"" Escapades i més...

Traductor

diumenge, 19 de juliol del 2020

RUTES A PEU: PIC DE LA DONA - PIC DE BASTIMENTS



Ruta circular des del pàrquing de l'estació de Vallter-2000

Agafem com a punt de partida la següent ruta de Wikiloc:


Fa temps que en Manel portava de cap pujar a fer algun pic de muntanya, i desprès de comprar-se una guia de rutes del ripollès no tinc més remei que calçar-me les botes i seguir-lo vessant a munt cap a una de les rutes més típiques de la comarca: la pujada al Pic de Bastiments.
Però per si no fos suficient, fem una passada prèvia per dos pics abans d'arribar-hi, els Pic de la Dona i el Pic de Bacivers.

Som-hi!

La nostra ruta no difereix gaire de la marcada, però al inici i al final ens desviem lleugerament del traçat, i acaba sent la següent:


      Trajecte Wikiloc      Trajecte real realitzat

FITXA TÈCNICA
Data: 18/07/2020
Coordenades inici: 42º31’10.5”N, 2º05’42.9”E
Quilòmetres: 12,40 km
Temps: 7 h 30 m (inclòs 1 h 35' parats)
Tipus: Circular
Altitud màxima: 2.878 m
Altitud mínima: 2.080 m
Ascens total: 1041 m
Baixada total: 1002 m
Data: 18/07/2020
Nivell: Moderada (per en Manel)/ Forta (per mi)


7:05 h | El nostre punt de partida és el pàrquing superior de l'estació, just a la part dreta de l'edifici del bar. Iniciem l'ascens cap al primer punt de pas: la collada de Portell de Mentet, que separa els termes municipals de Mentet (Catalunya Nord) amb Setcases (Ripollès).


7:15 h | En aquests primers minuts de pujada ja, mirant enrere, tenim una bona panoràmica del pàrquing. Enfilem camí amunt.


7:44 h | Després de 1,2 km en ruta trobem la fita que marca el camí GRT-76, però nosaltres no el seguirem, ens desviem cap a l'esquerra.


8:09 h| Enfilem carena amunt cap el Pic de la Dona i comencem a gaudir de les primeres vistes dels Pirineus, estem a una alçada de 2.530 m.


8:39 h| Coronem el primer pic, estem a 2.704 m d'alçada i portem 2,56 km de ruta.


Pic de la Dona

8:47 h| Baixem lleugerament i seguim la carena que, com a frontera natural, separa Espanya de França. Parem i fem un petit avituallament amb unes barretes energètiques (les gosses també tenen la seva ració i estrenem la seva ampolla d'aigua per a les excursions).


9:20 h| A 4,22 km de l'inici i 2.600 m. d'alçada creuem el Coll de la Geganta, i en aquest punt deixem de seguir la línia fronterera i ens desviem cap a la dreta. El nostre proper waypoint és l'Estany de Bacivers. Les gosses sembla que oloren l'aigua de lluny i es llancen de caps a l'estany, d'aigua cristallina


9:47 h| Passem per una antiga barraca de pastors que ens marca l'inici de la pujada cap al segon pic. Miro amunt i ja començo a suar...


10:19 h| A mitja pujada necessito un descans, això està sent força dur, i aprofito la parada per fer unes fotos, que amb tanta concentració per a no perdre pistonada m'estic perdent tot el paisatge!!


El que em falta per arribar al cim
El que veig si miro envall

10:30 h| He suat la cansalada però ja arribo a dalt, coronem el Pic de Prat de Bacivers. En Manel i les gosses ja fa estona que gaudeixen de les vistes, estem a 2.838 metres i portem recorreguts 6,24 km.


La zona comença a estar molt transitada, la majoria de gent està pujant en el mateix sentit que nosaltres, tot i que a partir d'ara comencem a creuar-nos amb grups que caminen en direcció contrària.
Des d'aquest punt podem veure el petit Estany de Bacivers als nostres peus, i a l'horitzó el nostre proper punt de pas, i més important de la ruta, el Pic de Bastiment. No hi ha pèrdua, el camí transita per la carena de la serralada.


