De sobte, aquest mes de maig, ens trobem amb un cap de setmana llarg que se'ns havia passat per alt, i per sort estem lliures de natació! Per aprofitar-lo fem una escapada a una ciutat que teniem pendent des de fa temps: Toulouse
La Sandra ha estat tota la setmana a Montpellier, en un intercanvi de l'institut, i ara cap a Toulouse...farà immersió lingüística total.
Sortim passades les 19:00 h en direcció a La Jonquera, en aquesta ocasió ja agafem l'autopista a la sortida de Figueres, volem arribar ràpid al destí marcat de pernocta, el pàrquing del Llac de la Cavayère, a les afores de Carcassonne.
Els trams de la A9 i desprès la A61, que travessen les terres de les Corbières, ens reben amb les tradicionals ràfegues de vent.
Passades les 21:00 h arribem al Llac, i jo que patia per si estàvem sols (el lloc queda una mica apartat i solitari a les nits) em porto la sorpresa de trobar el pàrquing ocupat per quasi una dotzena de vehicles.
Hi ha tres explanades, les dos inferiors amb les places marcades més petites (les autos estan totes al través), i la superior i mes gran, totalment buida i amb una zona de places amplies pensades per busos o autocaravanes. Busquem la zona més planera, i anem per feina: gosses, acabar d'endreçar i sopar.
En Manel va preparar una de les seves típiques truites de patates i tants sols la he d'escalfar una mica per tenir l'àpat a taula, l'acompanyem amb uns franfurts, i ja hem sopat!
Passem una nit molt tranquil·la, només hem vist una parella d'ànecs rondant entre les autos del nivell inferior...sort que les gosses no els han trobat quan han sortit a fer el darrer passeig...
No ens fa falta posar el despertador, la rutina diaria fa que passades les 7:00 h ens posem en dansa.
El dia comença molt negre, i una intensa pluja ens acompanya durant tot el trajecte d'anada cap a Toulose. Anem directes cap al pàrquing de la Cité de l'Espace, on es permet la pernocta i hi ha una zona reservada per a les autocaravanes i els autobusos.
Una porta corredera barra l'accés, però ràpidament ens obren desprès de trucar a l'intèrfon. Tota la zona esta vigilada per càmeres de seguretat.
Aquí estarem bé (detall accès).
Hem arribat amb temps i podem esmorzar amb calma i passejar a les gosses que s'han de quedar de guàrdia durant la visita.
A les 10:00 h anem cap a la zona de recepció de la Cité, on trobem varis grups d'escolars que han vingut d'excursió (a França els dissabtes al matí tenen cole!)
Agafo l'entrada familiar (66 €), i comencem el recorregut amb les explicacions dels primers viatges a l'espai fins a la actualitat.
Totes les exposicions estan acompanyades d'elements interactius, i les nenes no deixen passar ni un: comencen fent de "dones del temps" en un plató simulat amb el típic fons blau i desprès podem veure les imatges amb els mapes insertats.
La Núria salta com si estigués trepitjant la superficie de la lluna, sense gravetat...
i la Sandra fa un simulacre de conducció d'un vehicle lunar fins a la base.
Desprès de recórrer les 3 plantes de l'edifici principal sortim a l'exterior, no plou pero el cel continua molt lleig.
Tafanegem a l'interior de la MIR i ens preparem per a l' enlairament.
Com pot ser que l'uniforme amb la bandera espanyola al braç sigui el més minso?
Sortim a dinar a la autocaravana, pica-pica i canalons, i fem una petita becaina, que això d'anar a l'espai cansa molt!
Ens tornem a posar en marxa per fer el que ens ha quedat pendent al matí.
Veiem que està a punt de començar la sessió de les 16:00 a Terr@dome, i ens posem a la cua. Quan entrem ens adonem que no es una peli, com ens pensàvem, sino que és un joc de preguntes i respostes, bé ja que hi som...ho intentarem. La gent s'agrupa per equips i cada un tenim una botonera amb quatre botons per triar la resposta a les preguntes sobre les diferents zones climàtiques de la terra, que surten a unes grans pantalles.
No ho fem tan malament, tot i tenir el desavantatge de l'idioma, i el nostre equip (on hi ha dues persones més) queda en tercera posició, el que fa que quedem fora de la final, que es disputen els dos primers.
I ja, acabem la visita a Astralia, ara si anem al cine, ens deixem caure en les toves butaques del Planetarium per mirar una projecció sobre la terra i els estels. He de confessar que al final quasi em venç la somnolencia... crec que en Manel si que s'ha quedat rostit!
