades: -
Varis/Supermercat: 109,64 €
Pernocta: -



Dimecres 15 d’agost: SÉVÉRACH-le-CHÂTEAU - ROQUEFORT


Avui es pot considerar el nostre últim dia de vacances, ja que demà només ens quedarà la tornada a casa, així que escollim acabar amb una activitat per les petites. Visitarem el museu Micropolis, dedicat al món dels insectes. Abans de deixar la granja comprem un assortiment de foie.

Queda molt a prop de Sévérac, i en menys de 20 minuts estem al pàrquing. Ens ho apuntem en el nostre rutòmetre per a properes sortides, ja que aquesta zona per distància és on solem fer la primera pernocta.

Quan ja he pagat l'entrada, res barata per cert, recordo que tenia uns bons de descompte que em van donar al Velo-rail. Llàstima! ens haguéssim estalviat uns bons euros.
A la Núria li donen un llibret amb preguntes, que es resol buscant les respostes a les diferents sales, i ens entretenim en omplir-lo. Tot sigui pel Diploma de Entomòleg que donen a la sortida!

Després del recorregut interior, on veiem un formiguer enorme, tot tipus d'escarabats, papallones i altres bestioles, fem el recorregut exterior, on nosaltres som els "petits" al costat dels insectes de metall.


Dinem al mateix pàrquing, descansem una estona i ens anem cap a Roquefort, on aprofitant la pernocta, comprarem un altre assortiment de formatges.

Aparquem a la mateixa zona que a l'anada, al costat del camp de futbol.

Pugem cap a la cava-botiga de la marca Vieux-Berger, però resulta que no obren els festius i se'ns havia passat que avui és 15 d'agost, Santa Maria, així que baixant ho intentem a la cava Gabriel Coulet. Aquests sí que tenen obert. Comprem 1/4 del fort, per a nosaltres, i 1/8 del més suau per a les nenes.

Acabem el dia amb un passeig pel "sender de salut", al costat del pàrquing, i jo començo a recollir les coses per demà no haver-ho de fer tot a darrera hora.

Dia 11

Recorregut: 78 km
Gasoil: -
Peatge: 12,80 €
Entrades: 47,90 €
Varis/Supermercat: 86,60 €
Pernocta: -



Dijous 16 d’agost: ROQUEFORT - FIGUERES

Arribem al final, toca tornar cap a casa.

Xafarranxo de recollida, roba a les bosses, menjar a les caixes de plàstic, sabates, tovalloles, ...

Abans de deixar el poble fem un últim intent i podem comprar ¼ de Vieux-Berger, com ens havia recomanat la noia que ens va atendre al castell de St.Izaire. Després, a casa, comprovarem que ens agrada bastant més el Gabriel Coulet, a partir d'ara serà el nostre Roquefort de referència.

Agafem l'autopista i desfem el camí cap a Figueres.

Ens ha sorprès gratament l'Aveyron, amb la diferència dels seus paisatges, la infinitat de bonics pobles, la calma dels seus rius...

I a menys de 3 hores de casa.

Dia 11

Recorregut: 268 km
Gasoil: 84,19 €
Peatge: 20,80 €
Entrades: -
Varis/Supermercat: 19,00 €
Pernocta: -




Detall de consums

Recorregut acumulat: 1.338 km
Gasoil: 285,60 €
Peatge: 54,40 €
Entrades: 259,60 €
Varis/Supermercat: 567,70 €
Pernocta: 60,60 €