Som-hi!


11:35 h| Quatre hores i mitja de caminada i arribem al nostre objectiu, coronem Bastiments, o com l'anomenen els francesos el Pic du Géant (Pic del Gegant). I per sorpresa nostra, això sembla la Rambla...d'on ha sortit tanta gent??




I ara si que descansem una bona estona, sentats a la cresta gaudint del panorama rendim compte d'uns bons entrepans, ens els mereixem!
Assaborim l'àpat a 2.838 m desprès de 7,67 km en ruta.


12:05 h| Iniciem la baixada, que degut a la forta pendent també ens demana un esforç considerable, intentant no fer cap pas en fals al haber d'anar saltant entre les pedres en el primer tram de descens.


12:55 h| Seguint el reguitzell de caminants passem pel Coll de la Marrana i seguim baixant. Ara ja la pendent és molt més suau, cosa que s'agraeix i ens deixa disfrutar de la caminada.


13:20 h| En aquest prat immens ens trobem el naixement del riu Ter, conegut com Ulldeter. Sembla mentida que una mica d'aigua que brolla de sota unes pedres pugui alimentar el cabal del riu durant tot l'any.




13:26 h| Molt a prop de la font del Ter trobem les restes del Refugi Vell d'Ulldeter, primer refugi de muntanya d'Espanya, inaugurat el 25 de juliol de 1909 i enrunat després de la Guerra Civil.




14:17 h| El darrer tram de baixada el fem per una de les pistes de l'estació d'esquí. Amb lo fàcil que resulta lliscar per elles a l'hivern i com costa baixar ara per aquesta superfície de petites pedres soltes...
Set hores i 12 minuts desprès, i amb 12,40 km. a les nostres botes tornem a ser al pàrquing per autocaravanes de Vallter.

Aquesta ruta a peu l'hem realitzat dins de la nostra escapada: VALLTER - SETCASES


VALLTER2000 - SETCASES



Seguint la tònica de les nostres darreres sortides busquem un destí de proximitat, i en aquesta ocasió ens allunyem de la costa i enfilem cap a la muntanya.
Pujarem fins a l'estació d'esquí de Vallter2000, on no hi ha problema per pernoctar amb la autocaravana (i més ara en temporada d'estiu), i farem una ruta de muntanya que en Manel fa temps que té en ment: pujarem a Pic de Bastiments!



Divendres, 17 de juliol: FIGUERES - VALLTER (94 km)


Sortint de treballar, amb tots els estris ja preparats, ens posem en ruta.
Les nenes i la Nana es queden a casa. La Sandra comença les seves pràctiques obligatòries de la Universitat i la Núria diu que això de muntanya no li ve de gust, així que marxem solets amb les dues peludes petites.

Agafem la N-260 amunt direcció Ripoll fins el trencant de la C-38 que ens desvia cap a Camprodon. Al passar Setcases, el darrer nucli urbà abans d'arribar a les pistes, veiem de reüll una explanada a l'entrada del poble amb una senyal de pàrquing per autocaravanes, i un parell de furgonetes ja aparcades...de baixada ens hi fixarem millor...

Arribem a Vallter i pugem fins a dalt de tot a veure com està el panorama.
Tot i que als pàrquings de la primera plataforma hi ha senyals de prohibit autocaravanes, hi ha un bon nombre d'elles ja disposades a passar la nit, segurament ara a l'estiu hi ha molta més permissivitat que en temporada d'esquí. Tornem a baixar i ens situem a la zona destinada als nostres vehicles del Pk4 (s'ha de dir que està bastant més planer que el de dalt)


Tres autos i unes quantes campers hi farem nit.


La Mica i la Morga surten ensumant amunt i avall, agraint la fresca del capvespre.
Abans de sopar aprofito per fer unes fotos, just quan el sol s'amaga a l'horitzó.


Escalfem una safata de "cargols a la llauna" que hem comprat al sortir de Figueres, i els acompanyem amb una amanideta.
Una estona de lectura i a dormir...que demà hi ha matines!