Tornem cap a al auto i acabem de passar la tarda entre deures i jocs de cartes.
Per sopar pa amb tomata i embotits, i peli fins l'hora d'anar a dormir, trien les nenes: Les cròniques de Blancaneus.
Tanquem llums, demà ens espera Toulouse centre.
Segon dia a Toulouse, i avui ens dedicarem a descobrir el centre de la ciutat. Al matí he programat una petita ruta a peu i la visita al Museu de Història Natural, ens aixequem aviat doncs ens hem de desplaçar en bus fins el centre.
Just davant del pàrquing tenim la paradaCité de l'Espace de la línia 37, però aquesta línia no va directament al centre, hauriem de fer transbordo i agafar també el metro, així que preferim caminar els poc més de 500 m. que ens separen de la parada Gymnase de l'Hers i agafar la línia 16, que ens deixa al centre en menys de deu minuts. (Recorregut a peu)
Ens baixem a la parada François Verdier, just davant del Monument als Caiguts, una edificació similar a un arc de triomf romà aixecat en honor als combatents de la regió caiguts durant les dues guerres mundials.
Seguim un dels itineraris proposats en els tríptics de la Oficina de Turisme (descarregat prèviament d' internet)
A aquesta hora del matí, i en diumenge, tenim tot el carrer per nosaltres, sembla que estem a una ciutat deserta!
Baixem la Rue de Metz cap el primer punt destacat, la Catedral de Saint-Étienne (1).
El material emprat en la seva construcció, el rajol vist, és qui li dona el sobrenom amb que el es coneix la ciutat: Toulouse, la ciutat rosa. Aquests rajols són la base de la majoria de les edificacions antigues, el que fa que el centro tingui un uniforme color rosat.
Deixem la plaça de la catedral i seguim per la Rue Croix-Baragnon (2), on trobem el contrast dels moderns aparadors de botigues de luxe als baixos amb les façanes medievals, del s. XIV, que combinen els entramats de fusta amb el rajol vist.
Trenquem a l'esquerra i enllacem els carrers Rue Tolosane i Rue Mage (3-4), on trobem edificis del s. XVII i XVIII, amb més rajol, balcons de forja i petits patis a l'interior dels baixos.
Al final de la Rue Mage deixem aquest itinerari i enllacem amb un altre que ens portarà fins el Museum.
Baixem per la Rue d'Ozenne, una avinguda amplia i arbolada on destaca l'edifici conegut com a "torre pentagonal", fins que trobem el Jardin Royal.
Aquest vast parc, que ens portarà fins a la gran rotonda ajardinada, le Grand Rond, va ser el primer jardí públic de la ciutat, creat l'any 1754, on es combinen una amplia varietat d'arbres i arbustos amb un estany i diverses estatues.
Creuem el vial que separa les dues zones enjardinades per un coquetó pont peatonal, travessem el Grand Rond i agafem el carrer Allées Jules-Guesde fins a la porta d'accés al Musem.
Passem per caixa (2 adults+2 nenes= 32 €) i en el gran Hall ens sorprèn la impressionant figura d'un elefant asiàtic, sembla de veritat...i és que és de veritat, llegim al cartell informatiu que és un exemplar que es va dissecar ara fa quasi cent anys.
Aquest museu es va fundar l'any 1796, però llavors s'ubicava en un antic edifici d'un monestir, i no va ser fins l'any 1860 quan es va reubicar en la localització actual. El 1998 va tornar a tancar les seves portes i no va ser fins deu anys més tard que va reobrir amb unes instal·lacions totalment renovades.
És el segon més gran de França darrera el Museu Nacional de Historia Natural de Paris, i compte amb la colecció d'animals dissecats més important del mon (2,5 millons de peces, de les que només s'exposa aproximadament un 1%)
Comencem el recorregut, organitzat en tres plantes que sumen un total de 3.000 m2, per la zona de mineralogia, fòssils i formació de la Terra, on podem veure una recreació de com van evolucionant els continents i com serà la Terra d'aquí un piló de milions d'anys: no existeix la Península Ibèrica ni el Mediterrani, Europa, Àsia i Africa tornen a ser una gran massa de terra!
Desprès dels fòssils ens trobem amb el denominat Mur dels Esquelets, una impressionat paret corba de vidre on podem contemplar uns 100 esquelets d'animals col·locats en postures de moviment, que es poden veure tant des de l'interior com des del exterior (jardí botànic).