Dissabte, 18 de juliol: VALLTER - SETCASES (12 km)


Quan encara no ha despuntat el dia en Manel ja salta del llit i comença a preparar les motxilles.


La ruta que ha previst és llarga i preparem uns bons entrepans de formatge per l'avituallament, així com unes barretes energètiques per agafar força en el primer tram.
Ens calcem les botes, agafem les gosses, connecto el marcador de tracks al GPS de mà, i enfilem muntanya amunt.

Sortim de la zona baixa de l'estació d'esquí en la zona de sortida dels telecadires, i la caminada recorre el que es coneix com a Circ d'Ulldeter, que pren aquest nom del fet que acull el naixement del riu Ter.
El trajecte és circular i durant una estona caminarem per la carena que serveix de frontera natural amb França, pujant a quatre pics, entre ells un dels clàssics de l'excursionisme gironí, el Pic de Bastiments, a 2.880 m. d'alçada, conegut a la part francesa com a Pic del Gegant. De baixada passarem per l'Ulldeter (naixement del riu, que brolla directament de sota les pedres) i per les restes de l'antic refugi, conegut com a Refugi Vell d'Ulldeter.


Vistes del del Cim de Bastiments



Naixement del Ter

Tots els detalls de la ruta els tenim explicats en el post:

📝 VALLTER - PIC DE LA DONA - PIC DE PRATS DE BACIVERS - PIC DE BASTIMENTS

Fem el tram final de baixada per una de les pistes que desemboquen a peu del telecadira principal, vermella i amb una pendent considerable.
Quina diferència de baixar-la lliscant a l'hivern, sobre una flonja capa de neu pols, i ara convertida en una vessant d'àrides i esquerpes pedres.

Més que el cansament físic per a la distància recorreguda notem els genolls i els turmells sobrecarregats, sobre tot jo...
Arribem a la auto i em fa mandra fins i tot menjar, però no ens podem saltar el dinar, així que tirem mà d'un paquet d'ensaladilla russa preparada, que vam comprar ahir juntament amb els cargols.

No faig ni cafè...directes a la migdiada!!
Però just quan estàvem a punt de "pillar" el son ens desconcentra l'enrenou dels veïns, dos campers que s'han posat porta amb porta, han tret el toldo i després de dinar han allargat la sobretaula alçant bastant la veu perquè es fiqui en el cervell i ja no puguis treure-la.

En Manel, rondinant, s'aixeca i mata el temps llegint, jo, tot i no poder dormir em quedo estirada al llit, no hem puc moure!!

La nostra intenció inicial era fer nit aquí mateix, però en Manel es tem que el post-sopar dels veïns es pot allargar també, optem per començar a baixar, i com no ens ve de gust anar a sopar de restaurant a Camprodon decidim mirar si trobem lloc a Setcases per fer nit.
Les tres places grans del pàrquing asfaltat del centre del poble estan ocupades per dues autos i una furgoneta, anem cap a l'explanada que vam veure ahir al pujar i tenim sort. Un noi que està arreglant el rètol ens comenta que estan preparant la zona per destinar-la a les autocaravanes, i que en un futur posaran un punt de servei.
Nosaltres podent aparcar ja en tenim prou, i més a la riba del Ter i a l'ombra dels arbres: frescor per nosaltres i delícia per a les peludes que surten disparades cap a l'aigua.

Mentre en Manel surt a el riu amb les gosses jo aprofito per dutxar-me i per moments sembla que em refaig, al menys durant una estona, temps que aprofitarem per arribar-nos a el centre i fer un petit passeig.


Feia molts anys que no pujàvem a Setcases, i la trobem molt canviada, l'antiga explanada de terra que servia de pàrquing està tota arreglada, amb un passeig i una plaça de gespa.
Avui en dia hi ha més de 7 cases al poble! però continua sent petitó i en poca estona hem fet la volta.
Acabem de passar la tarda en una de les terrasses de la plaça del poble.


Al tornar al pàrquing constatem el que ja havíem previst, s'ha omplert, entre autos, campers i una caravana.
Però a l'capvespre encara arriben els més tardans, dues actuacions que acaben arraconant en els laterals de el camí d'accés.

Una amanida i unes salsitxes a la planxa i a les 9:30 enfilem cap al llit.
Estem més que baldats!!


Diumenge, 19 de juliol: SETCASES - FIGUERES (131 km)


Uff, que bé hem dormit
Fresquets, i com a únic soroll la remor del riu.
A les 8:00 ens comencem a moure, encara no tinc agulletes, però segur que demà no m'escaparé.

Esmorzem, recollim i comencem a baixar.
Volíem parar a Camprodon, a fer una volta pel mercat, però amb la situació Covid preferim evitar zones concorregudes, així que optem per anar directes, i com hem de buidar dipòsits i no volem parar a Besalú (que pel que sabem d'altres vegades s'ha d'anar a comprar una fitxa a la Oficina de Turisme) anem al punt de servei lliure de L'Escala.
Ja sabem que ens suposarà uns quilòmetres de més, però aprofitarem per entrar al Mercadona del costat a per una petita compra per dinar.

Dit i fet
El punt de servei (doble i gratuït) de L'Escala és molt pràctic, haurien de fer més com aquest; senzill i al cantó d'una benzinera a l'entrada de la població.

I cap a casa.
La propera ruta...la triaré jo (en planer)!!



diumenge, 28 de juny del 2020

L'ESTARTIT (Costa Brava)



Continuem amb les nostres sortides de proximitat, i en aquesta ocasió anem a fer un "tastet" de la nova àrea que han obert a L'Estartit: Costabravarea
Fa bona pinta...esperem no ens defraudi.


Situació de l'àrea


Divendres 26 de juny: FIGUERES - L'ESTARTIT


Sortim puntuals de la feina i marxem disparats a recollir LaCargoleta.
Com a tripulants en Manel i jo (les nenes es queden a casa) i les peludes (aquestes no fallen mai)

En poc més de 40 minuts fem els 42 km que ens separen de destí. Pel camí se'ns han afegit la germana d'en Manel, l'Ana, i l'Amancio amb la seva autocaravana.
Vaig reservar la plaça fa uns dies, segons el consell de l'encarregat de l'àrea, però com es nova i estan encara amb els usual problemes tècnics de principiants ens col·loquen en unes altres parcel·les de les previstes i ens connecten la llum manualment, encara el sistema electrònic de la targeta d'accès no funciona.

Però estem en bon lloc.
Una estona muntant la "parada" i ja podem seure ... toca relax.
El sol ha començat a caure, la temperatura és agradable sobre tot degut a la lleu marinada que es comença a aixecar.
Fem un mos a la fresca mentre en Manel es posa mans a l'obra amb la barbacoa, i aviat la flaira a sardines torrades ens comença a obrir la gana.
Acompanyades d'una amanida i uns musclos "a l'all" que fa en un moment l'Ana ens deixen totalment satisfets.
Tot regat amb el corresponent "verdejo" fresc.


Desprès d'una extensa sobretaula fem un darrer passeig amb les gosses i anem cap a dormir.
Hem comprat un refrigerador portàtil pels dies d'excesiva calor, però com les gosses dormen plàcidament preferim deixar les finestres del "dormitori" obertes i que corri l'airet natural.
Dormim plàcidament.


Dissabte 27 de juny: L'ESTARTIT


Ens aixequem amb el cervell una mica emboirat de la darrera copa de cava que va servir l'Amancio per a celebrar els des-confinament... i fem un esmorzar al gust.
Sense res a fer, continuem fent-la petar fins a mig matí quan ens preparem per anar a la platja.



En un moment hi som, realment la situació de l'àrea es molt bona.
A mig camí, per això, m'he adonat que me deixat la crema de protecció solar a la auto, i em fa mandra recular a buscar-la...es pronostica "torrada".


A la sorra s'hi està molt bé, la marinada enmascara la fortor dels raigs de sol (que ja ens passaran factura posteriorment) i soc la única valenta que es fica a l'aigua. La primera impressió és que està freda però una vegada a dins està de conya!!