La col·lecció d'animals dissecats és extensa, i pensar que només veiem el 1% del que tenen emmagatzemat! Tot i que a mi, personalment, mai m'han agradat els "bitxos" dissecats, s'ha de reconèixer que totes les peces presenten un treball de dissecció impecable.
Acabem a la zona de la prehistòria, on la Núria troba a faltar un esquelet sencer de T-Rex com el de la peli "Noche en el Museo".
Hem passat un matí distret, ara tornem a travessar el Grand Rond, pugem per l'avinguda Allées François Verdier fins a la parada de l'autobús i fem camí de tornada cap a la autocaravana.
Escalfo la pasta bolonyesa que va preparar en Manel prèviament a casa mentre ells surten una estona amb les gosses, dinem i fem sobretaula fins l'hora de tornar al centre.
Vora les 17:00 h sortim xino-xano cap a la parada de l'autobús en direcció al centre, en aquesta ocasió fem dues parades més i baixem a Jean Jaurès, més a prop del Capitoli, on començarem la nostra passejada.
Abans d'arribar a la principal plaça de la ciutat trobem un edifici singular, la Torre de l'Homenatge del Capitoli. Amb aspecte fortificat, construït al s. XVI, tenia la funció d'arxiu municipal. Posteriorment, al s. XIX, es va afegir el cimbori central de pissarra, i actualment serveix de seu de la Oficina de Turisme.
Ara, a diferencia d'aquest matí, la ciutat bull de vida, i els carrers estan plens de gent. El temps també ha canviat i s'ha quedat una tarda esplèndida, fa caloreta.
Creuem la plaça del Capitoli, principal monument civil de la ciutat i seu de l'Ajuntament (ens saltem la visita al seu interior, sempre s'ha de deixar algun motiu per tornar a les ciutats...) i estem una estona decidint el camí a seguir.
Agafem una arteria, en direcció al riu, plena de botigues. La Sandra es queixa per que és diumenge i estan les botigues tancades!
Parem a comprar berenar, una gran palmera de pasta de full per a la Sandra i un pastisset ple de "emanems" per a la Núria, i continuem caminant cap el riu. La zona cada vegada es veu més bohèmia, fins arribar a la Place de la Daurade, flanquejada a un cantó per antics edificis amb cafès en els seus baixos. El Café des Artistes és un bon lloc per prendre quelcom admirant el Garonne, però totes les taules estan ocupades, baixem cap a la zona dels molls.
Un munt de gent passeja per la riba, mentre que altres contemplen l'aigua ocupant la major part de la longitud dels molls.
Estem al bell mig de dos ponts que creuen el riu, a la dreta el Pont Saint-Pierre,
i a l'esquerre el Pont Neuf, que al contrari del que diu el seu nom, és el pont més antic de la ciutat.
Estem tots una mica cansats, déu n'hi do si hem caminat avui! i fem camí de tornada cap a la autocaravana, on arribem pocs minuts desprès de les 20:00 h.
La nostra intenció era quedar-nos aquesta nit al mateix pàrquing i demà començar a baixar cap a casa, però al final optem per fer el trajecte fins al mateix punt de pernocta que quan vam venir, el Llac de la Cavayère, i tot això que tindrem avançat. Demà les nenes han de fer uns treballs per l'Insti i ens han demanat poder estar allà abans de dinar.
Fem les fotos de rigor del pàrquing i sortim disparats.
En una mica més d'una hora ens plantem a Carcassonne. Avui el pàrquing està més concorregut, menys autocaravanes però més cotxes que deuen haver passat el dia al complexe d'oci del llac.
Portem a les gosses a un gran camp al cantó del pàrquing i corren a munt i avall durant una bona estona, desprès sopar i dormir.
Nosaltres les imitem una mica més tard, desprès d'una sopa i unes salsitxes a la brasa.
Han estat passant cotxes que marxaven fins força tard, però desprès la nit ha estat molt tranquil·la.
Trajecte final fins a casa amb una parada obligada a Leucate, on comprem unes ostres i uns musclos per fer una "petita" degustació ...
Bé, una altra xinxeta més al mapa, tot i que ha estat una escapada curta hem pogut conèixer una mica la Ciutat Rosa, on algun dia haurem de tornar amb més calma.
Divendres, 13 de maig:Figueres – Carcassonne (170 km)
La Sandra ha estat tota la setmana a Montpellier, en un intercanvi de l'institut, i ara cap a Toulouse...farà immersió lingüística total.