Amb la visió d'unes difuminades Illes Medes sota l'efecte de la calitja passem la resta del matí veient com no deixa d'arribar gent.
S'ha de dir que tothom va amb compte i guarda les distàncies de seguretat, per sort la platja és molt amplia i no hi ha problema d'espai.

Quan en tenim prou de sorra i sol recollim les tovalloles i tornem cap a l'àrea.
Ara si que fa calor!
Per sort el banyador es manté fresquet durant una estona mantenint una temperatura corporal agradable.

El refrigerador, que avui si que hem deixat connectat, manté un ambient adequat al garatge i les gosses obren els ulls al veure'ns arribar però continuen la amb la seva becaina.

Hora vermut mentre ens posem amb el dinar: de menú arròs caldós amb rap i calamars.


Abaixem els dos toldos per intentar cubrir-nos del sol, que ara si cau implacable sobre els nostres caps.
Per sort aconseguim una considerable superfície ombrejada per degustar l'arròs...està bonissim. En Manel darrerament li ha agafat el tranquillo al "caldós" i repetim un parell de vegades!!

Una bona migdiadeta, una estona de lectura i ens preparem per a la jornada de tarda, anem cap al centre a fer una volta i ja ens hi quedarem a sopar alguna cosa per allà.
Anem seguint el Passeig Marítim i una vegada arribem al Port ens endinsem en els carrers del casc urbà.

Hi ha gent en la quantitat justa per que es vegi moviment però sense agobios. Podem suposar que els botiguers no opinen el mateix doncs necessitaran un volum més elevats de turistes per salvar la temporada, sobre tot els que viuen de vendre els típics records per als "guiris" que ara no es deuen estar menjant una rosca...


Vista del Port des del Passeig Marítim

Prenem una cervesa a la terrassa de La Cerveseria Estartit, al mateix passeig i amb vistes al Port, i desprès d'una volta més pels carrers interiors busquem un lloc on "pinxar" alguna cosa per sopar.
En Manel havia mirat algun local i finalment ens decidim per un que queda fora del casc antic, a mig camí entre aquí i l'àrea, el Gastrobar Can Sanchez.


Ens sorprèn gratament, bona atenció, el local molt ben muntat (tot i que nosaltres ens quedem a una de les taules de l'exterior), i les tapes molt ben elaborades (diguem "de disseny")
Sort que hem vingut aviat, doncs tenen la majoria de taules reservades. La gent va arribant en degoteig continu mentre nosaltres anem sopant.
No és el que es diu econòmic, però la qualitat/preu és molt correcta. Així que marxem contents.


Arribem a l'àrea en plena "hora blava" i per tancar el dia que millor que un assortit de formatges de postres mentre el cel es va fonent a negre.




Diumenge 28 de juny: L'ESTARTIT - FIGUERES


Tot i que podem estar a l'àrea fins a les 17:00 de la tarda, quan compleix el plaç de les 48 hores abonades, preferim tornar a dinar a Figueres, la Núria ens espera.
Però no tenim pressa, esmorzem tranquil·lament i desprès fem una estona d'endreça per deixar LaCargoleta neta i preparada per a la propera sortida.

I quan ens pugem als vehicles per anar-nos...arriba l'anècdota de la sortida...l'Amancio no aconsegueix arrencar la auto!!
Sembla que la bateria s'ha mort sobtadament.
Per sort en Manel porta pinces. Acostem LaCargoleta per poder connectar les dues bateries...però res, no revifa.

En l'estona que estem de probes s'acosten alguns veïns a veure que passa i oferir la seva ajuda. Alguns som partidaris de trucar a l'assistència, però la majoria (per no dir tots els homes) opten per empènyer la auto i intentar engegar-la en marxa.

Dit i fet, tot i l'envergadura de l'autocaravana, la tracció humana la fa avançar i al ficar tercera i deixar l'embrague el motor arrenca. Bravo!

Agraïm l'ajuda als companys, i ells ja no paren al borne i surten disparats cap a Figueres.
Nosaltres fem canvi d'aigües mentre la fem petar amb el treballador que estarà encarregat del manteniment, en Joan, que casualment té coneguts comuns amb en Manel.

I cap a casa.
Vermella com una gamba desprès de la calrada d'ahir.
Sort que una mica d'aftersun i demà estaré com a nova, i moreneta.

Deixarem passar el pic de l'estiu, que fa molta calor, però segur que al setembre ens tornarem a apropar a L'Estartit.




dimarts, 9 de juny del 2020

PRIMERA SORTIDA POST-COVID19: "ALT EMPORDÀ"



Per fi!
Desprès de quasi tres mesos confinats a casa podem tornar a sortir a voltar...però de moment només per la provincia (indret ara conegut com a regió sanitaria, en el nostre cas).

Fa uns mesos, quan va començar a circular el nom de COVID-19, i nosaltres ho etiquetàvem com a "virus a un país llunyà", no ens podíem pensar que trasbalsaria les nostres vides, i en el millor dels casos tan sols suposaria un confinament total durant dues setmanes, i parcial durant 3 mesos, a casa...sense sortir (només per a les compres bàsiques...i treure el gos!)...tele-treballant els afortunats, i la resta de ERTO, o pitjor...

Per sort, nosaltres hem passat "la quarantena" sense cap pèrdua important, yo he continuat treballant des de casa (ara he pogut descobrir que treballes més des de casa que a la oficina!!), en Manel ha perdut alguns dies de vacances, les nenes continuen el curs "on-line" amb més treballs i exàmens que si tinguessin classes presencials, i cap familiar ni gent propera ha patit la malaltia.

Bé, una cosa si que ha trastocat el maleït virus: el nostre destí de vacances d'aquest any, que celebrem els 10 anys de viatges amb LaCargoleta i ja teníem la ruta mig planejada...Dinamarca, quedarà en el tinter per una altra ocasió.

I, aquesta setmana que hem passat a la Fase II de "desescalada" sortirem amb la autocaravana.
I, Llei de Murphy, un munt de dies a casa passant calor, amb unes temperatures estiuenques en ple inici de la primavera, veient un sol espaterrant des de la terrassa, i arriba l'hora de sortir i... previsió de núvols, algun ruixat i mal temps a una setmana vista.

Però...al mal temps, bona cara! Sortirem peti el que peti!


Dissabte 6 de juny: Figueres - Roses


Dels possibles destins a triar a la nostra regió sanitaria optem per un dels més propers, a petició de la Núria que vol platja.
Als volts de les 9:00 agafem LaCargoleta, parem a fer una petita compra al Carrefour de Vilatenim i enfilem la C-260 cap a Roses, farem estada a l'àrea que van obrir l'any passat a l'entrada de la població, al llindar de la urbanització de Santa Margarida.
En condicions normals, en aquestes dates, estaria plena ja d'autocaravanistes estrangers, però avui no tindrem problemes per escollir plaça encara que només es pugui ocupar un 50% de l'aforament per les mesures Covid. A veure quants dels "caravaneros" gironins han tingut la mateixa idea que nosaltres...

En un no res ens plantem a la porta, i baixo a fer els tràmits d'accés.
L'entrada està totalment automatitzada i a la màquina abans de pagar tries la parcel·la escollida sobre un planell (ara la meitat ja estan en vermell - no disponibles - encara que a dins només veiem 5 vehicles). Es paga per dies (12€/24hores a partir de l'hora d'entrada) i amb al tiquet que et lliuren surt el codi per si vols sortir i tornar a entrar durant l'estada, la plaça queda bloquejada fins passat el període de pagament.
Així mateix el codi wifi (que posteriorment provem i funciona més que acceptablement)


Ens instal·lem a la plaça escollida, obrim finestres, parem la taula a fora i ens disposem a ... no fer res, relax total.
Tot i que el dia està una mica tonto la temperatura és alta i estirem el toldo.