Sortim passades les 19:00 h en direcció a La Jonquera, en aquesta ocasió ja agafem l'autopista a la sortida de Figueres, volem arribar ràpid al destí marcat de pernocta, el pàrquing del Llac de la Cavayère, a les afores de Carcassonne.
Els trams de la A9 i desprès la A61, que travessen les terres de les Corbières, ens reben amb les tradicionals ràfegues de vent.
Passades les 21:00 h arribem al Llac, i jo que patia per si estàvem sols (el lloc queda una mica apartat i solitari a les nits) em porto la sorpresa de trobar el pàrquing ocupat per quasi una dotzena de vehicles.
Hi ha tres explanades, les dos inferiors amb les places marcades més petites (les autos estan totes al través), i la superior i mes gran, totalment buida i amb una zona de places amplies pensades per busos o autocaravanes. Busquem la zona més planera, i anem per feina: gosses, acabar d'endreçar i sopar.
En Manel va preparar una de les seves típiques truites de patates i tants sols la he d'escalfar una mica per tenir l'àpat a taula, l'acompanyem amb uns franfurts, i ja hem sopat!
Passem una nit molt tranquil·la, només hem vist una parella d'ànecs rondant entre les autos del nivell inferior...sort que les gosses no els han trobat quan han sortit a fer el darrer passeig...
Dissabte, 14 de maig:Carcassonne - Toulouse (101 km)
No ens fa falta posar el despertador, la rutina diaria fa que passades les 7:00 h ens posem en dansa.
El dia comença molt negre, i una intensa pluja ens acompanya durant tot el trajecte d'anada cap a Toulose. Anem directes cap al pàrquing de la Cité de l'Espace, on es permet la pernocta i hi ha una zona reservada per a les autocaravanes i els autobusos.
Una porta corredera barra l'accés, però ràpidament ens obren desprès de trucar a l'intèrfon. Tota la zona esta vigilada per càmeres de seguretat.
Aquí estarem bé (detall accès).
Hem arribat amb temps i podem esmorzar amb calma i passejar a les gosses que s'han de quedar de guàrdia durant la visita.
A les 10:00 h anem cap a la zona de recepció de la Cité, on trobem varis grups d'escolars que han vingut d'excursió (a França els dissabtes al matí tenen cole!)
Agafo l'entrada familiar (66 €), i comencem el recorregut amb les explicacions dels primers viatges a l'espai fins a la actualitat.
Totes les exposicions estan acompanyades d'elements interactius, i les nenes no deixen passar ni un: comencen fent de "dones del temps" en un plató simulat amb el típic fons blau i desprès podem veure les imatges amb els mapes insertats.
La Núria salta com si estigués trepitjant la superficie de la lluna, sense gravetat...
i la Sandra fa un simulacre de conducció d'un vehicle lunar fins a la base.
Desprès de recórrer les 3 plantes de l'edifici principal sortim a l'exterior, no plou pero el cel continua molt lleig.
Tafanegem a l'interior de la MIR i ens preparem per a l' enlairament.
Com pot ser que l'uniforme amb la bandera espanyola al braç sigui el més minso?
Sortim a dinar a la autocaravana, pica-pica i canalons, i fem una petita becaina, que això d'anar a l'espai cansa molt!
Ens tornem a posar en marxa per fer el que ens ha quedat pendent al matí.
Veiem que està a punt de començar la sessió de les 16:00 a Terr@dome, i ens posem a la cua. Quan entrem ens adonem que no es una peli, com ens pensàvem, sino que és un joc de preguntes i respostes, bé ja que hi som...ho intentarem. La gent s'agrupa per equips i cada un tenim una botonera amb quatre botons per triar la resposta a les preguntes sobre les diferents zones climàtiques de la terra, que surten a unes grans pantalles.
No ho fem tan malament, tot i tenir el desavantatge de l'idioma, i el nostre equip (on hi ha dues persones més) queda en tercera posició, el que fa que quedem fora de la final, que es disputen els dos primers.
I ja, acabem la visita a Astralia, ara si anem al cine, ens deixem caure en les toves butaques del Planetarium per mirar una projecció sobre la terra i els estels. He de confessar que al final quasi em venç la somnolencia... crec que en Manel si que s'ha quedat rostit!
Tornem cap a al auto i acabem de passar la tarda entre deures i jocs de cartes.