Parxís, vermut, barcacoa i sobretaula.
La Núria aprofita per avançar deures amb el portàtil mentre nosaltres continuem amb la lectura, i per unanimitat decidim de no anar fins a la platja, que està a 600 metres desde la nostra posició, doncs aquí s'està de conya, i tampoc fa temps per banyar-se, el cel s'està tapant.
La tranquil·litat és total.


Ruta fins a la platja

A mitja tarda desprès de sortir amb les gosses ens preparem per anar fins el centre a prendre quelcom.
Anem fins a la platja, on ja trobem el passeig que voreja tot el litoral i el seguim fins a la Plaça de Sant Pere, on seurem a una de les típiques terrasses.


Panoràmica de la Badia de Roses des de la Platja del Salatar

Ens prenem amb calma el trajecte, per sort és pla doncs la cadira de rodes sembla que no però mira que costa d'empènyer en pujada !!
De moment encara ens queda un mes més fins que Núria es pugui treure la fèrula, avui fa just un mes que la van operar del genoll esquerre, ara ja els té els dos com nous i amb les ròtules a lloc !!


Al arribar a Roses ens posem les mascaretes, tothom al carrer hi va guarnit amb una. Predominen les quirúrgiques però comencen a imposar-se les de colors i amb dibuixos. Ara totes les marques estan traient al mercat els seus models de mascaretes, camí de la anomenada "nova normalitat" on de moment seran obligatòries en espais públics.

Els carrers estan força animats, tot i que es nota que la gent guarda les distàncies de seguretat, i les terrasses dels bars o tenen les taules més separades, o com en el cas de la plaça, on estem asseguts, només deixen ocupar taules alternativament, una de cada tres té les cadires lligades per a que la gent no les ocupi.

Ens acabem les begudes, i vist lo negre que s'està posant el cel, tornem cap a la autocaravana. El Meteo no marca pluja fins el vespre...però per si de cas.
A l'extrem oposat de la badia es veu la silueta del poble de l'Escala amb un cel ben clar.


Al fons silueta del Massís del Montgrí ("el bisbe")

Aprofitem la treva que ens dóna el cel i rostim unes sardines a la barbacoa.
Les vam comprar a La Sirena, ja netes i a filets sense les espines, però no ens han fet el pes, no hi ha la espina central però queden moltes petites i són difícils de treure. La propera vegada les comprarem fresques.

Però la flaire de la barbacoa si que és bona, doncs al moment ha aparegut una convidada que ha començat a rondar a veure si pescava alguna cosa.


Sopem a dins, s'ha aixecat una lleu marinada i ha refrescat bastant.

Ens barallem una estona amb la tele per sintonitzar els canals...si ho arribem a saber no canviem la que portàvem, aquesta és més gran, es veu i s'escolta molt millor, a part de portar entrada USB i HDMI per connectar dispositius, però a l'hora de sintonitzar o tens la antena perfectament orientada o no pilla cap canal!

I cap al llit.
Sembla mentida com condeix el dia quan estàs fora de casa, sembla que sigui molt més llarg, i això que no hem fet res...


Diumenge 7 de juny: Roses - Figueres


Dóna gust despertar-se, obrir la persiana i tenir unes bones vistes.


Sembla que fa bon dia.
Saltem del llit i anem a fer un passeig amb les gosses fins a la platja. La Núria, per descomptat es queda dormint. Ahir le vaig preparar el llit del menjador, doncs amb la pota tiesa li feia mandra pujar fins a la caputxina.

La platja està deserta i els núvols van tapant a poc a poc el cel.
Les gosses no s'ho pensen i quan senten la remor de l'aigua s'hi llencen de cap, i fan unes bones nedades.


De tornada esmorzem, fem una mica d'endreça, fem caure a la Núria del llit, i fem via cap a casa...comença a plovisquejar.
Buidem dipòsits abans de marxar.
Per sortir la càmera detecta la matricula, que vam haver d'introduir ahir al registrar la pernocta, i aixeca la barrera.

Finalment 10 autocaravanes hem fet nit, i nosaltres som els primers a marxar.
Quan arribem a casa ja plou!

I, fins a la propera sortida, a veure si ja podem saltar a un altre territori...