Per sopar pa amb tomata i embotits, i peli fins l'hora d'anar a dormir, trien les nenes: Les cròniques de Blancaneus.
Tanquem llums, demà ens espera Toulouse centre.
Diumenge, 15 de maig:Toulouse - Carcassonne (101 km)
Segon dia a Toulouse, i avui ens dedicarem a descobrir el centre de la ciutat. Al matí he programat una petita ruta a peu i la visita al Museu de Història Natural, ens aixequem aviat doncs ens hem de desplaçar en bus fins el centre.
Just davant del pàrquing tenim la paradaCité de l'Espace de la línia 37, però aquesta línia no va directament al centre, hauriem de fer transbordo i agafar també el metro, així que preferim caminar els poc més de 500 m. que ens separen de la parada Gymnase de l'Hers i agafar la línia 16, que ens deixa al centre en menys de deu minuts. (Recorregut a peu)
Ens baixem a la parada François Verdier, just davant del Monument als Caiguts, una edificació similar a un arc de triomf romà aixecat en honor als combatents de la regió caiguts durant les dues guerres mundials.
Seguim un dels itineraris proposats en els tríptics de la Oficina de Turisme (descarregat prèviament d' internet)
A aquesta hora del matí, i en diumenge, tenim tot el carrer per nosaltres, sembla que estem a una ciutat deserta!
Baixem la Rue de Metz cap el primer punt destacat, la Catedral de Saint-Étienne (1).
El material emprat en la seva construcció, el rajol vist, és qui li dona el sobrenom amb que el es coneix la ciutat: Toulouse, la ciutat rosa. Aquests rajols són la base de la majoria de les edificacions antigues, el que fa que el centro tingui un uniforme color rosat.
Deixem la plaça de la catedral i seguim per la Rue Croix-Baragnon (2), on trobem el contrast dels moderns aparadors de botigues de luxe als baixos amb les façanes medievals, del s. XIV, que combinen els entramats de fusta amb el rajol vist.
Trenquem a l'esquerra i enllacem els carrers Rue Tolosane i Rue Mage (3-4), on trobem edificis del s. XVII i XVIII, amb més rajol, balcons de forja i petits patis a l'interior dels baixos.
Al final de la Rue Mage deixem aquest itinerari i enllacem amb un altre que ens portarà fins el Museum.
Baixem per la Rue d'Ozenne, una avinguda amplia i arbolada on destaca l'edifici conegut com a "torre pentagonal", fins que trobem el Jardin Royal.
Aquest vast parc, que ens portarà fins a la gran rotonda ajardinada, le Grand Rond, va ser el primer jardí públic de la ciutat, creat l'any 1754, on es combinen una amplia varietat d'arbres i arbustos amb un estany i diverses estatues.
Mentre estem fent fotos uns quants habitants de l'estany se'ns acosten encuriosits, sembla que estan molt ben organitzats, es posen "en formació" per impressionar a en Manel que riu mentre els veu venir.
Creuem el vial que separa les dues zones enjardinades per un coquetó pont peatonal, travessem el Grand Rond i agafem el carrer Allées Jules-Guesde fins a la porta d'accés al Musem.
Passem per caixa (2 adults+2 nenes= 32 €) i en el gran Hall ens sorprèn la impressionant figura d'un elefant asiàtic, sembla de veritat...i és que és de veritat, llegim al cartell informatiu que és un exemplar que es va dissecar ara fa quasi cent anys.
Aquest museu es va fundar l'any 1796, però llavors s'ubicava en un antic edifici d'un monestir, i no va ser fins l'any 1860 quan es va reubicar en la localització actual. El 1998 va tornar a tancar les seves portes i no va ser fins deu anys més tard que va reobrir amb unes instal·lacions totalment renovades.
És el segon més gran de França darrera el Museu Nacional de Historia Natural de Paris, i compte amb la colecció d'animals dissecats més important del mon (2,5 millons de peces, de les que només s'exposa aproximadament un 1%)
Comencem el recorregut, organitzat en tres plantes que sumen un total de 3.000 m2, per la zona de mineralogia, fòssils i formació de la Terra, on podem veure una recreació de com van evolucionant els continents i com serà la Terra d'aquí un piló de milions d'anys: no existeix la Península Ibèrica ni el Mediterrani, Europa, Àsia i Africa tornen a ser una gran massa de terra!
Desprès dels fòssils ens trobem amb el denominat Mur dels Esquelets, una impressionat paret corba de vidre on podem contemplar uns 100 esquelets d'animals col·locats en postures de moviment, que es poden veure tant des de l'interior com des del exterior (jardí botànic).
La col·lecció d'animals dissecats és extensa, i pensar que només veiem el 1% del que tenen emmagatzemat! Tot i que a mi, personalment, mai m'han agradat els "bitxos" dissecats, s'ha de reconèixer que totes les peces presenten un treball de dissecció impecable.
Acabem a la zona de la prehistòria, on la Núria troba a faltar un esquelet sencer de T-Rex com el de la peli "Noche en el Museo".
Hem passat un matí distret, ara tornem a travessar el Grand Rond, pugem per l'avinguda Allées François Verdier fins a la parada de l'autobús i fem camí de tornada cap a la autocaravana.
Escalfo la pasta bolonyesa que va preparar en Manel prèviament a casa mentre ells surten una estona amb les gosses, dinem i fem sobretaula fins l'hora de tornar al centre.
Vora les 17:00 h sortim xino-xano cap a la parada de l'autobús en direcció al centre, en aquesta ocasió fem dues parades més i baixem a Jean Jaurès, més a prop del Capitoli, on començarem la nostra passejada.
Abans d'arribar a la principal plaça de la ciutat trobem un edifici singular, la Torre de l'Homenatge del Capitoli. Amb aspecte fortificat, construït al s. XVI, tenia la funció d'arxiu municipal. Posteriorment, al s. XIX, es va afegir el cimbori central de pissarra, i actualment serveix de seu de la Oficina de Turisme.
Ara, a diferencia d'aquest matí, la ciutat bull de vida, i els carrers estan plens de gent. El temps també ha canviat i s'ha quedat una tarda esplèndida, fa caloreta.
Creuem la plaça del Capitoli, principal monument civil de la ciutat i seu de l'Ajuntament (ens saltem la visita al seu interior, sempre s'ha de deixar algun motiu per tornar a les ciutats...) i estem una estona decidint el camí a seguir.
Agafem una arteria, en direcció al riu, plena de botigues. La Sandra es queixa per que és diumenge i estan les botigues tancades!
Parem a comprar berenar, una gran palmera de pasta de full per a la Sandra i un pastisset ple de "emanems" per a la Núria, i continuem caminant cap el riu. La zona cada vegada es veu més bohèmia, fins arribar a la Place de la Daurade, flanquejada a un cantó per antics edificis amb cafès en els seus baixos. El Café des Artistes és un bon lloc per prendre quelcom admirant el Garonne, però totes les taules estan ocupades, baixem cap a la zona dels molls.
Un munt de gent passeja per la riba, mentre que altres contemplen l'aigua ocupant la major part de la longitud dels molls.
Estem al bell mig de dos ponts que creuen el riu, a la dreta el Pont Saint-Pierre,
i a l'esquerre el Pont Neuf, que al contrari del que diu el seu nom, és el pont més antic de la ciutat.
Estem tots una mica cansats, déu n'hi do si hem caminat avui! i fem camí de tornada cap a la autocaravana, on arribem pocs minuts desprès de les 20:00 h.
La nostra intenció era quedar-nos aquesta nit al mateix pàrquing i demà començar a baixar cap a casa, però al final optem per fer el trajecte fins al mateix punt de pernocta que quan vam venir, el Llac de la Cavayère, i tot això que tindrem avançat. Demà les nenes han de fer uns treballs per l'Insti i ens han demanat poder estar allà abans de dinar.
Fem les fotos de rigor del pàrquing i sortim disparats.
En una mica més d'una hora ens plantem a Carcassonne. Avui el pàrquing està més concorregut, menys autocaravanes però més cotxes que deuen haver passat el dia al complexe d'oci del llac.
Portem a les gosses a un gran camp al cantó del pàrquing i corren a munt i avall durant una bona estona, desprès sopar i dormir.
Nosaltres les imitem una mica més tard, desprès d'una sopa i unes salsitxes a la brasa.
Han estat passant cotxes que marxaven fins força tard, però desprès la nit ha estat molt tranquil·la.
Dilluns, 16 de maig:Carcassonne - Leucate - Figueres (188 km)
Trajecte final fins a casa amb una parada obligada a Leucate, on comprem unes ostres i uns musclos per fer una "petita" degustació ...
Bé, una altra xinxeta més al mapa, tot i que ha estat una escapada curta hem pogut conèixer una mica la Ciutat Rosa, on algun dia haurem de tornar amb més calma.
